Ingredients per cada persona:

– Mig pa tan gran com gana tingueu (un pa, una barra no, allò que els de la capital en diuen un “pa de pagès”).
– Un parell de tomates.
– Una sardina de casco (una arengada).
– Un tall de botifarra negra, de la de ceba i sang, la d’arròs no val.
– Alls.
– Oli del millor.

Preparació:

Suposem que ja teniu la brasa feta i les graelles cremades. I aquí toca embrutar-se les mans…
Heu d’agafar el mig pa i buidar-lo intentant que la molla surti sencera.
A les graelles poseu a torrar el pa amb l’obertura cap a les brases, també a escalivar les tomates i a coure la borifarra i la sardina. Si voleu hi podeu escalivar uns quants alls.
Quan el pa estigui una mica torrat es pot fregar amb all.
S’ha d’agafar la sardina, esfilar-la bé i posar-la dins del pa.
Despús s’hi fica la botifarra.
Llavors, si n’heu fet, els alls i la tomata tallada a trossets. A mi m’agrada que la tomata no estigui molt feta, però això va a gustos.
Ara heu d’agafar el ganivet i trinxar-ho tot dins del pa, sempre vigilant de no foradar-lo ni prendre mal.
Es rega tota esta meravella amb un molt bon raig d’oli, que és el que li dóna la gràcia. Caralls, que som de terra d’olis i s’ha de notar! No s’hi posa sal, que la sardina ja és prou salada.
Es tapa tot amb la molla que havíem tret abans i au! A mossar!
Per descomptat, no oblideu acompanyar la clotxa amb un vi dels d’aquí, un bon blanc d’aquells potents que t’acalenten el cos i el que no és el cos.
I despús a treballar, que un menjar com este no és per passar-se el dia al sofà… o sí…