Arxiu de la categoria: Altres

Com fer el sucre vainillat

El sucre vainillat, és un ingredient molt utilitzat en pastisseria, és fàcil aconseguir-lo, el venen a tots els super; però, també el podem fer nosaltres per tindre’l sempre a mà.

Necessitem sucre, vainilla en rama i un pot de conserva de vidre, petit i amb tapa.

Poseu la rama de vainilla partida en dos bocins, dins del pot, ompliu-lo de sucre i en una setmana tindreu el sucre aromatitzat de vainilla.

Quan l’aneu utilitzant, podeu afegir sucre al pot, la mateixa rama de vainilla pot durar uns mesos.

Recepta extreta de “Cuina de la Mare”

Origen: Com fer el sucre vainillat

Anuncis

Forneres per un dia. Hem fet pa

INGREDIENTS:

  • 1 kg de farina.
  • 25 g de llevat
  • 750 ml d’aigua.
  • 20 g de sal
  • 30 g de massa mare (vam utilitzar la pròpia el forn)

Preparació:

  1. Es barreja la farina, la massa mare, la sal, el llevat i el 70% de l’aigua. S’amassa a temperatura ambient afegint-hi la resta d’aigua en funció de com quedi la massa (no totes les farines requereixen la mateixa quantitat d’aigua).
  2. Amassar uns 20-25 min. S’ha d’aconseguir una massa que sigui elàstica.
  3. Funyir la massa, és a dir, tallar i separar cada peça de pa fent-ne una bola que es deixa reposar uns 20 minuts. Passat aquest temps, se li dóna la forma de barra i es deixa fermentar a temperatura ambient durant aproximadament 45 minuts (ha de doblar el seu volum).
  4. Es cou a 180º durant 50 min aproximadament.
  5. El forn on es cou el pa és el mateix que es va construir a mitjan segle 19, un forn de llenya de sola de maons d’argila. Durant els anys 1938 i 1939 la fleca va ser requisada per les tropes republicanes per fer el pa pels soldats del front durant la batalla de l’Ebre. La dècada dels 40 el forn es va remodelar fruit de l’ús intensiu que s’hi feia però per sort es va respectar tant el disseny com els materials originals.
  6. El pa que es fa avui és el mateix pa que s’ha fet durant els últims 50 anys, un pa artesà, pausat, fet a mà i cuit amb l’escalfor de la llenya, en què el ritme de treball el marca el propi pa i la seva maduració.
  7. I aprofitant que parlem d’una mica d’història ens ha vingut de gust recordar aquells berenars que li feia el pare de la Cori quan era petita: PA AMB VI I SUCRE, quina llàstima que molts nens d’avui no coneguin un berenar tan exquisit.
  8. Hem après força d’aquesta anada al Masroig, però queda molt més per aprendre. Ben segur que hi tornarem, ens va quedar pendent saber com es fan algunes especialitats de la casa. Quan hi tornem a anar ja us ho explicarem.

Recepta extreta de “Cotó de Sucre”

Origen: Forneres per un dia. Hem fet pa

Suc antioxidant de síndria i llimona

-És un suc d’estiu per a totes les edats, que fa passar la set i refresca.

-La síndria ajuda a calmar la set i té propietats depuratives.

-És molt indicada en les dietes d’aprimament, i per a les persones que tenen problemes renals i de les vies urinàries.

-El color vermell de la síndria és degut al licopè, un nutrient de gran acció antioxidant.

Ingredients:

Per a una persona:

  • 2 talls de síndria del país freda
  • 1 cullerada (15 ml) de suc de llimona
  • Uns quants granets de sal

Elaboració:

  1. Peleu i talleu la síndria. Traieu-ne les llavors, si en té.
  2. Poseu-la al vas de la batedora amb el suc de llimona i la sal.
  3. Preneu-vos el suc immediatament.

Apunts culinaris, energètics i nutricionals

El suc de síndria és tan vermell que alegra bufets i berenars d’estiu.

La síndria del país és una varietat rústica de pell gruixuda d’un verd fosc i carn molt dolça d’un vermell intens. Les llavors son grosses i negres, i no costa gaire treure-les. Si no teniu paciència per treure’n les llavors, feu el suc a la liquadora o bé trieu una síndria sense llavors, ara que també n’hi ha d’ecològiques.

És un suc d’estiu per a totes les edats, fa passar la set i refresca.

La síndria és la fruita que té més quantitat d’aigua –aproximadament, un 93%–, per la qual cosa el seu valor calòric és realment baix. Tot i que presenta nivells poc significatius de vitamines i minerals, destaca per la seva riquesa en potassi i magnesi. La coloració és deguda a la presència de licopè, un nutrient de gran acció antioxidant. En general, la síndria destaca per ser una fruita que ajuda a calmar la set i per les seves propietats depuratives. És molt indicada en les dietes d’aprimament, i també per a les persones que tenen problemes renals i de les vies urinàries.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Suc antioxidant de síndria i llimona

Tomates fregides

Ingredients:

  • tomates madures
  • sal, oli d’oliva,
  • julivert i all

Accions:

  1. Posem una paella al foc amb un bon raig d’oli d’oliva.
  2. Rentem les tomates i les tallem per la meitat.
  3. A foc fluix / mig, les posem boca avall a la paella, és a dir hem de veure la pell.
  4.  Els hi donarem la volta un cop hagin deixat una mica l’aigua i ja no les girarem més fins que estiguin cuites.
  5.  A mig coure, les salem i els hi tirem una picada d’all i julivert per damunt. De tant en tant amb una cullera els hi tirem per sobre el suquet de la paella.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: COCUCA

Origen: Tomates fregides

Fumet de peix

Ingredients:

  • Peix de roca, crancs, cap de rap, espines de peix………
  • 3 pastanagues
  • 1 porro
  • 2 cebes
  • 1 branca d’api (opcional)
  • Sal, Oli d’oliva

Preparació:

  1. Poseu una olla al foc amb un raig d’oli, les cebes, pastanagues i el porro, tot tallat a trossos grans. Ho deixeu coure, no cal massa, només que es comenci a posar tou, afegiu el peix de roca i els crancs, hi doneu uns tombs, 4 o 5 minuts.
  2. Ara hi poseu el cap de rap i les espines i ompliu l’olla d’aigua.
  3. Ho deixeu coure casi be una hora. Ho saleu i deixeu refredar.
  4. Coleu el caldo prement el peix perquè deixi anar tot el suc.
  5. Ja el podeu utilitzar o congelar.

Anotacions:

  1. També es pot fer sense fregir les verdures i i el peix, posar-les en fred al aigua junt amb el peix, també queda bo, però per fer arrossos o fideuà, no queda tant gustós.

Recepta extreta de “Cuina de la Mare”

Origen: Fumet de peix

Oli picant

INGREDIENTS:

  • 500ml d’oli d’oliva de qualitat
  • 10 bitxos petits (“guindilla cayena”)
  • 3 fulles de llorer
  • 1 rama de romaní fresc
  • 1 rama de farigola fresca
  • 1 cullerada mitjana de pebre vermell dolç

VARIANTS:

  • – Podeu afegir romaní i farigola
  • – Podeu afegir boles de pebre negre
  • – Es pot posar un all pelat mentre s’escalfa l’oli i retirar-lo després

ELABORACIÓ:

  1. Preparem els ingredients.
  2. El pebre vermell és opcional. Potser dolç o picant.
  3. Si no en teniu de farigola i romaní frescos…en podeu posar de sec.
  4. Començarem per escalfar una mica l’oli d’oliva.
  5. Lo ideal es que arribi a uns 40º graus. En aquest punt, apagar el foc.
  6. Ara, hi introduïm les fulles de llorer els bitxos jo en poso de dos tipus….que m’agrada.
  7. I les herbes.
  8. Ja gairebé ho tenim tot.
  9. Només ens queda la cullerada de pebre vermell, en aquest cas, “De la Vera”.
  10. Ho remenem bé fins disoldre completament el pebre.
  11. Ja està. Ara l’hem de deixar reposar fins que es refredi completament.
  12. Un cop fred, el podeu guardar dins un recipient hermètic, ben net i ben sec.
  13. Aquest oli es conserva a temperatura ambient, en un lloc fresc i sec.
  14. Notareu que amb el pas del temps agafa més gust i matisos, i es torna més picant. Per tant, passat un o dos mesos aquest oli guanyarà molt. Si quan ho proveu pica massa pel vostre gust, sempre podeu afegir una mica més d’oli i suavitzar-lo. En cas de no disposar de termòmetre, també es pot fer a ull….o en fred directament, introduint tots els ingredients en una ampolla o pot amb tapa hermètica i deixar reposar en un lloc resguardat de la llum directa i dels canvis de temperatura, durant un mínim d’un mes, però millor dos o tres .
  15. Bon profit !!!

Recepta extreta de “La Cuina de Sempre”

Origen: Oli picant

Llimonada de llima amb pinya

INGREDIENTS:

  • – 100 g de suc de llimona
  • – 100 g de suc de llima
  • – 400 g d’aigua fresca
  • – 500 g de polpa de pinya natural
  • – 200 g de sucre

Preparació:

  1. Es fa el suc de llimona i de llima, es tritura ben fi la polpa de pinya amb una part de l’aigua i es cola, es barreja tot juntament amb el sucre.
  2. Es posa a la nevera i se serveix ben fresca.
  3. Les proporcions dels ingredients es poden anar variant en funció del gust de cadascú.
  4. Això és tot, una recepta ben senzilla i que accepta variacions, si voleu podeu substituir la pinya per meló.

Recepta extreta de “Cotó de Sucre”

Origen: Llimonada de llima amb pinya

Blinis saludables de civada i dàtils

INGREDIENTS:

  • 200 ml de llet d’arròs
  • 160 gr de flocs de civada ecològics
  • 1 ou
  • 2 dàtils (que ens aportaran la dolçor)
  • 1 cullereta de canyella en pols
  • Plàtan (opcional)

COM PREPARAR BLINIS?

  1. Posem tots els ingredients al minipimer fins que tingui una textura semblant a la massa de crêppes.
  2. Posem una paella a escalfar al foc amb una mica d’oli d’oliva, mantega i oli de coco (depenent de lo saludable que ho vulguem fer)
  3. Anem fent blinis d’uns 10cm de diàmetre, com qui fa truitetes.
  4. Ét voila! Blinis a punt de menjar!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINA CATALANA

Origen: Blinis saludables de civada i dàtils

Caipirinha

Necessitem:

  • – Una lima
  • – 2 cullerades de sucre
  • – 2 chupitos de cachaça (em sona que aquí es pot trobar una barata, la Ypioca)
  • – Gel picat

Preparació:

  1. El primer i bàsic és tallar la lima, que és el típic que si no hagués preguntat no hauria fet bé.
  2. Primer li retallem la part superior i inferior.
  3. Després la tallem en 4 trossos iguals des de dalt.
  4. Agafarem cada tros d’aquests i li traurem el filet blanc del mig de la lima.
  5. Després ja els podem tallar una mica més, dividir cada tros en dos parts i tirar-ho a un bol.
  6. També hi afegirem les dos cullerades de sucre i és el moment de remenar i xafar a consciència els dos ingredients.
  7. Es pot fer amb una mà de morter, ells n’utilitzaven una que tenia una punta amb una mica de punxes (per aquí n’he vist a la venta).
  8. Després li afegim els dos gots de chupito de cachaça i ho remenen ben bé.
  9. Només quedarà posar-ho tot a un recipient que poguem tancar, afegir el gel picat i remenar-ho ben remenat perquè es barregi. I ja està.

Recepta extreta de “Cuina amb compte”

Origen: Caipirinha

Mató

Elaboració:

  • Elaborat amb llet de cabra o vaca pasteuritzada, de coagulació enzimàtica i de pasta tova escorreguda.

Aspecte sensorial:

  • Producte de color blanc lletós i brillant de textura tova i gelatinosa.
  • No presenta escorça definida, però exteriorment presenta els gravats de recipient on s’ha escorregut.
  • Sabor fresc, dolç i lletós.

Procés d’elaboració:

  • Es parteix de llet pasteuritzada que s’escalfa a una temperatura aproximada de 40°C i s’hi afegeix el quall (vegetal o animal).
  • Un cop quallada la llet, s’hi fa un tall en creu, es deixa reposar i es decanta el xerigot.
  • Es posa la massa de mató en un drap i es deixa reposar i escórrer dins d’una escorredora.

Època de producció i compra:

  • Actualment els ramats de cabra o vaca no tenen estacionalitat en l’època de parir i, per tant, la producció de llet és bastant uniforme durant tot l’any.

Mètodes de conservació:

  • Al tractar-se d’un producte fresc, necessita unes temperatures de conservació baixes (temperatures de 2 a 4ºC ja que si no el gust es torna agre perquè es contamina microbiològicament.
  • Es pot conservar al frigorífic aproximadament uns vuit dies.

FIRES:

  • A la Fira de Formatges Artesans del Pirineu, que se celebra dins la Fira de Sant Ermengol, a la Seu d’Urgell, el penúltim cap de setmana d’octubre, hi estan representats formatgers artesans de tot els Pirineus (català, aragonès, basc, navarrès i francès).
  • En aquesta mostra es donen a tastar més de cent varietats diferents de formatges.
  • L’acte estrella de la fira és el concurs de formatges artesans que s’organitza per famílies de formatges.
  • Cada família constitueix una secció: mató, frescos, de vaca, d’ovella, de cabra i formatge de tupí.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTARI WEBLOC

Origen: Mató