Arxiu d'etiquetes: LLARD

Vedella amb bolets (48/130)

Ingredients (x 4):

  • Vedella (culata), un kilo aprox
  • 1/2 kilo de rovellons
  • 2 cebes
  • 1 pastanaga
  • 5 tomàquets
  • farina
  • llard, oli
  • llorer, una fulla
  • 1 got d´anís sec
  • uns grans de pebre
  • 3 claus
  • sal, pebre
  • 1/2 litre de brou de carn

Preparació:

Salpebrem els bistecs (ni prims ni gruixuts…), els enfarinem i els fem en una cassola. Els retirem quan estiguin rossos i en el mateix oli fem el sofregit de ceba, pastanaga i tomàquet (tirat a l´olla en aquest ordre, els tomàquets pelats i sense llavors). Quan el tenim en el seu punt hi tirem l´anís, els grans de pebre i els claus (la fulla de llorer es tira al principi, amb la ceba i la pastanaga). Tornem a posar la carn a l´olla quan hagi reduit l´aiguardent, mullem amb el brou (que ho cobreixi, res més) i deixem coure a foc lent/mitjà durant una mitja hora.

Mentrestant rentem els bolets, els tallen a trossos i els fem a la paella amb all i julivert. Quan la carn ja estigui quasibé feta els tornem a treure de l´olla (els bistecs) i passem la salsa pel colador xinès. Posem la salsa a l´olla de nou amb la carn i els bolets i ho deixem coure uns minuts més fins que la carn estigui al seu punt, tendra i melosa (a mi, ho he de reconèixer, em va quedar una mica durilla…tot i que es menjava sense cap mena de problema…amb la salsa i els bolets…una delicia!). Potser la propera vegada, però, utilitzaré una cosa que no sigui culata…o sí, encara no tinc clar perquè la carn no estava com jo hagués volgut…més estona de fer la xup xup? més prims els talls? una altra part de la vedella? S´admeten suggerències….De fet, la carnissera m´ha dit que la culata no és per a aquest tipus de plats, i que en qualsevol cas segur que ho vaig deixar coure massa estona…

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIMANTERIORMENT: FOOD AND FOOT

Origen: Vedella amb bolets (48/130)

Anuncis

Coca de crema

INGREDIENTS:
Per al brioix:

  • 250 g de farina força
  • 50 g de sucre
  • 3 g de sal
  • 1 ou
  • 25 g de llevat en pastilla
  • 25 g de llard
  • color, vainilla, llimona
  • llet (60 ml aproximadament)

Per a decorar:

  • crema pastissera
  • cireres vermelles confitades
  • pinyons
  • sucre
  • anís

ELABORACIÓ:

  1. Abans de res, us aconsello fer la crema pastissera el dia abans.
  2. Primer hem de fer un brioix normal, estirar-lo i fer-lo pujar mitjançant la tècnica detallada en la recepta del brioix.
  3. Important: Us he de dir que per a fer aquestes dues coques he fet la proporció per 1 kg de farina.
  4. Un cop tenim el brioix apunt i reposat…. l’estirarem
  5. Poc a poc
  6. De mica en mica, sense presa…li donarem forma ovalada
  7. Amb el temps aprendreu a utilitzar el corró, però si voleu un consell….col·loqueu les mans tal i com es veu en la imatge, per què hi ha gent que ho fa amb la palma de la mà estirada i així no controles el corró.
  8. La podeu fer ovalada o rectangular.
  9. Tallarem un parell de fulls de paper cuisson
  10. El podeu comprar a tot arreu , i aguanta molt bé les altes temperatures.
  11. Us estalviareu haver de netejar les safates, també.
  12. En aquest moment, les deixarem llevar en un lloc sense corrents d’aire.
  13. Podeu esperar un parell d’hores i deixar que la natura faci la seva feina o utilitzar la tècnica de convertir el forn en estufa i accelerar el procés de fermentació. D’aquesta altra manera, passats uns 30-40 minuts ja hauran crescut el triple de la mida original.
  14. Us recomano la lectura del consell “Com accelerar el procés de fermentació del Llevat”.
  15. El procés de fermentació és molt important. Si no les feu pujar correctament… la massa quedarà atapeïda….i volem que sigui flonja, oi?
  16. Mentre lleven les coques, preparem la resta d’ingredients.
  17. La crema pastissera l’haurem fet el dia abans. Ara només l’hem de remenar una mica.
  18. Preparem també l’anís dolç per vaporitzar la coca quan surti del forn.
  19. La mànega amb un cornet rodó.
  20. I ara potser seria un bon moment per esmorzar un entrepà de xoriço ibèric…amb una cerveseta ben fresca, oi?… que us ve de gust?..juasssss !!!!…home, hem de cuinar però ens hem de cuidar mentre ho fem també, oi? …vinga, seguim, però ara amb la panxa plena !
  21. Ha passat el temps necessari i ja tenim les coques amb un volum espectacular
  22. Tracteu-les amb delicadesa…. no els doneu cops ni les punxeu perquè es poden abaixar… i és l’últim que volem que passi.
  23. Veieu quina alçada han agafat?…el triple de la original com a mínim…. això ens garantirà l’esponjositat que busquem del brioix. Si les feu per Sant Joan, normalment, al Juny fa calor i no tindreu tants problemes per fer llevar el brioix com a l’hivern.
  24. Gairebé fa un dit d’alt.
  25. Ara, batrem un ou i pintarem les coques, però amb molt de compte, eh?…i suavitat.
  26. Sense prémer. no les aixafeu, amb molta delicadesa, sobretot.
  27. Ara ja podem omplir la mànega de crema pastissera.
  28. Farem unes tires de crema en les dues diagonals a fi i efecte d’aconseguir rombes
  29. Col·locarem mitges cireres dins dels rombes… i tirarem molts pinyons per sobre. Els pinyons van cars, ja ho sabem, i per això a les pastisseries no en posen gaires… però penso que a tothom li agraden molt.
  30. Per tant, ara és el moment!… abusem dels pinyons!
  31. Tirarem una pluja generosa de sucre per sobre de tota la coca.
  32. L’enfornem a 190-200º graus… durant uns 10-12 minuts, sense ventilació, a la part central del forn.
  33. Hi ha qui cou el brioix a temperatura ben alta, a 230-240 graus durant la meitat de temps, però ho heu de tenir molt per la mà. Si no ho controleu, se us pot cremar o, si no ha llevat bé, quedar cru de dins.
  34. Gairebé la tenim
  35. Un cop surt del forn, i immediatament, amb un polvoritzador (o a mà)….li tirarem una mica d’anís, sobretot per les zones de més brioix. Aconseguireu una aroma formidable i, com que està calenta, l’anís cristal·litzarà i li donarà aquell toc final tan brillant, de pastisseria.
  36. Doncs només queda deixar que es refredi… i…
  37. ….tan ta ta txannnnn!
  38. Només ens falta el cava super fresquet
  39. Una coca sense cava… és com un jardí sense roses…
  40. I si no us agraden les cireres…. doncs les traieu !!!…però es important que visualment hi siguin.
  41. I és que sempre hi ha algú que se les fot… les iaies sobretot, eh?…juass !!!
  42. Finalment, les servirem en cartró i blonda i, ben fredes, les embolicarem per transportar-les a la revetlla.
  43. Bon profit i Bona revetlla !!!

Recepta extreta de “La Cuina de Sempre”

Origen: Coca de crema

Pollastre amb prunes i pinyons

Temps d’elaboració: entre 2 i 3 hores

(per 6 persones)
Ingredients:

  • 1 Pollastre de pagès trossejat
  • 250 gr de prunes seques
  • 100 gr de pinyons
  • 2 cebes trinxades
  • 1 cabeça d’alls
  • 1 branca de canyella
  • 1 copa de brandi
  • Farigola
  • 1 fulla de llorer
  • Oli
  • Llard
  • Sal
  • Pebre
  • Aigua

Elaboració:

  1. Salpebreu el pollastre i enrossiu-lo en una cassola amb l’oli, el llard i la branca de canyella.
  2. Aafegiu-hi les cebes, la fulla de llorer i la cabeça d’alls, i deixeu que es vagi rossejant tot junt.
  3. Tiru-hi el brandi, flamegeu-lo, deixeu-lo i poseu-hi la farigola. Tapeu la cassola i deixeu-lo coure a foc suau, tot afegint-hi una mica d’aigua de tant en tant.
  4. 15 minuts abans d’apagar el foc afegiu-hi les prunes remullades i els pinyons.

Variacions:

  • Es pot subtituir el conyac per garnatxa, vermut o vi blanc.
  • Podeu posar orenga en comptes de farigola o a més a més.
  • Es pot fer amb fruites seques, com ara orellanes.

Recepta extreta de “Cabrils Gastronòmic”

Origen: Pollastre amb prunes i pinyons

Coca de llardons

Ingredients:

  • 300 grams de farina.
  • 100 grams de sucre.
  • 100 grams de llard de porc.
  • 2 ous.
  • 15 grams (1 sobre) de llevat en pols.
  • 2 cullerades soperes d’aigua.
  • Un pessic de sal.
  • Anís verd en gra “matafaluga”, -una punta de cullera petita. (opcional)
  • 200 grams de llardons esmicolats.
  • 100 grams de pinyons.
  • Un pessic de canyella en pols.
  • Licor d’anís.

Preparació:

  1. En un bol es posa la farina, la sal, els ous, l’aigua, 50 grams de sucre, el llard de porc i l’anís en gra. (Reserveu un xic d’ou batut per pintar-la abans de introduir-la al forn).
  2. Amb les mans ben netes, es barreja tot fins que quedi una pasta, llavors s’afegeix el llevat i es barreja novament.
  3. Quan la massa comença a agafar consistència es retira del bol i es treballa sobre una superfície neta i plana (com el marbre de la cuina) per poder treballar més còmodament.
  4. Quan la massa ja està ben lligada i treballada fins que quedi una pilota, es tapa amb un drap de cuina i es deixa reposar durant uns 30 minuts. Poseu la massa damunt un paper vegetal.
  5. Estireu la làmina de massa acuradament amb un corró procurant que quedi una làmina ben fina (de mig centímetre aproximadament) i un xic rectangular, pinteu-la amb una mica d’anís i espolseu-l’a amb canyella.
  6. Dividiu la làmina imaginàriament en tres parts longitudinals.
  7. Escampeu per damunt la franja central la mitat dels llardons esmicolats i sucre, doblegueu una banda sobre la franja central i xafeu-la una mica amb el corró.
  8. Torneu a pintar-la amb anís, espolseu-l’a amb canyella, afegiu la resta de llardons i un terç del sucre.
  9. Tapeu-la amb l’altra part i torneu a xafar-l’a amb el corró.
  10. Pinteu la coca amb l’ou batut i empolveu-l’a amb la resta del sucre i els pinyons.
  11. Poseu la làmina de massa en una safata amb el paper vegetal que hem fer servir per doblegar la massa i així evitar que s’enganxi.
  12. Finalment s’introdueix la coca al forn pre-escalfat a + – 190º i es deixa coure durant 30/35 minuts a temperatura mitjana, tot dependrà del forn, aneu controlant la coca que no se’ns cremi o quedi massa cuita.
  13. Un cop cuita, quant tingui un color torrat i el sucre hagi caramel·litzat es retira del forn i es deixa refredar, millor damunt una reixeta, si no teniu pressa és una coca que guanya amb les hores, i si no la consumiu tota el mateix dia la tapeu amb una tela de cotó, mai amb plàstic o alumini.

Nota: Si no voleu fer la massa, podeu comprar-la ja preparada fresca o congelada.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Coca de llardons

Paella

Ingredients per 4 persones:

  • 400 gr. d’arròs
  • ½ cullera de llard i oli d’oliva
  • 5 grans d’all amb pell
  • 2 costelles de porc tallades
  • brandi un raig
  • pebrot vermell (1/4 a tires)
  • 1 ceba
  • 2 tomàquets petits ratllats
  • julivert una mica
  • 1 sípia bruta, guardar la melsa (salsa)
  • 4 escamarlans grans
  • 4 gambes
  • cloïsses un grapadet (12u aprox.)
  • 1 litre d’aigua calenta

Preparació:

  1. Salem i fregim la costella, el pebrot i els alls amb pell amb força oli i el llard a la paella, quan la costella agafi color tirar-hi un raig de brandi, quan estigui la costella ben cuita ho retirem.
  2. Amb el mateix oli fregim molt poc els escamarlans i les gambes i també ho retirem.
  3. Netegem la sèpia (reservem la salsa) , la tallem a trossets i la posem a fregir en el mateix oli i al cap d’una estona, quan ja ha tret una mica d’aigua, tirem la ceba tallada ben petita, quan ja s’ha consumit una mica l’aigua que fa la ceba hi tirem el tomàquet ratllat i ho arreglem de sal.
  4. Quan el sofregit està caramel·litzat hi tirem les cloïsses (mitja hora avanç posar-les en remull amb aigua i sal perquè treguin la sorra) i les fem obrir.
  5. I afegim la costella i el pebrot que havíem retirat i la salsa de la sípia.
  6. Tirar-hi l’arròs i deixar-lo durant 5 minuts anant remenant, mentrestant fer bullir en un pot apart l’aigua que afegirem a la paella passats aquests 5 minuts.
  7. Coure sense remenar a foc fort durant 10 minuts, en aquest punt tirar-hi les gambes, els escamarlans i una mica de julivert.
  8. Abaixar el foc i deixar coure 5 minuts més.
  9. Apagar el foc, tapar la paella i reposar aprox. uns 5 minuts més.

*La mida d’arròs es de 100gr. per plat per 250cc. d’aigua.

Ex. 1 taceta d’arròs x 2 tassetes d’aigua

El peix es important que sigui ben fresc, si no es així podem substituir l’aigua per fumet de peix, quan el peix es ben fresc no li cal fumet ja que queda molt més gustós que amb peix congelat.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: SOPA DE FARIGOLA

Origen: Paella

Pasta de full

INGREDIENTS:

  • 1 kg. farina força
  • 1 kg. farina fluixa
  • 60 gr. sal
  • 60 gr. margarina especial full (marca MASTERLINE – CSM)
  • aigua freda

Per amassar:

  • 2.800gr pastó + 1kg. margarina especial per full + 500gr. llard

Voltes:

  • 3 senzills + 1 doble

ELABORACIÓ:

La massa:

  1. Jo ho faig amb la meva estimada amassadora KitchenAid, però es pot a mà perfectament.
  2. Ja sabeu, haureu de barrejar bé les farines, posar-les en un bol, fer un forat al centre i afegir-hi la sal, l’aigua i el llard en trossos. Barrejar-ho poc a poc amb una cullera i després comença a pastar a mà sobre una superfície llisa. Pastar fins aconseguir una massa lligada, suau, seca, no enganxosa i d’un intermedi entre dura i tova. Formeu una bola i deixeu-la reposar 15 minuts a la fresca de la nevera.

Els girs:

  1. Es diuen així a les voltes que li caldrà donar a la massa una vegada estirada perquè la pasta de full adquireixi la seva textura laminada. Li donarem 3 girs senzills i 1 gir doble.
  2. Al estirar la massa fes-ho sempre amb el corró de dalt a baix i esquerra-dreta alternant.
  3. Deixa-ho reposar a la nevera després de cada gir i al final la pasta de full estarà llest per utilitzar.
  4. Comencem: Un cop reposada la massa i amb un ganivet ben esmolat fes-li dos talls profunds en forma de creu a la bola de massa i estira a l’una i cap a fora cada angle oposat del tall, quedant llavors la massa com un estel oberta de 4 puntes. Posar ordenadament al mig la margarina (que estarà d’una consistència entre dura i tova similar a la de la massa) filetejada o en trossos i tanca la margarina doblant cap a dins cada punta de l’estrella, quedant llavors la margarina bé acompanyada en la massa per evitar fuites de margarina després al estirar-la. El bloc de massa t’haurà quedat més o menys amb forma quadrada, sinó és així dóna-li aquesta forma i comença amb els girs.
  5. Gir senzill: estira la massa amb el corró fins aconseguir un rectangle d’uns aproximadament 60×30 cm. Doblega l’extrem esquerre just al centre de la làmina i doblega’l sobre l’altre extrem, quedant així en 3 pisos i deixant-la reposar 15 minuts a la nevera.
  6. Això ho farem 3 vegades.
  7. Gir doble: estira igualment la massa i dobla els dos extrems cap a dins de manera que gairebé es toquin just al centre de la làmina. Doblega la làmina després sobre si mateixa, quedant així en 4 capes i deixa-la reposar igualment a la nevera.
  8. Això ho farem una vegada.
  9. Després el gir doble i després de reposar igualment a la nevera ja tens la pasta de full a punt per utilitzar.
  10. Un cop finalitzats tots els girs ja es podrà laminar definitivament, és a dir estirar amb el corró i utilitzar en dolç o salat o bé congelar per a posteriors utilitzacions. Es treballa millor amb les margarines especials per pasta de full per la temperatura, ja que aguanten millor la calor. Avui dia n’hi ha de molt bona qualitat, però hi ha dubte que la pasta de full de mantega és molt més saborosa.
  11. Però no ens enganyem, que será molt més difícil de fer…perquè la mantega es fon molt i molt de pressa i us podeu trovar amb una pasta enganxifosa que no hi ha ni Dèu que l’arregli.

Trucs i consells:

  1. – La pasta de full es presta molt bé a la congelació, per això la pasta de full que et sobri ho pots embolicar adequadament i congelar.
  2. – Les retallades de massa que et vagin sobrant no els perdis, veu ajuntant, després fes una bola amb ells, aplánala i congélala o utilitza’ls per empanades, crestes i dolços de sucre. La pasta de full que surt de aquestes retallades ja no sortirà tan laminat i delicat, sinó més forta i resistent.
  3. – Per coure la pasta de full no cal engreixar la safata del forn perquè ja té prou greix la pasta en si, simplement humiteja la safata o motlle amb aigua freda i un pinzell.
  4. – Abans d’anar al forn punxa bé simètricament per tota la superfície amb una forquilla, la pasta de full puja molt en el forn i això farà que s’infli uniformement.
  5. – Coure sempre la pasta de full a foc fort (200-220 graus) … i no ho descuidis ja la teva vista és la que millor et dirà quan aquesta al punt. A la cocció del full no convé obrir el forn durant els 15 primers minuts de cocció, ja que la pasta de full està pujant i podria baixar-se.
  6. – Quan vegis que té un bonic color daurat i gairebé ja no deixi anar greix és que està al punt.

Recepta extreta de “La Cuina de Sempre”

Origen: Pasta de full

Cua de bou amb escamarlans, un mar i muntanya

Ingredients:

  • Llard
  • Oli
  • 1 cua de bou tallada
  • 2 porros
  • 4 cebes petites
  • 4 pastanagues petites
  • Herbes: llorer, farigola, ginebró, clavell
  • ½ l de vi negre de grau
  • Sal i pebre
  • Aigua
  • 1 ceba
  • 2 tomàquets madurs
  • 2 alls
  • 8 escamarlans grossos

Picada:

  • 1 carquinyoli,
  • xocolata a la pedra (una presa),
  • ametlles,
  • avellanes i pinyons.

Procediment:

  1. Prepareu la cua de bou tot separant-la netament per les vèrtebres. És una operació que es pot fer amb un ganivet ben esmolat tot buscant-ne la juntura amb paciència; no permeteu que el carnisser ho faci amb serra elèctrica perquè esmicola parts que després es troben i són molestes.
  2. En una olla a pressió, salpebreu la carn i rostiu-la amb el llard i oli. Afegiu-hi els porros, les pastanagues, una ceba; quan les verdures estiguin una mica fetes aboqueu-hi les herbes (dins d’una mussolina les més petites per poder-les pescar després), el vi i, si cal, acabeu de cobrir el conjunt amb una mica d’aigua. Quan l’olla comenci a bufar, poseu el gas al mínim i deixeu-ho coure durant una hora. Passat el temps, refredeu i obriu l’olla i vegeu que la carn sigui ben cuita, tant que se separi ben bé sola de l’os (si no fos així torneu-la més temps al foc). Fet això, traieu les herbes, la carn, les cebetes i les pastanagues de l’olla; la resta ho reduïu a puré amb un braç de triturar i en acabat passeu la salsa resultant pel xino.
  3. Mentre, poseu oli en una cassola i fregiu els escamarlans. Aparteu-los.
  4. En aquesta mateixa cassola i amb l’oli de fregir els escamarlans, feu un sofregit amb els alls, la ceba i el tomàquet; quan sigui ben fet hi poseu la carn, les cebetes, les pastanagues i els escamarlans al damunt de tot; feu la picada i incorporeu-la. Per acabar ho cobriu tot amb la salsa colada, reguleu el punt de sal i deixeu que cogui encara mitja hora tot el conjunt a foc mínim.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: SOPA SAPASTRA

Origen: Cua de bou amb escamarlans, un mar i muntanya

Caldo de Nadal (per ser feliç)

Ingredients per a 16-18 racions:

Verdures:

  • – 3 pastanagues
  • – 3 porros
  • – 1 ceba gran
  • -1 tros d’api
  • -1 nap
  • – 1 xirivia
  • – 1 col petita
  • – 1 tros carabassa
  • – 5 patates mitjanes
  • – cigrons

Vedella:

  • – 1 os vedella que faci gelatina
  • – 400 gr de tou magra de la part del conill
  • – Pilotes de carn al gust

Porc:

  • – 2 ossos d’espinada
  • – 1 tros de morro o orella o peu
  • – 2 botifarres blanques
  • – 2 botifarres negres
  • -1 tros de sagí ranci (greix)

Gallina:

  • – 1 pit o 1 cuixa

I la resta d’ingredients:

  • – 7 litres d’aigua
  • – Galets o pasta per l’escudella

Preparació:

  1. Primer, renteu molt bé les carns i els ossos. En fred, poseu l’aigua a l’olla, i tota la carn, ossos i el sagí, excepte les botifarres i les pilotes. Quan arrenqui el bull, aneu escumant les bromeres que aniran apareixent a la superfície del caldo (com deien algunes àvies, “caldo sense escumar, molta brutícia hi ha”).
  2. A continuació afegiu-hi la sal (en necessitareu força, com a mínim, 3 culleradetes, però més val que no us passeu de salat i espereu al final per a rectificar), i deixeu coure-ho tot a foc mitjà durant aproximadament 1 hora.
  3. Transcorregut aquest temps, afegiu-hi a l’olla les verdures, tret de la col, la carabassa i 4 patates. Una de les patates la feu a trossos entre mitjans i petits per tal que es desfaci. Deixeu que vagi fent xup xup durant 45 minuts. Després, afegiu-hi les pilotes, la carabassa, la col i les 4 patates restants i deixeu-ho coure encara 20 minuts més.
  4. Finalment, afegiu-hi les botifarres punxades per tal que no rebentin. Rectifiqueu de sal, i deixeu-ho coure tot 10 minuts més.
  5. Ho deixeu refredar (millor si feu el caldo el dia abans), i ho guardeu a la nevera (sempre un cop fred). L’endemà us serà molt més fàcil retirar la capa de greix que s’hagi solidificat a la superfície, i després separeu la carn d’olla. Reserveu una mica de caldo per escalfar la carn d’olla. I amb la resta, el poseu al foc, i quan bulli hi afegiu la pasta al gust. Potser encara us caldrà tornar a afegir-hi un pols de sal, però millor proveu-ho sempre abans de fer el pas!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: TOTALTUPPER

Origen: Caldo de Nadal (per ser feliç)

Civet de senglar (58/130)

Ingredients (6 px):

  • 1 kilo 800 gr de senglar
  • Dues ampolles de vi negre…i una mica més si cal
  • 125 gr de cansalada viada
  • 1 litre i mig de brou de carn
  • una cullerada de pebre negre en gra
  • 200 gr de llard
  • 1 ceba gran
  • 2 pastanagues
  • 2 porros
  • 4 grans d´all
  • 20 gr de farina
  • 350 gr de xampinyons
  • 30 cebetes del platillo
  • 3 claus
  • una cullerada de ginebrons
  • 2 fulles de llorer
  • 2 branques de farigola
  • orenga
  • sal

Preparació:

El primer pas, com deia al principi, es posar a marinar la carn en una cassola amb el vi, les verdures tallades a trossos regulars i totes les espècies i herbes: ginebrons, grans de pebre negre, orenga, llorer, claus i els alls, els porros, la ceba i les pastanagues. Ho guardarem a la nevera durant un mínim de 24 hores.

Passat un dia, un dia o mig o fins i tot dos separarem la carn i la saltejarem, reservant-la a la mateixa o en una altra cassola.

Sofregim les verdues a la mateixa cassola on hem saltejat la carn, a consciència.

Quan estiguin les posem a la cassola on tenim la carn i en la cassola on hem saltejat carn i verdures hi posem el vi de la maceració, deixant-lo que arrenqui el bull, retirant totes les impureses i deixant que bulli cinc minuts. Passat aquest temps el posem a la cassola on tenim la carn i les verdures i deixem que faci la xup xup un parell d´hores aprox, fins que redueixi força el vi. A continuació afegim el brou de carn i deixem que es vagi coent, lentament, fins que la carn estigui…uff…això poden ser tranquilament quatre o cinc hores, potser més.

Jo vaig optar per acabar la recepta aquí (per uns motius concrets que ara us explicaré) i en comptes de fer el que deia la recepta vaig deixar que fes la xup xup una mitja hora més després d´haver-hi incorporat les cebetes (sofregides molt lentament durant un parell d´hores), els xampinyons (tallats a quarts i passats per la paella) i la cansalada viada (saltejada)

Vaig servir-ho tal qual…i de gust estava molt bo, part de la carn estava al punt, o sigui, es desfeia, però la gran majoria no estava prou melosa…clar que amb l´ajuda de les cebetes i de les verdures (i de la mateixa carn desfeta) entrava molt bé igualment.

Bé, el que segons la recepta havia d´haver fet quan el guisat estava llest en la seva primera fase era separar la carn de les verdures i passar pel colador xinès tot el brou de la cocció amb les verdures en qüestió. El que passa és que vaig dubtar molt ja que part de la carn estava desfeta, i no tenia clar a on havia d´anar aquesta carn, si amb la resta dels talls de carn o amb les verdures, vaja, al xinès. I vaig optar pel que he explicat, vaja, no separar-ho. Si ho hagués fet el següent pas hagués estat fer una mena de “roux” amb el llard que em quedava (la carn, al principi, la salteges amb llard) i a continuació tirar-hi tot el líquid que hagués obtingut amb el colador xinès. I a continuació afegir la carn i deixar que fes la xup xup una estona més, moment on incorporaria les cebes, els xampinyons i la cansalada. Crec que la propera vegada que faci aquesta recepta, que la faré, serà fent també aquest darrer pas. I, sobretot, fer-la amb més temps!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: FOOD AND FOOT

Origen: Civet de senglar (58/130)

Conill escabetxat (91/130)

Ingredients ( 3/4 px):

  • 1 conill tallat a octaus
  • 1 ceba gran
  • 2 pastanagues
  • 1 porro
  • 1 fulla de llorer
  • unes branques de romaní
  • una mica de farigola
  • 3 claus
  • 20 gr de ginebrons
  • 24 cebetes del platillo
  • 1 got de vi blanc
  • 1 got de vinagre
  • 1/2 cullerada de pebre en gra
  • llard/oli
  • brou de pollastre 250 ml

Preparació:

Salpebrem els trossos de conill i els marquem a la cassola amb el llard. Reservem el conill. A la mateixa cassola, i amb una mica més d´oli, sofregim la ceba i la pastanaga amb el porro i les herbes aromàtiques. A mitja cocció hi afegim el pebre, els claus i els ginebrons, mullem amb el vi i amb el vinagre i deixem reduir més o menys a la meitat.

Recuperem llavors el conill, mullem amb el brou de pollastre i ho deixem coure tapat a foc lent una mitja horeta. Passada aquesta estona enretirem els trossos de conill i passem tota la salsa pel col.lador xinès. Posem els talls de conill amb la salsa colada i les cebes del platillo que hem fet apart (saltejant-les amb oli en una cassola tapada a foc lent, bullint-les amb aigua o també les podeu posar amb l´escabetx senceres i pelades) i deixem que faci la xup xup uns cinc minuts més.

També us suggereixo que proveu l´opció de desossar els trossos de conill, saltegeu de nou les cebes del platillo a la cassola (si cal amb una mica més d´oli) de la cocció del conill i reduiu la salsa en una altra cassola. Quan hagi perdut més o menys la meitat del líquid estarà apunt, i tindreu un plat deliciós de veritat!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIMANTERIORMENT: FOOD AND FOOT

Origen: Conill escabetxat (91/130)