Arxiu d'etiquetes: PRIMER PLAT

Macarrons amb bròquil i salsa de tomàquet

Ingredients per a 4 persones:

  • 1/2 kg de pasta al gust
  • mig bròquil
  • 1 ceba gran
  • 2 grans d’all
  • 7/8 tomàquets madurs
  • 1 got de brou de verdures
  • herbes provençals

Preparació:

  1. Primer de tot netejar totes les verdures.
  2. Començarem tallant a trossets ben petits la ceba i les dues dents d’all.
  3. Ho sofregim en dues cullerades d’oli d’oliva calent.
  4. Quan ja estigui daurat afegim el bròquil tallat prèviament.
  5. Afegim el brou de verdures i ho deixem uns 10 minuts fins que el brou s’hagi consumit gairebé tot.
  6. Llavors, escaldem i pelem els tomàquets.
  7. Els afegim a la paella i ho deixem durant una hora aproximadament a foc lent.
  8. Afegim també una mica de sal, sucre (per neutralitzar l’acidesa del tomàquet) i herbes provençals.
  9. Quan tinguem la salsa feta, couem els macarrons i quan ja estiguin al dente ho barregem amb la salsa i ja tindrem un plat ben complet, sa i bo.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: LA VERDOLAGA

Origen: Macarrons amb bròquil i salsa de tomàquet

Amanida d’arròs i endívies

Ingredients: per a 4 persones

  • tonyina en oli d’oliva
  • 4 tasses petites d’arròs
  • 1/4 de kg. de mongeta tendra
  • 2 tomates d’amanir
  • 2 pebrots vermells
  • sal
  • oli d’oliva

Preparació:

  1. Renteu i partiu els pebrots de dalt a baix,amb el ganivet, traieu les llavors i les pells blanques de dins (és amargant).
  2. Els coeu al forn, en una safata amb unes gotes d’oli i sal. Quan els veieu rostits, els traieu i reserveu.
  3. Talleu la mongeta a talls petits i bulliu -la al dente, en aigua lleugerament salada. Escorreu i deixeu refredar.
  4. Bulliu l’arròs segons les indicacions del fabricant i quan sigui cuit, refredeu-lo en aigua. Reserveu.
  5. Esmicoleu la tonyina i talleu les tomates a daus, ho barregeu amb l’arròs i la mongeta.
  6. Ho amaniu amb sal (poca), i oli d’oliva.
  7. Ompliu els mitjos pebrots i ja els podeu posar a cada plat, ho acompanyeu amb una endívia partida per la meitat.

Anotacions:

  • Podeu utilitzar diferents varietats d’arròs, el que va molt be per les amanides és el basmati.
  • Si no estem en temporada, les tomates tenen la pell mol forta, el millor és pelar-les. La pell pot servir-os per fer unes flors com veieu en el plat.

Recepta extreta de “Cuina de la Mare”

Origen: Amanida d’arròs i endívies

Crema d’api i bacallà

Per 4 persones

Ingredients:

  • 1/2 manat d’api
  • 3 patates mitjanes
  • 1/2 pebrot verd
  • 350gr de bacallà dessalat i sense pell ni espines. Reserva una mica per guarnir els plats.
  • 1l de brou vegetal o aigua
  • Sal
  • Oli
  • Pebre

Preparació:

  1. Preparar i netejar l’api i seleccionar les parts més tendres.
  2. Pelar i esberlar les patates.
  3. En una olla posar el brou i fer coure l’api, les patates i el bacallà, uns 20′.
  4. Quan les verdures i el bacallà estiguin tovets, passar per la batedora amb un rajet d’oli, i si cal per un colador xinés.
  5. Corregir de sal i pebre.
  6. Picar el pebrot verd i el bacalla que has guardat ben petitó.
  7. Emplata la crema i posa per sobre un pessic de bacallà i pebrot verd, i jo hi vaig espolsar sal negra (d’islandia).

PUBLICAT ORIGINALMENT A: LES NOSTRES CUINETES

Origen: Crema d’api i bacallà

Strudel de bròquil

Ingredients:

Per la massa:

  • 1 tassa de farina
  • 1/4 tassa d’aigua
  • 1/4 tassa de llet vegetal (de soja, per exemple)
  • 1 culleradeta d’oli d’oliva
  • sal

Pel farcit:

  • 300 gr de bròquil
  • mig pebrot vermell
  • 2 porros
  • 1 ceba
  • 1 all tendre
  • sal
  • herbes provençals
  • formatge (opcional)

Preparació:

  1. Per fer la massa de l’strudel, barrejarem tots els ingredients (farina, aigua, llet, oli i sal) i quan ja no s’enganxi a les mans ho deixarem reposar.
  2. Si s’enganxa a les mans, s’haurà d’afegir una mica més de farina.
  3. Ho deixarem una hora a la nevera i, mentrestant, farem el farcit que anirà dins.
  4. Primer de tot, per fer el farcit, rentem i tallem en trossos petits tots els ingredients.
  5. Llavors comencem a sofregir la ceba, l’all i els porros.
  6. Quan ja estiguin daurats, afegirem el pebrot i ho deixarem ofegar.
  7. Tallarem el bròquil en trossets petits i ho afegirem cru a la paella.
  8. Ho deixarem uns 10/15 minuts fins que estigui bastant fet.
  9. Afegirem sal i herbes al gust.
  10. Ho apartarem i ho aixafarem una mica.
  11. Quan la massa ja porti una hora a la nevera, la traiem i l’amassem amb un curró.
  12. L’estirem bé i afegim el farcit del bròquil per sobre (i formatge ratllat però ja he dit que era opcional) i ho enrotllem amb la massa d’strudel per tal que quedi tancat per tots els costats.
  13. Ho posem al forn una mitja hora a 150º. Si voleu, es pot afegir una mica de sèsam per sobre.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: LA VERDOLAGA

Origen: Strudel de bròquil

Farcells de carbassó

Ingredients:

  • 1 carbassó
  • oli, sal i pebre

Opció 1:

  • ceba tendra
  • pebrot vermell
  • tomàquet d’amanir
  • olivada
  • sal i oli

Opció 2:

  • arròs integral
  • alga espagueti de mar (opcional)
  • albergínia
  • ceba
  • xampinyons
  • pebre, all, sal i cúrcuma
  • oli

Procediment:

  1. Tallar el carbassó a làmines molt primes amb una mandolina.
  2. Posar sal i pebre al carabassó i passar-lo per la paella amb una mica d’oli. Reservar.
  3. Utilitzar un aro d’emplatar i col·locar les làmines de carabassó de manera que facin el farcellet.
  4. Farcir el farcell, tapar per la part superior i donar la volta sobre el plat on s’han de servir.

Opció 1:

  1. Rentar i tallar a daus petits les verdures.
  2. Amanir-les amb oli, sal i olivada.
  3. Farcir el farcell de carbasssó.

Opció 2:

  1. Rentar i tallar l’albergínia, la ceba i els xampinyons.
  2. Sofregir la ceba amb l’all. Afegir l’albergínia i el carabassó.
  3. Afegir sal, pebre i una mica de cúrcuma, i continuar sofregint fins que les verdures siguin dauradetes.
  4. Barrejar amb l’arròs que haurem bullit prèviament amb algues espagueti de mar. (Aquí està més ben explicat com bullir l’arròs)
  5. Afegir una mica d’aigua a l’arròs amb verdures i deixar fer xup-xup fins que s’evapori tota l’aigua.
  6. Farcir el farcell de carbassó.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINA AMOR I CIÈNCIA

Origen: Farcells de carbassó

Espinacs amb xampinyons, panses i sèsam

Ingredients:

  • 300 g d’espinacs frescos
  • 3 xampinyons grossos
  • un grapat de panses sense pinyol
  • sèsam
  • 2 alls
  • sal
  • oli d’oliva verge extra

Procediment:

  1. Rentar i tallar els espinacs. Afegir-los a una paella grossa amb una mica de sal.
  2. Tallar els xampinyons a làmines fines.
  3. Quan els espinacs hagin deixat anar tota l’aigua, i aquesta s’hagi evaporat, afegir un bon raig d’oli i els alls trinxats.
  4. Donar un parell de voltes i quan els alls s’hagin fregit una mica, afegir els xampinyons, les panes i el sèsam.
  5. Rectificar de sal.
  6. Deixar que es vagin fent els xampinyons i els sabors es vagin incorporant.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINA AMOR I CIÈNCIA

Origen: Espinacs amb xampinyons, panses i sèsam

Patates amb formatge

Ingredients per a quatre persones:

  • 1 Kg de patates.
  • 200g de formatge fresc per untar.
  • 4 cullerades de nata liquida.
  • 100 g de formatge ratllat.
  • 1 culleradeta de pebre dolç.
  • Sal.
  • Pebre.

Elaboració:

  1. Renteu les patates i bulliu-les (amb pell) amb aigua i sal fins que siguin cuites, mentrestant en un bol poseu el formatge fresc i la nata liquida, remeneu.
  2. Quant les patates estiguin temperades peleu-les, talleu-les a cuadrets, poseu-les en un bol, seguidament afegiu la salsa de formatge amb crema de llet, remeneu-ho amb comte perquè no es trenquin les patates, salpebreu i poseu el pebre vermell, torneu a remenar amb compte, poseu amb una safata per anar al forn, poseu-hi el formatge ratllat per damunt.
  3. El forn a de estar pre escalfat a 180°, introduïu la safata al forn i gratinador fins que estiguin roses.
  4. Per saber si les patates estan cuites punxeu-les amb un ganivet, si es solten es que estan cuites.

(Les patates mitjanes es couen entre 25 i 30 minuts).

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Patates amb formatge

Tarte pissaladière aux tomates de la Maribel

INGREDIENTS:

  • – un paquet de pasta de full refrigerada
  • – 3 cebes
  • – 150 g d’olives negres sense pinyol
  • – 10 filets d’anxoves en oli
  • – 5 tomaques madures
  • – farigola, pebre, sal, oli

Preparació:

  1. Es trinxa la ceba ben petita i se sofregeix fins que és dauradeta, es trinxen les olives i les anxoves i s’hi afegeixen i es cou tot junt uns 5 minuts.
  2. A banda, es folra un motlle rectangular o rodó amb la pasta de full i es punxa una mica, es farceix amb el sofregit de ceba, olives i anxoves, es cobreix amb rodanxes de tomaca no gaire gruixudes, es rega amb una mica d’oli, s’espolsa amb farigola i s’enforna a 180º durant 30 minuts.
  3. Es pot servir tèbia o a temperatura ambient i acompanyada d’una amanida de fulles verdes.

Recepta extreta de “Cotó de Sucre”

Origen: Tarte pissaladière aux tomates de la Maribel

Amanida de ventre i llengua

Ingredients per 4 persones:

  • 300gr de ventre i llengua o morro de vedella ja cuit
  • ½ pebrot
  • 1 ceba tendra
  • olives negres mortes (d’Aragó)
  • vinagreta

Preparació:

  1. Tallem petit el tall, el pebrot, la ceba, ho amanim amb una vinagreta i ho servim fred amb les olives per sobre.
  2. Avui no tenia olives però m’hi agraden molt.

* Ho podeu fer també amb un tall ben doble d’embotit tipus cap de senglar o bull negre.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: SOPA DE FARIGOLA

Origen: Amanida de ventre i llengua

Pasta fresca feta a casa, un joc de nens

Per fer pasta fresca a casa ens calen ben pocs ingredients: productes de qualitat, temps i una mica de paciència.


© Manel Úbeda



Sobre la farina, ingredient principal

Per a fer una bona pasta fresca ens cal un tipus de farina semblant a la que faríem servir per a panificar: farina de força, és a dir una farina rica en gluten.

El gluten és una proteïna, i el seu paper a l’hora de fer pa o pasta fresca és fonamental perquè en hidratar-se, el gluten forma una malla elàstica que permetrà treballar i donar forma a la massa.
Per a fer pasta també es pot utilitzar la sèmola de blat dur, igualment molt rica en proteïna.

És cert que cada cop hi ha més persones que pateixen algun tipus de sensibilitat al gluten, però això no vol dir que l’hàgim de posar a la nostra llista negra d’aliments prohibits. El nostre estil de vida, l’abús d’aliments refinats i la manipulació que ha patit el blat per tal d’aconseguir noves varietats més productives i resistents, ens ha anat predisposant a patir aquest tipus d’alteracions. És per aquest motiu que cuidar la nostra alimentació, optar per aliments d’alta qualitat, naturals, poc refinats i manipulats, és el pilar fonamental per a tenir una bona salut digestiva.



Farina blanca vs. farina integral


Potser algú es pregunta quina farina és més recomanable per a fer pasta fresca, si la farina completa (que te tota la fibra i tots els nutrients del cereal) o la farina blanca.

Personalment m’estimo més fer servir farina blanca, o semi integral, la raó és que la farina completa ofereix una textura menys agradable i fa que la pasta sigui més densa i pastosa, fent la digestió més pesada.

Si li sumem una salsa o formatge, el que tindrem serà un plat pesat i una digestió llarga.

Per a mi la combinació ideal és fer la pasta amb farina blanca cuinada “al dente”, amanida amb llavors com el sèsam o carabassa i alguna fulla de ruca, que aporten fibra, i un raig d’oli cru.


© Manel Úbeda

Per aquesta recepta necessitem:

300gr de farina blanca
3 ous frescs
Una cullerada d’oli d’oliva
Una cullerada d’aigua
Un pols de sal
Herbes aromàtiques, espècies, algues….(opcional)

Com fer la massa:

En un bol barregem tots els ingredients menys els condiments, ho integrem tot amb una forquilla, un cop està tot ben barrejat, comencem a treballar la massa sobre el marbre una mica enfarinat. En agafar-la amb les mans segurament se’ns enganxarà als dits, podem espolsar-hi farina per tal que no s’enganxi tant.

La massa l’he de treballar bé amb les mans, això a poc a poc la va fent més i més elàstica, a mesura que el gluten es va hidratant.

Si trobem que la massa queda molt dura i es fa difícil de treballar, vol dir que ens cal una mica més d’aigua, però si la massa està molt enganxosa, poc consistent i amb un tacte “humit” vol dir que li falta farina. Aconseguir una massa perfectament equilibrada és una qüestió d’experiència i d’intuïció: cada farina és diferent i demana una quantitat de líquid diferent.

Quan notem que la massa es va compactant i es fa menys enganxosa la deixarem reposar durant 1 hora aproximadament.

Després de reposar començarem a estendre la massa. Això ho podem fer amb un corró, a mà o bé amb la màquina de fer pasta, si en tenim.

A mà

Estendrem i plegarem la pasta sobre ella mateixa unes quantes vegades, per tal d’acabar de donar-li el punt d’elasticitat que li cal.

Per fer la planxa, enfarinarem bé el marbre i el corró i anirem estirant i girant la massa fins que tinguin el gruix que volem. Podem dividir la massa en dues porcions per tal de manipular-la millor.

Un cop tinguem la planxa ben fina, l’espolsem bé amb farina i l’enrotllem sobre si mateixa.
 Amb un ganivet fem talls d’un cm d’ample, aproximadament.

Amb màquina

Si no tenim pràctica amb el treball de la massa, la màquina és la millor opció, per aconseguir un gruix i mida regular.

Dividim la massa en dues porcions i comencem passant la massa pels rodets, regulats al nº1.
Passarem i plegarem la massa 5 o 6 vegades amb aquest gruix.
 Quan la massa tingui un aspecte clar i homogeni l’anirem passant pels rodets augmentant cada vegada el número fins que tinguem el gruix que ens agradi.


© Manel Úbeda

Aleshores ja podem passar la tira de massa, espolsada amb farina, pel tallador d’espaguetis o tallarines.

Condiments:

A la massa se li pot afegir tota mena de condiments, tinta de calamar, pebre vermell, alga en pols… Però també podem posar fulles d’alfàbrega o sàlvia, plegar la massa sobre ella mateixa i estirar-la, donarà gust i formes vistoses a la nostra pasta.


© Manel Úbeda

Recollim els espaguetis o tallarines per assecar-los. Ho podem fer en un assecador de fusta, sobre una canya, o fins i tot en l’estenedor de casa!

Cal tenir en compte que aquesta pasta té ou fresc i l’hem de conservar en nevera.

Bon profit!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: NATURAL I SALUDABLE

Origen: Pasta fresca feta a casa, un joc de nens