Preparació:

Talleu les cebes en juliana i fregiu-les amb un bon raig d’oli, a mig fregir saleu i poseu el sucre, continueu fregint fins que comencin a estar rosses aboqueu en un colador, afegiu la tonyina i deixeu uns minuts per eliminar l’oli bulliu els ous, refredeu, peleu i els talleu a trossets. Talleu el pebrot escalivat a tires primes.

Barregeu la ceba, la tonyina, el pebrot , la tomata i els ous. Reserveu.

Damunt del marbre, feu un volcà amb la farina, al mig poseu-hi la sal, l’aigua i l’oli i pasteu fins a fer una bola.

Poseu-la dins d’un bol sucat d’oli d’oliva i reserveu 15 minuts tapat amb un drap humit.

Damunt del marbre enfarinat aboqueu la bola de pasta, partiu-la en dos.

Estireu i aplaneu una de les meitats, poseu-la dins d’un motlle folrat amb paper de forn, i ompliu-la amb el farcit reservat, sense arribar a les vores pinteu les vores amb ou batut.

Aplaneu l’altra pasta, reservant-ne una mica per adornar. Tapeu el farcit, premeu be les vores perquè quedi ben tancat. Al centre feu un forat perquè en coure, puguin sortir els vapors poseu-hi una xemeneia feta amb paper de forn feu tiretes de pasta i adorneu coeu a forn escalfat a 200ºC, 1/2 hora, fins que la pasta estigui rossa.

Serviu calenta o tèbia.

“Natilles” (95/164)

Ingredients (4 px):

1 litre de llet
4 rovells
4 cullerades soperes de sucre
una llimona (sense la polpa) o dues barres de vainilla
1 cullerada de “maizena”
canyella en pols

Preparació:

Posar un cassó al foc amb la llet, el sucre (3 cullerades), la llimona tallada a trossos (sense la polpa). Paral.lelament en un altres cassó batre els rovells amb una cullerada de sucre i la maizena. La cullerada de maizena ha de ser gran, generosa…ho dic perquè la meva va ser més aviat petita i això va afectar al resultat final. Quan la llet comeni a fer bombolletes retirar-la del foc i anar-la incorporant a poc a poc a l´altre cassó. Enllestida l´operació es posa al foc de nou, remenant sense parar amb una cullera de fusta evitant que bulli. Es formarà una espuma. S´ha de seguir remenant fins que aquesta espuma desaparegui, senyal que la crema ja està llesta.

Posar les natilles en ua recipient gran o en uns quants d´individuals a la nevera fins al moment de menjar-ho. Si es vol es pot posar canyella en pols abans de servir-ho.

He de dir que pel que fa al gust van quedar molt bones, però la textura no era la correcta, no ho era almenys per al que jo entenc que han de ser unes “natilles”. Probablement té a veure amb la quantitat de “maizena” que hi vaig posar, però de totes maneres tampoc en vaig posar tan poca per a que el resultat final fós tan líquid. Allò semblava una crema anglesa, ideal per a acompanyar una mousse de pomes que feia com a postres, però massa líquida per a servir com a “natilles”.