Arxiu d'etiquetes: ALTRES RECEPTES

Com fer el sucre vainillat

El sucre vainillat, és un ingredient molt utilitzat en pastisseria, és fàcil aconseguir-lo, el venen a tots els super; però, també el podem fer nosaltres per tindre’l sempre a mà.

Necessitem sucre, vainilla en rama i un pot de conserva de vidre, petit i amb tapa.

Poseu la rama de vainilla partida en dos bocins, dins del pot, ompliu-lo de sucre i en una setmana tindreu el sucre aromatitzat de vainilla.

Quan l’aneu utilitzant, podeu afegir sucre al pot, la mateixa rama de vainilla pot durar uns mesos.

Recepta extreta de “Cuina de la Mare”

Origen: Com fer el sucre vainillat

Anuncis

Fumet de peix

Ingredients:

  • Peix de roca, crancs, cap de rap, espines de peix………
  • 3 pastanagues
  • 1 porro
  • 2 cebes
  • 1 branca d’api (opcional)
  • Sal, Oli d’oliva

Preparació:

  1. Poseu una olla al foc amb un raig d’oli, les cebes, pastanagues i el porro, tot tallat a trossos grans. Ho deixeu coure, no cal massa, només que es comenci a posar tou, afegiu el peix de roca i els crancs, hi doneu uns tombs, 4 o 5 minuts.
  2. Ara hi poseu el cap de rap i les espines i ompliu l’olla d’aigua.
  3. Ho deixeu coure casi be una hora. Ho saleu i deixeu refredar.
  4. Coleu el caldo prement el peix perquè deixi anar tot el suc.
  5. Ja el podeu utilitzar o congelar.

Anotacions:

  1. També es pot fer sense fregir les verdures i i el peix, posar-les en fred al aigua junt amb el peix, també queda bo, però per fer arrossos o fideuà, no queda tant gustós.

Recepta extreta de “Cuina de la Mare”

Origen: Fumet de peix

Oli picant

INGREDIENTS:

  • 500ml d’oli d’oliva de qualitat
  • 10 bitxos petits (“guindilla cayena”)
  • 3 fulles de llorer
  • 1 rama de romaní fresc
  • 1 rama de farigola fresca
  • 1 cullerada mitjana de pebre vermell dolç

VARIANTS:

  • – Podeu afegir romaní i farigola
  • – Podeu afegir boles de pebre negre
  • – Es pot posar un all pelat mentre s’escalfa l’oli i retirar-lo després

ELABORACIÓ:

  1. Preparem els ingredients.
  2. El pebre vermell és opcional. Potser dolç o picant.
  3. Si no en teniu de farigola i romaní frescos…en podeu posar de sec.
  4. Començarem per escalfar una mica l’oli d’oliva.
  5. Lo ideal es que arribi a uns 40º graus. En aquest punt, apagar el foc.
  6. Ara, hi introduïm les fulles de llorer els bitxos jo en poso de dos tipus….que m’agrada.
  7. I les herbes.
  8. Ja gairebé ho tenim tot.
  9. Només ens queda la cullerada de pebre vermell, en aquest cas, “De la Vera”.
  10. Ho remenem bé fins disoldre completament el pebre.
  11. Ja està. Ara l’hem de deixar reposar fins que es refredi completament.
  12. Un cop fred, el podeu guardar dins un recipient hermètic, ben net i ben sec.
  13. Aquest oli es conserva a temperatura ambient, en un lloc fresc i sec.
  14. Notareu que amb el pas del temps agafa més gust i matisos, i es torna més picant. Per tant, passat un o dos mesos aquest oli guanyarà molt. Si quan ho proveu pica massa pel vostre gust, sempre podeu afegir una mica més d’oli i suavitzar-lo. En cas de no disposar de termòmetre, també es pot fer a ull….o en fred directament, introduint tots els ingredients en una ampolla o pot amb tapa hermètica i deixar reposar en un lloc resguardat de la llum directa i dels canvis de temperatura, durant un mínim d’un mes, però millor dos o tres .
  15. Bon profit !!!

Recepta extreta de “La Cuina de Sempre”

Origen: Oli picant

Mató

Elaboració:

  • Elaborat amb llet de cabra o vaca pasteuritzada, de coagulació enzimàtica i de pasta tova escorreguda.

Aspecte sensorial:

  • Producte de color blanc lletós i brillant de textura tova i gelatinosa.
  • No presenta escorça definida, però exteriorment presenta els gravats de recipient on s’ha escorregut.
  • Sabor fresc, dolç i lletós.

Procés d’elaboració:

  • Es parteix de llet pasteuritzada que s’escalfa a una temperatura aproximada de 40°C i s’hi afegeix el quall (vegetal o animal).
  • Un cop quallada la llet, s’hi fa un tall en creu, es deixa reposar i es decanta el xerigot.
  • Es posa la massa de mató en un drap i es deixa reposar i escórrer dins d’una escorredora.

Època de producció i compra:

  • Actualment els ramats de cabra o vaca no tenen estacionalitat en l’època de parir i, per tant, la producció de llet és bastant uniforme durant tot l’any.

Mètodes de conservació:

  • Al tractar-se d’un producte fresc, necessita unes temperatures de conservació baixes (temperatures de 2 a 4ºC ja que si no el gust es torna agre perquè es contamina microbiològicament.
  • Es pot conservar al frigorífic aproximadament uns vuit dies.

FIRES:

  • A la Fira de Formatges Artesans del Pirineu, que se celebra dins la Fira de Sant Ermengol, a la Seu d’Urgell, el penúltim cap de setmana d’octubre, hi estan representats formatgers artesans de tot els Pirineus (català, aragonès, basc, navarrès i francès).
  • En aquesta mostra es donen a tastar més de cent varietats diferents de formatges.
  • L’acte estrella de la fira és el concurs de formatges artesans que s’organitza per famílies de formatges.
  • Cada família constitueix una secció: mató, frescos, de vaca, d’ovella, de cabra i formatge de tupí.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTARI WEBLOC

Origen: Mató

Ous Durs (de manera fàcil)

Ingredients:

  • 1 dotzena d’ous frescos

Preparació:

  1. Els posem a la safata que es fa servir per coure les verdures al vapor de l’OLLA A PRESSSIÓ, posem 3 dits d’aigua a l’olla (l’aigua no els ha de tocar).
  2. Quan l’olla agafi la pressió màxima deixem coure 5 minuts, parem el foc.
  3. Deixem que perdi la pressió, obrim, refredem els ous i els pelem (es pelen amb una facilitat extraordinària).
  4. *Els podeu guardar pelats a la nevera 3 o 4 dies coberts d’aigua o bé sense pelar una setmana.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: SOPA DE FARIGOLA

Origen: Ous Durs (de manera fàcil)

Pa amb tomàquet

El pa amb tomàquet és el plat tradicional català per excel·lència, fàcil de preparar, molt econòmic i equilibrat des del punt de vista nutritiu.

INGREDIENTS:

  • una llesca de pa de pagès cuit amb llenya (si pot ser)
  • un tomàquet madur de temporada (o de penjar) que sigui sucós
  • oli d’oliva verge extra
  • sal (opcional)

VARIANTS:

  • – A molta gent li agrada untar primer el pa amb all
  • – Les llesques de pa es poden torrar abans, o no
  • – Es pot acompanyar amb pernil, embotits, formatges, truites, anxoves, etc.

ELABORACIÓ:

  1. Partim d’un bon pa de pagès. Si és de poble i cuit amb llenya, millor.
  2. Tallem una llesca gruixuda.
  3. I el posem a torrar. Si és al foc de llenya millor. Altrament, el forn o la torradora també serviran.
  4. Prèviament, i si us agrada, podeu untar el pa amb una mica d’all.
  5. I amb el pa encara calentó…
  6. …comencem a sucar la nostra torrada amb un tomàquet ben madur. Suqueu bé el pa.
  7. S’ha de prémer amb una mica de força. S’ha d’aprofitar tot el contingut del tomàquet, menys la pell.
  8. Suqueu més! amb energia!
  9. Que suqueu més! què encara queda tomàquet!
  10. Seguidament, amanirem la llesca de pa amb el millor oli que tinguem, sense por.
  11. Evidentment, oli d’oliva verge extra.
  12. Finalment, i per a qui vulgui, hi tirarem una mica de sal per sobre, tot i que sense sal també està bona.
  13. I ja tenim a punt la nostra llesca de pa amb tomàquet.
  14. Poca cosa més a dir.
  15. I mossegada al canto. Mengeu-lo de seguida perquè no s’estovi.
  16. Bon profit!

Recepta extreta de “La Cuina de Sempre”

Origen: Pa amb tomàquet

Piruletes de formatge parmesà i panses

Ingredients: (En surt entre 15 i 20)

  • 150gr. de formatge parmesà rallat
  • Panses de corint (panses sense llavors)
  • Orenga

Preparació:

  1. En una safata folrada amb paper de forn, aneu posant una cullerada de formatge rallat dins d’un cercol talla-pastes, traieu el cercol, poseu 3 o 4 panses i un polsim d’orenga; introduïu l’escuradents en el formatge. Aneu fent totes les piruletes que ens càpiguen a la safata, deixeu un espai estre elles, perquè no es toquin al coure.
  2. Poseu la safata al forn ja escalfat a 200ºC, quan comença a enrossir, traure del forn, és molt rapit, en 5 minuts estan cuites.
  3. No tocar-les en calent, fora del forn es refreden aviat.

Anotacions:

  1. Es poden fer amb diferents ingredients, com pernil i llavors de sèsam, pipes…, ho deixo a la vostra imaginació.

Recepta extreta de “Cuina de la Mare”

Origen: Piruletes de formatge parmesà i panses

Croissants casolans

Fórmula bàsica del Croissant:

  • 600 grams de farina de força
  • 10 grams de sal
  • 40 grams de sucre
  • 100 grams de massa mare natural (opcional)
  • 30 grams de llevat fresc
  • 260 mil·lilitres de llet
  • 250 grams de mantega per fer els plecs

Preparació:

  1. El croissant no és, ni de bon tros, una opció equilibrada per a un esmorzar o un berenar, però és una de les peces de pastisseria més fascinants que s’han inventat, una delícia que es menja amb els cinc sentits.
  2. Malgrat que no convé abusar-ne, un croissant artesanal ben elaborat, pot ser un petit caprici per a una ocasió especial, la clau de l’equilibri sempre és la mesura.
  3. El factor que determina la qualitat d’un croissant és la matèria grassa que s’ha fet servir en la seva elaboració. La mantega, a més d’un preu elevat, té l’inconvenient que la seva temperatura de fusió és força elevada, la qual cosa dificulta la seva manipulació. Per aquests dos motius la indústria alimentària ha substituït la mantega per altres greixos d’origen animal i també per altres d’origen vegetals, sovint sotmesos a un procés d’hidrogenat, no cal dir que consumir aquesta mena de greixos no resulta gens recomanable.
  4. Confeccionar un bon croissant no és difícil, però requereix temps i paciència. La major part de les fleques i pastisseries opten avui per comprar aquest producte congelat i enfornar-lo diàriament. Aquesta no és necessàriament una mala opció, ja que hi ha croissants d’elaboració industrial de gran qualitat, lamentablement la qualitat dels croissants que es venen a la majoria d’establiments és pèssima.
  5. Un bon croissant es fa amb una massa simple de farina de força, ferments i llet, condimentada amb sucre i sal per potenciar el seu delicat sabor.
  6. Després d’una primera fermentació a baixa temperatura durant una hora, la massa s’estén en un rectangle llarg sobre el qual disposarem la mantega en una fina làmina que ha d’estar molt freda. A continuació pleguem la massa sobre si mateixa per ” tancar ” la mantega, fent una mena de sandwich molt gran.
  7. Després d’aquesta operació pleguem i estirem la massa tres vegades. Amb els plecs s’aconsegueix exfoliar la massa en capes alternatives de massa fermentada i greix, de manera que durant la cocció les diferents capes de mantega que hi ha entre la massa fermentada actuaran com a barrera per al vapor d’ aigua que es genera durant la cocció, això farà que la massa s’infli i les capes se separin donant-li al croissant seu característic aspecte.
  8. El primer plec el realitzem portant un dels extrems de la massa al centre de la mateixa, seguidament portarem l’altre extrem cap al centre fins a tancar la massa sobre si mateixa. Després d’aquest primer plec deixarem reposar la massa mitja hora a la nevera.
  9. El segon plec el realitzem amb volteig de la massa i estirant de nou com un rectangle en sentit contrari al primer plec. La tornarem a doblegar sobre si mateixa per segona vegada, i repetirem l’operació amb un tercer plec. Deixarem reposar a temperatura ambient.
  10. Finalment estirem la massa per última vegada, fins a obtenir un gruix d’aproximadament 1 cm. D’aquesta rectangle tallarem petits triangles de massa. ! Ha arribat el moment de donar forma definitiva als nostres croissants!
  11. Cada triangle es caragola sobre ell mateix, des del seu costat més estret fins a la punta, ha de quedar centrada perquè tingui una forma harmònica i simètrica. Les peces es deixen reposar 30 minuts i es pinten amb ou batut abans d’enfornar, uns 20 minuts, a 200 ° C.
  12. Bon profit!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: NATURAL I SALUDABLE

Origen: Croissants casolans

Planxes (a l’estil tradicional)

INGREDIENTS:

  • 300 g de massa de pa de pessic o tortada
  • paper de forn (tipus cuisson)

ELABORACIÓ:

  1. Us recomano veure el pas a pas de la massa del pa de pessic.
  2. Haurem de barrejar els rovells amb les clares muntades amb molt de compte per evitar que es baixi.
  3. Quan ja estigui ben barrejat amb la farina i tot, omplirem una mànega per fer les planxes.
  4. Les farem el més primes possibles….a sobre d’un paper “cuisson” i directament sobre una safata pel forn.
  5. Amb el forn preescalfat a 250º C…posarem la planxa. En aquests forns de casa, és millor posar les planxes a la part central de forn i coure-les només en mode grill (part superior).
  6. Amb 4-5 minuts en tindrem prou. Vigileu bé que no es cremi.
  7. Un cop fred…la podeu conserva a la nevera o utilitzar directament.
  8. I ja teniu la vostra planxa per fer rebosteria variada, braços de gitano, etc….
  9. Bon Profit !!!

Recepta extreta de “La Cuina de Sempre”

Origen: Planxes (a l’estil tradicional)

Pa anglès

INGREDIENTS:

ELABORACIÓ:

  1. Prepararem la massa segons la recepta del pa suís.
  2. Jo utilitzo la Kitchen Aid per amassar, ja ho sabeu.
  3. Utilitzarem un motlle quadrat.
  4. Ho he explicat moltes vegades, però us tornaré a explicar com utilitzar el forn en mode “estufa”, que dic jo. Poseu una safata amb un parell de dits d’aigua a la part baixa del forn. Poseu el forn al mínim (uns 50º graus).
  5. D’aquesta manera accelerareu el procès de fermentació de qualsevol massa amb llevat viu, es a dir, el llevat en pastilla que no és llevat químic en pols (com la “Levadura Royal”).
  6. Un cop tingueu el producte ben fermentat, ja podreu treure la safata i pujar el forn a temperatura de cocció.
  7. Us recomano la lectura del consell “Com accelerar el procès de fermentació del Llevat”.
  8. Posarem una mica d’oli a sobre del marbre (o taula), per evitar que s’engaxi la pasta.
  9. L’escampem bé amb els dits.
  10. Tirarem la massa a sobre.
  11. Farem una bola que deixarem fermentar uns 20-30 minuts. La tornarem a amassar a mà (per abaixar-la) i ja la podrem treballar. D’això s’en diu doble fermentació.
  12. Li donarem una mica de forma al pa, per adaptar-lo al motlle.
  13. Tirarem un raig d’oli dins del motlle i l’escamparem bé amb els dits.
  14. Ara escampem la massa dins el motlle.
  15. Podeu utilitzar els artells (“nudillos”) per pressionar la massa.
  16. Ara teniu dues opcions per fer-lo llevar: de forma natural…entre una i dues hores segons l’època de l’any…o utilitzar el mètode fermentació ràpid utilitzant el forn a mode d’estufa.
  17. Us recomano la lectura del consell “Com accelerar el procès de fermentació del Llevat”.
  18. Un cop hagi doblat o gairebé triplicat el seu tamany….ja el podrem enfornar.
  19. Poseu el forn a 200º graus…adalt i abaix…durant uns 20 minuts.
  20. Si noteu que la part superior es torra massa…podeu cobrir-lo amb una mica de paper d’alumini.
  21. Passats els 20 minutets…haurà de tenir un bon color tot el conjunt.
  22. Veureu com es pot desenmotllar en calent…i amb total facilitat.
  23. Deixeu-lo refredar completament, si pot ser…a sobre d’un estalvi de fusta o vímet…amb foradets, vaja.
  24. La cocció està perfecte.
  25. Per sota també.
  26. Un cop fred…ja el podem tallar…amb un ganivet de serra…i serrant.
  27. Doncs ja tenim fet el nostre pa anglès…o pa de motlle.
  28. Podeu tallar-lo a llesques i congelar les llesques…i anar treient segons demanda.

Recepta extreta de “La Cuina de Sempre”

Origen: Pa anglès