Arxiu d'etiquetes: ALIMENTACIÓ

No tot és pollastre, també hi ha capons, pulardes, pollastrons,…

Pollastre, pularda, capó, pollastró, …? A l’anar a mercat, a les parades d’aviram i especialment quan estem a la vora de Nadal, ens trobem bèsties amb aquests rètols i no sabem molt bé que són ni quines diferències tenen. Avui intentarem explicar-vos quatre idees que us ajudin a saber què és cada cosa.

Creiem que no cal explicar el tipus d’animal que és un pollastre, però no està de més dir que amb aquest nom hi ha tant mascles com femelles. El pollastre que normalment comprem a mercats, supermercats, polleries,… és el que s’anomena de granja, industrial, estàndard. Quan l’animal està viu se’n diu sovint broiler. Son animals de creixement molt ràpid, que amb 6 o 7 setmanes de vida arriben al pes desitjat, amb un important desenvolupament muscular de potes i pit.

En front d’aquest tipus hi ha el pollastre que es pot anomenar de pagès o amb altres denominacions. Són productes diferents a les anteriors però no estandarditzades. Poden haver pollastres de creixement més lent, de races autòctones millorades, amb més o menys sortida i espai a l’aire lliure, etc. En general són animals que s’engreixen fins edats superiors a les dels broilers amb la qual cosa les característiques de la seva carn poden variar, tant en color, que és més fosc, com de textura i gust.

Capons i pulardes. Són respectivament mascles i femelles pollastres castrats a edats molt primerenques. Són productes que es fan principalment de cara al mercat de Nadal. La castració suposa un canvi metabòlic que transforma les qualitats de la carn, sent la més significativa que hi ha una major infiltració de greix al muscle i per tant la carn és més sucosa i té un gust també diferenciat. El temps d’engreix és variable depenent del que demani cada mercat, però no hauria de ser mai inferior als 3 mesos que es quan poden començar a notar-se els efectes de la castració a la carn. El pes final de l’animal, i per tant de la peça, dependrà del període d’engreix i de la raça escollida.

Els pollastrons són pollastres petits, el seu engreix arriba fins el 600-700 grams i per tant com adequats per racions individuals i com a tals s’acostumen a vendre. Requereix poca cocció i al tenir carn poc gustos es recomana cuinar i servir amb salsa.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: No tot és pollastre, també hi ha capons, pulardes, pollastrons,…

Anuncis

Additius alimentaris

Cada vegada és més difícil desxifrar els ingredients de la majoria de productes que trobem al supermercat. Colorants, aromatitzants, conservants, saboritzants, edulcorants,…
Què s’amaga d’arrera d’aquests additius? Poden tenir efectes negatius sobre la nostra salut?

En aquesta mena de “taula periòdica dels additius” podeu veure’n les característiques i el grau de perillositat de cada un d’ells.

I al blog “Aditivos alimentarios” també podeu informar-vos sobre el tema.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EL GUARET

Origen: Additius alimentaris

El coco

El coco és una fruita rica en aigua i greix, principalment, saturat. A part de la fruita actualment trobem que en el mercat diversos derivats d’ aquest producte.

Oli de coco: es caracteritza per ser sòlid a temperatura ambient i a partir dels 23 º C es comença a fondre. Però una de les seves avantatges és que aquest tipus d’ oli no s’ enrancia i és estable quan s’ escalfa.

Encara que sigui un aliment molt calòric i amb un elevat contingut nutritiu, una cullerada sopera ens aporta 100kcal!!!, és una alternativa saludable a altres tipus de greixos encara que sembli impossible! Això es deu als àcids grassos que conté (àcids grassos de cadena mitja) que s’ utilitzen com a combustible sense necessitat d’ emmagatzemar-se en forma de greix.

  • Llet de coco: rica en àcids grassos saturats i això és un punt negatiu contenint una tassa més de 400 calories i 40 grams de greix. Tot i així, és una bona alternativa a la crema de llet.
  • Aigua de coco: És la part liquida dels cocos verds que té grans propietats nutricionals sobretot vitamines degrup B, minerals i oligoelements, aminoàcids, enzims, antioxidants i fitonutrients. També destaca les seves propietats alcalinitzants.

Cal senyalar que entre les seves propietats ajuda a reposar els electròlits sobretot, durant i després d’ exercici físic o en situacions d’ elevada temperatura.

Es tracta d’ una beguda que apart de ser refrescant, és baixa en greix i calories.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: El coco

Llegums

Els llegums són aliments d’origen vegetal amb un elevat contingut de proteïnes. Combinades amb cereals (pasta, arròs, etc.) tenen un valor proteic igual que els aliments d’origen animal. També són una font excel·lent d’hidrat de carboni. Ens aporten molta energia. Gràcies al seu aport de fibra ens ajuden a regular el trànsit intestinal i evitar molèsties com l’estrenyiment. Tenen un contingut molt baix en greix. Majoritàriament ens aporten vitamines del grup B i E. Són una bona font de ferro (tot i que al ser d’origen vegetal no s’absorbeix tan bé com el d’origen animal), potassi, magnesi i fòsfor.

Els més consumits en les nostres terres són els cigrons, les mongetes, les llenties, les faves i els pèsols. Els cacauets són també llegums.

Algunes persones els poden provocar flatulències. Per evitar-les hi ha dues opcions: extreure la pell que recobreix el llegum, on es troba tota la fibra que provoca flatulències. Bullint-la, triturar-la i passant-la per un colador xino, fent-ne puré. I l’altra opció és prendre un iogurt de postres.

Tenint en compte que actualment fem un consum molt elevat de carn, peix o ou, un plat de llegum és una molt bona opció per substituir aquest aliments. Es recomana prendre’n de 2 a 4 cops a la setmana.

Ara que ve la calor les amanides o els pures de llegums, com l’hummus són plats molt refrescants i equilibrats i són molt recomanables pels que mengeu en taper.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Llegums

El parent pobre del calamar

Les cananes són espècies freqüents a les peixateries

La canana (Todarodes Sagittatus i Illex coindetti) és una espècie emparentada amb el calamar. De fet, a primer cop d’ull, el seu aspecte extern recorda enormement a aquest. Les principals diferencies morfològiques estan a l’aleta, que en el cas de la canana és molt més curta i ample. Aquí la llargària és d´una tercera part de la longitud del cos i és tant llarga com ampla. L’aleta del calamar ocupa les dues terceres parts del cos. La pell de la canana és més fosca que la del calamar. Una darrera diferencia morfològica rau en la forma dels dos tentacles llargs del cap, que en les cananes són més curts i tenen fins a vuit fileres de ventoses.

Canana negra (Toradores sagittatus)

Sota el terme canana hi ha dues espècies que es distingeixen pel color del cos i per la seva mida. Mentre que la canana rossa (Illex coindetti) té tonalitats ocres, la canana negra (Todarodes Sagittatus) presenta colors molt més foscos amb tonalitats violàcies, talment com si tingués el cos tenyit amb vi negre. La mida és molt més grossa que la rossa.

Canana rossa (Illex coindetti)

La canana és una espècie depredadora que s’alimenta de crustacis, peixos, altres cefalòpodes i fins i tot d’individus de la mateixa espècie. Viu de forma pelàgica demersal i es troba entre els 100 i el 400 m de profunditat especialment. Realitza migracions diàries verticals, de dia es troba més aviat al fons i a la nit puja a aigües més superficials i horitzontals de forma estacional, viu en aigües continentals a l´hivern i en aigües més litorals a l’estiu. De vegades, quan neden, fan salts a l´exterior talment com si estiguessin volant. Les cananes com també el calamar, es capturen amb arts d’arrossegament. Si bé el calamar de més qualitat és el de potera, amb aquest enginy no es capturen cananes.

A nivell culinari són poc apreciades, es consideren els parents pobres del calamar malgrat que tenen les mateixes propietats. El rebuig que pateix es deu sobretot a que la seva carn no es tant fina i gustosa com la d’aquest i el seu temps de cocció ha de ser superior. Els arrossos caldosos fets amb canana són excel•lents i fins i tot gosaria dir que són més gustosos que els de calamar. Els guisats de canana fets amb un bon sofregit i respectant una cocció més suau i prolongada són esquists. Sóc del parer que és millor utilitzar canana fresca acabada de pescar que no pas molt del calamar que hi ha a les peixateries que es troba en semiconserva o bé congelat, i que ens arriba de l´altra banda del món.

La canana negra sol ser més grossa que la canana rossa

Un altre dels factors que determinen la mala fama de la canana es deu al fet que en molts restaurants ens donen “gat per llebre” i molt del calamar a la romana que es serveix és en realitat canana. La pega a aquesta praxi rau en que s’enganya al consumidor ja que el nom del plat i l’espècie utilitzada no es corresponen. D’aquí ve l’expressió “donar canana”. Seria molt més adequat indicar en la carta l’espècie utilitzada per fer l’arrebossat i segur que la canana i la seva reputació se’n veuria beneficiada.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: El parent pobre del calamar

Pollastre blanc i pollastre groc

Si sou dels que aneu a comprar i també cuineu segurament heu vist que hi ha al mercat pollastres amb la pell groga i altres de pell blanca. No és només la pell, sinó també el greix i les potes i fins i tot la carn la que pot tenir diverses tonalitats de groc. Aquesta diversitat ens porta a explicar-vos el perquè d’aquesta diferència i el què suposa pel consumidor. No tractarem aquí del pollastre de pagès o altres similars que tenen unes característiques diferenciades de les quals en parlarem en una altra ocasió.

Un cop en matèria el primer que cal dir és que els dos pollastres, el blanc i el groc, són exactament iguals pel que fa a la seva raça i forma de cria. Quan volem tenir un pollastre groc cal que en la seva alimentació hi hagi alguna substància que ajudi a donar aquest color a la seva pell. Aquestes substàncies estan principalment a un cereal bàsic del pinso que és el blat de moro. Així doncs un pollastre que volem que sigui groc ha de menjar pinso amb percentatge de blat de moro superior a un pollastre que volem que sigui blanc.
Aquesta és la única diferència entre els dos tipus de pollastre, i no n’hi ha cap pel que fa al gust, característiques nutricionals, …

Malgrat això, en el mercat en podem trobar dels dos tipus degut a que a Catalunya i altres zones del nord de la península el pollastre tradicionalment era groc, mentre que a altres zones d’Espanya era blanc. Potser també per aquest motiu als punts de venda tradicionals (mercats i botigues detallistes) és on es troba normalment el pollastre groc, mentre que és a les cadenes de distribució on es troba el pollastre blanc.

Sigui blanc o sigui groc gaudireu d’una carn d’una altíssima qualitat nutritiva i una gran versatilitat gastronòmica.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Pollastre blanc i pollastre groc

Mercat del Brunyol – Sant Feliu de Guíxols 2018

Dies 30 i 31 de març del 2018 Sant Feliu de Guixols (Baix Empordà)

MÉS INFORMACIÓ A:  http://guixols.cat/

PROGRAMA:  http://visitguixols.com/ca/agenda/calendari/article/48-fires-i-mercats/5308-mercat-del-brunyol-2.html

El Pa de Pagès, 18è producte català inscrit al registre de productes de qualitat de la UE

El Pa de Pagès Català s’ha convertit en el 18è producte de Catalunya inclòs al registre de productes agrícoles i alimentaris de qualitat de la Comissió Europea. El pa produït a Catalunya segons les característiques i sistemes d’elaboració descrits per al seu registre es podrà comercialitzar, a partir d’ara, amb el segell d’Indicació Geogràfica Protegida (IPG).

El pa s’afegeix a d’altres productes de Catalunya i les Illes que ja formen part del registre de la Comissió. El Pa de Pagès Català s’inclou en la categoria 2.4 de productes agrícoles o d’alimentació, que correspon a pans, pastes, pastissos, dolços i d’altres productes de fleca.

Aquesta nova indicació geogràfica es descriu com un “pa tradicional, rodó, amb una crosta cruixent i una molla tendra amb forats grans, amassat sempre a mà. Es produeix de forma artesanal, amb fermentació lenta i cocció en forns de terra refractari”. La descripció inclou d’altres característiques del pa, com ara olor, gust, textura i pes.

En total, actualment hi ha 1.141 productes registrats dels 27 Estats membres de la UE i, per tant, protegits per la normativa europea d’aliments de qualitat.

Productes de Catalunya al registre de productes agrícoles de qualitat de la Comissió Europea

Denominacions d’Origen Protegides (DOP)

  • Formatge de l’Alt Urgell i la Cerdanya
  • Mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya
  • Oli de la Terra Alta
  • Oli del Baix Ebre Montsià
  • Arròs del Delta de l’Ebre
  • Mongeta del Ganxet
  • Pera de Lleida
  • Oli Les Garrigues
  • Oli de Siurana

Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP)

  • Pa de Pagès Català
  • Llonganissa de Vic
  • Poma de Girona
  • Torró d’Agramunt
  • Calçot de Valls
  • Clementines de les Terres de l’Ebre
  • Patates de Prades
  • Pollastre i capó del Prat

Especialitats Tradicionals Garantides (ETG)

  • Panellets

PUBLICAT ORIGINALMENT A: AGROPRÉS

Origen: El Pa de Pagès, 18è producte català inscrit al registre de productes de qualitat de la UE

XXIa Fira de la Garnatxa i el Brunyol – Garriguella

Dies 30 i 31 de març del 2018 Garriguella (Alt Empordà)

Des de 1998 la ja tradicional Fira de la Garnatxa i els Brunyols us convida a fer un del millors maridatges possibles per a llaminers i llamineres. Hi podeu degustar els brunyols de l’Empordà així com la Garnatxa de l’ Empordà, Banyuls i vins del Minervois.

MÉS INFORMACIÓ A:  http://www.garriguella.cat/

El valor nutritiu dels nuggets: diferències amb el pollastre

Seguirem avui parlant dels nuggets fixant-nos ara en les seves característiques nutricionals. Ja hem dit en una entrada anterior que els nuggets són aquells preparats fets amb carn de pollastre, a partir de peces senceres o trossos, amb una cobertura exterior a punt per ser fregits. Cal tenir en compte que el valor nutritiu dels nuggets ha de continuar estar centrat en la carn ja que ha de suposar més del 70% del pes del producte acabat.

El valor calòric d’aquests productes és el doble o triple que el de la carn magra de pollastre, depenent del tipus de cobertura que tinguin i del tipus de carn, ambdues coses estan relacionades amb les preferències dels consumidors de cada mercat.

La principal diferència està en que aquesta preparació de pollastre té una proporció destacada d’hidrats de carboni. Recordem que la carn de pollastre no en té. Aquesta diferència és deguda principalment a les capes que s’afegeixen a la carn per l’enfarinat i arrebossat o empanat. Al mateix temps, la farina, llet, ou, etc que es fan servir en aquestes capes aporten una quantitat no despreciable de proteïna no càrnica. Per aquest mateix motiu pot haver-hi un increment d’alguns minerals. També el contingut en algunes vitamines, si bé d’altres es poden degradar en tot el procés de preparació.

Finalment cal dir que la quantitat de greix i la seva composició variarà en funció del fregit que es faci (tipus d’oli, fregidora o paella).

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: El valor nutritiu dels nuggets: diferències amb el pollastre