Arxiu d'etiquetes: ALIMENTACIÓ

L’arròs integral

Vols tenir energia de primera qualitat per afrontar exàmens, o dies excepcionals de feina?
Menja arròs integral. Vols abordar nous projectes i fer un canvi de vida?
Menja arròs integral.

Sí, sembla un cereal humil i d’estar per casa, però les seves propietats nutricionals i terapèutiques són impressionants. Tampoc us penseu que fa miracles… però Déu n’hi do. Diu l’Enciclopèdia Catalana que l’arròs (Oryza sativa) és una planta herbàcia anual de tija en canya, erecta… La definició continua, naturalment, però a efectes pràctics tot això no té cap importància: el que realment ens importa és que l’arròs integral és segurament un dels cereals clau per aquells que estigueu interessats en menjar de forma saludable.

Propietats nutricionals

D’entrada, l’ortodòxia: l’arròs integral, que es cultiva a la Xina des fa uns 7.000 anys i que és el segon cereal més consumit al món després del blat, és una fantàstica font d’energia: aporta hidrats de carboni complexos, que proporcionen glucosa a l’organisme de manera força ràpida i sostinguda en el temps, mantenint així els nivells de sucre a la sang constants. Això, que pot semblar una ximpleria, és una qualitat bàsica d’aquest cereal, fonamental pels diabètics. Durant molts anys aquest ha estat un tema controvertit, perquè s’ha considerat que els hidrats de carboni en general i els cereals en concret, provocaven desequilibris en el nivell de sucre. I tenien raó, perquè els estudis es feien amb hidrats simples com el sucre blanc, i amb cereals refinats com l’arròs blanc, d’escàs valor nutricional. Però els últims estudis han arribat a la conclusió que els hidrats de carboni complexos i ens especial l’arròs integral produeixen aquest efecte beneficiós que explicàvem.

Dit això: l’arròs integral també proporciona vitamines (sobretot del grup B: B1, B2, B6 i vitamina E), greixos (que ningú s’espanti: greixos saludables i, per tant, indispensables), proteïnes i minerals, en especial potassi, fòsfor i magnesi i en menor mesura calci, sodi i seleni. I, per cert, els celíacs se’l poden menjar sense problemes perquè no conté gluten.

Efectes sobre l’organisme

Fins aquí, com deia, la part més ortodoxa. Però hi ha més. Com sabem, un aliment és més que la suma dels seus nutrients: d’aquest plus en diem energia vital o bioenergia, que és la qualitat intrínseca d’un aliment. Tots els grans tenen la capacitat de ser plantes i aquest potencial amaga enormes beneficis per la nostra salut i pel nostre equilibri energètic, que són, en definitiva, dues cares de la mateixa moneda. Des d’aquest punt de vista, l’arròs integral és un cereal molt equilibrat, cosa que ens permet consumir-lo de forma habitual.

Les seves propietats són inesgotables i farem una pinzellada de les més bàsiques: aporta energia, harmonitza i regula l’organisme, construeix teixits i té un efecte positiu sobre el sistema digestiu, en especial l’intestí gruixut. També enforteix el pàncrees i la melsa, expulsa toxines i es pot fer servir en casos de diarrea, nàusees i per combatre els efectes de la diabetis. També és beneficiós pel sistema nerviós: segons la medicina asiàtica, l’arròs integral té un efecte calmant. Traduït en termes de medicina occidental, aquesta propietat pot tenir a veure amb les vitamines del grup B i amb els minerals que conté. En un altre article parlarem dels antioxidants de l’arròs integral i d’altres nutrients que el converteixen en un veritable súper-gra.

Canvis vitals

El doctor Jorge Pérez-Calvo, especialista en dietoteràpia i en medicina xinesa, entre d’altres coses, en recomana el consum en els casos en què un se senti “aclaparat per les circumstàncies o es noti poc lúcid i vugui fer un canvi important per solucionar problemes o situacions difícils”. També és un cereal ideal per treballar i estar concentrat: en casos de molta feina, el plat ideal és tres parts d’arròs integral per una de llegum, acompanyat de verdures d’arrel bullides. L’efecte és immediat. Paraula.

En tots els casos, parlem d’arròs integral, naturalment: l’arròs blanc és un cosí germà pobre, que ha estat despullat de bona part de les seves vitamines, proteïnes i greixos, que són a la testa del gra. En el procés de refinat, l’arròs perd el 10% de les proteïnes, el 84% dels greixos i el 70% de les sals minerals, i bona part de les vitamines del complex B. En tot cas, la nutricionista Jordina Casademunt ja farà un article enfrontant l’arròs integral amb l’arròs blanc. Però ja us avanço que no hi ha color.

Com es cuina

Heus aquí la principal raó que fa que l’arròs blanc triomfi en la cuina domèstica sobre l’arròs integral: el temps de cocció. Però amb una bona organització i uns quants trucs, veureu que preparar arròs integral no és tan complicat i que paga la pena invertir-hi una mica més d’esforç, no només des del punt de vista de la salut: el paladar també ho agrairà, perquè els grans integrals tenen una textura i uns matisos de gust molt interessants.

Existeixen diferents tipus de gra i cadascun té propietats específiques. En general, es recomana menjar l’arròs de gra rodó a l’hivern i el de gra llarg o mitjà a l’estiu, perquè les seves qualitats energètiques són diferents. En tots els casos, el gra ha de ser integral i s’ha de rentar bé abans de cuinar-lo o, si és possible, deixar-lo en remull amb un tros d’uns cinc centímetres d’alga kombu per potenciar algunes de les seves propietats i per eliminar l’àcid fític. Si es vol, es pot torrar lleugerament abans de la cocció. A l’hivern, és millor fer-lo a l’olla a pressió, però si no en teniu una no cal que correu a comprar-la. A la secció de receptes n’anirem afegint algunes de bàsiques amb arròs integral. Només un consell: com amb la resta de grans integrals, és important cuinar-lo bé per poder digerir i assimilar bé tots els seus nutrients.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: L’arròs integral

Les Baies de Goji, antioxidant i molt més.

Les Baies de Goji o Gou Qi Zi són baies vermelles provinents de dues espècies diferents, l’arç negre i l’arç de la Xina. Es cultiven generalment en extenses plantacions a nord de la Xina, especialment a les vores del riu Groc, terres molt fèrtils.

Segons la Medicina Tradicional Xinesa, les Baies de Goji o Gou Qi Zi és una substància que tonifica, nodreix l’energia Yin i té efectes beneficiosos sobre els ulls, el pulmó, el ronyó, el fetge i el sistema immunitari.

En Medicina Tradicional Xinesa Gou Qi Zi es fa servir com a tònic general de l’organisme, de la sang i del sistema immunitari, per augmentar la vitalitat i contrarestar la fatiga. També se li atribueixen propietats antineoplàsiques.

  • Beneficis per als ulls

Les Baies de Goji tenen efectes positius en la prevenció i tractament de la ceguesa nocturna. Són Riques en antioxidants, especialment en zeaxantina i luteïna, per això ens protegeixen de l’exposició als raigs ultraviolats, i prevenen el dany causat pels processos oxidatius, com cataractes o degeneració macular, associats a l’edat. A més a més estimulen l’agudesa visual.

  • 

Protecció per al cor


Les Baies de Goji contenen licopè, potent antioxidant responsable de la coloració vermellosa de la baia i que té un paper fonamental en protegir el sistema cardiovascular dels processos oxidatius provocats pels radicals lliures.

 A més, les Baies de Goji també poden ajudar a regular el colesterol gràcies a un esterol vegetal, el beta-sitosterol, i a baixar la pressió arterial alta pel seu contingut en kukoamina, una substància hipotensora.

  • Energia per al sistema immunitari

Les baies de Goji contenen zinc, un mineral excel·lent per al sistema defensiu del cos perquè pot estimular la funció leucocitària o dels glòbuls blancs.

  • Aliment cerebral

Les Baies de Goji o Gou Qi Zi contenen vitamines del grup B, molt importants per al cervell. La tiamina té un paper primordial en la nutrició del sistema nerviós, i la niacina exerceix influència directa sobre l’estat d’ànim. Actuen juntament amb els monosacàrids i polisacàrids, que són energia per al cervell.

  • Control del pes

Les baies de Goji són riques en fibra, minerals i vitamines que poden ajudar a regular el pes.

  • Com prendre Baies de Goji

Les troben generalment en forma de fruita dessecada.
 Podem menjar-les barrejades amb musli, cereals d’esmorzar, amanides…
Per obtenir els beneficis saludables de les baies de Goji es recomana un consum diari de 15-20 grams de baies dessecades.

També podem prendre les Baies de Goji en infusió, soles o combinades amb altres plantes.
 Fem coure durant 20 minuts una cullerada de Baies de Goji en 250 ml d’aigua.

  • Precaucions en consumir Baies de Goji
  1. Hipotensió. Les Baies de Goji contenen kukoamina, una substància hipotensora. En persones amb pressió arterial baixa podria donar-se un descens excessiu de la pressió arterial.
  2. Embaràs i lactància. Les Baies de Goji contenen betaïna, una substància que pot provocar avortament involuntari. Per això cal prendre-les amb moderació durant l’embaràs i evitar-ne l’ús.
- Interaccions amb medicaments.
  3. Les Baies de Goji poden modificar l’acció dels fàrmacs antihipertensius, i del fàrmacs anticoagulants: cumarines (warfarina), heparina, Sintron …

PUBLICAT ORIGINALMENT A: NATURAL I SALUDABLE

Origen: Les Baies de Goji, antioxidant i molt més.

Peix blau i tòxics

El peix blau és diferencia amb el peix blanc perquè conté més greix. El blau és un tipus de peix que neda més que el peix blanc, per això necessita una bona reserva energètica en forma de greix i si us hi fixeu, té les aletes amb forma de v que facilita el seus moviments.

Pel que fa al tipus de greix que contenen són ben conegudes les seves propietats nutricionals, ja que és un greix saludable, amb propietats cardioprotector del tipus omega 3. També destacaríem que és un aliment proteic, el seu contingut en vitamina A i D i minerals com el iode i el potassi.

Es recomana un consum de peix blau dues vegades a la setmana.

Segurament també haureu sentit a parlar del contingut en tòxics com minerals pesants en d’aquests peixos. El fet que tinguin un contingut de greix més elevat que els peixos blancs, fa que emmagatzemin més fàcilment els tòxics. Les espècies amb més concentració de tòxics es troben amb els peixos que tenen una mida més gran. Aquests són els que es mengen els peixos petits que també contenen tòxics, d’aquesta manera van acumulant-ne. El peix espasa, la tonyina i el salmó són peixos que per la seva mida tenen més quantitat de tòxics. El verat o la sardina, peixos de mida més reduïda, per tant són més recomanables.

El contingut de tòxics que ingerim a través del peix dependrà de l’espècie, l’origen i la dosis i la freqüència en que en consumim.

Us recomanem que consumiu setmanalment peix blau, les seves propietats nutricionals són múltiples i tingueu compte la mida del peix. Eviteu consumir sempre peixos grans, combineu-ho amb el consum de peixos de mides més reduïdes.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Peix blau i tòxics

Augmenta el consum de peix

3 o 4 cops a la setmana…peix!

El peix a més a més de ser una excel·lent font de proteïnes de fàcil digestió (més que la carn), ens aporta àcids grassos insaturats com l’omega 3 que, ajuden a reduir el risc de malalties cardiovasculars. És una bona font de minerals com el iode, el calci, el fòsfor o el magnesi i vitamines com la vitamina D, A i les del grup B.

Aquestes són algunes recomanacions que esperem us ajudin augmentar el consum de peix:

  • Aprofiteu el peix en conserva per a preparar plats únics d’amanides de pasta, arròs o llegums.
  • El microones i el forn ens ajuden a cuinar un plat de peix amb verdures en menys de 20 minuts.
  • Els congelats són una molt bona opció per a totes aquelles persones que no tenen temps de comprar peix fresc.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Augmenta el consum de peix

Recomanacions per a la recol·lecció de bolets

La tradició boletaire de Catalunya és ben coneguda. En arribar les pluges de la tardor, un gran nombre de persones es desplacen als boscos amb l’afany de passar una estona d’esbarjo i omplir de bolets els cistells.

Algunes espècies són tòxiques i molt perilloses. El desconeixement i la confusió amb espècies comestibles d’aspecte semblant fan que es produeixin intoxicacions, algunes fins i tot mortals. El criteri bàsic per evitar-les és consumir únicament aquells bolets que se saben identificar sense cap mena de dubte.

Com heu de collir i conservar els bolets?

  • Si no esteu segurs que els bolets pertanyen a una espècie comestible, no els mengeu ni tampoc els agafeu.
  • Rebutgeu els exemplars que es trobin en mal estat.
  • Transporteu-los en un cistell rígid i airejat, per evitar-ne la fermentació.
  • Conserveu-los preferentment al frigorífic fins al moment de cuinar-los.

Com els podeu consumir amb seguretat?

  • Consumiu-los aviat i amb moderació.
  • Consumiu-los cuits preferentment, alguns poden resultar tòxics o indigestos si es mengen crus o poc fets.

Mites falsos

Les proves casolanes o les dites populars com ara l’ennegriment del gra d’all o la patata, o de les culleretes de plata, per comprovar la toxicitat dels bolets no són certes. La creença que els bolets menjats per cargols, llimacs o altres animals no són tòxics també es falsa.

Què heu de fer en cas de sospita per intoxicació?

Aneu immediatament al centre mèdic més proper si, després d’haver-los menjat, presenteu símptomes digestius o nerviosos i, porteu-hi, si podeu, restes dels bolets ingerits.

Més informació:

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EAP Montserrat

Origen: Recomanacions per a la recol·lecció de bolets

Oxalat

L’oxalat o l’àcid oxàlic és un compost que bloqueja l’absorció de calci i es troba en aliments tant d’origen animal com vegetal. És convenient no combinar aliments rics amb oxalat amb altres que siguin fonts de calci com els làctics, peixos petits, llegums i les ametlles.

Les persones amb trastorns renals, gota o artritis reumatoide han d’evitar el consum d’aliments rics en oxalat. Podria ser que els càlculs renals es formin al unir el calci amb l’oxalat i així es formin pedres en el ronyó.

Una pràctica molt habitual és utilitzar l’aigua amb que s’han bullit les verdures, ja sigui per beure-la o seguir cuinant. Hem de tenir en compte que, aquesta aigua conté una gran concentració de minerals i substàncies que contenen les verdures, entre elles l’oxalat. Quan bullim verdures riques en oxalat com espinacs, bledes, remolatxa o pebrot és millor no beure’s l’aigua i evitar utilitzar-la per fer una altra preparació culinària, així reduïm la ingesta d’aquesta substància.

Alguns dels aliments més rics en oxalat són: l’espinac, la remolatxa, la bleda, el cacau amb pols, el pebrot, el germen de blat, els fruits secs, el julivert, el porro i el espàrrecs.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Oxalat

Aliments que ajuden a reduir el colesterol

“Tenir el colesterol elevat no vol dir que no es pugui consumir cap aliment que contingui colesterol. És recomanable consumir, com a màxim, 300 mg al dia de colesterol –un ou conté al voltant de 200 mg de colesterol.

En cas de colesterol elevat, la primera mesura consisteix a seguir una dieta lliure de greixos saturats i colesterol (margarines, pastissos, embotits, conserves, carns vermelles amb greixos animals…). Si així no és possible disminuir el colesterol, probablement caldrà recórrer a complements nutricionals que ajudin a reduir-lo: els àcids grassos essencials omega-3 –entre ells, el DHA–, així com el llevat vermell d’arròs, acompanyats sempre d’una dieta rica en fruites, verdures, cereals, llegums i peix, és a dir, amb un baix contingut en greixos saturats.

S’ha de consumir sobretot greix procedent de l’oli d’oliva i augmentar el consum d’aliments rics en antioxidants naturals –aliments vegetals, en general–, ja que aquests antioxidants, sobretot vitamines i minerals, tenen la propietat de reduir o impedir l’oxidació de les partícules grasses i l’acumulació posterior a les parets de les artèries.

També se sap que la fibra que contenen certs aliments (fruites, llegums i algues) té la facultat de captar determinades substàncies a nivell intestinal –per exemple, el colesterol i els greixos– i d’impedir-ne l’absorció. La millor proteïna animal serà la de peix, i, si no és demanar massa, de peixos petits o de platja, ja que és menys probable que estiguin contaminats per metalls pesants.

De totes maneres, les estrelles d’aquesta alimentació són les fibres, i entre elles, la civada –la beguda de civada és un remei excel·lent–, i els antioxidants.

1. Carotenoides:

  • Betacarotenoides: verdures i fruites grogues i taronges i verdures de color verd fosc.
  • Alfacarotenoides: pastanaga.
  • Licopè: tomàquet.
  • Luteïna i zeaxantina: verdures de color verd fosc, bròquil.
  • Betacriptoxantina: fruites cítriques, magrana.

2. Vitamina C: fruites com llimona, llima, taronja, aranja, maduixa, móra, pinya, guaiaba, mango, kiwi, papaia; i verdures com els espinacs, raves, julivert, col, coliflor, bròquil, pebrot i enciam.

3. Vitamina E: olis vegetals, olis de llavors premsades en fred, nous, ametlles, avellanes, pebrot, alvocat, api.

Fer tot això atractiu a un adolescent no sempre es fàcil, però un arròs a la cubana amb arròs integral, una bona salsa de tomàquet feta amb tomàquets frescos i un ou fregit en aigua i no en oli pot ser prou interessant.”

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EL RACÓ DE LA DELFI

Origen: Aliments que ajuden a reduir el colesterol

Mercat del Ram – Vic 2020

Dies 3, 4 i 5 d’abril del 2020 Vic (Osona)

La ciutat de Vic tindrà la seva cita anual amb el Mercat del Ram, un punt de trobada pel sector agropecuari i una gran festa per a la ciutadania. Exhibicions ramaderes, productes agrícoles, activitats lúdiques, esportives, culturals i comercials, exhibicions i concursos eqüestres o l’espai terra i cuina.

MÉS INFORMACIÓ A:   http://www.vicfires.cat/

25a Fira de l’Embotit – Bescanó

Dia 29 de març del 2020 Bescanó (Gironès)

La fira va néixer l’any 1996 aAmb l’objectiu de promoure a través de la venda directa, productes d’alimentació d’ARTESENIA del nostre país (embotits).

Ofereix al visitant una ocasió única de poder comprar i tastar i adquirir una àmplia varietat de productes alimentaris.

La Fira de l’Embotit de Bescanó és un veritable aparador dels productes d’alimentació que s’elaboren, i que moltes vegades no tenen una difusió que traspassi més enllà del entorn més inmediat del fabricant.

MÉS INFORMACIÓ A:  http://www.bescano-firaembotit.cat/

A:    http://www.bescano.cat/

Els últims emperadors

El peix espasa o emperador (Xiphias gladius) és segurament l´espècie de major mida de les que es poden arribar a comercialitzar a les nostres llotges de peix. Malgrat aquest fet, la majoria de l´emperador que trobem al mercat i consumim prové de captures realitzades molts centenars de kilòmetres enllà en ple Oceà Atlàntic.

A la mediterrània les captures d´aquesta espècie solen ser rares malgrat que les flotes amb bandera de conveniència que feinegen en aigües internacionals amb arts pelàgics en poden capturar quantitats destacables. Per aquest fet es considera que al nostre mar aquesta és una espècie sobreexplotada.

L´emperador (Xiphias gladius) és una espècie inconfusible

L´emperador és una peix inconfusible pel seu llarg musell que li dona nom. Aquesta prolongació del maxil·lar superior pot assolir fins a una tercera part de la seva longitud total del seu cos i li serveix com a defensa i per a estabilitzar la natació. El cos de l´emperador és robust i fusiforme amb una potent musculatura. Els adults no presenten escates. La seva coloració és blau intens al dors i als costats que es va aclarint progressivament a mesura que ens acostem al ventre.

El peix espasa és una espècie pelàgica i nedadora molt activa que rarament s´acosta a aigües litorals. S´apropa a la costa durant els mesos d´estiu quan té lloc la fressa. El seu cos presenta una elevada adaptació a l´hidrodinamisme, cosa que fa que pugui assolir velocitats de vertigen en nedar.

L´emperador és un peix ràpid i molt fort, això que fa que sigui una de les espècies més apreciades entre els afeccionats a la pesca esportiva. La seva resistència a ser pescat i la lluita que ofereix quan és capturat fa que sigui una peça molt cobejada. Malauradament no hi ha dades fiables de l´impacte d´aquesta activitat en els estocs de l´espècie.

La seva carn és clara, magra, delicada i molt gustosa

És un voraç depredador que s´alimenta bàsicament d´altres peixos que formen moles i de cefalòpodes. Generalment solitari. Es troba a tot el món. Prefereix però, les aigües més aviat temperades. Pot assolir entre els quatre i els cinc metres de llargada i arriba a pesar fins a cinc-cents quilograms.

Es pesca de manera industrial amb palangres de superfície i amb arts de deriva. Ambdues tècniques amb un fort impacte sobre el medi. D´ençà l´any 2002 els arts de deriva estan prohibits malgrat que no es te la certesa que aquesta resolució s´hagi fet efectiva al 100% per tots els països de la conca.

La seva talla mínima legal per a les captures és 120 cm sense comptar el musell. La seva carn és bastant apreciada, de color clar, molt tendra i gustosa. Es troba regularment als mercats i es comercialitza fresc, refrigerat, congelat, semielaborat i en conserva. De la mateixa manera que passa amb el bacallà, l´oli del seu fetge té un elevat valor comercial.

Pels seus nivells de greix es considera una espècie semi grassa. Els nutricionistes recomanen un consum moderat pels elevats nivells de mercuri que conté la seva carn.

A la mediterrània, l´estat de les seves poblacions, certament fa que es puguin considerar els darrers emperadors.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Els últims emperadors