Arxiu d'etiquetes: ALIMENTACIÓ

“És absolutament fals que als pollastres se’ls donen hormones per engreixar-los”

Publiquem ara la segona part de l’entrevista al Dr. Enric Esteve, cap del Programa de Nutrició Animal de l’IRTA sobre els pinsos en general i els pinsos avícoles en concret.

Centre de Mas Bové de l’IRTA (Fotografia cedida per IRTA)

Hi ha uns quants mites pel que fa al que mengen els pollastres, gallines i altres tipus d’aviram. Ens pot dir què hi ha de veritat en ells?

  • Als pinsos s’afegeixen hormones perquè els pollastres s’engreixin més ràpid

Aquestes hormones estan absolutament prohibides. De fet, ni existeixen en el mercat.

  • Als pinsos s’afegeixen antibiòtics per evitar que els animals es posin malalts

Fins l’any 2006 estava permès d’incloure antibiòtics a dosis molt baixes, que tenien l’efecte de millorar el creixement i l’eficiència dels pollastres. Aquest ús va ser prohibit a la Unió Europea. En quant a l’ús preventiu, en pollastres no es produeix, només quan s’ha de tractar una patologia. Quan una pollada es posa malalta, es fa un tractament amb antibiòtics si és necessari, per tal de guarir-los. En tots els casos, hi ha un període de retirada dels medicaments que es respecta escrupolosament per tal que no quedin residus a la carn ni als ous. I podem estar ben tranquils. Li donaré només una dada: a Catalunya no es va detectar cap residu d’antibiòtic a les mostres analitzades de carn d’aviram i ous, segons dades del darrer informe de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (2016).

  • Està permesa l’administració d’altres tipus de medicaments de forma preventiva?

En alguns casos sí, posem un exemple molt habitual: normalment, els pinsos de pollastres porten un coccidiostàtic, un antiparasitari que serveix per protegir-los de la coccidia, un paràsit que colonitza l’intestí del pollastre i que pot arribar a ser mortal. Vull deixar clar que en aquests casos, com es fa quan és necessari tractar qualsevol patologia, estan sotmesos a normativa europea pel que fa a la dosificació i els períodes de retirada corresponents, per tal d’evitar la presència de residus a la carn.

  • Els pinsos porten subproductes procedents d’altres espècies animals, en especial de la indústria piscícola. Es cert?

Els pollastres són animals omnívors i, per tant, poden aprofitar fonts de proteïna d’origen animal (igual que les persones). Com a conseqüència de la crisi de les vaques boges es va prohibir la inclusió de farines animals en els pinsos, llevat de la farina de peix, per a la qual no hi havia evidència de risc. Tot i que està autoritzada, és ben conegut que l’oli de peix pot impartir gust de peix a la carn i els ous, per la qual cosa, els nutricionistes s’abstenen de posar-ne en el pinso per tal d’evitar aquest gust estrany. Aquest efecte ja era conegut des de molt antic, ja que Plutarc explica que en l’expedició d’Alexandre Magne, els xais havien de menjar peix i després la carn de xai tenia gust de peix.

  • Quines diferències hi ha entre un pinso destinat a un animal en cria ecològica d’un altre no ecològic?

Actualment poques. Bàsicament, que en els pinsos per a la cria ecològica no es poden fer servir ingredients modificats genèticament, ni tampoc cap tipus d’additius. En el cas dels aminoàcids, no deixa de ser un contrasentit no poder-los usar, ja que això obliga a augmentar el nivell de proteïna del pinso, amb la qual cosa ens trobem en la situació descrita abans com a ‘excés de nutrients’. Justament, l’excés de proteïna és un dels factors que contribueixen més negativament sobre el medi ambient.

  • Es diu que les aus amb accés a l’aire lliure mengen cucs, herbetes i altres coses que van trobant, quin percentatge de les seves necessitats es cobreixen per aquesta via? Poden canviar la composició o qualitat del producte final?

És molt difícil de quantificar la contribució d’aquests aliments a la dieta total. Hem de pensar que així és com s’alimenten els animals salvatges, ja que no mengen gens de pinso, i per tant, aquets elements poden ser una part important de la seva dieta. El que és segur és que no es podria arribar al seu creixement òptim si no fos pels pinsos compostos que justament pretenen satisfer completament les necessitats dels animals, sense dèficits ni excessos. La contribució d’aquests aliments (‘herbetes, cucs, insectes) a la qualitat del producte final és escassa.

Hi ha estudis sobre aromes, extractes vegetals, olis essencials, etc, que no donen resultats gaire concloents ni engrescadors. En tot cas, si volem que la carn tingui aquesta mena d’aromes i gustos, és més pràctic afegir-los al moment de cuinar. En tot cas, cal tenir en compte que un pinso porta ingredients absolutament controlats i no representen cap risc pel consumidor. El risc dels aliments que mengen els animals salvatges o en llibertat i que no ve del pinso no es pot avaluar ni controlar. El cas dels paràsits és un dels més evidents, i és un problema habitual en els animals de pastura.

  • El color del rovell de l’ou o del greix del pollastre està en funció de l’alimentació, com s’aconsegueix un o altre?

Mitjançant pigments, que poden ser d’origen natural o de síntesi. Alguns ingredients del pinso, com per exemple el blat de moro porten pigments. Els pigments són de la família dels carotenoides, com la vitamina A. El color de l’ou o del greix del pollastre depèn de la quantitat de pigment que ingereixi l’animal i del seu estat fisiològic. Per exemple, una gallina que està ponent ous, dirigeix tot el pigment de l’aliment i el que té en els seus dipòsits grassos cap al rovell, de manera que al cap d’unes setmanes de pondre, les potes i les orelles estan totalment despigmentades. Això permet detectar també si una gallina ha deixat de pondre al cap d’unes setmanes.

En definitiva, la pigmentació depèn de la quantitat de pigments que hi hagi en el pinso. També m’agradaria afegir que, com tots els additius, són avaluats de forma molt rigorosa en quant a la seva eficàcia i innocuïtat.

  • És cert que la majoria dels pinsos contenen cereals transgènics? Són segurs per a la salut?

És cert. El blat de moro i la soja poden ser transgènics. Els aliments transgènics han sigut avaluats de forma molt rigorosa pel que fa a la seva equivalència nutricional i innocuïtat, i, per tant, són igual de segurs (o més) que els aliments no transgènics. Si pensem els milions de tones d’aquests ingredients que s’han arribat a consumir sense que hi hagi cap efecte negatiu evident, es pot concloure que podem estar ben tranquils al respecte.

  • Quines són les línies d’investigació o treball en centres de recerca pel que fa als pinsos en avicultura?

Els eixos en els que es mou la recerca en nutrició avícola són:

  1. La protecció de l’animal: per tant, millorar la seva salut i el seu benestar. Tot això sempre té conseqüències positives per al productor, ja que l’animal creix més i de manera més eficient. Per això, el productor és el primer interessat i beneficiari.
  2. La protecció del consumidor: que els aliments siguin segurs i sans, en el sentit que millorin la salut del consumidor.
  3.  La protecció del medi ambient: s’està treballant molt en minimitzar l’impacte de la producció ramadera sobre el medi ambient.

Avui dia la recerca està molt centrada en trobar millorar l’eficiència de la producció i la seguretat dels aliments . Això té una conseqüència econòmica i mediambiental evident, per exemple, millorant la utilització de nutrients presents en els components del pinso mitjançant enzims. També l’ús de prebiòtics i probiòtics que milloren la salut intestinal, la seguretat i el benestar dels animals. En el cas del medi ambient, alguns enzims ens permeten reduir l’ús de fòsfor dels fosfats, que poden tenir un impacte negatiu sobre el medi.

Per tant, si podem reduir la quantitat de fòsfor en el pinso, els beneficis econòmics i mediambientals són molt importants. D’altra banda, cada vegada disposem de més aminoàcids de síntesi que, incorporats al pinso, permeten de reduir el nivell de proteïna i reduir els excessos que ja s’han comentat abans. Els beneficis mediambientals també són molt importants.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: “És absolutament fals que als pollastres se’ls donen hormones per engreixar-los”

Anuncis

21a Fira del Pa – Castelló d’Empúries

Dies 11 i 12 de maig del 2019 Castelló d’Empúries (Alt Empordà)

FIRA DEL PA
El pa és un des productes bàsics de l’alimentació humana. És un aliment present a totes les taules en les seves múltiples i variades formes, sabors i cultures. La farina, l’ingredient base per a la seva elaboració és, però, una gran desconeguda per a la majoria de nosaltres. I encara més ho és tot allò relacionat amb el blat.

Des que el 1998 l’Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries va obrir les seves portes, organitza de la Fira del pa, la farina i el blat, amb la voluntat d’apropar al públic interessat tan al conreu del blat, com a la producció de la farina i a tots aquells productes que se’n deriven, principalment el pa.

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.ecomuseu-farinera.org/ca

I A:  http://www.castello.cat/

Els antioxidants

Els antioxidants tenen la capacitat d’aturar el procés d’envelliment i la descomposició de les cèl·lules, són un agent gairebé miraculós per al cos humà.

Els antioxidants detenen l’envelliment i la descomposició mòbil i prevenen les malalties coronàries i el càncer.

Els investigadors han identificat un nou i potent antioxidant natural en plantes de tomàquet. Es tracta d’una substància fenòlica que sintetitza la planta de tomàquet en determinades condicions, i que fins ara era totalment desconeguda.

Els antioxidants tenen propietats beneficioses per a la salut, com són la prevenció de les malalties coronàries i el càncer, de manera que el compost podria tenir grans aplicacions en la indústria farmacèutica.

On trobem altres antioxidants naturals

A la vitamina C: guaiaba, kiwi, mango, pinya, caqui, cítrics, meló, maduixes, baies, pebrots, tomàquet i verdures de la família de la col.

A la vitamina E: cereals en germen i en gra sencer, oli de soja, oli d’oliva, vegetals de fulla verda i fruits secs.

En el betacarotè o “provitamina A”: l’organisme és capaç de transformar-lo en vitamina A. Està en verdures de color verd o coloració vermell-ataronjat-groguenc (pastanaga, espinacs, carbassa, etc.), I en algunes fruites com albercocs, cireres, meló i préssec.

En minerals: el Seleni (present en carns, peixos, marisc, cereals, ous, fruites i verdures), el Zinc (en carns i vísceres, peix, ous, cereals complets i llegums) i el Coure (en fetge, peix, marisc , cereals complets i vegetals verds).

En aminoàcids: com la cisteïna (present en carns, peixos, ous i lactis).

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Els antioxidants

Mercat del Ram – Vic 2019

Dies 12, 13 i 14 d’abril del 2019 Vic (Osona)

La ciutat de Vic tindrà la seva cita anual amb el Mercat del Ram, un punt de trobada pel sector agropecuari i una gran festa per a la ciutadania. Exhibicions ramaderes, productes agrícoles, activitats lúdiques, esportives, culturals i comercials, exhibicions i concursos eqüestres o l’espai terra i cuina.

MÉS INFORMACIÓ A:   http://www.vicfires.cat/

24a Fira de l’Embotit – Bescanó

Dia 7 d’abril del 2019 Bescanó (Gironès)

La fira va néixer l’any 1996 aAmb l’objectiu de promoure a través de la venda directa, productes d’alimentació d’ARTESENIA del nostre país (embotits).

Ofereix al visitant una ocasió única de poder comprar i tastar i adquirir una àmplia varietat de productes alimentaris.

La Fira de l’Embotit de Bescanó és un veritable aparador dels productes d’alimentació que s’elaboren, i que moltes vegades no tenen una difusió que traspassi més enllà del entorn més inmediat del fabricant.

MÉS INFORMACIÓ A:  http://www.bescano-firaembotit.cat/

A:    http://www.bescano.cat/

Carn d’aviram: maneig i conservació

A l’anterior entrada parlàvem de consells sobre conservació i maneig dels ous a casa, avui toca parlar de la carn de pollastre o altres peces d’aviram.

Les normes bàsiques d’higiene per al carn d’aviram són les mateixes que s’han de seguir per manipular qualsevol producte fresc, les 4 normes d’higiene: refredar, netejar, separar i coure..

Abans d’entrar en aquests quatre punts aplicats a la carn d’aviram, recordeu que en fer la compra, cal que tingueu en compte que els productes frescos, i, en especial els refrigerats, s’han d’adquirir al més tard possible i intentar que el trasllat del comerç a casa sigui al més ràpid possible. I, si els podeu en bosses que mantinguin la temperatura, molt millor.

Refredar: Quan arribeu a casa, guardeu la carn sempre a la nevera, que ha d’estar a una temperatura de 5 ºC o menys, preferiblement ben embolicada o a l’envàs original ja que sovint està envasada en atmosfera protectora. A part de protegir-la d’agents externs que hi puguin haver a la nevera, d’aquesta manera, també podrem saber sempre la seva data de caducitat. És molt important evitar que la carn degoti sobre altres aliments. Si veiem que s’acosta la data de caducitat i no sabem si la podrem consumir abans, millor congelar-la.

Netejar: Cal netejar les superfícies i estris que es facin servis durant la manipulació de carn crua abans d’utilitzar-los per manipular aliments cuits o d’altres tipus d’aliments crus, com verdures. No s’ha de netejar mai la carn d’aviram abans de cuinar-la, així evitem riscos de contaminació encreuada causats per esquitxades durant la neteja.

Separar: Evitar el contacte de la carn crua amb aliments cuinats o que es consumeixin crus, per exemple, no fer servir el mateix plat que ha contingut la carn crua per dipositar el plat ja preparat ni fer servir mai les mateixes pinces de cuinar per servir. Separar, separar, separar!!!

Cuinar: La carn d’aviram s’ha de cuinar sempre, no s’ha de menjar crua mai encara que hi hagi alguna moda que ho suggereixi. La temperatura de l’interior ha d’arribar a 75ºC.4_normes

Refredar altre cop: Si, un cop cuita, en sobra o no l’hem de consumir aviat, també cal conservar a la nevera i no mantenir a temperatura ambient més de dues hores.

Per suposat hem parlat aquí de consells per la carn d’aviram, però n’hi ha de genèrics que igualment heu de tenir en compte per garantir la seguretat alimentaria en el procés de compra, conservació i manipulació a casa dels aliments Com, per exemple, rentar-se les mans adequadament abans de manipular qualsevol aliment o refrigerar separadament els aliments crus i cuits, conservats en recipients estancs tapats. A la secció del Canal Salut de la Generalitat en trobareu molts més consells com aquests per gaudir dels aliments de forma completament segura.

Bon profit!!

(publicació de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària)

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Carn d’aviram: maneig i conservació

Anem a explicar veritats…#FalsosMites sobre l’ou i la carn d’aviram

L’alimentació és un tema molt sensible a notícies de tot tipus i, per tant, pateix molt la influència de comentaris o informacions que sorgeixen ja sigui als mitjans de comunicació, a les xarxes socials, o a la rumorologia del carrer. Tant fa si són falses, no del tot certes per desconeixement o intencionadament ambigües, sempre tenen un llarg recorregut. N’hi ha que queden enquistades i encara que s’expliqui mil i una vegades que no són certes, costen molt d’eradicar. Són els falsos mites, dels quals els nostres productes avícoles, ous i carn d’aviram, en són objectiu.

Amb l’ànim de desmuntar-los i oferir informació veraç, directa i clara, la CUS (Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat) ha publicat al seu butlletí periòdic núm. 11 un article elaborat per la Federació Avícola Catalana sobre aquest tema.

Us convidem a llegir-lo i difondre’l, compartint-lo a les vostres xarxes amb el coixinet #falsosmites #FederacióAvícolaCatalana. Gràcies per endavant i bona lectura!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Anem a explicar veritats…#FalsosMites sobre l’ou i la carn d’aviram

Ous: maneig i conservació

No hi ha dubte que per poder gaudir tant del gust, com de les propietats nutritives dels aliments, cal escollir bones matèries primeres. Si bé aquest punt és molt important, també ho és la conservació i manipulació que se’n faci a les nostres llars. Un producte ben conservat i manipulat d’acord amb normes bàsiques serà garantia de tenir un plat bo i segur.
Parlem avui de consells de conservació i manipulació dels ous i a la propera entrada ho farem sobre la carn d’aviram.

Sobre els ous se n’ha parlat molt, però seguim trobant informacions confuses o no del tot acurades. Intentarem aquí posar en clar alguns punts clau i donar resposta a les preguntes més habituals que ens feu:

Com saber si un ou està en bon estat per ser consumit?
Els ous han d’estar amb la closca sencera i neta. La closca bruta pot contenir gèrmens que contaminin l’ou i altres aliments amb els que entrin en contacte i la closca trencada pot ser un lloc d’entrada de gèrmens. Per tant, davant el dubte, si es detecten aquestes anomalies el millor és no cuinar-los.

Fins quan es poden consumir?
Un ou es considera fresc fins a 28 dies després de la seva posta, ara bé, un cop passada la data de consum preferent si ha estat ben conservat i no presenta problemes a cop d’ull, es pot consumir igualment. Recordem que l’ou no té data de caducitat.

Els ous s’han de conservar a la nevera?
Sí, sempre s’han de conservar a la nevera. De vegades, ens pregunteu, “i llavors, per què a les botigues estan a fora?” La raó és molt simple: de la granja al punt de venda els ous es mantenen en condicions més o menys estables de temperatura, amb la qual cosa no es produeixen canvis bruscos que podrien donar lloc a condensacions a la closca, que és porosa. La humitat que es genera pot facilitar l’entrada de gèrmens pels porus de la closca. Per això, un cop arribats a casa, cal que els guardem a la nevera perquè ja no es mouran més i perquè és on millor garantirem la seva seguretat alimentària i la seva qualitat.

Els ous s’han de rentar?
No, no s’han de rentar abans de guardar a la nevera ja que es pot fer malbé la seva cutícula protectora. La closca és el seu ‘envàs’ natural que evita l’entrada de gèrmens. Si vols, pots rentar-los just abans de consumir, encara que no és imprescindible.

Els ous, a dins o fora del seu envàs?
Hi ha moltes persones que els guarden en els recipients pels ous que ja incorporen molts refrigeradors. El nostre consell és que millor els guardis sempre al mateix envàs on els has comprat. D’aquesta manera sabràs en tot moment la data de consum preferent, a més d’evitar el contacte amb altres aliments o líquids que mantenim a la nevera.

Consells a la cuina:
– Un cop trencada la closca cal utilitzar-los ràpidament. Un cop cuinats, cal consumir-los immediatament o guarda l’aliment a la nevera; no els deixis a temperatura ambient encara que l’ou estigui degudament quallat. Si fas salses amb ou fresc, com maionesa, fes només la quantitat que necessitis pel seu ús immediat, no en guardis per utilitzacions posteriors. Afegeix unes gotes de llimona per millorar la conservació i mantén la salsa a la nevera fins la seva utilització.

– En la manipulació de l’ou cal seguir una norma bàsica a la cuina: no fer servir els mateixos recipients, eines o altres estris per aliments crus que pels cuits. Això vol dir, per exemple, no posar la truita al plat on has batut abans els ous, ni fer servir la mateixa forquilla/cullera que has utilitzar al batre els ous per menjar-te la truita.

Finalment, recordeu que els ous que es consumim a les nostres llars són ous de proximitat i de la màxima qualitat i frescor, d’acord amb el Model Europeu de Producció, que compleix totes les garanties de seguretat sanitària i de benestar animal.

A la seva closca trobaràs un codi imprès , que és com la matrícula de l’ou, una eina fonamental de traçabilitat amb la que podem saber on s’han produït per gaudir del seus valors nutricionals i gastronòmics amb totes les garanties de seguretat.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Ous: maneig i conservació

Els aliments processats i els seu impacte a la nostra dieta

El nostre equip, com ja sabeu, defensa la dieta saludable i, per això, recomana incloure tots el grups d’aliments als àpats diaris. Però, n’hi ha prou amb això perquè realment la nostra dieta sigui saludable de debò?

Els nutricionistes diuen que no. Consideren que també és molt important que els aliments que mengem tinguin com menys components  processats millor.

 La informació de les etiquetes dels aliments processats

Una porció d’aliment saludable, segons les recomanacions de l’Estratègia NAOS, no hauria de tenir un valor energètic superior a les 200 Kcal, i els nutrients que la componen s’haurien de distribuir de la manera següent:

  • El 35% hauria de procedir dels greixos (7,8 g) i només un 10% dels greixos saturats (2,2 g).
  • A més, no hi hauria d’haver àcids grassos trans, excepte, és clar, els que ja hi ha de manera natural.
  • Un 30% com a màxim de les calories hauria de ser sucre (15 g).
  • Quant a la sal, com a màxim, n’hi hauria d’haver 0,5 g (0,2 g de Na).

Dediquem, doncs, uns minuts a llegir les etiquetes dels productes processats que estan etiquetats com a saludables i que es presenten amb denominacions diverses: aliment light, baix en sucre o baix en greixos, i comprovem la informació que donen i com la donen.

Per exemple, un producte es pot etiquetar com a light perquè el seu valor energètic s’ha reduït un 30% respecte al de la seva versió “normal”. Però, molts cops aquests productes són més baixos en calories només perquè s’hi ha reduït un nutrient, cosa que fa que hi hagi menys hidrats de carboni, però que en canvi mantingui la mateixa quantitat de greixos.

Un altre exemple: un aliment processat s’etiqueta com a baix en greix perquè conté menys de 3 g de greix per cada 100 g de producte, però això vol dir també que el fabricant ha augmentat la quantitat de sucre per millorar-ne el gust. La denominació “aliment sense greixos”, només la pot tenir un producte que no superi els 0,5 g de greix per cada 100 g de producte. Quin és el guany, aleshores?

I què passa amb els aliments baixos en sucre? Els aliments amb l’etiqueta “baixos en sucres” no han de tenir més de 5 g de sucre per 100 g de producte i els etiquetats amb sense sucre no poden contenir-ne més de 0,5 g per cada 100 g.

Què vol dir sense sucres afegits? Que no s’hi ha afegit cap substància per fer-lo més dolç, però… l’aliment pot contenir sucres de forma natural i, si és així, l’etiqueta ha d’especificar-ho.

Amb aquesta informació ja podem veure que el fet que uns aliments siguin més baixos en un tipus de nutrient no vol dir que siguin més saludables, perquè molts cops els fabricants augmenten els altres nutrients perquè el seu producte tingui un gust més atractiu.

Per tot això, hem d’intentar fer servir més productes frescos i de mercat que productes processats. I el que és més important, hem de lligar els bons hàbits alimentaris amb l’activitat física i un bon descans.

Fonts:

https://diabetesmadrid.org/que-son-los-productos-light-que-significa-que-un-producto-sea-light/

https://www.directoalpaladar.com.mx/salud-y-nutricion/realmente-que-significa-que-una-etiqueta-diga-bajo-en-grasa-y-alto-contenido-de-fibra

http://www.lacocinadealimerka.com/web/index.php/nutricion/entendiendo-el-etiquetado-de-los-alimentos-sin-azucar-no-significa-light

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ICSALUDABLE

Origen: Els aliments processats i els seu impacte a la nostra dieta

454a Fira de Sant Vicenç – L’Espluga de Francoli

Dies 26 i 27 de gener del 2019 l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà)

La Fira de l’Espluga de Francolí no només és una de les més lluïdes de la comarca, sinó que probablement sigui la més antiga. I és que va ser el 1565 quan es va dur a terme per primera vegada. En aquell moment, la Fira es va idear com una celebració en honor a Sant Vicenç, i el que oferia al públic era tot un seguit de plantes, arbres i d’altres productes per a la pagesia.

MÉS INFORMACIÓ A:   http://www.esplugadefrancoli.cat/