Arxiu d'etiquetes: ALIMENTACIÓ

625a Fira Agropecuària – Vila-Rodona

Dies 2, 3, 4 i 5 de novembre del 2018 Vila-rodona (Alt Camp)

Fira Agropecuària de Vila-rodona
La nostra Fira Agropecuària data de l’any 1.393, d’una concessió real. Prové de l’època comercial catalana, moment en que molts pobles i viles de Catalunya van començar a celebrar fires, que inicialment tenien una duració de 15 dies.
Durant molt de temps el que s’exposava i es venia eren animals de càrrega, i es tenen coneixements que als segles XVIII-XIX a Vila-rodona s’havien comercialitzat 800 mules per any.
A conseqüència de la mecanització de l’agricultura, la Fira tingué canvis importants. El sector ramader va desaparèixer i la Fira va passar a ser multisectorial (agrícola, automoció, artesana, …) amb una significant varietat alimentària.

MÉS INFORMACIÓ A:   http://www.vila-rodona.cat/

Anuncis

Temps de Bolets

L’Imma Tió, administrativa del consultori local de Gurb de l’EAP Vic Nord, coneixedora i amant de la natura, ens dona alguns consells per anar a buscar bolets.

La tradició boletaire de Catalunya és ben coneguda. En arribar les pluges de la tardor, un gran nombre de persones es desplacen als boscos amb l’afany de passar una estona d’esbarjo i omplir de bolets els cistells.

Algunes espècies són tòxiques i molt perilloses. El desconeixement i la confusió amb espècies comestibles d’aspecte semblant fan que es produeixin intoxicacions, algunes fins i tot mortals. El criteri bàsic per evitar-les és consumir únicament aquells bolets que se saben identificar sense cap mena de dubte.

L’interès pels bolets ha augmentat notablement en els darrers temps, i cada vegada són més les persones que surten a collir-ne, sovint de forma indiscriminada, cosa que propicia que gairebé cada any es produeixin intoxicacions a causa de la inexperiència o la manca dels mínims coneixements micològics de les persones que els recol·lecten.

A Catalunya es poden trobar moltes espècies comestibles, algunes amb un interès gastronòmic considerable i d’altres de tòxiques que poden ser, fins i tot, mortals. Aproximadament hi ha un centenar de bolets tòxics, la majoria molt coneguts, però no es pot assegurar mai que ja està tot descobert; al llarg de la història hem vist com es demostrava que bolets molt apreciats passaven a considerar-se tòxics, com és el cas del pixaconill o groguet (Tricholoma equestre).

Com podem distingir els bolets comestibles dels verinosos

No hi ha regles ni proves generals per distingir els bolets tòxics dels comestibles. L’única forma d’assegurar-se que un bolet és comestible o no, és mitjançant la correcta identificació de l’espècie, i això s’aconsegueix gràcies al coneixement i l’experiència.

Mites Falsos

Les tradicions populars de comprovació de la toxicitat dels bolets, com ara les proves de l’ennegriment del gra d’all o la patata, o la de la cullereta de plata, són falses.

És fals que els bolets menjats pels cargols, o altres animals, no són tòxics; els bolets, com passa amb algunes plantes, poden ser tòxics per a l’home i no ser-ho per als cargols o altres animals.

Com heu de collir i conservar els bolets?

  • Si no esteu segurs que els bolets pertanyen a una espècie comestible, no us els mengeu ni tampoc els agafeu.
  • Rebutgeu els exemplars que es trobin en mal estat.
  • Transporteu-los en un cistell rígid i airejat, per evitar-ne la fermentació.
  • Conserveu-los preferentment al frigorífic fins al moment de cuinar-los.

Com els podeu consumir amb seguretat?

  • Consumiu-los aviat i amb moderació.
  • Consumiu-los cuits preferentment, alguns poden resultar tòxics o indigestos si es mengen crus o poc fets.

Com actuar en cas de sospita d’intoxicació

Davant dels primers símptomes, s’ha d’anar immediatament a un centre hospitalari perquè la persona afectada rebi el tractament mèdic adequat. Convé portar-hi les restes que es tinguin dels bolets, ja sigui els trossos que s’han eliminat en netejar-los o els bolets cuits que hagin sobrat. Això permetrà als especialistes identificar l’espècie que ha provocat la intoxicació i facilitarà l’aplicació del tractament més eficaç.

Quan són unes quantes persones les que han menjat els bolets, les que no presenten símptomes d’intoxicació cal que també rebin assistència mèdica, ja que és probable que també hagin ingerit bolets tòxics, tot i que en menor quantitat.

Els símptomes d’intoxicació varien segons l’espècie que l’ha produïda. Es poden presentar un o alguns d’aquests símptomes: forts dolors d’estómac, suor freda, vòmits dolorosos i continuats, diarrees fètides i abundants, vertigen, postració total, deliris, períodes alternatius de crisi i de calma. Els símptomes característics de cada espècie es descriuen en comentar els principals bolets tòxics.

Els primers símptomes es poden presentar al cap de poca estona d’haver menjat els bolets (normalment entre mitja hora i tres hores) o aparèixer passades algunes hores. Les intoxicacions més greus, en particular la causada per la farinera borda (Amanita phalloides), es manifesten després d’unes 8 o 10 hores, de vegades més; per tant, el fet que els símptomes triguin a presentar-se és un indici que la intoxicació pot ser molt perillosa.

Als primers símptomes d’intoxicació, per poc importants que semblin, s’ha d’anar immediatament a un centre sanitari. L’eficàcia del tractament depèn, en bona part, de la rapidesa amb què s’actuï.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EAP Montserrat

Origen: Temps de Bolets

Fira de Fires – Castellterçol 2018

Dia 21 d’octubre del 2018 Castellterçol (Vallès Oriental)

– Pel que fa a la ramaderia, la gent que encara té bestiar a casa el porta a la fira i se’n fa una exposició.
– Pel que fa als bolets, les plantes i les herbes remeieres, la relació amb el poble també és evident. Castellterçol està envoltat de boscos. Anar a collir bolets i utilitzar les herbes per fer tisanes o ungüents són activitats tradicionals que encara ara tenen molts ade- ptes. A la fira s’hi poden comprar bolets de tot tipus.
– A la fira també hi ha artesania. Parades que porten productes alimentaris i de proximitat: pa i coques, embotits, formatges, olives… També parades de roba, complements, joieria, sabates. I decoració de la llar.
– Enguany també hi haurà demostració d’oficis, jocs gegants de caire familiar, narracions, show cooking, passeig a cavall pels menuts, degustació de bolets i venda de productes artesans i naturals.

MÉS INFORMACIÓ A:    http://www.castelltersol.cat/

Alimentació saludable

L’alimentació és un procés que ens acompanya al llarg de la vida, a través del qual obtenim els nutrients i l’energia que permeten cobrir els requeriments de l’organisme. Ara bé, l’acte de menjar, a més de ser un procés nutritiu, té connotacions importants de convivència —proporció de plaer, relacions afectives, identificació social i religiosa, etc.— que configuren el comportament alimentari i que poden repercutir en l’estat de salut de la persona. Les diferents maneres de menjar de cada país estan definides, entre altres factors, pel territori, per les seves tradicions, la història i l’economia. El menjar és, sens dubte, un element d’identificació cultural; per tant, és important mantenir i potenciar els hàbits alimentaris propis de l’àrea mediterrània, adaptats als canvis sociològics i culturals que es van produint.

Una alimentació saludable es defineix com aquella que és satisfactòria, suficient, completa, equilibrada, harmònica, segura, adaptada al comensal i a l’entorn, sostenible i assequible. Malgrat que existeixen moltes propostes saludables, una de les més conegudes al nostre entorn és la dieta mediterrània, que es basa en el consum majoritari d’aliments d’origen vegetal, frescos i mínimament processats, com fruites fresques i verdures del temps, llegums, fruita seca, cereals integrals, oli d’oliva verge extra i, en menor quantitat i freqüència, els làctics preferentment fermentats i el peix, seguit de les carns (preferentment blanques i magres) i els ous. L’aigua és la beguda principal i la més saludable. La dieta mediterrània també es caracteritza per procurar els àpats familiars, la utilització d’aliments locals i estacionals i per potenciar les activitats culinàries i gastronòmiques.


Guies d’alimentació saludable


Alimentació infantil


Alimentació en la gent gran


Alimentació en l’entorn laboral


Alimentació en temps de crisi


Higiene i seguretat alimentària

Receptes i gastronomia


Alimentació i diversitat cultural


Temes destacats

Edició 2017
Edició 2017

 

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EAP Montserrat

Origen: Alimentació saludable

Cuida el teu cor!!!

No estem dient cap novetat a l’afirmar que una dieta saludable ha de ser equilibrada, variada i que tingui en compte les característiques personals de cadascú. Prenent això com a base, sí que és cert que hi ha aliments que gràcies a les seves característiques i qualitats hi tenen un paper més important. Aprofitant que acabem de passar la III Setmana del Cor, avui parlem més en particular del paper de les carns d’au, en concret de pollastre i gall dindi, en una dieta cardiosaludable.

Moltes publicacions científiques realitzades a les darreres dècades han conclòs que hi ha un increment del risc de malalties cardiovasculars en les dietes altes en greix i àcids grassos saturats, mentre que les baixes en greix i amb més àcids grassos monoinsaturats i poliinsaturats són protectores davant aquestes patologies.

En conclusió i per què tinguem una informació més digestible:

La diferència principal entre les carns vermelles i la de pollastre i gall dindi és que aquestes últimes són molt més magres, és dir amb menys greix, tal i com es deia en el post anterior. A més, aquest poc greix és menys saturat i més poliinsaturat, la qual cosa vol dir que el seu consum és més recomanat en dietes cardiosaludables, tal i com queda recollit a les recomanacions de la American Heart Association (2006).

També en dietes de protecció per a persones trasplantades de cor és un component molt adequat ja que aporta poc greix, menys proporció d’àcids saturats i més de poliinsaturats que altres carns i el seu contingut en sodi no és dels més alts. Junt amb el peix, és la font proteica més aconsellable en les dietes de trasplantats de cor.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Cuida el teu cor!!!

Menys sucre refinat, més dolç natural

El sabor dolç és el que més adeptes té entre la gent i és el sabor que va més lligat als nostres hàbits, estils de vida i emocions. Tant si estem tristos com contents acostumem a recórrer a la xocolata que tenim al rebost o robem les galetes dels nostres fills; o bé, si una tarda tenim una baixada de sucre i ens notem amb poca energia ens llancem a la primera fleca que trobem per comprar una bossa de croissantets o bé una coca i ho acompanyem amb una beguda ensucrada. Que bo!!! Però, alhora, que perillós… perquè aquest dolç tan extrem té un cantó amarg que molts encara desconeixen.

La muntanya russa

Així com el cafè té un efecte estimulant, la resta d’aliments també presenten efectes en l’organisme. En el cas dels productes ensucrats produeixen daltabaixos en els nivells de sucre en sang en poc temps, ocasionant una sensació similar a la d’un viatge en muntanya russa!!!! Imaginem que el cos ens demana xocolata o unes postres ensucrades. Una vegada a dins de l’estómac, ens sentim reconfortats i amb molta energia però al cap d’una estona ens ve la baixada de l’atracció, ens sentim cansats i necessitem… més sucre!!! Aquest cicle tan inofensiu a la llarga pot comprometre la salut de l’organisme i també el nostre estat d’ànim: ara ens sentim animats i al cap de mitja hora ens sentim tristos i ho compensem menjant un dolç i així continua la roda…Però aquí no s’acaba la història, el sucre que mengem avui en dia és un aliment refinat obtingut a partir de la canya de sucre, o principalment de la remolatxa mitjançant procediments químics. Durant el procés d’extracció s’obté només sacarosa (glucosa més fructosa) i alguns contaminants procedents del procés d’extracció perdent la fibra, els minerals, les vitamines i els oligoelements que tenia d’origen. Per poder metabolitzar-lo el cos se les ha d’enginyar i recórrer a les pròpies reserves de vitamines i minerals, primer les que troba en la sang i després les que es troben al cervell i als ronyons, una situació que va desmineralitzant l’organisme.

Avui en dia la utilització de sucre s’ha estès en la major part dels aliments que consumim: productes de pastisseria, galetes, pans de motllo, salses preparades, cereals d’esmorzar… El sucre integral també presenta els mateixos inconvenients que el refinat, exceptuant el sucre conegut amb el nom de rapadura perquè s’obté mitjançant un procés de liofilització que preserva les vitamines i minerals.

Dolços sans i naturals

Però això què significa? Hem de renunciar al sabor dolç? En absolut! El dolç és necessari pel nostre organisme ja que l’ajuda a tonificar, en especial, l’estómac, el pàncrees i la melsa. Per una banda podem recórrer al sabor dolç propi d’aliments naturals com les verdures, entre elles la carbassa, la pastanaga i el bròquil; la fruita deshidratada i els cereals integrals també proporcionen un sabor dolç, sempre i quan es masteguin i s’ensalivin adequadament.

Com a alternativa al sucre de taula podem recórrer a les melasses de cereals: d’arròs, ordi, blat o blat de moro. La més nutritiva de totes és la d’ordi i totes s’obtenen per fermentació del cereal, un procés que afavoreix la digestibilitat del producte i que al mateix temps millora el seu valor nutricional ja que durant la fermentació els glúcids, proteïnes i greixos es converteixen en sucres senzills, aminoàcids i àcids grassos simples, al mateix temps que es sintetitzen vitamines i enzims afavorint una bona assimilació d’aquest producte per part de l’organisme sense tenir els efectes negatius del sucre refinat. Una altra excel·lent alternativa és la estèvia, coneguda com la planta dolça, que té infinites propietats beneficioses per l’organisme: regula els nivells de sucre en sang i també regula la tensió arterial al mateix temps que és capaç de treure l’ansietat per menjar. La mel de bona qualitat també és una alternativa interessant. I evita els edulcorants artificials com la sacarina o l’aspartam, perquè no són amics de la bona salut.

En definitiva, posa a la teva vida més verdures i més cereals integrals que t’ajudaran a saciar el dolç que et demana el cos i endolça les postres amb melasses de cereal, mel de bona qualitat o stevia. Tindràs més energia física i mental i evitaràs molts problemes de salut. Prova-ho tu mateix!

1– Introdueix l’hàbit de menjar més verdures dolces com la carbassa i la pastanaga, així com també cremes de verdures dolces (de carbassó i pastanaga, de fonoll i ceba…) que ens relaxaran i afavoriran un bon sistema digestiu.

2– Acostuma’t a menjar cada dia cereal integral de bona qualitat. És molt important cuinar-lo bé durant temps i amb el foc baix i, sobre tot, mastegar-lo bé perquè quan es combina amb la saliva trenquem les molècules d’hidrats de carboni obtenint glucosa de bona qualitat necessària per les funcions vitals de l’organisme. Veuràs que d’aquesta manera, les ganes de menjar dolç disminuiran.

3– Combina els cereals integrals amb els llegums i amb verdures dolces. D’aquesta manera el cos rebrà els hidrats de carboni i proteïnes que necessita. Si reduïm el consum de proteïna animal i de greix saturat el nostre cos ens demanarà menys sucre!

4– És important cuinar i amanir els plats amb oli de bona qualitat i no restringir-ne el seu ús, perquè les dietes molt baixes en greix de bona qualitat, com els olis de primera premsada en fred, afavoreixen el desig de menjar aliments dolços.

5– Si et ve de gust menjar dolç, decanta’t per les compotes de fruita sense sucre afegit o fruita seca com orellanes, dàtils, panses o unes galetes amb melassa de cereal, per exemple.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Menys sucre refinat, més dolç natural

La Carxofa

– La carxofa és una hortalissa molt rica en fibra, que ens ajudarà a controlar el nivell de colesterol a la sang i a prevenir el restrenyiment.

– És depurativa: ajuda els ronyons a eliminar per l’orina totes les substàncies tòxiques acumulades dins el nostre organisme.

– Està indicada en cas de diabetis, ja que és fàcil de digerir i ajuda a regular el nivell de sucre a la sang.

– La carxofa ajuda a prevenir o a alleujar les malalties del fetge i la vesícula biliar.

– Perquè no s’oxidi i canviï de color quan les pelem, les podem guardar en un bol amb aigua i suc de llimona o vinagre.

– Temporada: tardor-primavera.

Cloïsses amb carxofes

Ingredients: (per a 2 persones)

  • – 4 carxofes tancades
  • – 10 cloïsses mitjanes
  • – 1 pot petit de mongetes
  • – pebrot vermell escalivat
  • – 2 alls tendres
  • – 5 pebrots de Padrón
  • – 1 pessic d’herbes provençals

Preparació:

  1. Tallem un tros de la tija de la carxofa i la tallem per on creiem que comença el cor. Pelem el cor com si fos una taronja i fem el mateix amb la part de la tija, mirant de no tallar la polpa blanca de la carxofa.
  2. Traiem els pèls que hi ha a l’interior de la carxofa, que són els responsables principals que la carxofa sigui amargant. Podem fer servir un estri per fer boletes.
  3. Posem els trossos de carxofa que hem fet en un bol amb aigua i una mica d’àcid ascòrbic, perquè no s’oxidin.
  4. Escalfem una paella al foc. No hi fiquem l’oli, encara, perquè es podria cremar.
  5. Tallem els alls tendres en anelles fines.
  6. Tallem el cor de la carxofa a grills, de manera radial, i les tiges a trossets petits.
  7. Tirem un bon raig d’oli a la paella que tenim al foc i hi posem els trossets de carxofa. Hi afegim una miqueta de sal i pebre negre acabat de moldre. Ho remenem una mica perquè la carxofa es vagi daurant.
  8. Tallem el pebrot verd a dauets ben petits.
  9. Un cop tenim les carxofes ben daurades, hi afegim els trossets de pebrot verd i, en acabat, els alls tendres.
  10. Traiem la paella del foc i deixem que es refredi una miqueta. Un cop ha baixat de temperatura, hi afegim mig got d’aigua, aproximadament. Hem de calcular que hi hagi prou aigua per coure les carxofes i també perquè s’evapori i no en quedi gaire a la paella.
  11. Hi afegim ara les herbes.
  12. Quan gairebé no quedi aigua, abaixem el foc i hi afegim el pebrot vermell escalivat tallat a dauets.
  13. Ja podem abocar-hi les mongetes. No les esbandim perquè continguin part del seu midó, perquè ens espesseixi la cassola.
  14. Hi afegim les cloïsses.
  15. Tapem la paella, deixem que arrenqui el bull suaument una altra vegada i, tant bon punt s’hagin obert les cloïsses, ja podem seure a taula.

Informacio Nuticional:

  • La carxofaLes carxofes ajuden a prevenir les malalties del fetge i la vesícula biliar.
  • Permeten eliminar, per l’orina, les substàncies tòxiques acumulades a l’organisme.
  • Si les guardem en un bol amb aigua i suc de llimona, vinagre o àcid ascòrbic, evitarem que s’oxidin i canviïn de color.

Recepta extreta de “Cabrils Gastronòmic”

Origen: La Carxofa

Quines penques!

“Després d’haver-se convertit en una mercaderia ressecada, momificada i fibrosa… és susceptible de ressuscitar” (Josep Pla, El que hem menjat)

La tradició marca que la quaresma es representi per una vella amb tantes cames com setmanes dura aquest període i amb el pas de cadascuna se li va arrencant una pota fins que, en finalitzar la quaresma, no en quedi cap. En la majoria d´imatges, la Vella Quaresma, està representada amb un cistell en un braç i una a penca de bacallà a l´altre ma.

La Vella Quaresma amb una penca de bacallà a la ma ha esdevingut un recurs educatiu en moltes escoles

La quaresma és el període de temps marcat per l´austeritat i l´abstinència. La tradició cristiana indica la prohibició de menjar carn als llarg dels quaranta dies d´aquest període. Però, perquè es menja bacallà durant la quaresma? En aquells temps, a partir del s XVII ja existien unes relacions comercials prou fortes entre Catalunya i els mercaders del nord d’Europa. El vi i l´aiguardent catalans tenien molta fama i dels països nòrdics ens arribaven teixits, cereals i sobretot salaons de peix (areng i bacallà). La profunda convicció cristiana va convertir el bacallà en un negoci molt important. Al S. XIX, el port de Bilbao, era el punt estratègic del desembarcament del bacallà que arribava a la península.

La prohibició de la carn en aquest temps va convertir el bacallà en un bon substitut i en la principal font de proteïnes durant la quaresma. Si bé, els municipis litorals disposaven dels recursos derivats de la pesca, aquest producte només es podia consumir fresc i era molt difícil de conservar i distribuir arreu. En canvi, el bacallà es conservava molt bé i es podia distribuir fàcilment a qualsevol punt del principat.

Les bacallaneries han estat comerços molt arrelats. Bacallaneria Perelló any 1905. Fotografia: Bacallaneries Perelló

Però, que és el que coneixem exactament d´aquesta espècie? Si bé hi ha més de 60 espècies diferents, el bacallà atlàntic, (Gadus morhua) és un peix robust amb tres aletes dorsals i un característic barbilló a la mandíbula inferior. El color de la pell és molt variable depenent de l´ambient on es troba. Els exemplars acostumen a fer entre 50 i 80 cm tot i que pot arribar a 1,8m de longitud. S’alimenta d´altres peixos com ara la sardina o l´areng.

A nivell nutricional té un contingut calòric baix i una elevada quantitat de proteïnes d´alt valor biològic. A més, té menys d´un 3% de greix. El bacallà és molt ric en oligoelements i en vitamines, sobretot vitamina A. El seu fetge és molt ric en vitamines i àcids grassos omega-3. Durant molt anys, l´oli de fetge de bacallà s´ha usat com a suplement alimentari.

Els lloms de bacallà són els talls més preuats

El bacallà es pesca a l’atlàntic nord des del canal de la mànega fins a les aigües gelades de l´àrtic. Per capturar-lo es fan servir arts d´arrossegament i el palangre. L´ arrossegament ha estat el responsable de la reducció de les seves poblacions, en especial als bancs de Terranova i el Gran Sol on pràcticament ha desaparegut. A més, l´impacte que ha produït l’arrossegament ha alterat el fons i fa molt difícil la recuperació de les poblacions. Al llarg de la història recent hi ha hagut nombrosos enfrontaments entre potencies pesqueres pel control dels caladors d´aquesta espècie.

El bacallà de major qualitat és el que es pesca amb palangre. El principal productor és Noruega però el de de major qualitat és el d´Islàndia i el de les illes Fèroe. Entre febrer i març, podem trobar a les nostres peixateries una varietat de bacallà fresc, l´skrei. Això però, és una altre històriademar.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Quines penques!

Les carns de pollastre i gall dindi abracen el nostre cor

En mig de la Setmana del Cor (del 23 al 26 de setembre) volem fer la nostra aportació. Està molt clar que parlar de salut no vol dir només la negació de la malaltia, sinó que inclou una forma de vida, hàbits, rutines que inclouen l’alimentació, exercici físic, manteniment de pes adequat, etc.

L’any passat per aquesta setmana també vàrem parlar del paper de les carns de pollastre i gall dindi en una dieta cardiosaludable. Volem resumir en només tres punts perquè menjar carn d’aus és un factor favorable en una dieta sana, equilibrada i que permet mantenir en bones condiciones el nostre cor:

  1. Tant el pollastre com el gall dindi són molt magres: una ració de pit de gall dindi té 0.8 g de greix , mentre que la cuixa de pollastre en té 5.1.
  2. La qualitat d’aquest poc greix és bona ja que hi ha un percentatge força superior d’àcids grassos insaturats.
  3. Aquestes carns permeten fer preparacions que donin com a resultat uns plats també baixos en greix.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Les carns de pollastre i gall dindi abracen el nostre cor

El Préssec

El Préssec és originari de la Xina des de fa 3.000 a. c. d’aquí van passar a Pèrsia. El seu nom en llatí és Prunus persica, ve justament de Pèrsia, de la ruta que es va crear entre la Xina i Pèrsia. 
Se sap que l’any 330 a. c. se va estendre el seu consum a Grècia i fins l’edat mitjana no va arribar a Europa. Pertany a la família de les Rosàcies i al seu torn al gènere Prunus. Necessita d’un clima temperat per créixer sense problemes, perquè no resisteix bé el fred.

Propietats

El préssec és una fruita molt saludable amb bona aportació en carotens, que a més es recomana en dietes d’aprimament pel seu especial contingut en aigua 86%, fibra, no té gairebé calories i és molt ric en hidrats de carboni.

Està considerat un dels 20 aliments essencials per a una vida sana.

El préssec conté:

Vitamines: A, C, B1, B2, B6.

Minerals: Potassi, fòsfor, Magnesi, Calci, Sofre, Clor, Manganès, Coure, Ferro. Altres: Beta-carotè; anti oxidant, Àcid nicotínic, A. Pantotènic, A. màlic, A. cítric.

Propietats i beneficis. Recomanat per: El creixement ossi, teixits i sistema nerviós en els nens -Gota – Problemes de trànsit intestinal, restrenyiment (gran poder laxant -Estrès -Anèmia -Visió, pèl, ungles, mucoses -Dents i ossos -Sistema nerviós -Prevé problemes cardiovasculars i degeneratius -Reforça el sistema immunològic -Ajuda a controlar el sistema de sucre en sang -Bo per colesterol.

Varietats / Temporada

El préssec neix d’un arbre anomenat presseguer. Creixen en zona temperades. Se’ls classifica de diverses formes una important és la que els distingeix segons la seva polpa. Estant els de Polpa tova: carn és tova i no està enganxada al pinyol. i els de Polpa dura: la carn és dura i enganxada al pinyol.

Varietats de préssecs en els mercats:

Queen Crest: Molt d’hora en els mercats, carn dura i un sabor mitjà. El Maycrest competeix en matiner és de carn més tova i de bona qualitat. Tirrenia: molt d’hora, semidur, bon gust, però de conservació delicada. Catherine: (Groc de Múrcia). També matiner, però no tant com els anteriors, bona mida, bon gust. Merryl i Elegant Lady: Disponible a mitja temporada, bona grandària i qualitat, molt dolça i bona conservació. El Merryl franciscà: És sucós i dolç també de bona grandària. Bay – Gold: Ocupa un part important de la temporada. Carn atapeïda, bon gust i sucós. Bastant perible. Royal glory: De maduració tardana, carn consistent i sucosa, bon gust i dolç. Calanda (Terol) tardà, amb Denominació d’Origen. El autèntic és la varietat Sant Miquel, molt gruixut, carn sucosa i de sabor únic, té una gran qualitat. Nectarines: Són un encreuament entre préssec i la pruna. N’hi ha de carns grogues i blanques sent la primera més àcida i la segona més dolça.

Millor època: La temporada del préssec és l’estiu. Durant els mesos de juny, juliol i agost. Algunes varietats primerenques s’avancen a abril i les tardanes el prologuen fins al novembre.

Consells per comprar: A l’hora de comprar no deuen estar excessivament verds ni madurs. No han de tenir cap taca marró.

Conservació: A casa, si estan encara una mica verds es deixen fora de la nevera, fins que es madurin. Si ja estan madurs es posen a la nevera, però mai uns sobre d’altres, sinó es faran malbé abans. No congelar.

El Préssec d’Ordal

El préssec de l’Ordal es troba entre els municipis de Subirats (Alt Penedès) i Avinyonet del Penedès, i és un dels productes de més qualitat de la zona.

Es tracta d’un cultiu 100% de secà en un terreny argilós i molt calcari, característiques que fan que el fruit que se’n deriva tingui unes qualitats difícils de trobar en altres regions on el conreu del presseguer també hi és estès. Així doncs, es tracta d’un préssec de gran qualitat amb gust i aroma intens i depenent de la varietat la seva carn pot ser de textura més carnosa o més sucosa. La varietat més coneguda és el préssec de vinya, d’un color groc intens, carnós y dolç però amb un petit toc àcid que el fa molt agradable al paladar.

El marc de plantació de la zona de Subirats i Avinyonet del Penedès és ampli, el que fa que els camps de presseguers es puguin treballar còmodament durant tot l’any i el presseguer pugui créixer vigorós. Un dels treballs claus per tal de que en surtin préssecs de qualitat amb un gust intens i a la vegada amb una mida adequada es dur a terme un aclarit profund durant els mesos previs a la collita i a la maduració del fruit.

La collita comença a principis de juny i finalitza a mitjans d’agost i no es pot allargar més degut a que el cultiu és 100% de secà, o sigui que no es rega.

El préssec de l’Ordal és únic i pràcticament en tot el país no es troba cap regió en la que el préssec es cultivi i tingui les grans qualitats que li dona la terra 100% de secà.

Els productors germans Esteve han heretat dels seus pares la tradició de cultivar el famós préssec de secà d’ Ordal, un préssec d’alta qualitat i amb un gust únic.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: El Préssec