Arxiu d'etiquetes: ALIMENTACIÓ

Dieta saludable: 7 raons per les quals menjar pollastre

Per si encara teniu dubtes sobre el perquè us recomanem la carn de pollastre com part indispensable de la vostra dieta saludable us donen ara 7 raons que us acabaran de convèncer:

  1. És una magnífica font proteica, tant pels alts nivells de proteïna que conté com per la seva qualitat. D’acords amb els criteris que mesuren la qualitat de la proteïna d’un aliment, la de pollastre té la màxima puntuació ja que en la seva composició no hi ha cap aminoàcid deficitari.
  2. L’aportació de greix és molt baix, de 3 a 5 g per ració. La seva composició és també molt favorable amb una clara presència d’àcids grassos insaturats per davant dels saturats.
  3. El consum de carn de pollastre està recomanat en dietes cardioprotectores.
  4. És un aliment molt aconsellable per a incloure’l a la dieta de la gent gran ja que cobreix les seves necessitats d’ingesta proteica d’alta qualitat i, al mateix temps és una molt bona font de vitamines i minerals.
  5. També en dietes hipocalòriques i per al control del pes corporal és un bon aliment degut a que no té hidrats de carboni, gairebé no té greix i té un alt nivell de proteïna, minerals i vitamines per ració.
  6. En nens i adolescents l’aportació de minerals, en especial seleni, fòsfor i cinc , respecte les necessitats diàries és molt interessant.
  7. La carn de pollastre té un alt nivell de vitamines com la niacina, àcid pantotènic, vitamines B6 i B12.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Dieta saludable: 7 raons per les quals menjar pollastre

Els ous, uns bons companys del pollastre i altres carns d’aviram

Avui dedicarem aquest espai a parlar d’un altre producte company dels nostres pollastres. Parlarem dels ous, que és un aliment que comparteix algunes característiques nutritives amb la carn d’aviram. No només són aliment d’origen animal i del mateix tipus d’animal, aus, sinó que són aliments fonamentalment proteics i amb una proteïna de molt alta qualitat, això vol dir que tenen tots els aminoàcids essencials, que el cos humà no pot produir. També comparteixen que són aliments molt digestibles i per tant molt aptes per gent gran i nens. En cap dels dos els carbohidrats tenen un paper destacat en la seva composició.

També comparteixen el fet d’haver estat font de desinformacions i falsos mites que durant temps els han donat mala fama. Avui, afortunadament, han recuperat el seu lloc en una dieta saludable i els falsos mites han anat desapareixen.

Malgrat això dels ous encara es fan sovint dues preguntes que estan relacionades. La primera és sobre si menjar ous incrementa el nivell de colesterol en sang i la segons sobre quants ous es poden menjar a la setmana. La resposta és que hi ha multitud d’estudis científics i mèdics internacionals que han evidenciat que els consum d’ous, en persones sanes, no provoca cap increment en el risc de malalties cardiovasculars. Les recomanacions de consum són d’un ou al dia dins d’una dieta sana i equilibrada.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Els ous, uns bons companys del pollastre i altres carns d’aviram

Baixar de pes

Us presentem 10 consells que us poden ajudar assolir el vostre objectiu:

  1. Mengeu sempre 5 cops al dia: esmorzar – mig matí – dinar – berenar i sopar, de forma relaxada: asseguts a taula i mastegant bé els aliments.
  2. Mengeu en cada àpat, dinar i sopar una bona ració de verdures o hortalisses.
  3. Mengeu fruita durant el dia i eviteu menjar-ne als vespres.
  4. Els sopars han de ser lleugers. Que les verdures i les hortalisses siguin els aliments principals i les racions de pasta, arròs, pa, etc. siguin reduïdes.
  5. Augmenteu la fibra de la dieta mitjançant el consum de verdures i hortalisses, fruita i cereals integrals (pa, pasta, arròs, cereals d’esmorzar, etc.)
  6. Reduïu el consum de formatges, embotits i patés. Si en mengeu que siguin baixos en greix (formatges frescos, gall dindi o pernil dolç). També podeu optar per patés vegetals.
  7. Reduïu el consum de carn, sobretot la que conté més greix: la de porc o la de xai. Opteu per carn magre com la de pollastre, gall d’indi i conill. També pel consum de llegums i peix blanc.
  8. Prepareu plats amb coccions de fàcil digestió (vapor, bullits, planxa, microones, forn sense greix, etc.).
  9. Elimineu els refrescos i els sucs industrials de la dieta. L’aigua és la millor beguda.
  10. Reduïu el consum d’alcohol: eviteu els combinats i opteu per una copa de vi o una cervesa.

Aquests 10 consells posats en pràctica i acompanyats d’exercici físic és la millor manera de reduir pes de forma saludable i efectiva.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Baixar de pes

CISTELLETES DE XISTORRA I OU DE GUATLLA

CISTELLETES DE XISTORRA I OU DE GUATLLA

Ingredients:

  • 1 paquet de “la Cocinera” per fer crestes
  • tomàquet fregit
  • 1 xistorra
  • ous de guatlla
  • formatge ratllat
  • motlles de paper de magdalenes

Preparació:

  1. Preescalfem el forn a 180º
  2. Omplim els motlles de paper amb una cresta formant una cistella, si es vol, perquè no s’enganxi pintem el paper amb oli, i anem afegint per cistell:
    • 1 culleradeta de tomàquet.
    • 1 pessic de formatge ratllat.
    • 2 trossets de xistorra.
    • 1 ou de guatlla.
  3. Posem al forn fins que qualli l’ou, mes o menys 10 minuts.
  4. Que aprofiti!!!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES D’AMOR

Origen: CISTELLETES DE XISTORRA I OU DE GUATLLA

Què és la Seguretat Alimentària?

Volem parlar del que anomenem Seguretat Alimentària, què és un aliment segur?

La carn de pollastre i de gall dindi formen part d’un complex sistema anomenat cadena alimentària, que va des del productor o granger d’aquestes aus fins el consumidor. Totes, absolutament totes, les parts d’aquesta cadena tenen una responsabilitat a fi que la carn que consumim tingui les característiques d’innocuïtat necessàries. Hi ha normatives que així ho regulen i les administracions públiques ho controlen de forma permanent. Ara bé, també la llei diu de forma clara i contundent que la responsabilitat de qualsevol problema que aparegui és de l’empresa o part de la cadena on s’ha produït.

La complexitat del tema no ens ha de fer perdre de vista 4 idees claus:

  1. Els aliments posats a disposició de la societat han de ser segurs, aquesta característica ens permet dir que allò que no és segur no és un aliment.
  2. Mai el nivell de seguretat alimentària a la Unió Europea ha estat tan elevat.
  3. El risc zero no existeix, ara bé, el que és important és que existeixen els mecanismes de detecció ràpida dels riscos.
  4. Totes les parts de la cadena estan totalment compromeses i implicades amb la seguretat alimentària, no només perquè així ho obliguen les normatives, sinó perquè el posar aliments segurs a l’abast dels consumidors és la seva raó de ser.

No hem parlat gaire o gens de la carn protagonista d’aquest blog, però ens ha semblat oportú plasmar com des del granger, amb l’assessorament de veterinaris i tècnics, fins que el comprador troba aquella peça o safata amb les parts de l’aviram que vol hi ha tot un món de professionals que conformen una xarxa que vetlla per a que aquests productes siguin segurs, sans i saludables.

Bon profit!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Què és la Seguretat Alimentària?

L’arròs integral

Vols tenir energia de primera qualitat per afrontar exàmens, o dies excepcionals de feina?
Menja arròs integral. Vols abordar nous projectes i fer un canvi de vida?
Menja arròs integral.

Sí, sembla un cereal humil i d’estar per casa, però les seves propietats nutricionals i terapèutiques són impressionants. Tampoc us penseu que fa miracles… però Déu n’hi do. Diu l’Enciclopèdia Catalana que l’arròs (Oryza sativa) és una planta herbàcia anual de tija en canya, erecta… La definició continua, naturalment, però a efectes pràctics tot això no té cap importància: el que realment ens importa és que l’arròs integral és segurament un dels cereals clau per aquells que estigueu interessats en menjar de forma saludable.

Propietats nutricionals

D’entrada, l’ortodòxia: l’arròs integral, que es cultiva a la Xina des fa uns 7.000 anys i que és el segon cereal més consumit al món després del blat, és una fantàstica font d’energia: aporta hidrats de carboni complexos, que proporcionen glucosa a l’organisme de manera força ràpida i sostinguda en el temps, mantenint així els nivells de sucre a la sang constants. Això, que pot semblar una ximpleria, és una qualitat bàsica d’aquest cereal, fonamental pels diabètics. Durant molts anys aquest ha estat un tema controvertit, perquè s’ha considerat que els hidrats de carboni en general i els cereals en concret, provocaven desequilibris en el nivell de sucre. I tenien raó, perquè els estudis es feien amb hidrats simples com el sucre blanc, i amb cereals refinats com l’arròs blanc, d’escàs valor nutricional. Però els últims estudis han arribat a la conclusió que els hidrats de carboni complexos i ens especial l’arròs integral produeixen aquest efecte beneficiós que explicàvem.

Dit això: l’arròs integral també proporciona vitamines (sobretot del grup B: B1, B2, B6 i vitamina E), greixos (que ningú s’espanti: greixos saludables i, per tant, indispensables), proteïnes i minerals, en especial potassi, fòsfor i magnesi i en menor mesura calci, sodi i seleni. I, per cert, els celíacs se’l poden menjar sense problemes perquè no conté gluten.

Efectes sobre l’organisme

Fins aquí, com deia, la part més ortodoxa. Però hi ha més. Com sabem, un aliment és més que la suma dels seus nutrients: d’aquest plus en diem energia vital o bioenergia, que és la qualitat intrínseca d’un aliment. Tots els grans tenen la capacitat de ser plantes i aquest potencial amaga enormes beneficis per la nostra salut i pel nostre equilibri energètic, que són, en definitiva, dues cares de la mateixa moneda. Des d’aquest punt de vista, l’arròs integral és un cereal molt equilibrat, cosa que ens permet consumir-lo de forma habitual.

Les seves propietats són inesgotables i farem una pinzellada de les més bàsiques: aporta energia, harmonitza i regula l’organisme, construeix teixits i té un efecte positiu sobre el sistema digestiu, en especial l’intestí gruixut. També enforteix el pàncrees i la melsa, expulsa toxines i es pot fer servir en casos de diarrea, nàusees i per combatre els efectes de la diabetis. També és beneficiós pel sistema nerviós: segons la medicina asiàtica, l’arròs integral té un efecte calmant. Traduït en termes de medicina occidental, aquesta propietat pot tenir a veure amb les vitamines del grup B i amb els minerals que conté. En un altre article parlarem dels antioxidants de l’arròs integral i d’altres nutrients que el converteixen en un veritable súper-gra.

Canvis vitals

El doctor Jorge Pérez-Calvo, especialista en dietoteràpia i en medicina xinesa, entre d’altres coses, en recomana el consum en els casos en què un se senti “aclaparat per les circumstàncies o es noti poc lúcid i vugui fer un canvi important per solucionar problemes o situacions difícils”. També és un cereal ideal per treballar i estar concentrat: en casos de molta feina, el plat ideal és tres parts d’arròs integral per una de llegum, acompanyat de verdures d’arrel bullides. L’efecte és immediat. Paraula.

En tots els casos, parlem d’arròs integral, naturalment: l’arròs blanc és un cosí germà pobre, que ha estat despullat de bona part de les seves vitamines, proteïnes i greixos, que són a la testa del gra. En el procés de refinat, l’arròs perd el 10% de les proteïnes, el 84% dels greixos i el 70% de les sals minerals, i bona part de les vitamines del complex B. En tot cas, la nutricionista Jordina Casademunt ja farà un article enfrontant l’arròs integral amb l’arròs blanc. Però ja us avanço que no hi ha color.

Com es cuina

Heus aquí la principal raó que fa que l’arròs blanc triomfi en la cuina domèstica sobre l’arròs integral: el temps de cocció. Però amb una bona organització i uns quants trucs, veureu que preparar arròs integral no és tan complicat i que paga la pena invertir-hi una mica més d’esforç, no només des del punt de vista de la salut: el paladar també ho agrairà, perquè els grans integrals tenen una textura i uns matisos de gust molt interessants.

Existeixen diferents tipus de gra i cadascun té propietats específiques. En general, es recomana menjar l’arròs de gra rodó a l’hivern i el de gra llarg o mitjà a l’estiu, perquè les seves qualitats energètiques són diferents. En tots els casos, el gra ha de ser integral i s’ha de rentar bé abans de cuinar-lo o, si és possible, deixar-lo en remull amb un tros d’uns cinc centímetres d’alga kombu per potenciar algunes de les seves propietats i per eliminar l’àcid fític. Si es vol, es pot torrar lleugerament abans de la cocció. A l’hivern, és millor fer-lo a l’olla a pressió, però si no en teniu una no cal que correu a comprar-la. A la secció de receptes n’anirem afegint algunes de bàsiques amb arròs integral. Només un consell: com amb la resta de grans integrals, és important cuinar-lo bé per poder digerir i assimilar bé tots els seus nutrients.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: L’arròs integral

Les Baies de Goji, antioxidant i molt més.

Les Baies de Goji o Gou Qi Zi són baies vermelles provinents de dues espècies diferents, l’arç negre i l’arç de la Xina. Es cultiven generalment en extenses plantacions a nord de la Xina, especialment a les vores del riu Groc, terres molt fèrtils.

Segons la Medicina Tradicional Xinesa, les Baies de Goji o Gou Qi Zi és una substància que tonifica, nodreix l’energia Yin i té efectes beneficiosos sobre els ulls, el pulmó, el ronyó, el fetge i el sistema immunitari.

En Medicina Tradicional Xinesa Gou Qi Zi es fa servir com a tònic general de l’organisme, de la sang i del sistema immunitari, per augmentar la vitalitat i contrarestar la fatiga. També se li atribueixen propietats antineoplàsiques.

  • Beneficis per als ulls

Les Baies de Goji tenen efectes positius en la prevenció i tractament de la ceguesa nocturna. Són Riques en antioxidants, especialment en zeaxantina i luteïna, per això ens protegeixen de l’exposició als raigs ultraviolats, i prevenen el dany causat pels processos oxidatius, com cataractes o degeneració macular, associats a l’edat. A més a més estimulen l’agudesa visual.

  • 

Protecció per al cor


Les Baies de Goji contenen licopè, potent antioxidant responsable de la coloració vermellosa de la baia i que té un paper fonamental en protegir el sistema cardiovascular dels processos oxidatius provocats pels radicals lliures.

 A més, les Baies de Goji també poden ajudar a regular el colesterol gràcies a un esterol vegetal, el beta-sitosterol, i a baixar la pressió arterial alta pel seu contingut en kukoamina, una substància hipotensora.

  • Energia per al sistema immunitari

Les baies de Goji contenen zinc, un mineral excel·lent per al sistema defensiu del cos perquè pot estimular la funció leucocitària o dels glòbuls blancs.

  • Aliment cerebral

Les Baies de Goji o Gou Qi Zi contenen vitamines del grup B, molt importants per al cervell. La tiamina té un paper primordial en la nutrició del sistema nerviós, i la niacina exerceix influència directa sobre l’estat d’ànim. Actuen juntament amb els monosacàrids i polisacàrids, que són energia per al cervell.

  • Control del pes

Les baies de Goji són riques en fibra, minerals i vitamines que poden ajudar a regular el pes.

  • Com prendre Baies de Goji

Les troben generalment en forma de fruita dessecada.
 Podem menjar-les barrejades amb musli, cereals d’esmorzar, amanides…
Per obtenir els beneficis saludables de les baies de Goji es recomana un consum diari de 15-20 grams de baies dessecades.

També podem prendre les Baies de Goji en infusió, soles o combinades amb altres plantes.
 Fem coure durant 20 minuts una cullerada de Baies de Goji en 250 ml d’aigua.

  • Precaucions en consumir Baies de Goji
  1. Hipotensió. Les Baies de Goji contenen kukoamina, una substància hipotensora. En persones amb pressió arterial baixa podria donar-se un descens excessiu de la pressió arterial.
  2. Embaràs i lactància. Les Baies de Goji contenen betaïna, una substància que pot provocar avortament involuntari. Per això cal prendre-les amb moderació durant l’embaràs i evitar-ne l’ús.
- Interaccions amb medicaments.
  3. Les Baies de Goji poden modificar l’acció dels fàrmacs antihipertensius, i del fàrmacs anticoagulants: cumarines (warfarina), heparina, Sintron …

PUBLICAT ORIGINALMENT A: NATURAL I SALUDABLE

Origen: Les Baies de Goji, antioxidant i molt més.

Peix blau i tòxics

El peix blau és diferencia amb el peix blanc perquè conté més greix. El blau és un tipus de peix que neda més que el peix blanc, per això necessita una bona reserva energètica en forma de greix i si us hi fixeu, té les aletes amb forma de v que facilita el seus moviments.

Pel que fa al tipus de greix que contenen són ben conegudes les seves propietats nutricionals, ja que és un greix saludable, amb propietats cardioprotector del tipus omega 3. També destacaríem que és un aliment proteic, el seu contingut en vitamina A i D i minerals com el iode i el potassi.

Es recomana un consum de peix blau dues vegades a la setmana.

Segurament també haureu sentit a parlar del contingut en tòxics com minerals pesants en d’aquests peixos. El fet que tinguin un contingut de greix més elevat que els peixos blancs, fa que emmagatzemin més fàcilment els tòxics. Les espècies amb més concentració de tòxics es troben amb els peixos que tenen una mida més gran. Aquests són els que es mengen els peixos petits que també contenen tòxics, d’aquesta manera van acumulant-ne. El peix espasa, la tonyina i el salmó són peixos que per la seva mida tenen més quantitat de tòxics. El verat o la sardina, peixos de mida més reduïda, per tant són més recomanables.

El contingut de tòxics que ingerim a través del peix dependrà de l’espècie, l’origen i la dosis i la freqüència en que en consumim.

Us recomanem que consumiu setmanalment peix blau, les seves propietats nutricionals són múltiples i tingueu compte la mida del peix. Eviteu consumir sempre peixos grans, combineu-ho amb el consum de peixos de mides més reduïdes.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Peix blau i tòxics

Augmenta el consum de peix

3 o 4 cops a la setmana…peix!

El peix a més a més de ser una excel·lent font de proteïnes de fàcil digestió (més que la carn), ens aporta àcids grassos insaturats com l’omega 3 que, ajuden a reduir el risc de malalties cardiovasculars. És una bona font de minerals com el iode, el calci, el fòsfor o el magnesi i vitamines com la vitamina D, A i les del grup B.

Aquestes són algunes recomanacions que esperem us ajudin augmentar el consum de peix:

  • Aprofiteu el peix en conserva per a preparar plats únics d’amanides de pasta, arròs o llegums.
  • El microones i el forn ens ajuden a cuinar un plat de peix amb verdures en menys de 20 minuts.
  • Els congelats són una molt bona opció per a totes aquelles persones que no tenen temps de comprar peix fresc.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Augmenta el consum de peix

Recomanacions per a la recol·lecció de bolets

La tradició boletaire de Catalunya és ben coneguda. En arribar les pluges de la tardor, un gran nombre de persones es desplacen als boscos amb l’afany de passar una estona d’esbarjo i omplir de bolets els cistells.

Algunes espècies són tòxiques i molt perilloses. El desconeixement i la confusió amb espècies comestibles d’aspecte semblant fan que es produeixin intoxicacions, algunes fins i tot mortals. El criteri bàsic per evitar-les és consumir únicament aquells bolets que se saben identificar sense cap mena de dubte.

Com heu de collir i conservar els bolets?

  • Si no esteu segurs que els bolets pertanyen a una espècie comestible, no els mengeu ni tampoc els agafeu.
  • Rebutgeu els exemplars que es trobin en mal estat.
  • Transporteu-los en un cistell rígid i airejat, per evitar-ne la fermentació.
  • Conserveu-los preferentment al frigorífic fins al moment de cuinar-los.

Com els podeu consumir amb seguretat?

  • Consumiu-los aviat i amb moderació.
  • Consumiu-los cuits preferentment, alguns poden resultar tòxics o indigestos si es mengen crus o poc fets.

Mites falsos

Les proves casolanes o les dites populars com ara l’ennegriment del gra d’all o la patata, o de les culleretes de plata, per comprovar la toxicitat dels bolets no són certes. La creença que els bolets menjats per cargols, llimacs o altres animals no són tòxics també es falsa.

Què heu de fer en cas de sospita per intoxicació?

Aneu immediatament al centre mèdic més proper si, després d’haver-los menjat, presenteu símptomes digestius o nerviosos i, porteu-hi, si podeu, restes dels bolets ingerits.

Més informació:

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EAP Montserrat

Origen: Recomanacions per a la recol·lecció de bolets