Arxiu d'etiquetes: ALIMENTACIÓ

La saludable cervesa

La cervesa és ja una evidència que ens ajuda a treure’ns greix, rehidratar i a fer la digestió.

El consum moderat de cervesa ajuda a reduir greix, fomenta la gana i ajuda a reduir malalties de cor, entre altres conclusions avalades per la comunitat científica. En els últims anys és un fet que els metges recomanen la ingesta moderada de cervesa (10 gr. diaris o 250 cc. depenent del sexe i la constitució del cos) per prevenir múltiples mancances vitamíniques i minerals, i fins i tot per recuperar la hidratació perduda després de practicar exercici intens.

Beure cervesa després de fer exercici representa exactament el mateix que si ens rehidratem amb aigua i a mes ens recuperem abans, segons un assaig realitzat per l’equip del doctor Manuel del Castillo a la Universitat de Granada. Així mateix, l’Hospital Clínic de Barcelona ha confirmat que es pot arribar a prevenir en un 60% els accidents cardiovasculars gràcies als efectes antioxidants i antiinflamatoris que produeix la cervesa a les artèries. Una xifra que no es compleix en el cas dels abstemis.

No només la cervesa amb alcohol sumats als seus polifenols tenen efectes positius. La cervesa “sense alcohol”, segons un estudi de l’Agència de Salut de València, consumida per mares en edat de lactància, és capaç de protegir els nadons perquè tinguin menys possibilitats d’arteriosclerosi o càncer. Una cervesa “sense” és fins i tot més recomanable que qualsevol altra beguda amb gas amb base química perquè conté antioxidants, té poques calories i és més natural.

¿I si estem a dieta, cervesa “sense” o amb alcohol ?

La dieta de la cervesa amb alcohol, sempre en mesura, ajuda el metabolisme a reduir el greix i de pas ajudar-nos a fer la digestió.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: La saludable cervesa

Cel·lultis

Tinc cel·lulitis!!!! Oh no!!!! Això és el que la majoria de persones pensa quan observa que la pateix. És un problema molt habitual entre la població femenina. Es tracta d’ un acumul de greix i líquid en els teixits que pot acabar causant un problema de salut, molt més enllà de l’estètic. No necessariament cal que estigui relacionada amb tenir sobreprès. Si s’ és prim o prima també es pot patir de cel·lulitis.

Des del punt de vista de l’ alimentació donarem una sèrie de pautes, però cal dir, que també són importants els massatges i la realització d’ exercici físic.

Per un cantó, tal i com hem comentat, és un acumul de líquid. Per evitar que hi hagi retenció de líquid, cal destacar un control de la ingesta de sal. Aquesta és la principal responsable d’ atraure i retenir l’ aigua al cos. Tot i així cal tenir en compte que, el sodi, és un mineral molt necessari per altres funcions del nostre organisme com, per exemple, transmetre sobretot l’ impuls nerviós i el transport de glucosa.

Per poder controlar la quantitat de sal de la dieta no només hem d’evitar salar els aliments o reduir el consum d’alguns processats que ja contenen una quantitat força elevada, sinó també, convé que hi hagi un equilibri entre la concent ració de sodi i potassi. I poder aconseguir, d’ aquesta manera, un efecte diürètic.

I quins són els aliments rics en potassi i baixos en sodi?

  • Vegetals
  • Tubèrcles
  • Llegums
  • Fruits secs

Per altra banda la cel·lulitis s’haurà de seguir una sèrie de pautes per tal de reduir els dipòsits de greix del cos:

  • Cal seguir una dieta controlada en greix. És a dir, controlar la ingesta de olis, carns i derivats, làctics i derivats,sucres, greixos industrials, salses…
  • Vigilar el consum d’ hidrats de carboni, sobretot d’ absorció ràpida com les fruites, la llet, el sucre, la mel…. Tanmateix és important recordar la importància de prendre fibra ja que ajudarà a absorbir més lentament els hidrats de carboni.
  • Augment de la dosis de ferro. Això és degut a què la quantitat d’ oxigen captat per l’ organisme està relacionat amb la quantitat de ferro que continguin els glòbuls rojos. Si aquest és baix, la cel·lulitis es converteix en un greix que s’ acumula degut a la falta d’ oxigen. Alguns aliments rics en ferro són la carn, els musclos, les anxoves, gambes, els llegums, etc.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Cel·lultis

Productes integrals

Molts pensareu que menjar productes integrals és aburrit o que tenen mal gust. Dins d’ una dieta equilibrada i saludable és importantíssim incloure diàriament aquest tipus d’ aliments. Una de les raons més important és la funció que té la fibra sobre l’ intestí. Un consum adequat de fibra millora els desordres digestius com l’estrenyiment o la inflamació intestinal, etc. i ajuda a prevenir situacions digestives molestes. També cal destacar la gran influència que té la fibra sobre el control del pes, ja que augmenta la sensació de sacietat disminuint així la gana.

Per altra banda, hi ha persones que els pot afectar negativament si pateixen patologies com la malaltia de Crohn, colitis ulcerosa o les que presentin un quadre diarreic, hauràn de controlar el seu consum o evitar-lo totalment.

Saps quina és la diferència entre un gra refinat i un d’ integral?

Els aliments que no són integrals, han estat elaborats amb cereals (farines) refinades, en aquest procés s’elimina la capa externa del gra del cereal, on s’hi troba la fibra i la major proporció de vitamines i minerals. Per tant, perdràn part del seu valor nutricional.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Productes integrals

Augmentar el pes

Tot i que la majoria de persones estan més preocupades per disminuir el pes que per augmentar-lo, també n’hi han que volen augmentar-lo. A molts casos ens semblarà una tasca ben senzilla, però sovint augmentar un kilo és molt complicat del que ens pensem i encara ho és més fer-ho saludablament.

Avui us presentem unes pautes dietètiques per aquelles persones que vulguin incrementar el pes de forma saludable.

Normalment aquestes persones són de caràcter nerviós i mogudes. Tendeixen a fer esmorzars i berenars molt complets en canvi, els dinars i els sopars són més pobres.

En aquests casos convé tenir en compte:

a. El dinar i el sopar han de ser plats complets. Aquests àpats sempre han de contenir:

  • Hidrats de Carboni d’absorció lenta: pasta, arròs, patata o llegums.
  • Proteïna: com peix, carn o ou.
  • Verdura: una ració petita. Hem d’evitar que quedin tips de menjar verdura o hortalisses. Tot i ser aliments molt nutritius no afavoriran a l’augment de pes. Aconsellem que es prenguin com acompanyament del segon o barrejat amb el primer (macarrons amb xampinyons i ceba).
  • Postres: és important que no es saltin el postres. Un aliment dolç com poma amb mel o iogurt amb melmelada són un abon opció.

Moltes vegades no tenen gana desprès de l’àpat, si es aquest el cas, espereu-vos 10-15 minuts desprès de dinar i que es mengi el postres.

  • Líquid: evitarem que en prenguin 30 minuts abans, durant i desprès de l’àpat. No volem que quedin tips d’aigua o que la digestió sigui més lenta.
  • Un cop hagin acabat de menjar s’ha de reposar durant 30 minuts.
  • Amaniu bé els plats amb oli d’oliva. Ens aporta calories de gran qualitat i ocupa poc volum.
  • Si creieu que dos plats és massa, comenceu per fer plats combinats on estiguin tots els grups d’aliments que hem comentat i poc a poc s’anirà acostumant a menjar més quantitat.

b. Entre hores es pot beure sucs de fruita o got de llet.

c. No descuidar els esmorzars i els berenars que siguin complets (mireu el post de berenars i esmorzars).

d. Abans d’anar a dormir i al cap d’una estona d’haver sopar, beures un got de llet, suc o beguda vegetal.

e. Eviteu aliments com salses prelaborades o brioxeria industrial. Tots sabem que engreixen, però nutricionalment no són gens recomanables.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Augmentar el pes

El Codony

Aquesta fruita tan aromàtica amagada sota una pell de vellut, és deliciosament perfumada però difícil de consumir crua per la seva duresa i pel sabor àcid i astringent. Per aquesta raó, és típic que es prepari en forma de codonyat, que algunes vegades pot ser excessivament ensucrat.

El codony és el fruit de l’arbre del codonyer (Cydonia oblonga). El nom científic prové de la regió de Cydonia, a la costa de Creta, i es cultiva des de fa milers d’anys a la zona mediterrània. A la Grècia clàssica era considerat un símbol de la fertilitat i de l’amor, fins al punt que es dedicava a la deessa Afrodita. A l’època romana s’aconsellava a les núvies que, abans d’entrar a la cambra nupcial, fessin una mossegada a aquesta fruita per perfumar el primer petó que farien al nuvi.

Propietats Nutricionals

El codony és una fruita amb un contingut escàs en sucres però l’inconvenient habitual que té és que normalment es consumeix en forma de codonyat, que porta molt de sucre.

Nutritivament, és més aviat modest, ja que conté quantitats discretes de vitamines C, del grup B i provitamina A. Malauradament, les vitamines hidrosolubles (C i grup B) es desactiven amb la cocció, que és la manera habitual com es menja aquesta fruita.

Provitamina A (en forma de betacartè): l’organisme la transforma en vitamina A, que és necessària per al bon estat de la retina. Ajuda a formar i mantenir la pell, els cabells i les mucoses. És necessària per al creixement dels ossos, de les dents i per a la reproducció.

Pel que fa als minerals, destaca el seu contingut en:

Potassi: el codony té quantitats interessants d’aquest mineral (200 mg per 100 grams de porció comestible), que és imprescindible per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i l’activitat muscular normal, i evita les rampes a les extremitats. A més, intervé en l’equilibri de l’aigua a dins i fora de la cèl·lula.

Calci: és el mineral més abundant del cos. La seva funció principal és la d’ajudar a construir i a mantenir ossos i dents, alhora que intervé en els processos de coagulació sanguínia.

Magnesi: es relaciona amb el funcionament de l’intestí, els nervis i els músculs i a més forma part dels ossos i dents, millora la immunitat i té un efecte laxant suau.

El codony és excepcional pel que fa al contingut en fibres i tanins, que li confereixen una propietat astringent molt destacada i amb efectes importants sobre l’organisme. També conté àcid màlic, un àcid orgànic que forma part del pigment vegetal. Proporciona sabor a la fruita, i també altres efectes que veurem a continuació.

Efectes sobre l’Organisme

El codony té diferents efectes beneficiosos sobre l’organisme, però cal tenir en compte que la seva preparació amb molt de sucre (com en el cas del codonyat) en desaconsella l’ús en cas de diabetis, hipertrigliceridèmia i excés de pes.

Astringent i tònic de les mucoses intestinals: tradicionalment s’ha utilitzat el codony, i especialment les seves llavors, perquè el mucílag que contenen, un tipus de fibra soluble, ajuda a calmar les mucoses irritades en cas de diarrees, però alhora la pectina també és beneficiosa per regular el trànsit intestinal.

Ajuda a calmar els trastorns gàstrics: els tanins (que són el que li confereix el sabor astringent), juntament amb l’efecte reductor del pH de la pectina, ajuden a millorar les condicions d’estómac delicat, gastritis o úlcera gastroduodenal. L’àcid màlic present a la polpa té un efecte regulador i tonificant de les mucoses intestinals.

Contribueix a reduir el nivell de colesterol: l’abundància en fibra del codony, especialment en fibra del tipus soluble, fa que es formin gels viscosos a l’intestí, que sembla que ajuden a “capturar” el greix i el colesterol, cosa que disminueix l’absorció intestinal d’aquestes substàncies.

És diürètic i podria ajudar a reduir la hipertensió: el contingut elevat en potassi i el contingut baix en sodi d’aquest fruita fa que sigui recomanable per a aquelles persones que tenen hipertensió arterial. I també té un efecte diürètic suau.

Segons la medicina tradicional xinesa, el codony és una fruita amb propietats fluïdificants i protectores de les mucoses, antidiarreica i diürètica.

Les llavors, en particular, tenen propietats medicinals relacionades amb la lluita contra infeccions com la disenteria, la gastritis, les úlceres gastroduodenals, i també ajuden a eliminar els mocs en cas de faringitis i bronquitis.

També s’utilitza per via externa en casos de fissures anals, clivelles als mugrons, penellons i morenes.

Com es cuina

Quan anem a comprar els codonys, cal triar aquells que tenen la pell de color groc sense cops. Els que tenen la pell verda no són madurs. Si tenen taques a la pell, en canvi, vol dir que ho són molt, però aquest aspecte no ens ha d’importar si la intenció es cuinar-los de seguida.

Una vegada collits, els codonys poden conservar-se durant dos o tres mesos. A casa, per conservar-los, si els hem comprat madurs, cal que els emboliquem amb un paper i per separat i els guardem a la nevera, on ens duraran algunes setmanes. En el cas que el codony sigui verd i vulguem accelerar-ne la maduració, el podem conservar a temperatura ambient.

La cocció del codony és llarga i pausada, no li agrada la pressa, es pot fer la típica recepta de codonyat en una olla o bé es poden cuinar al forn, com veurem a l’apartat de receptes bàsiques, i així no cal que hi afegim tant de sucre.

Cultiu ecològic, proper i de temporada: el codony és una fruita ben típica de la nostra terra, demaneu sempre d’on ve i adquiriu els que s’han cultivat a prop de casa vostra. Estareu donant suport a la pagesia local i consumireu un producte sense tanta càrrega ambiental associada al transport.

El codony és una fruita difícil de menjar crua. Quan el preparem, convé evitar l’excés de sucre per poder-nos beneficiar dels efectes positius que té sobre l’organisme, especialment de la funció protectora de la mucosa intestinal.

 

Receptes bàsiques

Les receptes bàsiques de cocció del codony, com ara la confitura de codony, utilitzen una quantitat molt elevada de sucre, normalment en una proporció de mig quilo de sucre per quilo de fruita. A continuació, trobareu un parell de receptes alternatives menys ensucrades.

Codonys al forn

Ingredients:

  • -4 codonys
  • -Una mica de sucre.
  • -Canyella.

Preparació:

Es parteixen els codonys per la meitat i els traiem el cor, que omplim amb una culleradeta de sucre i canyella. Els tornem a tapar i els posem a coure al forn a foc mig (160-180 ºC), fins que siguin tous (normalment, al cap d’una hora). Els servim calentons.

Codonys amb vi dolç

Ingredients:

  • -4 codonys.
  • -100 grams de sucre integral (tipus panela o mascavo).
  • -Oli d’oliva verge extra.
  • -1 vaset de moscatell.

Preparació:

Tallem els codonys per la meitat i els traiem el cor. Els untem ben untats amb l’oli d’oliva. Els tirem el sucre per sobre i els posem al forn pre-escalfat a temperatura mitjana (160-180ºC). A mesura que es van coent, la polpa es va fent tova, i quan estiguin a mig fer (normalment, al cap de mitja hora), els reguem amb el vaset de moscatell i els deixem mitja hora més. Els servim calentons.

Codonyat

Ingredients:

  • – 2 Kg de codonys
  • – 2 Kg de sucre

Preparació:

  1. Cal posar els codonys amb pela en una cassola grossa, cobrir-los amb aigua i deixar-los coure uns 20-30 minuts, fins que estiguin tous.
  2. Heu de pelar-los, tallar-los a trossos i treure’ls el cor. A continuació, cal passar-los per la màquina de fer puré.
  3. Cal pesar la carn de codony obtinguda i afegir-hi el mateix pes de sucre. Tot seguit poseu-ho tot junt a coure, sense deixar de remenar. Aproximadament s’ha de coure 1 hora per quilo. La pasta ha d’agafar un color fosc.
  4. Aboqueu la pasta, quan encara estigui calenta, en un recipient on es vulgui conservar i deixeu-la refredar.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: El Codony

Begudes vegetals

Les begudes vegetals són begudes no làctiques que s’elaboren amb aigua i algun vegetal. El terme correcte que s’ha d’utilitzar és beguda no llet, la paraula llet fa referència a la llet de vaca.

Segons el tipus de vegetal utilitzat per fer la beguda podem classificar les begudes vegetals elaborades a partir de:

Llegums: soja.

Cereals: arròs, avena, blat, mill, etc.

Fruits: coco, ametlla, avellana, etc,

Ja sigui per aquelles persones que pateixen intoleràncies i/o al•lèrgies o aquelles que òptin per eliminar o reduir el consum de làctics, les begudes vegetals poden ser un bon substitut de la llet.

La seva composició nutricional però és diferent que la de la llet: generalment contenen menys greix que la llet de vaca i al ser d’origen vegetal, a diferència de la llet, no contenen colesterol. Pel que fa la quantitat de proteïna és similar, tot i que en el cas de les begudes vegetals pot ser que sigui deficient en alguns aminoàcids. De cara al calci, tot i que les begudes vegetals en contenen una bona quantitat, la seva disponibilitat no és tan bona.

El que cal destacar és que es pot consumir begudes vegetals com a substituir de la llet sense problemes de carències nutricionals. Cap aliment és imprescindible i si es segueix una dieta completa i equilibrada no hi haurà cap problema.

De cara als nadons, on la base de la seva alimentació és la llet de la mare o la llet adaptada, s’aconsella que abans d’optar per substituir la llet es consulti a un especialista.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Begudes vegetals

Conviure

El tracte intestinal dels mamífers té un gran nombre d’organismes microbians essencials per sobreviure. Aquest conjunt d’organismes s’anomena flora bacteriana intestinal o microbiota. Està formada per més de 100 bilions de bactèries de 400 espècies diferents i té un pes d’entre 300 i 600g.

Les seves principals funcions estan relacionades amb el sistema immunitari, protegeix l’hoste de la invasió de microorganismes perjudicials per la salut. A més a més col·labora en les següents funcions:

  • L’eliminació de substàncies tòxiques
  • La millora l’absorció de nutrients
  • La producció de certs nutrients
  • Afavoreix la digestió de certs nutrients
  • Estimula el moviment intestina, afavorint al trànsit intestinal.
  • La millora de l’estat d’ànim i l’humor.

Els seus efectes beneficiosos es relacionen amb la reducció dels nivells de colesterol, patologies immunològiques, càncers, reducció de molèsties digestives, entre d’altres.

L’estrès crònic, l’ús d’antibiòtics, certes conductes alimentaries i problemes intestinals provoca efectes negatius sobre l’estat de la flora intestinal. Hi ha una sèrie d’aliments amb propietats probiòtiques i prebiòtiques que, en canvi poden afavorir al correcte creixement de la flora intestinal per millorar el seu estat.

Els aliments probiòtics són aquells que contenen microorganismes vius i que si s’administren en quantitats adequades tenen efectes beneficiosos per la salut. Els aliments prebiòtics contenen substàncies no digeribles com la fibra que, estimulen el creixement o l’activitat de certes bactèries intestinals.

Per mantenir en un bon estat la vostra flora intestinal convé menjar cada dia un aliment amb propietats probiòtiques i/o prebiòtiques:

Probiòtics: iogurt, kefir, llet fermentada, salsa de soja, tempeh, xucrut, miso, natto, etc. Tots són aliments fermentats.

Prebiòtics: carxofa, espàrrecs, llegum, cereals integrals, cervesa, all, ceba, porro, plàtan, etc.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Conviure

Com podem planificar una alimentació saludable?

El primer que hem de fer és distribuir els aliments que prenem durant el dia en cinc àpats. La distribució ideal és: esmorzar, fer un mos a mig mati, dinar, berenar i sopar.

L’aportació energètica-calòrica de l’esmorzarés molt important, ja que ens ajuda a aconseguir un rendiment físic i intel·lectual adequat en les tasques escolars i en el treball diari.

Un esmorzar complet contribueix a:

  • aconseguir unes aportacions nutricionals més adequades.
  • equilibrar les ingestes.
  • prevenir l’obesitat en els infants.
  • millorar el rendiment intel·lectual, físic i l’actitud a la feina.

Un bon esmorzar ha de incloure lactis, cereals i fruites.

És recomanable evitar d’estar moltes hores sense menjar entre l’esmorzar i el dinar. A mig matí hem de fer un petit mos que pot incloure un producte làctic i fruita, o una barreta de cereals i un iogurt de fruita, un entrepà de formatge i un suc natural, entre d’altres exemples.

En el dinar, hem d’incloure-hi aliments dels diferents grups de la piràmide de l’alimentació saludable:

  • una ració d’arròs, patates, pasta o llegums
  • una ració de verdura o amanida
  • una ració de carn, ous o peix
  • un tros de pa
  • una fruita

Si el dinar l’hem de fer fora de casa, i volem que sigui equilibrat, hem de tenir en compte que:

  • cal escollir com a guarnició amanida o verdures, en lloc de fregits;
  • si mengem carn, ha d’estar feta a la graella, a la planxa o al forn;
  • cal prioritzar el consum de peix;
  • hem de vigilar el volum dels plats o no servir-nos-en més d’una vegada; cal que les verdures ocupin la major part del plat;
  • cal menjar com a postres fruita o lactis desnatats.

El berenar ha de ser semblant al mos que mengem a mig matí. Ens ha d’aportar els nutrients necessaris per completar l’aportació energètica del dia.

El sopar és normalment l’últim àpat del dia i hem d’incloure-hi aquells aliments de la piràmide de l’alimentació saludable que no hàgim menjat al llarg del dia. També hem de mirar que siguin fàcils de digerir, com ara sopes, verdures cuites, peixos o lactis, per tal que puguem tenir un son tranquil i reparador.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EAP Montserrat

Origen: Com podem planificar una alimentació saludable?

Vitamines en tots els àpats!

Les vitamines són substàncies essencials pel funcionament de totes les cèl·lules del cos. Porten a terme importants funcions reguladores.

La majoria de les vitamines les obtenim a través dels aliments, ja que el nostre cos no les pot sintetitzar. Algunes com la vitamina D i la K les podem obtenir a través d’altres vies.

Es classifiquen en dos grups: les hidrosolubles (Vitamina C i Vitamines del grup B) són vitamines solubles en aigua, no s’emmagatzemen i s’eliminen a través de l’orina. Les liposolubles (Vitamina A, Vitamina D, Vitamina E i Vitamina K) és dissolen en greixos o olis i s’emmagatzemen en el fetge i el teixit adipós.

Degut a les característiques estructurals de les vitamines, hi ha una sèrie de factors que afecten a la seva composició i redueixen la quantitat de vitamines que podríem trobar en els aliments. L’escalfor, el contacte amb l’aigua, la llum o la simple exposició a l’aire produeix una pèrdua d’aquestes.

Per tant és important que en cada àpat hi hagi un aliment cru: verdura, hortalissa o fruita. Seguint aquesta pauta en assegurem un bon aport de vitamines. Combineu bé els aliments i planifiqueu el menú. Per exemple, si en un àpat voleu prendre postres làctic (iogurt) acompanyeu algun dels plats amb amanida. O al revés, si sabeu que feu un primer de verdura cuita (escalivada) i carn, peix o ou de segon (pollastre rostit) afegiu una fruita crua de postres.

Exemple de menú:

Esmorzar: Got de llet amb cereals i fruits secs.

Mig matí: Peça de fruita i entrepà de pernil dolç.

Dinar: Amanida de llenties amb ou dur i arròs. Iogurt.

Berenar: Peça de fruita.

Sopar: Espinacs amb pinyons i panses. Lluç. Peça de fruita.

Recorda…En cada àpat un aliment cru: amanida o fruita!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Vitamines en tots els àpats!

Per què ploren els ulls quan mengem aliments picants?

És habitual que al consumir aliments picants tals com bitxo, Xile,”ají”, pebrots del Padrón… et llagrimegin o et piquin els ulls, notis cremor a la boca i llengua, o fins i tot, es produeixi mucositat.

El responsable de tots aquests efectes és la capsaicina que és una proteïna que podem trobar en els aliments esmentats i que al consumir-los produeix una estimulació de les membranes mucoses i la vasodilatació. Quan aquest compost arriba als terminals nerviosos de la boca i llengua, el cervell ho interpreta com una senyal de perill provocant, així, mecanismes com augmentar el ritme cardíac o dilatar els vasos sanguinis… Alhora, però, pot passar que al menjat picant et produeixi plaer. Això es deu a què el cervell allibera de forma natural endorfines que produeixen aquesta sensació.

Si vols calmar aquesta sensació de cremor, no és recomanable l’ ingesta d’ aigua ja que la capsaicina no és soluble en aigua i no servirà de res. Però si ingesta d’ una mica de sucre, oli, pa, arròs o llet.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Per què ploren els ulls quan mengem aliments picants?