Arxiu d'etiquetes: ALIMENTACIÓ

La mare del lluç que no ho és

La maire és un peix comú a les nsotres llotges i peixeteries

La maire (Micromesistius poutassou) es una espècie de la família dels gàdids (bacallà, bròtola, mòllera i afins). Rep també altres noms populars al llarg del nostre litoral, així igualment s’anomena lluça, llúcera, bacallaret, tabanc o mare del lluç. Malgrat aquest darrer, la maire i el lluç no són espècies emparentades, el nom es deu a que antigament es creia que la maire era realment la femella del lluç.

La maire és un peix de color gris blavós al dors, flancs platejats i ventre clar amb tonalitats argentes. El seu cos es fusiforme lleugerament comprimit lateralment i recobert de petites escates amb la línia lateral quasi rectilínia. Té tres aletes dorsals, la tercera més llarga que les altres dues i dues aletes anals, la primera molt més llarga. Els ulls de la maire són grossos i ocupen la pràctica totalitat del cap. I el seu rostre presenta la mandíbula inferior una mica més llarga que la superior. La seva talla mitjana oscil•la al voltant dels 25 cm, però sovint pot arribar als 40 cm.
maire

maire o mare del lluç

La maire és una espècie típica dels fons. Pot arribar a trobar-se fins als 3000 m malgrat que viu sobretot, entre els 100 i els 500m on forma grans moles. Aquesta espècie, com molts altres peixos, és molt més activa durant la nit. De dia roman molt a prop dels fons i en la fosca puja a aigües superficials a la recerca d’aliment. La reproducció té lloc a l´hivern i acaba a la primavera. La fecundació és externa i te lloc als límits de la plataforma continental. Els alevins viuen molt més a prop de la costa que els adults en ambients pelàgics, queden a resguard dels efectes de l’art de bou i funcionen com a reservori d´stock per aquesta espècie. El seu règim alimentari està compost bàsicament per peixets i petits crustacis.

La maire és una de les espècies més importants, pel que fa al volum de les seves captures, de les que es pesquen a la nostra costa. La seva carn es blanca, tova i difícil de conservar. Es per aquest motiu que es tracta d’un peix relativament poc apreciat a les llotges, a les peixateries i entre els consumidors. S’agafa quasi exclusivament amb l’art de bou i sol presentar uns màxims durant els mesos d’hivern.

Esquema1: Captures de maire als ports de Catalunya en el 2012. Font: Generalitat de Catalunya

El gran quantitat d’excedent d’aquesta espècie en determinats períodes ha portat a la paradoxa que el preu de sortida en llotja era tant baix que als pescadors no els compensava agafar-ne i tota la maire capturada era descartada i retornada al mar. En alguns casos, sobretot a l’Atlàntic, les seves captures es destinen únicament a fabricar farina per engreixar peixos de granja. Un exemple més de la irracionalitat de la pesca i dels mals hàbits de consum de peix a casa nostra.
maire-gràfic1

Esquema 2: Les captures d’aquesta espècie presenten alts i baixos. Sembla ser que segueixen un patró de dos o tres anys amb màximes seguits de dos o tres amb mínims. Font: Generalitat de Catalunya

La maire és un peix molt comú a les peixateries i el seu baix preu la fan del tot recomanable. Es pot cuinar de diverses maneres però el més comú és fer-les arrebossades. També s´en poden fer croquetes o bé fer-ne suquet.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: La mare del lluç que no ho és

Anuncis

Com coure els llegums

Els llegums són rics en proteïnes d’origen vegetal, amb molt pocs greixos, són rics en hidrats de carboni, aporten minerals, vitamines, midó i fibra soluble, la que ajuda a mantenir la flora intestinal.
 Els llegums, combinats amb cereals multipliquen el valor nutritiu d’ambdós aliments. A totes les cultures del món es poden trobar receptes tradicionals on es combinen cereals i llegums.

Tot i la tendència a una clara disminució del seu consum i del seu conreu a casa nostra, els llegums són un aliment altament nutritiu i saludable, present a l’alimentació humana des de fa mil·lennis, conreat des del Neolític.
 Sabem que les llenties i els pèsols silvestres ja es consumien a l’Orient proper fa més de 10.000 anys. El conreu d’aquests dos llegums es remunta a una antiguitat de 8.000 anys. Les faves comencen a conrear-se dos mil anys després. Les mongetes provenen d’Amèrica, on s’inicià el consum fa uns 10.000 anys.

El preu dels llegums és assequible per a totes les butxaques. Un aliment base per a una cuina senzilla, econòmica, variada, creativa i nutritiva. Els podem menjar secs o verds. Són llegums les mongetes, les faves, els fesols, els cigrons, les llenties, els pèsols, els cacauets, etc. Si voleu evitar al màxim les flatulències que puguin provocar els llegums secs, cuineu-los amb herbes, com el llorer o el comí, mengeu-los en forma de puré o sense pell.

A continuació, la manera més senzilla de coure’ls, la base a partir de la qual podeu crear les vostres pròpies receptes amb llegums. Vegetariana us proposa que compreu el llegum sec i que el cuineu vosaltres. Compreu preferiblement llegum de conreu ecològic, de proximitat i a granel. Els podreu trobar a les cooperatives i botigues d’alimentació ecològica. A Girona, ciutat, els podeu comprar a la Cooperativa El Rebost (Sant Ponç) i a A la Menuda (davant el Mercat del Lleó)

Mongetes i fesols
En general, cal posar les mongetes seques en remull durant unes 8 hores. Hi ha varietats, les més petites, que es poden coure sense haver-les de remullar. Els fesols de Santa Pau i els fesols d’ull ros o banyolins, es poden coure sense necessitat de remull previ. I a més, es couen en menys temps. Per coure’ls, poseu els fesols o mongetes en una olla amb aigua freda abundant, sal, un raig d’oli, un gra d’all i llorer o altres herbes segons el vostre gust. Poseu l’olla al foc. Quan arrenqui el bull, deixeu coure a foc viu durant uns 10 minuts, sense tapa, i retireu l’escuma que pugui formar-se. Després, deixeu coure a foc baix i tapeu deixant una escletxa. Segons les varietats, tardaran més o menys temps a fer-se, però sempre serà per sobre de la mitja hora i fins a unes dues hores en el cas de les menes més grans i velles. Aneu vigilant el punt de cocció fIns que estiguin ben cuites.

Llenties
Si les llenties són de les planes i més grans, cal posar les llenties en remull durant unes 3 hores. Les varietats més petites, com la pardina o la verdina, es poden coure sense haver-les de remullar. Per coure’ls, poseu les llenties en una olla amb aigua freda abundant, sal, un raig d’oli, un gra d’all i llorer o altres herbes segons el vostre gust. Poseu l’olla al foc. Quan arrenqui el bull, deixeu coure a foc baix i tapeu deixant una escletxa. Segons les varietats, tardaran més o menys temps a fer-se, però el temps estarà entre mitja hora i tres quarts d’hora. Aneu vigilant el punt de cocció fIns que estiguin cuites sense que es desfaci el gra.

Cigrons
Poseu els cigrons en remull durant unes vuit hores. Les menes més petites, els cigronets, necessiten menys temps. Per coure’ls, poseu una olla al foc amb aigua abundant. Quan bulli, afegiu els cigrons, un bon raig d’oli, un gra d’all i les herbes que preferiu, llorer, romaní, pebre vermell… Deixeu coure a foc viu durant uns 10 minuts, sense tapa, i retireu l’escuma que pugui formar-se. Després, deixeu coure a foc baix i tapeu deixant una escletxa. Segons les varietats, tardaran més o menys temps a fer-se, però sempre serà per sobre de la mitja hora, depenent de les menes. Aneu vigilant el punt de cocció fIns que estiguin ben cuits.

Podeu fer una bullida que us proporcioni llegums per més d’un àpat. Els podeu conservar en un pot de vidre, a la nevera, amb l’aigua de bullir-les i un raig d’oli que quedarà a sobre.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: VEGETARIANA

Origen: Com coure els llegums

Peix de ric, peix de pobre

Al llarg de la història, la percepció que hem tingut sobre el valor dels peixos ha canviat molt. El que avui es considera com a una espècies de molt bona qualitat, ahir era quelcom que no tenia gaire interès. Al llarg de la història els hàbits gastronòmics i el valor que li donem als aliments ha variat. Pels romans, per exemple, el “garum” era una exquisidesa, avui, aquesta salsa feta a partir de la fermentació de visceres de peix ens pot semblar d´allò més repugnant.

El sorell és un “peix de pobre” que va en camí de convertir-se en “peix de rics”

Les modes, el valor nutritiu o l’abundància en els mercats entre d´altres fan que allò que abans era considerat com a un luxe avui no tingui ni el mínim interès. Paradoxalment també ha succeït el procés contrari, allò que abans era una “delicatessen”, avui no té cap mena de valor i els pescadors s´afanyen a que no els quedi emmallat en les els seus ormeigs.

El qualificatiu “de ric” o “de pobre”, gairebé sempre fa referència al preu del producte en el mercat, moltes vegades aquest té més relació amb el transport i conservació des de l’àrea de captura o bé es deu a que és tracta d´una espècie sopbreexplotada i cal aplicar-hi un esforç enorme per a obtenir-la, que no pas al seu valor nutritiu o a la qualitat de la seva carn.

Com en tots els aliments, en el cas del peix, també es molt important potenciar el producte de proximitat. D’aquesta forma, a casa nostra, s’afavoriria la pesca artesanal dels nostres pescadors, s’evitaria la sobreexplotació i s’eliminarien les despeses d’ultracongelació i transport.

Especies com la Boga (Boops boops), la Xucla (Spicaria maena) el Gerret (Spicaria smaris) o el Sorell (Trachurus trachurus) es troben entre les espècies que han perdut valor. Abans, fins hi tot els metges receptaven una bon plat de boga acompanyat de patates i avui els pescadors es veuen obligats a llençar la captura per la borda. Fins hi tot consultant guies i manuals de peixos podem llegir expressions com: “de carn poc apreciada i amb gust semblant a la sardina”, “carn gairebé incomestible” o bé “ per la seva poca qualitat la carn es destinada a fer pinso” per a referir-se a aquestes espècies. Un cas especial mereix el sorell, on els exemplars de bona mida, comencen a prendre valor gràcies al Sushi i al Japonesos.

L´espardenya és una de les menges de mar més esquissides

En altres casos ha succeït l´efecte contrari. De tots es conegut el cas del Bacallà (Gadus morhua) que va passat de ser una menja humil a ser un àpat “de senyors”. Aquest fet ha passat d’una forma encara molt més exagerada amb l´Espardenya (Stichopus regalis). En aquest cas, allò que es repartia entre els pescadors amb la morralla perquè no tenia cap sortida al mercat, s’ha convertit en una de les menges més exclusives.

La maire, un peix de proximitat amb una carn de molt bona qualitat

En el canvi de percepció del valor del peix també ha tingut una força especial els avenços tecnològics ens els arts, en els materials, en els sistemes de pesca i en les embarcacions. Evidentment quan els sardinals o les parelles de bou eren els tipus de pesca majoritari a la nostra costa s’explotaven uns hàbitats determinats. Amb l’aparició dels quillats a motor i de les portes o bé amb els moderns arts pel.làgics es poden explotar un ambients fins llavors desconeguts que permeten comercialitzar noves espècies, algunes com el Llenguado (Solea vulgaris), la Gamba vermella (Aristeus antennatus) o el Rap (Lophius piscatorius) anirien en el grup del “peix de ric”, mentre que la Maire (Micromesistius poutassou) o la Bròtola (Phycis blennoides), engruixirien l´equip del “peix de pobre”.

I mentre tot això continua, me’n aprofito consumint peix de molt bona qualitat a preu de saldo.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Peix de ric, peix de pobre

Llet d’euga

A part de poder consumir llet de vaca, cabra, ovella…sabies que també pots prendre’ n d’ euga?

Són diversos els estudis que confirmen que és un producte de qualitat i amb elevades propietats nutricionals.

A Espanya comença a consumir-se des de fa poc però a altres països del nord d’ Europa el seu consum és més habitual.

Els nutrients que conté són:

Àcids grossos poliinsaturats com l’ omega 3 o 6, vitamines com la A, del grup B, C, D, E i K o, també, minerals tals com el ferro, calci, magnesi o zenc.

Els efectes terapèutics que proporciona inclou:

  • Ajuda a millorar la salut en estats de malalties autoimmunes.
  • Proporciona una millora en situacions de dèficits de neurotransmissors com, per exemple, en estats de depressió, ansietat, estrès o hiperactivitat.
  • Ajuda a millorar malalties digestives i dermatològiques.
  • Millora intoleràncies alimentàries.

La podreu comprar en pols o bé congelada. Si es compra congelada es recomana no escalfar-la a més de 45º, és a dir, utilitzant el bany maria perquè podria reduir les seves propietats nutricionals. La venen en diversos punts d’arreu de Catalunya com cooperatives alimentaries, carnisseries o granges.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Llet d’ euga

Cuinar amb flors

Ha arribat la primavera i amb ella els jardins estan replets de flors i de colors. Utilitzar flors en la cuina no és un concepte nou, encara que aquí sigui un fet molt recent a països com Mèxic, França, o Perú és una pràctica molt més habitual. Existeix una elevada varietat de sabors. Algunes són Picants mentre altres donen al paladar un suau i dolç gust com les de la borratja, amb un subtil gust d’all com les del cibulet mb un perfum intens com la violeta o la flor de taronger agre amb efectes relaxants. Altres són lleugerament perfumades com la camamilla, amb propietats digestives com la flor del fonoll, també medicinals com la carxof o utilitàries com l’herbacol utilitzada en l’elaboració dels formatges.

És important saber que NO TOTES són aptes pel consum i que a Espanys no està regulat el seu consum. La part de la flor que s’ ingereix són els pètals. Les receptes més freqüents són amanides, com acompanyament, postres, arrebossades, salses, melmelades… Hi ha moltes flors que es poden consumir però entre les més destacades podem trobar les roses, les flors de carbassa, roselles, clavells, flor de taronger, malves, gessamí, pensaments, violentes… És important tenir en compte la seva procedència i que siguin de llocs fiables sobretot pel seu contingut en pesticides i que no produeixin cap mena de toxicitat.

Una recepta que us proposem:

SORBET DE VIOLETES.
Ingredients per a 4 persones:

  • 24 flors de violeta
  • 75 g de sucre
  • 300 ml d’aigua
  • 1 ou, només la clara
  • El suc d’una llimona
  • Flors de violeta fresques o ensucrades per guarnir

Elaboració:

  1. En un cassó posem l’aigua i el sucre a bullir, quan aquest està ben dissolt afegim les violetes i apaguem el foc per tal que es faci una infusió durant 20 min.
  2. Tastar i si el sabor es massa fluix es torna a repetir el procés i es deixa reposar durant 5 min.
  3. Llavors s’aboca en un recipient resistent a la calor i remenant bé s’hi afegeix el suc de llimona, en aquest moment es poden treure les violetes, ja que queden pansides, o deixar-les.
  4. Després es posa al congelador una hora fins que estigui a punt de congelar-se.
  5. Quan es treu es bat la clara d’ou a punt de neu i s’hi incorpora delicadament.
  6. S’ha de tornar a posar al congelador al menys durant una hora. Es serveix en copes individuals amb les violetes fresques o ensucrades com a acompanyament.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Cuinar amb flors

Fira de l’Ou – Sant Guim de Freixenet 2017

Dia 11 de juny del 2017 Sant Guim de Freixenet (Segarra)

La Fira de l’Ou de Sant Guim de Freixenet es comença a celebrar l’any 1996. El nom de la fira es deu al fet que en aquesta localitat hi ha una gran quantitat de granges de gallines ponedores, fet que converteixen a Sant Guim com una de les màximes poblacions productores d’ous de tota Catalunya.

MÉS INFORMACIÓ A:    http://www.santguim.cat/

 

19a Fira del Pa – Castelló d’Empúries

4 de juny del 2017 Castelló d’Empúries (Alt Empordà)

FIRA DEL PA
El pa és un des productes bàsics de l’alimentació humana. És un aliment present a totes les taules en les seves múltiples i variades formes, sabors i cultures. La farina, l’ingredient base per a la seva elaboració és, però, una gran desconeguda per a la majoria de nosaltres. I encara més ho és tot allò relacionat amb el blat.

Des que el 1998 l’Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries va obrir les seves portes, organitza de la Fira del pa, la farina i el blat, amb la voluntat d’apropar al públic interessat tan al conreu del blat, com a la producció de la farina i a tots aquells productes que se’n deriven, principalment el pa.

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.ecomuseu-farinera.org/ca

I A:  http://www.castello.cat/

PROGRAMA: http://www.ecomuseu-farinera.org/recursos/arxius/20170518_0103Fira_del_Pa_def.pdf

XXa Fira de la Garnatxa i el Brunyol – Garriguella

Dies 14 i 15 d’abril del 2017 Garriguella (Alt empordà)

Des de 1998 la ja tradicional Fira de la Garnatxa i els Brunyols us convida a fer un del millors maridatges possibles per a llaminers i llamineres. Hi podeu degustar els brunyols de l’Empordà així com la Garnatxa de l’ Empordà, Banyuls i vins del Minervois.

MÉS INFORMACIÓ A:  http://www.garriguella.cat/

Gall dindi: quan un article en fa bona propaganda

Gall dindi: quan un article en fa bona propaganda

Després d’un temps d’hivernació, el nostre blog torna a la vida aprofitant un article que el 4 de juny es va publicar al diari Ara.cat amb el títol: Menjar gall dindi pot ser divertit.

Hem volgut compartir-lo no només perquè valora com cal la carn de gall dindi, sinó perquè la tracta des de diferents punts de vista. Parteix del fet que aquest tipus de carn, com també passa amb la de pollastre o de guatlla, és molt poc calòrica i per tant, és apte per dietes hipocalòriques si es cuina, per exemple, a la planxa. També ens explica altres motius pels quals la carn de gall dindi té una alta qualitat nutritiva. Nosaltres volem destacar la seva alta digestibilitat.

Aposta l’article per macerar la carn de gall dindi abans de cuinar-la. Sempre a la nevera, la maceració pot ser amb multitud de líquids, amb condiments i herbes al gust de qui cuina i de qui la consumirà. Aquests líquids base de la maceració poden anar des del suc de llimona, fins barreges més atrevides com les que l’article proposa.

Acaba amb dues receptes fàcils i diferents.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Gall dindi: quan un article en fa bona propaganda