Arxiu d'etiquetes: SIPIA

Jornades Gastronòmiques de la Sèpia – Empordà 2018 (03)

Dies 1 a 30 de juny del 2018 l’Escala, Torroella de Montgrí i l’Estartit (Alt i Baix Empordà)

MÉS INFORMACIÓ A: https://www.visitlescala.com/

I A: http://www.visitestartit.com/

Anuncis

Fideuà estil fàcil

Ingredients (per 2 persones):

  • 3 alls
  • 1 ceba grossa
  • 3 o 4 tomàquets madurs
  • 200 g de fideus cabellini nº1
  • 600 ml de fumet de peix o caldo de musclos
  • 6 gambes grans, o llagostins…
  • 1 sípia gran o dues petites
  • oli d’oliva verge extra

Procediment:

  1. Posar oli en una cassola i quan estigui calent afegir els alls tallats en làmines.
  2. Quan s’estiguin daurant, posar els fideus per rossejar-los. Donar unes voltes fins que agafin color, treure els fideus i reservar-los.
  3. Afegir una mica més d’oli, i afegir les gambes, a les que haurem tallat el cap, que també els posarem a fregir.
  4. Aixafar els caps perquè deixin anar tot el suc. Vigilar que les gambes no es coguin massa. Retirar-ho tot. Els caps de gambes ja es poden llençar.
  5. Afegir la ceba ben picada, sofregir uns minuts i incorporar els tomàquets ratllats.Salar una mica.
  6. Deixar coure a foc lent uns 15 minuts.
  7. Afegir la sípia tallada a trossos i deixar uns 5 o 8 minuts més, fins que estigui tendra.
  8. Quan ja tinguem la sípia a punt, afegir els fideus, i donar un parell de voltes.
  9. Per altra banda, tindrem el fumet de peix bullint, i l’anirem incorporant als fideus mentre en vagin necessitant. No remoure. Anar provant si cal rectificar de sal.
  10. Quan els fideus ja estiguin al dente, retirar del foc i posar les gambes al damunt.
  11. Si es vol, acompanyar l’all-i-oli.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINA AMOR I CIÈNCIA

Origen: Fideuà estil fàcil

Jornades Gastronòmiques de la Sèpia – Empordà 2018 (02)

Dies 1 a 30 de juny del 2018 l’Escala, Torroella de Montgrí i l’Estartit (Alt i Baix Empordà)

MÉS INFORMACIÓ A: https://www.visitlescala.com/

I A: http://www.visitestartit.com/

Morralets: sèpies menudes

Hi ha un grup d’espècies molt semblants a la sèpia però de talla molt més petita. Popularment es coneixen amb el nom de morralets, orelluts, sepietes o sepioles. A la mediterrània hi ha diverses espècies que pertanyen majoritàriament als gèneres Sepiola i Sepietta. L’espècie més comuna és Sepiola rondeleti, malgrat que també hi ha altres set espècies: Sepiola affinis, Sepiola robusta, Sepietta oweniana, Rossia caroli, Heteroteuthis dispar, Rondeletiola minor, Rossia macrosoma. S. robusta i S. afinis, són a més, espècies endèmiques de la mediterrània. La distinció entre les diverses espècies es fa sobretot a partir de l’estructura dels braços hectocòtils.

Aquestes sípies menudes no solen fer més de 5 cm de longitud, excepte Rossia macrossoma que pot arribar al doble de mida. Tenen els ulls grossos, el cos pla, curt, robust i amb el mantell en forma de dues aletes molt desenvolupades i arrodonides a banda i banda del cos. Això fa que en certs indrets també se’ls anomeni orelluts. Com les sèpies, presenten vuit braços amb ventoses i dos tentacles més llargs que li serveixen per capturar les seves preses. En els mascles, els dos braços dorsals s´han transformat en hectocòtils amb funció copuladora. La seva coloració és marronosa molt críptica, i com a estratègia protectora poden canviar la seva textura de la seva pell.

Especies més freqüents de morralet a la mar catalana: 1 Rossia caroli, 2 Rossia macrosoma 3 Sepiola rodeleti i 4 Sepietta oweniana. Dibuix Jordi Corbera INPC

El morralets són espècies carnívores que s’alimenten de petits crustacis i peixos que capturen amb els seus tentacles. De la mateixa forma que les sèpies posseeixen una boca amb una mandíbula molt potent anomenada “bec de lloro” que els permet mossegar amb força.

Viuen en hàbitats litorals i se´ls pot trobar fins als 450 m de profunditat. Normalment està associat a fons sorrencs i als alguers. És una espècie d´hàbits nocturns. Les femelles ponen la posta entre el Març i Novembre i els ous estan protegits en una massa gelatinosa. A diferència de les sèpies, els morralets tenen desenvolupament directe, és a dir, sense estadis larvaris. La fecundació té lloc quan els mascles porten els espermatòfors a l´interior de la femella a través dels braços hectocòtils.

Es pesquen sobretot amb l´art de bou.

Els morralets tenen un elevat interés culinari. Foto: La cuina de sempre

Els morralets són comestibles i molt apreciats gastronòmicament. S´acostumen a coure saltejats, en la seva tinta, en arrossos o bé fregits amb ceba, en aquest darrer cas, es solen cuinar amb el nom de “popets”, malgrat que el veritable popet (Eledone cirrosa) és una altre espècie. En alguns casos també es serveixen fregits en la seva tinta sota el nom de xipirons. En tots aquests casos les orelles el delataran.

L’espècie més comuna, Sepiola rondeleti deu el seu nom al metge i naturalista francès Guillaume Rondelet (1507-1566). La seva trajectòria està plena de contribucions a la biologia marina de la mediterrània. Entre les seves obres cal destacar “Libri de Piscibus Marinis” (1554) que conte la descripció de 250 espècies i les seves il•lustracions i “L´Histoire Entiere des Poissons” (1558). Això però és una altre històriademar.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Morralets: sèpies menudes

Fideus melosos amb llamàntol

Ingredients (4 persones):

  • – 400 g de fideus de mida 4
  • – 2 llamàntols
  • – 1 sèpia
  • – 12 cloïsses
  • – ceba
  • – porro
  • – la part verda d’un carbassó
  • – pastanaga
  • – tomàquet ratllat
  • – 1 cullerada de pimiento choricero
  • – fumet de llamàntol (caps de llamàntol, mitja ceba, un tomàquet i pimentón de la Vera)
  • – oli i sal

Preparació:

  1. Comencem fent el fument, sofregint en una mica d’oli mitja ceba tallada i un tomàquet trossejat. Hi afegim els caps dels llamàntols, els fregim, i una mica de pimentón de la Vera. Ho cobrim d’aigua, ho deixem bullir 20 minuts, colem i reservem.
  2. En una cassola es fregeixen els talls de sèpia i es retiren, després els talls de llamàntol (de cada un 4 o 5 talls) i es retiren. Ho reservem.
  3. Es fa un sofregit amb les verdures tallades molt petites i quan ja estan quasi cuites es posa el tomàquet ratllat i finalment la pasta de pimiento choricero.
  4. Es rossegen una mica els fideus i s’afegeix el fumet calent. Salem al gust. S’han de coure uns minuts més del que indica el paquet, perquè han de quedar molt melosos. Una mica abans d’apagar el foc s’afegeixen el llamàntol, la sèpia i les cloïsses (prèviament obertes en un cassó tapat amb un dit d’aigua).

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ELS FOGONS DE LA ISABEL

Origen: Fideus melosos amb llamàntol

Sípia a la planxa amb barqueta de pebrot farcida de bolets

Ingredients:

  • 4 sípies
  • 2 pebrots
  • 600gr. de barreja de bolets frescos
  • 2 grans d’all
  • 4 alls tendres
  • Julivert
  • Sal i oli d’oliva

Preparació:

  1. Renteu els pebrots, els obriu de dalt a baix i els traieu les llavors i la pell blanca que tenen a dins; poseu unes gotes d’oli en una llauna, i els pebrots amb la pell cap a baix, els saleu i olieu.
  2. Els rostiu amb el forn escalfat a 190ºC, els aneu vigilant i girant, han de quedar ben cuits i sencers. Els reserveu.
  3. En una Wok o paella fonda amb oli, coeu els bolets i els alls tendres trossejats; els saleu i reserveu.
  4. Feu una picada amb els dos grans d’all , el julivert i 4 c/s d’oli.
  5. Marqueu les sípies a la planxa amb unes gotes d’oli. Quan casi estan cuites, els hi poseu la picada i ja podeu posar-les al plat.
  6. Ompliu la barqueta de pebrot amb els bolets i la sípia al costat.

Bon profit

Anotacions:

  1. Cal traure sempre la part blanca de dins dels pebrots, és amargant i pot espatllar el plat.

Recepta extreta de “Cuina de la Mare”

Origen: Sípia a la planxa amb barqueta de pebrot farcida de bolets

Jornades Gastronòmiques de la Sèpia – Empordà 2018 (01)

Dies 1 a 30 de juny del 2018 l’Escala, Torroella de Montgrí i l’Estartit (Alt i Baix Empordà)

MÉS INFORMACIÓ A:  https://www.visitlescala.com/

I A:   http://www.visitestartit.com/

Arròs negre

Ingredients (per a tres persones d’on en podrien menjar quatre perfectament)

  • 1/2 ceba mitjana
  • 1 pebrot verd (italià) mitjà tirant a petit
  • 50g de tomàquet triturat
  • 1 sípia mitjana (amb la salsa i la tinta)
  • un grapat de cloïsses
  • un grapat de musclos
  • 1l de brou de peix
  • 2 gambes per cadascú (si poden ser vermelles millor)
  • 245g d’arròs rodó

Preparació:

  1. En la paella on coureu l’arròs, posar un raig d’oli. L’oli serà el portador de tots els sabors, per tant és important posar-ne un raig generós (sense passar-se però cobrint bé el fons de la paella). També és important fer-lo en una paella, no en una cassola o en un altre estri més alt…..la base del plat, com el seu nom indica, està en fer-lo en la paella per assegurar que la superfície d’evaporació és gran i per tant que l’arròs, un cop cuit, es queda sense brou.
  2. Posem la ceba tallada en juliana a enrossir. Primer posem el foc alt, per a que perdi tota l’aigua, però un cop comença a enrossir, baixar el foc per controlar-ne la cocció.
  3. Anar remenant fins que la ceba queda de color marró (sense ser cremada). En aquest punt, afegir el pebrot tallat a daus.
  4. Un cop el pebrot hagi començat a estovar-se i afegim la sípia, també tallada a daus.
  5. Anar remenant fins que veiem que la sípia és cuita (haurà canviat de color i de textura). En aquest punt hi afegim el tomàquet triturat i la salsa de la sípia.
  6. Remenem, rectifiquem de sal i hi afegim els moluscs (cloïsses i musclos) nets però tancats, per a que s’obrin allà mateix.
  7. Un cop oberts, el sofregit es pot donar per fet.
  8. Afegim l’arròs en sec sobre el sofregit, remenem fins que l’arròs sigui transparent i hi afegim el brou de peix.
  9. Avui que hem volgut fer arròs negre he afegit al brou la tinta de la sípia.
  10. Deixem bullir a foc mitjà fins que es begui tot el brou.
  11. Un cop acabada la cocció, el deixem reposar 2 minuts i el servim.
  12. Bon profit!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: GAUDINT DE LA CUINA

Origen: Arròs negre

Projecte Sèpia

Algunes vegades les coses més senzilles tenen un repercussió enorme. Un d´aquests exemples està en el “Projecte Sèpia”, que ja fa uns anys s´està impulsant en diversos indrets de la Costa Brava i que a partir d´una idea molt simple s´han aconseguit un resultats excel•lents.

La sèpia o sípia (Sepia officinalis) és una d´aquelles espècies que té al seu voltant històries molt interessants relacionades amb la seva captura gens agressiva amb el medi; la “pesca a la femella” o les nanses sepieres en són un exemple.

Actualment la pesca tradicional de sèpies amb aquestes tècniques ha gairebé desaparegut en la nostra costa. Les nanses que, per exemple, havia estat una activitat força comuna entre els pescadors artesanals, és avui un ormeig residual a causa de la destrucció d´habitats perpetrada, entre d´altres, pels quillats d´arrossegament, una autèntica paradoxa en el món de la pesca professional.

Exemplar de sepia amb posta d´ous en un farcell de galzeran. Foto: Projecte Sèpia

Des de molt antic se sap que aquests cefalòpodes (sèpies, calamars i pops) aprofiten per a dipositar la seva posta les fulles de posidònia i d´altres fanerògames marines. Sabedors d´aquest fet, els pescadors han intentat reproduir aquest hàbitat utilitzant branques de galzeran (Ruscus aculeatus) i de mata o llentiscle (Pistacia lentiscus). Aquests arbusts presenten tiges i fulles robustes i rígides que aguanten molt bé la immersió en el mar sense deteriorar-se. Els animals utilitzen aquestes mates col•locades a l´interior de les nanses com a refugi i per a dipositar els seus ous i així són capturades.

A partir d´aquest coneixement i sabedors que la destrucció d´habitats, en aquest cas els alguers, han portat aquesta espècie a límits preocupants i que ha afectat a la pesca artesanal, els responsables del projecte han impulsat aquesta iniciativa que vol: afavorir la reproducció de l´espècie, incorporar els juvenils a les poblacions, protegir la pesca artesanal amb nanses i potenciar de l´activitat econòmica al voltant d´aquesta espècie.

Per aconseguir afavorir la reproducció de les sèpies es fan farcells amb branques de galzeran i de llentiscle que es submergeixen als fons sorrencs. Les sèpies utilitzen aquests elements com a ponedores i hi dipositen els seus ous. Els juvenils de sèpies aprofiten aquests llocs per protegir-se i per alimentar-se fins que sigui madurs.

Línia de ponedores fets amb galzeran i mata. Foto: Projecte Sèpia

En una primera etapa es van instal•lar 31 ponedores a la badia de Pals i després de dos mesos i mig fondejades, cada ponedora tenia dipositat una mitjana de 250 ous viables, es a dir, més de 7500 juvenils que s´incorporaven al medi natural i que ha arribat fins a 102000 ous de sèpia en anys posteriors.

En una altre línia, el projecte ha instal•lat incubadores per als ous de sèpia i de calamar que els pescadors han rescatat dels seus ormeigs. Aquestes incubadores garanteixen fins al 95% la supervivència dels mateixos. Aquest darrer any s´han recuperat 450000 ous de calamar i 14000 de sèpia. En aquest projecte hi participen els pescadors artesanals de l´Estartit i de l´Escala.

La vessant divulgativa del projecte també és molt important, s´hi instal•len sepieres a fondàries d’entre 2 i 3 m per a poder ser visitades pels banyistes amb una petita immersió amb tubo i ulleres.

El projecte també ha potenciat la vessant econòmica i turística, així, s´està treballant amb les confraries de pescadors en la creació d´un distintiu per als pescadors que comercialitzen aquesta espècie. El projecte també ha propiciat la celebració d’unes jornades gastronòmiques amb els restaurants de la zona. Una forma de promocionar la gastronomia local amb un producte de qualitat, de quilòmetre zero i capturat amb una tècnica gens agressiva per l´entorn. I és que, com deia el Capità Enciam, “els petits canvis són poderosos”.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Projecte Sèpia

Arròs Parellada (35/130)

Ingredients (4 px…les quantitats estan adaptades de la recepta al que jo crec):

  • 4 ales de pollastre (partides x la meitat)
  • 4 salsitxes de porc
  • 150 gr de llom de porc a daus
  • 150 gr de calamars o sèpia tallada a daus
  • 12 musclus sense closca (aprox!)
  • 4 llagostins
  • 150 gr de rap a daus (o algun altre tipus de peix de carn dura…com el congre que hi vaig posar jo)
  • pèsols (totalment opcional, ja ja)
  • 4 cors de cartxofa
  • 3 tomàquets
  • 1 ceba
  • uns brins de safrà
  • 3 grans d´all
  • ametlles
  • brou de carn o de peix, el doble que la quantitat d´arròs
  • arròs…4 mides (això va a gust de cadascú…uns 350 grams)

Preparació:

Començarem saltejant els llagostins i tot seguit farem la sèpia. Ho reservem. Seguim amb les salsitxes, el llom i les ales de pollastre, ho enrossim i reservem. Sempre al mateix oli hi sofregim la ceba, tallada a dauets petits, i tot seguit el tomàquet tallat també a daus, sense pell ni llavors. I si la carxofa és fresca, també (podeu utilitzar carxofa congelada, afegint-la quan es mulla amb el brou). Quan el sofregit estigui llest hi tornem a posar la sèpia i el pollastre, hi donem unes quantes voltes juntament amb l´arròs. Mullem amb el brou (jo de peix, fet el mateix matí, deliciós) i deixem coure uns vint minuts aprox. A meitat de cocció hi tirem una picada d´alls, safrà i ametlles que deixatarem amb el mateix brou, i quan quedin uns cinc minuts aprox hi afegim els daus de rap (o congre en el meu cas), les salsitxes i el llom. A la recepta original ho tiren tot al principi de la cocció, i l´arròs després que el brou hagi començat a bullir…Els musclus els obriu apart i els poseu a l´arròs just abans de servir-lo o un minut abans d´acabar la cocció.

Va quedar boníssim…malgrat que la meva tendència a fer tots els arrossos caldosos, i que vaig fer-lo en una cassola de ferro colat i no en una paella, com diria que es fa aquest arròs, va fer que quedés massa caldós i segurament un xic diferent de l´original…però bé, a mi m´agraden caldosos!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIMANTERIORMENT: FOOD AND FOOT

Origen: Arròs Parellada (35/130)