Arxiu d'etiquetes: BACALLÀ

AMANIDA DE BACALLA

INGREDIENTS:

  • 1 tall de bacalla dessalat tallat petit
  • 1 tomáquet tallat
  • 1 ceba tendre tallada
  • oli d’oliva
  • sal maldón o flor de sal
  • nous,festucs o avellanes triturades

Preparació:

  1. Emplatem i amanim amb l’oli i posem les avellanes triturades i la sal per adornar el plat

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ELS NOUS FOGONS DE LA LOURDES

Origen: AMANIDA DE BACALLA

Anuncis

Bacallà a la catalana (a la meva manera)

Ingredients (8 persones):

  • 1 tall de morro de bacallà persona, que dessalarem des de tres dies abans.
  • 4 cebes dolces tallades a juliana.
  • 1 cull de caramel en xarop (opcional)
  • un grapat de panses (un bon grapat)
  • un grapa de pinyons
  • 1 copeta de conyac o vi ranci (opcional)
  • 4 tomaquets tallats a dauets sense les llavors

Preparació:

  1. El primer pas es coure la ceba perquè quedi caramel·litzada. La posem en una cassola amb una mica d’oli, la salem una mica i la tapem. La deixem coure una bona estona amb el foc ben baix perquè no es torri. Quan veiem que ja està cuita, la destapem, apugem el foc i si en ve de gust li tirem al damunt una mica de caramel en xarop.
  2. El bacallà l’escorrem, l’assequem be i l’enfarinem. El fregim primer amb la pell a la part de sobre i després amb la pell avall (d’aquesta manera no es trencarà). El deixem en un costat amb un paper a sota per escórrer el sobrant de l’oli.
  3. En una cassola hi torrem els pinyons amb una cullerada d’oli i afegim les panses i la copa de conyac. ho deixem coure fins que l’alcohol s’ha evaporat.
  4. Saltegem el tomàquet una mica vigilant que no es desfaci.
  5. Per finalitzar, posem en una safata per anar al forn la ceba, distribuint-la fent un llit on hi posarem el bacallà, després hi afegim les panses i els pinyons entre els talls del peix. Per acabar, posem una cullerada del tomàquet al damunt de cada tall.
  6. El forn, calent amb el gratinador engegat, posem la safata al forn uns minuts fins que veiem que comença a agafar color sense cremar-se.
  7. Espero que us agradi.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: LES NOSTRES CUINETES

Origen: Bacallà a la catalana (a la meva manera)

La ruta del bacallà

Hi ha una mena de bacallà de temporada que, d’uns anys ençà, s´ha fet popular els mesos d´hivern a les peixateries d´arreu. El bacallà skrei o bacallà nòmada (Gadus morhua) és considerat, pels paladars més exigents com a l’autèntic rei.

La temporada de l´skrei, comença al gener i finalitza a l´abril. En aquest període de temps realitza migracions per a reproduir-se que és quan són capturats. Inexplicablement, els bacallans any rere any, van a reproduir-se al lloc exacte on van néixer.

Una frota campanya de marqueting ha permet popularitzar aquesta espècie arreu

L´Skrei es diferencia dels “altres bacallans” per tenir un cos molt més esvelt i tenir una carn molt més consistent i tendra. A nivell gastronòmic és un peix amb un alt valor nutritiu i amb uns continguts calòrics més baixos.

Aquest tipus de bacallà és originari de les aigües àrtiques del mar de Barents, al nord del cercle polar àrtic. En aquelles aigües fredes creix molt lentament d´entre cinc a set anys. Passat aquest temps, quan assoleix entre els tres i vuit quilos arriba el moment de la seva reproducció i els exemplars madurs migren per desovar cap a la costa nord-oest de Noruega, a les illes Lofoten, Finmmark i Senya on les aigües són una mica més càlides.

La fressa és mot quantiosa, una femella adulta pot arribar a pondre fins a cinc milions d´ous. En aquesta migració els exemplars recorren més de mil quilòmetres a contracorrent i fet que permet que desenvolupi una potent musculatura que donarà a la carn una textura més ferma i sucosa.

Durant aquesta ruta és quan els skreis són capturats de manera tradicional i sostenible pels pescadors de la zona. Els centres de processat de peix es troben a la mateixa regió, cosa que propicia que bona part de la població local visqui de manera directa o indirecte d´aquesta fenomen anual.

L´Skrei es present a la nostres peixeteries

Cada any, l´arribada de la primera mola de bacallà a la costa de Noruega es viu com una veritable festa que dóna lloc a l´inici de la temporada. L´economia local depèn d´aquest “miracle” que es va repetint any rere any.

Les quotes que es poden capturar estan perfectament regulades per evitar que es posi en perill l´stock d´aquesta espècie i que es pugui col•lapsar aquesta activitat mil•lenària. Aquest control afecta tant a la quantitat de les captures com als sistemes de pesca utilitzats.

El bacallà skrei es pesca amb palangres o amb arts d´arrossegament. En aquest darrer cas hi ha una regulació molt estricta que afecta tant a l´art de pesca com a la potència dels motors. Les captures són sobretot d´exemplars de més d´un metre i pesen quinze quilograms.

Evidentment, tot aquest bacallà compte amb un segell de qualitat que garanteix un pes mínim de tres quilos, que ha estat pescat a les àrees naturals de fressa entre l´u de gener i el trenta abril, que entre la pesca i el seu envasament no han passat més de 12 hores, que ha estat refrigerat entre 0 °C – 2 °C durant tota la cadena i que s’etiqueta amb una vida útil màxima de 12 dies des de la data d’envasament. Aquest segell actua també com a campanya de màrqueting i de popularització d´aquest tipus de bacallà. Jo, si voleu que us digui una cosa, penso que no n´hi ha per tant.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: La ruta del bacallà

Bacallà a la talamanquina (116/130)

Ingredients:

  • 4 talls de bacallà d´uns 150 gr (penca)
  • 60 gr de panses
  • 2 grans d´all
  • unes branques de julivert
  • 20 gr d´ametlles torrades
  • 1/2 culleradeta de pebre vermell i 1/2 de canyella en pols
  • farina

Preparació:

Enfarinem i fregim el bacallà amb no gaire oli, oli on abans hi haureu sofregit un gra d´all tallat a làmines. Passem el bacallà ja parcialment fet a una altra cassola o millor si teniu foc de gas a una de terrissa, hi afegim les panses (remullades durant una hora en aigua) i fem la picada amb els alls, les fulles de julivert, les ametlles, el pebre vermell i la canyella.

Quan estigui ben matxacat ho deixatem (desfem, disolem) amb l´aigua de remullar les panses i ho tirem a sobre del bacallà i les panses. Ho escalfem i deixem coure a foc lent, tapat, uns deu o quinze minuts. Si veieu que us queda massa líquid deixeu coure destapat uns minuts més.

Us he de dir que aquesta recepta és de les millors que he tastat darrerament, una absoluta delicia de plat!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIMANTERIORMENT: FOOD AND FOOT

Origen: Bacallà a la talamanquina (116/130)

CREMA FREDA DE BACALLÀ (THERMOMIX)

INGREDIENTS:

  • 40gr. d’oli d’oliva extra verge
  • 20gr. de mantega
  • 150gr. de porros la part blanca
  • 450gr. de patates (un cop pelades)
  • 1 all pelat
  • 150gr. de bacallà sec i esquexat
  • 600gr. de fumet de peix
  • PER ACABAR EL PLAT:
  • Porradell picat (CIBULET)
  • oli d’oliva extra verge
  • unes tires de bacallà fumat (opcional)

PREPARACIÓ:

  1. Unes hores abans posar a dessalar el bacallà en aigua freda.
  2. Un cop dessalat eixuga’l bé.
  3. Tallar els porros a rodanxes fines i reservar.
  4. Col-locar la papallona a la maquina.
  5. Posar l’oli, la mantega, els porros i l’all dins la maquina.
  6. Programar 8 minuts, 100º, vel. 1
  7. Mentres pelem les patates i les tallem a daus i reservem.
  8. Pasat els 8 minuts treure la papallona de la maquina, afagir les patates.
  9. Programar 2 minuts 100º, vel.1.
  10. Afegir el bacallà.
  11. Programar 10 segons, 100º, vel.1,5
  12. Ara programar 5 minuts, 100º, vel.1.
  13. Afegir el fumet.
  14. Programar 20 minuts, varona, vel. 1/5
  15. Comprovar que la patata esta cuita.
  16. Triturar tot, 1 minut vel5
  17. Programar 2,5 minuts, vel.9.
  18. Deixar refredar la sopa i guardarla a la nevera fins el moment de servir.
  19. No posar sal fins que estigui freda.
  20. Si ha quedat massa espesa i podem afegir una mica de fumet
  21. Servir la sopa en plats, i decurar amb un raix d’oli i una mica de porradell picat (avui no tenia porradell i e posat julivert)

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ELS FOGONS DE LA LOURDES

Origen: CREMA FREDA DE BACALLÀ (THERMOMIX)

Bacalhau a bras

Necessitaríem :

  • – 250 gr de bacallà esqueixat
  • – 300 gr de patates
  • – 3 ous
  • – Olives negres
  • – 2 cebes petites
  • – 2 grans d’all
  • – Oli, pebre, julivert

Preparació:

  1. Per començar preparem el bacallà esqueixat tal com s’hagi de deixar per posar-lo al punt de sal correcte…
  2. El meu tocava tenir-lo una horeta en aigua a la nevera.
  3. Mentrestant pelem i tallem les patates en palets molt fins (rollu patata palla) i els fregim en oli abundant.
  4. Quan es comencin a dorar les retirem i les guardem intentant que treguin una mica l’oli…
  5. A la cassola on farem el plat, amb una mica d’oli tirem els dos alls, deixem a foc lent i els retirem quan estiguin dorats.
  6. Llavors li tirem la ceba, tallada en juliana, i deixem que vagi fent a foc lent fins que comenci a tornar-se transparent.
  7. És el moment de tirar el bacallà (que haurem tret de l’aigua, haurem assecat i desfilat a trossets amb les mans) i el deixarem amb la ceba que vagi fent durant uns minuts.
  8. Després li tirarem sal i pebre a voluntat i les patates.
  9. Ho deixem una estoneta més, vigilant que no es torrin les patates i inmediatament ja hi podem tirar els ous que haurem batut.
  10. Anem remenant perquè quedi tot ben conjuntadet fins que l’ou s’atruiti i quedi com una especie d’ous remenats.
  11. I ja ho podem treure i servir.
  12. Per decorar li tirem per sobre julivert trituradet (jo no en tenia, com es pot veure a la foto…) i olives negres.

Recepta extreta de “Cuina amb compte”

Origen: Bacalhau a bras

Quines penques!

“Després d’haver-se convertit en una mercaderia ressecada, momificada i fibrosa… és susceptible de ressuscitar” (Josep Pla, El que hem menjat)

La tradició marca que la quaresma es representi per una vella amb tantes cames com setmanes dura aquest període i amb el pas de cadascuna se li va arrencant una pota fins que, en finalitzar la quaresma, no en quedi cap. En la majoria d´imatges, la Vella Quaresma, està representada amb un cistell en un braç i una a penca de bacallà a l´altre ma.

La Vella Quaresma amb una penca de bacallà a la ma ha esdevingut un recurs educatiu en moltes escoles

La quaresma és el període de temps marcat per l´austeritat i l´abstinència. La tradició cristiana indica la prohibició de menjar carn als llarg dels quaranta dies d´aquest període. Però, perquè es menja bacallà durant la quaresma? En aquells temps, a partir del s XVII ja existien unes relacions comercials prou fortes entre Catalunya i els mercaders del nord d’Europa. El vi i l´aiguardent catalans tenien molta fama i dels països nòrdics ens arribaven teixits, cereals i sobretot salaons de peix (areng i bacallà). La profunda convicció cristiana va convertir el bacallà en un negoci molt important. Al S. XIX, el port de Bilbao, era el punt estratègic del desembarcament del bacallà que arribava a la península.

La prohibició de la carn en aquest temps va convertir el bacallà en un bon substitut i en la principal font de proteïnes durant la quaresma. Si bé, els municipis litorals disposaven dels recursos derivats de la pesca, aquest producte només es podia consumir fresc i era molt difícil de conservar i distribuir arreu. En canvi, el bacallà es conservava molt bé i es podia distribuir fàcilment a qualsevol punt del principat.

Les bacallaneries han estat comerços molt arrelats. Bacallaneria Perelló any 1905. Fotografia: Bacallaneries Perelló

Però, que és el que coneixem exactament d´aquesta espècie? Si bé hi ha més de 60 espècies diferents, el bacallà atlàntic, (Gadus morhua) és un peix robust amb tres aletes dorsals i un característic barbilló a la mandíbula inferior. El color de la pell és molt variable depenent de l´ambient on es troba. Els exemplars acostumen a fer entre 50 i 80 cm tot i que pot arribar a 1,8m de longitud. S’alimenta d´altres peixos com ara la sardina o l´areng.

A nivell nutricional té un contingut calòric baix i una elevada quantitat de proteïnes d´alt valor biològic. A més, té menys d´un 3% de greix. El bacallà és molt ric en oligoelements i en vitamines, sobretot vitamina A. El seu fetge és molt ric en vitamines i àcids grassos omega-3. Durant molt anys, l´oli de fetge de bacallà s´ha usat com a suplement alimentari.

Els lloms de bacallà són els talls més preuats

El bacallà es pesca a l’atlàntic nord des del canal de la mànega fins a les aigües gelades de l´àrtic. Per capturar-lo es fan servir arts d´arrossegament i el palangre. L´ arrossegament ha estat el responsable de la reducció de les seves poblacions, en especial als bancs de Terranova i el Gran Sol on pràcticament ha desaparegut. A més, l´impacte que ha produït l’arrossegament ha alterat el fons i fa molt difícil la recuperació de les poblacions. Al llarg de la història recent hi ha hagut nombrosos enfrontaments entre potencies pesqueres pel control dels caladors d´aquesta espècie.

El bacallà de major qualitat és el que es pesca amb palangre. El principal productor és Noruega però el de de major qualitat és el d´Islàndia i el de les illes Fèroe. Entre febrer i març, podem trobar a les nostres peixateries una varietat de bacallà fresc, l´skrei. Això però, és una altre històriademar.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Quines penques!

Bunyols de Bacallà

Ingredients:

  • 2 grans d’all
  • 1 got d’oli d’oliva
  • 300 gr. de bacallà esqueixat i dessalat
  • 300 gr. de farina
  • 13 ous
  • all i julivert, picat

Elaboració:

  1. Tallarem els alls a lamines, i els daurarem amb l’oli, en un casso prou alt.
  2. Un cop daurat l’all, hi afegim el bacallà i uns polsims d’all i julivert.
  3. Deixem coure una mica, tot remenant, i hi posem la farina sense deixar de remenar.
  4. Traiem el casso del foc i anem afegint els ous de un amb un, fins aconseguir una massa fina.
  5. En una fregidora o una paella, hi posem oli de gira sol a foc suau i amb dues culleretes agafem la pasta hi anem fent els bunyols.
  6. La massa restant la podem guardar a la nevera, tapada, durant 3 o 4 dies.
  7. Bon profit!

Recepta extreta de “Cabrils Gastronòmic”

Origen: Bunyols de Bacallà

Bacallà a la catalana (49/130)

Ingredients (x 6):

  • sis talls de bacallà d´uns 150 gr cadascun (125-150)
  • 2 cebes
  • 5 tomàquets
  • pèsols (jo, naturalment, no en vaig posar pas)
  • 400 gr de patates
  • 4 carxofes
  • 3 ous durs
  • 1 got de vi blanc
  • farina
  • 4 grans d´all
  • uns brins de safrà
  • llorer, julivert
  • oli, sal, pebre

Preparació:

Saltegem primer les carxofes, tallades a quarts, i tot seguit fem el bacallà en aquest mateix oli (enfarinat prèviament). El reservem en una cassola de terrisa on després farem que tot el conjunt cogui una mica. Fem un sofregit de ceba i tomàquet (sense pell ni llavors) i hi posem la fulla de llorer. Mentrestant posem a bullir les patates, i quan estiguin les posem juntament amb el bacallà, pelades i tallades a trossos mitjans juntament amb les carxofes. Quan tinguem el sofregit ben concentrat hi tirem un got de vi blanc, deixem reduir i ho continuem coent afegint-hi un got d´aigua durant uns deu minuts més. Arribat a aquest punt passem el sofregit pel colador xinès (jo abans el vaig passar pel minipimer…a suggerècnia del meu amic Matias) i aboquem la salsa a sobre del bacallà, les patates i les carxofes. Deixem coure el conjunt uns cinc minuts mentre fem una picada amb els alls, el julivert i el safrà. La incorporem al plat juntament amb els ous durs tallats per la meitat, rectifiquem de sal, afegim pebre recén mòlt i servim.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIMANTERIORMENT: FOOD AND FOOT

Origen: Bacallà a la catalana (49/130)

Bacallà a la llauna

Ingredients:

  • Un tall de bacallà per persona
  • Farina,
  • alls,
  • oli
  • pebre vermell “pimentó”

Elaboració:

  1. El pas previ és tenir el bacallà desalat i ben sec. Seguidament enfarinar-lo.
  2. Pelar i tallar a làmines els alls, 3-4 dents, depen del nostre gust i del nombre de comensals.
  3. En un cassó posar oli abundant i escalfar. Jo faig servir un cassó com si fos una fregidora, així la quantitat d’oli que es gasta és menor.
  4. Quan l’oli és ben calent, fregir els alls i reservar.
  5. En el mateix oli, fregir el bacallà, primer la part amb pell amunt. No sé per què, però ho diuen els entesos. Passada una estona, girar-lo i fregir fins que comenci a daurar-se. És el moment de treure i reservar en una safata.
  6. Repetir el pas fins que estiguin tots els talls de bacallà fregits.
  7. Col·locar l’all fregit per sobre el peix. Mentrestant, l’oli es refreda una mica. Afegir-hi una culleradeta del pebre vermell, remenar bé i immediatament abocar-ne una mica per sobre el bacallà.
  8. Bon profit!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINAR PER ALS MEUS

Origen: Bacallà a la llauna