Arxiu d'etiquetes: SALUT

Carn de guatlla: sense res a envejar al pollastre

En general, al parlar de carn d’au ens referim al pollastre. Les dades, tant de producció com de consum, excedeixen tant les dels altres tipus de carn d’aviram que amaguen sovint amaguen la seva existència.

Així doncs, us presentem avui, i no serà l’únic cop que en parlem, la carn de guatlla.

Recentment va tenir lloc el 50è Congres Científic d’Avicultura. Una de les sessions plenàries es va destinar a aprofundir en les característiques nutritives dels productes avícoles (carn i ous). I en aquest marc la Doctora Mor-Mur, del Departament de Ciència Animal i dels Aliments de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona ens va fer un primer acostament a les especificitats d’aquesta carn.

Va parlar, en primer lloc, de la importància en una dieta sana i equilibrada de menjar variat i això comporta no només promoure la variació en les matèries primeres, sinó també en el seu processat o formes de cuinat. També va posar de relleu el fet contrastat que a les ciutats existeix la tendència a una disminució d’aquesta necessària variació.

La carn de guatlla constitueix una alternativa saludable i molt agradable al consum de carn en general i d’aviram en particular.

Els animals vius pesen al voltant de 250 g i en canal uns 180 g. El pes de la carn està entre els 80 i els 100 grams. La part del pit és un 57% de la carn.

Donat que són animals petits, es considera que una ració és un animal sencer, que s’acostuma a cuinar sense segons costums de cada zona.

Per a un primer tastet d’aquesta carn us deixem aquí una recepta sana i senzilla.

 

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Carn de guatlla: sense res a envejar al pollastre

Anuncis

El paper de la carn de pollastre i gall dindi en la diabetis

Avui és el Dia Mundial de la Diebetis i volem aportar el nostre granet de sorra explicant-vos quin paper pot tenir el consum d’aquests tipus de carn per part de malalts de diabetis.

L’estudi encarregat sobre Característiques Nutricionals i Saludables de la Carn de Pollastre i Gall Dindi (INFORME SENCER) exposa a l’apartat sobre el paper d’aquestes carn dins una dieta saludable tot un seguit d’estudis al respecte.

Per fer-ho més senzill i entenedor farem un resum del que al respecte diuen les CONCLUSIONS de l’estudi.

“Recents estudis confirmen el paper important de la ingesta proteica com a modulador de la diabetis. Aquests estudis mostren que un elevat consum de carns vermells i derivats, cereals refinats, dolços, patates fregides i productes làctics alt en greix presenten una relació directa amb el risc de la diabetis. En contra, un elevat consum de verdures, llegums, cereals integrals, fruita, peix, pollastre i làctics baixos en greix té un efecte protector front la diabetis. Altres estudis demostren un major efecte beneficiós de dietes basades en la proteïna del pollastre comparada amb una dieta hipoproteica, el que fa suposar que la carn de pollastre aporta components favorables per a la millora renal dels pacients diabètics.”

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: El paper de la carn de pollastre i gall dindi en la diabetis

Una cocció més llarga i afegir-hi ceba, factors clau per potenciar els efectes beneficiosos del sofregit en la salut

Coure el sofregit de tomàquet durant més temps —prop d’una hora— i incorporar ceba en aquesta salsa tradicional de la dieta mediterrània potencia la producció de molècules beneficioses per a la salut per la seva alta capacitat antioxidant. Així ho constata un estudi publicat a la revista Food Research International i que ha desenvolupat un equip d’investigadors de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona i del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBERobn).

L’equip científic ha comprovat per primera vegada els efectes positius de la sinergia entre els diferents ingredients del sofregit de tomàquet i els seus efectes en la producció d’isòmers (molècules amb la mateixa fórmula molecular però amb propietats diferents) del licopè, el carotenoide més abundant en el tomàquet i els seus derivats.

Segons el treball, la ceba és l’ingredient més significatiu en l’elaboració del sofregit, ja que potencia la formació de molècules isòmeres del licopè. A més, combinar l’ús de la ceba amb un temps de cocció adequat està relacionat amb un augment de la producció d’isòmers de tipus cis (5-cis-licopè, 9-cis-licopè i 13-cis-licopè), molècules d’alta biodisponibilitat i molt beneficioses per la seva potent acció antioxidant.

Llegiu la notícia completa a UB-WEB

PUBLICAT ORIGINALMENT A: Blog del CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació

Origen: Una cocció més llarga i afegir-hi ceba, factors clau per potenciar els efectes beneficiosos del sofregit en la salut

Peix de granja (2a part)

A més de la ineficiència energètica del pinso hi ha d´altres problemes que afecten al peix de granja i que fan que aquest tipus d’instal•lacions estigui en entredit.

L’ús d´antibiòtics, d´hormones i d´altres medicaments, per a mantenir les elevades densitats de peixos és un altre dels punts foscos dels cultius marins. Aquestes substàncies químiques tenen un alt impacte sobre les aigües veïnes, ja que bona part de l´aport d´aquests medicaments es perd en l´entorn o bé es diposita en el fons proper podent afectar a les poblacions salvatges. Un cas particularment preocupant és l´us de l´astaxantina en les granges de salmó per a mantenir el característic color rosat de la carn dels exemplars salvatges.

No són com semblen les granges de peix

L´acumulació de restes de pinso i de restes metabòliques dels mateixos animals produeix un greu impacte sobre el bentos. En estuaris i d´altres indrets tancats aquest fet comporta l´eutrofització i en conseqüència, la disminució de la biodiversitat i fins i tot problemes d´anòxia. És particularment greu l´impacte de les instal•lacions d´engreix sobre els herbeis de Posidònia.

Un altre problema important és la contaminació genètica que pot suposar l’alliberament accidental d´espècies sobre els seus homòlegs salvatges. Normalment les espècies que s´engreixen en granges no són genèticament iguals a les corresponents lliures. Les espècies que s´escapen de les gàbies i aconsegueixen aparellar-se amb els seus semblants salvatges poden arribar a produir canvis en la composició genètica de l´espècie en aquell indret. Aquest fet és particularment important si a més es té en compte que l´alliberament accidental és un fet relativament freqüent en aquestes instal•lacions.

Un altre efecte relacionat amb els exemplars que s´escapen accidentalment de les gàbies és la transmissió de malalties i de paràsits que no existeixen en les poblacions salvatges o bé la competència pels recursos amb els representats salvatges. Aquest fet s´incrementa encara més si es tracta d´espècies exòtiques.

Les granges de Panga del delta del Mekkong són un problema afegit a la degradació del delta

Les granges de peix també tenen uns impactes considerable sobre el territori i que afecten directament als assentaments humans de la zona litoral i als seus habitants. Un percentatge elevadíssim de la producció de les granges de peix es situa a la Xina i d´altres països del seu entorn. Aquest fet està afectant molt greument als usos del sòl en aquesta àrea. On abans es cultivava arròs, s´han abandonat els conreus per a fer-hi aquest tipus d’instal•lacions. Aquest canvi en els usos del sòl fa que es deixi de produir aliment destinat a la població local i en el seu lloc se´n produeix altre destinat només a l´exportació, agreujant així els problemes de malnutrició. Al delta de Mekkong, l´elevada concentració d’instal•lacions d´engreix està provocant una degradació ambiental i social quasi irreversible i que està condemnant de per vida als habitants d´aquesta extensa regió. En el mateix sentit, en l´àrea tropical, les granges de peix es situen moltes vegades en la zona de manglars, que són precisament els sistemes naturals que protegeixen la franja litoral dels efectes erosius de l´acció de l´onatge. La destrucció d´aquest hàbitats posa en un seriós compromís aquesta zona i afecta greument els assentaments litorals en molts països de l´àrea tropical.

Tots aquests impactes s’agreujaran encara més degut al gran desenvolupament d´aquest tipus d’instal•lacions en els propers anys. Els auguris de les Nacions Unides sobre els cultius marins no s’estan complint i en cap cas el peix de granja ajudarà a reduir la sobrepesca, ni a reduir la pobresa, ni a augmentar la seguretat alimentària, sinó que més aviat al contrari.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Peix de granja (2a part)

Llet d’euga

A part de poder consumir llet de vaca, cabra, ovella…sabies que també pots prendre’ n d’ euga?

Són diversos els estudis que confirmen que és un producte de qualitat i amb elevades propietats nutricionals.

A Espanya comença a consumir-se des de fa poc però a altres països del nord d’ Europa el seu consum és més habitual.

Els nutrients que conté són:

Àcids grossos poliinsaturats com l’ omega 3 o 6, vitamines com la A, del grup B, C, D, E i K o, també, minerals tals com el ferro, calci, magnesi o zenc.

Els efectes terapèutics que proporciona inclou:

  • Ajuda a millorar la salut en estats de malalties autoimmunes.
  • Proporciona una millora en situacions de dèficits de neurotransmissors com, per exemple, en estats de depressió, ansietat, estrès o hiperactivitat.
  • Ajuda a millorar malalties digestives i dermatològiques.
  • Millora intoleràncies alimentàries.

La podreu comprar en pols o bé congelada. Si es compra congelada es recomana no escalfar-la a més de 45º, és a dir, utilitzant el bany maria perquè podria reduir les seves propietats nutricionals. La venen en diversos punts d’arreu de Catalunya com cooperatives alimentaries, carnisseries o granges.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Llet d’ euga

El iogurt

El iogurt

El iogurt és el producte que s’obté de la fermentació de la llet mitjançant bacteris làctics.

El valor nutricional del iogurt varia respecte la llet amb la que s’ha originat. Per exemple, pel que fa a les propietats de les proteïnes, el procés de fermentació fa siguin de més fàcil digestió que les de la llet. De cara els greixos, tenint en compte que generalment el iogurt s’elabora amb llet semi o desnatada, el percentatge de greix és menor que en la llet. Respecte el sucre que conté la llet ( la lactosa), en el procés d’elaboració de iogurt, es transforma en àcid làctic i només en queda una petita quantitat. El contingut de calci, el mineral més característic dels productes làctics, en el iogurt és inferior que en la llet. Si comparem la quantitat de calci de la llet i el iogurt hem de saber que 1 tassa de llet equival a 2 iogurts.

També volem destacar les propietats nutricional del líquid que queda flotant en la superfície d’alguns iogurts. Aquest líquid és sèrum, un aliment ric en proteïnes i minerals com calci i fòsfor. Així et recomanem que no el llencis, barreja’l amb el iogurt o beu-te’l directament.

Recomanem menjar un iogurt al dia per l’efecte beneficiós que té en l’organisme: millora les defenses del cos ja que conté bacteris que potencien el sistema immunitari al reforçar la flora intestinal.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: El iogurt

Ous

Ous

Els ous són aliments que es classifica dins el grup d’aliments proteics. Dins aquest grup també hi ha la carn, el peix, els llegums i els làctics. És un aliment molt nutritiu i de fàcil digestió. El podem dividir en tres parts: la closca, la clara i el rovell. Cada una té les seves propietats nutricionals i les seves característiques:

  • La closca és un cobertura porosa (per permetre la respiració de l’embrió) i està formada per minerals com el calci, el magnesi i el fòsfor. En països en via de desenvolupament on sovint l’accès a certs nutrients és limitat, s’aprofita la closca de l’ou per la seva riques en minerals. Es bull, es deixa eixugar i es pica per transformar-lo en pols i així es pugui afegir a les preparacions culinàries. El color de la closca de l’ou no influencia en les propietats nutricionals d’aquest.
  • La clara està formada per tres capes i manté el rovell en el centre de l’ou per protegir-lo de cops i agressions externes. Té un alt valor nutritiu gràcies a la seva riquesa en proteïnes, no conté greixos i es rica en aigua.
  • El rovell té un color determinat per la quantitat de pigments que contingui, aquests no necessàriament han de ser carotens (precursors de vitamina A) per tant, el color de rovell no ens indica un ou de més valor nutricional que altre. El rovell també conté greixos, entre ells colesterol. Gràcies a la lecitina, substància que també conté s’evita que aquest sigui absorbit per complet. Es recomana consumir entre 3 i 4 ous a la setmana.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Ous

Xocolata negre

Xocolata negre

Diuen que si ets un bon amant de la xocolata, la negra és la teva! Doncs bé, són varis els estudis que confirmen que la seva ingesta ens aporta efectes positius en la salut.

Els principals nutrients que conté són el magnesi, el ferro, el calci, el fòsfor i potassi. Així com també vitamines del grup B.

Altres de les substàncies que té són els polifenols i antioxidants naturals que ajuden a evitar l’ envelliment celular precoç.

També se’ la coneix per els seus efectes antidepressius. Aquest efecte es deu bàsicament a l’aport dels minerals esmentats anteriorment sobretot al fòsfor i al magnesi o a components com la teobromina, la feniletilamina i serotonina. Però de quina forma?

  • La teobromina o el triptòfan estimulen el sistema nerviós i cardíac.
  • La freniletilamina és una sustancia del grup de les endorfines a qui se li atribueix les propietats adictives de la xocolata.
  • La serotonina aporta sensació de benestar i felicitat.
  • El magnesi ajuda a combatir el sindrome premenstrual ja que ajuda a millorar l ‘ estat d’ ànim en aquesta situació.

De fet es tracta d’ un aliment que des de les civilitzacions maies i asteques la ultilitzaven amb finalitat medicinal però només era apta per la noblesa i el clergat. Si no pertenyies a cap d’ aquests estats socials et condemnaven a mort. Els soldats eren l’ excepció, els hi donaven pastilles premsades per estimular-los per la lluita.

Es recomanen uns 20g de xocolata al dia (uns dos quadrats d’ una rajola) però aquesta ha de ser el més pura. És a dir xocolata negra. Aquesta quantitat també entra dins de les pautes d’una persona que realitzi dieta, sempre hi quan sigui sobretot xocolata negra amb elevat percentatge de cacau i es realitzi exercici físic de manera regular ja que s’ ha observat que pot ajudar a seguir millor la dieta.

Cal tenir en compte que les xocolates que no són tan pures, com la xocolata amb llet o blanca, aportaran més substàncies perjudicials per la salut ja que sobretot se li afegeixen sucres i greixos animals i, per tant, aportaran colesterol o un valor calòric elevat.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Xocolata negre

Què és la Diabetis?

Què és la Diabetis?

Existeixen tres tipus de de Diabetis:

  • Mentre la tipus 1 apareix en gent jove, de manera brusca i amb simptomatologia diversa, si es pateix aquest tipus cal administrar insulina externament ja que les cèl.lules productores d’ insulina són defecitaries degut a què són destruïdes per altres cèlules del organisme.
  • La diabetis tipus II es dòna en especial en edats més avançades i persones obeses però cada cop es veu més en gent més jove. Aquesta a diferència de la de tipus I, els símptomes són menys evidents i el seu diagnòstic pot donar-se quan ja fa temps que la patologia ha començat. En aquest cas però es diferencia també perquè tot i que es segueixen produïnt insulina, les cèl·lules del cos no són capaces d’ utilitzar-la correctament conjuntament amb una reducció de la secrecció d’ insulina. En aquest tipus és molt important la dieta i l’ exercici. Per la DM2 s’ incorporen fàrmacs antidiabètics orals.
  • La diabetis gestacional és la intolerància als hidrats de carboni que pot aparèixer per primer cop durant l’ embaràs en la que l’ organisme no por utilizar ni produïr suficient insulina per la gestació. Després del part acostuma a desaparèixer.

Pel que fa a pautes generals sobre alimentació i aquesta patologia, cal dir que cal tenir en compte i tenir un control especial amb els hidrats de carboni i amb l’ índex glucèmic dels aliments . Pots consultar l’ article realitzat sobre el que és l’ índex glucèmic dels aliments i com afecta en el control de la glucèmia en sang.

Recorda però seguir una dieta equilibrada, variada i mediterrània!

Realitzar exercici físic t’ ajudarà a millorar la tolerància a la glucosa i a prevenir el desenvolupament de Diabetis tipus 2.

Si tens Diabetis és important assesorar-te amb un professional de la salut que pugui adaptar la teva dieta i hàbits saludables a aquesta patologia.

Origen: Què és la Diabetis?

La llimona fa miracles!

citrus_x_limon_-_kc3b6hlere28093s_medizinal-pflanzen-041

La doctora Penny Stanway, al llibre “The Miracle of Lemons”, recull les miraculoses propietats de la llimona i les seves aplicacions. A l’article ‘Varicose veins? Cold sores? The answer’s easy peasy, lemon squeezy‘ en presenta unes quantes:

Per a l’Herpes Labial
La llimona conté limonè a la pell i al suc que té propietats antivirals.
Remeis:
1.- Posa’t suc de llimona diverses vegades al dia amb un cotonet sobre la nafra.
2.- Prepara’t un oli de llimona barrejant 1 gota d’oli essencial de llimona i 2 culleradetes d’oli d’ametlles dolces, aplica-te’l sobre la ferida de l’herpes labial diverses vegades al dia.

Per afavorir la sensació de sacietat
Les llimones contenen pectina que, quan mengem, alenteix el procès d’absorció dels sucres per part del sistema digestiu. Cuinar i amanir els plats amb suc de llimona ens ajudarà a perllongar la sensació de sacietat.
Inclou la ratlladura de pell llimona i el suc de llimona en la teva dieta diària.

Per afavorir l’excreció de petits Càlculs Biliars
La majoria dels càlculs biliars es componen de colesterol, que es forma quan el fetge o la vesícula biliar no poden excretar adequadament la bilis. Una feble acidesa estomacal, provocada per l’estrès, per medicaments antiàcids o per altres causes, afebleix les contraccions de la vesícula biliar.
Prendre’t suc de llimona, abans de menjar, t’acidifica l’estómac, estimulant les contraccions de la vesícula i afavorint la secreció dels càlculs biliars.
A més a més, els antioxidants de la llimona inhibeixen la formació de càlculs biliars.
Per prevenir la formació de càlculs biliars, pren-te cada dia una cullerada de suc de llimona amb un rajolí d’oli d’oliva en dejú, una hora abans d’esmorzar.

SEGUIR LLEGINT A: – Origen: La llimona fa miracles!