Arxiu d'etiquetes: SALUT

Verdures d’hivern

La verdura és un del aliments primordials a la dieta per tenir una correcta alimentació.

Beneficis de la verdura

  • Ajuden a hidratar l’organisme i son diürètiques pel seu alt contingut d’aigua
  • Tenen poques calories perquè no contenen greixos ni proteïnes i tenen pocs sucres
  • Ajuden a regular el trànsit intestinal pel seu alt contingut de fibra
  • Son font de vitamina A, C i folats
  • El seu contingut en sodi és baix pel que son aptes en dietes hiposòdiques
  • Son riques en potassi
  • Contenen ferro

Les verdures d’hivern son la carbassa, els espinacs, les bledes, les carxofes, l’escarola, l’endívia, el cardo, la borratja. I tota la família de les crucíferes com son el bròquil, la coliflor, les cols de Brussel·les i la col

Avui us hem volgut portar una recepta de collita pròpia amb verdura d’hivern, esperem que us agradi!

Espinacs amb xampinyons i gambes

Ingredients:

  • 300 grams d’espinacs frescos (bossa d’espinacs envasats frescos)
  • 200 grams de xampinyons laminats
  • 200 grams de gambes cuites congelades
  • 4 ó 5 grans d’all
  • 50 cl d’oli d’oliva
  • 50 grams de formatge parmesà

Preparació:

  1. Rentem els espinacs i els reservem. Posem l’oli a escalfar a una olla més aviat plana.
  2. Tallem a lamines molt primes els grans d’all i els posem a l’olla quan veiem que l’oli estigui calent.
  3. Quan veiem que comencen a daurar-se aboquem els xampinyons.
  4. En el moment que veiem que comencen a estar cuits afegim les gambes.
  5. I quan tots el ingredients comencen a estar llestos posem els espinacs, tot remenant fins que baixen el volum.
  6. Els deixem coure uns 10 minuts i ja els tindrem llestos per posar al plat.
  7. El toc final el farem rallant per sobre el formatge parmesà en làmines fines.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ICSALUDABLE

Origen: Verdures d’hivern

Anuncis

Avui cuinem. Formes de cuinar el pollastre i el gall dindi.

Comencem avui una sèrie dedicada a conèixer les diferents formes de cuinat de les carns de pollastre i gall dindi i els seus efectes sobre les característiques nutritives d’aquests aliments.

El cuinat dels aliments és un procés que transforma físicament i químicament el seu aspecte, textura, composició i valor nutritiu, per acció de la calor a fi de millorar les seves característiques organolèptiques i el seu estat higiènic-sanitari.

Aquesta aplicació de calor pot modificar les propietats nutricionals dels aliments, degut a que alguns nutrients són inestables en front les altes temperatures, el que no és dolent per si mateix, com veurem més endavant.

Aquestes modificacions dependran principalment de varis factors com són el tipus de cocció (tipus de calor aplicat), la intensitat del tractament tèrmic (temperatura i temps), la mida de la peça que es cuina, l’addició d’altres ingredients i la composició de la carn d’aviram que estiguem cuinant.
Tot això fa que l’estudi de la composició de la carn de pollastre i gall dindi després del cuinat sigui molt difícil, tant al comparar carn cuita amb carn crua com al comparar diferents mètodes de cocció.

En entrades posteriors anirem parlem dels tipus de cocció més utilitzats a nivell domèstic i modificacions dels diferents nutrients.
Parlarem de la cocció per aplicació de calor humit (el bullit, al vapor, en olla a pressió i estofat). I també per aplicació de calor sec (a la planxa, a la brasa, al forn, al microones, fregit i reescalfat).

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Avui cuinem. Formes de cuinar el pollastre i el gall dindi.

Temps de barbacoes

Amb l’ arribada del bon temps, les reunions familars i amb amics arriben les barbacoes!

Normalment s’ associa com a ingredient principal la carn sobretot aquelles carns més greixses tipus costelles, botifarres, xoriç… Però cal saber que no són els únics aliments que es poden cuinar amb aquesta tècnica. Els peixos, les verdures i hortalisses són també molt recomanats.

Però com cal cuinar aquests productes?

Cal un control de la temperatura:
Per les carns el més adient és que no passi de 90 ºC, siguent 80 ºC la temperatura òptima. Això es por fer amb termòmetre de forn. En quan al peix la temperatura hauria de ser d’ uns 70 ºC. Si es reseca vol dir que s’ ha cuinat a massa temperatura.

-Cal tenir en compte la cadena de fred. Els aliments hauran de mantenir-se refrigerats fins a l’ hora de cuinar-los sobretot, perquè a l’ estiu que és quan més barbacoes es duen a terme, hi ha majors temperatures i això repercuteix en els aliments i la nostra salut.

-Convé no utilitzar els mateixos utensilis per la carn crua que per la cuita ja que es pot produir contaminació creuada, una de les causes més comuns de toxiinfeccions alimentaries.

-Moltes vegades es deixa que, per exemple, la carn, estigui aprop de la barbacoa mentre espera el seu torn. Però, EP! Cal vigilar, ja que aquesta es començarà a cuinar indirectament en condicions no òptimes.

-Si la cocció no es realitza correctament, és a dir, si el foc evapora fum o si les flames van cap al aliment quedant aquest carbonitzat, pot contenir substàncies tòxiques i perjudicials i tòxiques per la salut anomenades hidrocarburs aromàtics que afavoreixen a patir càncer.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Temps de barbacoes

Precuinats

Vivim en un món en el que les presses i el poc temps per cuinar és una situació inevitable. Moltes vegades o bé perquè no agrada cuinar o bé perquè no es té temps acabem optant per plats cuinats i que poden preparar en pocs minuts i trobar amb facilitat al supermercat.

En l’article d’avui volem mostrar-vos els avantatges i els inconvenients del seu consum perquè, així vosaltres podeu decidir quina és la millor opció.

Avantatges:

  • Són ràpids i fàcils de preparar.
  • Gran oferta al mercat, fins i tot precuinats de qualitat.
  • No embrutes quasi cap utensili a la cuina.
  • Es conserven llargues temporades al congelador.
  • Preus assequibles.

Desavantatges:

  • La majoria contenen un valor energètic molt elevat.
  • Per una bona conservació se li afegeixen molts additius. Ja siguin conservants, colorants, aromatitzants, antioxidants…
  • Perd el sabor de l’ aliment en si, degut a l’ aport extremat en sal i condiments.
  • Contenen baix valor nutricional i sobretot grans dosis de greix saturat, greix molt perjudicial per la salut.
  • No tota la informació nutricional es troba detallada.

I ara, tu què tries?!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Precuinats

El pa nostre de cada dia

Hola!

Avui tornaré a parlar de pa. El dissabte passat ho varem fer amb la Trini Gilbert al Suplement de Catalunya Ràdio, amb l’Adam Martin, avui us en faig cinc cèntims des d’aquí.

Com ja sabeu el pa és el pilar de la nostra alimentació, ric en hidrats de carboni, que són font d’energia, proteïnes, vitamines, minerals, fibra i una quantitat molt baixa de greixos.

Per altra banda ja sabeu també que una dieta equilibrada ha de contenir entre el 50%i el 60% d’hidrats de carboni i el pa ens en proporciona en abundància. Una persona adulta sana pot incloure tranquil·lament entre 200 i 250 grs en la seva alimentació diària.

Pel que fa els tipus de pa us recomano els pans ecològics: fets amb farines de qualitat, sal marina, aigua i massa mare. Us en destaco els següents:

– Pa de farina de blat integral: Ric en fibra (8,5%). Porta més vitamines (grup B, sobretot) i minerals que el pa blanc que provénen de les capes externes del gra de blat.

– Pa de farina de sègol, pa negre. Molt ric en fibra (11,5%). Molt recomanable per qui pateix restrenyiment.

– Pa de farina d’espelta. Fet amb una varietat antiga de blat, més ric en proteïnes, vitamines, potassi, magnesi i zinc. Causa menys al·lèrgies perquè es una varietat més ancestral de blat.

– Pa de farina de kamut. Varietat ancestral del blat. Ric en vitamina E amb alt poder antioxidant.

– Pa de farina blat de moro. Apte per celíacs. No porta gluten.

– Pa sense sal. Recomanat a aquelles persones que han de controlar la ingesta de sal. Persones amb hipertensió i problemes cardiovasculars

Sempre recomano el consum de pa amb un contingut important de fibra -recordem que el pa blanc també en porta un 3,5%- pels beneficis d’aquesta sobre la salut, entre els quals:

– Regulació del trànsit intestinal. Important per a les persones amb restrenyiment.

– Disminució de l’absorció de greixos (entre els quals el colesterol). Important per a les persones amb malalties cardiovasculars

– Enlentiment de l’absorció dels hidrats de carboni a nivell del budell i per tant l’alliberament d’insulina en sang és més minso. Això és important per a les persones amb diabetis

– Efecte saciant. La ingesta de pa ric en fibra fa que no mengem tanta quantitat d’altres aliments, això es interessant per a les persones que volen mantenir a ratlla el pes.

De si el pa engreixa o no engreixa i de si fa el cul gros o no, sóc rotundament clara. El pa tan sols porta unes 250 Kcal per 100 grs, respecte del pa integral varia poques Kcal.

El pa és tan bon aliment com la pasta, l’arròs, les patates i el fet que engreixi o no, depen del balanç energètic del cos, de si el que consumim ho gastem o no. Moltes vegades deixem de menjar-ne i el substituïm per altres aliments amb continguts alts de sucres i greixos que són molt més calòrics i nutricionalemnt més pobres. Moltes dietes per aprimar-se inclouen fins a 100 grs de pa.

Com mengem el pa:

Amb tomàquet i un raig d’oli d’oliva. A part de les propietats del pa, tenim les vitamines del tomàquet,el licopè i el poder antioxidant de l’oli.

Amb oli d’oliva i xocolata. Per aportar una nota dolça al berenar dels nens. No dubteu a l’hora de donar-los pa integral o amb un contingut important de fibra.

Amb gall dindi, pernil. En combinar-lo amb un aliment ric en proteïnes augmentem la sensació de sacietat. Recomanable a l’hora d’esmorzar.

– Torrat amb all i oli.

El podeu incloure a tots els àpats que feu durant el dia, això si trieu un pa gustós i de qualitat. Reforceu-lo a l’hora d’esmorzar.

Bon profit!!!!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EL PLAER DE MENJAR BÉ I SA

Origen: El pa nostre de cada dia

Edulcorants naturals

Sou molts els que us heu plantejat reduir o suprimir el consum de sucre refinat (sucre blanc) de la vostra dieta. Són ben coneguts els seus efectes nocius per la salut: acidifica l’organisme, excitar el sistema nerviós, afecta a la pèrdua de vitamines i minerals, afavoreix a l’obesitat i el sobrepes etc.

Eliminar el sucre de la dieta pot ser més complicat del que ens pensem, ja que molts aliments, begudes i dolços contenen sucres afegits.

Deixar de consumir sucre implicat: eliminar de la dieta el sucre de taula (sucre blanc o sacarosa) i tots aquells productes que en contenen. En aquest cas haurem de llegir etiquetes i identificar la quantitat de sucre que contenen. Un bon recurs és consumir aliments poc processats, per guiar-nos podem escollir aquells aliments que, en el seu etiquetatge no hi hagi més de 5 ingredients. Tanmateix rebutgeu tots aquells aliments i begudes que continguin un alt percentatge de sucre.

Per altra banda, hem de tenir en compte els substituts del sucre. Entre ells els edulcorants artificial, la sacarina o espartam per exemple. No recomanem el seu consum, ja que hi ha molts estudis que qüestionen el seu consum per l’efecte negatiu, tot i que hi ha controversista, preferiblement recomanem alternatives: els sucres naturals com fruita seca (dàtils, panses, etc.), estèvia, mel, melasses i xarops, sucre negre, etc. És important assegurar que aquests productes siguin de bona qualitat, tot i tenir un preu més elevat a la llarga notarem la diferència.

Aquests substituts son una bona opció per endolcir els nostres plats i begudes, però el millor per la salut és consumir edulcorants en moderació, no abusar i acostumar el cos a menjar aliments i begudes sense l’afegit de dolç. Els propis aliments ja són dolços de per sí, com per exemple les fruites de l’estiu! És aquesta la quantitat de sucre que el nostre cos necessita.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Edulcorants naturals

Recàrrega de glucògen

By NEUROtikerTreball propi, Domini públic, Link

Els hidrats de carboni són el combustible més important com a font d’energia ràpida per l’organisme. La glucosa, el sucre que utilitza la nostra musculatura i que trobem en la sang s’emmagatzema, majoritariament en forma de glucogen en el fetge i el múscul.

Les reserves de glucogen són essencials per assegurar uns bons nivells energètics al llarg de la pràctica esportiva, sobretot en esports de llarga duració. Si mantenim unes bones reserves evitarem situacions d’hipoglucèmies i conseqüentment: cansament, debilitat muscular, mareig, etc.

Hem de tenir en compte que la reserva de glucogen dependrà dels aliment que hem ingerit durant les 24h anteriors.

Per assegurar una bona disposició energètica trobem certes recomanacions dietètiques sobre règims de sobrecàrrega de glucogen. Aquests consisteixen en dues etapes en la que la primera es buida els dipòsits de glucogen del cos mitjançant activitat física intensa i control de la dieta: reduint els hidrats de carboni i augmentant les proteïnes i greixos. I posteriorment, durant 3 dies, es segueix una dieta alta en hidrats de carboni i baixa en proteïnes i greixos, juntament amb activitat física moderada. D’aquesta manera es poden arribar a incrementar més d’un 200% els dipòsits de glucogen de la musculatura.

Cal saber que al augmentar la quantitat de glucogen es produeix una retenció d’aigua, fet que millorarà la reserva de líquid del cos però produeix sobrepes i en alguns casos sensació de pesadesa en la musculatura. Per altra banda estarem aplicant un estrès físic i mental al nostre organisme. Al reduir al mínim els hidrats de carboni de la dieta durant la primera etapa, podem provocar sensació d’irritibilitat, mal de cap, malestar físic, etc.

Des de menTnutricional us recomanem que abans d’embrancar-vos en una dieta com aquesta consulteu a un professional que us faci un seguiment i us recomani la millor dieta en el vostre cas. I, recordar-vos que la millor opció per mantenir bones reserves de glucogen en el cos és menjar hidrats de carboni d’absorció lenta en tots els àpats: cereals integrals i els seus derivats (farina, pa, pasta, etc.) i llegums

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origenal: Recàrrega de glucògen

El te

Desprès de l’ aigua, el te es la segona beguda més consumida en tot el món. Consumir aquesta beguda és un tot, està relacionat amb la cultura oriental, el món espiritual, amb cuidar-se….

Seguidament es mostren de forma resumida els tipus de te i beneficis per la salut:

  • Blanc: és el de millor qualitat, elaborat amb les millors fulles, les fulles tendres del brot. Es caracteritza per aromes i sabors suaus i afruitats. Conté poca teïna comparat amb la resta dels tes. Té funcions antixoidants, tòniques…
  • Verd: es tracta de te sense fermentar això fa que les seves propietats es mantinguin quasi intactes. Com a propietats a destacar és depuratiu, antioxidant, ajuda a controlar els nivells de colesterol…
  • Negre: te fermentat amb un fort gust. És ric en cafeina. És antioxidant i astringent.
  • Roig: és un te semifermentat que estimula el metabolisme i ajuda a millorar la digestió.
  • Rooibos: No conté teina, per tant, és apte per la gent sensible a la cafeina. Com tots els tes és antioxidant. Però també ajuda a reduïr problemes digestius i contribuiex a tenir uns ossos sans entre d’ altres funcions.

Com fer la millor tassa de te:

  • El temps i temperatura de l’ aigua:
    • Blanc: a baixes temperatures és suficient per extreure els seus aromes (65-70ºC)
    • Verd: 1.30-2’ /tª 75ºC
    • Negre: fins a 3’ /90ºC
  • La quantitat de te ( una cullaradeta rassa per tassa)
  • L’ aigua ha de ser el més pura possible

Com guardar el te?

  • Cal guardar-lo en recipients tancats i opacs per evitar que factors com la llum, aire o humitat puguin interferir en la seva qualitat.
  • Els millors recipients són les llaunes o ceràmiques
  • Guardar-lo en llocs secs, nets i lliure d’ altres olors.

Si es segueixen aquests passos pot conservar-se fins a dos anys.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: El te

No tot és pollastre, també hi ha capons, pulardes, pollastrons,…

Pollastre, pularda, capó, pollastró, …? A l’anar a mercat, a les parades d’aviram i especialment quan estem a la vora de Nadal, ens trobem bèsties amb aquests rètols i no sabem molt bé que són ni quines diferències tenen. Avui intentarem explicar-vos quatre idees que us ajudin a saber què és cada cosa.

Creiem que no cal explicar el tipus d’animal que és un pollastre, però no està de més dir que amb aquest nom hi ha tant mascles com femelles. El pollastre que normalment comprem a mercats, supermercats, polleries,… és el que s’anomena de granja, industrial, estàndard. Quan l’animal està viu se’n diu sovint broiler. Son animals de creixement molt ràpid, que amb 6 o 7 setmanes de vida arriben al pes desitjat, amb un important desenvolupament muscular de potes i pit.

En front d’aquest tipus hi ha el pollastre que es pot anomenar de pagès o amb altres denominacions. Són productes diferents a les anteriors però no estandarditzades. Poden haver pollastres de creixement més lent, de races autòctones millorades, amb més o menys sortida i espai a l’aire lliure, etc. En general són animals que s’engreixen fins edats superiors a les dels broilers amb la qual cosa les característiques de la seva carn poden variar, tant en color, que és més fosc, com de textura i gust.

Capons i pulardes. Són respectivament mascles i femelles pollastres castrats a edats molt primerenques. Són productes que es fan principalment de cara al mercat de Nadal. La castració suposa un canvi metabòlic que transforma les qualitats de la carn, sent la més significativa que hi ha una major infiltració de greix al muscle i per tant la carn és més sucosa i té un gust també diferenciat. El temps d’engreix és variable depenent del que demani cada mercat, però no hauria de ser mai inferior als 3 mesos que es quan poden començar a notar-se els efectes de la castració a la carn. El pes final de l’animal, i per tant de la peça, dependrà del període d’engreix i de la raça escollida.

Els pollastrons són pollastres petits, el seu engreix arriba fins el 600-700 grams i per tant com adequats per racions individuals i com a tals s’acostumen a vendre. Requereix poca cocció i al tenir carn poc gustos es recomana cuinar i servir amb salsa.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: No tot és pollastre, també hi ha capons, pulardes, pollastrons,…

Additius alimentaris

Cada vegada és més difícil desxifrar els ingredients de la majoria de productes que trobem al supermercat. Colorants, aromatitzants, conservants, saboritzants, edulcorants,…
Què s’amaga d’arrera d’aquests additius? Poden tenir efectes negatius sobre la nostra salut?

En aquesta mena de “taula periòdica dels additius” podeu veure’n les característiques i el grau de perillositat de cada un d’ells.

I al blog “Aditivos alimentarios” també podeu informar-vos sobre el tema.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EL GUARET

Origen: Additius alimentaris