Arxiu d'etiquetes: SALUT

Cuida el teu cor!!!

No estem dient cap novetat a l’afirmar que una dieta saludable ha de ser equilibrada, variada i que tingui en compte les característiques personals de cadascú. Prenent això com a base, sí que és cert que hi ha aliments que gràcies a les seves característiques i qualitats hi tenen un paper més important. Aprofitant que acabem de passar la III Setmana del Cor, avui parlem més en particular del paper de les carns d’au, en concret de pollastre i gall dindi, en una dieta cardiosaludable.

Moltes publicacions científiques realitzades a les darreres dècades han conclòs que hi ha un increment del risc de malalties cardiovasculars en les dietes altes en greix i àcids grassos saturats, mentre que les baixes en greix i amb més àcids grassos monoinsaturats i poliinsaturats són protectores davant aquestes patologies.

En conclusió i per què tinguem una informació més digestible:

La diferència principal entre les carns vermelles i la de pollastre i gall dindi és que aquestes últimes són molt més magres, és dir amb menys greix, tal i com es deia en el post anterior. A més, aquest poc greix és menys saturat i més poliinsaturat, la qual cosa vol dir que el seu consum és més recomanat en dietes cardiosaludables, tal i com queda recollit a les recomanacions de la American Heart Association (2006).

També en dietes de protecció per a persones trasplantades de cor és un component molt adequat ja que aporta poc greix, menys proporció d’àcids saturats i més de poliinsaturats que altres carns i el seu contingut en sodi no és dels més alts. Junt amb el peix, és la font proteica més aconsellable en les dietes de trasplantats de cor.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Cuida el teu cor!!!

Anuncis

Menys sucre refinat, més dolç natural

El sabor dolç és el que més adeptes té entre la gent i és el sabor que va més lligat als nostres hàbits, estils de vida i emocions. Tant si estem tristos com contents acostumem a recórrer a la xocolata que tenim al rebost o robem les galetes dels nostres fills; o bé, si una tarda tenim una baixada de sucre i ens notem amb poca energia ens llancem a la primera fleca que trobem per comprar una bossa de croissantets o bé una coca i ho acompanyem amb una beguda ensucrada. Que bo!!! Però, alhora, que perillós… perquè aquest dolç tan extrem té un cantó amarg que molts encara desconeixen.

La muntanya russa

Així com el cafè té un efecte estimulant, la resta d’aliments també presenten efectes en l’organisme. En el cas dels productes ensucrats produeixen daltabaixos en els nivells de sucre en sang en poc temps, ocasionant una sensació similar a la d’un viatge en muntanya russa!!!! Imaginem que el cos ens demana xocolata o unes postres ensucrades. Una vegada a dins de l’estómac, ens sentim reconfortats i amb molta energia però al cap d’una estona ens ve la baixada de l’atracció, ens sentim cansats i necessitem… més sucre!!! Aquest cicle tan inofensiu a la llarga pot comprometre la salut de l’organisme i també el nostre estat d’ànim: ara ens sentim animats i al cap de mitja hora ens sentim tristos i ho compensem menjant un dolç i així continua la roda…Però aquí no s’acaba la història, el sucre que mengem avui en dia és un aliment refinat obtingut a partir de la canya de sucre, o principalment de la remolatxa mitjançant procediments químics. Durant el procés d’extracció s’obté només sacarosa (glucosa més fructosa) i alguns contaminants procedents del procés d’extracció perdent la fibra, els minerals, les vitamines i els oligoelements que tenia d’origen. Per poder metabolitzar-lo el cos se les ha d’enginyar i recórrer a les pròpies reserves de vitamines i minerals, primer les que troba en la sang i després les que es troben al cervell i als ronyons, una situació que va desmineralitzant l’organisme.

Avui en dia la utilització de sucre s’ha estès en la major part dels aliments que consumim: productes de pastisseria, galetes, pans de motllo, salses preparades, cereals d’esmorzar… El sucre integral també presenta els mateixos inconvenients que el refinat, exceptuant el sucre conegut amb el nom de rapadura perquè s’obté mitjançant un procés de liofilització que preserva les vitamines i minerals.

Dolços sans i naturals

Però això què significa? Hem de renunciar al sabor dolç? En absolut! El dolç és necessari pel nostre organisme ja que l’ajuda a tonificar, en especial, l’estómac, el pàncrees i la melsa. Per una banda podem recórrer al sabor dolç propi d’aliments naturals com les verdures, entre elles la carbassa, la pastanaga i el bròquil; la fruita deshidratada i els cereals integrals també proporcionen un sabor dolç, sempre i quan es masteguin i s’ensalivin adequadament.

Com a alternativa al sucre de taula podem recórrer a les melasses de cereals: d’arròs, ordi, blat o blat de moro. La més nutritiva de totes és la d’ordi i totes s’obtenen per fermentació del cereal, un procés que afavoreix la digestibilitat del producte i que al mateix temps millora el seu valor nutricional ja que durant la fermentació els glúcids, proteïnes i greixos es converteixen en sucres senzills, aminoàcids i àcids grassos simples, al mateix temps que es sintetitzen vitamines i enzims afavorint una bona assimilació d’aquest producte per part de l’organisme sense tenir els efectes negatius del sucre refinat. Una altra excel·lent alternativa és la estèvia, coneguda com la planta dolça, que té infinites propietats beneficioses per l’organisme: regula els nivells de sucre en sang i també regula la tensió arterial al mateix temps que és capaç de treure l’ansietat per menjar. La mel de bona qualitat també és una alternativa interessant. I evita els edulcorants artificials com la sacarina o l’aspartam, perquè no són amics de la bona salut.

En definitiva, posa a la teva vida més verdures i més cereals integrals que t’ajudaran a saciar el dolç que et demana el cos i endolça les postres amb melasses de cereal, mel de bona qualitat o stevia. Tindràs més energia física i mental i evitaràs molts problemes de salut. Prova-ho tu mateix!

1– Introdueix l’hàbit de menjar més verdures dolces com la carbassa i la pastanaga, així com també cremes de verdures dolces (de carbassó i pastanaga, de fonoll i ceba…) que ens relaxaran i afavoriran un bon sistema digestiu.

2– Acostuma’t a menjar cada dia cereal integral de bona qualitat. És molt important cuinar-lo bé durant temps i amb el foc baix i, sobre tot, mastegar-lo bé perquè quan es combina amb la saliva trenquem les molècules d’hidrats de carboni obtenint glucosa de bona qualitat necessària per les funcions vitals de l’organisme. Veuràs que d’aquesta manera, les ganes de menjar dolç disminuiran.

3– Combina els cereals integrals amb els llegums i amb verdures dolces. D’aquesta manera el cos rebrà els hidrats de carboni i proteïnes que necessita. Si reduïm el consum de proteïna animal i de greix saturat el nostre cos ens demanarà menys sucre!

4– És important cuinar i amanir els plats amb oli de bona qualitat i no restringir-ne el seu ús, perquè les dietes molt baixes en greix de bona qualitat, com els olis de primera premsada en fred, afavoreixen el desig de menjar aliments dolços.

5– Si et ve de gust menjar dolç, decanta’t per les compotes de fruita sense sucre afegit o fruita seca com orellanes, dàtils, panses o unes galetes amb melassa de cereal, per exemple.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Menys sucre refinat, més dolç natural

La Carxofa

– La carxofa és una hortalissa molt rica en fibra, que ens ajudarà a controlar el nivell de colesterol a la sang i a prevenir el restrenyiment.

– És depurativa: ajuda els ronyons a eliminar per l’orina totes les substàncies tòxiques acumulades dins el nostre organisme.

– Està indicada en cas de diabetis, ja que és fàcil de digerir i ajuda a regular el nivell de sucre a la sang.

– La carxofa ajuda a prevenir o a alleujar les malalties del fetge i la vesícula biliar.

– Perquè no s’oxidi i canviï de color quan les pelem, les podem guardar en un bol amb aigua i suc de llimona o vinagre.

– Temporada: tardor-primavera.

Cloïsses amb carxofes

Ingredients: (per a 2 persones)

  • – 4 carxofes tancades
  • – 10 cloïsses mitjanes
  • – 1 pot petit de mongetes
  • – pebrot vermell escalivat
  • – 2 alls tendres
  • – 5 pebrots de Padrón
  • – 1 pessic d’herbes provençals

Preparació:

  1. Tallem un tros de la tija de la carxofa i la tallem per on creiem que comença el cor. Pelem el cor com si fos una taronja i fem el mateix amb la part de la tija, mirant de no tallar la polpa blanca de la carxofa.
  2. Traiem els pèls que hi ha a l’interior de la carxofa, que són els responsables principals que la carxofa sigui amargant. Podem fer servir un estri per fer boletes.
  3. Posem els trossos de carxofa que hem fet en un bol amb aigua i una mica d’àcid ascòrbic, perquè no s’oxidin.
  4. Escalfem una paella al foc. No hi fiquem l’oli, encara, perquè es podria cremar.
  5. Tallem els alls tendres en anelles fines.
  6. Tallem el cor de la carxofa a grills, de manera radial, i les tiges a trossets petits.
  7. Tirem un bon raig d’oli a la paella que tenim al foc i hi posem els trossets de carxofa. Hi afegim una miqueta de sal i pebre negre acabat de moldre. Ho remenem una mica perquè la carxofa es vagi daurant.
  8. Tallem el pebrot verd a dauets ben petits.
  9. Un cop tenim les carxofes ben daurades, hi afegim els trossets de pebrot verd i, en acabat, els alls tendres.
  10. Traiem la paella del foc i deixem que es refredi una miqueta. Un cop ha baixat de temperatura, hi afegim mig got d’aigua, aproximadament. Hem de calcular que hi hagi prou aigua per coure les carxofes i també perquè s’evapori i no en quedi gaire a la paella.
  11. Hi afegim ara les herbes.
  12. Quan gairebé no quedi aigua, abaixem el foc i hi afegim el pebrot vermell escalivat tallat a dauets.
  13. Ja podem abocar-hi les mongetes. No les esbandim perquè continguin part del seu midó, perquè ens espesseixi la cassola.
  14. Hi afegim les cloïsses.
  15. Tapem la paella, deixem que arrenqui el bull suaument una altra vegada i, tant bon punt s’hagin obert les cloïsses, ja podem seure a taula.

Informacio Nuticional:

  • La carxofaLes carxofes ajuden a prevenir les malalties del fetge i la vesícula biliar.
  • Permeten eliminar, per l’orina, les substàncies tòxiques acumulades a l’organisme.
  • Si les guardem en un bol amb aigua i suc de llimona, vinagre o àcid ascòrbic, evitarem que s’oxidin i canviïn de color.

Recepta extreta de “Cabrils Gastronòmic”

Origen: La Carxofa

Les carns de pollastre i gall dindi abracen el nostre cor

En mig de la Setmana del Cor (del 23 al 26 de setembre) volem fer la nostra aportació. Està molt clar que parlar de salut no vol dir només la negació de la malaltia, sinó que inclou una forma de vida, hàbits, rutines que inclouen l’alimentació, exercici físic, manteniment de pes adequat, etc.

L’any passat per aquesta setmana també vàrem parlar del paper de les carns de pollastre i gall dindi en una dieta cardiosaludable. Volem resumir en només tres punts perquè menjar carn d’aus és un factor favorable en una dieta sana, equilibrada i que permet mantenir en bones condiciones el nostre cor:

  1. Tant el pollastre com el gall dindi són molt magres: una ració de pit de gall dindi té 0.8 g de greix , mentre que la cuixa de pollastre en té 5.1.
  2. La qualitat d’aquest poc greix és bona ja que hi ha un percentatge força superior d’àcids grassos insaturats.
  3. Aquestes carns permeten fer preparacions que donin com a resultat uns plats també baixos en greix.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Les carns de pollastre i gall dindi abracen el nostre cor

El seitan

El seitan és la proteïna vegetal per excel·lència. És fàcil de cuinar, molt versàtil i molt saborós, per no parlar de les seves excel·lents propietats nutritives. Això sí, els celíacs ni us hi apropeu, perquè és pur gluten de blat.

El seitan és un producte elaborat a partir del gluten de blat i que presenta un alt nivell proteic: conté tots els aminoàcids essencials, raó per la qual és un perfecte substitut de la carn. Uns 180 g de seitan cobreixen els requeriments proteics d’una persona normal i només contenen 140 Kcal: la carn, amb la mateixa quantitat de proteïnes, presenta el doble de calories. El millor de tot és que agrada tothom, en especial els nens, perquè té una textura agradable i és molt saborós. També és fàcil de trobar i de cuinar i és molt digestiu. Si no el coneixeu, us el presentem.

Font: ‘Nutrición energética y salud’, Dr. Jorge Pérez-Calvo, Grijalbo, 2003

‘El equilibrio a través de la alimentación’, Dra. Olga Cuevas, IFP Sanitari Roger de Llúria, 2007

Propietats nutricionals

El gluten és la proteïna del blat, que alhora és una mescla de dues proteïnes, la diadina i la glutinina. El 24% del seu pes total són proteïnes (més que el bou, un 20% o el porc, un 16%) i és especialment ric en lecitina. No té colesterol i ajuda a reduir-ne els nivells a la sang i és baix en greixos (0,30%; el bou en té un 13% i el porc un 24%). També té minerals com el calci.

Efectes sobre l’organisme

El seitan reforça el cos i és especialment interessant per a nens i esportistes. Segons la medicina oriental, és un aliment moderat, ni excessivament contractiu ni excessivament expansiu, per tant també serveix per centrar i per equilibrar la dieta.

Canvis vitals

Tornem a insistir en la necessitat imperiosa de reduir la ingesta de carn a la nostra dieta. El problema quan reduïm o eliminem la carn és que no sabem com procurar-nos les proteïnes d’alt valor biològic que necessitem. El seitan és la solució més còmode, pràctica i saborosa. Però tingueu també presents el tofu, el tempeh i la combinació cereal integral amb llegum.

Com es cuina

El venen ja cuinat i envasat al buit, per tant no cal invertir gaire temps en la seva preparació. De tota manera si teniu problemes digestius feu-li una cocció llarga, com un estofat. Sí, es pot estofar i de fet es cuina com la carn: es pot fregir, arrebossar, enfornar i, esclar, estofar. El seitan no demana grans habilitats culinàries a la persona que l’ha de preparar: es pot passar per la paella volta i volta i afegint-hi una mica de salsa de soja (tamari o shoyu) queda boníssim. És una solució perfecta per a totes aquelles persones que volen reduir la ingesta de carn però no saben com substituir el tall de cada àpat. També és ideal per preparar salsa bolognesa o el farcit dels canelons: per aquestes receptes, feu servir el seitan exactament igual que la carn.

Recepta bàsica

Aquesta és un recepta molt bàsica i molt ràpida, per quan no volem invertir temps en la cuina. La xef Montse Vallory també té una recepta fantàstica a la seva secció.

Seitan a la planxa amb all i julivert:

  • Per a 3-4 persones
  • Ingredients
  • 250 g de seitan
  • ½ gra d’all picat
  • 1 cullerada d’oli d’oliva
  • Julivert picat

Elaboració:

  1. Talleu el seitan en rodanxes (n’hi ha que ja els venen així)
  2. Daureu l’all a la paella amb poc oli. Que no s’enfosqueixi gaire perquè es torna amarg.
  3. Afegiu el seitan i el julivert, tapeu i cuineu a foc baix-mig uns minuts i feu per l’altra banda. El podeu acompanyar de pickles, fulla verda o rave ratllat, per fer-lo encara més digestiu.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: El seitan

El Cogombre

Originari del sud d’Àsia, es conreava a l’Índia fa més de 3.000 anys. A Grècia i Roma va ser adoptat com a aliment i estès pels romans a tota Europa i Colom posteriorment a Amèrica. El cultiu del cogombre es confon amb la història de la humanitat. És de la família de les Cucurbitàcies i necessita d’un clima temperat, per conrear-se en òptimes condicions.

Ric en aigua, està associat a l’estiu i a les amanides i gaspatxos. S’ha de menjar fresc i si és possible amb la pell.

La saviesa popular li atribueix propietats benèfiques per a la salut en el tractament de la gota, l’obesitat i malalties del cor. També s’assenyala com alleujament d’ulls cansats i inflamats, per la picada de vespes i, especialment, com mascareta per a la pell.

Propietats / Salut del Cogombre

Els cogombres no són una bona font de nutrients segons les anàlisis. El nutrient més abundant és l’aigua.

Una petita quantitat de carotè beta es troba en la pell verda, però un cop pelat el cogombre, la quantitat es redueix gairebé a zero.

Així mateix, els cogombres amb pell tenen un major contingut nutricional com fibra i vitamina A, que es pot perdre en ser pelats.

No obstant això, se l’associa al silici. D’aquí la seva capacitat per dotar d’elasticitat a les cèl·lules i actuar sobre la pell, el cabell, les ungles etc ..

Tradicionalment se l’ha considerat un excel·lent aliat de la pell.

El seu gran contingut en aigua reforça algunes propietats diürètiques i laxants. És bon ingredient per a les dietes de control de pes o d’aprimament.

Varietats de Cogombres / Temporada

El cogombre està associat a l’estació estiuenca. La seva temporada tradicional s’estén de juny a setembre, si bé és fàcil trobar-lo tot l’any al mercat.

Un cogombre està al punt d’alta qualitat, quan és uniformement verd, ferma però es trenca fàcilment. No permeti que els cogombres es posin grocs.

Bàsicament tenim tres varietats:

Cogombre curt i cogombre (“tipus espanyol“). Són varietats de fruit petit (longitud màxima de 15 cm), de pell verda i ratllada de groc o blanc. S’utilitzen per a consum en fresc o per adobat, en aquest cas recol·lectat més petits.

 

 

 

Cogombre mitjà llarg (“tipus francès“) similars als produïts a Almeria

 

 

 

 

I el Cogombre llarg (“tipus holandès“). Varietats els fruits superen els 25 cm de longitud.

 

 

Preparació / Conservació del Cogombre

Un truc fàcil és submergir els cogombres en aigua amb sal. D’aquesta manera es remou una mica el contingut natural d’aigua. Els cogombres segreguen aigua i dilueixen l’afegiment de les amanides.

Els cogombres aguanten bé a la nevera aproximadament un parell de setmanes.

Mai s’han de guardar dins d’una bossa de plàstic, ja que així s’accelera el procés de maduració. També es mantenen frescos dins d’un recipient de vidre amb aigua freda, introduïts verticalment per la tija.

Aquesta hortalissa. pel seu elevat contingut d’aigua no admet la congelació, ni sencera, ni trossejada perquè queda tova i aquosa.

Informació Nutricional

(6 rodanxes grans o 8 petites de cogombre cru amb pell)

Calories 5 
Proteïna quantitat no significativa

Fibra dietètica 1 gram 
Carbohidrats 1 gram

Fibra dietètica 0,4 mg 
Calci 7 gm

Vitamina A 70 IU 
Vitamina C 3 mg 
Ferro quantitat no significativa

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: El Cogombre

Fonts naturals de calci

La llet i els seus derivats no són els únics aliments que tenen alts nivells de calci.

Hi ha altres fonts alternatives que són adequades especialment per a persones que són intolerant a la lactosa o que per altres raons no consumeixen lactis.

És important consumir cada dia aliments amb alts nivells de calci ja que el mateix es perd una part tots els a través de l’orina.

Una adequada dieta alta en calci ajudés a prevenir malalties dels ossos, millorés l’estat de dents i permetrà tenir una vida més saludable.frutas

Persones de totes les edats han de consumir aliments amb calci per poder tenir un cos sa no només els nens o gent gran com es pensa.

Algunes dietes vegetarianes exclouen els làctics pel que les persones que segueixen aquest tipus de règims poden tenir deficiència de calci i si no el substitueixen amb aliments amb calci però d’altres grups alimentaris.

No hi ha excuses per no consumir calci ja que encara que no consumim lactis es poden obtenir d’altres fonts naturals.

Si tenim dubtes sobre el nivell de calci hem de consultar el metge ja que en cas de ser necessari es pot prendre suplements de calci per complementar la ingesta dels aliments.frutos-secos-avellana

Aliments amb alts nivells de calci:

  • – tija i fulles del nap
  • – fulles de remolatxa
  • – algues marines
  • – soja
  • – blat de moro
  • – civada
  • – llavors de sèsam
  • – llavors de rosella
  • – llavors de gira-sol
  • – avellanes
  • – ametlles
  • – castanyes
  • – nous
  • – fesols
  • – cigrons
  • – julivert
  • – espinacs
  • – col
  • – porro
  • – fonoll
  • – figues seques
  • – préssec
  • – taronja
  • – pruna
  • – banana
  • – fresa o maduixa
  • – llevat de cervesa
  • – tofu
  • – miso

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Fonts naturals de calci

Oli calent, oli dolent

Els olis són molt sensibles a la calor i a la oxidació. Com explica la doctora en bioquímica Olga Cuevas a ‘El equlibrio a través de alimentación”, a partir dels 70 graus els àcids grassos insaturats (el que predominen en la majoria d’olis) canvien la seva disposició espacial i es converteixen en àcids trans. Conseqüència: s’obtenen molècules que l’organisme no reconeix i que són tòxiques.

A partir dels 100 graus tots els olis pateixen polimeritzacions i esdevenen compostos molt difícils de digerir i que afecten el fetge i la vesícula biliar.

Si voleu fregir, no deixeu que l’oli fumegi, perquè quan un oli s’escalfa tant es transforma químicament, perd totes les propietats saludables que hauria pogut tenir i es converteix en una substància plena de radicals lliures i elements cancerígens com l’acroleïna.

Els olis monosaturats, com el d’oliva, el de palma o el de coco, comencen a fumejar quan arriben als 190-200 graus; els poli-insaturats, com el de sèsam o girasol, a partir dels 170-180.

Sí, aquest post es podria acabar convertint en un dels més llegits i en un dels més ignorades del portal. “Sí, l’he llegit. Molt interessant,”, ens diuen, “però no ho faré”. No m’estranya: volíem que fos una secció en positiu, però de vegades sembla un decàleg de prohibicions alimentàries i de normes sobre el que hem de menjar i com ens ho hem de menjar. “Un dels pocs plaers que ens queden a la vida i van aquests i ens diuen el que hem de fer”, deveu pensar alguns. Bé, no és exactament així… La intenció és menys malèvola, de veritat: només posem informació al vostre abast perquè després pugueu prendre decisions informades.

Dit això, parlem dels fregits, segurament el sistema de cocció més usat a casa i segurament el sistema de cocció més nociu per la nostra salut després del microones. Això no vol dir que no en puguem menjar, però s’ha de fer molt de tant en tant, millor en dies de fred que en dies de molta calor i seguint unes pautes molt senzilles que us expliquem al text complementari perquè un sistema de cocció poc saludable no s’acabi convertint en un sistema de cocció tòxic.

Més consideracions, aquestes sobre els efectes dels olis fregits en l’organisme: segons la medicina tradicional xinesa, els fregits escalfen molt el cos, en especial el fetge i la vesícula biliar. Això pot sonar estrany des d’una mentalitat medico-científica occidental, però al final no és res més que una manera diferent d’explicar el mateix. Quines conseqüències té aquest escalfament? Pot produir mal de cap, digestions pesades, somnolència, irritabilitat i mal geni, falta de lucidesa, i acumulacions com abscessos, grans, acne, èczemes, vermellor a la pell, etc. Si us teniu algun d’aquests símptomes, reduïu el consum de fregits immediatament i notareu que aviat milloren. Ja veieu, doncs, que els típics menús infantils de restaurant, el pollastre arrebossat amb patates fregides, no són precisament un aliment saludable per als més petits. Quines alternatives tenim al fregit? Ben poques, la veritat, però és cert que algunes de les coses que fem en una paella amb oli les podríem fer al forn amb molt menys oli. Les alternatives reals són explorar altres possibilitats de coure els aliments, com bullir, el vapor o el forn. I si de molt tant en tant voleu menjar un fregit, endavant les atxes, però no fregim per sistema tot el que ens passi a les mans quan estiguem a la cuina. Per millorar la digestió dels greixos fregits podeu menjar picles (verdura fermentada, com el xucrut), gingebre, rave o nap picant.

Olga Cuevas. Nutricionista i fitoterapeuta

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Oli calent, oli dolent

Una simple arrel: la Pastanaga

Si, és una simple arrel, però la tradició i la ciència li atorguen múltiples propietats, des de millorar la vista fins a prevenir el càncer. La clau de tot plegat es troba en el seu color taronja, un color que promet salut, i en el fet que sigui una verdura d’arrel, el que li atorga una interessant energia vital.

Hi ha una cantarella que es repeteix en qualsevol discurs sobre alimentació equilibrada: s’han de menjar verdures, diuen. Segurament aquest és un dels pocs punts en els que coincideixen absolutament tots els nutricionistes, des dels més convencionals fins als més heterodoxes. Les verdures aporten hidrats de carboni, minerals i són una enorme font de vitamines. I també aporten riquesa, textura, i color al plats. Poden ser rodones, com la carbassa, de fulla verda, com les bledes o d’arrel, com el nap o la pastanaga. L’ideal és combinar els tres tipus de verdura en els àpats, i així aprofitareu al màxim les diferents propietats nutricionals i energètiques de cada tipus de verdura.

Propietats nutricionals

La pastanaga és un dels aliments que contenen més betacarotè, (provitamina A), un potent antioxidant que té moltíssimes propietats beneficioses per l’organisme que després explicarem. Cent grams de pastanaga contenen 28, 000 IU (unitats internacionals) de provitamina A. Per tenir una bona referència, la ingesta diària recomanada és d’entre 4.000-5.000 IU per adult i entre 1.500 i 4.000 per un nen. Entre d’altres propietats la provitamina A protegeix contra el càncer i va molt bé contra els problemes de visió nocturns, les infeccions i mals d’oïda, i la sordesa.

La pastanaga també destaca per la gran quantitat de silici que té en comparació a d’altres verdures, un mineral essencial per l’organisme pel paper que juga en el metabolisme del calci i perquè enforteix el teixit connectiu. També té molt ferro, potassi, fósfor, sodi, calci,magnesi i àcid fòlic.

Efectes sobre l’organisme

Una de les prinicipals virtuts de la pastanaga és el seu efecte alcalinitzant (és a dir, que elimina o compensa els àcids residuals en la sang, com l’àcid úric) i depuratiu de la sang. Què vol dir això? Que és una meravella per combatre veritables tortures adolescents com l’acné juvenil i altres problemes de pell, com els forúnculs i en general per combatre infeccions a la pell, la boca i les vies urinàries i digestives, perquè exerceix

un important efecte antiinflamatori sobre les mucoses. És diurètic i estimula l’eliminació de residus i ajuda els ronyons.

També tonifica la zona digestiva, en especial l’estómac, la melsa i el pàncrees i per tant la digestió. Això el converteix en un excel·lent aliat en casos de diarrea –per la seva riquesa en pectines— i d’estrenyiment. I si algun dia sentim que alguna cosa no ens ha sentat bé, també combat la indigestió, inclosa la cremor d’estómac. Conté un àcid essencial que té propietats vermífugues i que és antiparasitari i funciona especialment bé contra els oxiürs, un tipus de cuc que molts pares i mares segurament coneixeran.

No cal dir que és excel·lent per la vista, un altre llegat de la tradició que la ciència ha corroborat: la vitamina A és la responsable que es fabriqui rodopsina, un pigment sensible a la llum que contribueix a mantenir en bon estat la conjunctiva i la còrnia i que evia la ceguesa nocturna. El betacarotè que conté també ajuda la pell perquè protegeix del sol, estimulant la producció de melanina. És la verdura autobroncejadora per excel·lència. (d’això ja us en parlarà la nutricionista Jordina Casademunt d’aquí a molt poc).

Si es menja crua contribueix a millorar l’estat de les dents i les genives, en especial en el cas dels més petits. Crua ratllada o en suc, servida amb una mica de llimona, ajuda a purificar el fetge.

També és considera una bona verdura per combatre el desig de menjar dolços, en especial si es menja crua: alguns estudis diuen que produeixen un increment en la sang del nivell de sucre d’una forma més ràpida i duradora que el sucre refinat, sense arribar a un nivell tan extrem com aquest.

Per últim, les pastanagues ajuden a incrementar el nivell de llet en les mares que alleten i en nens ajuden a superar el sarampió i la varicel·la.

Font: “Healing with whole Foods”, PAUL PITCHFORD North Atlantic Books, 2003 “Eat to beat cancer”, ROSY DANIEL i JANE SEN Harper Collins, 2003

Canvis vitals

Tradicionalment la pastanaga s’ha fet servir per prevenir i combatre el càncer, i la ciència ha donat la raó a aquest antic costum: la raó és el seu elevat nivell de betacarotè, un potent antioxidant, i també perquè conté un oli essencial que mata els paràsits i que, segons la medicina xinesa, té la propietat de reduir ‘acumulacions’, com seria el cas dels tumors. En qualsevol cas, no seria una mala idea incrementar-ne el consum si patiu algun tipus de càncer.

Com es cuina

La provitamina A és sensible a la llum però suporta prou bé les coccions, així que si mengeu pastanagues crues o en forma de suc és millor que no les deixeu fora gaire estona. Per preservar millors les vitamines, millor coccions suaus (al vapor) o ràpides com un saltejat, o lentes i a foc baix, com un estofat, ideal per l’hivern. I quina quantitat heu de menjar si patiu algun dels problemes que explicàvem més amunt? Els especialistes parlen d’uns 170 grams de pastanagues al dia o un o dos gots si es pren en suc. Parlant d’això: no és recomanable prendre més de quatre gots al dia perquè això debilitaria els ronyons (un dels principals símptomes és la pèrdua de cabell).

Receptes bàsiques (pickles)

Ingredients:

  • Pastanagues
  • Sal marina
  • Aigua
  • 1 flascó de 250 g ben net

Preparació:

  1. Ompliu el flascó amb pastanagues
  2. Cobriu amb aigua i una culleradeta de sal marina
  3. Tanqueu bé el flascó i deixeu-lo areserat de la llum una setmana perquè les pastanagues fermentin. La verdura ha d’estar una mica cruixents i no toves quan el torneu a obrir: si no és així, més val que llenceu el contingut perquè vol dir que alguna cosa no ha funcionat bé.

Els pickles regeneren la flora intestinal i ajuden a millorar la digestió,. No cal menjar-ne gaires en cada àpat: amb una cullerada ja n’hi ha prou. Ideals per prendre a la primavera.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Una simple arrel: la Pastanaga

Celiaquia, una malaltia poc coneguda

Una malaltia poc coneguda

Els celíacs són persones que, per una predisposició genètica, reaccionen a la ingesta del gluten, proteïna present al blat, civada, ordi i sègol. Ingerir gluten els provoca una lesió a les vellositats del budell prim que afecta la capacitat d’absorbir els nutrients dels aliments. La reacció al gluten, però, varia segons la sensibilitat que tenen les persones a aquesta substància. Fins i tot hi ha casos de persones que han menjat algun aliment no que tingués gluten sinó que havia estat en contaminació amb el gluten i que van haver d’anar a urgències i ser ingressades a l’hospital (per exemple, unes patates fregides en un oli usat prèviament per fregir bunyols de farina; és el que s’anomena “contaminació creuada”). De fet, s’ha calculat que un celíac no pot tolerar més de 50 mil·ligrams de gluten al dia.

Des de l’Associació de Celíacs de Catalunya afirmen que un 1% de la població occidental pateix la malaltia (o pot desenvolupar-la). La xifra d’incidència a Espanya és de 450.000, i a Catalunya d’uns 70.000. Però no totes aquestes persones estan diagnosticades: a l’Estat ho estan unes 30.000 persones, i a Catalunya 7.000. Això vol dir que hi ha molta gent que té la malaltia i no ho sap. Cada vegada arriba a l’Associació gent més gran a qui han detectat la malaltia, per exemple als 60 anys.Encara que no se’ls diu celíacs, també es poden considerar celíaques les persones que tenen Dermatitis Herpetiforme (DH), o malaltia celíaca de la pell, que és una afecció cutània en què es produeix una erupció semblant a les urticàries i intensament pruriginosa. Les persones amb DH presenten, en la major part de casos, una lesió severa de la mucosa intestinal semblant a les persones amb celiaquia, que també respon positivament a la supressió del gluten de la dieta, per la qual cosa el tractament ha de ser el mateix que el d’un celíac. Inclús hi ha gent que té les dues malalties, però la DH és minoritària.Per últim, també hi ha al·lèrgics al gluten que poden arribar a fer un xoc anafilàctic. Hi ha una gran varietat de símptomes i de malalties associades…A Catalunya ja el 1976, a Sant Joan de Déu, es diagnosticaven casos de celiaquia. De fet, la malaltia només es coneix a partir de la segona meitat del segle XX. A nivell europeu es va descobrir a finals de la segona guerra mundial, quan amb la reintroducció del pa a Holanda es veure que molts nens es tornaven a trobar malament. D’allí es va arribar a la conclusió que alguna substància del pa els feia mal…

Afectació a la vida quotidiana

L’Olga ens explica els inicis de la presa de consciència envers la malaltia: per casualitats de la vida, les dates de diagnòstic de celiaquia de la meva filla i de l’Anna van ser molt properes, amb pocs mesos de diferència vam saber que estàvem afectades per aquesta malaltia i vam començar a tenir ganes de normalitzar-la. L’anna afirma que per ella va ser una alliberació però que per molta gent és un xoc: quan et diagnostiquen la celiaquia penses “i ara què faig, i ara què menjo?”.

És un canvi per tota la vida.

Els nens tenen una avantatge important: que són molt adaptables. En el cas de la meva filla, explica l’Olga, va conèixer els aliments sense gluten quan era molt petita i pràcticament no recorda com és menjar amb gluten. Un celíac, de fet, no deixa de menjar més sa que les altres persones: verdura, amanida i altres components de la dieta mediterrània estan a l’ordre del dia. Una persona no celíaca pot decidir menjar un entrepà a qualsevol bar, però nosaltres això no ho podem fer. Si anem a establiments públics de restauració hem de triar plats que per naturalesa no tinguin gluten: tall a la planxa, amanides, etc. Als bars i restaurants no tenen pa ratllat sense gluten per fer un arrebossat, per exemple. En canvi, en altres ciutats europees és possible –i fins i tot freqüent- trobar als restaurants menús aptes per a celíacs. Moltes famílies en què hi ha més d’un celíac tenen problemes econòmics per alimentar-se sense arriscar la seva salut. Segons ens expliquen l’Anna i l’Olga, cuinar sense gluten per tota la família és inviable econòmicament. I a més tampoc has de treure el gluten a tothom que no ho necessita perquè l’oferta amb gluten és molt més rica. El que fa la dieta sense gluten és que facis més coses elaborades a casa i et fa ser molt més conscient de l’alimentació. Si una cosa no podem menjar els celíacs és menjar pre-cuinat. La gent a poc a poc es va sensibilitzant però no és fàcil. Fins que no estàs afectat directament o indirecta no et sensibilitzes, no es pot arribar a tot!

Gluten i medicaments

Els laboratoris farmacèutics sí que estan obligats legalment a declarar si un medicament conté gluten, des del 1989. També existeixen vàries llistes orientatives per als metges, però cal consultar sempre el prospecte dels medicaments. Això no és aplicable a un altre tipus de productes que es venen en farmàcies o botigues de dietètica.

30 anys d’associació a Catalunya

L’Associació de Celíacs de Catalunya va ser la primera de les que existeixen a Espanya, amb 30 anys d’experiència. Fou fundada el novembre de 1976 per un grup de pares i metges de l’Hospital Universitari Sant Joan de Déu. Entre altres tasques, l’associació publica la revista Tribuna celíaca. També publica, un cop cada dos anys, un llistat dels productes que no tenen gluten. Tal com ens expliquen l’Anna i l’Olga, els celíacs anem a comprar sempre amb el llibre a la mà. La idea és que quan s’aprovi la nova llei d’etiquetatge no s’hagi de fer cap més llibre com aquest. Així serà molt més fàcil. Hi ha alguna marca que indica en cada producte si conté gluten o no, però és l’excepció i no pas la regla. A comprar o vas amb el llibre o bé la varietat no existeix, sempre acabes comprant les mateixes coses que saps segur que no porten gluten. De fet, com més naturals són les coses menys gluten porten.Una altra feina que fa l’associació catalana és acollir els nous diagnosticats. També té una funció molt important de conscienciació mitjançant xerrades. Quan vas al metge i et diagnostica celiaquia, saps que no pots prendre gluten i deixes de menjar pa, pasta, etc. Però no saps si el caldo preparat, per exemple, té gluten o no. I és que a més de trobar-se en el blat, l’ordi, el sègol i la civada, el gluten pot formar part d’embotits, sopes i caldos envasats, xocolates, caramels, cervesa, flams, salses, formatge ratllat i patés.
Just ara comencen a haver-hi grans superfícies que introdueixen productes on queda clar que no contenen gluten. En aquest sentit és molt útil el llibre que publica l’associació.Pel que fa a les escoles, si un cuiner o cuinera d’un menjador escolar ho sol·licita pot rebre assistència per part de l’associació. Encara que les escoles per llei no estan obligades a oferir menú per celíacs, acostumen a estar obertes a aquest tipus de menús, especialment les escoles bressol.

Una nova delegació pel Penedès

L’Associació de Celíacs de Catalunya actualment té delegacions a les capitals de província. L’Anna Tomàs i l’Olga Cuesta ens expliquen: A nosaltres sempre ens toca anar a Barcelona. Ara pretenem crear una delegació a Vilafranca, i si serveix per englobar les tres comarques millor.
Aquest dimarts passat, aprofitant la xerrada que la tecnòloga Laia Ripoll va fer a l’Escorxador de Vilafranca, la presidenta de l’Associació de Celíacs de Catalunya, Matilde Torralba, ha portat els papers a l’Anna i l’Olga perquè la nova delegació pugui constituir-se. Tal com ens han explicat, un cop estiguin constituïts com a ONG i després de l’èxit de convocatòria d’aquest dimarts (amb unes 76 persones assistents a la xerrada, entre celíacs, cuiners d’escoles i un parell de persones del sector de la restauració) intentarem buscar un local que sigui un punt de trobada per les nostres activitats: parlar amb els restaurants, les escoles, trobar-nos i passar-nos receptes, fer sortides amb la canalla, tractar amb els adolescents celíacs perquè no se sentin aïllats, etc. Dins de casa és molt senzill controlar el que menges, el nostre objectiu és normalitzar-ho fora de casa. Que puguem anar a fora i menjar sense gluten, com hi ha qui menja vegetarià, diu l’Olga. L’Anna ens explica que hi ha una moda a Anglaterra que consisteix en demanar menjar sense gluten (persones que no són celíaques). Si estàs 15 dies sense menjar gluten, et trobes millor. Però això ens perjudica perquè per nosaltres no és un capritx ni una mania, és un assumpte de salut.
I un altre aspecte de la normalització són els preus, que haurien de ser semblants entre els aliments amb i sense gluten. A Espanya no es té en compte que l’únic medicament del celíac és la seva alimentació especial. No hi ha cap ajuda de l’Administració, ningú ens sufraga l’accés de cost dels aliments sense gluten. Un paquet de pasta per sopa amb gluten val 90 cèntims i sense gluten val 3 euros. És cert que el pa ha pujat de preu, però és que dues barretes de pa sense gluten costen més de 3 euros! Realment és un esforç econòmic. I si es vol fer el pa a casa, la farina amb gluten és fàcil de treballar però la farina sense gluten no. La majoria dels celíacs tenim robot de cuina que ajuda a amassar, comenta l’Anna.

Associació de Celíacs de Catalunya

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Celiaquia, una malaltia poc coneguda