Arxiu d'etiquetes: SALUT

Beneficis del vinagre

El vinagre és un ingredient multiusos que des de l’antiguitat ha estat utilitzat per a la llar, la bellesa i per suposat la salut. Pels seus beneficis és ideal per tractar problemes de salut, facilitar tasques a la llar, assaonar menjars, combatre plagues i molt més.

Inclusivament, és bastant probable que en algun moment hàgim inclòs el vinagre en la nostra rebost i li hem donat un parell d’usos sense saber els seus extensos beneficis. És per això que el dia d’avui et volem compartir alguns dels usos i beneficis que pots aprofitar utilitzant aquest producte tant a la llar com en la teva salut.

Aliat contra la diabetis

Un estudi de la Universitat de Lund, Suècia, va revelar que el vinagre blanc ajuda a les persones amb diabetis tipus II a regular els nivells de sucre en la sang. Segons la investigació, incloure aquest ingredient en els menjars disminueix la resposta glucèmica, és a dir, alenteix l’absorció de sucre en el torrent sanguini.

Accelerar el metabolisme

El vinagre és ric en àcid acètic, un ingredient que té el poder d’accelerar el metabolisme, fent que la persona perdi pes i l’índex de massa corporal disminueixi. Per a aquest benefici es recomana consumir 2 cullerades diàries de vinagre diluïdes en aigua o un altre tipus de beguda.

Combatre el colesterol

Consumir vinagre de poma ajuda a reduir l’acumulació de greix, colesterol i altres substàncies a les parets de les artèries. En regular els nivells de colesterol, també és ideal per prevenir malalties cardiovasculars.

Combatre les varius

El vinagre té propietats que ajuden a desinflamar, activen la circulació, calmen el dolor i ajuden a alleujar la sensació de pesadesa ocasionada per les varius. Per tractar qualsevol d’aquests problemes, es recomana submergir els peus en un recipient amb aigua, una tassa de vinagre i sal gruixuda.

Condicionador de cabell

El vinagre de poma és ideal per lluir un cabell saludable, abundant, amb brillantor i lliure de caspa. Es recomana diluir una cullerada de vinagre en una tassa d’aigua i després aplicar en el cabell humit.

Suavitzant

Afegir vinagre a remull o la rentadora, ajudarà a que la roba conservi els seus colors vius, elimina els excessos de sabó i més actua com un suavitzant molt efectiu. Per usar-lo simplement agrega ¾ de tassa de vinagre a la rentadora durant el cicle final de rentada, o afegeix la mateixa quantitat a la roba en remull.

Repelent contra formigues

A la llar és molt comú que les formigues envaeixin certes àrees. Aquests insectes odien el vinagre i per això et servirà com un repelent per allunyar dels espais de la teva llar. Posar una bona quantitat de vinagre en un ruixador i després aplicar sobre portes, finestres i / o qualsevol camí que tinguin les formigues a casa teva.

Si vols eliminar les plagues de la teva llar amb productes naturals visita el nostre article Elimina les plagues de la teva llar naturalment.

Dissoldre la floridura

Moltes eines, cargols, frontisses, entre d’altres, solen oxidar amb el pas del temps. L’àcid acètic del vinagre reacciona amb l’òxid de ferro per remoure la floridura de metalls petits.

Tractar infeccions micòtiques

Les infeccions micòtiques com el peu d’atleta, el fong en les ungles del peu i la caspa, són molt freqüents en la població. Aquest tipus de problemes es pot solucionar utilitzant vinagre de poma o blanc; per això es pot aplicar directament a la zona afectada, o en el cas dels peus es pot diluir una tassa d’aigua en un recipient amb aigua per remullar durant 30 minuts.

Recorda!

Tant el vinagre de poma com el vinagre blanc tenen propietats molt benèfiques per a la salut, la bellesa i la llar. Cada tipus de vinagre és diferent, però amb beneficis molt similars. Abans d’escollir algun d’ells és bo que estudiïs les seves propietats per saber quin dels dos et convé utilitzar. Aquest producte no és només per incloure en els menjars, els seus beneficis són molt estesos i et sorprendràs amb totes les seves utilitats.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EAP Navàs-Balsareny

Origen: Beneficis del vinagre

Anuncis

Menjar síndria i els seus beneficis


La síndria és una fruita molt saborosa però a més té un gran avantatge és que posseeix molt poques calories. Però també la síndria conté enormes qualitats medicinals i nutritives.

La síndria aporta a l’organisme nutrients com:

  • -vitamina C
  • -vitamina A
  • -fibra
  • -aigua
  • -ferro
  • -potassi
  • -calci
  • -magnesi
  • -fòsfor
  • -sodi
  • -àcid fòlic
  • -antioxidants

Beneficis de menjar síndria:

  • -Ajuda a regular la pressió arterial
  • -ajuda a eliminar líquids del cos
  • -afavoreix la reducció de pes
  • -ajuda a regular el nivell de colesterol en sang
  • -ajuda a prevenir el càncer
  • -ajuda a prevenir problemes de pròstata en homes
  • -col·labora en la desintoxicació del cos
  • -afavoreix l’eliminació d’àcid úric de l’organisme
  • -equilibra el sistema nerviós
  • -prevé afeccions cardiovasculars i malalties degeneratives
  • -ajuda a regular el trànsit intestinal i prevé el restrenyiment
  • -ajuda a enfortir el sistema immunològic
  • -ajuda a dormir
  • -ajuda a prevenir l’envelliment
  • -ajuda que la mare que aquesta alletant tingui llet més fluida i que sigui millor digerida pel beu
  • -ajuda a hidratar a les persones quan tenen febre
  • -relaxa els vasos sanguinis pel que es pot utilitzar per tractar la disfunció erèctil

La síndria és una fruita molt saludable i si es consumeix amb fins medicinals s’ha de menjar una porció 2 cops a la setmana com a mínim per obtenir els beneficis esperats.

També es pot optar per menjar una llesca de síndria o suc cada dia per efectes mes ràpids.

Amb la síndria es pot preparar gaspatxos, sopes i altres menjars més de menjar-com fruita.

La síndria és una fruita molt saludable pel que val la pena incloure-la en la nostra dieta.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Menjar síndria i els seus beneficis

El bròquil, un superaliment!

Es tracta d’una verdura de la família de les cols molt rica en fibra, baixa en calories i amb una gran quantitat de vitamines, minerals, antioxidants i principis actius anticancerígens. Considerada una de les hortalisses que conté més quantitat de nutrients per unitat de producte comestible; d’aquí ve que l’anomenem superaliment (superfoods, en anglès).

Propietats nutricionals

El bròquil és una verdura excepcionalment nutritiva, molt rica en vitamines i minerals.

Vegem primer les vitamines: Potser us sorprèn però el bròquil poc cuinat -menys de 10 o 15 minuts- conté més vitamina C que la fruita cítrica. Tenim el doble de vitamina C en el bròquil que en la mateixa quantitat de taronges. La vitamina C ens pot resultar molt útil quan estem refredats i, a més, ens ajuda a absorbir el ferro de la dieta.

També conté vitamines del grup B, com l’àcid fòlic (B9), que és molt important durant l’embaràs, i lactància i la tiamina (B1) i la niacina (B3), que intervenen en el bon funcionament del sistema nerviós.

És una bona font de provitamina A (betacarotè) que és important per al bon funcionament de les cèl·lules de la pell, dels ossos, de les mucoses i de la vista.

Del contingut en minerals destaca el potassi i les quantitats significatives de calci, magnesi, ferro i sofre.

El potassi intervé en la transmissió i generació de l’impuls nerviós i en el funcionament de l’activitat muscular.

El bròquil és una de les millors fonts vegetals de calci en té més que la llet de vaca i conté magnesi que és molt important per assegurar que el primer s’absorveix correctament.

El ferro és imprescindible per combatre l’anèmia i com que en el bròquil també hi ha vitamina C encara s’absorbeix millor.

Els compostos rics en sofre, que donen el sabor tan especial al bròquil són els responsables de facilitar els processos depuratius del fetge, i formen part d’alguns aminoàcids (els maons de les proteïnes).

Canvis vitals: A més dels valors nutricionals i d acció anticancerígena, el bròquil també ens pot ajudar en els processos depuratius del fetge, ja que ens ajuda a millorar-ne el funcionament.

Un altre aspecte destacable és l’efecte protector de la mucosa de l’estómac i dels intestins. Gràcies a un estudi que van desenvolupar la Universitat John Hopkins dels EUA i el Centre d’Investigació Científica Nacional de França, s’ha descobert com el bacteri Helicobacter pylori relacionada amb les úlceres i els tumors d’estómac podria ser eliminada mitjançant la ingestió de verdures que contenen sulfora; com és el cas del bròquil.

El bròquil conté una llista de compostos antioxidants que ens ajuden a eliminar els radicals lliures, unes partícules nocives que són la causa de diferents processos d’envelliment de l’organisme:

La luteïna i zeaxantina, que ens ajuden a reduir el colesterol.

Els bioflavonoides que actuen conjuntament amb la vitamina C i ens poden ajudar a lluitar contra els refredats i la grip.

La clorofil·la que té propietats antiinflamatòries, antibactericides, i cicatritzants.

SOD, que protegeix les cèl·lules sanes de l’atac dels radicals lliures.

El bròquil es de la mateixa espècie que la col i el bròquil blanc (coliflor).

Com es cuina: Si voleu preservar al màxim les vitamines i antioxidants del bròquil, cal coure’l de ràpidas, és a dir, com a màxim uns 15 minuts al vapor. Una alternativa molt saborosa és fer-lo saltat al wok entre 3 i 5 minuts. El tronc del bròquil –que normalment acostumem a llençar– és la part que té més calci; per tant, us recomanem que el talleu ben fi i el salteu també al wok perquè és ben gustós.

Una cosa que convé que les persones amb tendència a tenir gasos recordin, quan consumeixen aquests tipus de verdures, és que no s’han de combinar mai en un mateix àpat dues verdures crucíferes (com la col i coliflor, o les cols de Brussel·les i el bròquil).

A més, quan cuinem aquests aliments, és convenient posar-hi un gra d’all, una mica de ceba, una mica de gingebre o unes llavors carminatives, com el comí, per fer-o més digerible. Finalment, cal amanir-los sempre amb un rajolí d’oli cru, que ens ajudarà a assimilar-los millor.

També hi ha qui consumeix el bròquil cru quan és tendre, però en aquest cas cal fer un advertiment: no és convenient per a les persones amb hipotiroïdisme. La raó és que les crucíferes contenen substàncies que impedeixen que la glàndula tiroides absorbeixi i utilitzi el iode. Aquestes substàncies s’activen només quan es mastega o tritura el bròquil cru; si es consumeix cuit no hi ha cap problema.

Cultiu ecològic, proper i de temporada: la temporada és d’octubre a abril; abans de comprar-ne, convé fixar-se en els exemplars que mostren una superfície ferma i de color verd fosc. Les verdures i fruites que no es pelen, com és el cas del bròquil, convé comprar-les de cultiu ecològic sempre que es pugui; així disminuirem la possible presència de compostos tòxics. Si són propers i de temporada sabrem que fa poc que els han collit i que conserven millor els nutrients.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: El bròquil, un superaliment!

Els antioxidants

Els antioxidants tenen la capacitat d’aturar el procés d’envelliment i la descomposició de les cèl·lules, són un agent gairebé miraculós per al cos humà.

Els antioxidants detenen l’envelliment i la descomposició mòbil i prevenen les malalties coronàries i el càncer.

Els investigadors han identificat un nou i potent antioxidant natural en plantes de tomàquet. Es tracta d’una substància fenòlica que sintetitza la planta de tomàquet en determinades condicions, i que fins ara era totalment desconeguda.

Els antioxidants tenen propietats beneficioses per a la salut, com són la prevenció de les malalties coronàries i el càncer, de manera que el compost podria tenir grans aplicacions en la indústria farmacèutica.

On trobem altres antioxidants naturals

A la vitamina C: guaiaba, kiwi, mango, pinya, caqui, cítrics, meló, maduixes, baies, pebrots, tomàquet i verdures de la família de la col.

A la vitamina E: cereals en germen i en gra sencer, oli de soja, oli d’oliva, vegetals de fulla verda i fruits secs.

En el betacarotè o “provitamina A”: l’organisme és capaç de transformar-lo en vitamina A. Està en verdures de color verd o coloració vermell-ataronjat-groguenc (pastanaga, espinacs, carbassa, etc.), I en algunes fruites com albercocs, cireres, meló i préssec.

En minerals: el Seleni (present en carns, peixos, marisc, cereals, ous, fruites i verdures), el Zinc (en carns i vísceres, peix, ous, cereals complets i llegums) i el Coure (en fetge, peix, marisc , cereals complets i vegetals verds).

En aminoàcids: com la cisteïna (present en carns, peixos, ous i lactis).

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Els antioxidants

Carn d’aviram: maneig i conservació

A l’anterior entrada parlàvem de consells sobre conservació i maneig dels ous a casa, avui toca parlar de la carn de pollastre o altres peces d’aviram.

Les normes bàsiques d’higiene per al carn d’aviram són les mateixes que s’han de seguir per manipular qualsevol producte fresc, les 4 normes d’higiene: refredar, netejar, separar i coure..

Abans d’entrar en aquests quatre punts aplicats a la carn d’aviram, recordeu que en fer la compra, cal que tingueu en compte que els productes frescos, i, en especial els refrigerats, s’han d’adquirir al més tard possible i intentar que el trasllat del comerç a casa sigui al més ràpid possible. I, si els podeu en bosses que mantinguin la temperatura, molt millor.

Refredar: Quan arribeu a casa, guardeu la carn sempre a la nevera, que ha d’estar a una temperatura de 5 ºC o menys, preferiblement ben embolicada o a l’envàs original ja que sovint està envasada en atmosfera protectora. A part de protegir-la d’agents externs que hi puguin haver a la nevera, d’aquesta manera, també podrem saber sempre la seva data de caducitat. És molt important evitar que la carn degoti sobre altres aliments. Si veiem que s’acosta la data de caducitat i no sabem si la podrem consumir abans, millor congelar-la.

Netejar: Cal netejar les superfícies i estris que es facin servis durant la manipulació de carn crua abans d’utilitzar-los per manipular aliments cuits o d’altres tipus d’aliments crus, com verdures. No s’ha de netejar mai la carn d’aviram abans de cuinar-la, així evitem riscos de contaminació encreuada causats per esquitxades durant la neteja.

Separar: Evitar el contacte de la carn crua amb aliments cuinats o que es consumeixin crus, per exemple, no fer servir el mateix plat que ha contingut la carn crua per dipositar el plat ja preparat ni fer servir mai les mateixes pinces de cuinar per servir. Separar, separar, separar!!!

Cuinar: La carn d’aviram s’ha de cuinar sempre, no s’ha de menjar crua mai encara que hi hagi alguna moda que ho suggereixi. La temperatura de l’interior ha d’arribar a 75ºC.4_normes

Refredar altre cop: Si, un cop cuita, en sobra o no l’hem de consumir aviat, també cal conservar a la nevera i no mantenir a temperatura ambient més de dues hores.

Per suposat hem parlat aquí de consells per la carn d’aviram, però n’hi ha de genèrics que igualment heu de tenir en compte per garantir la seguretat alimentaria en el procés de compra, conservació i manipulació a casa dels aliments Com, per exemple, rentar-se les mans adequadament abans de manipular qualsevol aliment o refrigerar separadament els aliments crus i cuits, conservats en recipients estancs tapats. A la secció del Canal Salut de la Generalitat en trobareu molts més consells com aquests per gaudir dels aliments de forma completament segura.

Bon profit!!

(publicació de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària)

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Carn d’aviram: maneig i conservació

Anem a explicar veritats…#FalsosMites sobre l’ou i la carn d’aviram

L’alimentació és un tema molt sensible a notícies de tot tipus i, per tant, pateix molt la influència de comentaris o informacions que sorgeixen ja sigui als mitjans de comunicació, a les xarxes socials, o a la rumorologia del carrer. Tant fa si són falses, no del tot certes per desconeixement o intencionadament ambigües, sempre tenen un llarg recorregut. N’hi ha que queden enquistades i encara que s’expliqui mil i una vegades que no són certes, costen molt d’eradicar. Són els falsos mites, dels quals els nostres productes avícoles, ous i carn d’aviram, en són objectiu.

Amb l’ànim de desmuntar-los i oferir informació veraç, directa i clara, la CUS (Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat) ha publicat al seu butlletí periòdic núm. 11 un article elaborat per la Federació Avícola Catalana sobre aquest tema.

Us convidem a llegir-lo i difondre’l, compartint-lo a les vostres xarxes amb el coixinet #falsosmites #FederacióAvícolaCatalana. Gràcies per endavant i bona lectura!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Anem a explicar veritats…#FalsosMites sobre l’ou i la carn d’aviram

Ous: maneig i conservació

No hi ha dubte que per poder gaudir tant del gust, com de les propietats nutritives dels aliments, cal escollir bones matèries primeres. Si bé aquest punt és molt important, també ho és la conservació i manipulació que se’n faci a les nostres llars. Un producte ben conservat i manipulat d’acord amb normes bàsiques serà garantia de tenir un plat bo i segur.
Parlem avui de consells de conservació i manipulació dels ous i a la propera entrada ho farem sobre la carn d’aviram.

Sobre els ous se n’ha parlat molt, però seguim trobant informacions confuses o no del tot acurades. Intentarem aquí posar en clar alguns punts clau i donar resposta a les preguntes més habituals que ens feu:

Com saber si un ou està en bon estat per ser consumit?
Els ous han d’estar amb la closca sencera i neta. La closca bruta pot contenir gèrmens que contaminin l’ou i altres aliments amb els que entrin en contacte i la closca trencada pot ser un lloc d’entrada de gèrmens. Per tant, davant el dubte, si es detecten aquestes anomalies el millor és no cuinar-los.

Fins quan es poden consumir?
Un ou es considera fresc fins a 28 dies després de la seva posta, ara bé, un cop passada la data de consum preferent si ha estat ben conservat i no presenta problemes a cop d’ull, es pot consumir igualment. Recordem que l’ou no té data de caducitat.

Els ous s’han de conservar a la nevera?
Sí, sempre s’han de conservar a la nevera. De vegades, ens pregunteu, “i llavors, per què a les botigues estan a fora?” La raó és molt simple: de la granja al punt de venda els ous es mantenen en condicions més o menys estables de temperatura, amb la qual cosa no es produeixen canvis bruscos que podrien donar lloc a condensacions a la closca, que és porosa. La humitat que es genera pot facilitar l’entrada de gèrmens pels porus de la closca. Per això, un cop arribats a casa, cal que els guardem a la nevera perquè ja no es mouran més i perquè és on millor garantirem la seva seguretat alimentària i la seva qualitat.

Els ous s’han de rentar?
No, no s’han de rentar abans de guardar a la nevera ja que es pot fer malbé la seva cutícula protectora. La closca és el seu ‘envàs’ natural que evita l’entrada de gèrmens. Si vols, pots rentar-los just abans de consumir, encara que no és imprescindible.

Els ous, a dins o fora del seu envàs?
Hi ha moltes persones que els guarden en els recipients pels ous que ja incorporen molts refrigeradors. El nostre consell és que millor els guardis sempre al mateix envàs on els has comprat. D’aquesta manera sabràs en tot moment la data de consum preferent, a més d’evitar el contacte amb altres aliments o líquids que mantenim a la nevera.

Consells a la cuina:
– Un cop trencada la closca cal utilitzar-los ràpidament. Un cop cuinats, cal consumir-los immediatament o guarda l’aliment a la nevera; no els deixis a temperatura ambient encara que l’ou estigui degudament quallat. Si fas salses amb ou fresc, com maionesa, fes només la quantitat que necessitis pel seu ús immediat, no en guardis per utilitzacions posteriors. Afegeix unes gotes de llimona per millorar la conservació i mantén la salsa a la nevera fins la seva utilització.

– En la manipulació de l’ou cal seguir una norma bàsica a la cuina: no fer servir els mateixos recipients, eines o altres estris per aliments crus que pels cuits. Això vol dir, per exemple, no posar la truita al plat on has batut abans els ous, ni fer servir la mateixa forquilla/cullera que has utilitzar al batre els ous per menjar-te la truita.

Finalment, recordeu que els ous que es consumim a les nostres llars són ous de proximitat i de la màxima qualitat i frescor, d’acord amb el Model Europeu de Producció, que compleix totes les garanties de seguretat sanitària i de benestar animal.

A la seva closca trobaràs un codi imprès , que és com la matrícula de l’ou, una eina fonamental de traçabilitat amb la que podem saber on s’han produït per gaudir del seus valors nutricionals i gastronòmics amb totes les garanties de seguretat.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Ous: maneig i conservació

Els aliments processats i els seu impacte a la nostra dieta

El nostre equip, com ja sabeu, defensa la dieta saludable i, per això, recomana incloure tots el grups d’aliments als àpats diaris. Però, n’hi ha prou amb això perquè realment la nostra dieta sigui saludable de debò?

Els nutricionistes diuen que no. Consideren que també és molt important que els aliments que mengem tinguin com menys components  processats millor.

 La informació de les etiquetes dels aliments processats

Una porció d’aliment saludable, segons les recomanacions de l’Estratègia NAOS, no hauria de tenir un valor energètic superior a les 200 Kcal, i els nutrients que la componen s’haurien de distribuir de la manera següent:

  • El 35% hauria de procedir dels greixos (7,8 g) i només un 10% dels greixos saturats (2,2 g).
  • A més, no hi hauria d’haver àcids grassos trans, excepte, és clar, els que ja hi ha de manera natural.
  • Un 30% com a màxim de les calories hauria de ser sucre (15 g).
  • Quant a la sal, com a màxim, n’hi hauria d’haver 0,5 g (0,2 g de Na).

Dediquem, doncs, uns minuts a llegir les etiquetes dels productes processats que estan etiquetats com a saludables i que es presenten amb denominacions diverses: aliment light, baix en sucre o baix en greixos, i comprovem la informació que donen i com la donen.

Per exemple, un producte es pot etiquetar com a light perquè el seu valor energètic s’ha reduït un 30% respecte al de la seva versió “normal”. Però, molts cops aquests productes són més baixos en calories només perquè s’hi ha reduït un nutrient, cosa que fa que hi hagi menys hidrats de carboni, però que en canvi mantingui la mateixa quantitat de greixos.

Un altre exemple: un aliment processat s’etiqueta com a baix en greix perquè conté menys de 3 g de greix per cada 100 g de producte, però això vol dir també que el fabricant ha augmentat la quantitat de sucre per millorar-ne el gust. La denominació “aliment sense greixos”, només la pot tenir un producte que no superi els 0,5 g de greix per cada 100 g de producte. Quin és el guany, aleshores?

I què passa amb els aliments baixos en sucre? Els aliments amb l’etiqueta “baixos en sucres” no han de tenir més de 5 g de sucre per 100 g de producte i els etiquetats amb sense sucre no poden contenir-ne més de 0,5 g per cada 100 g.

Què vol dir sense sucres afegits? Que no s’hi ha afegit cap substància per fer-lo més dolç, però… l’aliment pot contenir sucres de forma natural i, si és així, l’etiqueta ha d’especificar-ho.

Amb aquesta informació ja podem veure que el fet que uns aliments siguin més baixos en un tipus de nutrient no vol dir que siguin més saludables, perquè molts cops els fabricants augmenten els altres nutrients perquè el seu producte tingui un gust més atractiu.

Per tot això, hem d’intentar fer servir més productes frescos i de mercat que productes processats. I el que és més important, hem de lligar els bons hàbits alimentaris amb l’activitat física i un bon descans.

Fonts:

https://diabetesmadrid.org/que-son-los-productos-light-que-significa-que-un-producto-sea-light/

https://www.directoalpaladar.com.mx/salud-y-nutricion/realmente-que-significa-que-una-etiqueta-diga-bajo-en-grasa-y-alto-contenido-de-fibra

http://www.lacocinadealimerka.com/web/index.php/nutricion/entendiendo-el-etiquetado-de-los-alimentos-sin-azucar-no-significa-light

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ICSALUDABLE

Origen: Els aliments processats i els seu impacte a la nostra dieta

El vi negre, bo per la salut

Primer assaig clínic que estudia de forma separada els efectes del vi negre i la seva variant sense alcohol sobre la inflamació arterial

FIVIN és fa ressò de l’assaig clínic publicat a The American journal of clinical nutrition (AJCN), encapçalat per metges i investigadors del Servei de Medicina interna de l’Hospital Clínic de Barcelona i l’IDIBAPS, que compara en pacients d’alt risc cardiovascular els efectes del vi amb els efectes del vi desalcoholitzat, una variant comercial a la qual se li ha extret l’alcohol. S’avalua així per separat l’efecte de l’etanol i el dels compostos fenòlics del vi negre sobre l’expressió de biomarcadors d’inflamació relacionats amb l’arteriosclerosi. Els Drs. Ramon Estruch y Rosa Lamuela, membres del Comitè Científic de FIVIN, i professors de la Facultat de Medicina y Farmàcia, respectivament, de la Universitat de Barcelona, i la Dra. Gemma Chiva-Blanch, del IDIBAPS-Hospital Clínic de Barcelona han estat el principals autors d’aquest estudi. El treball s’ha desenvolupat en el marc del CIBER de Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn). Nombrosos estudis apunten que el consum moderat de vi té efectes beneficiosos per a la salut. L’arteriosclerosi es considera actualment una malaltia inflamatòria de baix grau de les parets de les artèries, que es pot veure alleugerit per un consum moderat de vi. El que no s’ha pogut aclarir és en quina mesura aquests beneficis són deguts als compostos fenòlics del vi, independentment de la ingesta d’alcohol. Aquests compostos són els responsables del sabor, el color i la textura en boca del vi. El treball publicat per investigadors de l’IDIBAPS – Hospital Clínic i Universitat de Barcelona és el primer assaig clínic randomitzat que estudia de forma separada els efectes del vi negre i la seva variant sense alcohol sobre els estadis inicials de l’arteriosclerosi. L’estudi es va fer amb 67 homes voluntaris amb un elevat risc cardiovascular. Aquests individus es van separar en tres grups que van rebre durant quatre setmanes 30g d’alcohol per dia de vi negre, el volum equivalent en forma de vi sense alcohol o bé l’equivalent a 30g d’alcohol per dia de ginebra. Durant aquest període de temps es van anar recollint mostres cel·lulars i serològiques per estudiar l’evolució de diversos biomarcadors, de l’expressió de molècules d’adhesió i de citocines inflamatòries relacionades amb la malaltia. Els resultats suggereixen que tant l’etanol com els components no alcohòlics contribueixen per separat als efectes antiinflamatoris del vi negre. Els components fenòlics serien els responsables de modular l’expressió de molècules d’adhesió als leucòcits, mentre que tant l’etanol com els polifenols del vi modificarien la presència de mediadors solubles de la inflamació en pacients amb elevat risc cardiovascular. Aquests efectes podrien contribuir als beneficis que s’atribueixen al vi en la millora de les fases inicials i la progressió de l’arteriosclerosi.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: El vi negre, bo per la salut

Temps de Bolets

L’Imma Tió, administrativa del consultori local de Gurb de l’EAP Vic Nord, coneixedora i amant de la natura, ens dona alguns consells per anar a buscar bolets.

La tradició boletaire de Catalunya és ben coneguda. En arribar les pluges de la tardor, un gran nombre de persones es desplacen als boscos amb l’afany de passar una estona d’esbarjo i omplir de bolets els cistells.

Algunes espècies són tòxiques i molt perilloses. El desconeixement i la confusió amb espècies comestibles d’aspecte semblant fan que es produeixin intoxicacions, algunes fins i tot mortals. El criteri bàsic per evitar-les és consumir únicament aquells bolets que se saben identificar sense cap mena de dubte.

L’interès pels bolets ha augmentat notablement en els darrers temps, i cada vegada són més les persones que surten a collir-ne, sovint de forma indiscriminada, cosa que propicia que gairebé cada any es produeixin intoxicacions a causa de la inexperiència o la manca dels mínims coneixements micològics de les persones que els recol·lecten.

A Catalunya es poden trobar moltes espècies comestibles, algunes amb un interès gastronòmic considerable i d’altres de tòxiques que poden ser, fins i tot, mortals. Aproximadament hi ha un centenar de bolets tòxics, la majoria molt coneguts, però no es pot assegurar mai que ja està tot descobert; al llarg de la història hem vist com es demostrava que bolets molt apreciats passaven a considerar-se tòxics, com és el cas del pixaconill o groguet (Tricholoma equestre).

Com podem distingir els bolets comestibles dels verinosos

No hi ha regles ni proves generals per distingir els bolets tòxics dels comestibles. L’única forma d’assegurar-se que un bolet és comestible o no, és mitjançant la correcta identificació de l’espècie, i això s’aconsegueix gràcies al coneixement i l’experiència.

Mites Falsos

Les tradicions populars de comprovació de la toxicitat dels bolets, com ara les proves de l’ennegriment del gra d’all o la patata, o la de la cullereta de plata, són falses.

És fals que els bolets menjats pels cargols, o altres animals, no són tòxics; els bolets, com passa amb algunes plantes, poden ser tòxics per a l’home i no ser-ho per als cargols o altres animals.

Com heu de collir i conservar els bolets?

  • Si no esteu segurs que els bolets pertanyen a una espècie comestible, no us els mengeu ni tampoc els agafeu.
  • Rebutgeu els exemplars que es trobin en mal estat.
  • Transporteu-los en un cistell rígid i airejat, per evitar-ne la fermentació.
  • Conserveu-los preferentment al frigorífic fins al moment de cuinar-los.

Com els podeu consumir amb seguretat?

  • Consumiu-los aviat i amb moderació.
  • Consumiu-los cuits preferentment, alguns poden resultar tòxics o indigestos si es mengen crus o poc fets.

Com actuar en cas de sospita d’intoxicació

Davant dels primers símptomes, s’ha d’anar immediatament a un centre hospitalari perquè la persona afectada rebi el tractament mèdic adequat. Convé portar-hi les restes que es tinguin dels bolets, ja sigui els trossos que s’han eliminat en netejar-los o els bolets cuits que hagin sobrat. Això permetrà als especialistes identificar l’espècie que ha provocat la intoxicació i facilitarà l’aplicació del tractament més eficaç.

Quan són unes quantes persones les que han menjat els bolets, les que no presenten símptomes d’intoxicació cal que també rebin assistència mèdica, ja que és probable que també hagin ingerit bolets tòxics, tot i que en menor quantitat.

Els símptomes d’intoxicació varien segons l’espècie que l’ha produïda. Es poden presentar un o alguns d’aquests símptomes: forts dolors d’estómac, suor freda, vòmits dolorosos i continuats, diarrees fètides i abundants, vertigen, postració total, deliris, períodes alternatius de crisi i de calma. Els símptomes característics de cada espècie es descriuen en comentar els principals bolets tòxics.

Els primers símptomes es poden presentar al cap de poca estona d’haver menjat els bolets (normalment entre mitja hora i tres hores) o aparèixer passades algunes hores. Les intoxicacions més greus, en particular la causada per la farinera borda (Amanita phalloides), es manifesten després d’unes 8 o 10 hores, de vegades més; per tant, el fet que els símptomes triguin a presentar-se és un indici que la intoxicació pot ser molt perillosa.

Als primers símptomes d’intoxicació, per poc importants que semblin, s’ha d’anar immediatament a un centre sanitari. L’eficàcia del tractament depèn, en bona part, de la rapidesa amb què s’actuï.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EAP Montserrat

Origen: Temps de Bolets