Arxiu d'etiquetes: SALUT

Recomanacions per a la recol·lecció de bolets

La tradició boletaire de Catalunya és ben coneguda. En arribar les pluges de la tardor, un gran nombre de persones es desplacen als boscos amb l’afany de passar una estona d’esbarjo i omplir de bolets els cistells.

Algunes espècies són tòxiques i molt perilloses. El desconeixement i la confusió amb espècies comestibles d’aspecte semblant fan que es produeixin intoxicacions, algunes fins i tot mortals. El criteri bàsic per evitar-les és consumir únicament aquells bolets que se saben identificar sense cap mena de dubte.

Com heu de collir i conservar els bolets?

  • Si no esteu segurs que els bolets pertanyen a una espècie comestible, no els mengeu ni tampoc els agafeu.
  • Rebutgeu els exemplars que es trobin en mal estat.
  • Transporteu-los en un cistell rígid i airejat, per evitar-ne la fermentació.
  • Conserveu-los preferentment al frigorífic fins al moment de cuinar-los.

Com els podeu consumir amb seguretat?

  • Consumiu-los aviat i amb moderació.
  • Consumiu-los cuits preferentment, alguns poden resultar tòxics o indigestos si es mengen crus o poc fets.

Mites falsos

Les proves casolanes o les dites populars com ara l’ennegriment del gra d’all o la patata, o de les culleretes de plata, per comprovar la toxicitat dels bolets no són certes. La creença que els bolets menjats per cargols, llimacs o altres animals no són tòxics també es falsa.

Què heu de fer en cas de sospita per intoxicació?

Aneu immediatament al centre mèdic més proper si, després d’haver-los menjat, presenteu símptomes digestius o nerviosos i, porteu-hi, si podeu, restes dels bolets ingerits.

Més informació:

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EAP Montserrat

Origen: Recomanacions per a la recol·lecció de bolets

Oxalat

L’oxalat o l’àcid oxàlic és un compost que bloqueja l’absorció de calci i es troba en aliments tant d’origen animal com vegetal. És convenient no combinar aliments rics amb oxalat amb altres que siguin fonts de calci com els làctics, peixos petits, llegums i les ametlles.

Les persones amb trastorns renals, gota o artritis reumatoide han d’evitar el consum d’aliments rics en oxalat. Podria ser que els càlculs renals es formin al unir el calci amb l’oxalat i així es formin pedres en el ronyó.

Una pràctica molt habitual és utilitzar l’aigua amb que s’han bullit les verdures, ja sigui per beure-la o seguir cuinant. Hem de tenir en compte que, aquesta aigua conté una gran concentració de minerals i substàncies que contenen les verdures, entre elles l’oxalat. Quan bullim verdures riques en oxalat com espinacs, bledes, remolatxa o pebrot és millor no beure’s l’aigua i evitar utilitzar-la per fer una altra preparació culinària, així reduïm la ingesta d’aquesta substància.

Alguns dels aliments més rics en oxalat són: l’espinac, la remolatxa, la bleda, el cacau amb pols, el pebrot, el germen de blat, els fruits secs, el julivert, el porro i el espàrrecs.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Oxalat

Aliments que ajuden a reduir el colesterol

“Tenir el colesterol elevat no vol dir que no es pugui consumir cap aliment que contingui colesterol. És recomanable consumir, com a màxim, 300 mg al dia de colesterol –un ou conté al voltant de 200 mg de colesterol.

En cas de colesterol elevat, la primera mesura consisteix a seguir una dieta lliure de greixos saturats i colesterol (margarines, pastissos, embotits, conserves, carns vermelles amb greixos animals…). Si així no és possible disminuir el colesterol, probablement caldrà recórrer a complements nutricionals que ajudin a reduir-lo: els àcids grassos essencials omega-3 –entre ells, el DHA–, així com el llevat vermell d’arròs, acompanyats sempre d’una dieta rica en fruites, verdures, cereals, llegums i peix, és a dir, amb un baix contingut en greixos saturats.

S’ha de consumir sobretot greix procedent de l’oli d’oliva i augmentar el consum d’aliments rics en antioxidants naturals –aliments vegetals, en general–, ja que aquests antioxidants, sobretot vitamines i minerals, tenen la propietat de reduir o impedir l’oxidació de les partícules grasses i l’acumulació posterior a les parets de les artèries.

També se sap que la fibra que contenen certs aliments (fruites, llegums i algues) té la facultat de captar determinades substàncies a nivell intestinal –per exemple, el colesterol i els greixos– i d’impedir-ne l’absorció. La millor proteïna animal serà la de peix, i, si no és demanar massa, de peixos petits o de platja, ja que és menys probable que estiguin contaminats per metalls pesants.

De totes maneres, les estrelles d’aquesta alimentació són les fibres, i entre elles, la civada –la beguda de civada és un remei excel·lent–, i els antioxidants.

1. Carotenoides:

  • Betacarotenoides: verdures i fruites grogues i taronges i verdures de color verd fosc.
  • Alfacarotenoides: pastanaga.
  • Licopè: tomàquet.
  • Luteïna i zeaxantina: verdures de color verd fosc, bròquil.
  • Betacriptoxantina: fruites cítriques, magrana.

2. Vitamina C: fruites com llimona, llima, taronja, aranja, maduixa, móra, pinya, guaiaba, mango, kiwi, papaia; i verdures com els espinacs, raves, julivert, col, coliflor, bròquil, pebrot i enciam.

3. Vitamina E: olis vegetals, olis de llavors premsades en fred, nous, ametlles, avellanes, pebrot, alvocat, api.

Fer tot això atractiu a un adolescent no sempre es fàcil, però un arròs a la cubana amb arròs integral, una bona salsa de tomàquet feta amb tomàquets frescos i un ou fregit en aigua i no en oli pot ser prou interessant.”

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EL RACÓ DE LA DELFI

Origen: Aliments que ajuden a reduir el colesterol

Peix de km 15.000

Pescat a Noruega, processat a la Xina i consumit a França. Aquest és el trist camí de bona part del bacallà que es consumeix a Europa. En un temps on es posa en valor el producte de proximitat i el consum de km 0 ens arriben notícies d´una pràctica indecent amb uns costos ambientals enormes, és el peix de km15.000.

Aquesta ruta del bacallà és un veritable malbaratament energètic que es tradueix en milions de Tones de CO2 que s´alliberen a l´atmosfera que caldria denunciar de forma imperativa i hauria de fer obrir els ulls als consumidors.

El bacallà és una de les espècies més ben valorades als menús de molt països europeus. De fet, és precisament el peix més consumit a França i el segon en el rànquing de consum a l´estat espanyol darrera del lluç. L´any 2017 a França, es van consumir 35 milions de quilograms de bacallà i a España 48,5 milions .

A l´etiquetatge sovint no s´especifiquen l´adició d´aigua i els additius

La pesca del bacallà s´ha convertit en una activitat intensiva, aquest fet està produint una creixent sobreexplotació del recurs en algunes de les zones de pesca i alhora posa en perill la pervivència d´aquesta espècie. A diferència del salmó, un peix també molt consumit i on bona part de les captures procedeixen de cultius marins. En canvi, en el cas del bacallà encara no s´ha aconseguit criar en granja i tot el que es consumeix és “salvatge”.

La majoria del bacallà que es consumeix a Europa prové de la zona FAO 27, és a dir, de l´Atlàntic Nord-Est i Noruega és el principal exportador. Els consumidors de bacallà haurien de tenir molt clar la subzona en que s´ha capturat l’espècie que es pretén adquirir ja que en aquesta àrea hi ha subàrees on els estocs de bacallà estan sobreexplotats i d´altres on les captures es realitzen d´una manera més sostenible.

Una part important del bacallà que consumim ha patit un viatge al·lucinant fins a la Xina on es processa amb uns costos de manipulació tant baixos que fa que sigui rentable pels majoristes de peix. A més, a la Xina se li injecta aigua perquè augmenti el seu volum, agafi més pes i els beneficis siguin majors. També en aquest país s´hi afegeix E-451, un additiu permès a la UE que ajuda a retenir l´excés d´aigua i blanqueja la carn. En realitat sota aquestes sigles s´hi amaguen diverses molècules del grup del fosfats que estan relacionades amb malalties renals i cardiovasculars. Malgrat que les nostres lleis obliguen a especificar en l’etiquetatge si s´hi ha afegit aigua o d´altres additius, a la pràctica a la majoria del bacallà que ens arriba no s´especifica res. A l´any 2013 es va constatar que el 20% del bacallà que es consumeix a França estaven inflats amb aigua i blanquejats amb E-451. Evidentment les partides que s´envien actualment a la Xina, són les que pitjor es comercialitzarien directament al mercat europeu.

L´enorme demanda de bacallà per part dels consumidors europeus fa que es comercialitzi de diverses maneres: fresc, salat, congelat, processat i precuinat,… Normalment no hi ha cap problema en el consum de bacallà fresc coma ara l´skrei o bé el bacallà consumit “tota la vida” a casa nostra en salmorra. Els veritables dubtes sorgeixen amb el producte congelat i en el processat que és on es fa molt difícil fins hi tot , saber si es traca d’aquesta espècie.

Per tal de trobar una solució aquest tema és recomanable consumir bacallà etiquetat amb certificats de pesca sostenible com ara el distintiu MSC.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Peix de km 15.000

Aprofitant el Thanksgiving Day, parlem del gall dindi

Un any més ja tenim al damunt el famós dia d’Acció de Gràcies, una de les grans festivitats als Estats Units i Canadà i que aquí coneixem gràcies al cinema, televisió, etc. Com tota bona festa hi ha un àpat típic i en aquest cas és el gall dindi, fet i portat a taula sencer, amb farciment i acompanyaments variats.

Aprofitarem aquesta setmana per parlar de les qualitats de la carn de gall dindi:

– Un 75% de la carn de gall dindi és aigua.

– Es considera una ració 125 grams de carn sense pell.

– Així doncs, una ració de gall dindi aporta 130 kcal si és pit i 128 si és cuixa. Aquesta diferència és insignificant.

– Una ració de pit de gall dindi té 30.8 grams de proteïna i si és cuixa 25,4.

– La proteïna de gall dindi no té cap aminoàcid essencial deficient, és, doncs de la més alta qualitat.

– Pel que fa al greix, el pit quasi no en té (0.8 grams en una ració) i la cuixa només 3.

– El seleni és el mineral del qual la carn de gall dindi n’aporta més en relació a les quantitats diàries necessàries en qualsevol etapa de la vida, entre un 66 i un 55% en persones adultes. També el zinc, fòsfor i ferro són minerals destacats en aquesta carn.

– En les vitamines B6 i B12 l’aportació del gall dindi és molt important, però és especialment rellevant la de la niacina.

En resum, és una carn molt adequada per a tothom en totes les etapes de la vida, però volem destacar aquelles en que cal una important font de proteïnes d’alta qualitat, i al mateix temps amb poc greix i pocs àcids grassos saturats i una bona font de vitamines i minerals. En particular, és una carn molt adient per nens i adolescents per les seves necessitats lligades al creixement, dones embarassades i gent gran.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Aprofitant el Thanksgiving Day, parlem del gall dindi

Blanc o blau?

El contingut de greix en els teixits dels peixos s´utilitza per a diferenciar els peixos en dos grans grups: els peixos blancs o magres amb menys quantitat de greix i els peixos blaus o grassos amb valors més elevats d´aquests compostos. Aquesta classificació no és biològica en el sentit estricte sinó que es tracta d´una ordenació amb criteris dietètics i gastronòmics.

El contingut de greix que presenta un peix depèn de moltes variables: l´espècie, l´edat, la seva activitat o l´època de l´any fan variar de manera significativa aquests valors. Fins hi tot, alguna espècie considerada d´un d´aquests dos grups pot tenir un percentatge de greix que l´apropi a l´altre grup. Els peixos criats en captivitat també tenen un percentatge de greix que difereix en comparació als exemplars salvatges.

La maire és un paix blanc i la sardina un peix blau

Per definició, els peixos blanc són aquells que tenen un percentatge màxim de greixos d´un tres per cent ( 3 grams de greix en 100 grams de carn comestible). Solen ser espècies bastant sedentàries amb desplaçaments molt poc importants, per la qual cosa no necessiten emmagatzemar greix de reserva als seus teixits. Són espècies que viuen força relacionades amb el fons: espècies bentòniques i demersals. La carn d´aquests peixos, com indica el seu nom, és de color clar i de fàcil digestió. Els peixos blancs són rics en proteïnes, minerals i vitamines, especialment del grup B. Alguns exemples de peixos d´aquest grup són la maire, el lluç, el llenguado o el rap.

El peixos blaus són aquells que tenen un contingut de greix superior al cinc per cent. Les espècies d´aquest grup solen ser espècies que viuen de forma pelàgica nadant activament i que realitzen importants migracions al llarg del seu cicle biològic. Són espècies nadadores que tenen el cos adaptat a aquesta funció amb formes fusiformes molt elegants. La seva musculatura és molt potent. Els valors més elevats de greix coincideixen amb l´època de fressa o de migració. La carn dels peixos blaus sol ser de colors intensos. El seu cos pren tonalitats blavoses i d´aquí el seu nom.

La teranyina és l´art de pesca amb que es capturen la majoria d´espècies de peix blau

El consum de peix blau aporta a la nostra dieta àcids grassos del grup Omega 3 i Omega 6, cosa que els fa molt indicats per a persones amb risc de patir malalties cardiovasculars ja que ajuden a regular els nivells de triglicèrids i del colesterol. També contenen un percentatge elevat de proteïnes i de minerals com el iode, el magnesi, el fòsfor i els ferro. Alguns exemples de peix blau són la tonyina, la sardina, el seitó, el verat o el salmó.

Les especies que hi ha entre aquests dos grups, és a dir aquelles que tenen valors de greixos entre el tres i el cinc per cent es consideren peix semigràs. Aquest grup no es homogeni ja que determinades espècies de peix blanc o blau passen a considerar-se semigràs segons les variables que fan augmentar o disminuir la quantitat de greix. Alguns exemples en són el llobarro, la dorada o el roger.

Una darrera diferencia entre aquests dos grups es troba amb la seva forma d´explotació. En general per capturar peixos blaus es fan servir arts i ormeigs de pesca pelàgics com ara la teranyina mentre que per a les captures de peix blanc els arts són demersals com ara l´art de bou.

Malgrat que els peixos blancs contenen menys quantitat de greixos que els blaus, això no vol dir que els primers siguin més saludables que els segons. La majoria de greixos que contenen els blaus són insaturats, és a dir saludables per a l´organisme. Si volem triar entre peix blanc o peix blau, cal recordar que els nutricionistes consideren que hi ha d´haver un equilibri saludable entre els dos grups i ens recomanen de consumir peix com a mínim tres vegades a la setmana.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Blanc o blau?

Sacarina: Obesitat i diabetes

L’actualitat nutricional d’aquesta setmana ha tingut com a protagonista la sacarina. Adjunto article per tal que podeu ampliar la vostra informació.

Els edulcorants artificials com la sacarina poden incrementar el risc de desenvolupar intolerància a la glucosa o diabetis en alguns individus, segons un estudi d’un grup de científics de l’Institut de Ciència Weizmann, a Israel, publicat a la revista “Nature”. Aquests investigadors, liderats per Eran Elinav, han arribat a aquesta conclusió després d’estudiar els efectes dels edulcorants en ratolins i humans.

Els científics van adonar-se que els ratolins que bevien aigua amb glucosa i un edulcorant desenvolupaven una marcada intolerància a la glucosa en comparació amb els rosegadors que bevien aigua sola o amb sucre. Els edulcorants artificials sense calories, segons els investigadors, tenen aquest efecte perquè alteren l’equilibri dels microbis intestinals.

Els investigadors israelians van detectar fenòmens similars a aquests en algunes persones després de consumir edulcorants. Els resultats de la investigació feta sobre 381 homes i dones suggereixen que aquestes substàncies podrien exacerbar, en comptes de prevenir, desordres metabòlics.

Aquesta modificació de la flora intestinal provoca que augmentin els nivells de sucre de la sang, cosa que afavoreix l’augment de pes i augmenta el risc de diabetis de tipus dos. El motiu és que, a diferència del sucre, els edulcorants artificials acostumen a passar per l’aparell digestiu sense ser digerits. Per aquesta raó no aporten calories però també arriben intactes fins a la flora intestinal, elsbacteris que habiten l’intestí gros.

Una enquesta realitzada per Elinav i el seu equip revela que com més freqüent és el consum de sacarina, més sol pesar una persona i més alt sol ser el nivell de sucre a la sang. A més, els quilos de més tendeixen a acumular-se a l’abdomen, on són més perjudicials per a la salut.

Elinav, tot i així, adverteix que el seu estudi “no és definitiu en la seva conclusió per als humans”, a més d’insistir que és necessari continuar investigant i debatent els resultats de l’estudi.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EL PLAER DE MENJAR BÉ I SA

Origen: Sacarina: Obesitat i diabetes

Què pesats!!!

Un dels aspectes més delicats en el consum de peix i marisc es troba en la presència de contaminants com ara els metalls pesats en els seus teixits. La pràctica totalitat d´aquests compostos tenen el seu origen en les activitats industrials i en el abocament dels residus que tard o d´hora es concentren en els mars i els oceans. La incorporació als organismes marins és a través de la xarxa tròfica des de les baules més baixes fins a dalt de tot i a mesura que s´ascendeix de nivell en la cadena alimentària, aquests elements van incrementant la seva concentració en els teixits. En aquest sentit els organismes com l´emperador o els túnids que es troben en les baules més elevades de la cadena alimentària són els que acumulen majors concentracions. A més, aquests peixos tenen un cicle de vida llarg, fet que també ajuda a aquest procés.

Els metalls pesats són un dels aspectes més delicats del consum de peix

L´exposició crònica a petites quantitats de metalls pesats provoquen un deteriorament de sistema immunològic, del sistema nerviós, del sistema endocrí, de les funcions reproductives i del desenvolupament.

Els nivells de metalls pesats en els peixos depenen també d´altres factors com ara quin és el seu origen i l´època de l´any ja que la quantitat de greix corporal determina més o menys l´acumulació d´aquests elements. Així, el peix blau amb més quantitat de greix, és més susceptible a acumular metalls pesats que no pas el peix blanc.

Les Agències de seguretat alimentària controlen els nivells d´arsènic, cadmi, plom i mercuri en el peix i el marisc. El mercuri, per la seva toxicitat potencial, és el més perillós de tots. Les principals formes de mercuri són el metil mercuri i el mercuri inorgànic. El primer és el més abundant. El mercuri és particularment tòxic pel desenvolupament de sistema nerviós i del cervell i segons els experts i s´hauria de tenir especial atenció amb els col·lectiu dels infants i de les embarassades, poblacions de risc pel que fa a la concentració d´aquest tòxic. En aquests dos grups es recomana de reduir el consum de les espècies que contenen més mercuri.

Els túnids són unes espècies problemàtiques pel que fa a l´acumulació de metalls

El problema dels metalls pesats no rau en una possible intoxicació per la ingesta de peix sinó en la bioacumulació que pot ocasionar estralls a mig i llarg termini. Per a evitar aquest problema, els especialistes en cap cas recomanen reduir el consum de peix sinó de diversificar el nombre d´espècies que consumim i combinar-les amb aliments rics en fibra que poden capturar part d´aquests metalls. Els beneficis derivats del consum de peix superen amb escreix aquests inconvenients però es recomana ser selectiu pel que fa a les espècies, en la freqüència i en la quantitat de les racions. En el cas del peix blau, s´aconsella reduir el consum de les espècies de major mida i incrementar el consum de les espècies petites: sardina, seitó i verat, amb un cicle de vida molt més curt.

Les espècies que contenen més arsènic són: el moll, el llenguado i la gamba. Pel que fa al cadmi hi és present en els bivalves i al calamar. En el cas del plom els organismes marins que n´acumulen més són els bivalves i el salmó. La presencia de mercuri, a més del peix espasa i els túnids, també es troben valors elevats en el lluç, al moll, a la perca del Nil, el Panga i a diverses espècies d´elasmobranquis com la mussola o el peix gat. A més, segons estudis recents, bona part del mercuri que acumulem al nostre cos té el seu origen en les llaunes de tonyina.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Què pesats!!!

L’obsessió per aprimar-se

Aprimar-se més d’un quilo per setmana pot perjudicar la salut del nostre cor

A l’estiu augmenta l’obsessió per aprimar, utilitzant mesures que poden resultar molt poc saludables.

La Fundació Espanyola del Cor alerta que les dietes restrictives poden comportar mancances nutricionals.

Cal aprimar-se de manera lenta, amb mètodes de cocció lleugers i augmentant la ingesta de fibra i aigua en la nostra dieta.

Aprimar-se a l’estiu s’ha convertit en l’obsessió del nostre temps i no és d’estranyar, doncs a Espanya el 37,65% de la població pateix sobrepès i el 16% pateix obesitat. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), a tot el món hi ha més de 1.000 milions d’adults amb sobrepès i d’aquests, 300 milions són obesos.

Salut

Tot i que aquest factor de risc cardiovascular és molt habitual i convé reduir-lo, la Fundació Espanyola del Cor (FEC) recorda els riscos que poden suposar algunes dietes per a la cura del nostre cor i oferir algunes recomanacions adequades.

La majoria de la població no fa servir mesures per aprimar que beneficiïn la seva salut. L’afany per compensar ràpidament, en uns dies o setmanes, els errors de mesos o anys fan que un gran nombre de persones s’obsessionin amb perdre pes a qualsevol preu, sense control i confiant en informació moltes vegades sense fonament, sense garantir la pèrdua de pes ni els beneficis per a la seva salut.

És important prendre-s’ho amb calma i desconfiar de les dietes en les que es perd més d’1 quilo per setmana.

Entre les dietes més populars actualment, trobem les pobres en proteïnes, basades en la pèrdua de pes a costa de la massa muscular i de les proteïnes pot tenir conseqüències negatives sobre el cor.

Obesitat i vida sedentària

D’altra banda, les dietes riques en proteïnes i pobres en hidrats de carboni ofereixen resultats ràpids basats en carn, ous i altres aliments hiper-proteiques deixant fora els aliments rics en hidrats de carboni, com les patates, les verdures, les fruites, les hortalisses i els cereals. Aquestes dietes poden provocar deshidratació i elevar els nivells de colesterol, factors de risc cardiovascular.

L’obesitat és, sens dubte, un factor de risc per al nostre cor, ja que afavoreix l’aparició o potenciació d’altres factors de risc com la diabetis, la hipertensió o l’alteració dels lípids (colesterol i triglicèrids).

Més enllà de la predisposició familiar a ser obès (factor genètic) la nostra vida diària sedentària amb una sobrealimentació excessiva en calories, greixos saturats i sal, sense horaris regulars, menjant entre hores i saltant algunes de les 5 àpats diaris recomanades (esmorzar, mig matí , dinar, berenar i sopar), fa que, tot i que Espanya és un país on la dieta mediterrània és una tradició, el nombre d’obesos ha augmentat notablement, especialment entre els més joves.

A dieta millorant la nostra salut cardiovascular

L’alimentació és fonamental per mantenir sa el cor. En ella s’han d’incloure aliments amb certes característiques, que permetin que el cor i tot el seu sistema vascular funcionin de forma saludable.

-Aprimar-se de forma lenta “sense pressa però sense pausa“

-Controlar els horaris: no només de menjars sinó també de la pràctica d’exercici físic.

-És més fàcil complir objectius si aquests es comparteixen amb la família o els amics hi ha la feina.

-Una dieta equilibrada és la que inclou gran varietat d’aliments, sense oblidar fruites, verdures, peixos, carns magres i cereals.

-La dieta comença amb els aliments que comprem i segueix per com els cuinem (elegir el vapor, sense arrebossar, sense greix …).

-Per iniciar una dieta, us recomanem reduir entre 500 i 1000 kcal / dia respecte a la dieta que se seguia habitualment

-No obsessionar-se amb comptar calories, però sí a conèixer quins són els aliments més calòrics per reemplaçar-los per altres més lleugers.

-Reduir la mida de les racions i incorporar més fibra i aigua per mantenir el volum del menjar

-Traçar un pla integral, realista i assolible, proposat per un professional de la salut

-Preguntar sempre els dubtes als experts en salut i nutrició

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: L’obsessió per aprimar-se

Llets vegetals i productes fermentats

Llet d’ametlles

Sobre les “llets” vegetals

La “llet” a base de fruits secs i cereals representa una alternativa a les llets animals i a la llet de soja. Aquests liquats vegetals tenen components amb una gran valor nutricional que aporten nombrosos beneficis per la salut del públic en general i pels grups de consumidors amb nececessitats especifiques:intolerancia a la lactosa, al·lèrgia a la llet de vaca, vegetarians.

Aquestes “llets” vegetals es caracteritzen per tenir àcids grassos saludables i sucres de baix índex glucèmic. A més constitueixen una font important de vitamins B i E, components antioxidants (fitoesterols i polifenols) així com fibra dietética que ajuda a millorar la salut intestinal.

Són aliments rics en potassi i pobres en sodi, de manera que ajuden a mantenir un equilibri en el balanç d’electròlits.

Les “llets” derivades de fruits secs són especialment recomanades a les dones embarassades per la seva riquesa en acid fòlic i el rati calci/fòsfor és molt bo. Tot això, a més l’absència de lactosa, proteïna de la llet i gluten, fa que aquestes “llets” siguin un molt bon substitut de la llet de vaca.

L’estudi de la Universitat de València

Científics de la Universitat de València han obtingut nous productes fermentats amb bacteris probiòtics a partir de cereals i fruits secs- el que coneixem per llets vegetals- que són una alternativa als iogurts convencionals. Aquests productes han estat dissenyats pensant en les persones que tenen al·lèrgies alimentàries a la llet de vaca, la lactosa o que presenten intolerància al gluten, així com per les dones embarassades

Des del laboratori de l’Institut d’Enginyeria dels Aliments pel Desenvolupament, l’equip ha treballat amb ametlles, civada i avellanes i ben aviat analitzarà l’ús de les nous i les castanyes. L’Institut d’Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA-CSIC) i el University College de Dublin (Irlanda) també han col·laborat en aquest estudi.

Els estudis in vitro mostren com alguns d’aquests productes tenen propietats anti-inflamatòries sobre les cèl·lules de l’intestí, fet que pot ajudar a calmar les reaccions al·lèrgiques causades pels aliments i incrementa la biodisponibilitat de ferro. Les caseïnes de la llet a part d’estar en la llista d’al·lèrgens, dificulten l’absorció del ferro.

Els resultats obtinguts tan sols ens mostren que les llets estudiades són una bona base per al creixement i viabilitat de bacteris probiòtics. De totes maneres el projecte contribueix a incrementar el coneixement sobre les propietats nutricionals i la influència sobre la salut de les “llets” vegetals.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EL PLAER DE MENJAR BÉ I SA

Origen: Llets vegetals i productes fermentats