La clau és una bona matèria prima, i un bon maridatge, curt, de quinze minuts com a màxim. I que piqui, poc o molt, però el picant s´ha de notar. Obviament, si no us agrada gens o no el tolereu doncs en prescindiu, però un bon cebiche guanya si és picant. Aquí el tema és triturar l´all, el gingebre, les fulles de coriandre i l´ají amb el suc de llima. D´ají fresc no en trobareu pas, és molt difícil, jo n´he trobat de congelat en un supermercat de productes llatins…on també hi ha, i més pràctic crec jo, ají groc (el picant peruà per excel.lència) en pasta i rocoto, un altre varietat de pebrot picant, però més fort. Jo vaig posar dues cullerades de pasta d´ají i us asseguro que ja picava prou, per tant crec que no cal el rocoto…o bé una petita quantitat de cada cosa. També podeu posar-ne en pols. En fi, talleu la carn de corball (sense pell ni espines) a daus, els llagostins escaldats un minut màxim (poden ser congelats, com vulgueu, si son de confiança també van bé) i tallats en tres trossos, el pop tallat a rodanxes i els musclus ja fets al vapor i sense les closques. A tot això li tireu la marinada i ho deixeu reposar a la nevera entre deu i quinze minuts, ho rectifiqueu de sal i pebre i ho serviu amb enciam, ruca, blat de moro…el que vulgueu, però us recomano que hi poseu moniato, de la manera que sigui (jo vaig fer-ne una mena de puré concentrat i a mode de presentació vaig fer unes quenelles), ja que contrarresta molt bé al picant, es complementen molt bé.