1 rocoto/1 ají groc (dificil trobar-lo sencer…millor en pols, o en pasta)
10 llimes
1 moniato
blat de moro (opcional), enciam i ruca (igualment opcionals)
Elaboració:
La clau és una bona matèria prima, i un bon maridatge, curt, de quinze minuts com a màxim. I que piqui, poc o molt, però el picant s´ha de notar. Obviament, si no us agrada gens o no el tolereu doncs en prescindiu, però un bon cebiche guanya si és picant. Aquí el tema és triturar l´all, el gingebre, les fulles de coriandre i l´ají amb el suc de llima. D´ají fresc no en trobareu pas, és molt difícil, jo n´he trobat de congelat en un supermercat de productes llatins…on també hi ha, i més pràctic crec jo, ají groc (el picant peruà per excel.lència) en pasta i rocoto, un altre varietat de pebrot picant, però més fort. Jo vaig posar dues cullerades de pasta d´ají i us asseguro que ja picava prou, per tant crec que no cal el rocoto…o bé una petita quantitat de cada cosa. També podeu posar-ne en pols. En fi, talleu la carn de corball (sense pell ni espines) a daus, els llagostins escaldats un minut màxim (poden ser congelats, com vulgueu, si son de confiança també van bé) i tallats en tres trossos, el pop tallat a rodanxes i els musclus ja fets al vapor i sense les closques. A tot això li tireu la marinada i ho deixeu reposar a la nevera entre deu i quinze minuts, ho rectifiqueu de sal i pebre i ho serviu amb enciam, ruca, blat de moro…el que vulgueu, però us recomano que hi poseu moniato, de la manera que sigui (jo vaig fer-ne una mena de puré concentrat i a mode de presentació vaig fer unes quenelles), ja que contrarresta molt bé al picant, es complementen molt bé.
PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM—ANTERIORMENT: FOOD AND FOOT
mig kilo de carn d´orada, el més fresca i salvatge possible
ají groc
1 gra d´all
8 llimes
oli d´oliva extra verge
sal, pebre
1 llauna petita de blat de moro
1 enciam petit
1 moniato
coriandre i gingebre fresc
Preparació:
Tallem làmines fines d´orada a modo de carpaccio…o semblant, el més primes possibles…després d´haver posat a bullir un moniato. Espremem les llimes i posem el suc en un recipient per triturar-ho juntament amb l´ají (si es groc, millor…hi ha ají que sembla guindilla picada, també ho podeu utilitzar…o quasevol bitxo picant també us pot servir), l´all, el gingebre, una mica de coriandre, sal, pebre i oli d´oliva. Ho reservem a la nevera.
Salpebrem el plat (si és fred, millor) i hi anem posant els talls d´orada. Ho cobrim amb la salsa i ho deixem una estona a la nevera, vint minuts ben bons (quan més gruixuts els plats, més temps)
Ho presentem amb el boniato a rondanxes (també en podue fer xips), el blat de moro (un acompanyament bàsic del cebiche al Perú…tot i que jo, en aquest cas, no en vaig posar!), enciam…el que vulgueu!
PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM—ANTERIORMENT: FOOD AND FOOT
1 rocoto (pebrot picant peruà, busqueu quelcom semblant, xili o el que trobeu que piqui)
1 ají groc
12 llimes
sal, pebre
enciams variats
2 moniatos, blat de moro
Preparació:
Per a la guarnició, talleu a rodanxes la iuca i el moniato, ben fines, i les fregiu amb oli ben calent…però bé, això ja al final, eh!
Per a preparar el marinat del peix espremeu les llimes i les poseu en un bol amb els bitxos/rocoto/xili/ajís que hagueu trobat, el coriandre picat, l´all, sal i pebre i ho tritureu.
El llobarro millor que ja el tingueu sense cap espina ni pell. El talleu a daus i uns vint minuts abans de servir-lo el poseu en una safata amb ceba vermella tallada a juliana (que haureu tingut marinant també amb una mica de llima) i el mulleu amb la marinada, reservant-lo a la nevera.
I munteu el plat amb els xips, el blat de moro i els enciams en un moment…
Naturalment estem parlant d’una cuina amb una forta presència del picant i aquests musclos no se n’escapen. La incorporació tant de l’ají com del rocoto, dos tipus de pebrot picant, és ineludible; sinó són uns altres musclos i esteu fent tota una altra cosa, un plat diferent. Al seu favor, s’ha de dir que tenen un picant molt noble, que pica quan te’l menges i que té una lògica ascensió com més quantitat n’ingereixes, però que quan passes a una altra cosa et permet que te n’oblidis sense problema i no dóna seqüeles nocturnes, res que sigui difícil de pair.
Per descomptat, no és un ingredient que puguem trobar fàcilment al nostre mercat habitual, però cada vegada més hi ha supermercats llatins on hi arriben congelats.
Per fer-los, com sempre, netegeu els musclos de barbes i incrustacions i coeu-los al vapor amb molt poca aigua. Així que s’hagin obert traieu-los del foc i deixeu que es refredin. Feu això en tandes petites perquè no convé que quedin massa cuits. Quan els hàgiu pogut obrir tots i n’hàgiu tret la valva buida, guardeu-los a la cassola dins de l’aigua que han deixat mentre fem l’amaniment.
Piqueu molt ben picada la ceba (heu de conèixer que sigui una ceba dolça; sinó, prèviament, poseu-la en remull un parell d’hores amb una mica de llimona). Netegeu els ajíes i els rocotos de llavors i piqueu-los també ben petits (ara, abans que us n’oblideu, és el moment de rentar-vos les mans a consciència i fins i tot després de netes no us toqueu els ulls). Feu el mateix amb els tomàquets: fora les llavors i ben picats. Piqueu el julivert.
Ajunteu tots els ingredients anteriors (si heu posat en remull la ceba, eixugueu-la bé) i amaniu-los amb el suc de les llimes, salpebreu. Poseu en una plàtera de servei els musclos amb la closca restant i ompliu-la amb l’amaniment.
