Talleu el peix blanc a daus i els aneu col·locant en una batedora elèctrica, afegiu la resta d’ingredients: l’ou, el julivert, la farina de cigrons, la sal, el pebre, els pinyons, l’all si li voleu posar.
La textura al vostre gust (dependrà de la quantitat de farina que hi poseu per espessir-ho més o menys).
En una paella antiadherent poseu l’oli d’oliva i a cullerades aneu fregint la pasta.
Tal i com ja us he comentat LA BASE dels meus àpats prové del món VEGETAL, tot i així els aliments d’origen animal també tenen cabuda en la meva alimentació en menor grau del que havia fet fins ara.
Va haver-hi uns temps en què vaig optar per no menjar cap tipus de carn vermella i amb prou feines tastava la carn blanca. Estava mentalitzada i el meu argument era que ho feia per salud. Vaig estar gairebé un any sense tastar aquest tipus de carns.
Malgrat el meu convenciment i el meu meu mantra #hofaigpersalut el meu cos desitjava poder clavar queixalada a un bon tros de carn, proteïna animal, consistent, constructora, reparadora. De tant en tant la meva naturalesa carnívora aflorava i reclamava la seva presa.
Davant aquesta demanda del meu cos em vaig posar a llegir de nou sobre carns fresques, carns processades, alimentació animal, càncer, additius, embotits, carns tractades i un llarg etcètera. Vaig arribar a la conclusió que la ingesta puntual de carn vermella fresca o carn blanca fresca d’animals que han estat ben cuidats, ben alimentats i han portat una bona vida suposaria un benefici pel meu cos i pel meu gaudi del menjar. Així doncs, de nou, vaig reprendre la ingesta de carn vermella i carn blanca de bona qualitat. La vaig limitar a dues o tres vegades per setmana entre una i altra. En menjar-la ‘aporta proteïnes de qualitat, sals, minerals i vitamines.
Pel que fa el peix, no he deixat mai de menjar-ne; prefereixo el peix blau com els seitons, les sardines, el verat i també en ocasions bonítol i salmó salvatge per la seva consistència i la seva aportació en àcids grassos omega-3. També , de tant en tant, em poso al plat una porció de lluç, rap, llenguado, entre d’altres.
Els ous sempre han estat presents en la meva alimentació. Són una bona font de proteïna, greixos necessaris pel correcte funcionament del cos, vitamines i minerals. Dos o tres per setmana sempre hi solen ser i sempre dels que tenen el codi que comença per 0 o 1, ecològics o de gallines en llibertat.
Dels làctis, en parlem un altre moment. Però ja us avanço que els prefereixo de cabra o ovella i fermentats!
PUBLICAT ORIGINALMENT A: EL PLAER DE MENJAR BÉ I SA
400 gr de filets de peix blanc sense pell ni espines;
2 albergínies;
30 gr de farina de galeta
1 ou;
20 gr de tàperes picades;
20 gr d´anet picat;
2 cebes tendres;
la pell ratllada d´una llimona;
1 cullerada de suc de llimona;
una de comí en pols;
mitja de curcuma en pols;
sal;
pebre blanc;
2 cullerades de iogur grec (opcional);
1 gra d´all
mitja llimona en conserva
Preparació:
Escalfem el forn a 180 graus, a dalt i a baix. Posem paper de forn en una safata amb les albergínies ruixades amb una mica d´oli d´oliva durant 45 minuts;
Piquem el peix i el barregem amb la farina de galeta, un all picat, un ou, les tàperes, l´anet, la ceba tendra, la ratlladura de pell de llimona, el suc de llimona, les espècies, sal i pebre.
Ho reservem a la nevera, cobert a pell, amb contacte vull dir, una mitja hora com a mínim, temps que es pot allargar perfectament a una hora;
Quan les albergínies siguin cuites, les treiem del forn, les pelem i reservem la polpa.
Tan bon punt sigui fredes, bé, s´hagin atemperat les salpebrarem i hi barrejarem la llimona confitada, ben picada, el més petit que podeu, i ho reservareu fins al moment de servir el plat, tapat amb paper film.
Moment de donar forma als kebabs, una mena de mandonguilles allargades o de croquetes gegants.
Enfarinem i fregim els kebabs/mandonguilles allargades i els servim amb l´albergínia al forn barrejada amb pell de llimona en conserva picada i, si voleu, les dues cullerades de iogur grec.
– 500 gr. de salmó o qualsevol peix en filet sense espines ni pell i en daus.
– 200 ml. de nata líquida
– 1 cullerada petita de pebre vermell dolç
– 1 cullerada petita d’anet
– ½ pot del més petit tomàquet sofregit (Solís)
– 2 ous
Preparació:
Posar tots els ingredients en una batedora i triturar-ho.
En un motlle rectangular de vidre o de plàstic que vagi al microones, posar-hi oli a les parets i després posar-hi pa ratllat. Treure l’excés. Posar-hi el preparat de peix i tapar-lo amb plàstic transparent. Posar-ho al microones al mínim durant uns 15 minuts i després comprovar el grau de cocció. Deixar refredar i desemmotllar.
Pels dies de festa es pot recobrir el pastís amb salmó fumat i sempre cal acompanyar-lo amb una salsa: Maionesa, salsa rosa, salsa tàrtara, etc.
4 cullerades de miso d´arròs integral (o el que trobeu, per a ells segur que no és el mateix, però…), 2 de mirin, 2 de vinagre d´arròs, 2 de llavors de sèsam daurat, 1 cullerada de mostassa en pols.
Preparació:
El peix el farem al darrer moment, a la planxa, i el salsejarem per sobre. Possem en un cassó a foc lent el mirin i el vinagre. Escalfem les llavors de sèsam en una paella sense oli fins que es torrin, les passem a un morter i les matxaquem. Ho barregem amb el miso, la mostassa, el mirin i l´arròs i llestos, ja tenim la salsa a punt.
Posarem en remull els fideus. Piquem el pollastre i els xampinyons. Tallem els calamars i la ceba, ben fina, i la sofregim amb oli extra verge juntament amb l´all i els brins de safrà.
Afegim quan sigui ben rossa el pollastre, els xampinyons, salpebrem, i també hi posem el gingebre i el pebre vermell. Uns minuts més tard hi posem els fideus, tallats amb el ganivet.
Barregem bé i deixem coure uns minuts més i cap al final de la cocció serà el moment del peix (tallat petit, quasi picat) i de les gambetes. I com a toc final les fulles de julivert i cilantre ben picades i una cullerada de mantega, juntament amb el suc d´una llimona.
Deixem refredar. Posem dues fulles de brick consecutives, que es tapin parcialment, i fem una mena de butifarres amb el farcit.
Per tancar bé utilitzem ou batut. Pintem la “m´hancha” amb oli i els enrotllem com si fos una ser o una buti. Enfornem uns cinc minuts amb el forn a 200 graus i tindrem un plat bo de veritat, deliciós diria jo!
PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM—ANTERIORMENT: FOOD AND FOOT
6 trossos Peix blanc consistent ( rap, turbot, lloms de lluç, bacallà fresc… )
500 gr. de llenegues (o les que es tinguin)
1 ceba
1 pastanga
1 gra d’ all i una mica de julivert.
1 ampolleta de crema de llet.
1/2 pastilla de caldo de peix.
PREPARACIÓ:
Fregim les llenegues en oli d’ oliva. No han d’ estar molt fregides. Hi posem sal i quan ja estiguin , el julivert i l’ all.
Fregim lleugerament el peix enfarinat i salat.
Triturem la ceba i la pastanaga i ho fregim en una cassola amb oli d’ oliva. Afegim el peix i les llenegues, una mica d’ aigua (un vas) i una mitat de pastilla de peix. Ho deixem bullir a foc lent durant 1/4 d’ hora.
Per últim hi afegim la crema de llet. Rectifiquem de sal i hi posem una mica de pebre.
Per començar poseu forn a 180 graus. En un recipient que pugui anar al forn poseu el peix salpebrat, el vi blanc, l’aigua, la ceba i els alls tallats a dauets. A continuació introduïu la safata al forn i coeu durant 25-30 minuts.
Saltegeu les gambes sense pelar en una paella amb oli, retireu-les i a la mateixa paella afegiu la mantega i la farina i feu una beixamel afegint el brou de la cocció del peix. Afegiu trossejat el peix i les gambes (sense la pell ni les espines), jo també vaig triturar els alls i la ceba perquè quedés més gustós. Afegiu a continuació els ous, el tomàquet i la sal i barregeu-ho tot i aboqueu en un motlle untat amb oli. Coeu al forn al bany maria durant 40 minuts. Serviu-lo fred acompanyat d’una amanida i maionesa.
Fer-les com si fossin de carn; sofregir ceba i all ben picats en una cassola de fang, apartar una cullerada quan el sofregit ja esta al punt i afegir-hi la pastanaga tallada a rodanxes i un parell de tomàquets ratllats.
Mentre es fa el tomàquet, en un bol barrejar el peix picat ben petit amb el ganivet, afegir l’all i la ceba sofregits, julivert abundant, pa sec remullat amb llet i un parell de gambes picades per donar-hi més gust, ja que el peix blanc és una mica insípid. Amb sal i pebre blanc enllestir la barreja, fer boletes que s’arrebossan amb farina i fregir-les breument en oli, amb molta cura perquè són més fràgils que les mandonguilles de carn.
Fregir patates noves que tenen la mateixa mida que les mandonguilles, i afegir-les a la cassola, posar-hi pèsols (congelats) i cobrir-ho tot amb brou de peix (també descongelat). Quant les patates estan gairebé a punt posar-hi les mandonguilles, només uns minuts perquè facin xup-xup i es barregin bé els gustos, i ja esta a punt per servir.
1/2 kg de peix blanc (nero, besuc, orada, rap, etc.)
100 gr de cloïsses
100gr llagostins
100g de calamars
100 gr de pop cuit
2 tomates
1 ceba
2 grans d’all
una tassa de cafè de vi blanc
farina
oli d’oliva
julivert, ají molido (pebre de caiena) sal, sucre i pebre.
Accions:
Picarem la ceba i l’all i ho posarem a sofregir a la cassola.
Quan la ceba estigui transparent li afegirem les tomates ratllades amb una mica de sucre, per trancar l’acidesa. També li agregarem el vi i les espècies.
Quan arranqui el bull li afegirem els marics, per ordre de cocció, primer les cloïsses, després els calamars tallats en anells, els llangostins i per últim el pop a rodanxes. Deixarem que la salsa espessi.
Posarem oli a escalfar a la paella i enfarinem el peix, que el fregirem.
Servir el peix i per damunt tirar-li la salsa dels mariscos.
