Arxiu de la categoria: Tradicions

14 Fira de la Ratafia – Centelles

Dies 10 i 11 de juny del 2023 Centelles (Osona)

Productes alimentaris artesanals i ecològics, herbes i licors d’herbes.

MÉS INFORMACIÓ A:  https://www.talarn.cat/

I A: https://www.talarn.cat/actualitat/noticies/tot-a-punt-per-l11a-fira-de-vi-del-pirineu

 

19a Monacàlia – Fira de l’Abat – Navarcles

Dies 1 i 2 d’abril del 2023 Navarcles (Bages)

Monacàlia, la fira de l’abat rememora el Navarcles del segle XI i posa de manifest la relació tan propera entre Navarcles i el Monestir de Sant Benet de Bages.

Durant mil anys, Navarcles va dependre del monestir de Sant Benet de Bages perquè n’era del senyor feudal.
A Monacàlia la Fira de l’Abat hi trobareu activitats de fira, activitats per nens i joves, actuacions musicals, representacions teatrals i gastronomia de l’época.

MÉS INFORMACIÓ A:   http://www.navarcles.cat/

I A:  http://www.monacalia.cat/

Torró Xixona

Torró Xixona

Ingredients per fer 500 grams de torró:

  • 400 grams d’ametlla torrada
  • 130 grams de sucre
  • 30 grams de mel
  • 50 grams de xocolata blanca (en perles petites o la que es fa servir per fondre).

Preparació:

  1. Necessitareu: Trinxadora (algunes batedores porten aquest accessori que serveix per trinxar el menjar) 1 motlle de torró (els podeu comprar per exemple a Gadgets & Cuina) i si voleu fer-ho professional… caixa de cartró que podreu comprar a La Bolsera.
  2. Aquesta recepta és súper fàcil i us permetrà fer torró de Xixona de molta qualitat per un preu raonable!
  3. Per fer el torró necessitareu posar tots els ingredients a la trinxadora i picar-los fins que quedi una textura com de sorra mullada. Això sí! Heu de trinxar els ingredients amb cura perquè com podeu veure l’únic líquid que hi ha és la mel i això podria fer que si no trinxeu en intervals curts trenqueu la màquina trinxadora per forçar-la massa! Jo us aconsello que primer feu una trinxada general, retireu els ingredients de la trinxadora i després aneu trinxant poc a poc.
  4. Un cop teniu trinxats els ingredients els aboquem al motlle de torró i amb una cullera ho premsem bé fins que ens quedi una superfície llisa. Tapem amb paper film i ho deixem reposar a la nevera 24 hores.
  5. Passades les 24 hores desemmotllem i ja el podem menjar!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: PIXIECUINA

Origen: Torró Xixona

Torrons de xocolata amb arròs inflat

Torrons de xocolata amb arròs inflat

Ingredients xocolata blanc:

  • 250 grs. de xocolata blanca tipus Nestlé Postres
  • 50 grs. avellana torrada triturada o 30 grs. praliné d’avellana Home Chef
  • 5 cullerades soperes d’arròs inflat amb xocolata (tipus Kellogs)

Ingredients xocolata amb llet:

  • 250 grs. de xocolata amb llet tipus Nestlé Extrafi
  • 50 grs. avellana torrada triturada o 30 grs. praliné d’avellana Home Chef
  • 5 cullerades soperes d’arròs inflat blanc (tipus Kellogs)

Ingredients xocolata negre:

  • 250 grs. de xocolata negra tipus Nestlé Postres o Mercadona para fundir
  • 50 grs. avellana torrada triturada o 30 grs. praliné d’avellana Home Chef
  • 5 cullerades soperes d’arròs inflat blanc (tipus Kellogs)

Elaboració (la mateixa per les tres xocolates)

Al bany maria fondre la xocolata, i afegir-hi l’avellana triturada i l’arròs. Remenar bé i omplir un motlle de silicona per a torrons o un de forma semblant.

Deixar-ho refredar 24 h. a temperatura ambient. Desemmotllar i menjar.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: LA CUINA NO FA POR

Origen: Torrons de xocolata amb arròs inflat

Les mones, de la tradició a la innovació

Des de sempre els padrins han regalat la mona al seu fillol o fillola, tot i que ara sol ser habitual que colles d’amics i famílies les demanin per menjar en grup. A més, en els últims anys, moltes persones marxen de vacances per Setmana Santa i per aquest motiu la venda de mones comença una setmana abans, amb la finalitat que els fillols gaudeixin de la mona encara que els padrins siguin fora, i s’allarga fins al diumenge següent.

Les mones, de la tradició a la innovació

La mona forma part d’un costum antic, que ja es troba citat amb el mateix nom al segle XV. L’origen de la paraula podria venir del grec munus, que significa regal. Però també podria tenir un origen àrab, ja que munna (que també vol dir regal) era un cistell ple d’ous que els serfs regalaven als seus senyors. En el seu origen, els caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. A canvi de la notícia, se’ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s’havia acabat. Així, el simbolisme de l’ou de les mones és el principi de la vida, de l’univers i de la creació, i el dia de Pasqua amb l’arribada de la primavera era l’inici de l’any i una festa realment important.

Segons el Costumari català, el costum de decorar i menjar ous per aquestes dates ja existia en pobles primitius europeus i asiàtics. La tradició de menjar ous, probablement arrelada abans del cristianisme, es va accentuar a causa de la Quaresma. Durant el temps de dejuni no es podien menjar tampoc ous, i per tant la gent guardava els ous cuits esperant l’arribada de la Pasqua. Quan arribava, en alguns llocs els ous es pintaven o decoraven. En altres llocs es creia que trencar els ous entre ells portava sort i estrenyia l’afecte amb les persones properes.

Una altra de les maneres d’aprofitar el munt d’ous que s’acumulaven en aquestes dates era el costum de fer un pastís de farina, sucre i altres components, que va donar origen a la mona tal com la coneixem avui dia.

La mona primitiva, que seria la tradicional dels Països Catalans, és la que es feia amb pasta de pa de pessic i es decorava amb ous per tal que els padrins la regalessin als seus fillols el diumenge de Pasqua. La tradició deia que s’havien de posar tants ous com anys tenia el fillol o fillola, fins que la criatura feia la comunió (segons una versió) o feia dotze anys (segons una altra versió).

A l’actualitat, les mones de pastisseria no tenen res a veure amb les tradicionals i s’han convertit en un pastís de bescuit decorat a base de xocolata, mantega i altres ingredients i amb figures al·lusives a temes d’actualitat. Fins i tot els ous durs han estat substituïts per ous de xocolata o de sucre, capaços d’assolir dimensions gegantines.

L’elaboració de la mona

Per fer una mona primer s’ha de fer la “tortada” o base (com un pa de pessic però elaborat amb farina d’ametlla), que normalment es talla en tres rodanxes per intercalar-hi dos farcits. Els farcits es fan de gema (crema feta de sucre i rovell d’ou), melmelada, mantega o xocolata (normalment es fa un farcit de cada). Després es procedeix a “allisar”, que consisteix en posar per sobre algun dels ingredients del farcit (o ametlles si es tracta d’un pastís tipus sara). Per últim, es passa a la decoració superior amb fruita confitada (principalment taronja, meló i pera) i els ous o figures de xocolata. Finalment, es decora el voltant de la mona, on se sol posar ametlles o bé granets de xocolata.

L’eclosió de la xocolata

Sembla clar que la xocolata no irromp en la mona fins al segle XIX, quan alguns pastissers de Barcelona van començar a decorar el tortell de pa de pessic amb una figura de xocolata en comptes d’ous. D’aquesta entrada discreta i tardana n’ha derivat una eclosió de la xocolata que ha arribat a ocupar tota la mona, sense deixar espai per al pa de pessic ni els ous, per allunyar-se cada cop més de l’original.

Abans la mona estrella era la de fruita però ara s’està imposant la de praliné. La de fruita confitada continua sent la número u però la seva demanda va a la baixa perquè no agrada a tothom. Quant a les figures de xocolata, són els més venuts, juntament amb les típiques princeses, Els ous i les gallines, elaborats amb xocolata negra, tampoc no poden faltar. De fet, el pastisser procura plasmar la il·lusió dels petits amb molt de color i vinculant els productes de la Pasqua amb les pel·lícules de dibuixos animats, que és el que el nen coneix i recorda. La Pasqua és una de les úniques festes pastisseres –per no dir l’única- dedicada a la canalla petita.

Més enllà del pastís

Al pastís de la mona els clients hi solen afegir una figura de goma o un ou de xocolata, fins al punt que aquests complements arriben a suposar una despesa superior a la del propi pastís. Les figures de goma o peluix cada cop tenen més a veure amb futbolistes, polítics o personatges televisius. Tot i això, les pel·lícules infantils encara tenen representació a totes les pastisseries. Les figures fetes de peluix no són pas barates, ja que han de reunir uns requisits de qualitat i no toxicitat que requereix la Comunitat Europea.

Tot i la sofisticació que any rere any adquireixen les mones de pastisseria, no hem d’oblidar que a les nostres comarques coexisteixen altres elaboracions artesanals que tenen molta demanda. Coneguem-les…

La mona de forner. És una rosca elaborada amb farina, sucre, sal, llar, ous, llevat, coriandre, matafaluga, anís líquid i aigua.

La garlanda de forner. És una rosca amb els mateixos ingredients que la mona de forner però amb la diferència que, abans d’enfornar-la, la massa es doblega cap amunt, fet que li dóna un aspecte de cresta i una textura més compacta.

I fora de Catalunya?

Al País Valencià hi ha llocs on la mona és típica tot l’any. És el cas d’Alberic, a la Ribera Alta, d’on és típic el característic “panous”, “coca d’aire” o “pan quemado”, noms que fan referència al color torrat i a la presència d’ous encara que sigui en forma de merenga torrada per decorar. Ja es parla d’ell en el manuscrit Formulario práctico de cocina, de Joan Company (1905, “pan quemado al estilo de Alberique”).

Igualment, els valencians, així com molts menorquins que van emigrar a Algèria durant el s. XIX i que en bona part es van establir a Oran, van portar allí la mona i el costum d’anar a menjar-la al camp el dia de Pasqua (casser la mouna). De fet, en els receptaris algerins actuals, tant d’Algèria com dels realitzats pels que han tornat del país, sempre apareix la mona, a part d’altres plats típics dels Països Catalans com la paella.

Al Maestrat fa pocs anys les mones eren solament de pandurmiendo, nom que es deu al fet que la base s’ha de deixar en repòs una nit abans de fer les mones. O sigui, la massa es queda una nit dormint. Antigament, la pasta es preparava el Dijous o el Divendres Sant abans de la processó de rigor, i es deixava fins a l’endemà, que era quan les dones els donaven forma i les portaven al forner més proper o de confiança per coure-les. La fornera Dolors Rius també recorda com aquí al Penedès les dones i criatures anaven al forn del poble per coure les mones: érem un servei públic, en aquell temps! Fins i tot es portaven al forn del poble guisats o altres plats per coure…

(fons documental)

La festivitat de la Pasqua, tot i tenir un significat diferent, també es pot trobar en altres llocs, regions, zones i parts del món… Part de la simbologia d’aquesta festa era el conill, adoptat com a símbol de fecunditat, que encara avui en dia se segueix utilitzant en les decoracions d’aquesta celebració. Aquest element de la tradició d’Europa occidental mai fou acceptat pels cristians ortodoxes, fet que ens indica que és veritablement una icona aliena a la Pasqua religiosa.

Una de les notes típiques de Pasqua havia estat menjar ous en grans quantitats. La presència dels ous com a símbol de la Pasqua és present a tot Europa, d’Anglaterra a Ucraïna, com a símbol de la resurrecció primaveral. A molts pobles d’Europa aquests dies la gent s’obsequia amb ous; també hi ha el costum de pintar i decorar els ous de Pasqua per tal de donar-los un caràcter distintiu dels de la resta de l’any.

Els preus de les mones de Pasqua varien en funció dels ous de xocolata o figures artístiques que portin, així com del temps empleat en la seva elaboració.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Les mones, de la tradició a la innovació

Dijous gras i coca de llardons

Jo he fet dues versions:
– Una coca sencera
– i amb una altra làmina de pasta fullada n’he fet 4 petites.

Dijous gras i coca de llardons 02Dijous gras i coca de llardons 03Dijous gras i coca de llardons 01

Ingredients:

  • 1 làmina de pasta fullada, si pot ser rectangular. Jo he utilitzat la de Casa Tarradelles per aquest motiu.
  • 150 g de sucre.
  • 100 g de llardons de la millor qualitat possible.
  • Un grapadet de pinyons.
  • Anís.
  • 1 ou.

Procediment:

  1. Estirar la massa amb el corró i pintar-la amb l’anís.
  2. Triturar una mica els llardons.
  3. Barrejar la meitat dels llardons (50 g) amb una tercera part de sucre (50 g).
  4. Imaginar la làmina de pasta fulada dividida en tres parts. Escampar aquesta barreja a la part del mig.
  5. Doblegar una banda de la pasta fullada per tal de cobrir els llardons que hem posat.
  6. Pintar amb anís.
  7. Barrejar els llardons que queden amb uns altres 50 g de sucre, i escampar a sobre.
  8. Tapar amb la banda de pasta fulada que quedava.
  9. Passar el corró per damunt per aixafar la coca.
  10. Pintar amb l’ou batut.
  11. Escampar el sucre que queda (50 g), els pinyons, i aixafar perquè s’enganxin bé.
  12. Fornejar a 180ºC fins que quedi torradeta.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINA AMOR I CIÈNCIA

Origen: Dijous gras i coca de llardons

PANELLETS

PANELLETS

Ingredients:

( Per a uns 60 panellets )

  • 1/2 kg d’ametlla crua en pols
  • 350 grms. de sucre
  • 150 ml. d’aigua mineral
  • 1 clara d’ou
  • 200 grms. de pinyons
  • 200 grms. de coco ratllat
  • 40 grms. de cacau
  • 1 rovell d’ou per a pintar
  • 50 grms. de xocolata negra

Preparació:

  1. Ecalfar el forn a 200º ( dalt i baix )
  2. En un cassó, posar l’aigua i el sucre i coure fins que tingui una textura de xarop.
  3. Afegir l’ametlla en pols i remenar amb una cullera de fusta fins que estigui ben integrat i es desenganxi de les parets.
  4. Retirar del foc i deixar refredar.
  5. Afegir la clara d’ou, sense muntar, fins que estigui ben integrada.
  6. Deixar reposar a la nevera un mínim de dues hores, també podem deixar-ho tota la nit.
  7. Dividir la massa en tres parts.
  8. Per als de coco:
  9. Mesclar una mica de coco ratllat amb la massa, formar els panellets i reboçar-los amb més coco.
  10. Per als de pinyons:
  11. Formar les boletes i enganxar-hi els pinyons ( amb molta paciència ), pintar amb el rovell d’ou.
  12. Per als de xocolata:
  13. Mesclar el cacau amb la massa, formar uns petits cilindres i amb el dit petit fer un forat al mig, on, un cop cuits, hi posarem una mica de xocolata negra desfeta.
  14. Folrar la safata del forn amb paper sulfuritzat.
  15. Coure entre 5/6 minuts, fins que veiem que estan dauradets.
  16. Deixar refredar damunt d’una reixeta.
  17. Bon Profit !!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: LLEVAT FARINA SUCRE I SAL

Origen: PANELLETS

TORRONS VARIATS DE XOCOLATA

TORRONS VARIATS DE XOCOLATA

Ingredients:

Torró d’arròs inflat:

  • 150 grms. de xocolata negra
  • 100 grms. de xocolata amb llet
  • 50 grms. de llard
  • 50 grms. d’arròs inflat ( Krispies )

Torró d’avellanes:

  • 250 grms. de xocolata negra
  • 50 grms. de llard
  • 150 grms. d’avellanes torrades

Torró d’ametlles caramel·litzades:

  • 250 grms. de xocolata negra
  • 50 grms. de llard
  • 150 grms. d’ametlles crues
  • 75 grms. de sucre

Preparació:

  1. En un cassó, al bany maria, desfer la xocolata, afegir el llard, per ùltim els fruits secs o cereals i mesclar bé.
  2. Posar dins d’un recipient rectangular ( jo he fet servir un ” tuper ” ) i deixar refredar a temperatura ambient o els més impacients, a la nevera.
  3. Seguir les mateixes pautes, per a preparar els tres torrons.
  4. En el cas de les ametlles caramel·litzades, posar els 75 grms. de sucre, en una paella, esperar que es desfagi, afegir les ametlles crues i remenar amb molta cura.
  5. Un cop fredes, posar-les damunt d’un paper sulfuritzat i amb la mà de morter, trencar-les a trossets.
  6. Bon Profit !!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: LLEVAT FARINA SUCRE I SAL

Origen: TORRONS VARIATS DE XOCOLATA

PANELLETS

PANELLETS

Ingredient s per a aproximadament 65 panellets de pinyons, ametlla i coco:

  • ½ kg d’ametlla mòlta
  • ½ kg de sucre
  • 6 ous
  • ¼ de kg. de moniato
  • 1 ratlladura de llimona
  • Farina de blat de moro (maizena)
  • 3 rovells d’ou per pintar els panellets
  • 250 gr. de pinyons
  • 125 gr. d’ametlla trossejada
  • 125 gr. de coco ratllat

PREPARACIÓ:

  1. Si seguim la recepta original la meva àvia una setmana abans escaldava les ametlles de la varietat marcona i la deixava esteses assecar.
  2. Jo he anat a la plaça a comprar-les i m’he estalviat aquest pas.
  3. Primer bullim el moniato amb pell fins que estigui tou, uns 20 min.
  4. Mentrestant es molen les ametlles ben fines.
  5. Pelem el moniato, el trossegem i el posem en un bol. L’aixafem amb una forquilla i el barregem amb el sucre.
  6. Ratllem la pell d’una llimona gran i l’afegim a la barreja.
  7. Després hi posem l’ametlla mòlta i seguim barrejant.
  8. Finalment hi afegim 3 rovells d’ou. Les clares les apartem perquè ens serviran més endavant.
  9. Deixem reposar la massa 5-6 hores. Jo la poso a la nevera tapada amb paper film.
  10. Passada aquesta estona ens disposem a fer els panellets.
  11. Primer de tot escalfem el forn a 225 graus.
  12. Agafem la safata del forn, la folrem amb paper de plata i l’untem amb mantega.
  13. Abans de començar a donar forma als panellets és millor tenir tots els ingredients preparats en diferents platets.
  14. En un plat hi posem els pinyons, en un altre el coco, en un altre l’ametlla triturada, en un de gran la farina de blat de moro (tipus Maizena), en un bol les clares una mica batudes i en un altre bol més petit els rovells d’ou també batuts, per pintar els panellets.
  15. Nosaltres fem sempre primer els de pinyons, que són els que més ens agraden.
  16. Agafem una mica de massa i fem boles, no més grans que una moneda de 2 euros.
  17. Passem les boles per la farina i després per la clara d’ou perquè s’hi enganxin bé els pinyons.
  18. Amb els dits en traiem els pinyons sobrants i n’afegim algun si en falta en alguna part.
  19. El deixem directament a la safata del forn.
  20. Els anem posant un al costat de l’altre deixant una mica d’espai perquè creixen.
  21. Jo en poso uns 20 per safata.
  22. I els pintem amb rovell d’ou amb l’ajuda d’un pinzell.
  23. Per fer els d’ametlla fem exactament els mateixos passos que amb els de pinyons, però enlloc de fer-los rodons els fem cilíndrics, en forma de croqueta, els passem per la farina i la clara i els “arrebossem” amb l’ametlla triturada.
  24. Els de coco es fan al final.
  25. Amb la massa que queda hi barregem el coco ratllat i remenem ben remenat.
  26. Després els hi donem forma de barret acabat en punxa, els passem per la farina, la clara i es tornen a passar per coco ratllat.
  27. Finalment es pinta la punta amb ou.
  28. Al forn els deixem uns 10 minuts a 225 graus.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ESTOVALLES DE PAPER

Origen: PANELLETS

Mona de Pasqua de fruita confitada

Avui farem la de fruita confitada

Ingredients:

Aquestes mones estan fetes amb un pa de pessic de 28cm. de diàmetre

  • 1 pa de pessic rodó tallat amb tres bases
  • melmelada de préssec
  • almívar per banyar el pa de pessic
  • crema de gema
  • ametlles torrades trossejades
  • gelatina de poma
  • Fruita confitada

Ingredients pel almívar:

  • 250ml. d’aigua
  • 200gr. de sucre
  • 25ml. de licor dolç (Grand Marnier, Cuarenta y tres, ..)

Ingredients per la crema de iema:

  • 170gr. de sucre
  • 3 ous sencers
  • 40cc. d’aigua

Preparació:

  1. Feu el pa de pessic seguint la recepta aquí.
  2. Per fer el xarop per banyar: Poseu l’aigua i el sucre en un cassó i feu-ho bullir, quan el sucre estigui ben desfet, afegiu el licor, retireu del foc i deixeu refredar del tot.
  3. Feu la crema de iema , la recepta aquí.
  4. El muntatge feu-lo damunt del cartó amb la blonda, on ja quedarà la mona.
  5. Poseu la primera base, la més ampla, mulleu-la amb xarop ajudant-vos amb un pinzell. Damunt 2 o 3 cullerades de gema, ben escampada i allisada.
  6. Segona base, mulleu-la amb el xarop i damunt poseu 2 o 3 cullerades de melmelada de préssec, deixeu-ho ben llis.
  7. Poseu la ultima base, aquesta vegada gireu-la, de manera que la cara daurada del pa de pessic, quedi a sota. Banyeu-la menys que les altres. Feu una capa de crema de gema pel damunt, alliseu-la be i unteu tot el contorn de la mona, també amb gema.
  8. Adorneu amb la fruita confitada, al vostre gust. Empegueu les ametlles trossejades pel voltant.
  9. Desfeu la gelatina de poma al bany-maria, i amb un pinzell pinteu la fruita i la gema, que tot el damunt quedi lluent.

Recepta extreta de “Cuina de la Mare”

Origen: Mona de Pasqua de fruita confitada