Arxius mensuals: Desembre de 2012

Quètxup —

Quètxup

CUINING

Hola!

Estic molt orgullosa de compartir aquesta salsa que he estrenat aquest estiu, quan els tomàquets de l’hort invadien la cuina. Vaig pensar que, a part de la conserva de tomàquet, la salsa DIP (aquesta us l’he de passar també!) i la samfaina, aquesta seria una bona manera de conservar els tomàquets. Bé, després d’un mes de maceració ja l’hem provat, i us puc dir que és deliciós. Apa, anem per feina:

Ingredients:

  • 2.75 kg de tomàquets
  • 1 ceba i mitja
  • 225 g. de sucre de canya
  • 1 culleradeta de pebre vermell
  • caienes al gust
  • 40 g. de sal
  • 2 cullerades de vinagre de vi
  • 50 cl. de vinagre de sidra

Preparació:

Escaldem els tomàquets en aigua bullint. Els hi traiem el cor i la pell, i els espremem bé amb la ma per escórrer l’aigua. Els posem a coure amb la ceba trixada, deixant-ho bullir a foc viu durant 10 minuts perquè evapori aigua.

Ho…

View original post 86 more words

Advertisements

(IGP) Torró d’Agramunt – fruits de la terra

Els torrons més rodons

Entre els interminables camps de cereal de l’Urgell apareixen, en turons poc pràctics per al reg, ametllers i avellaners que abasteixen la producció torronaire d’Agramunt. Els torronaires d’avui vetllen per l’artesania sense menystenir un negoci que és d’abast europeu.

18/08/09 02:00 – David Marín

El torró d’Agramunt és una acurada barreja d’avellanes –o ametlles– amb mel i sucre. La massa es divideix en porcions rodones, es du a un punt de cocció determinat, s’hi afegeix clara d’ou, es deixa refredar i s’embolcalla entre dues fines capes de pa d’àngel. I llestos. Si ho hem fet bé, tindrem una massa d’un suau color crema, una massa que produeix una sensació cruixent i que no ens costarà gaire trencar si ens l’enduem a la boca.

Així fan el torró a Agramunt des de l’any 1741 -almenys-, en què apareix documentada per primera vegada la tradició torronaire d’aquesta ciutat de l’Urgell, quan un noble de la vila es va dedicar a enumerar els oficis dels seus convilatans. L’ofici de torronaire ja era llavors un dels de més prestigi a la població, tot i que els qui el practicaven havien de compaginar aquesta apreciada feina amb la de pagès o confiter. Moltes famílies, a més, tenien l’obrador a casa per fer una producció més aviat domèstica, mentre que els grans torronaires viatjaven per fires i mercats d’arreu del país i plantaven cara als altres grans mestres torronaires: els de Xixona.

Avui, sobreviuen quatre empreses productores de torró a Agramunt, agrupades dins la indicació geogràfica protegida (IGP) Torró d’Agramunt: Torrons Fèlix, Torrons Lluch, Torrons Roig i Torrons Vicens. Tots quatre productors combinen la producció del torró artesanal d’Agramunt –amb variants delicioses com ara la que el cobreix d’una espessa capa de xocolata–, amb les varietats de torrons més comercials: carquinyolis, massapans, de fruita seca i fins i tot alguns productes i especialitats d’innovació. Tots aquests artesans, a més, són consumats mestres xocolaters. Una quarta part de la producció és de torró tradicional protegit per la IGP, mentre que les altres especialitats els permeten fins i tot exportar uns 125.000 quilos de torrons cada any a la UE.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/-/70285-els-torrons-mes-rodons.html

igp_torro_dagramunt_fruits_de_la_terra

(ETG) Neules – fruits de la terra

Velles postres del Nadal

Les neules són, amb el permís dels torrons, unes de les postres típiques de Nadal, tot i que també s’han introduït per acompanyar altres plats com ara la crema catalana, els gelats i el flam. Això, a més de l’aparició de noves varietats, els ha permès aguantar bé el pas del temps.

29/08/09 02:00 – Teia bastons

Si Jaume I les tastés ara com va fer durant el dinar de Nadal de 1267 al qual va convidar més d’un centenar de persones, segur que no sabria que es tracta de neules, ja que en aquella època eren planes, i no cilíndriques com les d’ara. A més, potser tampoc no en reconeixeria el gust perquè la majoria de les que es consumeixen actualment –120 milions per Nadal a Catalunya– són industrials, ja que hi ha pocs pastissers que les facin artesanalment a mà. Una llàstima, ja que el gust no té res a veure, com podria comprovar Jaume I. Les neules són unes de les postres típiques del Nadal català, encara que tenen molts competidors, principalment el torró, però també el massapà i els polvorons. Per Nadal és habitual veure algú a taula mullant o intentant beure el cava mitjançant aquesta canya feta a base de farina, sucre, clara d’ou, ratlladura de llimona, essència de vainilla i mantega, i potser també rovell d’ou, aigua i oli. Però fora de Nadal també és habitual veure-les acompanyant gelats, crema catalana i flam.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/75135-velles-postres-del-nadal.html

BEIXAMEL —

BEIXAMEL

estovallesdepaper

SALSA BEIXAMEL

El nom de la salsa beixamel ve del francès béchamel. És una salsa blanca bàsica, feta amb llet o crema de llet i farina i s’ha convertit en una de les més conegudes de cuina francesa. Pren el nom del seu creador Louis Béchamel de Nointel, marquès de Nointel, maître del rei Lluís XIV de França. Altres estudis consideren que aquesta salsa prové d’una recepta més antiga a base de crema de llet d’origen toscà i que va perfeccionar François Pierre de la Varenne.

Hi ha diverses maneres de fer la beixamel. De totes les que he experimentat aquesta és la que sempre em surt bé i amb la mateixa consistència.

Ingredients:

1 ceba petita
75 gr. de mantega
160 de farina
600 ml de llet a temperatura natural

Preparació:

Començo fregint una ceba petita molt triturada amb la mantega a foc baix. Quan està cuita hi poso…

View original post 44 more words

Calendari dels Pagesos 2013

Esmorzars de forquilla

Ja podeu adquirir el vostre exemplar del Calendari dels Pagesos número 152 pel 2013.
La portada de la publicació és exactament la mateixa des de 1863, en què s’hi reprodueix la roda perpètua ideada pel frare mestre Domènec Varni, prior del Temple de Perpinyà, que prediu si la terra serà fèrtil o estèril durant l’any en curs.
Per fer-ne aplicació a un any qualsevol del segle XXI s’ha de comptar cap a la dreta, començant per la casella que correspon a l’any 2000, fent correspondre ca­da casella a un any. Indica els anys fèrtils (F), Molt fèrtils (FM), estèrils (E) i molt estèrils (EM).
Malgrat que ens assenyala el proper 2013 com estèril, el 2014 estèril també i el 2015 com molt estèril, al menys això contradiu la fi del món pronosticada pels maies pel 21 de desembre. Ànims i Bon Any.

Calendari Pagesos 2013

View original post

Salsa verda de Frankfurt —

Salsa verda de Frankfurt

Cuina alemanya

Coneguda també amb el nom de Grie Soß aquesta salsa típica de Hessen és un del plats més controvertits de la cuina alemanya. L’origen i la preparació no només són font de discussió, sinó que fins i tot han originat creences i llegendes contradictòries. Quant a l’aparició d’aquest plat, els més conservadors insisteixen que fou la mare de Goethe, Catharina Elisabeth (1731-1808), qui la va inventar, segons conta una vella història. L’ala més moderada dels amants de les salses, però, es remet al Frankfurter Kochbuch (Llibre de cuina de Frankfurt) de Wilhelmine Rührig, publicat el 1860. Ací hi trobem per primera vegada la recepta impresa. Respecte a la preparació, tradicionalment s’afirma que han de ser set herbes les que formen la salsa. Les més habituals són la borratja, el cerfull, el creixen, el julivert, la vinagrella, el cebollí i la pimpinella. És motiu de discussió si es pot…

View original post 171 more words

Fira del Gall – Vilafranca del Penedès 2012

El record de la Fira del Gall de Vilafranca del Penedès es perd en la nit de la història. Temps era temps, Vilafranca havia tingut dues fires d’aviram, la de Sant Tomàs, el 21 de desembre, que seguim celebrant i una altra el mes d’agost, quan s’havien acabat les feines de la sega i batuda dels cereals i com a pòrtic de les festes de la celebració de la collita.
A més, la pagesia de la comarca fins i tot participava en altres fires d’aviram, com la de Barcelona, amb les seves aus autòctones i els ous rossos vilafranquins, de justa fama arreu del Principat.
El cert, però, és que la Fira del Gall o de Sant Tomàs anà esllanguint-se a l’inici de la dècada dels anys seixanta del segle passat, eclipsada pels cants de sirena de l’aviram híbrid vingut de les Amèriques, d’engreix fàcil i d’una carn tan insulsa que requereix abundància de pebre picant. Un període de decadència per mor de la modernitat… i del preu. La conversió d’una menja exquisita, pròpia de bisbes i menestrals en un mataganes popular.

PER A MÉS INFORMACIÓ ANEU A:  http://www.vilafranca.cat/

I A:   http://www.firadelgall.com/

fira del gall vilafranca 2012

18a Fira de Nadal i del Torró Artesà – Cardedeu


Els dies 14, 15 i 16 el centre de la vila s’omplirà de paradetes i activitats diverses.

La Fira de Nadal i del Torró Artesà de Cardedeu, que organitza l’Associació de Veïns del Centre de la Vila de Cardedeu, se celebra enguany els dies 14, 15 i 16 de desembre. La inauguració serà divendres a les 20 h, amb pregó a càrrec d’Albert Cuesta, periodista, analista i traductor, i amb l’escriptor i periodista de TVC Xavier Bosch com a convidat especial. A la inauguració també hi seran presents l’alcaldessa de Cardedeu, Calamanda Vila, i la presidenta de l’Associació de Veïns del Centre de la Vila, Mercè Jubany.

La Fira comptarà amb més de 160 parades amb articles típics nadalencs, d’alimentació, de regal i, sobretot, de les parades dels pastissers i flequers de Cardedeu que ens oferiran els torrons elaborats artesanalment. Tot això farcit amb les activitats complementàries que, com cada any, es faran pels carrers del centre: l’escudella, el caga-tió, xocolatades i les torrades a l’entorn del foc de la fira, entre d’altres.

PER A MÉS INFORMACIÓ ANEU A:  http://www.cardedeu.cat/public/noticia/divendres-arriba-la-18a-fira-de-nadal-i-del-torro-artesa-de-cardedeu/

39a Fira Avícola de la Raça Prat – El Prat de Llobregat

39a-fira-avicola-de-la-raca-prat-el-prat-de-llobregat-2012

Arriba de nou la nostra tradicional Fira Avícola de la Raça Prat. Tot un esdeveniment festiu, lúdic i comercial per a la ciutat del Prat, que es prepara per celebrar durant els dies 14, 15 i 16 de desembre la 39a edició de la Fira Avícola, la 25a Mostra Comercial i la fira mercat i la Xa edició de la Mostra d’Entitats.

Consulteu el programa d’activitats a través del bàner de la columna de la dreta.

PROGRAMA D’ACTES: http://elprat.cat/archivos/287-374-pdf/El%20Prat175FiraBaixaLinks.pdf

PER A MÉS INFORMACIÓ ANEU A:  Fira Avícola 2012 http://elprat.cat/