Arxiu d'etiquetes: PASTISSOS

PASTÍS DE POMA I MASCARPONE

PASTÍS DE POMA I MASCARPONE

Ingredients:

  • 1 làmina de pasta fullada
  • 250 grms. de mascarpone
  • 3 ous
  • 4 pomes
  • 250 ml. de nata líquida
  • La ratlladura d’una llimona
  • 120 grms. de sucre

Preparació:

  1. Escalfar el forn a 170º (dalt i baix)
  2. En un motllo baix, posar la pasta fullada, ben apretadeta pels laterals i punxar la base.
  3. Posar en un bol, el mascarpone, la nata, els ous, el sucre i la ratlladura de llimona i mesclar.
  4. Pelar i tallar les pomes a trossets i afegir a la barreja anterior.
  5. Posar dins del motllo i coure entre 35/40minuts o fins que veiem que està cuita.
  6. Deixar refredar damunt d’una reixeta.
  7. Un cop freda, pintar amb melmelada (opcional)

PUBLICAT ORIGINALMENT A: LLEVAT FARINA SUCRE I SAL

Origen: PASTÍS DE POMA I MASCARPONE

PASTIS DE FORMATGE MARMOLAT (THERMOMIX)

PASTIS DE FORMATGE MARMOLAT (THERMOMIX) 07PASTIS DE FORMATGE MARMOLAT (THERMOMIX) 06PASTIS DE FORMATGE MARMOLAT (THERMOMIX) 05PASTIS DE FORMATGE MARMOLAT (THERMOMIX) 0403PASTIS DE FORMATGE MARMOLAT (THERMOMIX) 03PASTIS DE FORMATGE MARMOLAT (THERMOMIX) 02PASTIS DE FORMATGE MARMOLAT (THERMOMIX) 01

INGREDIENTS:

  • 6 fulles de gelatina
  • 150g. de xocolata blanca
  • 150g. de xocolata fondant
  • 150g. de galetes oreo
  • 50g. de mantega
  • 150g. de sucre
  • 500g. de nata de 35%
  • 250g. de formatge philadelphia
  • 1 yogurt grec
  • unes gotes de vainilla

PREPARACIÓ:

  1. Posem les fulles de gelatina amb aigua freda per hidratarles
  2. Posem la xocolata blanca a la maquina i triturem 15 seg. vel.7 i reservem
  3. Ara i posem la xocolata fondant i triturem 15seg.vel.7 i reservem
  4. Ara posem les galetes a la maquina i tambe triturem 15seg.vel.7, afagim la mantega i triturem 4 minuts a 50g. vel,3
  5. Posem la barreja amb un motlle de uns 24cm i presionem amb els dits i guardem a la nevera
  6. Rentem el vas
  7. Posem al vas el sucre, la nata ,el formatge i el yogurt barregem uns 10seg.vel.5, progremem 10 minuts,90g,vel.2
  8. Afagim la gelatina i remanem 15seg.vel.4
  9. Posem la meitat de la preparació en un vol i reservem
  10. Afagim la xocolata blanca al vas i barregem 15seg.vel.4
  11. Posem la preparació sobre la base de galeta i reservem
  12. Ara posem al vas la preparació resevada i afagim la xocolata fondant reservada i barregem 15seg.vel.4
  13. Avoquem sobre el pastis de forma irregular per fer afecta marmolat
  14. Posem a la nevera un minim de 4 hores

Es un pastis amb una textura molt fina

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ELS FOGONS DE LA LOURDES

Origen: PASTIS DE FORMATGE MARMOLAT (THERMOMIX)

TATIN DE POMA

TATIN DE POMA

Ingredients:

  • 5 pomes grosses Golden, Fuji o Reinetes
  • 200 grms. de sucre
  • 50 grms. de mantega
  • 2 cullerades d’aigua
  • Un rajolí de rom (opcional)
  • 1 làmina de pasta fullada o 1 làmina de pasta brisa (la Tatin de la foto l’he fet de pasta fullada)
  • 1 motllo rodó
  • 1 paella per caramel·litzar les pomes ( si aquesta paella és apta per forn, no cal usar cap motllo )

Existeix un motllo especial per fer Tatins, pot anar al foc i al forn, es d’un material molt resistent i porta tapadora.

Preparació:

  1. Escalfem al forn a 185 graus. Dalt i baix, posició de la graella, al centre.
  2. Pelem les pomes i les tallem en quatre trossos.
  3. Fem un caramel amb el sucre, l’aigua i la mantega a trossets, quan estigui una mica daurat, posem el rom i les pomes amb la part rodona a sota i ben apretades, deixem que coguin uns 10 minuts i agafin un color torradet.
  4. Si la paella pot anar al forn, posarem la làmina de pasta fullada o brisa al damunt de les pomes peró que quedi per dins, la premerem una mica amb els dits i al forn 20 minuts.
  5. Si la paella no es apta per forn, farem el caramel, posarem les pomes 10 minuts a daurar i ho passarem amb molta cura al motllo que taparem amb la làmina de full o brisa i vigilarem que la pasta estigui a la banda de dins, apretadeta amb els dits i enfornarem 20 minuts.
  6. Quan sigui cuita la pasta, treurem el pastís del forn, deixarem reposar uns minuts i el desemmotllarem en calent, fen-lo girar com si fos una truita. ” Cal controlar que no ens caigui cap regalim de caramel calent per damunt de les mans.”
  7. La Tatin es serveix tèbia i es pot acompanyar de crema de llet freda, servida en gerreta a part, gelat de vainilla o Calvados calent per flambejar.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: LLEVAT FARINA SUCRE I SAL

Origen: TATIN DE POMA

Pa de pessic Genovés 6 esmorzars dolços.

Ingredients:

  • 4 ous.
  • 100 g de farina.
  • 20 g farina de blat de moro ( maizena).
  • 120 g de sucre.
  • 100 g de mantega.
  • Un pessic de sal.
  • 5 ml d’essència de vainilla.
  • la ratlladura d’una llimona.
  • Una mica de mantega per el motllo.
  • Sucre glas, per decorar.

Elaboració:

  1. Preescalfem el forn a 180º .
  2. Posem els ous i el sucre en un bol, ho batem durant uns 8 minuts, amb una batedora de varetes, fins que augmenti el seu volum, ha de quedar flonjo. Afegim l’essència de vainilla i la ratlladura de llimona, ho tornem a batre uns 2 minuts. Ara posem la mantega que tindrem ben desfeta, l’anem integrant poc a poc, amb la batedora.
  3. Finalment afegim al bol la farina que la tindrem tamisada juntament amb la maizena i la sal. Ara integrarem la farina amb la massa poc a poc, amb una llengua pastissera amb moviments de abaix a dalt, sense batre.
  4. Suquem amb mantega un motllo desmuntable d’uns 20 cm i aboquem la massa, donem uns copets perquè quedi la massa ben repartida i posarem al forn uns 30 minuts. Per comprovar que el pa de pessic esta fet, als 30 minuts el punxarem amb una brotxeta i surt neta vol dir que ja el tenim, si surt una mica bruta de massa el deixarem 5 minuts mes.
  5. Traurem el pastis del forn i deixem temperar una mica, els desemmotllem i deixem refredar sobre d’una reixeta. Tot això s’ha de fer amb molta compte, ja que es un pa de pessic molt delicat. Quan esta fred el posem en una safata i empolvorem per sobre del pa de pessic el sucre glas i llestos.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: AL CALIU DE LA CUINA

Origen: Pa de pessic Genovés 6 esmorzars dolços.

Pastís de Tiramisú.

Ingredients per 6 persones:

  • 24 sobaos o melindros.
  • cafè.
  • 250 g de nata per muntar.
  • 4 clares d’ou ecològics i ben frescos.
  • 2 cullerades de sucre.
  • Cacau en pols sense sucre.
  • 3 cullerades Bailey’s o rom, el que us agradi mes.

Temps d’elaboració: 30 minuts

Elaboració:

  1. Primer de tot comencem per preparar el cafè i el posem en una safata o en un bol, barregem el licor que mes us agradi i deixeu refredar.
  2. Preparem un motllo desmuntable i anem sucant els sobaos en el cafè i els anem col·locant al motllo fins cobrir tota la base i repetim l’operació fins acabar les pastes.
  3. Ara posem la crema de llet en un bol i les clares d’ou en un altre. Amb una batedora de barilles comencem a muntar primer la nata, quan ja la veiem quasi muntada afegim 1 cullerada de sucre. Repetim la mateixa operació amb les clares. Tant la nata i les clares han de quedar ben muntades.
  4. Barregem la nata amb les clares amb una llengua amb moviments de baix a dalt, amb suavitat.
  5. Per muntar el pastís aboquem la barreja de nata i clares a sobre de la base de pa de pessic i anivellem.
  6. Ho posem a la nevera durant unes hores, un hora mes o menys abans de servir-lo, el posem al congelador, perquè agafi una mica de cos.
  7. Passada l’hora del congelador el traiem i escampem amb l’ajuda d’un colador, una bona capa de cacau per sobre, ha de quedar una bona capa.
  8. Desemmotllem el cercle del motllo i posem la base a sobre de una safata de servei que mes us agradin.
  9. Hem de tenir en compte que la base del sobaos, al estar sucats amb cafè queda tou, per això us recomano posar-lo en un motllo que pugueu desemmotllar, i deixar la base sense treure, així es mes fàcil poder tallar-lo.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: AL CALIU DE LA CUINA

Origen: Pastís de Tiramisú.

Pastís de llimona (amb merenga o sense)

Per a la massa (motlle de 24 cm):

  • 200 g farina,
  • 70 g ametlla molta,
  • 40 g sucre de canya,
  • 1 ou gran,
  • 85 g de mantega.

Preparació de la massa:

  1. Prepareu la massa el dia anterior i poseu-la a la nevera.
  2. Al mateix dia, estireu la massa entre paper de forn, segons diàmetre desitjat, i deseu-la a la nevera una estona abans de la feina.
  3. Escalfeu el forn a 180º (foc general amb ventilador) i enforneu-la 15 minuts (amb un pes al damunt de la massa). Passat aquest temps, traieu el pes de l’interior de la massa i torneu a enfornar la massa 10 minuts més.

Ingredients per a la crema de llimona:

  • 200 ml suc de llimona (unes 4 llimones),
  • la pell ratllada d’una llimona,
  • 120 g sucre (dividit en 2 tandes de 60 g),
  • 4 ous (2 ous, 2 rovells i després les 2 clares),
  • 20 g Maizena,
  • 140 g mantega.

Preparació crema de llimona:

  1. Procediment A: en un bol barregeu bé els 2 rovells i els 2 ous + 60 g de sucre + la Maizena i la pell ratllada.
  2. Procediment B: poseu al foc en un cassó el suc de la llimona + 60 g de sucre + la mantega fins que quedi una pomada ben dissolta.
  3. Unió: tireu “B” dins d’”A” tot barrejant i després torneu la mescla dins del cassó, poseu-la a foc baix i aneu remenant constantment fins que vegeu que fa bombolles i s’espesseix. Deixeu refredar una mica la crema.
  4. Quan estigui tèbia, ompliu la massa amb la crema de llimona.
  5. Un cop refredat, ja podríem menjar el pastís (tal com és a la foto) i estalviar-nos una dosi més alta de sucre, però també podem aprofitar les clares i fer una merenga per cobrir-lo i fer que l’acidesa contrasti amb la seva dolçor. També en millora la presentació, no es pot negar.
  6. Per fer-ho, pugeu la temperatura del forn a 300º (grill).

Ingredients per a la merenga:

  • 2 clares, sal,
  • 90 g de sucre llustre.

Preparació merenga:

  1. En una màquina de batre, poseu les clares amb un pols de sal i feu-la anar a màxima potència per fer-les muntar. A poc a poc aneu-hi integrant el sucre fins que es formin els típic becs de lloro. Passeu la merenga resultant a una màniga pastissera i aneu formant botons o espirals (o simplement llisa) al damunt de la crema tèbia.
  2. Torneu a entrar la massa al forn 4 o 5 minuts fins que vegeu que les crestes de la merenga agafen color. Deixeu refredar i serviu.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: SOPA SAPASTRA

Origen: Pastís de llimona (amb merenga o sense)

Pastís de poma capgirat

Ingredients:

  • – 250 g farina
  • – 2 ous
  • – 120 g sucre (i algunes cullerades més pel fons del motlle)
  • – 1 got de llet
  • – 90 g mantega
  • – 60 g iogurt
  • – 1 sobre llevat
  • – 4 pomes
  • – 1 llimona

Preparació:

  1. – Talleu les pomes: dues a daus ben petits i dues a làmines. Poseu-les en 2 recipients separats i ruixeu-les bé amb el suc de la llimona.
  2. – Munteu les clares a punt de neu, i afegiu-hi 3 cullerades de sucre una per una.
  3. – Munteu els rovells amb la resta del sucre fins que siguin clars i espumosos. Afegiu-hi la farina, la llet, la mantega estovada, el iogurt i el llevat. Barregeu-ho tot bé.
  4. – Afegiu les clares muntades i barregeu a poc a poc amb una espàtula. Finalment, afegiu els dauets de poma.
  5. – Unteu un motlle amb una mica d’oli i poseu una mica de farina per les vores.
  6. – Espargiu abundant sucre (una mica de blanc i una mica de morè) i disposeu les pomes formant cercles concèntrics. Aboqueu la massa a sobre.
  7. – Poseu al forn ventilat a 180° per 45-55 minuts [el meu forn no és ventilat però de tota manera no va estar més d’una hora]

Recepta extreta de “A Taula”

Origen: Pastís de poma capgirat

PASTÍS DE COCO

Ingredients :

  • 5 ous
  • 280 grs. de farina
  • 150 grs. de coco ratllat ( reservar-ne una mica per decorar )
  • 250 grs. de sucre
  • 200 grs. de mantega
  • La pell ratllada d’una llimona petita
  • 1 sobre de llevat químic
  • 150 ml. de llet
  • Una mica de melmelada, d’almívar o de mel ( per pintar el pastís )
  • Un pessic de sal

Preparació :

  1. Encenem el forn a 150 graus, dalt i baix, posició de la reixeta al centre.
  2. Untem i enfarinem un motlle ( jo l’he fet rectangular )
  3. Separem els rovells de les clares.
  4. Batem els rovells amb el sucre, 5 o 6 minuts fins que estiguin ben escumosos, i posem la ratlladura de llimona, la mantega fosa, afegim el llevat a la farina tamisada, i ho anem incorporan a la massa poc a poc, posem el coco ratllat, la llet, i batem uns minuts.
  5. Muntem les clares a punt de neu amb el pessiguet de sal, les afegim a la massa, i les mesclem amb molta cura de baix a dalt, per no desmuntar-les.
  6. Aboquem la massa dins del motllo, piquem una mica per repartir-la bé i l’enfornem 40/45 minuts, punxem al centre del pastís, per saber si està cuit.
  7. Deixem refredar damunt d’una reixeta i desemmotllem.
  8. Pintem, amb una mica de melmelada, almívar o mel tot el pastís, i deixem caure el coco com si fos pluja, pel damunt.
  9. Bon profit

PUBLICAT ORIGINALMENT A: LLEVAT FARINA SUCRE I SAL

Origen: PASTÍS DE COCO

Les mones, de la tradició a la innovació

Des de sempre els padrins han regalat la mona al seu fillol o fillola, tot i que ara sol ser habitual que colles d’amics i famílies les demanin per menjar en grup. A més, en els últims anys, moltes persones marxen de vacances per Setmana Santa i per aquest motiu la venda de mones comença una setmana abans, amb la finalitat que els fillols gaudeixin de la mona encara que els padrins siguin fora, i s’allarga fins al diumenge següent.

Les mones, de la tradició a la innovació

La mona forma part d’un costum antic, que ja es troba citat amb el mateix nom al segle XV. L’origen de la paraula podria venir del grec munus, que significa regal. Però també podria tenir un origen àrab, ja que munna (que també vol dir regal) era un cistell ple d’ous que els serfs regalaven als seus senyors. En el seu origen, els caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. A canvi de la notícia, se’ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s’havia acabat. Així, el simbolisme de l’ou de les mones és el principi de la vida, de l’univers i de la creació, i el dia de Pasqua amb l’arribada de la primavera era l’inici de l’any i una festa realment important.

Segons el Costumari català, el costum de decorar i menjar ous per aquestes dates ja existia en pobles primitius europeus i asiàtics. La tradició de menjar ous, probablement arrelada abans del cristianisme, es va accentuar a causa de la Quaresma. Durant el temps de dejuni no es podien menjar tampoc ous, i per tant la gent guardava els ous cuits esperant l’arribada de la Pasqua. Quan arribava, en alguns llocs els ous es pintaven o decoraven. En altres llocs es creia que trencar els ous entre ells portava sort i estrenyia l’afecte amb les persones properes.

Una altra de les maneres d’aprofitar el munt d’ous que s’acumulaven en aquestes dates era el costum de fer un pastís de farina, sucre i altres components, que va donar origen a la mona tal com la coneixem avui dia.

La mona primitiva, que seria la tradicional dels Països Catalans, és la que es feia amb pasta de pa de pessic i es decorava amb ous per tal que els padrins la regalessin als seus fillols el diumenge de Pasqua. La tradició deia que s’havien de posar tants ous com anys tenia el fillol o fillola, fins que la criatura feia la comunió (segons una versió) o feia dotze anys (segons una altra versió).

A l’actualitat, les mones de pastisseria no tenen res a veure amb les tradicionals i s’han convertit en un pastís de bescuit decorat a base de xocolata, mantega i altres ingredients i amb figures al·lusives a temes d’actualitat. Fins i tot els ous durs han estat substituïts per ous de xocolata o de sucre, capaços d’assolir dimensions gegantines.

L’elaboració de la mona

Per fer una mona primer s’ha de fer la “tortada” o base (com un pa de pessic però elaborat amb farina d’ametlla), que normalment es talla en tres rodanxes per intercalar-hi dos farcits. Els farcits es fan de gema (crema feta de sucre i rovell d’ou), melmelada, mantega o xocolata (normalment es fa un farcit de cada). Després es procedeix a “allisar”, que consisteix en posar per sobre algun dels ingredients del farcit (o ametlles si es tracta d’un pastís tipus sara). Per últim, es passa a la decoració superior amb fruita confitada (principalment taronja, meló i pera) i els ous o figures de xocolata. Finalment, es decora el voltant de la mona, on se sol posar ametlles o bé granets de xocolata.

L’eclosió de la xocolata

Sembla clar que la xocolata no irromp en la mona fins al segle XIX, quan alguns pastissers de Barcelona van començar a decorar el tortell de pa de pessic amb una figura de xocolata en comptes d’ous. D’aquesta entrada discreta i tardana n’ha derivat una eclosió de la xocolata que ha arribat a ocupar tota la mona, sense deixar espai per al pa de pessic ni els ous, per allunyar-se cada cop més de l’original.

Abans la mona estrella era la de fruita però ara s’està imposant la de praliné. La de fruita confitada continua sent la número u però la seva demanda va a la baixa perquè no agrada a tothom. Quant a les figures de xocolata, són els més venuts, juntament amb les típiques princeses, Els ous i les gallines, elaborats amb xocolata negra, tampoc no poden faltar. De fet, el pastisser procura plasmar la il·lusió dels petits amb molt de color i vinculant els productes de la Pasqua amb les pel·lícules de dibuixos animats, que és el que el nen coneix i recorda. La Pasqua és una de les úniques festes pastisseres –per no dir l’única- dedicada a la canalla petita.

Més enllà del pastís

Al pastís de la mona els clients hi solen afegir una figura de goma o un ou de xocolata, fins al punt que aquests complements arriben a suposar una despesa superior a la del propi pastís. Les figures de goma o peluix cada cop tenen més a veure amb futbolistes, polítics o personatges televisius. Tot i això, les pel·lícules infantils encara tenen representació a totes les pastisseries. Les figures fetes de peluix no són pas barates, ja que han de reunir uns requisits de qualitat i no toxicitat que requereix la Comunitat Europea.

Tot i la sofisticació que any rere any adquireixen les mones de pastisseria, no hem d’oblidar que a les nostres comarques coexisteixen altres elaboracions artesanals que tenen molta demanda. Coneguem-les…

La mona de forner. És una rosca elaborada amb farina, sucre, sal, llar, ous, llevat, coriandre, matafaluga, anís líquid i aigua.

La garlanda de forner. És una rosca amb els mateixos ingredients que la mona de forner però amb la diferència que, abans d’enfornar-la, la massa es doblega cap amunt, fet que li dóna un aspecte de cresta i una textura més compacta.

I fora de Catalunya?

Al País Valencià hi ha llocs on la mona és típica tot l’any. És el cas d’Alberic, a la Ribera Alta, d’on és típic el característic “panous”, “coca d’aire” o “pan quemado”, noms que fan referència al color torrat i a la presència d’ous encara que sigui en forma de merenga torrada per decorar. Ja es parla d’ell en el manuscrit Formulario práctico de cocina, de Joan Company (1905, “pan quemado al estilo de Alberique”).

Igualment, els valencians, així com molts menorquins que van emigrar a Algèria durant el s. XIX i que en bona part es van establir a Oran, van portar allí la mona i el costum d’anar a menjar-la al camp el dia de Pasqua (casser la mouna). De fet, en els receptaris algerins actuals, tant d’Algèria com dels realitzats pels que han tornat del país, sempre apareix la mona, a part d’altres plats típics dels Països Catalans com la paella.

Al Maestrat fa pocs anys les mones eren solament de pandurmiendo, nom que es deu al fet que la base s’ha de deixar en repòs una nit abans de fer les mones. O sigui, la massa es queda una nit dormint. Antigament, la pasta es preparava el Dijous o el Divendres Sant abans de la processó de rigor, i es deixava fins a l’endemà, que era quan les dones els donaven forma i les portaven al forner més proper o de confiança per coure-les. La fornera Dolors Rius també recorda com aquí al Penedès les dones i criatures anaven al forn del poble per coure les mones: érem un servei públic, en aquell temps! Fins i tot es portaven al forn del poble guisats o altres plats per coure…

(fons documental)

La festivitat de la Pasqua, tot i tenir un significat diferent, també es pot trobar en altres llocs, regions, zones i parts del món… Part de la simbologia d’aquesta festa era el conill, adoptat com a símbol de fecunditat, que encara avui en dia se segueix utilitzant en les decoracions d’aquesta celebració. Aquest element de la tradició d’Europa occidental mai fou acceptat pels cristians ortodoxes, fet que ens indica que és veritablement una icona aliena a la Pasqua religiosa.

Una de les notes típiques de Pasqua havia estat menjar ous en grans quantitats. La presència dels ous com a símbol de la Pasqua és present a tot Europa, d’Anglaterra a Ucraïna, com a símbol de la resurrecció primaveral. A molts pobles d’Europa aquests dies la gent s’obsequia amb ous; també hi ha el costum de pintar i decorar els ous de Pasqua per tal de donar-los un caràcter distintiu dels de la resta de l’any.

Els preus de les mones de Pasqua varien en funció dels ous de xocolata o figures artístiques que portin, així com del temps empleat en la seva elaboració.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Les mones, de la tradició a la innovació

Pastís tres xocolates

Ingredients:

  • 1 paquet de galetes Maria
  • 50 gr. de mantega
  • 150 gr. de xocolata negra
  • 150 gr. de xocolata amb llet
  • 150 gr. de xocolata blanca
  • 3 sobres de quallada Royal o similar
  • 750cc de llet
  • 600cc de nata per muntar (3 briks de 200cc)
  • motlle desmuntable de 26cm o menys de diàmetre

Preparació:

  1. Per la base, trinxem les galetes amb la picadora i les barregem amb la mantega que haurem desfet en un caçó prèviament. Posem la barreja a la base del motlle ben repartit i ben atapeït, ho posem a la nevera.
  2. En un caçó i a foc lent afegim la xocolata negra, un brik de nata, un got de llet i un sobre de quallada. Ho remenem fins que la xocolata estigui ben desfeta i notem que vol espessir una mica, si ens ha fet grumolls podem passar un moment la batedora, no massa perquè fa bombolles i no interessa. Ho aboquem al motlle i tornem a posar a la nevera, mentrestant preparem la segona capa de xocolata.
  3. Repetim el mateix procés amb la xocolata blanca i després amb la xocolata amb llet. Quan aboquem la xocolata al motlle s’ha de fer amb molta cura perquè no es barregi amb la capa inferior.
  4. Finalment el deixem refredar bé a la nevera un mínim de tres hores.

* Aquest pastís te una consistència semblant a una mousse. Podem adornar-lo amb boletes com he fet jo o encenalls de xocolata…, millor en el moment de servir.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: SOPA DE FARIGOLA

Origen: Pastís tres xocolates