Arxius mensuals: Setembre de 2022

Crema de carbassa amb vieires, trompetes i mongeta

Ingredients:

  • 800 gr de polpa de carbassa,
  • 12 vieires,
  • 50/75 gr de trompetes de la mort seques,
  • 200 gr de mongeta verda,
  • tòfona negra,
  • una taronja de suc,
  • sal i pebre,
  • una ceba de figueres,
  • brou de verdures (opcional),
  • aigua mineral (opcional)

Preparació:

Les mides són aprox, ok? Daurem la carbassa amb la ceba i en cinc minuts la mullem bé amb aigua mineral bé amb brou de verdures. Uns 13 minuts i llestos, triturem amb el suc d´una taronja o, si teniu una de menjar, amb ella tota sencera (en cas que tingueu termomix). Mentrestant haurem posat a remullar les trompetes i haurem tallat molt finament les mongetes, que saltejarem amb poc oli. Tema vieires: podeu optar per comprar carn de vieira congelada, queda força bé i surt força bé de preu. Quan hagueu emplatat, després d´haver rectificat la crema amb sal i pebre, ratlleu una mica de tòfona negra per sobre. Deliciós!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Crema de carbassa amb vieires, trompetes i mongeta

COQUETES “TORTITAS” DE BLAT DE MORO FARCIDES D’HUMMUS i CANONGES

INGREDIENTS:

  • 400 grams de cigrons bullits
  • 1 cullerada de tahin (puré de sèsam)
  • 1 cullerada d’aigua
  • 1 all
  • un rajolí d’oli d’oliva
  • El suc de mitja llimona
  • Menta fresca picada
  • Tàperes (1 ó 2 cullerades)
  • canonges
  • 1 paquet de coquetes de blat de moro

Preparació:

  1. Per fer l’hummus acostumo a utilitzar l’accessori picador de la batedora elèctrica.
  2. Per als que tingueu termomix suposo que us serà més fàcil, però ho podreu fer amb qualsevol altra picadora.
  3. Tritureu els cigrons amb l’aigua, l’oli, el suc, l’all i el tahin fins que quedi una pasta ben fina i sense entrebancs.
  4. A continuació afegiu la menta i les tàperes, mescleu manualment i farciu les tortitas amb aquesta pasta i els canonges.
  5. Amb aquesta recepta participo a l’edició d’aquest mes del HEMC dedicat als plats sense gluten

Recepta extreta de “A la Cuina”

Origen: TORTITAS DE BLAT DE MORO FARCIDES D’HUMMUS i CANONGES

Llom a la Magrana

Ingredients per a 4 persones:

  • 500 g de llom en una peça
  • 3 magranes madures
  • oli
  • pebre
  • sal

Elaboració:

  1. Salpebreu el llom, poseu-lo en una cassola i enrossiu-lo per tots els costats.
  2. Mentrestant desgraneu les magranes i tritureu amb el braç electric.
  3. Quan el llom estigui daurat tireu-li per sobre el suc de magrana i coeu-lo durant 40 minuts a foc mitg i tapat donant-li voltes de tant en tant (si falta líquid s´hi pot afeixi aigua).
  4. Un cop el llom estigui cuit, traieu-lo de la cassola i deixeu que es refredi; mentres tant colue la salsa, us quedará liquida i espesir amb Maizena Expres, talleu-lo a rodanxes i afegiu-hi la salsa.
  5. Rectifiqueu de sal si es necessari.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Llom a la Magrana (2)

Gaspatxo de síndria

Ingredients:

  • – 800 gr. polpa de síndria, pelada i sense llavors.
  • – 1 gra d’all.
  • – 1/2 carbassó pelat.
  • – 1/2 pebrot vermell.
  • – 1 culleradeta de sal.
  • – 5 cullerades de vinagre de vi blanc o de poma.
  • – 150 cc. d’oli d’oliva.
  • – 1 culleradeta de sucre (opcional).

Elaboració:

  1. Talla la síndria a trossos, traient la pell i qualsevol resta de llavors. Com més madura i dolça estigui la síndria millor. Es pot utilitzar síndria sense llavors, encara que fins i tot en aquest cas cal anar amb compte, sempre queden algunes petites, que cal retirar.
  2. Pela l’all i el carbassó. Tritura amb la batedora la polpa de síndria amb el pebrot vermell a trossos, el carbassó a daus, l’all lasandiaBebida sal i el vinagre.
  3. Afegeix poc a poc l’oli d’oliva, sense deixar de batre, perquè el gaspatxo emulsioni i quedi cremós. Si t’agrada més espès afegeix una mica de molla de pa remullada. Si ho vols més líquid afegeix una mica d’aigua freda, fins aconseguir la textura desitjada.
  4. Com la síndria té un alt contingut en aigua normalment es millor no diluir el gaspatxo, així el gust és més intens. Al final s’ajusta el punt de sal i vinagre i deixa refredar a la nevera fins que estigui ben fred.
  5. A l’hora de servir el gaspatxo de síndria es pot servir tal qual, molt fred, o decorar amb trossos de síndria, meló, pebrot vermell o fins i tot daus de pa, al gust.
  6. També es pot servir en forma de batut per beure.

Consell:

  • Si la síndria no es molt dolça es pot afegir una mica de sucre per potenciar el sabor.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Gaspatxo de síndria

Barres de pa

Ingredients:

  • -500 grs. de farina de força
  • -25 grs. d’oli d’oliva
  • -350 ml. d’aigua mineral
  • -7 grs. de sal (8 en el nostre cas, que la balança que tenim va de dos grams en dos grams)
  • -3 grs. de sucre (4, per la mateixa raó)
  • -1 sobre de llevat de forner (marca maizena en el nostre cas)

Preparació:

  1. Es fa el preferment amb 50 grams de farina de força, 50 mililitres d’aigua i el llevat, barrejant-ho tot en un bol i deixant que dobli el seu volum, tapat amb paper film.
  2. Es posen tots els ingredients a la panificadora -restant del total els que hem utilitzat pel preferment- i s’inicia el programa d’amassar (en la nostra màquina el programa 11: 5 minuts d’amassat, 5 minuts de repòs, 20 minuts d’amassat, 1 hora de repòs).
  3. Passat aquest temps es treu la massa de la cubeta i es col·loca sobre una superfície enfarinada per tallar-la i donar-li la forma que vulguem, en el nostre cas barres gruixudes. Es deixa la massa a la safata del forn sobre un paper encerat, es tapa i es deixa créixer per segona vegada. Depenent de la temperatura caldrà més o menys estona, en el cas d’avui una mitja hora.
  4. Finalment s’hi fan els talls, es polvoritza amb aigua salada i es cou al forn preescalfat fins que sigui ben cuit.

Observacions:

  • Sobre les mesures: quan estava amassant hi he afegit farina, no sabria precisar quanta, perquè la massa era un pèl líquida. Si heu de fer la recepta tingueu en compte aquest aspecte.
  • Sobre la polvorització amb aigua salada: segurament seria millor aplicar la tècnica de Peter Reinhart per aconseguir una crosta cruixent -col·locar una safata al forn mentre el preescalfem i posar-hi aigua bullent quan el pa ja es dins, a l’hora que polvoritzem a intervals de 30 segons les parets del forn-, però m’ha fet mandra, francament.
  • Sobre la forma: Sí, haurem de practicar més a l’hora de fer les barres o renunciar definitivament al concepte de simetria.

Recepta extreta de “A Taula”

Origen: De barres i panets

QUIX DE BOLETS

INGREDIENTS:

  • 2 peces de pasta fullada extensible “La Cocinera”
  • 1kg de cebes
  • 4 paquets de bacó fumat
  • 1 pot de bolets en conserva
  • 1 pot de rovellons en conserva
  • 2 iogurts grecs “Danone”
  • 3 ous
  • 2 talls de formatge Camembert
  • Farina (per a empolsimar la superfície d’amassar)
  • Oli d’oliva
  • 1 pessiguet de sal
  • 2 cullerades soperes d’orenga seca
  • 1 polsim de pebre negre

PREPARACIÓ:

  1. Traiem la pasta fullada perquè es vaja descongelant. Posem a escalfar-se el forn a 200 graus a dalt, a baix i l’aire.
  2. Pelem les cebes i les capolem menudes. Posem un raget d’oli abundant a la paella i quan estiga ben calent hi aboquem la ceba i l’anem fregint fins que agafe un color ben daurat. Hi aboquem, llavors el bacó fumat i continuem sofregint fins que s’hi daure també. Ara hi abocarem els bolets nets i escorreguts i continuarem fregint fins que tot estiga quasi fet. Ho tastarem i hi afegirem un polsimet de sal.
  3. Ara trenquem els ous en un pitxer i hi aboquem els iogurts per a batre-ho tot bé amb un batedor de varetes (millor no elèctric).
  4. Untem una llanda de forn amb oli. La folrem amb paper de forn.
  5. Empolsimem de farina la taula i estirem la pasta fullada amb el corró fins que quede ben fina. En estar bé, l’acoblem a la llanda, deixant-ne unes vores altes. Hi aboquem tot el sofregit anant amb compte que no ens hi caiga massa oli. El repartim per tota la superfície de manera que no queden espais sense cobrir.
  6. Ara agafem el formatge i el fem a trossos i l’anem col·locant per damunt. En estar, hi abocarem els ous batuts amb els iogurts.
  7. Empolsimem per damunt amb l’orenga i el pebre negre.
  8. El posem al forn durant aproximadament mitja hora o tres quarts. Hem de vigilar que quede daurat per damunt però sense que es creme.
  9. Deixarem que es refrede a la llanda del forn i, llavors ja el podem servir.

Recepta extreta de “A la Taula i al Llit…”

Origen: QUIX DE BOLETS

TORRADETA DE BACALLA CONFITAT

INGREDIENTS:

  • 6 torradetes
  • 1 tall de bacallá al punt de sal
  • sal
  • oli
  • tomáquet
  • ceba

PREPARACIÓ:

  1. Posem oli d’oliva en un cassó a foc vaig i afagim el tall de bacallá i confitem uns minuts
  2. Mentres tallem tomáquet i ceba a deuets petits i amanim amb sal i oli i reservem
  3. Ara posem unes llesques del bacalla sobre la torredeta i amanim amb la ceba i tomáquet

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ELS NOUS FOGONS DE LA LOURDES

Origen: TORREDETA DE BACALLA CONFITAT

Galetes fantasia

Ingredients:

  • – 300 g de farina
  • – 130 g de mantega
  • – 1 culleradeta de cacau en pols
  • – La ratlladura d’una llimona
  • – 5 g de llevat
  • – 1 ou
  • – Unes gotes de colorant alimentari vermell
  • – Perletes de xocolata

Procediment:

  1. Tamisseu la farina amb el llevat, disposeu-la en forma de volcà, poseu-hi al centre la mantega estovada a temperatura ambient i trossejada, el sucre, l’ou, un pessic de sal i la ratlladura de llimona, i amasseu els ingredients fins obtenir-ne una pasta homogènia.
  2. Incorporeu el cacau en pols a un terç de la massa i afegiu a una petita part de la massa el colorant vermell, emboliqueu les pastes per separat amb film transparent i deixeu-les reposar 1 hora en un lloc fresc.
  3. Exteneu amb un corró la resta de la massa fins aconseguir una capa d’uns 3 mm de gruix. Amb un tallapastes rodó de 4 ó 5 cm. de diàmetre, feu uns discs i retalleu uns quants triangles petits de la massa que us sobri.
  4. Exteneu la massa amb el cacau fins aconseguir una capa d’uns 3 mm de gruix, retalleu triangles petits i coloque-los sobre dels triangles de l’altra massa, pressioneu una mica. Exteneu la massa vermella i talleu-la a tires.
  5. Col·loqueu els triangles sobre de les vores dels discs, pressioneu lleugerament, formeu els ulls amb les perletes de xocolata, i la boca amb les tires de massa vermella.
  6. Disposeu les galetes sobre la placa del forn. Cooeu a 180 graus, de 10 a 12 minuts. Retireu-les del forn i deixeu-les refredar (si cal, abans de coure-les unteu-les amb mantega i farina, jo no ho he fet perquè tinc placa de silicona)

Recepta extreta de “Cuinar per fer Feliç”

Origen: Galetes fantasia

És la Pera!

Vols un extra de vitamines i hidratació? Doncs menja’t una pera! Realment aquesta fruita fa honor a la dita “És la pera”, perquè és rica en nutrients, ens deixa un gust dolç a la boca i té una textura tendra i suau que la fa molt apetitosa.

La pera (Pyrus communis) és una fruita originària de l’Europa oriental i de l’Àsia occidental i sembla que es va començar a cultivar fa 4.000 anys a partir de la selecció d’espècies silvestres. Els grecs i, més endavant, els romans van introduir-ne el cultiu a casa nostra, especialment a la zona de la conca de l’Ebre. A casa nostra La pera de Lleida es una zona dels productors principals d’aquesta fruita, sobre tot en les varietats de Llimonera i Conference. Les peres protegides per la DOP Pera de Lleida destaquen nutricional-ment per la seva elevada aportació d’aigua, fibra i potassi, així com per la presència de vitamines del Grup B en petites quantitats. Son suaument astringents per la seva composició de tanins amb efectes antiinflamatoris; i això les fa beneficioses un cop cuita com a remei de la diarrea, la gastritis i les úlceres. La Pera és diürètica ajudant en cas de retenció de líquids i recomanable per als diabètics gràcies al seu baix contingut en hidrats de carboni. Hi ha més de trenta varietats de peres diferents que fan possible que trobem aquesta fruita durant gairebé tot l’any.

La pera és una fruita amb propietats rehidratants i antioxidants fàcil de pair que ens convé incloure a la dieta.

Propietats Nutricionals

La pera és una fruita amb molta aigua i poques calories (un 80% del pes és aigua, i 100 grams de pera ens aporten unes 50 Kcal). A més, conté molta fibra soluble (uns 2,5 grams per 100 grams de fruita, en forma de pectina principalment), que té un efecte saciant i regulador intestinal. Pel que fa a vitamines i minerals destaquen:

Vitamina A: La pera conté quantitats destacades de provitamina A (2 mcg per 100 grams) en forma de betacarotè, que l’organisme transformarà a vitamina A, la qual intervé en diverses funcions biològiques, com formació de determinades substàncies que formen part de la pell, els ossos, les mucoses, el sistema reproductiu i els pigments de la vista.

Vitamina C: en conté 5,2 mg per 100 grams de fruita, per darrere de les fruites més riques en aquesta vitamina (com ara la taronja, que en conté deu vegades més). De totes maneres no és una quantitat menyspreable, i a més tenim peres a l’estiu, que és precisament quan necessitem aquest efecte antioxidant, molt necessari per protegir-nos dels radicals lliures, especialment agressius durant l’època de més calor, que és quan ens exposem més la radiació solar.

Àcid fòlic: o vitamina B9, intervé en la formació dels glòbuls vermells, en la síntesi del material genètic i en la formació d’anticossos del sistema immunològic. És una vitamina imprescindible en les primeres etapes de l’embaràs perquè el sistema neuronal del fetus es desenvolupi correctament. La pera conté 3 mcg d’àcid fòlic per 100 grams de fruita.

Magnesi: en la pera trobem quantitats destacables d’aquest mineral (8,4 mg per 100 grams), que es relaciona amb el funcionament de l’intestí, del sistema nerviós i dels muscles, forma part dels ossos i de les dents i millora la immunitat; a més té un lleuger laxant lleuger.

Potassi: la pera és una de les fruites més riques en potassi (en conté 130 mg per 100 grams de fruita), mineral molt important perquè participa en la regulació del balanç d’aigua en l’organisme i també en la contracció del cor i la transmissió de l’impuls nerviós. Una insuficiència de potassi provoca símptomes com ara cansament, dolor muscular, debilitat, astènia i les temudes rampes. El potassi pot baixar durant la pràctica d’exercici intens, moment en què la sudoració és màxima.

Efectes sobre l’organisme

Els efectes principals de la pera sobre l’organisme depenen, sobretot, de si ha madurat al sol o no. Hi ha evidència científica que les peres madurades al sol es conserven més bé una vegada collides i, alhora, les qualitats i quantitats dels sucres i de les substàncies associades són més elevades.

Els efectes principals de la pera són els següents:

La fibra que conté té efecte prebiòtic i podria reduir l’absorció de colesterol: la pera conté principalment fibra de tipus soluble (pectina), que té un efecte nodridor de la flora intestinal beneficiosa per al sistema digestiu. A més, aquesta fibra soluble sembla que pot formar una mena de gel “capturador” del colesterol i afavorir-ne l’eliminació intestinal.

Els seus antioxidants (polifenols, flavonoides, àcids fenòlics) tenen efectes antienvelliment: és especialment remarcable un estudi que demostra que aquests antioxidants tenen més efecte quan mengem la pell de la pera i no pas la polpa. Els antioxidants contraresten l’efecte dels radicals lliures que provoquen l’envelliment cel·lular (problemes de circulació, aparició de tumors, etc.). Un altre estudi mostra que la pera és una de les fruites amb més efecte antioxidant.

Sembla que els antioxidants que conté tenen efectes beneficiosos a l’hora de reduir el colesterol i el risc cardiovascular: aquest estudi científic va mostrar que si les persones que no fumaven combinaven cada dia una pera amb dues fruites més (poma i taronja) milloraven la capacitat antioxidant del plasma sanguini com també els perfils de greixos en sang. En canvi, si fumaven, l’efecte es limitava a la reducció de colesterol.

Com que conté molt de potassi, contribueix a reduir la pressió: la pera és una de les fruites amb més potassi, alhora que té poc sodi. Aquesta combinació de minerals té propietats vasodilatadores i arítmiques destacables i menjar-ne contribueix a millorar les condicions de hipertensió i a reduir el risc cardiovascular.

Podria reduir la resposta al·lèrgica i asmàtica: alguns estudis científics relacionen el consum de pera (en particular de la pectina) amb un alleugeriment de la resposta al·lèrgica que pot desencadenar una crisi asmàtica.

Com es cuina

Convé escollir la pera madura i assegurar-nos que ho ha fet a l’arbre, perquè és l’única manera de saber que conté totes les vitamines i antioxidants. A més, la polpa de la pera verda és dura i molt àcida o astringent, quasi inconsumible; és a mesura que va madurant que s’estova i s’endolceix. Les diferències de maduració entre varietats han estat fins i tot objecte d’estudis científics.

Sabem que una pera és madura quan cedeix a una lleu pressió del dit. Quan arribem a casa, convé treure-les de la bossa perquè els agrada respirar. Les hem de manipular amb cura perquè són delicades i amb els cops de seguida es tornen negres. Convé guardar-les en llocs frescos i secs, protegits de la llum o bé a la part menys freda de la nevera, no més de tres dies, per evitar que es panseixin abans de tenir temps de menjar-les.

Cultiu ecològic, proper i de temporada: La pera és un clar exemple de fruita que aconsellem que sigui ecològica. La raó és ben simple: la major part dels antioxidants i vitamines de la pera són a la pell i, per tant, convé que no hagi estat exposada als agrotòxics que es fan servir als sistemes productius convencionals. També convé que sigui de proximitat i que hagi madurat a l’arbre, perquè si ha hagut de recórrer mig món abans d’arribar fins a casa nostra, no contindrà tots els nutrients que hi busquem. A banda, consumint producte local afavorim el model de desenvolupament rural que assegura la continuat de la pagesia del nostre país.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: És la Pera!

Tires de pollastre o vedella amb hortalisses al Xerès

Ingredients:

  • – 400 gr. pastanaga
  • – 200 gr. porros
  • – 100 gr. api
  • – 1 pebrot vermell
  • – 200 gr. filet de vedella o pollastre
  • – 100 gr. pèsols
  • – 3 cullerades oli oliva verge extra
  • – 8 cullerades Xerès
  • – 2 cullerades salsa soja
  • – 1 cullerada julivert picat

Preparació:

  1. Preparar i rentar les verdures. Tallar les pastanagues, els porros i l’api a rodanxes fines i el pebrot a tires fines.
  2. Tallar la carn a tires d’1 cm d’ample.
  3. Escalfar el wok i afegir una mica d’oli.
  4. Saltejar les tires de carn a foc viu durant 5 minuts.
  5. Treure la carn i reservar-la al calor.
  6. Reduir el foc, afegir les verdures preparades i saltejar-les.
  7. Afegir el Xerès, els pèsols i assaonar amb la salsa soja, la sal i el pebre.
  8. Saltejar les hortalisses uns 2 minuts.
  9. Finalment afegir les tires de carn i el julivert picat.

Recepta extreta de “Delícies del Rebost”

Origen: Tires de pollastre o vedella amb hortalisses al Xerès