Arxiu d'etiquetes: SINDRIA

GAZPATXO DE SINDRIA

INGREDIENTS:

  • 400g. de tomaquet madur sense pell
  • 400g. de sindria sense pell i sense llavors
  • 30g. de ceba
  • 1 gra d’all
  • sal
  • 1 cullerada d’oli d’oliva
  • 1 cullerada de vinagre de poma

PREPARACIÓ:

  1. Posem tots els ingredients menys la sal,oli,vinagre dins la batedora i triturem tot ven triturat ara afagim la sal, oli i vinagre berregem tot i guardem a la nevera fins el moment de servir
  2. Servim i acompanyem de unes boles de sindria
  3. Bonissim…

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ELS NOUS FOGONS DE LA LOURDES

Origen: GAZPATXO DE SINDRIA

Anuncis

PINXOS DE FRUITA

INGREDIENTS:

  • Sindria
  • melo
  • platan
  • kiwi
  • una xeringa per cuina

PREPARACIÓ:

  1. Tallem la part de dalt de la xeringa
  2. Tallem el platant i el kiwi a rodelles, i el melò i la sindria a talls i amb la xeringa els fem tots a la meteixa mida i un cop la xeringa plena i posem un pinxo i els treiem de la xeringa com si fos liquid
  3. als nens, i als no tant nens, els encanten aquests pinxos

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ELS NOUS FOGONS DE LA LOURDES

Origen: PINXOS DE FRUITA

Sopa de meló

Ingredients:

  • meló de Gal·lia o Cantaloup
  • 250 ml. crema de llet
  • síndria
  • un raig de llimona
  • 2 talls de pernil
  • fulles de menta

Preparació:

  1. Pela i tritura el melò i afegeix un rajolí de suc de llimona .
  2. Afegeix la crema de llet.
  3. Posa-ho en bols individuals.
  4. A l’hora de servir hi pots posar unes boletes de sindria (que les pots fer amb una cullereta de moca.)
  5. El pernil, com més bo sigui millor, el talles a tires fines i el freigeixes.
  6. Deixa que xupi l’oli en un paper de cuina.
  7. Els poses damunt la sopa al moment de servir i ho decores amb unes fulletes de menta.
  8. En comptes de crema de llet, ho pots fer amb cava.
  9. Si vols que no sigui tan greixós fes servir iogurt.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINETES PER LA LAIA

Origen: Sopa de meló

La Síndria

La síndria, xíndria, meló d’aigua o meló d’Alger (Citrullus lanatus (Thunb.) Matsum. et Nakai de la família Cucurbitaceae) és una fruita i planta de l’estil de les parres (enfiladissa), originària del Sud d’Àfrica. És considerat sovint un tipus de meló, però no està en el gènere Cucumis.

La síndria és, generalment, esfèrica, ovalada, cilíndrica o el·lipsoïdal, verda per fora i roja per dins, amb llavors negres, i quan està ben madura, molt dolça i refrescant, fet pel que també se la coneix amb el nom meló d’aigua. Avui en dia es poden trobar varietats més o menys artificials amb la molla de color groc, sense llavors i de formes no arredonides.

Amb un contingut d’aigua d’un 95%, és d’origen africà (Botswana, Lesotho, Namíbia, Sud-àfrica) on és usada com a substitut de l’aigua en l’estació seca. Es cultiva a totes les regions càlides del planeta, però destaca Turquia com a principal productor, es va propagar per les costes del mar Mediterrani i per tots els països càlids. Va arribar a Amèrica portada pels colons europeus i es va estendre per tot el continent.

És un dels fruits més grans que es coneixen, poden arribar als 15 kg de pes, però el més comú són peces de 2 a 4 kilograms. La pell és llisa, molt gruixuda de color verd, encara que a vegades presenten un dibuix a bandes.

La polpa, principalment de color vermell, i excepcionalment de color groc (síndria ananàs), té una textura acüosa i porosa, amb abundants llavors. 
Pel que fa al seu valor nutricional, no aporta quasi vitamines ni minerals, i fins i tot el seu contingut en sucres és relativament baix, això si, res millor que una síndria fresca per apagar la sed. La seva gruixuda escorça li permet aguantar en bones condicions durant bastants dies a temperatura ambiental i ja que és molt sensible al fred, no s’ha de mantenir a temperatures inferiors a 7 o 10º C.

El seu color pot variar entre el verd fosc, el verd clar o el groc, fins i tot una combinació d’ambdós. Té una polpa de color rosat o vermellós i segons la varietat, pot contenir o no nombroses llavors (negres, marrons o blanques). Aquesta polpa es caracteritza per ser molt sucosa i aquosa. És molt refrescant i generalment té un sabor dolç. És exquisida com fruita de taula i també en granissats, sucs i refrescos.

Per comprovar el seu punt òptim de maduració, la síndria te que “ cantar”, això és, quan se li donen lleugers copets amb la palma de la ma a la pell hem de notar durant un temps unes petites vibracions com a resposta al nostres cops. Si aquestes vibracions són imperceptibles o per al contrari no dona la suficient sensació de fermesa, és millor triar-ne una altra.

Propietats:

La síndria es pot dir que és la fruita que més quantitat d’aigua conté (95%), per la qual cosa el seu valor calòric és molt baix, només 20 calories per 100 grams. Els nivells de vitamines i sals minerals són poc rellevants, sent el potassi i el magnesi els que més destaquen, si bé en quantitats inferiors comparats amb altres fruites. El color rosat de la seva polpa es deu a la presència del pigment licopè, substància amb capacitat antioxidant. El potassi és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i per a l’activitat muscular normal, intervé en l’equilibri de l’aigua dins i fora de la cèl·lula.

Varietats:

Síndries diploides o amb llavors: són les varietats cultivades tradicionalment, que produeixen llavors negres o marrons de consistència llenyosa. Segons la forma dels seus fruits trobem: 
Fruits allargats: d’escorça verda amb bandes de color més clar. Es diuen melons. A Espanya tot just es conreen. Destaquen els tipus Klondike i Charleston Gray. 
Fruits rodons: d’escorça de color verd fosc o negre, són els exemplars més cultivats encara que estan sent desplaçats per les varietats sense llavors. Destaquen: Crimson Sweet (Almeria), Resistent (València), Sugar Baby (Itàlia, Grècia, Turquia i Espanya – Almeria i València-), Dulce Meravella o Sweet Marvell i Early Star, entre les més conegudes i conreades.

Síndries triploides o sense llavors: Es tracta de varietats que tenen unes llavors tendres de color blanc que passen desapercebudes al menjar el fruit. Es caracteritzen per tenir l’escorça verda clara amb ratlles verdes fosques i la carn pot ser de color vermell o groc. Destaquen: Reina de Cors (Almeria), Apirena, Jack i Pepsina, entre d’altres.

Composició per 100g de porció comestible

Calories: 20,3

Hidrats de carboni (g): 4,5

Fibra (g): 0,3

Potassi (mg): 88,5

Magnesi (mg): 11

Provitamina A (mcg): 18

Acido fólico (mcg): 3

mcg=micrograms

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: La Síndria

Gaspatxo de síndria

Ingredients per 4 gots:

  • 600 grams de tomàquet
  • 35 gr de pebrot verd
  • 1 gra d’all
  • 1/2 kg de síndria (tallada i sense pell)
  • 35 gr de ceba
  • 1 raig d’oli d’oliva
  • 2 cullerades de vinagre de vi
  • una mica de sal

Preparació:

  1. Rentem bé els tomàquets i el pebrot. Pelem la ceba i tallem un tros d’uns 35 grams. També tallem un tros de pebrot d’uns 40 grams. No cal que tallem els trossos gaire petits.
  2. Pelem l’all, tallant-lo pel mig i traieu-li el germen que porta al centre. Així aconseguirem que l’all amargui menys.
  3. Ara tallem els tomàquets a trossos petits i posem els trossos dins del got de la batedora. Afegim per sobre del tomàquet l’all, la ceba i el pebrot que teníem preparat. Ara ho triturem tot fins que quedi tot ben fi.
  4. Agafem la síndria i li traiem totes les llavors que puguem i la tallem en trossos. Posem la síndria a la batedora i hi afegim la sal, l’oli i el vinagre. Ho batem durant uns minuts fins que estigui tot ben fi .
  5. Ara provem el gaspatxo de síndria i si cal hi afegim una mica més de sal o de vinagre.
  6. Reserveu-lo a la nevera mínim un parell d’hores.
  7. Serviu ben fred!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: PIXIECUINA

Origen: Gaspatxo de síndria

Gaspatxo de síndria, tomaca i alfàbrega

Ingredients: (per a 4-5 persones)

  • 1/2 kg de tomaques
  • 1 kg de síndria neta
  • 100 g de ceba tendra
  • 60 g de pa eixut
  • 70 cc d’oli
  • 30 cc de vinagre tradicional
  • 20 g de fulles d’alfàbrega
  • 250 cc d’aigua
  • sal

Preparació:

  • S’escalda l’alfàbrega i es reserva.
  • Es tallen les tomaques, la síndria i la ceba i es posa tot al pot de la batedora o robot juntament amb el pa, l’aigua i l’alfàbrega.
  • Es tritura i es cola, s’hi afegeix l’oli, el vinagre i la sal i es remena bé.
  • Es posa a la nevera i se serveix ben fresquet amb unes gotes d’oli d’alfàbrega pel damunt.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Gaspatxo de síndria, tomaca i alfàbrega

MACEDÒNIA DE FRUITES I MEL

INGREDIENTS:
Les fruites que mes ens agradin (Avui i hem posat)

  • raim
  • maduixa
  • poma
  • kiwi
  • platan
  • sindria

PER AMANIR:

  • mel
  • suc llimona
  • pell llimona ratllada

PREPARACIÓ:

  1. Rentem i tallem les fruites
  2. Les posem en un bol gran o d’individuals i escampem la ratlladura de llimona i el suc llimona, remanem i amanim amb un bon fil de mel
  3. Una altra manera de menjar fruita

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ELS NOUS FOGONS DE LA LOURDES

Origen: MACEDÒNIA DE FRUITES I MEL

Gaspatxo de síndria (11/69)

Ingredients:

  • 750 gr de síndria neta
  • 1/2 cogombre
  • 1 iogurt natural
  • 1 ceba petita
  • 1/2 pebrot vermell
  • 6 cullerades d´oli extra verge
  • sal, pebre
  • unes fulles d´alfàbrega
  • una mica de vinagre

Preparació:

Doncs bé, cap secret: posar tots els ingredients a la batedora, fulles d´alfàbrega incloses, passar-ho pel xinès i reservar-ho a la nevera unes quantes hores. De fet està més bo d´un dia per l´altre!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: FOOD AND FOOT

Origen: Gaspatxo de síndria (11/69)

Amanida de síndria, meló i formatge feta (1/60)

Ingredients:

  • 350 gr de meló
  • 350 gr de síndria
  • 125 gr de formatge feta
  • 50 gr d´olives negres…a la recepta original s´utilitzen les d´Aragó…jo hi poso les negres sense pinyol típiques…
  • 2 llimes o llimones
  • 1/2 ceba vermella
  • menta i julivert picats…més de menta que de julivert
  • oli d´oliva extra verge
  • sal i pebre

Preparació:

Tallem les fruites a daus, les barregem amb el formatge feta, afegim la menta picada (una bona cullerada sopera) i el julivert (unes quantes fulles) i les olives, també picades. Ho guardem a la nevera una estona abans de servir-ho mentre tenim la ceba vermella, tallada ben petita, marinant-se amb el suc de llima (o llimona, millor llima). Una mitja horeta més tard hi afegim la ceba i ho tornem a deixar a la nevera uns vint minuts més. Finalment, al moment de servir-ho, hi afegim l´oli d´oliva i (si es vol) la sal i el pebre. En la darrera vegada que l´he feta la veritat és que no vaig posar ni una cosa ni l´altra, no crec que faci falta posar-hi sal i potser sí que amb una mica de pebre negre recén mòlt la cosa pot millorar. Super mega recomanable!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIMANTERIORMENT: FOOD AND FOOT

Origen: Amanida de síndria, meló i formatge feta (1/60)

Panacota de síndria i préssec amb llet condensada

Panacota de síndria i préssec amb llet condensada

Ingredients per a 6-8 racions:

  • Dos bons talls de síndria
  • Dos préssecs
  • 10 cullerades de llet condensada (al gust)
  • Canyella en pols
  • 1 got de nata aproximadament
  • Gelàtina en fulles o en pols (la necessària segons productor i quantitat que en feu)

Preparació:

  1. Trossegem la fruita i la triturem amb canyella en pols (volsaltres mateix@s aneu mirant el punt que us agradi) i la llet condensada (no cal que poseu molta, podeu anar rectificant).
  2. Posem a remull la gelatina, si es en fulla, i un cop tova la dissolem en una mica de nata escalfada prèviament . Si és en pols, seguiu les indicacions del productor.
  3. Posem la gelatina al batut i acabem de completar amb una mica de nata per quadrar les proporcions aproximades entre líquid i gelatina. (Per exemple, a mi em va sortir uns 600 ml i vaig completar amb nata fins als 750 ml. i així obtenir una textura final adequada).
  4. Tastem i rectifiquem de dolç, si cal, amb més llet condensada.
  5. La fiquem en motllos i la deixem reposar. Jo la vaig fer d’un dia per l’altra.
  6. Desemmotllem i decorem amb una mica més de llet condensada i canyella

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ELS SENTITS DE LA TERRA

Origen: Panacota de síndria i préssec amb llet condensada