Remullar les llenties. Per cert que he invertit les quantitats d´espinacs i llenties de la recepta original. La veritat és que fa temps que la vaig posar en pràctica (però la penso tornar a fer en breu) i no recordo com va anar, però 400 grams de llenties em semblen moltes, i 250 gr d´espinacs (sobretot pesats en cru) molt pocs. De totes maneres, òbviament, podeu jugar amb les quantitats com vulgueu. Com deia rentem les llenties i les posem en una olla amb aigua freda, llorer, all, una pastanaga i una ceba (pelades, eh). A la ceba li clavo un parell de claus (espècie). Una mica de sal i les porto a ebullició. Baixo el foc i a partir d´aquí dependrà del tipus de llentia, però un mínim de mitja hora i un màxim d´una, aprox. Mentrestant fem un sofregit d´all i ceba, hi afegim una cullerada generosa de pebre vermell (picant o no, com vulgueu) i quan les llenties estiguin les colem i barregem amb aquest sofregit. Tot seguit hi posem els espinacs, dues o tres cullerades d´un bon vinagre, tapem i deixem coure uns cinc minuts. També hi podem posar la pastanaga de la cocció, així com altres coses que hi haguem posat a darrera hora pel nostre compte, com una mica de xoricet. Llestos.
El meu mètode potser és una mica farregós, o millor dit embruta cassoles quan ho podries fer tot en una paella (com en la recepta original del llibre), però al final crec que acaba escurçant el temps total d´elaboració de la recepta. Mentre faig un sofregit amb la ceba, l´all, el gingebre, el xili i les llavors de comí (que és posen al principi) poso aigua a la vaporera i primer hi faig les patates i la remolatxa, vigilant amb el punt de cocció perquè desprès les saltejarem, i tot seguit faig el mateix amb els espinacs, tallats a juliana gruixuda i cuits escrupulosament al dente. Vaja, que al final afegeixo les verdures cuites al vapor al sofregit i ho saltejo. El resultat em va sorprendre molt positivament!
