Fruites i verdures no paren d’acaparar virtuts, medalles, per a la nostra salut. Els raïms, que ja sabem que netegen i purifiquen o són laxants, també són un aliat de la pell a l’hora de defensar-nos del sol, una propietat especialment útil ara a l’estiu.
Compostos del raïm ajuden a les cèl·lules de la pell a protegir-se davant la radiació ultraviolada del Sol. Els flavonols del raïm poden reduir la formació de substàncies que s’oxiden lípids, ADN i indueixen la mort cel·lular.
Un estudi de la Universitat de Barcelona i el CSIC ha provat que algunes substàncies del raïm poden reduir el dany cel·lular a la pell exposada a aquesta radiació solar. Certs compostos del raïm ajuden a les cèl·lules de la pell a protegir-se davant la radiació ultraviolada del Sol
La principal causa ambiental de les malalties cutànies són els raigs ultraviolats, que provoquen càncer de pell, cremades i eritema solar, així com envelliment prematur de la dermis i epidermis. Aquests raigs actuen sobre la pell activant espècies reactives d’oxigen, que oxiden lípids i ADN, i disparen determinades reaccions i enzims que indueixen la mort cel·lular.
Aplicació als cosmètics
Les dades de l’estudi demostren que algunes substàncies polifenòliques extretes del raïm, anomenades flavonols, poden reduir la formació d’aquestes espècies que s’oxiden en cèl·lules epidèrmiques humanes a les quals s’ha exposat a radiació ultraviolada d’ona llarga (UVA) i mitjana (UVB) . L’estudi, realitzat in vitro al laboratori, ha estat publicat per Journal of Agricultural and Food Chemistry.
L’estudi considera aquests resultats “encoratjadors”. A més entén que s’han de tenir en compte per la farmacologia clínica que treballa amb extractes polifenòlics d’origen vegetal per al desenvolupament de nous agents de fotoprotecció cutània.
Actualment existeixen cosmètics amb compostos de raïm, però fins ara es desconeixia com actuen en les cèl·lules. La bioquímica de la Universitat de Barcelona i directora del treball, Marta Cascante, explica que aquest treball “dóna suport l’ús d’aquests productes per protegir la pell del dany i la mort cel·lular originats per la radiació solar, a més d’aportar coneixement sobre el seu mecanisme de actuació “.
Virtuts i propietats dels raïms
És un laxant natural: prevé i combat el restrenyiment.
Problemes intestinals: neteja intestins si es consumeix el raïm sense retirar la pell.
Al·lèrgies.
Malalts afectats de malalties reumàtiques com artritis i gota.
Problemes renals.
Colon irritable
Patiments del sistema circulatori com hipertensió, arteriosclerosi, rampes, mala circulació, etc.
Mals de cap ocasionats per una sobre-intoxicació
El vi negre, consumit amb moderació, ha demostrat ser cardiosaludable.
2 o 3 tomàquets madurs o ½ pot de tomàquet triturat
3 grans d’all
1 pebrot verd
cloïsses
Preparació:
Amb força oli fem coure les sípies trossejades i la salsa de les sípies (guardem la tinta per afegir al final) i no posar sal fins que hàgim posat al final la tinta doncs es salada i primer s’ha d provar.
Quan la sípia hagi pres una mica de color, afegiu-hi la ceba tallada fina i quan sigui ben caramel·litzada tirar-hi els alls ben picats i el pebrot a trossets petits, finalment afegirem els tomàquets rallats.
Tot ben a poc a poc i ben caramel·litzat.
Tirar-hi el brou calent i deixar coure 5 minuts tapat.
Tot seguit, heu de diluir la tinta de la sípia en una mica d’aigua calenta i afegir-ho. Tastar de sal i rectificar.
Augmenteu la intensitat del foc i afegiu l’arròs repartit homogèniament, cal remenar.
Tirar les petxines quasi a l’últim moment de la cocció i fer obrir directament a la paella.
És important de coure destapat i a mig foc uns 15 o 18 minuts.
Deixeu-ho descansar 5 minuts i ja es podrà servir.
*Tant les tintes com les melses no cal posar-li totes, amb 1 o 2 ni ha prou, dependrà una mica de la mida.
Normalment la mida del brou és el doble de la mida de l’arròs (2 de brou x 1 d’arròs).
Les cloïsses per evitar que deixin sorra es posen en remull ½ hora abans amb aigua i força sal, seguidament s’esbaldeixen sota l’aixeta.
Peix de roca, crancs, cap de rap, espines de peix………
3 pastanagues
1 porro
2 cebes
1 branca d’api (opcional)
Sal, Oli d’oliva
Preparació:
Poseu una olla al foc amb un raig d’oli, les cebes, pastanagues i el porro, tot tallat a trossos grans. Ho deixeu coure, no cal massa, només que es comenci a posar tou, afegiu el peix de roca i els crancs, hi doneu uns tombs, 4 o 5 minuts.
Ara hi poseu el cap de rap i les espines i ompliu l’olla d’aigua.
Ho deixeu coure casi be una hora. Ho saleu i deixeu refredar.
Coleu el caldo prement el peix perquè deixi anar tot el suc.
Ja el podeu utilitzar o congelar.
Anotacions:
També es pot fer sense fregir les verdures i i el peix, posar-les en fred al aigua junt amb el peix, també queda bo, però per fer arrossos o fideuà, no queda tant gustós.
– Hortalisses crues, tallades fines, al gust (tomata ratllada, ceba, pebrot, albergínia, carbassó, polsim d’orenga) o
– Escalivada i anxoves.
Preparació:
Posem en un bol una mica aigua (quatre cullerades soperes que restem del total d’aigua de la recepta), hi afegim el llevat i ho dissolem bé (amb 5 gr. n’hi haurà prou… si ens excedim amb el llevat no queda tant bé). Després hi afegirem farina fins aconseguir formar una bola tova (no excedir-se amb la farina). Deixem reposar aquesta bola dins un bol, tapada amb un drap o paper flim durant una mitja hora.
Posem la resta de la farina a la pastadora, la sal, un raig d’oli i comencem a pastar. Afegim l’aigua mica en mica. Un cop tota l’aigua incorporada afegirem la bola que havíem fet abans amb el llevat. Seguirem pastant fins que les dues masses quedin ben barrejades i aconseguim una bola fina i elàstica. No ha de quedar una pasta massa seca perquè sinó un cop feta la coca serà més pesada i menys cruixent…
Deixarem reposar la massa durant hora i mitja/dues hores. Després la desinflarem tornant-la a pastar, la deixarem reposar 5 minuts (perquè es relaxi i sigui més fàcil de donar-li forma), i amb l’ajuda d’un corró, farem la coca. Després l’enrotllem amb el corró i la posem a sobre la plata del forn (que estarà coberta amb paper de forn). Per sobre i posarem tomata crua ratllada (amanida amb oli, sal i orenga) i hortalisses crues al gust o hi posem escalivada. Pre-escalfem el forn a 210º i la coem durant aproximadament mitja hora.
La deixem refredar sobre una reixeta i finalment li posem anxoes, polsim d’orenga i un raig d’oli. Si hem optat per fer pizza, la mozzarella li poso, quan surt del forn, perquè no es cremi.
Primer de tot posem la llet, la mantega, el sucre i la sal en un cassó i es posa al foc (en cas de tenir vitroceràmica us recomano fer-ho al bany maria). Un cop arrenqui al bull s’hi afegeix la farina (prèviament passada pel sedàs) i es va remenant fins que la pasta quedi homogènia i perdi aigua, es podrà veure quan deixi d’enganxar-se a les parets del cassó. Llavors, es treu del foc i s’hi afegeixen d’un en un els ous sencers, sense parar de remenar la pasta. Un cop tot barrejat es deixa reposar una estona.
En una paella s’hi posa una bona quantitat d’oli i quan aquest estigui ben calent s’hi tiren boletes de pasta a foc mitjà. A mesura que es vagin coent i creixent, s’augmenta una mica la força del foc. Un cop cuits s’escorren i es passen per un plat de sucre glaç. I ja estan llestos per disfrutar!
Si utilitzeu patates, les bulliu amb pell i les talleu a rodanxes fines. Netegeu i talleu el calamar, l´escaldeu 40 segons, el refredeu i el poseu a marinar amb l´all, el xili i el suc de llimona durant una horeta. Talleu, el més finament que es pugui, el carbassó (si teniu mandolina, perfecte) i també el poseu a marinar amb suc de llimona, sal i pebre.
L´altra versió, la que porta fonoll i patata, és també molt bona, igualment recomanable al 100%, fins i tot diria que em va agradar més. El fonoll el talleu amb una mandolina i, si no en teniu, amb un ganivet ben afilat i molt prim. El deixeu marinant amb llimona una estona, una horeta va perfecte però si no podeu tampoc passa res. La patata la bulliu amb pell i la resta ho feu igual. Si no teniu xili a mà ho podeu marinar amb kosho de mandarina i llimona, jo en tinc a la nevera i va de conya.
Finalment munteu el plat, amb grills de llimona sense pell si voleu per acabar de donar-li un toc encara més cítric. Super recomanable!