Cal tenir present que quan parlem de cereals integrals parlem de moltes coses: d’arròs, de sègol, de blat, de civada, d’espelta… En forma de gra, en forma de flocs, en forma de farina, de pa, etc.
Per què menjar cereals integrals, doncs?
A part de dir-vos que són una gran font d’hidrats de carboni complexes i fibra. els cereals integrals aporten també proteïnes i pocs greixos.
– Menjar cereals integrals ajuda a baixar el colesterol total, la LDL (Low Density Lipoprotein), els triglicèrids i els nivells d’insulina. I tot això fa que disminueixi de forma important el risc cardiovascular.
– El risc de desenvolupar diabetes de tipus 2 és més baix. Els cereals integrals s’absorveixen a l’intestí molt tmés lentament que els refinats i no provoquen les pujades sobtades d’insulina que altres productes rics en sucres més refinats generen.
– Ofereixen una protecciómoderada en el desenvolupament del càncer colo rectal a causa del seu efecte laxant que facilita l’expulsió de metabòlits tòxics al colon.
– La fibra que contenen aquest tipus de cereals ajuda a prevenir el restrenyiment i per tant milloren la salut digestiva. I així mateix ajuden a prevenir la diverticulitis.
– Els seu efecte saciantens permet passar més hores sense menjar i això té un efecte positiu per a les persones que volen disminuir la ingesta calòrica i controlar el seu pes.
– A nivell nutricional aporten molts més minerals, proteïnes i vitamines (especialment del grup B) que els cereals refinats. Nutricionalment són molt més complets.
PUBLICAT ORIGINALMENT A: EL PLAER DE MENJAR BÉ I SA
1 cuixa i una espatlla de xai que pesava uns 2 quilos.
1 cabeça d’alls.
1 got petit de brandi.
2 o tres branques de Romaní.
Unes branques de Farigola.
8 0 9 fulles de llorer.
Sal i pebre.
1 got d’aigua.
oli d’oliva verge.
Per la picada:
Julivert.
4 grans d’all.
sal.
Un raig d’oli d’oliva verge.
Per acompanyar:
1 quilo de patates del Bufet o Kanabec.
Sal i pebre a gust.
Temps d’elaboració: 2 hores
Elaboració:
Primer de tot rentem be el xai sota l’aixeta d’aigua i ho deixem escórrer.
En una safata de forn posem al fons dos o tres branques de romaní, 2 de farigola, 8 fulles de llorer, 1 cap d’alls. A sobre posem el xai amb sal i pebre i un raig d’oli, però no massa. Deixem marinar unes 2 hores.
Posem a preescalfar el forn a 160º, es important que el forn no hi vagi massa ràpid ja que la carn quedaria massa resseca. Una vegada que està calent posem el got d’aigua a la safata i la posem al forn. Deixem uns 30 minuts.
Mentrestant pelem les patates i les tallem a rodanxes de uns 2 cm mes o menys, les salpebrem. Trèiem la safata del forn, posem un bon raig de brandi i les patates al voltant del xai.
Tornarem la safata al forn i deixem fer uns 30 minuts mes.
Comprovem que el xai està fet i posem per sobre la picada d’alls, julivert i una mica d’oli. Ha de quedar torrat de fora, però ben melós per dintre.
Apaguem el forn i deixem uns minuts abans de servir.
Primer prepararem el cruixent de beicon. I no, no el fem amb la Thermomix, el fem al microones. He de reconèixer que mai se m’havia acudit fer el beicon al microones i m’ha sorprès el resultat. Queda molt cruixent i es cou amb el seu propi greix.
Agafem un plat on hi col·loquem 3 papers de cuina. Damunt hi posarem les tires de beicon o els rostillons, si ja l’hem comprat trossejat, i ho cobrim amb 3 papers de cuina més. Introduïm el plat al microones 3 minuts a màxima potència. Ha de quedar cruixent, si veiem que encara està tou li tornem a posar. Quan estigui, si l’hem fet a tires les posem dins el pot i trossegem 4 segons/ velocitat 5. I reservem.
Tot seguit fem el sofregit. Posem al pot la ceba, les pastanagues, l’oli d’oliva i triturem 3 segons/ velocitat 5. Sofregim 7 minuts/ 120 graus/ velocitat cullera. I quan estigui l’aboquem a un bol gran on després hi anirem afegint la resta d’ingredients i l’arròs.
Després, en una paella, fem els ous remenats. Hi posem un rajolí l’oli i quan estigui calent hi afegim els ous, removent-los contínuament fins que quallin. Els aboquem al pot i els triturem 2 segons/ velocitat 5, i els incorporem al bol on tenim el sofregit.
I a continuació preparem l’arròs. Posem al pot l’oli i els alls. Introduïm el cistell amb l’arròs a dins. Afegim la sal i aboquem per damunt l’aigua, remenant al mateix temps amb l’espàtula per assegurar-nos que l’arròs queda ben remullat. Programem 20 minuts/ a 100 graus/ velocitat 4 i esperem.
Un cop cuit l’arròs, l’aboquem al bol, hi incorporem el beicon i remenem suaument perquè tots els ingredients quedin ben barrejats. Si se’n vol afegir algun altre, ara és el moment.
– Es pot posar un all pelat mentre s’escalfa l’oli i retirar-lo després
ELABORACIÓ:
Preparem els ingredients.
El pebre vermell és opcional. Potser dolç o picant.
Si no en teniu de farigola i romaní frescos…en podeu posar de sec.
Començarem per escalfar una mica l’oli d’oliva.
Lo ideal es que arribi a uns 40º graus. En aquest punt, apagar el foc.
Ara, hi introduïm les fulles de llorer els bitxos jo en poso de dos tipus….que m’agrada.
I les herbes.
Ja gairebé ho tenim tot.
Només ens queda la cullerada de pebre vermell, en aquest cas, «De la Vera».
Ho remenem bé fins disoldre completament el pebre.
Ja està. Ara l’hem de deixar reposar fins que es refredi completament.
Un cop fred, el podeu guardar dins un recipient hermètic, ben net i ben sec.
Aquest oli es conserva a temperatura ambient, en un lloc fresc i sec.
Notareu que amb el pas del temps agafa més gust i matisos, i es torna més picant. Per tant, passat un o dos mesos aquest oli guanyarà molt. Si quan ho proveu pica massa pel vostre gust, sempre podeu afegir una mica més d’oli i suavitzar-lo. En cas de no disposar de termòmetre, també es pot fer a ull….o en fred directament, introduint tots els ingredients en una ampolla o pot amb tapa hermètica i deixar reposar en un lloc resguardat de la llum directa i dels canvis de temperatura, durant un mínim d’un mes, però millor dos o tres .
En un bol posem els ous i el rovell; incorporem el sucre i batim fins que estan escumoses. Llavors afegim el suc de les llimones, posem aquest bol dintre d’una olla amb aigua bullint (al bany maria) a temperatura constant.
I comencem a batre amb unes varetes, un cop veiem que la crema ha adquirit el espessor típic d’una crema, retirem la cassola del foc, afegim la mantega a trossets i seguim batent.
Arribat a aquest punt ja podem utilitzar-la o be guardar-la en pots de vidre a la nevera i utilitzar-la com una melmelada, queda boníssima. Es conserva a la nevera com uns 4 o 5 dies.
Elaboració del pa de pessic:
Batem els ous amb el sucre fins que quedi una mescla ben escumosa, i hi anem afegint la resta d’ingredients un per un batent bé cada vegada.
Aboquem la massa en un motlle (jo he fet servir un motllo rodo) previamente engreixat amb una mica de mantega.
Ho introduim al forn preescalfat a 180ºC durant uns 30 minuts, o fins que la massa quedi cuita (ho veurem punxant amb una broqueta, quan aquesta surti neta).
Fem bullir l’aigua amb el sucre en un cassó durant uns 3 minuts, hi afegim l’anís, i deixem refredar. Reservem a la nevera.
Muntatge del pastis.
Utilitzem un ganivet llarg per igualar la part superior del pa de pessic, que normalment queda una mica bombada. Si voleu que quedi mes polit li doneu la volta perquè quedi la part inferior a dalt i el tallem per la meitat.
Amb una brotxa suquem bé les dues parts amb l’almívar, i el farcim amb el “lemon curd”; ajuntem les dos meitats del pa de pessic.
Recobrim tot el pastís amb la crema, espolvoregem amb bastant sucre per sobre i cremem amb el bufador de cuina.
Després jo he posat uns pinyons per sobre; si voleu que quedi mes lluent podeu posar per sobre una mica de gelatina neutra per donar-hi lluentor.
150g de farina i una culleradeta de llevat en pols
50g de xocolata negra
Escalfem el forn a 180º. En un bol, tamisem el cacau, la farina i el llevat i en un altre recipient batem la mantega i el sucre fins que quedi ben blanc i esponjós. Batem lleugerament els ous i els afegim a la barreja de mantega i sucre d’un en un. Hem d’aconseguir que la barreja sigui esponjosa abans d’afegir-hi el següent ou. Hi avoquem la farina i el cacau en tres tongades barrejant bé perquè no quedin grumolls. Per acabar hi afegim la xocolata i ho avoquem al motlle que prèviament hem untat amb mantega i farina. Ho coem durant 20-25 minuts i el deixem refredar.
Per la mousse de xocolata
50g de mantega
250g de xocolata negra
60ml d’aigua calenta
284ml de nata
Extracte de vainilla
En un pot escalfem la mantega, la xocolata trossejada i l’aigua. Deixem que es fongui la barreja a foc baix perquè no se’ns cremi. Afegim l’ extracte de vainilla a la nata i batem fins que sigui ben espès. Finalment barregem la mescla de xocolata amb la nata i ho deixem refredar a la nevera.
Per al guarniment
bastonets de Mikado
maduixes no gaire grans
Un cop tinguem el pa de pessic de xocolata fred, amb molt de compte el dividim en dues parts. Per aquest pas ens serà necessari un ganivet llarg i molta paciència! Fem que les dues parts siguin el més planes possibles treient amb el ganivet la part de pastís que hagi pujat massa.
Per muntar el pastís, col·loquem una de les parts del pa de pessic i a sobre hi estendrem una capa de mousse de xocolata. Disposem l’altra capa de pa de pessic a sobre i la cobrim amb la mousse restant. És important que cobrim també els laterals del pastís que serà el que ens ajudarà a aguantar els bastonets de Mikado.
Col·loquem els bastonets una a un procurant que quedin ben subjectes a la mousse i sense deixar espais entre ells. Per últim posem les maduixes amb molt de compte!