Arxiu d'etiquetes: MUSCLOS

Crema de musclos

Per fer aquesta deliciosa crema de musclos necessitem (4 pax):

  • 1 Kg de musclos,
  • 2 cebes mitjanes,
  • un parell de branques d’api,
  • un parell de pastanagues grans,
  • 200 ml de vi blanc,
  • 1/4 de litre de fumet de peix,
  • 200 ml de nata líquida,
  • una fulla de llorer i sal.

Preparació:

  1. Després de netejar bé els musclos, els posem en una olla, juntament amb el vi i el llorer i els tapem. Un cop s’hagin obert totes les closques, els deixem bullir 5 minuts i els retirem del foc. Un cop freds, traiem la carn de les closques i la reservem, juntament al suquet de bullir-los, per més endavant.
  2. En una altra olla (o en la mateixa on hem bullit els musclos), posem una mica d’oli i sofregim la ceba tallada a daus molt petits, a foc molt lent. Un cop feta, hi afegim la pastanaga (tallada a rodanxes) i l’api tallat a trossos petits i ho deixem daurar a foc lent durant uns 10 minuts.
  3. Un cop la verdura rossa hi afegim el suc de bullir els musclos i el brou de peix i ho deixem fer xup-xup durant uns 15 minuts aproximadament (fins que les pastanagues siguin toves). Hi afegim els musclos i els deixem bullir dins de la sopa durant 10 minuts.
  4. Ho triturem amb l’ajuda de la batedora i hi afegim la nata líquida. Rectifiquem de sal, al gust , filtrem pel xinès i servim.
  5. Bon profit!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: GAUDINT DE LA CUINA

Origen: Crema de musclos

Anuncis

Arròs negre

Ingredients (per a tres persones d’on en podrien menjar quatre perfectament)

  • 1/2 ceba mitjana
  • 1 pebrot verd (italià) mitjà tirant a petit
  • 50g de tomàquet triturat
  • 1 sípia mitjana (amb la salsa i la tinta)
  • un grapat de cloïsses
  • un grapat de musclos
  • 1l de brou de peix
  • 2 gambes per cadascú (si poden ser vermelles millor)
  • 245g d’arròs rodó

Preparació:

  1. En la paella on coureu l’arròs, posar un raig d’oli. L’oli serà el portador de tots els sabors, per tant és important posar-ne un raig generós (sense passar-se però cobrint bé el fons de la paella). També és important fer-lo en una paella, no en una cassola o en un altre estri més alt…..la base del plat, com el seu nom indica, està en fer-lo en la paella per assegurar que la superfície d’evaporació és gran i per tant que l’arròs, un cop cuit, es queda sense brou.
  2. Posem la ceba tallada en juliana a enrossir. Primer posem el foc alt, per a que perdi tota l’aigua, però un cop comença a enrossir, baixar el foc per controlar-ne la cocció.
  3. Anar remenant fins que la ceba queda de color marró (sense ser cremada). En aquest punt, afegir el pebrot tallat a daus.
  4. Un cop el pebrot hagi començat a estovar-se i afegim la sípia, també tallada a daus.
  5. Anar remenant fins que veiem que la sípia és cuita (haurà canviat de color i de textura). En aquest punt hi afegim el tomàquet triturat i la salsa de la sípia.
  6. Remenem, rectifiquem de sal i hi afegim els moluscs (cloïsses i musclos) nets però tancats, per a que s’obrin allà mateix.
  7. Un cop oberts, el sofregit es pot donar per fet.
  8. Afegim l’arròs en sec sobre el sofregit, remenem fins que l’arròs sigui transparent i hi afegim el brou de peix.
  9. Avui que hem volgut fer arròs negre he afegit al brou la tinta de la sípia.
  10. Deixem bullir a foc mitjà fins que es begui tot el brou.
  11. Un cop acabada la cocció, el deixem reposar 2 minuts i el servim.
  12. Bon profit!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: GAUDINT DE LA CUINA

Origen: Arròs negre

Musclos a la marinera

Què he de comprar?

  • 2 kg. de musclos
  • 2 o 3 cebes tendres
  • 2 tomàquets madurs
  • 1 all
  • Un got de vi blanc sec
  • 1/2 bitxo
  • 1 fulla de llorer

Com ho fem?

  1. Netegem els musclos i els posem en una cassola tapada amb un rajolí de vi blanc uns 5-10 minuts per obrir-los al vapor i els reservem. També es poden obrir amb aigua, però el toc del vi blanc els deixa més gustosos.
  2. Mentre s’obren, anem a fer la salsa marinera. Primer ratllem la ceba i el tomàquet i piquem l’all a trossets, per tenir-ho tot a punt.
  3. A una cassola o paella amb una mica d’oli d’oliva posem la ceba i l’all i deixem coure a poc foc fins que veiem la ceba que ja queda transparent.
  4. Un cop tenim la ceba, afegim el tomàquet i salpebrem (no gaire sal perquè els musclos ja porten sal).
    Quan tenim fet el sofregit, afegirem un got de vi blanc i deixarem que s’evapori l’alcohol.
  5. Un cop s’hagi evaporat, colarem els musclos i afegirem a la salsa una mica de l’aigua que han deixat anar quan els hem obert, juntament amb la fulla de llorer i el mig bitxo i deixarem coure uns 10 minuts.
  6. Tirarem la salsa per sobre els musclos. Opcionalment, passarem la salsa pel passapurés o el colador xinès perquè quedi més fina.
  7. Tornem a posar la cassola o olla dels musclos al foc, tapada, perquè s’escalfin i agafin el gust de la salsa marinera, durant uns 5 minuts.
  8. Ja podem servir.
  9. Espero que us agradi.
  10. Bon profit!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINAR ÉS FÀCIL

Origen: Musclos a la marinera

Arròs Parellada (35/130)

Ingredients (4 px…les quantitats estan adaptades de la recepta al que jo crec):

  • 4 ales de pollastre (partides x la meitat)
  • 4 salsitxes de porc
  • 150 gr de llom de porc a daus
  • 150 gr de calamars o sèpia tallada a daus
  • 12 musclus sense closca (aprox!)
  • 4 llagostins
  • 150 gr de rap a daus (o algun altre tipus de peix de carn dura…com el congre que hi vaig posar jo)
  • pèsols (totalment opcional, ja ja)
  • 4 cors de cartxofa
  • 3 tomàquets
  • 1 ceba
  • uns brins de safrà
  • 3 grans d´all
  • ametlles
  • brou de carn o de peix, el doble que la quantitat d´arròs
  • arròs…4 mides (això va a gust de cadascú…uns 350 grams)

Preparació:

Començarem saltejant els llagostins i tot seguit farem la sèpia. Ho reservem. Seguim amb les salsitxes, el llom i les ales de pollastre, ho enrossim i reservem. Sempre al mateix oli hi sofregim la ceba, tallada a dauets petits, i tot seguit el tomàquet tallat també a daus, sense pell ni llavors. I si la carxofa és fresca, també (podeu utilitzar carxofa congelada, afegint-la quan es mulla amb el brou). Quan el sofregit estigui llest hi tornem a posar la sèpia i el pollastre, hi donem unes quantes voltes juntament amb l´arròs. Mullem amb el brou (jo de peix, fet el mateix matí, deliciós) i deixem coure uns vint minuts aprox. A meitat de cocció hi tirem una picada d´alls, safrà i ametlles que deixatarem amb el mateix brou, i quan quedin uns cinc minuts aprox hi afegim els daus de rap (o congre en el meu cas), les salsitxes i el llom. A la recepta original ho tiren tot al principi de la cocció, i l´arròs després que el brou hagi començat a bullir…Els musclus els obriu apart i els poseu a l´arròs just abans de servir-lo o un minut abans d´acabar la cocció.

Va quedar boníssim…malgrat que la meva tendència a fer tots els arrossos caldosos, i que vaig fer-lo en una cassola de ferro colat i no en una paella, com diria que es fa aquest arròs, va fer que quedés massa caldós i segurament un xic diferent de l´original…però bé, a mi m´agraden caldosos!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIMANTERIORMENT: FOOD AND FOOT

Origen: Arròs Parellada (35/130)

Fideuà

INGREDIENTS:

  • 1/2 k de fideu gros
  • 3 sèpies menudes
  • 700 g de clòtxina, abans de coure-la al vapor
  • 2 cigales per cap
  • 1 gra d’all
  • oli d’oliva
  • pebre roig
  • una tomata ratllada
  • litre i mig de caldo de peix
  • safrà

PROCÉS:

  1. Fiquem la paella al foc amb oli d’oliva.
  2. Sofregim les cigales. Les reservem en un plat.
  3. Sofregim l’all i la tomata. Afegim el pebre roig i els fideus i els sofregim un minut.
  4. Li afegim el caldo, calent.
  5. Deixem que comence a bullir. Quan duga uns 10´ bullint, afegim la sèpia i les clòtxines (prèviament fetes al vapor)
  6. Uns 5 minuts abans d’acabar de coure els fideus, afegim les cigales.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: TASTAELMÓN

Origen: Fideuà

Arròs a la marinera (13/130)

Ingredients (6 px):

  • 200 gr de congre (o de rap)
  • 150 gr de sèpia
  • 150 gr de popets
  • 6 gambes (o escamarlants)
  • mig kilo de musclos
  • 4 tomàquets madurs
  • 5 grans d´all
  • 2 nyores
  • oli, sal, pebre
  • brou de peix (1 litre)

Preparació:

En una cassola de ferro daurem els alls sencers i la carn de les nyores, i quan ho tinguem a punt ho reservem en un morter. Al mateix oli marquem el peix i les gambes i hi fem la sèpia amb els popets. Ho reservem quan sigui cuit i altra vegada al mateix oli hi sofregim els tomàquets, pelats i sense llavors, tallats a dauets. Quan tinguem un tomàquet molt concentrat hi aboquem el peix i la sípia amb els popets, hi donem uns tombs i hi afegim l´arròs. Mullem amb el brou i quan manquin pocs minuts hi tirem les gambes i els musclos, prèviament fets al vapor o com vulgueu però ja oberts. Finalment hi tirem la picada d´all i nyores, deixem coure un parell de minuts més i rectifiquem de sal i pebre abans de servir-ho.

Us he de dir que va quedar senzillament espectacular, se´m fa la boca aigua només de pensar-hi!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIMANTERIORMENT: FOOD AND FOOT

Origen: Arròs a la marinera (13/130)

La fi dels musclos?

El musclo de roca (Mytillus galloprovinciallis) és el marisc més popular. No fa gaires anys hi havia el costum de recol•lectar-los directament i fins i tot consumir-los a la mateixa platja un cop acabat el bany. Un dels millors records que tinc de la infantesa està relacionada amb aquest costum tant popular. Tota la família anàvem a passar el dia a la platja i els agafàvem, els coíem i ens els cruspíem allà mateix. Els musclos de roca acabats d´agafar i cuits al vapor són una de les menges més delicioses. Josep Pla deia que “els musclos són el nostre millor marisc”.

A la primavera és quan els musclos comencen a estar “a punt”, i coincidint amb l´inici d´estiu és quan són més plens, i a més, si són recol•lectats en lluna plena encara millor. L´extracció de musclos del medi natural es considera marisqueig, i com a tal està regulat com qualsevol altra pràctica de pesca recreativa i es requereix la corresponent llicència.

D´uns anys ençà, les poblacions de musclos de roca a la nostra costa estant minvant de manera alarmant. Cada vegada n´hi ha menys i els que queden són cada cop més petits. Les raons per a saber que està passant són molt diverses i estan interrelacionades les unes amb les altres.

Els musclos “salvatges” cada vegada són més rars

Es creu que la desaparició dels musclos està relacionada amb la reducció de les precipitacions, i en conseqüència dels aports sedimentaris que arriben al mar. Després de les pluges, rius i rieres aboquen al mar enormes quantitats de nutrients que són arrossegats pels cursos d´aigua i posats en suspensió al mar. Així, els musclos organismes filtradors, tenen a la seva disposició enormes quantitats de nutrients. En aquest mateix sentit també hi ha qui ho relaciona amb els plans de sanejament. La proliferació de depuradores al llarg de la línia de costa augmenta notablement la qualitat de l´aigua, a l´hora que redueix les partícules en suspensió i afecta a la nutrició de les espècies filtradores.

ltres raons estan relacionades amb el canvi climàtic i l´escalfament gradual de l´aigua. En aquest cas, si bé un cert augment de temperatura podria ser fins i tot beneficiós ja que acceleraria el metabolisme de l´animal, els efectes globals tenen un balanç negatiu. En els hiverns pocs freds com en els dels darrers anys no s´aconsegueix la barreja horitzontal de masses d’aigua per diferències de densitat.

La contaminació i l´abocament de matèries tòxiques al mar evidentment influeix notablement als organismes filtradors com els musclos. Aquest efecte és més important en els trams de costa altament industrialitzats com ara en la regió metropolitana de Barcelona. En aquest cas, els abocaments que produeixen tant el Besós com el Llobregat, malgrat la depuració de les seves aigües, afecta negativament a la proliferació dels musclos.

La pràctica tradicional d´anar “a fer musclos” també és una causa de la disminució de les poblacions de musclo, especialment en les àrees més ben conservades com ara molts punts de la Costa Brava i alguns espais naturals protegits. Sobre aquest fet, n´hi qui pensa que agafar-ne per una menjada no passa res, d´altres, argumenten que la prohibició és només una qüestió de salut pública i no pas un qüestió ecològica. Sigui com sigui, qualsevol activitat extractiva en el medi natural té els seus impactes. Evidentment si una persona va a recol•lectar musclos no passa res, però si tots ens hi posem evidentment que produïm un impacte gens menyspreable. Entre els dos extrems hi hauria d´haver un terme mig raonable. La prohibició per normativa només incentiva als clandestins que, són realment el veritable problema. Això però és una altra hsitòriademar.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: La fi dels musclos?

TALLARINS AMB MUSCLOS

Ingredients :

  • 500 grs, de pasta, tallarins o espagueti
  • 750 grs, de musclos
  • 3 cullerades d’oli d’olva
  • Formatge ratllat
  • 3 alls
  • 1 bitxo
  • 1 branca de julivert fresc
  • sal

Preparació :

  1. Netegem bé els musclos i els deixem a l’escorredora una estoneta. Posem una cassola gran al foc amb les tres cullerades d’oli, pelem els alls i els tallem per la meitat i amb el bitxo ho anem daurant, afegim els musclos i els deixem que s’obrin tot remenant.
  2. Bullim la pasta, els minuts que indiqui el fabricant i l’escorrem.
  3. Posem la pasta dins la cassola dels musclos, remenem i posem pel damunt el julivert talladet petit.
  4. Acompanyar amb el formatge .
  5. Podem fer la mateixa recepta, però posant cloїsses.
  6. Bon profit !! .

PUBLICAT ORIGINALMENT A: LLEVAT FARINA SUCRE I SAL

Origen: TALLARINS AMB MUSCLOS

Musclos al vapor

Ingredients:

  • musclos
  • suc de llimona
  • 1 fulla de llorer

Elaboració:

  1. Netejar bé les closques dels musclos.
  2. Posar en una cassola amb molt poca aigua i la fulla de llorer.
  3. Posar al foc mig/alt perquè s’obrin les valves dels musclos.
  4. Sense cremar-se, anar traient una de les valves i la que quedi amb el musclo col·locar sobre una safata.
  5. Escórrer el suc de la llimona i repartir per sobre dels musclos i servir.
  6. Millor menjar-los calentons.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINAR PER ALS MEUS

Origen: Musclos al vapor

Fideuà amb carbassa

Ingredients:

  • 500gr de fideus (jo del número 2)
  • brou de carbassa (ja el tenia fet, no era gaire fort)
  • 1 calamar, gambes, llagostins i musclos al gust
  • 1/2 ceba i un troç de porro que tenia a la nevera
  • 1 pebrotet verd (no me’n quedava cap de vermell, sinó també l’hi hauria posat)
  • tomaquet al gust (sense granes ni pells)

Procediment:

  1. 1er. Passem per la paella les gambes i llagostins i els reservem. A part obrim els musclus i reservem, colat, el suc que deixen anar.
  2. 2n. Tallem la ceba i el porro i ho posem a sofregir a la mateixa paella on hem cuit les gambes. Quan transparenta hi afegim el pebrot tallat petit també. Després, afegim el calamar tallat i també es podria incorporar si ens agrada, tomàquet (jo sempre hi poso tomàquet confitat- el fa la meva mare) … tot això una mica al gust de cadascú. Personalment no faria variacions del sofregit que acostumeu a fer i que teniu la certesa que us agrada.
  3. 3er. A partir d’aquí, prefereixo agafar la paella de fer arròs, on hi traspasso el sofregit. Afegim els fideus i els deixem torrar una miqueta. Després afegim el brou de carbassa, just que cobreixi un dit per sobre els fideus i ho deixem coure. Mentre afegim també les gambes, musclos i llagostins per decorar. Si volem assecar-la una mica més, la podem posar al forn uns minuts per tal que els fideus s’aixequin.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: SUGGERIMENTS 365

Origen: Fideuà amb carbassa