Arxius mensuals: Març de 2018

Favetes amb ametlles i panses

Ingredients:

Faves tendres
Panses Sultana
Ametlles tipus Marcona
Ceba
Vi blanc
Gingebre
All
Oli

Preparació:

Recepta amb favetes ben tendres, quan el gra encara no és massa gran. Proporcions per a dues persones: Un quilo de faves fresques, amb la pell, sense desgranar. Un bon grapat de panses, 14 ametlles, una ceba mitjana, mig got de vi blanc, tres rodanxes primes de gingebre, un gra d’all.
Talleu ben menuda la ceba i la poseu a sofregir en una paella amb un bon raig d’oli d’oliva verge. A foc lent, aneu remenant. Peleu mentre tant les faves. Quan la ceba sigui gairebé daurada, afegiu les ametlles i les panses. Una vegada la ceba és ben daurada, afegiu les faves i poseu el foc més viu. Saleu, i deixeu coure durant 10 minuts, aneu remenant. Passat aquest temps, quan les faves són daurades, afegiu el vi blanc i deixeu coure fins que es begui tot el vi. A l’últim moment, afegiu l’all tallat en quatre bocins, remeneu. Si voleu, podeu afegir un polsim de pebre negre. Deixeu uns tres minuts més al foc i serviu. Les faves han de quedar sense gens de suc, però tampoc han de quedar seques.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: VEGETARIANA

Origen: Favetes amb ametlles i panses

El parent pobre del calamar

Deixa un comentari

Les cananes són espècies freqüents a les peixateries

La canana (Todarodes Sagittatus i Illex coindetti) és una espècie emparentada amb el calamar. De fet, a primer cop d’ull, el seu aspecte extern recorda enormement a aquest. Les principals diferencies morfològiques estan a l’aleta, que en el cas de la canana és molt més curta i ample. Aquí la llargària és d´una tercera part de la longitud del cos i és tant llarga com ampla. L’aleta del calamar ocupa les dues terceres parts del cos. La pell de la canana és més fosca que la del calamar. Una darrera diferencia morfològica rau en la forma dels dos tentacles llargs del cap, que en les cananes són més curts i tenen fins a vuit fileres de ventoses.

Canana negra (Toradores sagittatus)

Sota el terme canana hi ha dues espècies que es distingeixen pel color del cos i per la seva mida. Mentre que la canana rossa (Illex coindetti) té tonalitats ocres, la canana negra (Todarodes Sagittatus) presenta colors molt més foscos amb tonalitats violàcies, talment com si tingués el cos tenyit amb vi negre. La mida és molt més grossa que la rossa.

Canana rossa (Illex coindetti)

La canana és una espècie depredadora que s’alimenta de crustacis, peixos, altres cefalòpodes i fins i tot d’individus de la mateixa espècie. Viu de forma pelàgica demersal i es troba entre els 100 i el 400 m de profunditat especialment. Realitza migracions diàries verticals, de dia es troba més aviat al fons i a la nit puja a aigües més superficials i horitzontals de forma estacional, viu en aigües continentals a l´hivern i en aigües més litorals a l’estiu. De vegades, quan neden, fan salts a l´exterior talment com si estiguessin volant. Les cananes com també el calamar, es capturen amb arts d’arrossegament. Si bé el calamar de més qualitat és el de potera, amb aquest enginy no es capturen cananes.

A nivell culinari són poc apreciades, es consideren els parents pobres del calamar malgrat que tenen les mateixes propietats. El rebuig que pateix es deu sobretot a que la seva carn no es tant fina i gustosa com la d’aquest i el seu temps de cocció ha de ser superior. Els arrossos caldosos fets amb canana són excel•lents i fins i tot gosaria dir que són més gustosos que els de calamar. Els guisats de canana fets amb un bon sofregit i respectant una cocció més suau i prolongada són esquists. Sóc del parer que és millor utilitzar canana fresca acabada de pescar que no pas molt del calamar que hi ha a les peixateries que es troba en semiconserva o bé congelat, i que ens arriba de l´altra banda del món.

La canana negra sol ser més grossa que la canana rossa

Un altre dels factors que determinen la mala fama de la canana es deu al fet que en molts restaurants ens donen “gat per llebre” i molt del calamar a la romana que es serveix és en realitat canana. La pega a aquesta praxi rau en que s’enganya al consumidor ja que el nom del plat i l’espècie utilitzada no es corresponen. D’aquí ve l’expressió “donar canana”. Seria molt més adequat indicar en la carta l’espècie utilitzada per fer l’arrebossat i segur que la canana i la seva reputació se’n veuria beneficiada.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: El parent pobre del calamar

Mandonguilles amb sípia

Deixa un comentari

Ingredients:

4 tomàquets madurs
tomàquet concentrat
2 cullerots de brou o aigua
2 sípies fresques de 400 gr (millor sípia bruta)
1/2 got de vi blanc, xerès o vi ranci
1 ceba
1 gra d’all
2 fulles de llorer
oli d’oliva, sal i pebre

– Per a les mandonguilles:

300 gr carn de porc picada
250 gr carn de vedella picada
1 llesca de pa sec remullada amb llet
1 ou
2 grans d’all
julivert
farina

Preparació:

Barrejar les carns amb sal, pebre i un ou. Escórrer el pa remullat amb llet i afegir-lo a la carn.
Trinxar la ceba, ratllar els tomàquets i picar l’all i el julivert.
Netejar les sípies i tallar-les a trossos. Fregir-la i quan s’hagi evaporat l’aigua, afegir el vi.
Un cop evaporat el vi, agregar la ceba i deixar que s’estovi. Afegir el tomàquet ratllat, el llorer, una mica de tomàquet concentrat i una mica de brou i que vagi fent xup-xup.
Fer les mandonguilles, enfarinar-les i fregir-les en oli d’oliva en un cassó. Afegir-les al sofregit amb la sípia.
Remenar i enfornar (abaix amb turbo si n’hi ha, a 180º) uns 30 minuts.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: PLATS GUAPUS

Origen: Mandonguilles amb sípia

Pollastre blanc i pollastre groc

Deixa un comentari

Si sou dels que aneu a comprar i també cuineu segurament heu vist que hi ha al mercat pollastres amb la pell groga i altres de pell blanca. No és només la pell, sinó també el greix i les potes i fins i tot la carn la que pot tenir diverses tonalitats de groc. Aquesta diversitat ens porta a explicar-vos el perquè d’aquesta diferència i el què suposa pel consumidor. No tractarem aquí del pollastre de pagès o altres similars que tenen unes característiques diferenciades de les quals en parlarem en una altra ocasió.

Un cop en matèria el primer que cal dir és que els dos pollastres, el blanc i el groc, són exactament iguals pel que fa a la seva raça i forma de cria. Quan volem tenir un pollastre groc cal que en la seva alimentació hi hagi alguna substància que ajudi a donar aquest color a la seva pell. Aquestes substàncies estan principalment a un cereal bàsic del pinso que és el blat de moro. Així doncs un pollastre que volem que sigui groc ha de menjar pinso amb percentatge de blat de moro superior a un pollastre que volem que sigui blanc.
Aquesta és la única diferència entre els dos tipus de pollastre, i no n’hi ha cap pel que fa al gust, característiques nutricionals, …

Malgrat això, en el mercat en podem trobar dels dos tipus degut a que a Catalunya i altres zones del nord de la península el pollastre tradicionalment era groc, mentre que a altres zones d’Espanya era blanc. Potser també per aquest motiu als punts de venda tradicionals (mercats i botigues detallistes) és on es troba normalment el pollastre groc, mentre que és a les cadenes de distribució on es troba el pollastre blanc.

Sigui blanc o sigui groc gaudireu d’una carn d’una altíssima qualitat nutritiva i una gran versatilitat gastronòmica.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Pollastre blanc i pollastre groc

Broxetes de vedella (curry satay)

Deixa un comentari

Ingredients:

entre mig kilo i 3/4 de K de carn de vedella (a daus)
70 gr de gingebre fresc,
20 de curcuma fresca
una mica de sal gruixuda,
pebre negre mòlt al moment
250 gr d´arròs basmati,
mig litre d´aigua, sal

salsa satay:

100 gr de ceba,
2 grans d´all,
1 xili vermell,
mitja cullerada de llavors de loto,
10 fulles de curry,
10 gr de gingebre fresc picat,
1 cullerada de cilantre picat,
1 cullerada de comí,
mitja cullerada de fonoll,
mitja cullerada de cardamom,
una punteta de clau en pols,
600 ml de llet de coco,
sal

Preparació:

Preparem abans que res una pasta aromàtica per marinar els daus de vedella amb curcuma fresca, sal i pebre, tot triturat (amb turmix o matxacat al morter). Untem bé la carn i la reservem tapada a la nevera una hora.

Per fer la salsa (que també val molt la pena!) daureu la ceba amb les llavors de loto i les fulles de curry. Afegiu l´all i el gingebre, i uns minuts més tard el xili (sense llavors), el cilantre, el comí, el fonoll, el cardamom i el clau. Mulleu amb la llet de coco, remeneu i deixeu-ho coure entre 15 i 20 minuts.

Per fer l´arròs primer de tot l´heu de rentar, i després deixar-lo en remull mitja horeta. Aigua a bullir, l´arròs, i tot seguit baixeu el foc i que es vagi fent, tapat, fins que no quedi gens de líquid.

Per fer les broxetes clavarem els daus de carn a les “ídem” intercalant carn amb trossos d´all i gingebre. I està brutalíssim, amb la super salsa, l´arròs…genial!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Broxetes de vedella (curry satay)

TIRAMISU AMB VASOS INDIVIDUALS

Deixa un comentari

INGREDIENTS:

PA DE PESSIC:

4 ous
120g. de sucre
135 farina

TIRAMISU:

250g. de formatge mascarpone
3 ous
75g. de sucre
1 vas de cafè
cacau pur
1 polsim de sal

PREPARACIÓ:

PA DE PESSIC:

Preescalfem el forn a 180º
En un bol berregem els ous i el sucre ben berrejat, afegim la farina tamisada i barregem tot. Ho posem a la plata del forn, un cop cuit ha de quedar l’alçada més o menys d’un melindro
Enfornem uns 25 minuts i deixem refredar
Ara fem el café i deixem refredar
Separem les clares del rovell i reservem les clares
En un bol barregem el sucre, el formatge i els rovells
Muntem les clares a punt de neu amb un polsim de sal i ho berregem amb la berreja anterior
Ara tallem el pa de pessic la mida del vas que poserem el tiramisu

Muntem el tiramisu:

Mullem pa de pessic amb cafe el posem al vas,afegim dues cullerades de la berreja, amb un colador i hi posem cacau,mullem un altre rodella de pa de pessic amb cafe l’afegim al vas dues cullerades més de berreja i més cacau i aixi tots els vasos ( amb aquests ingredients en tenim per 6 vasos o el podem fer tambe amb una plata gran)
Els guardem unes hores a la nevera o d’un dia per l’altre
Si no volem fer el pa de pessic, podem fer-lo amb melindros

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ELS NOUS FOGONS DE LA LOURDES

Origen: TIRAMISU AMB VASOS INDIVIDUALS

15a Mostra de Formatges Artesans de Catalunya – Sort

Deixa un comentari

Dies 30 i 31 de març del 2018 Sort (Pallars Sobirà)

L’Associació Catalana de Ramaders Elaboradors de Formatgers Artesans (ACREFA), la formatgeria Tros de Sort i l’Ajuntament de Sort organitzen per sisè any consecutiu la Mostra de formatges artesans de Catalunya, a Sort, de la qual se’n realitzen altres en diferents llocs de la geografia catalana.

MÉS INFORMACIÓ A: http://sort.cat/

I A: http://www.sortturisme.com/cat/

PROGRAMA: https://fempirineu.cat/ajuntament-de-sort/15a-mostra-de-formatges-artesans-de-catalunya

21è Mercat Medieval – Calonge

Deixa un comentari

Dies 31 de març i 1 d’abril del 2018 Calonge (Baix Empordà)

El cap de setmana de setmana Santa el centre del Calonge s’engalana per oferir-vos un viatge al passat medieval de la vila. Durant els dos dies podreu gaudir d’espectacles itinerants, tallers infantils, mercat artesanal, entre d’altres.

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.calonge.cat/

PROGRAMA: http://www.calonge.cat/catala/Externos/documents/182_FULLETO_02.pdf

Fira Cubelles Medieval – Cubelles 2018

Deixa un comentari

Cubelles dies 30 i 31 de març i 1 d’abril del 2018 Cubelles (Garraf)

Els visitants de la Fira Cubelles Medieval podran descobrir els orígens de la nostra Vila, especialment el seu passat jueu. Cubelles té el privilegi de ser el municipi de Catalunya amb la constatació documental més antiga del país acreditatiu de l’existència d’una comunitat jueva. Concretament es tracta d’un document de l’any 973, on Iudà Vives, jueu de Cubelles, ven una vinya a un cristià, Onofred, i els testimonis de la venda són també jueus: Isaac, Simha i Barukh. Document redactat en llatí i hebreu.

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.cubelles.cat/

Sípia amb pèsols

Deixa un comentari

INGREDIENTS:

1 ceba petita
500 ml de brou de peix
200 gr. de pèsols
2 sípies
1 cullerada de tomàquet ratllat

PREPARACIÓ:

Picar la ceba ben petita i sofregir-la amb oli uns minuts en una olla.
Tallar les sípies a daus i posar-les a l’olla quan la ceba s’hagi daurat. Deixar-ho coure tot uns minuts fins que s’evapori l’aigua que deixi anar la sípia.
Posar-hi el tomàquet, remenar i deixar 2 o 3 minuts.
Afegir-hi els pèsols i el brou i deixar coure uns 20 minuts