Arxiu d'etiquetes: MARISC

Musclos amb mostassa

Ingredients:

  • 1 ceba tendra
  • 2 alls
  • 1 bocí petit de gingebre fresc
  • 2 cullerades d’oli
  • 1/2 llimona (pell ratllada i suc)
  • 2 culleradetes de farina tipus Maizena
  • 200 ml de vi blanc lleuger
  • 2 cullerades de mostassa (trieu la que sigui del vostre gust)
  • 1 kg de musclos
  • 1/2 culleradeta de comí en gra
  • Julivert

Preparació:

  1. Netegeu els musclos (talleu les barbes amb estisores, no les arranqueu) i descarteu els que estan oberts.
  2. En un robot tritureu: la ceba, els alls i el gingebre.
  3. Poseu oli en una cassola i aboqueu-hi la mescla anterior, feu-la coure a foc lent tot remenant.
  4. Afegiu-hi la pell ratllada de la mitja llimona i el seu suc.
  5. Remeneu i afegiu-hi la farina.
  6. Seguiu coent el conjunt una estona fins que perdi el gust de farina crua, sempre remenant.
  7. Quan s’hagi espessit hi afegiu el vi i la mostassa.
  8. Quan torni a bullir hi poseu els musclos i el comí, tapeu l’olla i deixeu que s’obrin.
  9. No permeteu que estiguin sobre-cuits.
  10. Passeu-los a la plata de servir amb una espàtula, traieu-ne mitja clova.
  11. Ara apugeu el foc, reduïu la salsa una mica més i aboqueu-la pel damunt dels musclos.
  12. Una mica de julivert sempre hi queda bé.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: SOPA SAPASTRA

Origen: Musclos amb mostassa

Ostres!!!

Les ostres són un dels mol·luscs bivalves més esquists que existeixen. Es tenen notícies del seu consum ja en temps de la prehistòria. Quan ens referim aquesta espècie, parlem de l´ostra plana (Ostera edulis) típica de la costa mediterrània, malgrat que la introducció de cultius extensius ha propiciat la introducció d´altres espècies. L´ostra plana presenta la conquilla irregular, de forma ovalada i amb la closca inferior més aplanada que la superior. En estat salvatge viuen fixades a la roca. Com la gran majoria de bivalves són organismes filtradors, és a dir, que s’alimenten de les substàncies que estan en suspensió en l´aigua (plàncton i d´altres partícules).

L´Ostra és un marisc exquisit

Les ostres són riques en proteïnes i minerals. Una ració d’ostres, aporta una tercera part de les proteïnes diàries necessàries per a una persona. Les ostres són també una font extraordinària de vitamines entre la que destaca la B12. Una sola ostra conté el 133% de la quantitat diària recomanada d´aquesta vitamina. Els àcids grassos que contenen són del tipus Omega 3 que ajuden a mantenir la salut cardiovascular.

Malgrat el mite que hi al darrere, no hi ha cap estudi que relacioni la ingesta d´ostres amb les propietats afrodisíaques que se li suposen malgrat que les elevades quantitats de Zinc podrien estar al darrera d´aquest fet.

Un dels pocs inconvenients que suposa el seu consum està relacionat amb el metabolisme de l´àcid úric. Les ostres contenen moltes purines que l´organisme transforma en aquesta substància. Tampoc estan recomanades en casos d´hipertensió ja que contenen força sodi.

Les ostres s´han de consumir sempre molt fresques, en cas contrari ens exposem a patir intoxicacions microbianes. El seu sabor intens a mar no deixa indiferent a ningú: o agraden molt o no agraden gens. Malgrat que al mercat es poden trobar ostres tot l´any, la millor època per al seu consum és a l´hivern.

A les ries de Galícia hi ha moltes explotacions d´ostres i de musclos.

La gran majoria d´ostres que es consumeixen procedeixen de granges de cultius marins. En aquets cultius s´hi poden diferenciar dues fases: la primera, la captació de llavors (juvenils) i la segona, l´engreix. A la majoria d’instal·lacions del nostre país només es realitza la segona fase. Les llavors procedeixen de les importacions internacionals, aquest fet afavoreix la transmissió de malalties.

A casa nostra la practica totalitat de la producció d´ostres es dona al Delta de l´Ebre. També són molt apreciades les que provenen de les llacunes del sud de França, com les Leucata i les de la Bretanya. De totes, però, les més apreciades són les que es produeixen a les ries de Galicia. L´ostra plana és la més valorada però existeixen d´altres espècies també molt esteses com ara l´ostra japonesa (Crassostrea gigas), que és l’espècie més cultivada a escala doncs és molt més resistent. El seu creixement és molt més ràpid i permet augmentar els rendiments de l´explotació.

En moltes produccions ostrícoles s´utilitzen llavors modificades genèticament per augmentar la producció. Aquesta pràctica suposa riscos molt elevats pels exemplars salvatges i per a la salut de les persones.

Un dels depredadors més importants dels nostres cultius ostrícoles és el cranc blau, un nouvingut que produeix estralls a les explotacions.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Ostres!!!

Risotto d’escamarlans i carxofes de l’Anna

INGREDIENTS: (per a 4 persones)

  • – 300 g d’arròs tipus carnaroli
  • – 12 escamarlans maquetons (els nostres eren petits)
  • – 10 carxofes
  • – 2 cebes tendres mitjanes
  • – una boleta de mantega
  • – 50 g de parmesà ratllat
  • – oli i sal

Caldo:

  • – 4 branques d’api
  • – 2 pastanagues
  • – 3 cebes tendres mitjanes
  • – oli
  • – 100 cc de vi blanc
  • – 50 cc de conyac
  • – 2 l d’aigua
  • – els caps dels escamarlans

Preparació:

Caldo:

  1. es talla ben petit l’api, la pastanaga i les 3 cebes i se sofregeix tot amb oli dins de l’olla fins que tot tingui una mica de color.
  2. S’hi afegeixen els caps dels escamarlans, oberts de dalt a baix i prèviament passats per la paella amb una mica d’oli (així es potencia el gust de l’escamarlà).
  3. S’hi aboca el vi i el conyac i se’ls redueix l’alcohol.
  4. S’hi afegeix l’aigua indicada, es fa bullir mitja hora i es cola (n’ha de sortir 1 litre i mig).

Risotto:

  1. es netegen les carxofes, es fregeixen amb poc oli i una mica tapades, i es reserven. Es pelen les cues dels escamarlans i es marquen a la paella i també es reserven.
  2. Es trinxen les 2 cebes i se’n fa un sofregit sense gaire color, s’hi afegeix l’arròs i es remena, s’hi posa el caldo però no tot de cop, a poc a poc a mesura que es va necessitant.
  3. Quan ja està acabat s’hi remena la mantega i el parmesà.
  4. Se serveix i es reparteix un muntet de carxofes i tres escamarlans encabalcats (els nostres eren petits i no hem pogut fer aquesta presentació, però ha sortit igual de bo) a cada plat.

Recepta extreta de “Cotó de Sucre”

Origen: Risotto d’escamarlans i carxofes de l’Anna

AMANIDA MARINERA D’ARROS INTEGRAL (THERMOMIX)

INGREDIENTS PER 6 PERSONES: (jo avui he posat la meitat d’ingredients per 3 persones)

  • 800g. d’aigua
  • 1 cullerada de sal
  • 250g. d’arros integral
  • 150g. de peix blanc (filet de llenguado)avui he posat bacallà)
  • 200g. de gambes congelades crues pelades
  • 250g. de surimi
  • 150g. de mayonesa

PREPARACIÓ:

  1. Posem l’arros unes hores en remull
  2. Posem l’aigua i la sal al vas,
  3. Posem el cistell al vas i posem l’arros
  4. Ara posem el recipient varona sobre el vas i posem el peix i les gambes i tapem,programem 20 minuts varona vel 2
  5. Passats els 20 minuts posem l’arros en una plata i berregem les gambes i el peix tallat ben petit i deixerem refredar uns 30 minuts
  6. Mentres triturarem el surimi 4 seg. vel. 4
  7. Afagirem el surimi i la mahonesa amb l’arros berregem i ia podem servir

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ELS FOGONS DE LA LOURDES

Origen: AMANIDA MARINERA D’ARROS INTEGRAL (THERMOMIX)

Què pesats!!!

Un dels aspectes més delicats en el consum de peix i marisc es troba en la presència de contaminants com ara els metalls pesats en els seus teixits. La pràctica totalitat d´aquests compostos tenen el seu origen en les activitats industrials i en el abocament dels residus que tard o d´hora es concentren en els mars i els oceans. La incorporació als organismes marins és a través de la xarxa tròfica des de les baules més baixes fins a dalt de tot i a mesura que s´ascendeix de nivell en la cadena alimentària, aquests elements van incrementant la seva concentració en els teixits. En aquest sentit els organismes com l´emperador o els túnids que es troben en les baules més elevades de la cadena alimentària són els que acumulen majors concentracions. A més, aquests peixos tenen un cicle de vida llarg, fet que també ajuda a aquest procés.

Els metalls pesats són un dels aspectes més delicats del consum de peix

L´exposició crònica a petites quantitats de metalls pesats provoquen un deteriorament de sistema immunològic, del sistema nerviós, del sistema endocrí, de les funcions reproductives i del desenvolupament.

Els nivells de metalls pesats en els peixos depenen també d´altres factors com ara quin és el seu origen i l´època de l´any ja que la quantitat de greix corporal determina més o menys l´acumulació d´aquests elements. Així, el peix blau amb més quantitat de greix, és més susceptible a acumular metalls pesats que no pas el peix blanc.

Les Agències de seguretat alimentària controlen els nivells d´arsènic, cadmi, plom i mercuri en el peix i el marisc. El mercuri, per la seva toxicitat potencial, és el més perillós de tots. Les principals formes de mercuri són el metil mercuri i el mercuri inorgànic. El primer és el més abundant. El mercuri és particularment tòxic pel desenvolupament de sistema nerviós i del cervell i segons els experts i s´hauria de tenir especial atenció amb els col·lectiu dels infants i de les embarassades, poblacions de risc pel que fa a la concentració d´aquest tòxic. En aquests dos grups es recomana de reduir el consum de les espècies que contenen més mercuri.

Els túnids són unes espècies problemàtiques pel que fa a l´acumulació de metalls

El problema dels metalls pesats no rau en una possible intoxicació per la ingesta de peix sinó en la bioacumulació que pot ocasionar estralls a mig i llarg termini. Per a evitar aquest problema, els especialistes en cap cas recomanen reduir el consum de peix sinó de diversificar el nombre d´espècies que consumim i combinar-les amb aliments rics en fibra que poden capturar part d´aquests metalls. Els beneficis derivats del consum de peix superen amb escreix aquests inconvenients però es recomana ser selectiu pel que fa a les espècies, en la freqüència i en la quantitat de les racions. En el cas del peix blau, s´aconsella reduir el consum de les espècies de major mida i incrementar el consum de les espècies petites: sardina, seitó i verat, amb un cicle de vida molt més curt.

Les espècies que contenen més arsènic són: el moll, el llenguado i la gamba. Pel que fa al cadmi hi és present en els bivalves i al calamar. En el cas del plom els organismes marins que n´acumulen més són els bivalves i el salmó. La presencia de mercuri, a més del peix espasa i els túnids, també es troben valors elevats en el lluç, al moll, a la perca del Nil, el Panga i a diverses espècies d´elasmobranquis com la mussola o el peix gat. A més, segons estudis recents, bona part del mercuri que acumulem al nostre cos té el seu origen en les llaunes de tonyina.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Què pesats!!!

GAMBES AL CONYAC

INGREDIENTS: 2 PERSONES:

  • Unes 16 gambes
  • sal
  • pebre
  • una mica de conyac

PREPARACIÓ:

  1. Rentem les gambes i els i tallem els bigotis
  2. Les posem amb una plata per anar al forn sal pebrem, posem una mica de conyac amb un got i amb un pincell de silicona les pintem amb el conyac i reservem.
  3. Preescalfem el forn a 200º
  4. Un cop el forn estigui calent i posem les gambes uns 10 minuts
  5. Una altre manera de fer les gambes.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ELS FOGONS DE LA LOURDES

Origen: GAMBES AL CONYAC

Crema de galeres amb anelles de ceba

INGREDIENTS: (6 persones)

CALDO:

  • – 1 kg i 1/2 de galeres
  • – 2 cebes
  • – 2 alls
  • – oli
  • – 2 l i 1/2 d’aigua

CREMA:

  • – 200 g de pa amb força molla
  • – sal, pebre
  • – 50 cc de crema de llet

ANELLES DE CEBA:

  • – 1 o 2 cebes
  • – farina
  • – sal, pebre, oli

PREPARAZCIÓ:

CALDO: es posa un raget d’oli a l’olla i s’hi enrosseix la ceba a trossos irregulars, s’hi afegeixen els alls. Quan tot tingui color, s’hi posen les galeres i se sofregeixen amb la ceba i l’all tot aixafant-les una mica perquè vagin deixant el suc. Es cobreix amb l’aigua indicada i es fa bullir 30 minuts.

CREMA: s’escorre el caldo i s’aboca en una altra olla i s’hi afegeix el pa una mica assecat al forn però ben poc torrat. Es fa bullir a foc lent uns 20 minuts. S’hi afegeix sal i pebre i es tritura fins que quedi ben fi. S’hi posa la crema de llet i se serveix amb les anelles de ceba pel damunt.

ANELLES: es talla la ceba a anelles, s’arrebossen amb farina barrejada amb sal i pebre. Es fregeixen per immersió, és a dir, en un bon volum d’oli calent. S’escorren bé i se’n posen unes quantes a cada plat.

NOTA DE LES AUTORES ACOSTUMADES A FER-NE PER A UNA BONA COLLA:
Si en feu més quantitat sofregiu la ceba a l’olla de fer el caldo i les galeres soles en una cassola o paella, de tanda en tanda, i les aneu passant dins de l’olla. Així se sofregeixen ben bé i el torradet que queda a la cassola, que heu de desglassar amb l’aigua que posareu per a fer el caldo, us hi donarà més potència.

Esperem haver aportat alguna idea per a preparar un primer plat per algun dinar o sopar de Nadal. Les sopes o cremes tenen el gran avantatge que es poden preparar força dies abans i congelar-les. Ara, doncs, ja podeu corre a plaça a comprar els ingredients i començar a engegar els fogons que després arriba el dia de l’àpat, els convidats tots mudats i ens troben encara amb el davantal posat i el monyo per a fer :)))

Recepta extreta de “Cotó de Sucre”

Origen: Crema de galeres amb anelles de ceba

Crema d’escamarlans

Ingredients:

  • 200 gr escamarlans
  • 100 gr gambes
  • 100 gr cebes
  • 100 gr pastanagues
  • 200 gr tomàquets
  • 100 gr crancs o galeres
  • 100 ml vi blanc
  • 100 gr sèmola d’arròs
  • 100 ml conyac

Preparació:

  1. Pelar en cru el marisc i sofregir les closques i les galeres i aixafar perquè desprenguin la seva substància.
  2. Afegir-hi a trossos les cebes, tomàquets, pastanagues.
  3. Afegir-hi conyac, flamejar i quan s’apagui la flama afegir-hi el vi blanc i deixar reduir.
  4. Coure durant 5 minuts, afegir 2 litres d’aigua calenta, salar i deixar coure 25 minuts més.
  5. Passar-ho pel minipímer i a continuació pel colador xinès.
  6. Tornar a fer bullir i afegir poc a poc la sèmola dissolta en aigua freda.
  7. Servir amb les cues de gambes i escamarlans fregides.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: PLATS GUAPUS

Origen: Crema d’escamarlans

Llagostins amb brandy

Ingredients:

  • 24 llagostins
  • 1 copa de bradny
  • 2 porros
  • sal i pebre

Preparació:

  1. Sofregir el porro a trossos petits, afegir-hi els llagostins i coure-ho tot junt.
  2. Al cap d’una estona, afegir-hi el brandy i flamejar-ho fins que s’apagui la flama i servir.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: PLATS GUAPUS

Origen: Llagostins amb brandy

Musclos gratinats

Ingredients:

  • 1 got de vi blanc
  • 1,5 kg musclos
  • 50 gr mantega salada
  • 100 gr ametlles móltes
  • julivert
  • 1 taronja
  • 2 grans d’all

Preparació:

  1. Netejar els musclos. Netejar la taronja, ratllar un tros de pell i exprémer-la. Trinxar els alls.
  2. En un bol posar-hi les ametlles, els alls, la mantega en pomada, la ratlladura i el suc de taronja i barrejar tot bé.
  3. Coure els musclos al vapor amb el vi i una mica de pell de taronja.
  4. Deixar els musclos amb una sola closca, posar-los en una safata de forn i cobrir-los amb la pasta d’ametlles i gratinar fins que quedin daurats.
  5. Servir amb julivert.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: PLATS GUAPUS

Origen: Musclos gratinats