Arxiu d'etiquetes: MARISC

Brou de peix vermell

INGREDIENTS:

  • 1,5 ó 2 kg de caps i espines de peix blanc (rap, escórpora, lluç, llenguado, etc…)
  • 3 tomàquets madurs
  • 2 grans d’all
  • 1 ceba
  • 1 got de vi blanc
  • oli d’oliva
  • sal
  • aigua

VARIANTS:

  • – S’hi poden afegir uns grans de pebre negre
  • – S’hi pot afegir una fulla de llorer
  • – S’hi poden afegir crancs, galeres i altres crustacis. Si és peix de carn dura és necessari allargar el temps de cocció.
  • – S’hi pot afegir una mica de verdura (api, julivert, porro, pastanaga, etc…)

ELABORACIÓ:

  1. Utilitzarem tot tipus de peix per fer aquest brou, espines i caps de peix blanc, alguns crustacis i una mica de peix de roca. Netegeu bé tot el peix i retireu els budells.
  2. Prepararem també a verdura per al sofregit.
  3. Ratllem els tomàquets madurs.
  4. Pelem els alls i els tallem a trossos.
  5. no importa gaire la mida.
  6. Amb la ceba fem el mateix.
  7. La trinxem.
  8. Ara, dins l’olla on courem el brou, hi posarem un raig d’oli i enrossirem l’all.
  9. Seguidament hi afegirem la ceba.
  10. Ho deixarem uns 10 minuts fins que comenci a agafar color.
  11. A continuació hi abocarem el tomàquet ratllat.
  12. Una mica de julivert.
  13. Tot i que no apareix a la recepta, a mi m’agrada afegir una cullerada de pebre vermell.
  14. Ho barregem.
  15. Una mica de llorer.
  16. Unes boles de pebre negre.
  17. I ho deixarem uns 15 minuts a foc baix fins que caramel·litzi el sofregit.
  18. A continuació incorporarem tot el peix a l’olla, tant el de roca unes galeres i uns crancs de platja i la resta de peix blanc, que pot ser l’espina d’un gall el cap i l’espina d’un lluç…d’un llenguado, d’un bacallà fresc, vaja, tot el que us pugui oferir el vostre peixater.
  19. Ho deixarem sofregir uns minutets tot plegat.
  20. A continuació serà el moment d’afegir el vi blanc.
  21. Jo he fet servir una copa d’albarinyo que tenia obert.
  22. Cap a dins.
  23. I finalment, també m’agrada posar una mica d’api, que li aportarà un gustet especial al boru.
  24. Ho remenarem i deixarem que s’evapori l’alcohol del vi uns minuts.
  25. En aquest punt ja hi podrem incorporar l’aigua fins que ho cobreixi tot sobradament.
  26. De tant en tant ho remenem. Axafeu bé tot el peix, i així n’extraurem tot el suquet dels crustacis.
  27. Em general, no heu de coure-ho més de 25-30 minuts o es perdràn els sabors de mar del peix.
  28. De seguida us agafarà un color vermellós degut al sofregit que hem fet prèviament.
  29. Rectifiqueu de sal si cal, però poseu-ne poca. Al cap i a la fi, ja salarem els plats que fem amb aquest brou.
  30. Passat aquest temps ja podeu apagar el foc.
  31. Ara coleu tot el brou.
  32. Ha de quedar lliure de trossos i espines.
  33. I aquí teniu el nostre brou de peix vermell acabat.
  34. Bon profit!

Recepta extreta de “La Cuina de Sempre”

Origen: Brou de peix vermell

Pollastre amb escamarlans

INGREDIENTS:

  • 12 cuixes de pollastre (o 1 pollastre tallat a octaus, si us agrada el pit)
  • 12 escamarlans
  • 2 cebes mitjanes
  • 4 tomàquets madurs
  • 1 culleerada de farina
  • 1 cullerada de llard (greix de porc)
  • Oli verge d’oliva
  • Sal i prebre
  • Aigua o brou de pollastre
  • Brandy

INGREDIENTS PICADA:

  • 1 branca de julivert fresc
  • 2 Galetes Maria
  • 2 grans d’all
  • 15 Ametlles
  • Brandy
  • 2 quadrats de xocolata

COM FER EL POLLASTRE AMB ESCAMARLANS?:

  1. Primer de tot preparem tots els ingredients. Pelem la ceba i la tallem a dauets. Netegem els tomàquets i també els fem a daus.
  2.  Posem la cassola al foc amb una cullerada de llard i un bon raig d’oli. Quan estigui calent hi afegim els talls de pollastre i ho salpebrem. Quan estiguin ben daurats, els retirem.
  3. Al mateix oli, hi saltegem els escamarlans. Un cop rossets, també els retirem.
  4.  Afegim una mica d’oli a la cassola i hi aboquem la ceba a foc mitjà. Quan estigui rossa hi afegim el tomàquet, hi tirem un pols de sucre i ho deixem coure fins que quedi una salsa fosca i homogènia.
  5.  Mentrestant, preparem la picada posant tots els ingredients que ja hem dit a la mà de morter i picant-ho tot. Ho reservem.
  6. Quan el sofregit ja està prou cuit, hi afegim el pollastre i un bon raig de brandy, el deixem evaporar una mica, ho cobrim amb aigua (o brou), ho salem al nostre gust i ho deixem coure uns 30 min. Ho anem remenant.
  7.  Passats els 30′ hi afegim una cullerada de farina, ho remenem una mica i hi incorporem els escamarlans i la picada. [si ho posem una mica de suc de la cassola la xocolata es desfarà i podem barrejar-ho més bé]
  8.  Ho deixem coure 15 minuts més i ja estarà llest!
  9. Bon profit!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINA CATALANA

Origen: Pollastre amb escamarlans

Eriçó de mar (garotes)

INGREDIENTS:

  • Eriçons de mar (garotes)

ELABORACIÓ:

  1. No té elaboració. És un marisc que es menja cru i viu.Nomès l’heu d’obrir i rentar la sorra.
  2. Són uns animals, ben curiosos.
  3. Afageu-los amb unes pinzes i talleu-los per la meitat.
  4. Veureu com hi ha una explosió de sucs….de mar…i surt un flaire molt agradable.
  5. En aquest cas, feien una oloreta a menta….o a herbes…suposo que de les mateixes algues.
  6. Això és la boca. No es menja.
  7. De fet, es menja ben poca cosa. I si us fixeu, tenen molta sorra, per això s’han de rentar bé.
  8. Les algues tampoc es mengen.
  9. Bé, jo no me les menjo…però dolentes no deuen estar.
  10. Això de color taronja és el que es menja.
  11. Retireu-lo amb molt de compta amb una cullera, i que no tingui sorra.
  12. Té un gustet força agradable…però es clar, hi ha molt poqueta carn.
  13. Això són les famoses garotes….no tenen res més.
  14. Bon Profit !!!

Recepta extreta de “La Cuina de Sempre”

Origen: Eriçó de mar (garotes)

Musclos al vapor

Ingredients:

  • 1kg. de musclos de roca
  • pebre negre
  • oli d’oliva
  • 1 fulla de llorer
  • 1 ramillet de farigola neta

Preparació:

  1. Netejar bé els musclos (per treure les barbes, estirar-les fins al costat estret de la coscla). Treure també les restes incrustades.
  2. Ficar els musclos nets a l’olla, afegir el pebre negre (al gust), la fulla de llorer, la farigola i un raig d’oli.
  3. Tapar i deixar-ho a foc mig/alt fins que els musclos s’obrin
  4. Deixar arrofredar una estona i menjar.
  5. Que us aprofiti !!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: IMPROVISANT RECEPTES

Origen: Musclos al vapor

Mongetes amb gambes

Ingredients:

  • 500 grs de mongeta verda plana
  • 2 ous
  • 250 grs de gambes petites pelades congelades
  • sal, oli d’oliva, julivert i all

Accions:

  1. Posem l’olla amb aigua salada a bullir i amb paral·lel posem una paella al foc amb oli d’oliva.
  2. Mentrestant, rentem i tallem les mongetes a la mida que ens agradin.
  3. Quan a la paella l’oli estigui calent li tirem les gambes encara congelades. I a l’olla quan l’aigua bulli, tirem les mongetes i els 2 ous sencers per fer-los durs i deixem bullir uns 15 – 20 minuts, depèn de lo tendres que estiguin les mongetes.
  4. Quan les gambes ja s’hagin descongelat els hi tirem una picada d’all i julivert.
  5. Un cop tot està cuit ho retirem del foc. Xafem els ous durs amb una forquilla i ho barregem bé.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: COCUCA

Origen: Mongetes amb gambes

Calamars farcits

Ingredients: (4 persones)

  • 8 calamars mitjans
  • 150gr. de gambes pelades
  • 2 ous durs
  • farina de galeta (1 cullerada)
  • Una mica de julivert
  • Sal
  • Oli d’oliva
  • Farina
  • 1/4 litre de fumet de peix
  • 1/4 de litre de llet sencera

Preparació:

  1. Netegeu els calamars i els gireu la bossa del revés.
  2. Talleu les potes i les aletes a trossos petits, feu el mateix amb les gambes. Barregeu amb el julivert, els ous durs picats i la farina de galeta.
  3. Ompliu les bosses dels calamars amb aquest farcit. Enfarineu i les poseu en fred, en una cassola amb un raig d’oli, coeu 1/2 hora a foc suau.
  4. Afegiu un cullerot de llet i un de fumet, (pot ser que no calgui posar tota la quantitat de llet i de fumet), i deixeu coure 20 minus més. Proveu de sal, de vegades no cal posar-ne.
  5. Feu una picada amb les ametlles i la desfeu en una mica de suc de la cassola. 5 minuts abans de acabar la cocció dels calamars, afegiu-la a la cassola. Si voleu la salsa amb més cos, a la picada afegiu-hi una cullerada rasa de fècula de panís.
  6. Portar a taula molt calent, acompanyat d’un timbal d’arròs bullit.

Anotacions:

  1. Us heu donat compte? no clavo cap escuradents a les bosses de calamar per tancar-les, si les gireu del revés com he dit, no cal, el farcit no s’escapa de dins.

Recepta extreta de “Cuina de la Mare”

Origen: Calamars farcits

Musclos amb mostassa

Ingredients:

  • 1 ceba tendra
  • 2 alls
  • 1 bocí petit de gingebre fresc
  • 2 cullerades d’oli
  • 1/2 llimona (pell ratllada i suc)
  • 2 culleradetes de farina tipus Maizena
  • 200 ml de vi blanc lleuger
  • 2 cullerades de mostassa (trieu la que sigui del vostre gust)
  • 1 kg de musclos
  • 1/2 culleradeta de comí en gra
  • Julivert

Preparació:

  1. Netegeu els musclos (talleu les barbes amb estisores, no les arranqueu) i descarteu els que estan oberts.
  2. En un robot tritureu: la ceba, els alls i el gingebre.
  3. Poseu oli en una cassola i aboqueu-hi la mescla anterior, feu-la coure a foc lent tot remenant.
  4. Afegiu-hi la pell ratllada de la mitja llimona i el seu suc.
  5. Remeneu i afegiu-hi la farina.
  6. Seguiu coent el conjunt una estona fins que perdi el gust de farina crua, sempre remenant.
  7. Quan s’hagi espessit hi afegiu el vi i la mostassa.
  8. Quan torni a bullir hi poseu els musclos i el comí, tapeu l’olla i deixeu que s’obrin.
  9. No permeteu que estiguin sobre-cuits.
  10. Passeu-los a la plata de servir amb una espàtula, traieu-ne mitja clova.
  11. Ara apugeu el foc, reduïu la salsa una mica més i aboqueu-la pel damunt dels musclos.
  12. Una mica de julivert sempre hi queda bé.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: SOPA SAPASTRA

Origen: Musclos amb mostassa

Ostres!!!

Les ostres són un dels mol·luscs bivalves més esquists que existeixen. Es tenen notícies del seu consum ja en temps de la prehistòria. Quan ens referim aquesta espècie, parlem de l´ostra plana (Ostera edulis) típica de la costa mediterrània, malgrat que la introducció de cultius extensius ha propiciat la introducció d´altres espècies. L´ostra plana presenta la conquilla irregular, de forma ovalada i amb la closca inferior més aplanada que la superior. En estat salvatge viuen fixades a la roca. Com la gran majoria de bivalves són organismes filtradors, és a dir, que s’alimenten de les substàncies que estan en suspensió en l´aigua (plàncton i d´altres partícules).

L´Ostra és un marisc exquisit

Les ostres són riques en proteïnes i minerals. Una ració d’ostres, aporta una tercera part de les proteïnes diàries necessàries per a una persona. Les ostres són també una font extraordinària de vitamines entre la que destaca la B12. Una sola ostra conté el 133% de la quantitat diària recomanada d´aquesta vitamina. Els àcids grassos que contenen són del tipus Omega 3 que ajuden a mantenir la salut cardiovascular.

Malgrat el mite que hi al darrere, no hi ha cap estudi que relacioni la ingesta d´ostres amb les propietats afrodisíaques que se li suposen malgrat que les elevades quantitats de Zinc podrien estar al darrera d´aquest fet.

Un dels pocs inconvenients que suposa el seu consum està relacionat amb el metabolisme de l´àcid úric. Les ostres contenen moltes purines que l´organisme transforma en aquesta substància. Tampoc estan recomanades en casos d´hipertensió ja que contenen força sodi.

Les ostres s´han de consumir sempre molt fresques, en cas contrari ens exposem a patir intoxicacions microbianes. El seu sabor intens a mar no deixa indiferent a ningú: o agraden molt o no agraden gens. Malgrat que al mercat es poden trobar ostres tot l´any, la millor època per al seu consum és a l´hivern.

A les ries de Galícia hi ha moltes explotacions d´ostres i de musclos.

La gran majoria d´ostres que es consumeixen procedeixen de granges de cultius marins. En aquets cultius s´hi poden diferenciar dues fases: la primera, la captació de llavors (juvenils) i la segona, l´engreix. A la majoria d’instal·lacions del nostre país només es realitza la segona fase. Les llavors procedeixen de les importacions internacionals, aquest fet afavoreix la transmissió de malalties.

A casa nostra la practica totalitat de la producció d´ostres es dona al Delta de l´Ebre. També són molt apreciades les que provenen de les llacunes del sud de França, com les Leucata i les de la Bretanya. De totes, però, les més apreciades són les que es produeixen a les ries de Galicia. L´ostra plana és la més valorada però existeixen d´altres espècies també molt esteses com ara l´ostra japonesa (Crassostrea gigas), que és l’espècie més cultivada a escala doncs és molt més resistent. El seu creixement és molt més ràpid i permet augmentar els rendiments de l´explotació.

En moltes produccions ostrícoles s´utilitzen llavors modificades genèticament per augmentar la producció. Aquesta pràctica suposa riscos molt elevats pels exemplars salvatges i per a la salut de les persones.

Un dels depredadors més importants dels nostres cultius ostrícoles és el cranc blau, un nouvingut que produeix estralls a les explotacions.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Ostres!!!

Risotto d’escamarlans i carxofes de l’Anna

INGREDIENTS: (per a 4 persones)

  • – 300 g d’arròs tipus carnaroli
  • – 12 escamarlans maquetons (els nostres eren petits)
  • – 10 carxofes
  • – 2 cebes tendres mitjanes
  • – una boleta de mantega
  • – 50 g de parmesà ratllat
  • – oli i sal

Caldo:

  • – 4 branques d’api
  • – 2 pastanagues
  • – 3 cebes tendres mitjanes
  • – oli
  • – 100 cc de vi blanc
  • – 50 cc de conyac
  • – 2 l d’aigua
  • – els caps dels escamarlans

Preparació:

Caldo:

  1. es talla ben petit l’api, la pastanaga i les 3 cebes i se sofregeix tot amb oli dins de l’olla fins que tot tingui una mica de color.
  2. S’hi afegeixen els caps dels escamarlans, oberts de dalt a baix i prèviament passats per la paella amb una mica d’oli (així es potencia el gust de l’escamarlà).
  3. S’hi aboca el vi i el conyac i se’ls redueix l’alcohol.
  4. S’hi afegeix l’aigua indicada, es fa bullir mitja hora i es cola (n’ha de sortir 1 litre i mig).

Risotto:

  1. es netegen les carxofes, es fregeixen amb poc oli i una mica tapades, i es reserven. Es pelen les cues dels escamarlans i es marquen a la paella i també es reserven.
  2. Es trinxen les 2 cebes i se’n fa un sofregit sense gaire color, s’hi afegeix l’arròs i es remena, s’hi posa el caldo però no tot de cop, a poc a poc a mesura que es va necessitant.
  3. Quan ja està acabat s’hi remena la mantega i el parmesà.
  4. Se serveix i es reparteix un muntet de carxofes i tres escamarlans encabalcats (els nostres eren petits i no hem pogut fer aquesta presentació, però ha sortit igual de bo) a cada plat.

Recepta extreta de “Cotó de Sucre”

Origen: Risotto d’escamarlans i carxofes de l’Anna

AMANIDA MARINERA D’ARROS INTEGRAL (THERMOMIX)

INGREDIENTS PER 6 PERSONES: (jo avui he posat la meitat d’ingredients per 3 persones)

  • 800g. d’aigua
  • 1 cullerada de sal
  • 250g. d’arros integral
  • 150g. de peix blanc (filet de llenguado)avui he posat bacallà)
  • 200g. de gambes congelades crues pelades
  • 250g. de surimi
  • 150g. de mayonesa

PREPARACIÓ:

  1. Posem l’arros unes hores en remull
  2. Posem l’aigua i la sal al vas,
  3. Posem el cistell al vas i posem l’arros
  4. Ara posem el recipient varona sobre el vas i posem el peix i les gambes i tapem,programem 20 minuts varona vel 2
  5. Passats els 20 minuts posem l’arros en una plata i berregem les gambes i el peix tallat ben petit i deixerem refredar uns 30 minuts
  6. Mentres triturarem el surimi 4 seg. vel. 4
  7. Afagirem el surimi i la mahonesa amb l’arros berregem i ia podem servir

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ELS FOGONS DE LA LOURDES

Origen: AMANIDA MARINERA D’ARROS INTEGRAL (THERMOMIX)