Amanida de fruits del mar amb chermoula (122/135)

Ingredients:

  • 250 gr de gambetes
  • mig kilo de musclus
  • 1 llimona
  • 100 gr d´olives negres sense pinyol
  • Chermoula: 1/2 manat de julivert, 1/2 manat de cilantre fresc, 1 gra d´all, 1 llimona, 1 mica de pebre vermell, 1 mica de comí mòlt, curcuma, pebre

Preparació:

Fem els musclus al vapor. En guardem només la carn, no farem res amb les closques. Piquem les herbes, l´all i ho saltegem en una paella amb suc de llimona. Afegim el pebre vermell, el comí i la curcuma. Paral.lelament saltegem les gambes amb una mica d´all i quan estiguin mig cuites les posem a l´altra paella, on preparem la chermoula, juntament amb la carn dels musclus i les olives negres tallades. Remenem bé i ho posem en un bol. Tapem i ho reservem, dins o fora de la nevera, depenent de l´estona que falti per menjar-s´ho.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIMANTERIORMENT: FOOD AND FOOT

Origen: Amanida de fruits del mar amb chermoula (122/135)

Anuncis

Pastís de peix ben bó

Ingredients:

  • 9 ous
  • 1 paquet de lluç congelat
  • 1 potet de tomàtiga frita, però de la bona, eh! de la que al pot posa ben gros: CASERA.
  • 1 potet de nata
  • un numero indeterminat d’entre tres i sis bocins de pa banyat en llet
    mig sobret de formatge rallat que tenia per la gelera

Preparació:

  1. I per fer la mandanga aquesta vaig ficar tres dels nou ous i les vaig bollir. Mentres vaig posar el peix al xismet de cuinar al vapor de Lekué, i en sis minuts el tema va estar fet. Vaig batre els ous, els vaig mesclar amb la nata, el formatge i hi vaig esmicolar el peix. Després hi vaig anar posant pa banyat en llet perque trobava que el motlle és molt gros i per mi que allà hi faltava gènero.
  2. Quan ja no tenia més pa i vaig trobar que ja s’espenyava massa l’invent, vaig posar-ho al motlle i hi vaig posar els tres ous bollits allà enmig. I tot al microones tipo 25 minuts. O por ahí.
  3. Balanç de coses brutes: pot de la minipimer, silicona de bollir, silicona del motlle, una cosa on mesclar tot i una cosa per mesclar tot. I ja.
  4. I va quedar bó. Ben bó.
  5. M’encanta que los planes salgan bien.
  6. Sols tenim aquesta foto lletja horrorosa perque en Guillem no té fe en jo, i se pensava que la cosa aquesta no seria menjadora. Homo de poca fe. Li va agradar a ell i a la resta dels amics amb qui passàrem la nit de cap d’any.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINA EXPERIMENTAL

Origen: Pastís de peix ben bó

Salsa “Ajoarriero”

INGREDIENTS:

  • 1/2 got oli d’oliva
  • 3 o 4 alls picats
  • 1/3 got vinagre de vi
  • 2 cullerades pebre vermell dolç (D.O. De La Vera)

ELABORACIÓ:

  1. Piquem bé els alls.
  2. Preparem el pebre vermell dolç, si és de “La Vera” millor.
  3. El vinagre de vi a mà.
  4. Hi posem l’oli en una paella i tirem l’all.
  5. Tschh…a partir d’ara heu d’estar atents o se us poden cremar els alls o el pebre. Quan els alls comencen a agafar coloret….
  6. …hi tirem el pebre vermell….
  7. …li donem un parell de voltes i esperem uns pocs segons (10-15aprox), depèn de l’escalfor de l’oli. Compte que si es crema el pebre la salsa quedarà amarga. Si està l’oli molt calent, us diria que retireu la paella del foc en tirar el pebre vermell.
  8. Immediatament tirem el vinagre. Jo, per pràctica ja ho faig a ull.
  9. Compte perquè la reacció es forta i us pot esquitxar!. El vinagre de vi està fred i és un líquid que en contacte amb l’oli roent fa una reacció important. No ho inhaleu tampoc.
  10. El foc ja no cal tenir-lo encès.
  11. Ja tenim feta la nostra salsa “ajoarriero”. S’ha de servir ben calenta, recent feta.

Recepta extreta de “La Cuina de Sempre”

Origen: Salsa “Ajoarriero”

Patates amb salsa i pebrot

Ingredients per 4 persones:

  • 3 patates.
  • 4 ous.
  • 1 pebrot vermell.
  • 1 ceba.
  • 2 grans d’all.
  • Farina i ou batut.
  • 50 ml. de vi blanc o negre.
  • Aigua.
  • Oli d’oliva verge extra.
  • Sal.
  • Julivert.

Elaboració:

  1. Posa aigua a escalfar en una cassola. Quan comenci a bullir, afegeix 4 ous i cou durant 10 minuts. Refreda’ls, pela i talla’ls a quarts. Reserva’ls.?Col·loca el pebrot sobre la placa del forn. Regal amb un raig d’oli i s’assaona. Coure al forn a 180ºC durant 30 minuts (amb el forn pres-escalfat). Pela’l i talla’l a tires. Reserva.
  2. Si voleu fer el pebrot al microones, pose’l en una safata i tira per damunt un raig d’oli, cou a potencia màxima 12 minuts. Pela’l i talla’l a tires.
  3. Cou les patates durant 25 minuts. Pela-les, talla-les a rodanxes, s’assaona i passa-les per farina i ou batut. Fregeix en una paella amb oli. Escorre-les sobre un plat folrat amb paper absorbent de cuina.
  4. Per a la salsa, pela i lamina els alls i la ceba tendra finament. Poseu-los a ofegar en una cassola (ampla i baixa). Condimentar. Quan agafin una mica de color, afegeix 1 cullerada de farina, remou i cuina una mica. Aboca el vi i dóna-li un bull. Afegeix 300 ml. d’aigua i barreja bé. Introdueix les patates, s’empolvora amb julivert picat i cuina durant 5 minuts més. Acompanya amb els trossos d’ou i les tires de pebrot.
  5. Si feu servir vi blanc o negre, la salsa us quedarà més clara o fosca.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Patates amb salsa i pebrot

CROISSANTS DE FULL FARCITS DE CONFITURA DE CIRERES

Ingredients :

  • 1 paquet de pasta de full rectangular ( també serveix la rodona )
  • Confitura de cireres ( només la trobo a Lidl i boníssima ) ( o la que us agradi )
  • 1 ou
  • Sucre llustre per decorar
  • Paper de forn

Preparació :

  1. Encenem al forn a 180 graus ( dalt i baix )
  2. Folrem la safata
  3. Posició de la safata, al centre
  4. Deserontllem la pasta i posada de la part ampla damunt del mateix paper que porta, marquem tres triangles que arribin fins a baix, en total seran 6 croissants, posem a la part central una boleta del tamany d’una nou de confitura de cireres.
  5. Iniciem per la part ampla del croissant i anem cargolant fins a la punta, dobleguem suaument les puntes amunt i només falta pintar-los amb el rovell d’ou batut amb unes gotes d’aigua.
  6. Els anem posant a la safata una mica separats i enfornem, 15/20 minuts que agafin color, però controlant que no es cremin.
  7. El deixem refredar en una reixeta i els decorem amb el sucre llustre.
  8. Fàcils i bons.
  9. Bon profit !!!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: LLEVAT FARINA SUCRE I SAL

Origen: CROISSANTS DE FULL FARCITS DE CONFITURA DE CIRERES

Cogombres amb Iogurt i Menta

Ingredients per a 4 persones:

  • 3 cogombres
  • Iogurt natural sense sucre
  • Menta fresca
  • Sal
  • Pebre negre

Elaboració:

  1. Renteu els cogombres.
  2. Talleu-ho en rodanxes.
  3. Piqueu la menta fresca (unes 6 fulles) i barrejar amb el iogurt, la sal i pebre.
  4. Barregeu el iogurt i la menta amb les rodanxes de cogombre.
  5. Poseu-ho a la nevera durant dues hores perquè es barregin els sabors.
  6. Adornar amb un unes fulles de menta i servir.

Nota: Renteu be el cogombre però no el peleu, els cogombres amb pell tenen un major contingut nutricional com fibra i vitamina A, que es pot perdre en ser pelats. Una petita quantitat de carotè beta es troba en la pell verda, però un cop pelat el cogombre, la quantitat es redueix gairebé a zero.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Cogombres amb Iogurt i Menta

Què ens diu el color d’un vi

El color ens aporta força informació sobre un determinat vi. A banda de la premissa que un vi blanc s’enfosqueix amb l’envelliment i que un negre, per contra, s’aclareix, hi ha tota una sèrie de matisos que podem observar i que ens poden dir molt sobre l’edat, el procés d’elaboració o les varietats. Una informació que ens pot ser molt útil a l’hora d’identificar un vi en un tast a cegues.

Vins blancs
Un blanc pàl·lid, transparent i brillant amb reflexos verdosos és un vi jove ric en àcids, fruit d’una verema anticipada i elaborat amb la tecnologia actual. Si en abocar-lo a la copa observem que és dens, podrem deduir que procedeix d’una zona càlida i que és ric en alcohol.

Un blanc es va enfosquint a mesura que s’oxida per efecte del calor, la llum o a causa de la reducció durant l’envelliment en l’ampolla.

Així mateix, la criança en barrica li proporciona una tonalitat ambre més intensa que augmenta proporcionalment amb la permanència en fusta. Aquest efecte es pot observar perfectament amb els vins generosos andalusos, amb llargues permanències en bótes de fusta i un procés d’envelliment biològic molt característic (el vel en flor, del qual ja en vam parlar en l’article sobre la vinificació de vins generosos).

La intensitat del color dels blancs també té a veure amb pràctiques concretes encaminades a obtenir uns mostos rics en sucre i uns vins molt característics. Ens estem referint a l’envelliment accelerats per efecte del sol. Seria el cas de maduracions extremes del raïm en el cep (els prestigiosos vins de Sauternes, per exemple), la deshidratació i pansificació del raïm un cop veremat (els Pedro Ximénez) o bé l’asolellament en bombones de vidre i a l’aire lliure, una pràctica que podem trobar aquí al Penedès o a la DO Rueda i que dona uns vins blancs de coloració molt intensa i amb tonalitats grogoses-vermelloses.

Vins rosats
Independentment que el color rosat intens d’un vi rosat jove es pugui anar transformant en color pell de ceba a mida que s’oxida o envelleix, hi ha altres factors que també influeixen en la intensitat d’aquest color. Així per exemple, si l’any ha estat molt assolellat, la coloració rosada serà més intensa que si l’any ha estat fred o plujós.

D’altra banda, la vivacitat del color També ens indica si ha estat elaborat correctament i té una acidesa moderada (tons rosats molt vius i brillants) o no (tons més apagats).

Vins negres
Un negre amb reflexes brillants i ribets vermellosos ens indica una acidesa elevada i es pot deduir que procedeix de zones més fredes. Per contra, un negre amb tons violacis i ribets marronosos procedeix d’un clima més càlid.

Observant la solidesa del color també podem esbrinar l’edat del vi. Si és jove, el color és sòlid i intens, però a mesura que envelleix el color perd intensitat perquè les molècules que aporten la coloració tendeixen a unir-se unes amb les altres i dipositar-se al fons de l’ampolla. En aquests casos, els tons vermellosos i sòlids evolucionen cap a tons més ambres i marronosos. Si l’envelliment és de vint anys o més, la pèrdua dels antocians (partícules colorants que atorguen el color vermell al vi) fa que apareguin els reflexes caoba i grogosos.

La intensitat del color també es diu si ha sofert una maceració (contacte del most amb les pallofes) més llarga o més curta i si la varietat amb què s’ha elaborat procedeix d’una zona amb una forta insolació.

En conclusió, el color d’un vi depèn molt del tipus de varietat de raïm, la maduració d’aquest, la maceració amb les pellofes i de la durada de la criança en barrica o l’envelliment en ampolla.

El color també ve influït per la varietat de raïm. Tot i que és molt agosarat parlar d’uns estàndards genèrics, perquè ja hem dit que la coloració també depèn de les condicions meteorològiques d’aquell any concret o de la localització de la vinya, sí que hi ha tonalitats molt característiques relacionades amb determinades varietats.

Varietats blanques

  • – Xarel·lo. Proporciona un vi que tendeix al color palla
  • – Parellada. En conrear-se en zones més altes, dona un vi de color més pàl·lid i més àcid.
  • – Chardonnay. Dóna un vins més grocs.

Varietats negres

  • – Ull de llebre. Els negres d’ull de llebre presenten una coloració marcada pel vermell cirera i el granat, que poden variar d’intensitat segons el temps de criança.
  • – Garnatxa. El vi negre té ribets violacis i fons cirera. Un rosat de garnatxa té unes tonalitats que van del salmó al maduixa.
  • – Cabernet sauvignon. Quan són joves, els negres elaborats amb cabernet sauvignon presenten un color sòlid de cirera madura amb ribets violacis que van evolucionant cap al color teula a mesura que envelleix. Un rosat de cabernet presenta coloració de gerds amb tonalitats carmí.
  • – Monastrell. Dóna uns vins vermellosos i vius.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Què ens diu el color d’un vi

Cruixents de xocolata

Ingredients:

  • -250 g de xocolata negra per fondre 70%
  • -cereals, tipus Corn Flakes, els de tota la vida
  • -1 taronja

Preparació:

  1. Posem la xocolata trossejada en un recipient al microones i l’escalfem a temperatura mínima durant un parell o 3 de minuts.
  2. Mentrestant ratllem la pell de la taronja.
  3. Afegim la ratlladura a la xocolata fosa i barregem bé, i ho tornem a ficar al microones un parell o 3 de minuts més, fins que la barreja s’hagi acabat de desfer.
  4. Ho tornem a mesclar i hi afegim els cereals a sac; no sé dir-vos una quantitat, a ull, la cosa és que quedin ben marronets de xocolata.
  5. I remenem perquè s’empapin bé, amunt i avall, amb compte de no trencar-los.
  6. A continuació, amb l’ajuda d’una cullera fem pilonets de cereals xocolàctics i els anem col·locant en una superfície plana, folrada amb paper de plata perquè no s’hi enganxin.
  7. Els fiquem a la nevera una horeta i a punt per menjar!
  8. També es poden fer amb xocolata blanca (sense taronja).

Recepta extreta de “Cuina amb compte”

Origen: Cruixents de xocolata

Vedella amb verdures


========================================================

Ingredients:

  • 8 talls de vedella (llata o jarret)
  • pebrot vermell escalivat
  • pastanagues baby o tallades petites
  • tomàquet concentrat
  • espàrrecs verds
  • 2 cebes
  • 200 gr pèsols
  • picada: all, julivert, pinyons i ametlles
  • xampinyons

Preparació:

  1. Enfarinar la carn i fregir-la. Reservar.
  2. Pelar la part superior dels espàrrecs.
  3. Tallar i pelar la pastanaga.
  4. Escaldar els espàrrecs i la pastanaga.
  5. Trinxar i “pochar” la ceba, afegir vi blanc i tomàquet concentrat. Un cop estigui tot ben remenat, incorporar les verdures i la carn i posar al forn uns 30 minuts.
  6. Quan ja estigui cuit, afegir la picada, el pebrot escalivat i uns quants xampinyons fregits per sobre de la carn amb verdures.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: PLATS GUAPUS

Origen: Vedella amb verdures

Pa de pessic

INGREDIENTS:

  • 125 g de farina fluixa o de rebosteria
  • 125 g de sucre
  • 4 ous
  • 1 pell de llimona ratllada
  • 1 cullerada de llevat en pols
  • mantega

VARIANTS:

  • – S’hi pot afegir una mica de canyella
  • – Es pot servir amb sucre de llustre per sobre
  • – Es poden separar les clares dels rovells i afegir-les muntades a punt de neu després de la farina
  • – S’hi pot afegir mantega
  • – Es pot fer servir fècula de patata substituint una part de la farina de blat
  • – Es pot substituir totalment o parcialment la farina de blat per midó de blat de moro

NOTA SOBRE LA FARINA FORÇA I/O FLUIXA:

  • Quan parlem de farina fluixa o de rebosteria, en realitat, estem parlant de la farina normal, la de tota la vida, la que podeu trobar al súper. La farina força, que ara comencem a trobar també al súper, és la “diferent”.
  • La diferència bàsica entre la farina “fluixa” i la “força” està en que la quantitat de gluten (la fluixa en porta menys). Per tant, aquesta variació de proteïnes genera capacitats d’absorció de líquid diferents. La força absorbeix molt més líquid i provoca masses amb més “nervi”. Dit d’una altra manera, la fluixa s’utilitza més per a rebosteria i la força per a masses de pa, etc…però dit d’aquella manera, eh?. Normalment, si la farina no diu res a l’etiqueta significarà que és farina fluixa, i serà la “força” la que vindrà indicada a l’etiqueta. Jo compro uns sacs de 5 kg. de farina força al Makro.
  • En l’elaboració de pa s’utilitzen més tipus diferents de farines però, en general, la diferencia sempre rau en el percentatge de gluten que incorpora cada variant, a banda d’altres aspectes respecte del gra emprat, es clar.

ELABORACIÓ:

  1. Preparem tots els ingredients.
  2. Dins el bol de l’amassadora, hi abocarem el sucre…
  3. …i els ous, sempre procurant que no caigui cap tros de closca.
  4. Hi ratllarem la pell d’una llimona, que haurem rentat bé prèviament.
  5. Col·loquem el batedor a la màquina….
  6. …i durant uns instants, fins que es barregi, treballem a velocitat baixa. Seguidament ho posarem a velocitat màxima, ja que volem muntar els ous i que agafin volum.
  7. Mentrestant, pesem la farina que passarem per un sedàs….
  8. …i la barrejarem amb el llevat químic en pols, el de tota la vida.
  9. Els ous van muntant.
  10. Ara, desfarem una mica de mantega per pintar el motlle.
  11. Generalment no cal pintar amb greix els motlles de silicona ja que no se solen enganxar. Però a mi m’agrada fer-ho sempre per a assegurar-me’n, sobretot amb el pa de pessic.
  12. Hi tirarem una mica de farina….
  13. …i retirarem la que sobra. Ja tenim el motlle a punt. Recordeu que el diàmetre del motlle ha de ser el més adient pel volum de massa que fem. En aquest cas és un motlle de 35cm. però he fet la recepta proporcionada per a 6 ous.
  14. Els ous ja han muntat.
  15. Retireu el bol de la màquina. Notareu que els ous tenen una textura molt cremosa.
  16. Ara, i amb molta cura, hi afegirem la farina poc a poc.
  17. Amb una pala o una espàtula, barregeu a mà la farina amb els ous….sempre des de baix cap amunt.
  18. Tracteu-ho amb molta cura o se us baixaran molt els ous i perdrem volum.
  19. Si no ho veieu clar, podeu fer el mateix procés però només amb els rovells. Un cop barrejats amb la farina, hi afegireu les clares muntades a punt de neu. És una altra forma de fer-ho.
  20. I assegureu-vos bé que la farina queda ben barrejada.
  21. Encara que ho feu bé, notareu que els ous s’abaixen una mica. No passa res.
  22. Ara escudellem aquesta barreja dins el motlle que teníem preparat.
  23. Prepareu el forn a 180º graus.
  24. I enfornem durant uns 30 minuts aproximadament.
  25. Durant el procés de cocció el pa de pessic creixerà considerablement…i tornarà a baixar una mica.
  26. Per comprovar si és cuit de dins hi clavarem una punxa. Si surt bruta significarà que encara li falta cocció.
  27. Un cop cuit el deixarem refredar uns minuts, per no cremar-nos.
  28. Amb el motlle una mica calent, desemmotllen amb compte, ja que és una massa molt flonja.
  29. Està perfectament cuit i no s’ha enganxat gens.
  30. Ara l’haurem de deixar refredar completament.
  31. Com podeu comprovar el resultat és magnífic.
  32. Només ens quedarà donar-li una mica d’acabat
  33. Hi posarem sucre llustre per sobre.
  34. I ja el podeu servir a taula, després de dinar, per berenar o per esmorzar.
  35. I quina oloreta que deixa a tota la casa, eh?
  36. Ara anem a veure el seu interior.
  37. Molt flonjo….i es que demana a crits que el suquin en una xocolata calenta, eh?
  38. Bon profit!

Recepta extreta de “La Cuina de Sempre”

Origen: Pa de pessic