Galetes per Sant Valenti

Ingredients:

  • 240gr. d’ametlles crues moltes
  • 375gr. de farina
  • 240gr. de mantega a temperatura ambient
  • 140gr. de sucre molt
  • 1 ou sencer
  • 1 culleradeta de sucre vainillat
  • 1 culleradeta de llevat
  • 1 pessic de sal

Per adornar:

  • Melmelada de maduixa (opcional)
  • Sucre molt per empolsar

Preparació:

  1. Poseu tots els ingredients junts i els bateu, o be amb robot o batedora, fins que la pasta sembli sorra. Agafeu la pasta amb les mans, i feu una bola.
  2. Poseu la pasta entre dos papers de forn, i passeu-hi el rodet, deixeu-la d’un gruix de 1/2 centímetre. Reserveu-la a la nevera, durant 1 hora, (per manejar-la, és millor que estigui ben freda).
  3. Amb un talla-pastes, talleu les galetes. A la meitat de galetes, amb un talla-pastes més petit, els talleu la part central i seran les que taparan la melmelada.
  4. Escalfeu el forn a 160ºC.
  5. Poseu-les en una safata, damunt de paper de forn. El millor és que poseu les senceres en diferent safata de les que tenen el forat, ja que les courem de diferent manera.
  6. Enforneu les galetes que faran de base, (que són les senceres), als 10 minuts les retireu del forn i els hi poseu una culleradeta de melmelada al mig, i acabeu-les de coure 5 minuts més.
  7. Les galetes foradades, coeu-les 15 minuts.
  8. Retireu del forn, deixeu refredar. Empolseu sucre a les galetes que faran de tapa i poseu-les damunt de les de melmelada.
  9. Els cors estan fets d’una sola galeta i sense melmelada.

Anotacions:

  • Com la pasta, en treballar-la s’escalfa, millor abans de guardar-la a la nevera, fer-ne 2 boles, així, mentre en treballeu una, l’altra es manté freda.

Recepta extreta de “Cuina de la Mare”

Origen: Galetes per Sant Valenti

Anuncis

Cigrons estofats (En Basc: a la Purrusalda)

Ingredients per 10 persones:

  • ½ Kg. de cigrons
  • 1 porro
  • 2 pastanagues
  • ½ Kg. de carn de vedella de la que s’anomena “morzillo” (conill de la cuixa)
  • 2 ossos de vedella
  • 1 carcanada de pollastre
  • 1 pastilla de brou concentrat
  • sal
  • aigua
  • 5 ous durs

Preparació:

  1. Dotze hores abans de fer l’estofat posem els cigrons coberts d’aigua i amb sal a remullar.
  2. Passat aquest temps els rentem a raig d’aixeta.
  3. Posem tots els ingredients, menys els ous, en una olla a pressió, les pastanagues i el porro tallat ben petit, hi tirem els cigrons la pastilla de brou i mitja cullerada de sal, cobrim d’aigua, hem de deixar dos o tres dits d’espai entre els ingredients i la tapa de l’olla.
  4. Tanquem l’olla hermèticament i quan ja ha agafat pressió ho deixem coure 20 minuts a foc baix.
  5. Apaguem el foc i deixem refredar.
  6. Triem els ossos i esmicolem la carn de vedella, podem aprofitar també els trossets de pollastre que porta la carcanada.
  7. Tastem si està bé de sal i si cal n’hi afeixi’m.
  8. Finalment hi posem tallats a trossos els ous durs.

* Val la pena fer tota l’olla, si sobre es pot congelar. Aquest estofat és una meravella.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: SOPA DE FARIGOLA

Origen: Cigrons estofats (En Basc: a la Purrusalda)

COOKIES D’AVELLANES I XOCOLATA

Necessitarem:

  • 340 gr de farina fluixa
  • 150 gr de sucre blanc
  • 150 gr de sucre morè
  • 125 gr de mantega
  • 2 ous
  • 150 gr de perles de xocolata (o trossejada)
  • 150 gr d’avellanes
  • 1 cullerada de llevat en pols
  • 1 cullerada de mel
  • sal

Preparació:

  1. Primer de tot escalfem la mantega al microones fins que quedi en textura de pomada i tot seguit la barregem amb el sucre.
  2. Després hi afegim els ous i més endavant la mel, la sal, el llevat i la farina.
  3. Per últim hi afegim la xocolata i les avellanes.
  4. Quan ho tinguem tot barrejat ho avoquem sobre un tros de paper film i ho emboliquem en forma de xurro.
  5. Després ho deixem reposar al congelador durant 15-20 minuts.
  6. Ho traiem del congelador i tallem rodanxes d’un cm de gruix aproximadament.
  7. Col·loquem les galetes a una safata i les coem al forn (prèviament escalfat) durant 15 minuts a 180º.
  8. I ja estan llestes per disfrutar!

Altres consells:

  • Abans de coure, podem posar més perles de xocolata damunt de les galetes per tal de donar-los més gust.
  • Si es prefereix, enlloc d’avellanes podem fer servir altres fruits secs com ara nous o ametlles (usant les mateixes quantitats).
  • A més a més podem utilitzar xocolata negra, amb llet o blanca depenent del gust de cadascú i també podem fer cookies de doble o triple xocolata si barregem diferents tipus.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: IDEES CULINÀRIES

Origen: COOKIES D’AVELLANES I XOCOLATA

Tomates fregides

Ingredients:

  • tomates madures
  • sal, oli d’oliva,
  • julivert i all

Accions:

  1. Posem una paella al foc amb un bon raig d’oli d’oliva.
  2. Rentem les tomates i les tallem per la meitat.
  3. A foc fluix / mig, les posem boca avall a la paella, és a dir hem de veure la pell.
  4.  Els hi donarem la volta un cop hagin deixat una mica l’aigua i ja no les girarem més fins que estiguin cuites.
  5.  A mig coure, les salem i els hi tirem una picada d’all i julivert per damunt. De tant en tant amb una cullera els hi tirem per sobre el suquet de la paella.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: COCUCA

Origen: Tomates fregides

Boletes de peix

Ingredients:

  • 400 gr de lluç,
  • 100 gr de ceba tendra
  • 1 culleradeta de vi d´arròs,
  • 1/8 d´aigua
  • un tros de gingebre,
  • 50 gr de coco ratllat
  • 1 clara d´ou,
  • 1 culleradeta de curry en pols
  • 1 xili verd,
  • 1 cullerada de menta picada
  • 1/2 litre de brou de peix
  • fideus, pasta de sopa, arròs…

Preparació:

El mètode d´elaboració és bastant “killer”. Es junta tot i es tritura, tal qual, excepte la meitat de la ceba tendra, i quan teniu la massa feu boletes. Es couen amb el brou de peix i després podeu coure també la pasta de sopa o el que vulgueu amb el brou de peix que us sobri…Senzill, ràpid, i molt bo.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Boletes de peix

Sopa d’arròs, remolatxa i pastanaga amb picada de nap, all i ametlles

El brou roig de la sopa porta remolatxa, pastanaga, ceba, pebre roig i brou de verdures. Servit amb una picada d’ametlles torrades, nap, all i oli d’oliva.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: VEGETARIANA

Origen: Sopa d’arròs, remolatxa i pastanaga amb picada de nap, all i ametlles

Panellets de gema i els Cocos de la iaia Tomasa

MASSA DELS PANELLETS:

INGREDIENTS: (en surten 60-70)

  • – 1 kg d’ametlla marcona mòlta
  • – 750 g de sucre
  • – 400 cc d’aigua
  • – 12 rovells d’ou
  • – ratlladura de pell de llimona (opcional)
  • – farina, sucre de llustre

Preparació:

  1. Es fa un almívar a punt de fil fluix, 103º. Per a comprovar-ho no cal tenir termòmetre de sucre, agafem una goteta amb una espàtula de fusta i ens la posem entre els dits polze i índex, els anem tancant i obrint i quan veiem que s’hi forma un filet d’almívar ja està fet el punt de fil fluix.
  2. Aboquem l’almívar a poc a poc dins del cassó on tenim els rovells,i anem remenant, mai al revés (si poséssim els rovells dins l’almívar calent, els rovells quedarien sobtats al moment). Quan la barreja està feta i homogènia la tornem al foc i la coem, sempre remenant, fins a punt de gema, o sigui, que agafa cos i gairebé comença a bullir. Es barreja amb l’ametlla i es deixa reposar tapat amb un drap humit a la nevera fins l’endemà.
  3. Es formen els panellets agafant porcions de pasta i fent-ne una bola, o bé fent un cilindre amb la pasta i tallant-ne porcions iguals (la Mercè, que és una mica tiquis-miquis, les pesa, uns 25 g). S’arrebossen amb una barreja de farina i sucre llustre i es col.loquen en una llauna folrada amb paper de forn. Es couen al forn a 200º, el forn ja ha de ser calent, uns 5 minuts o fins que rossegen. Si es vol, quan es treuen s’esclafen una mica amb la mà perquè quedin una mica esquerdats.

Panellets de pinyons: massa de panellets, 3 rovells d’ou, 1/2 k de pinyons.

  1. Es desfan els rovells d’ou amb unes gotes d’aigua, s’hi barregen els pinyons i s’hi arrebossen les boles dels panellets ajudant-nos d’una cullera i tornant a fer una bola. Es col.loquen en una llauna folrada amb paper de forn. Es couen al forn a 200º, el forn ja ha de ser calent, uns 5 minuts o fins que rossegen.

L’altra recepta d’avui és la dels Cocos de la iaia Tomasa, una recepta que l’àvia de la Mercè li va ensenyar ja fa molts anys. Aquests cocos, que no són panellets de coco perquè no porten ametlla, són, juntament amb els panellets de pinyons, els que més triomfen la nit de la castanyada a ca la Mercè entre els amics de Vilaplana.

MASSA DELS COCOS:

INGREDIENTS (ens surten uns 60)

  • – 8 ous sencers
  • – 1 kg de coco ratllat
  • – 750 g de sucre

Preparació:

  1. Es baten una mica els ous, s’hi barreja el sucre i després el coco ratllat fins que quedi tot ben barrejat. Se n’agafen porcions amb una cullera i es premen amb la mà perquè quedin compactades, se’ls dóna la forma com de piràmide i es col·loquen a la llauna del forn folrada amb paper. Es couen al forn, ja calent, a 180º uns 15 minuts o fins que són una mica torradets.

De panellets se’n poden fer amb diferents gustos i formes però en això del panellet som tradicionals i ens agrada fer aquests tres tipus juntament amb els de codonyat que avui, pobrets, no han tingut temps de sortir a la foto, però que us expliquem com fer-los.

Panellets amb codonyat:

  1. s’aplana la pasta de panellet i es forma un rectangle. S’hi posen tires de codonyat, es caragola i se’n fa un cilindre. Se’n tallen porcions, es pinten amb rovell i es couen igual que els panellets.

Amb aquesta recepta us quedaran uns panellets boníssims i molt tendres, desats en una llauna es conserven molt bé durant força dies.

Podeu acompanyar aquesta plàtera de panellets amb un bon vi dolç o amb un bon vi ranci de la DO Montsant que podeu trobar a la botiga de la Cooperativa Falset-Marçà.

Molt bona castanyada!!!

Recepta extreta de “Cotó de Sucre”

Origen: Panellets de gema i els Cocos de la iaia Tomasa

CANELONS DE PEIX (THERMOMIX)

INGREDIENTS PER 20 CANELONS:

Jo avui he posat:

  • 400g. de perca
  • 200g. de bacalla
  • 20 placas de canelons
  • 40g. d’oli
  • 50g. de ceba ratllada
  • 1 raig de conyac
  • 15g. de farina
  • 40g. de caldo
  • formatge ratllat

Avui els he fet amb salsa de tomàquet en comptes de beixamel

SALSA DE TOMÀQUET:

  • una mica de ceba ratllada
  • 2 tomàquets ratllats
  • una mica de llet

PREPARACIÓ:

  1. Posem la papallona a la maquina
  2. Escalfem l’oli 2 minuts,temperatura varona vel.1
  3. Afagim la ceba 5 minuts varona vel.1
  4. Afagim el peix tallat a daus , el conyac,10 minuts varona vel.1
  5. Afagim la farina 2 minuts mes
  6. Treiem la papallona i triturem 10 segons vel.3
  7. Afagim el caldo 2 minuts,100,vel.3
  8. Deixem refredar,
  9. Mentres bullim les placas de canelons amb aigua un raig d’oli i sal deixarem bullir uns 12 A 14 minuts
  10. Un cop bullits els pasem per aigua freda i els posem sobre el marbre per poder omplir
  11. Ara posarem una cullarada del farcit a cada canelo i enrrotllem ,i posem amb una safata d’anar el forn
  12. Posem una paella amb una mica d’oli i posem la ceba a sofregir ,un cop cuita i posem el tomáquet i posem una mica de sal i sucre deixem coure i
  13. afagim una mica de llet deixem fer la xup,xup uns minuts i ia podem posar per sobre els canelons, i posem formatge ratllat i ia podem gratinar a 250º
  14. ja podem servir

I podem posar el peix que volguem

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ELS FOGONS DE LA LOURDES

Origen: CANELONS DE PEIX (THERMOMIX)

L’oli d’oliva

El suc verge de la terra

L’olivera (Olea europaea var. europaea), arbre mític i símbol de la immortalitat, és molt comuna a Catalunya i a la resta dels països mediterranis. La seva figura és l’element típic dels paisatges que, com el nostre, envolten aquest litoral mediterrani. Des de l’Alt Empordà fins a Jaén, Còrdova i Sevilla aquest arbre de llarga vida ha estat un testimoni de diverses cultures i esdeveniments històrics ben importants. El seu tronc curt, robust, tortuós, recargolat, sembla haver viscut tots aquests jorns essent una peça més de l’engranatge de la història, havent lluitat per aquesta terra en la qual encara hi sobreviu i es fonen les seves arrels.

L’origen de l’olivera es remunta a l’era terciària -abans de l’aparició de l’home- i se situa a la zona de l’Àsia Menor. Aquesta olivera silvestre creixia de forma espontània a les terres de l’entorn del Mediterrani i la seva transformació i la millora que va aconseguir l’home al llarg del temps va fer que es pogués cultivar. L’olivera, com el blat i la vinya, ha estat un dels aliments bàsics dels pobles del Mediterrani. Aquí a Catalunya ens van arribar de la mà dels fenicis i els grecs. Van ésser, però, els àrabs els qui a partir del segle VII n’estengueren el conreu.

La importància de l’olivera no només era per les seves virtuts alimentàries sinó com a medicina tradicional, la higiene i la bellesa. Es feia servir fins no fa tants anys per fer llum, com a lubrificant i també per fer impermeables fibres tèxtils per als vaixells.

La capçada de l’olivera (el conjunt de branques des de l’enforcadura fins al cimall), que la veiem verda durant tot l’any, pot assolir els 15 metres d’alçada, les branques són d’un color cendrós i les fulles tenen el contorn lanceolat i són punxegudes, d’un color verd fosc i grisenc pel damunt, i amb la cara inferior esblanqueïda. Pel maig esclaten les flors, blanques i petites, agrupades en raïms drets, i havent passat l’estiu, tot just encetada la tardor, les olives ja maduren, primer verdes i lluents, després, més tard, es tornen negres, que es quan es recullen a finals de novembre o cap al desembre.

L’olivera borda, anomenada també ullastre (Olea europaea var. sylvestris),
és la cosina germana de l’olivera cultivada de la qual n’hem parlat fins ara. La ullastre creix espontàniament en llocs assolellats i arrecerats de tot el litoral mediterrani. El seu brancatge és espinós, angulós i rígid i les fulles més petites.

Hi ha diverses varietats d’oliveres, entre elles la mançanenca, la picual, la de fulla blanca, la picuda, la grossal, l’argadell, la cobell… i una varietat local de fruit petit però ric en oli anomenada arbequina -d´Arbeca-. És una olivera molt preuada a casa nostra, ja que suporta molt bé el fred.

L’olivera necessita un clima i un sòl favorables per donar fruits. Uns hiverns suaus, les primaveres i tardors plujoses i els estius secs i càlids amb molta llum és el que cal perquè l’olivera estigui en el seu estat més òptim. Podem comprar fàcilment una olivera per plantar-la a casa i així faci una bonica capçada que decori l’entorn de la casa. Ara bé, l’olivera és un arbre que s’ha de podar molt i necessita les mans d’un expert si no la volem fer malbé.

El creixement de l’olivera és lent. En condicions favorables, una olivera que hàgim plantat avui dia donarà fruits d’aquí a uns 5 anys i no arriba a la seva plena producció fins als 20. Des dels 35 fins als 150 anys, l’olivera està al seu període de maduresa i després comença a envellir i els seus rendiments són desiguals.

LO PAROT, l’olivera més vella de Catalunya.

LO PAROT deu el seu nom al fet que per les seves dimensions i edat se’l consideri el pare de totes les oliveres o olivers. Amb una capçada de 9 metres, una alçada de 8 metres i un tronc de 7,45 metres, aquesta olivera es troba enclavada a la comarca de la Terra Alta, al municipi d’Horta de Sant Joan. Es considera l’arbre més vell del país. La tradició diu que té uns 2.000 anys. És d’envejar que amb tants anys al damunt i després de suportar innombrables gelades i sequeres encara presenti avui dia un aspecte tan ufanós i saludable i que proporcioni una collita d’olives tan bona.

El seu fruit, l’oliva

Com ja s’ha dit, les olives maduren durant els mesos d’estiu i la recol·lecció es fa a la tardor-hivern. El procés de maduració de l’oliva consisteix en el canvi gradual del verd al violaci i del morat al negre. En el transcurs del temps, l’oli d’oliva es va generant a la polpa de l’oliva i el grau de maduresa de les olives condiciona el seu sabor i, així, segons la varietat, la zona. I si és per fer conserves o per al consum en cru, es cull al moment adequat. La recollida de les olives poc ha variat d’un temps ençà. És un treball artesanal de gran duresa ja que s’han de collir a mà o picant l’arbre amb una vara llarga perquè així vagin caient les olives al cim de la lona. Ja hi ha algunes màquines que recullen les olives.

Obtenció de l’oli d’oliva

Una vegada recollides les olives es porten al trull. Les olives es renten amb aigua freda per eliminar les fulles i qualsevol farda i després es premsen. Per obtenir olis de qualitat, l’oliva s’ha de premsar abans de passar les 24 hores posteriors a la recollida. Per obtenir un litre d’oli de primera extracció fan falta aproximadament uns cinc quilos d’olives. A partir d’aquí, l’oliva es va premsant fins a trencar l’os, però aquests olis ja no són de tanta qualitat i necessiten un refinament.

L’acidesa de l’oli

A més del seu alt poder energètic i de les vitamines, les olives tenen àcids grassos que representen un paper molt important en les funcions nutritives. Així doncs, hem de dir que el grau d’acidesa de l’oli no es refereix al gust àcid sinó a la proporció d’àcids grassos lliures que conté l’oli d’oliva i aquests graus no tenen cap tipus de relació amb la intensitat de sabor de l’oli. Un oli d’oliva verge extra de baixa acidesa no és un oli de poc sabor. És la garantia d’un oli sa, elaborat amb unes condicions òptimes en tot el seu procés.

La qualitat d’un oli neix al camp per la combinació de factors ambientals (clima i sòl), genètics (varietats de l’oliva) i agrònoms (tècniques de cultiu); seguidament continua amb la recol·lecció fins a l’embotellat.

El color de l’oli d’oliva

De vegades cerquem la qualitat de l’oli en el seu color i no és ben bé cert. Generalment els tons groc-daurats són els corresponents a olis d’oliva dolços, extrets d’olives madures de recollida tardana. Els tons groc-verdosos o verdosos són propis dels olis d’oliva afruitats, amb un punt d’amargor que provenen de les olives que encara no han acabat el seu procés de maduració.

L’oli d’oliva i la salut

L’oli d’oliva, com ja he dit, és el suc de les olives naturals que conserva tot el seu sabor, aroma, vitamines i totes les propietats de l’oliva de la qual procedeix, essent a més l’únic oli vegetal que pot consumir-se directament verge i cru.

Informació nutritiva per a un contingut de 100 ml

  • Valor energètic: 900 kcal.
  • Greixos: 100 grams.
  • Saturats: 12 grams.
  • Monoinsaturats: 80 grams.
  • Poliinsaturats: 8 grams.
  • Colesterol: 0 grams.
Vitamina A: 300 mg. (37%CDR)
  • Vitamina E: 30 mg. (300%CDR)

Les grasses són nutrients indispensables per a l’organisme. La seva funció és predominantment energètica. Aporten l’energia que permet l’individu desenvolupar les activitats físiques i intel·lectuals i són una font de calor. Com veieu, el 80% dels greixos de l’oli d’oliva són monoinsaturats i el component més important és l’àcid oleic. L’àcid linoleic també és present en l’oli d’oliva, ja que és essencial per a l’organisme. El colesterol és una substància grassa continguda en els animals que té un paper molt important en les funcions vitals. L’oli d’oliva, per tant, no té colesterol.

L’àcid oleic de l’oli d’oliva augmenta el colesterol bo i, d’aquesta manera, podem dir que ajuda a prevenir l’arteriosclerosi, millora el funcionament de l’estómac i sobre la pell té efectes protectors i és un tònic de l’epidermis. També millora les funcions metabòliques i del sistema ossi, estimula el creixement i afavoreix l’absorció de calci i la mineralització. Pel seu alt contingut en vitamina E, l’oli d’oliva és especialment recomanat per als nens i la gent gran.

A més de fer els àpats molt més gustosos, posseeix un valor biològic, ja que els teixits necessiten els lípids per desenvolupar la seva activitat. D’altra banda, com que algunes vitamines com la A, D, E i K són només solubles en els greixos, els necessiten perquè puguin ésser absorbits.

La cuina i l’oli d’oliva

L’oli d’oliva s’ha convertit en un emblemàtic producte a la nostra cuina. Dóna sabor, aroma i color als aliments, modifica les textures, integra els aliments i personalitza i identifica el gust de cada plat. Un filet a la brasa és molt més gustós amb un raig d’oli d’oliva i conserva també les propietats dietètiques.

Feu servir l’oli d’oliva cru per a les amanides, amb peixos i carns a la planxa o a la brasa, verdures cuites, truites, salses fredes com la maionesa, conserves, escabetxos, l’allioli, mousses, per al pa torrat… Podeu fer olis d’herbes del bosc per a les amanides, afegir-ne a les sopes com el gaspatxo o “ l’ajo blanco”, per fer pasta fresca com les tallarines… D’aquesta manera aporta totes les seves virtuts dietètiques a l’organisme. També podeu substituir la mantega per l’oli amb preparacions de pastisseria, com el pa de pessic, magdalenes, galetes…

 En els fregits, l’oli d’oliva, a part que augmenta el volum i no es crema tan fàcilment com altres greixos vegetals i animals, dóna un sabor i una aroma característiques i és un bon transmissor de la calor.

La conservació de l’oli.

L’oli d’oliva és un producte viu, és a dir, que pot canviar les seves propietats biològiques i qualitats sensorials si no el conservem bé. L’aire i la humitat, la llum i la calor són grans enemics de l’oli. S’ha de conservar, per tant, en recipients tancats, ja que sinó es tornaria ranci, i posar-lo lluny d’olors intenses. No poseu oli en recipients d’aram o ferro perquè s’oxida; els millors recipients són els de vidre o de terrissa vidrades per dins, també les llaunes netes i polides, i el plàstic. Antigament a les cases de pagès es guardava l’oli en un trull, és a dir, en un safareig o pica de pedra tapada, així es resguardava de la calor i la llum.

TIPUS D’OLIS D’OLIVA

Olis d’oliva verges. 
Els olis d’oliva verges han estat premsats en fred, sense que hagin estat sotmesos a cap altra manipulació que no hagi estat la sedimentació, centrifugació o filtració, ni haver-li tret per cap mètode químic, ni tampoc haver-li barrejat cap altre tipus d’oli. Els millors olis d’oliva són els que posseeixen un grau d’acidesa d’àcid oleic més baix. Són olis que conserven les vitamines de l’oliva, aromes i sabors i tenen la personalitat del lloc de procedència. A la cuina dóna sabor als aliments i té la peculiaritat que quan s’escalfa, augmenta el seu volum. Dietètica-ment és el més equilibrat de tots els olis comestibles. Així tenim, doncs, per ordre de qualitat:

– OLI D´OLIVA VERGE EXTRA: pot tenir fins a un 1% de grau d’acidesa. El sabor i l’olor són excel·lents.
-

– OLI D´OLIVA VERGE FI: pot tenir fins a un 1’5% de grau d’acidesa. El sabor i l’olor són també molt bons.

– OLI D´OLIVA VERGE CORRENT: que pot tenir fins a un 3% de grau d’acidesa amb un 10% de tolerància.

Oli d’oliva verge extra: Es tracta d’un oli d’oliva verge que, en ser obtingut en òptimes condicions (olives en perfecte estat, rentades i mòltes el mateix dia de la collita i extret l’oli a baixa temperatura), ofereixen en una anàlisi sensorial un sabor i olor irreprotxables. Per descomptat, aquest oli és perfecte per a qualsevol ús, però per tenir un preu superior, se sol utilitzar només per consumir en cru.

Oli d’oliva verge: Sense cap procés químic, només procediments mecànics, és un magnífic oli, per al seu consum cru i per cuinar.

Oli d’oliva refinat
: L’oli d’oliva refinat s’obté pel refinament d’oli d’oliva verge o de l’extret directament de l’oliva per altres procediments autoritzats.

Oli d’oliva (abans s’anomenava oli pur d’oliva)
: L’oli pur d’oliva s’obté per la mescla d’oli d’oliva refinat i oli d’oliva verge al 50%. 
Ha de tenir un grau d’acidesa no superior a l’1’5%. Obtingut refinant oli d’oliva de poca qualitat, al qual se li afegeix certa quantitat d’oli d’oliva verge per dotar-lo de cert sabor, olor i color. Només adequat per fregir, però no per amanir.

Oli de sansa o pinyolada (orujo)
: L’oli de pinyolada s’obté de les deixalles (el residu de l’oliva) que queden a la premsa després d’extreure l’oli verge i l’oli d’oliva. L’oli de pinyolada no surt per una simple pressió i s’han d’utilitzar dissolvents autoritzats i després ha de seguir un procés de refinament. Aconsellem no consumir-lo.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: L’oli d’oliva

Coca de Sant Joan

Ingredients:

  • 500 gr de farina.
  • 25 gr. llevat fresc de forner.
  • 100 gr. de sucre.
  • 75 gr. margarina o mantega a temperatura ambient.
  • 2 ous.
  • llet, aprox. 100 ml.
  • polsim de sal.
  • Aromes: ratlladura de pell de llimona i granet d’anís.
  • pinyons (en remull durant dues hores).
  • fruita confitada.

Preparació:

  1. Posar 3 cullerades d’aigua en un bol, afegir-hi una culleradeta de café de sucre barrejar i disoldre el llevat fresc en aquesta aigua dolça.
  2. Afegir farina fins a formar una bola tova i deixar reposar durant mitja hora tapat amb paper film.
  3. Apart barrejar amb la pastadora, la resta de farina, el sucre, el polsim de sal i la margarina o mantega, seguidament afegir els ous, la ratlladura de llimona i l’anís. Després afegir la llet a ull i quan la massa comença a estar unida, afegir la massa de ferment que hem fet abans.
  4. Continuar amassant fins que queda una massa fina i elàstica tot i que millor si una mica enganxosa perquè si massa seca, la coca també resultarà més seca.
  5. Per això, paro la màquina i acabo amassant a mà, amb les mans enfarinades, desenganxo la massa de les parets del bol i un cop formada una bola, la deixo reposar unes dues hores.
  6. Quan hagi doblat el volum, faig caure la massa amb les mans enfarinades, amasso una mica, deixo reposar la massa cinc minuts i amb l’ajuda del corró li dono forma de coca.
  7. L’enrotllo amb el corró i la poso sobre la safata del forn que tindré coberta amb paper de forn perquè no s’enganxi.
  8. La pinto amb llet o ou batut i la decoro amb pinyons, fruita confitada i sucre.
  9. La deixo reposar una estona perquè torni a créixer, aproximadament 1 hora i mitja, però dependrà de la calor que faci.
  10. Si fa fred tardarà més. Finalment pre-escalfar el forn a 210º i coure-la durant aprox. 20 minuts a 180º. Quan estigui daurada ja està llesta.
  11. Bona revetlla !!! 😉

PUBLICAT ORIGINALMENT A: LA MEVA CUINA

Origen: Coca de Sant Joan