Tallar el pollastre a quarts o a trossos més petits com per fer a l’ajillo.
En una cassola, fregir la ceba en la meitat de l’oli, fins que sigui ben daurada.
Posar la resta d’ingredients en una picadora (menys les fulles de curri, la nata i el coco).
Fregir en un paella amb la resta d’oli, els ingredients barrejats i picats (all, gingebre, bitxo, llavors de cilantre i comí si no estan mòlts, canyella, herba llimonera, clau, tomàquet madur tallat).
Afegir els ingredients fregits al pollastre i barrejar-ho bé.
Dissoldre la pols de coco en una tassa d’aigua i afegir-ho al pollastre amb la resta d’ingredients.
Deixar coure a foc lent durant 20 minuts.
Al final, afegir la nata.
Nota:
Si no es tenen les espècies, es pot fer un sofregit normal per al pollastre i després afegir el coco.
Com sempre l’últim cap de setmana d’octubre, arriba a Viladrau la Fira de la Castanya.
La Fira Joc Joc de Tona convida a famílies, educadors i apassionats del joc a viure un cap de setmana ple de creativitat, descobertes i activitats lúdiques. Nascuda de la mítica Fira de la Pesseta, aquesta cita firal ens proposa un viatge per joguines singulars i moments compartits, reivindicant el joc com a eina educativa i d’oci per a totes les edats.
A Orígens, el visitant pot:
– Aprendre: a les sessions de cuina en directe que fan reconeguts cuiners
– Tastar: els millors productes de proximitat que ofereixen els expositors
– Comprar: directament al productor
De la base: (us sobrarà pasta, que podeu congelar)
150 g de mantega pomada
50 g d’ametla crua mòlta
100 g de sucre en pols
1 ou gran
200 g de farina (aproximadament)
De la crema:
5 llimes
500 g de formatge mascarpone
3 ous
6 fulls de gelatina neutra
130 g de sucre
mantega per untar el motlle
Preparació:
Preparau primer la base: mesclau la mantega amb el sucre i l’ametla mòlta. Afegiu-hi l’ou i remenau amb una cullera. Incorporau-hi ara la farina de mica en mica. En haver incorporat els 200 g, si veis que la pasta encara s’aferra a les mans, afegiu-n’hi una mica més. Ha de quedar una pasta de textura fina però no massa forta. Feis una bolla amb la pasta, embolicau-la amb un plàstic i deixau-la reposar a la gelera durant una hora.
Passat el temps de repòs, enceneu el forn a 190º.
Agafau un motlle de 20 cm de diàmetre dels que no són desmuntables. Tallau un cercle de paper sulfuritzat d’aquesta mida i folrau-ne la base. Agafau la pasta i dividiu-la en tres porcions. Preneu una de les porcions i esteneu-la damunt el cercle de paper de manera que quedi una capa fina i uniforme de pasta (només heu de folrar la base del motlle, no els costats). Punxau-la pertot amb una forqueta. Posau un paper d’alumini (o sulfuritzat) damunt la pasta, que cobreixi el fons i les parets del motlle. Abocau-hi ara llegums o algun altre producte perquè faci pes damunt la pasta i no s’estufi en coure.
En ser calent el forn, enfornau la base del pastís i coeu-la durant 15 minuts. Passat aquest temps, treis-la del forn, eliminau el llegum i el paper d’alumini i tornau-la a enfornar. Acabau de coure-la. En veure que s’ha enrossit la superfície, treis el motlle del forn i deixau-lo refredar completament.
Tallau els fulls de gelatina amb unes tisores en 6 o 7 trossos cada un i posau-los en remull amb aigua freda durant 10 minuts.
Ratllau la pell de dues llimes dins un bol. Sucau aquestes dues llimes i dues més. Colau el suc, escalfau-lo fins que sigui ben calent (però no ha de bullir gens!). En ser calent, abocau-hi la gelatina ben espremuda amb les mans per eliminar-ne l’aigua i remenau molt fins que vegeu que s’ha dissolt completament. Abocau aquesta mescla dins el bol a través d’un colador fi i deixau-la refredar 10 minuts. Incorporau-hi el formatge mascarpone i bateu la mescla amb una batedora manual de barnilles fins que sigui ben homogènia.
Separau els blancs dels vermells. Afegiu els vermells a la preparació anterior.
Muntau els blancs. Quan comencin a tenir consistència, afegiu-hi el sucre de mica en mica i continuau batent-los fins que siguin ben ferms. Incorporau ara aquesta merenga a la crema de formatge. Mesclau-la amb una cullera de fusta, amb moviment suaus de dalt a baix que permetin l’entrada d’aire.
Untau les parets del motlle amb mantega i folrau-les amb una tira de paper sulfuritzat (sense treure’n la base cuita del pastís). Abocau-hi la crema de formatge i llima i allisau la superfície amb una espàtula.
Posau el motlle dins el congelador. Al cap d’unes hores, quan vegeu que ja s’ha endurit a bastament, desemmotllau-lo dins una safata i després donau-li la volta dins una altra safata.
Eliminau el paper de la base i el dels costats i deixau el pastís dins la gelera fins el moment de consumir-lo, que no ha d’estar congelat. Si veis que encara és molt dur, deixau-lo fora de la gelera una estona perquè s’acabi de descongelar.
Decorau el pastís amb rodanxes de llima primetes.
Nota:
Podeu congelar les 2/3 parts de la pasta que us ha sobrat per a emprar en altres ocasions com a base per a altres postres.
Es posa a sofregir la ceba tallada ben petita en una cassola. Deu minuts més tard s´hi tiren els alls matxacats a cop de morter i els tomàquets tallats a trocets, pelats i sense llavors. es sofregeix una mica tot plegat, hi afegiu el farcellet d´herbes i un litre d´aigua aprox. Es deixa coure uns vint minuts a foc mitjà. A mitja cocció hi afegiu el safrà, picat al morter amb l´ajuda d´un gra d´all i una mica de l´aigua de coure les patates. Passat aquest temps hi afegiu el bacallà, que pot ser esqueixat tranquilament, o penca. Posar-hi morro potser no seria necessari, tot i que si feu com jo en aquest cas, que hi vaig posar morro dessalat a casa amb espines (a 9 el quilo….), morro és naturalment la millor opció. L´espina es pot treure molt facilment, malgrat que he de reconèixer que no seria la recepta més adequada per a utilitzar bacallà amb espines, per molt que fós infinítament més assequible.
En fi, que el bacallà es deixa coure un super màxim de deu minuts depenent del tipus de bacallà que hi heu posat. Si es penca amb cinc n´hi ha de sobres, igual que l´esqueixat, que fins i tot amb tres ja faríeu.
I super bo, gustós, amb el safrà com a element imprescindible per donar-hi un senyor “toc”.
Farem una salsa amb la llet, el curri i la cullerada de farina.
Separem una tassa de llet i la resta la posem al foc en un cassó, a foc no gaire alt, depenent de la quantitat de salsa que vulguem hi posarem més o menys llet, desfem la cullerada de farina amb la tassa de llet que hem separat i l’afegim a la llet que tenim al foc, sense deixar de remenar per evitar grumolls.
Afegim el curri a la salsa que estem fent, al nostre gust, contra més curri més fort serà el gust.
Rectifiquem de sal, també al nostre gust, i quan la salsa tingui l’espessor que volem, la traiem del foc, penseu que com més temps estigui al foc, més espessa sortira, així que si no volem una salsa gaire espessa hem d’estar atents de treure-la a temps.
Un cop tenim la salsa feta ja la podem barrejar amb l’arròs que haurem bullit abans durant uns 15-20 minuts aproximadament.
Variacions: si volem fer la salsa amb una llet vegetal no hi ha cap problema.
3 nous senceres sense closca (ben picades al morter)
Vinagre de Mòdena
½ cullereta de Mostassa
1 polsim de sal i pebre negre mòlt
PREPARACIÓ:
Rentem bé els carbassons perquè no els pelarem.
Els hem de tallar en rodanxes molt primes, estil carpacccio, per tant si tenim algun estri ens pot ser d’utilitat. Ja sabeu que jo us aconsello l’artilugi fantàstic, la mandolina, però també va bé un robot de cuina o a males paciència i un ganivet.
Un cop tallat el repartim bé per la plata i li ratllem el formatge per sobre, al nostre gust.
