Arxiu d'etiquetes: ARTICLE

“És absolutament fals que als pollastres se’ls donen hormones per engreixar-los”

Publiquem ara la segona part de l’entrevista al Dr. Enric Esteve, cap del Programa de Nutrició Animal de l’IRTA sobre els pinsos en general i els pinsos avícoles en concret.

Centre de Mas Bové de l’IRTA (Fotografia cedida per IRTA)

Hi ha uns quants mites pel que fa al que mengen els pollastres, gallines i altres tipus d’aviram. Ens pot dir què hi ha de veritat en ells?

  • Als pinsos s’afegeixen hormones perquè els pollastres s’engreixin més ràpid

Aquestes hormones estan absolutament prohibides. De fet, ni existeixen en el mercat.

  • Als pinsos s’afegeixen antibiòtics per evitar que els animals es posin malalts

Fins l’any 2006 estava permès d’incloure antibiòtics a dosis molt baixes, que tenien l’efecte de millorar el creixement i l’eficiència dels pollastres. Aquest ús va ser prohibit a la Unió Europea. En quant a l’ús preventiu, en pollastres no es produeix, només quan s’ha de tractar una patologia. Quan una pollada es posa malalta, es fa un tractament amb antibiòtics si és necessari, per tal de guarir-los. En tots els casos, hi ha un període de retirada dels medicaments que es respecta escrupolosament per tal que no quedin residus a la carn ni als ous. I podem estar ben tranquils. Li donaré només una dada: a Catalunya no es va detectar cap residu d’antibiòtic a les mostres analitzades de carn d’aviram i ous, segons dades del darrer informe de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (2016).

  • Està permesa l’administració d’altres tipus de medicaments de forma preventiva?

En alguns casos sí, posem un exemple molt habitual: normalment, els pinsos de pollastres porten un coccidiostàtic, un antiparasitari que serveix per protegir-los de la coccidia, un paràsit que colonitza l’intestí del pollastre i que pot arribar a ser mortal. Vull deixar clar que en aquests casos, com es fa quan és necessari tractar qualsevol patologia, estan sotmesos a normativa europea pel que fa a la dosificació i els períodes de retirada corresponents, per tal d’evitar la presència de residus a la carn.

  • Els pinsos porten subproductes procedents d’altres espècies animals, en especial de la indústria piscícola. Es cert?

Els pollastres són animals omnívors i, per tant, poden aprofitar fonts de proteïna d’origen animal (igual que les persones). Com a conseqüència de la crisi de les vaques boges es va prohibir la inclusió de farines animals en els pinsos, llevat de la farina de peix, per a la qual no hi havia evidència de risc. Tot i que està autoritzada, és ben conegut que l’oli de peix pot impartir gust de peix a la carn i els ous, per la qual cosa, els nutricionistes s’abstenen de posar-ne en el pinso per tal d’evitar aquest gust estrany. Aquest efecte ja era conegut des de molt antic, ja que Plutarc explica que en l’expedició d’Alexandre Magne, els xais havien de menjar peix i després la carn de xai tenia gust de peix.

  • Quines diferències hi ha entre un pinso destinat a un animal en cria ecològica d’un altre no ecològic?

Actualment poques. Bàsicament, que en els pinsos per a la cria ecològica no es poden fer servir ingredients modificats genèticament, ni tampoc cap tipus d’additius. En el cas dels aminoàcids, no deixa de ser un contrasentit no poder-los usar, ja que això obliga a augmentar el nivell de proteïna del pinso, amb la qual cosa ens trobem en la situació descrita abans com a ‘excés de nutrients’. Justament, l’excés de proteïna és un dels factors que contribueixen més negativament sobre el medi ambient.

  • Es diu que les aus amb accés a l’aire lliure mengen cucs, herbetes i altres coses que van trobant, quin percentatge de les seves necessitats es cobreixen per aquesta via? Poden canviar la composició o qualitat del producte final?

És molt difícil de quantificar la contribució d’aquests aliments a la dieta total. Hem de pensar que així és com s’alimenten els animals salvatges, ja que no mengen gens de pinso, i per tant, aquets elements poden ser una part important de la seva dieta. El que és segur és que no es podria arribar al seu creixement òptim si no fos pels pinsos compostos que justament pretenen satisfer completament les necessitats dels animals, sense dèficits ni excessos. La contribució d’aquests aliments (‘herbetes, cucs, insectes) a la qualitat del producte final és escassa.

Hi ha estudis sobre aromes, extractes vegetals, olis essencials, etc, que no donen resultats gaire concloents ni engrescadors. En tot cas, si volem que la carn tingui aquesta mena d’aromes i gustos, és més pràctic afegir-los al moment de cuinar. En tot cas, cal tenir en compte que un pinso porta ingredients absolutament controlats i no representen cap risc pel consumidor. El risc dels aliments que mengen els animals salvatges o en llibertat i que no ve del pinso no es pot avaluar ni controlar. El cas dels paràsits és un dels més evidents, i és un problema habitual en els animals de pastura.

  • El color del rovell de l’ou o del greix del pollastre està en funció de l’alimentació, com s’aconsegueix un o altre?

Mitjançant pigments, que poden ser d’origen natural o de síntesi. Alguns ingredients del pinso, com per exemple el blat de moro porten pigments. Els pigments són de la família dels carotenoides, com la vitamina A. El color de l’ou o del greix del pollastre depèn de la quantitat de pigment que ingereixi l’animal i del seu estat fisiològic. Per exemple, una gallina que està ponent ous, dirigeix tot el pigment de l’aliment i el que té en els seus dipòsits grassos cap al rovell, de manera que al cap d’unes setmanes de pondre, les potes i les orelles estan totalment despigmentades. Això permet detectar també si una gallina ha deixat de pondre al cap d’unes setmanes.

En definitiva, la pigmentació depèn de la quantitat de pigments que hi hagi en el pinso. També m’agradaria afegir que, com tots els additius, són avaluats de forma molt rigorosa en quant a la seva eficàcia i innocuïtat.

  • És cert que la majoria dels pinsos contenen cereals transgènics? Són segurs per a la salut?

És cert. El blat de moro i la soja poden ser transgènics. Els aliments transgènics han sigut avaluats de forma molt rigorosa pel que fa a la seva equivalència nutricional i innocuïtat, i, per tant, són igual de segurs (o més) que els aliments no transgènics. Si pensem els milions de tones d’aquests ingredients que s’han arribat a consumir sense que hi hagi cap efecte negatiu evident, es pot concloure que podem estar ben tranquils al respecte.

  • Quines són les línies d’investigació o treball en centres de recerca pel que fa als pinsos en avicultura?

Els eixos en els que es mou la recerca en nutrició avícola són:

  1. La protecció de l’animal: per tant, millorar la seva salut i el seu benestar. Tot això sempre té conseqüències positives per al productor, ja que l’animal creix més i de manera més eficient. Per això, el productor és el primer interessat i beneficiari.
  2. La protecció del consumidor: que els aliments siguin segurs i sans, en el sentit que millorin la salut del consumidor.
  3.  La protecció del medi ambient: s’està treballant molt en minimitzar l’impacte de la producció ramadera sobre el medi ambient.

Avui dia la recerca està molt centrada en trobar millorar l’eficiència de la producció i la seguretat dels aliments . Això té una conseqüència econòmica i mediambiental evident, per exemple, millorant la utilització de nutrients presents en els components del pinso mitjançant enzims. També l’ús de prebiòtics i probiòtics que milloren la salut intestinal, la seguretat i el benestar dels animals. En el cas del medi ambient, alguns enzims ens permeten reduir l’ús de fòsfor dels fosfats, que poden tenir un impacte negatiu sobre el medi.

Per tant, si podem reduir la quantitat de fòsfor en el pinso, els beneficis econòmics i mediambientals són molt importants. D’altra banda, cada vegada disposem de més aminoàcids de síntesi que, incorporats al pinso, permeten de reduir el nivell de proteïna i reduir els excessos que ja s’han comentat abans. Els beneficis mediambientals també són molt importants.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: “És absolutament fals que als pollastres se’ls donen hormones per engreixar-los”

Anuncis

Cellers submarins

La industria vitivinícola se les empesca totes per millorar la qualitat dels seus productes i alhora oferir nous matisos en els vins ja elaborats. Una de les darreres novetats és la d´envellir els vins a sota l´aigua. Diversos cellers ja s´han apuntat a aquesta nova iniciativa que, segons diuen els entesos, millora l´envelliment del vi i dona un producte diferent que si s’hagués envellit en els cellers convencionals. Així, l´envelliment submarí dona personalitat al vi.

El gran avantatge d´envellir el vi sota l´aigua és que els paràmetres com la temperatura, la pressió, la il·luminació o el nivell d´intensitat sonora es mantenen molt estables. A més, d´altres factors que també hi intervenen en millorar el producte són el balanceig de les ampolles pels corrents marins i la microoxigenació a través del suro del tap. En el cas dels vins submarins s´utilitzen taps de suro més densos i amb major diàmetre que permet segellar molt millor l´ampolla.

A Cala Jòncols són pioners en aquesta modalitat i ja des del 2009 envelleixen fins en els fons marins del Cap de Creus. Ara, nou anys més tard, estan duent a terme un estudi pioner per a identificar de manera científica les propietats del vi envellit a sota l´aigua. En general els vins submergits evolucionen molt més lentament, per això, els vins joves suporten pitjor la immersió que no pas els vins de criança.


Gàbia d´ampolles de vi al fons del mar. Foto: Enrique Talledo/Bodega Crusoe Treasure

Els vins submarins es submergeixen en gàbies especials que donen estabilitat a l´estructura i evita els excessius moviments deguts a les corrents. Aquestes gàbies permeten l´entrada i la sortida d´aigua per homogeneïtzar el conjunt. En aquest sentit, aquetes gàbies submergides creen un biòtop que afavoreix la reproducció de diverses espècies com ara el pop, el congre o els calamars. La confraria de pescadors de Roses ja s´ha fet ressò d´aquest aspecte i treballa en col·laboració amb diversos cellers submarins.

L´envelliment submarí també té la seva versió en aigua dolça. Així, al pantà de Sant Antoni al Pallars s´han realitzat proves experimentals submergint gàbies de vi a 38 m de profunditat durant vuit mesos amb diversos vins de la DO Costers de Segre.

El que segurament va començar com a reclam publicitari s´ha convertit en una manera de potenciar les seves característiques i millorar el producte. Els vins submergits presenten en general major intensitat de color i més brillantor. En els vins blancs es potencien el tons verdosos i en els negres els blavosos. A nivell gustatiu, són productes amb major volum i frescor que els seus homònims terrestres i amb un final molt més iodat. A nivell aromàtic presenten una major intensitat i concentració d´olors.

Arran d´aquestes iniciatives han aparegut experiències per als amants de les coses noves, i és que alguns cellers que submergeixen els seus vins organitzen visites submarines als seus cellers per a recollir l´ampolla de vi i degustar-la a pet d´ona amb un maridatge preparat especialment per a l´ocasió. Un aspecte que crea força curiositat entre els consumidors és que el vi submarí es serveix amb les mateixes ampolles que han estat submergides amb restes orgàniques adherides.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Cellers submarins

Els antioxidants

Els antioxidants tenen la capacitat d’aturar el procés d’envelliment i la descomposició de les cèl·lules, són un agent gairebé miraculós per al cos humà.

Els antioxidants detenen l’envelliment i la descomposició mòbil i prevenen les malalties coronàries i el càncer.

Els investigadors han identificat un nou i potent antioxidant natural en plantes de tomàquet. Es tracta d’una substància fenòlica que sintetitza la planta de tomàquet en determinades condicions, i que fins ara era totalment desconeguda.

Els antioxidants tenen propietats beneficioses per a la salut, com són la prevenció de les malalties coronàries i el càncer, de manera que el compost podria tenir grans aplicacions en la indústria farmacèutica.

On trobem altres antioxidants naturals

A la vitamina C: guaiaba, kiwi, mango, pinya, caqui, cítrics, meló, maduixes, baies, pebrots, tomàquet i verdures de la família de la col.

A la vitamina E: cereals en germen i en gra sencer, oli de soja, oli d’oliva, vegetals de fulla verda i fruits secs.

En el betacarotè o “provitamina A”: l’organisme és capaç de transformar-lo en vitamina A. Està en verdures de color verd o coloració vermell-ataronjat-groguenc (pastanaga, espinacs, carbassa, etc.), I en algunes fruites com albercocs, cireres, meló i préssec.

En minerals: el Seleni (present en carns, peixos, marisc, cereals, ous, fruites i verdures), el Zinc (en carns i vísceres, peix, ous, cereals complets i llegums) i el Coure (en fetge, peix, marisc , cereals complets i vegetals verds).

En aminoàcids: com la cisteïna (present en carns, peixos, ous i lactis).

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Els antioxidants

Carn d’aviram: maneig i conservació

A l’anterior entrada parlàvem de consells sobre conservació i maneig dels ous a casa, avui toca parlar de la carn de pollastre o altres peces d’aviram.

Les normes bàsiques d’higiene per al carn d’aviram són les mateixes que s’han de seguir per manipular qualsevol producte fresc, les 4 normes d’higiene: refredar, netejar, separar i coure..

Abans d’entrar en aquests quatre punts aplicats a la carn d’aviram, recordeu que en fer la compra, cal que tingueu en compte que els productes frescos, i, en especial els refrigerats, s’han d’adquirir al més tard possible i intentar que el trasllat del comerç a casa sigui al més ràpid possible. I, si els podeu en bosses que mantinguin la temperatura, molt millor.

Refredar: Quan arribeu a casa, guardeu la carn sempre a la nevera, que ha d’estar a una temperatura de 5 ºC o menys, preferiblement ben embolicada o a l’envàs original ja que sovint està envasada en atmosfera protectora. A part de protegir-la d’agents externs que hi puguin haver a la nevera, d’aquesta manera, també podrem saber sempre la seva data de caducitat. És molt important evitar que la carn degoti sobre altres aliments. Si veiem que s’acosta la data de caducitat i no sabem si la podrem consumir abans, millor congelar-la.

Netejar: Cal netejar les superfícies i estris que es facin servis durant la manipulació de carn crua abans d’utilitzar-los per manipular aliments cuits o d’altres tipus d’aliments crus, com verdures. No s’ha de netejar mai la carn d’aviram abans de cuinar-la, així evitem riscos de contaminació encreuada causats per esquitxades durant la neteja.

Separar: Evitar el contacte de la carn crua amb aliments cuinats o que es consumeixin crus, per exemple, no fer servir el mateix plat que ha contingut la carn crua per dipositar el plat ja preparat ni fer servir mai les mateixes pinces de cuinar per servir. Separar, separar, separar!!!

Cuinar: La carn d’aviram s’ha de cuinar sempre, no s’ha de menjar crua mai encara que hi hagi alguna moda que ho suggereixi. La temperatura de l’interior ha d’arribar a 75ºC.4_normes

Refredar altre cop: Si, un cop cuita, en sobra o no l’hem de consumir aviat, també cal conservar a la nevera i no mantenir a temperatura ambient més de dues hores.

Per suposat hem parlat aquí de consells per la carn d’aviram, però n’hi ha de genèrics que igualment heu de tenir en compte per garantir la seguretat alimentaria en el procés de compra, conservació i manipulació a casa dels aliments Com, per exemple, rentar-se les mans adequadament abans de manipular qualsevol aliment o refrigerar separadament els aliments crus i cuits, conservats en recipients estancs tapats. A la secció del Canal Salut de la Generalitat en trobareu molts més consells com aquests per gaudir dels aliments de forma completament segura.

Bon profit!!

(publicació de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària)

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Carn d’aviram: maneig i conservació

Anem a explicar veritats…#FalsosMites sobre l’ou i la carn d’aviram

L’alimentació és un tema molt sensible a notícies de tot tipus i, per tant, pateix molt la influència de comentaris o informacions que sorgeixen ja sigui als mitjans de comunicació, a les xarxes socials, o a la rumorologia del carrer. Tant fa si són falses, no del tot certes per desconeixement o intencionadament ambigües, sempre tenen un llarg recorregut. N’hi ha que queden enquistades i encara que s’expliqui mil i una vegades que no són certes, costen molt d’eradicar. Són els falsos mites, dels quals els nostres productes avícoles, ous i carn d’aviram, en són objectiu.

Amb l’ànim de desmuntar-los i oferir informació veraç, directa i clara, la CUS (Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat) ha publicat al seu butlletí periòdic núm. 11 un article elaborat per la Federació Avícola Catalana sobre aquest tema.

Us convidem a llegir-lo i difondre’l, compartint-lo a les vostres xarxes amb el coixinet #falsosmites #FederacióAvícolaCatalana. Gràcies per endavant i bona lectura!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Anem a explicar veritats…#FalsosMites sobre l’ou i la carn d’aviram

Ous: maneig i conservació

No hi ha dubte que per poder gaudir tant del gust, com de les propietats nutritives dels aliments, cal escollir bones matèries primeres. Si bé aquest punt és molt important, també ho és la conservació i manipulació que se’n faci a les nostres llars. Un producte ben conservat i manipulat d’acord amb normes bàsiques serà garantia de tenir un plat bo i segur.
Parlem avui de consells de conservació i manipulació dels ous i a la propera entrada ho farem sobre la carn d’aviram.

Sobre els ous se n’ha parlat molt, però seguim trobant informacions confuses o no del tot acurades. Intentarem aquí posar en clar alguns punts clau i donar resposta a les preguntes més habituals que ens feu:

Com saber si un ou està en bon estat per ser consumit?
Els ous han d’estar amb la closca sencera i neta. La closca bruta pot contenir gèrmens que contaminin l’ou i altres aliments amb els que entrin en contacte i la closca trencada pot ser un lloc d’entrada de gèrmens. Per tant, davant el dubte, si es detecten aquestes anomalies el millor és no cuinar-los.

Fins quan es poden consumir?
Un ou es considera fresc fins a 28 dies després de la seva posta, ara bé, un cop passada la data de consum preferent si ha estat ben conservat i no presenta problemes a cop d’ull, es pot consumir igualment. Recordem que l’ou no té data de caducitat.

Els ous s’han de conservar a la nevera?
Sí, sempre s’han de conservar a la nevera. De vegades, ens pregunteu, “i llavors, per què a les botigues estan a fora?” La raó és molt simple: de la granja al punt de venda els ous es mantenen en condicions més o menys estables de temperatura, amb la qual cosa no es produeixen canvis bruscos que podrien donar lloc a condensacions a la closca, que és porosa. La humitat que es genera pot facilitar l’entrada de gèrmens pels porus de la closca. Per això, un cop arribats a casa, cal que els guardem a la nevera perquè ja no es mouran més i perquè és on millor garantirem la seva seguretat alimentària i la seva qualitat.

Els ous s’han de rentar?
No, no s’han de rentar abans de guardar a la nevera ja que es pot fer malbé la seva cutícula protectora. La closca és el seu ‘envàs’ natural que evita l’entrada de gèrmens. Si vols, pots rentar-los just abans de consumir, encara que no és imprescindible.

Els ous, a dins o fora del seu envàs?
Hi ha moltes persones que els guarden en els recipients pels ous que ja incorporen molts refrigeradors. El nostre consell és que millor els guardis sempre al mateix envàs on els has comprat. D’aquesta manera sabràs en tot moment la data de consum preferent, a més d’evitar el contacte amb altres aliments o líquids que mantenim a la nevera.

Consells a la cuina:
– Un cop trencada la closca cal utilitzar-los ràpidament. Un cop cuinats, cal consumir-los immediatament o guarda l’aliment a la nevera; no els deixis a temperatura ambient encara que l’ou estigui degudament quallat. Si fas salses amb ou fresc, com maionesa, fes només la quantitat que necessitis pel seu ús immediat, no en guardis per utilitzacions posteriors. Afegeix unes gotes de llimona per millorar la conservació i mantén la salsa a la nevera fins la seva utilització.

– En la manipulació de l’ou cal seguir una norma bàsica a la cuina: no fer servir els mateixos recipients, eines o altres estris per aliments crus que pels cuits. Això vol dir, per exemple, no posar la truita al plat on has batut abans els ous, ni fer servir la mateixa forquilla/cullera que has utilitzar al batre els ous per menjar-te la truita.

Finalment, recordeu que els ous que es consumim a les nostres llars són ous de proximitat i de la màxima qualitat i frescor, d’acord amb el Model Europeu de Producció, que compleix totes les garanties de seguretat sanitària i de benestar animal.

A la seva closca trobaràs un codi imprès , que és com la matrícula de l’ou, una eina fonamental de traçabilitat amb la que podem saber on s’han produït per gaudir del seus valors nutricionals i gastronòmics amb totes les garanties de seguretat.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Ous: maneig i conservació

ARTICLE: Els sucres a la pastisseria

Com bé sabeu, dins el món de la pastisseria hi ha diversos elements elaborats bàsicament amb sucre (glucosa, almívar o sucre bany, dextrosa, fondant,etc…). Parlarem dels anomenats “punts” del sucre que dependràn de la temperatura d’ebullició a la que arriben aquests xarops.
Avui us detallaré com obtenir cada ún d’aquests elements, tot i que requereixen d’un bon interés per part de qui els vulgui fer i no caure en el desànim si no surt bé la primera vegada.
Però començarem de zero i definirem qué és el sucre?.
El sucre, també conegut com a sacarosa, és aquella substància extreta de la canya de sucre, suc de la remolatxa sucrera o d’altres vegetals amb sacarina.Durant molt de temps nomes es coneixia el sucre en estat de xarop però van ser els àrabs els que van inventar l’art de cristal.litzar el sucre.

EXTRACCIÓ DEL SUCRE
La font principal d’obtenció del sucre és la canya de sucre tot i que es pot obtenir aquesta substància en major o menor mesura en qualsevol vegetal.La canya de sucre conté la dolçor en la saba de la seva tija. Per extreure aquest suc s’ha de triturar la canya passant-la per uns rodets trituradors.Amb el suc extret i mitjançant un procés d’escalfament es purifica formant-se uns cristalls de color terrós, es passa ràpidament a una centrifugadora per separar el líquid dels vidres. Aquesta separació dóna com a resultat dues substàncies, d’una banda un granulat espès anomenat sucre brut i un líquid denominat melassa.La següent operació serà rentar i centrifugar per eliminar més impureses, donant com a resultat uns vidres menys terrós denominat sucre moreno.Un nou procés de rentat i filtrat ens dóna un resultat de cristalls de sucre més blancs.Aquests cristalls de sucre varien considerablement de grandària arribant el procés del refinat, és a dir, triturar aquests cristalls fins a obtenir el sucre tal com el coneixem. (Cristalls de sucre sensiblement iguals.)El següent procés és el del envasat: a granel, en paquets o bosses.
I quins tipus de sucre podem trobar avui en dia?

TIPUS DE SUCRES
– Sucre Cristal·litzat.
– Sucre Sèmola.
– Sucre Glace.
– Sucre Granulat.
– Sucre “Moreno”.
– Sucre Candi.
– Sucre Refinat.
– Sucre Glace Antiduresa.
– Sucre Glace Antihumitat.
– Sucre Vainilla.
– Sucre avainillat.

ALTRES SUCRES

GLUCOSA:
També coneguda com a Xarop de Glucosa. Té una densitat de 45 º Baumé.
És un xarop espès, viscós i transparent. Extret per la sacarificació del midó de certs vegetals, generalment del blat de moro. Jo l’he utilitzat molt per a fer torrons.

DEXTROSA:
També anomenat sucre de fruita. S’obté de diferents fruites i també es troba a la mel.La seva obtenció és similar a la de la glucosa. La dextrosa és molt menys dolça que el sucre de canya i s’utilitza especialment en la fabricació de productes dietètics, confiteria begudes i gelateria. A la pastisseria l’utilitzavem exclusivament per a decorar els tortells de reis o de St. Cristòfor.

SUCRE INVERTIT:
Barreja composta de parts iguals de glucosa i de levulosa produït pel desdoblament del sucre de canya per àcids o enzims i a una certa temperatura. Utilitzat per evitar la recristalització de pastes i masses i també per a la fabricació de bombons i mel artificial. La seva propietat principal és la de mantenir la humitat dels productes en els quals intervé.
Jo l’he arrivat a utilitzar en la fabricació de pa de pessic…i sobretot en gelats, per la seva propietat anticristalitzadora.

SUCRE DE LLET:
També conegut amb el nom de Lactosa (sucre que conté la llet). És un sucre doble compost de galactosa i glucosa. Es troba en la llet de tots els animals mamífers.S’obté del sèrum i del lactosèrum.Té un efecte laxant però és per què de vegades es digereix malament.

MEL:
Substància ensucrada elaborada de forma natural per les abelles amb el nèctar de les flors. Pot substituir en gran mesura al sucre que coneixem actualment.Conté una barreja d’algun dels sucres anteriors a més de sals minerals, àcids, enzims i substàncies proteiques. Es poden trobar diferents aromes en la mel, tot depèn del percentatge de nèctar. Perquè no perdi propietats, no ha de sobrepassar mai els 60 º C. Una curiositat: hi ha un tipus de mel artificial confeccionada amb sucre invertit, aroma i colorant.
Amb mel, per exemple, es couen les pomes per elaborar el Pastís de Barcelona, que un día d’aquests us faré.

PA AMB OLI I SUCRE:
Juasss !!!…no home no, que es conya !!!…però un respecte si, eh?

ALCOHOLS DE SUCRE

Sorbitol:
És el més conegut i emprat per a aliments dietètics.

Xylita (xilitol):
Utilitzat per bombons i xiclets.

TIPUS DE SUCRES
Sucre Cristal · litzat:
És el sucre més utilitzat i el més conegut més o menys refinat.
Sucre Sèmola:
Sucre cristal.litzat finament mòlt per a una millor dissolució.
Sucre Glace:
Sucre cristal.litzat extremadament mòlt mitjançant molinets especials o robot.
Sucre Granulat:
Sucre cristal.litzat amb diferents mides.(Fi, mitjà i gruixut)
Sucre Moré:
Sucre que prové d’una primera fase de rentat i centrifugat. Conté una petita part de melassa, sals minerals i nitrats.
Sucre Candi:
Grans pedres de sucre que s’obtenen per la recristalización del sucre. (Amb intervenció de la mà de l’home)
Sucre Refinat:
Sucre cristal.litzat brillant i blanc de major o menor grandària.
Sucre glace antiduresa:
Barreja de sucre glace i productes espessidors com midó, carbonat, silicat. No és apropiat per a totes les receptes.
Sucre Glace Antihumitat:
Barreja de sucre glace amb productes que no absorbeixen humitat. Utilitzat per a peces de pastisseria que hagin d’estar empolvorades en aparador o cambra de fred.
Sucre vainilla:
Barreja de sucre cristalitzat o glace amb un mínim d’un 10% de vainilla seca mòlta o beina de vainilla.Utilitzat només per aromatitzar.
Sucre avainillat:
Barreja de sucre cristalitzat o glace amb un mínim d’un 2% de vainilla seca o beina de vainilla.Utilitzat només per aromatitzar.
Sucre Moskva:
Barreja de sucre cristalitzat i regalèssia.Utilitzat per aromatitzar cremes, mousses, semifreds, salses.

DEFINICIÓ D’ALMÍVAR
Podem anomenar com almívar a una solució d’aigua i sucre que ha arribat al punt d’ebullició (101º C), obtenint d’aquesta forma un líquid dolç, més o menys concentrat i completament transparent.
La mesura en graus Baumé s’utilitza exclusivament per a mesurar xarops (aigua+sucre). Per tant, no s’utilitza un termòetre tradicional si no un “pesajarabes”. En qualsevol cas, sempre podem fer la traducció a graus centígrads, tal i com us mostro a continuació.

PUNTS DEL SUCRE
Aigua + sucre = 20 º C – 0 º Baumé
Almívar = 101 º C – 15 º a 25 º Baumé
Fil (Hebra) Fluixa = 104 º C – 31,5 º Baumé
Fil (Hebra) Mitjana = 106’5 º C – 32’5 º Baumé
Fil (Hebra) Fort = 108 º C – 33 a 35 º Baumé
Volant o Floreta = 112-115º a 112’5 º C – 37 º a 39 º Baumé
Bola Fluix = 121 º C – 39’5 º a 40’5 º Baumé
Bola Mitjana = 125 º C – 41 º Baumé
Bola Fort = 129 º C
Sucre Carmel Fluix o Tou = 141 º C
Sucre Caramel dur = 149 º C
Sucre Cremat (Flams, Salsa París) = 165 º C

DENSITAT DIRECTA
Podem obtenir l’anomenada “densitat directa” percentuant el sucre respecte a l’aigua de la següent manera:

1 Litre d’aigua 1 / 2 kg. sucre …………………15 º Baumé
1 Litre d’aigua 1 kg. sucre ……………………. 30 º Baumé

COMPROVACIÓ DELS PUNTS DEL SUCRE MITJANÇANTS ELS DITS (A MÀ):

Aquesta és la tècnica més utilitzada a les pastisseries de tota la vida: utilitzant les mans i l’escumadora.Com hem vist en el quadre anterior referent als punts del sucre, es pot comprovar la graduació d’aquest per mitjà de tres elements:1 – per mitjà de termòmetre centígrad (que normalment sí tenim a casa)2 – per mitjà de densímetre o pesajarabes (densímetre Baumé que normalment no tenim a casa)3 – per mitjà dels dits (polze i índex).Ens referirem en aquest apartat a l’últim ja que per als dos anteriors només haurem d’utilitzar l’estri apropiat.Per comprovar cada un dels punts l’operació serà gairebé la mateixa:
Almívar:
Vegeu la definició d’almívar.
HEBRA FLUIXA:
Amb ajuda dels dits polze i índex agafar una porció d’almívar i anar enlairant per a obtenir un filet molt fi que es trenqui amb facilitat.
HEBRA MITJANA:
Igual que l’anterior, només que aquest filet triga una mica més a trencar-se.
HEBRA FORT:
Agafar una porció d’almívar, amb els dits i anar enlairant fins a obtenir un filet que es manté i trenca amb dificultat.
VOLANT o Floreta:
Agafar una porció d’almívar per mitjà d’una escumadora escórrer lleugerament i bufar a través dels forats. S’han de formar bombolles o “pompes” com les del sabó. (Punt per fer el sucre fondant).
BOLA FLUIXA:
Disposar d’un recipient amb aigua freda o aigua amb gel. Introduir una cullereta en l’almívar i passar ràpidament a l’aigua freda. Intentar desenganxar el sucre de la cullera i formar una bola que sigui fàcil d’aixafar.
BOLA MITJANA:
Igual que el punt anterior, però la bola formada haurà de tenir més duresa.
BOLA FORT:
Igual que les dues anteriors presentant la bola formada molta dificultat al aixafar-se. (Quedant una bola compacta). Podeu fer el típic carbó de reis (sucre bolat).
SUCRE RUBIO:
En aquest punt comença a prendre color, per evaporació de l’aigua. Com el seu nom indica ha de tenir un aspecte entre groc i marró.
SUCRE CARAMEL:
En aquest punt haurà passat per diferents tonalitats de color, difícils d’explicar sobre el paper. És preferible treure el caramel amb un o dos punts menys de color, ja que encara fora del foc segueix prenent color. Podem tallar momentàniament l’ebullició disposant d’un recipient amb aigua freda (com si d’un bany-maria es tractés) on col.locarem el recipient del sucre
SUCRE CREMAT:
Mai ha d’arribar a aquest punt per utilitzar en pastisseria a menys que vulguem confeccionar salsa París.Per a la seva obtenció deixarem que agafi color i afegirem una mica d’aigua freda (fora del foc) tornant a posar a foc directe perquè es dissolgui. Un cop confeccionat deixar refredar i conservar en un recipient de vidre i tapat. La salsa París s’utilitza bàsicament per donar color a les diferents salses i cremes, tant de cuina com de pastisseria.

Espero que us hagi interesat aquesta informació.

Recepta extreta de “La Cuina de Sempre”

Origen: ARTICLE: Els sucres a la pastisseria

Els aliments processats i els seu impacte a la nostra dieta

El nostre equip, com ja sabeu, defensa la dieta saludable i, per això, recomana incloure tots el grups d’aliments als àpats diaris. Però, n’hi ha prou amb això perquè realment la nostra dieta sigui saludable de debò?

Els nutricionistes diuen que no. Consideren que també és molt important que els aliments que mengem tinguin com menys components  processats millor.

 La informació de les etiquetes dels aliments processats

Una porció d’aliment saludable, segons les recomanacions de l’Estratègia NAOS, no hauria de tenir un valor energètic superior a les 200 Kcal, i els nutrients que la componen s’haurien de distribuir de la manera següent:

  • El 35% hauria de procedir dels greixos (7,8 g) i només un 10% dels greixos saturats (2,2 g).
  • A més, no hi hauria d’haver àcids grassos trans, excepte, és clar, els que ja hi ha de manera natural.
  • Un 30% com a màxim de les calories hauria de ser sucre (15 g).
  • Quant a la sal, com a màxim, n’hi hauria d’haver 0,5 g (0,2 g de Na).

Dediquem, doncs, uns minuts a llegir les etiquetes dels productes processats que estan etiquetats com a saludables i que es presenten amb denominacions diverses: aliment light, baix en sucre o baix en greixos, i comprovem la informació que donen i com la donen.

Per exemple, un producte es pot etiquetar com a light perquè el seu valor energètic s’ha reduït un 30% respecte al de la seva versió “normal”. Però, molts cops aquests productes són més baixos en calories només perquè s’hi ha reduït un nutrient, cosa que fa que hi hagi menys hidrats de carboni, però que en canvi mantingui la mateixa quantitat de greixos.

Un altre exemple: un aliment processat s’etiqueta com a baix en greix perquè conté menys de 3 g de greix per cada 100 g de producte, però això vol dir també que el fabricant ha augmentat la quantitat de sucre per millorar-ne el gust. La denominació “aliment sense greixos”, només la pot tenir un producte que no superi els 0,5 g de greix per cada 100 g de producte. Quin és el guany, aleshores?

I què passa amb els aliments baixos en sucre? Els aliments amb l’etiqueta “baixos en sucres” no han de tenir més de 5 g de sucre per 100 g de producte i els etiquetats amb sense sucre no poden contenir-ne més de 0,5 g per cada 100 g.

Què vol dir sense sucres afegits? Que no s’hi ha afegit cap substància per fer-lo més dolç, però… l’aliment pot contenir sucres de forma natural i, si és així, l’etiqueta ha d’especificar-ho.

Amb aquesta informació ja podem veure que el fet que uns aliments siguin més baixos en un tipus de nutrient no vol dir que siguin més saludables, perquè molts cops els fabricants augmenten els altres nutrients perquè el seu producte tingui un gust més atractiu.

Per tot això, hem d’intentar fer servir més productes frescos i de mercat que productes processats. I el que és més important, hem de lligar els bons hàbits alimentaris amb l’activitat física i un bon descans.

Fonts:

https://diabetesmadrid.org/que-son-los-productos-light-que-significa-que-un-producto-sea-light/

https://www.directoalpaladar.com.mx/salud-y-nutricion/realmente-que-significa-que-una-etiqueta-diga-bajo-en-grasa-y-alto-contenido-de-fibra

http://www.lacocinadealimerka.com/web/index.php/nutricion/entendiendo-el-etiquetado-de-los-alimentos-sin-azucar-no-significa-light

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ICSALUDABLE

Origen: Els aliments processats i els seu impacte a la nostra dieta

Peix de temporada

Un dels conceptes que la globalització ens està fent perdre és el de “producte de temporada”. Excepte en alguns casos concrets com ara amb el bolets, estem acostumats a consumir el producte fresc durant tot l´any i ens oblidem que aquella fruita, aquella verdura o aquell peix tenen una temporada on la seva qualitat es optima i és quan s´ha de consumir.

Comencem a trobar normal, consumir maduixes, pèsols o carxofes durant tot l´any. Estem oblidant molt despresa en quina època de l´any es cullen aquets productes. Amb aquest afany de consumir “fora de temporada” l´únic que aconseguim és que ens arribi aquest producte de l´altre costat del món o bé que aquest no sigui fresc.

EL sonso té un pla de cogestió

Amb el peix i marisc passa exactament el mateix. Hi ha moments de l´any on el seu consum és òptim per la seva abundància o per la qualitat de la seva carn. Hi ha espècies, com ara les garoines, que estan madures pel seu consum en una època determinada. Hi ha peixos, com la dorada o el llobarro, que s´apropen a aigües litorals per fressar en una època de l´any. En alguns cassos com ara amb els lloritos o el sonso que tenen uns períodes de veda, i en conseqüència no es poden capturar.

Des de finals d´estiu i durant tota la tardor és temps del calamar de potera. La veda del llorito acaba el 31 d´agost. El sonso es comença agafar a la primavera. Les dorades i els llobarros tenen el seus màxims als mesos de novembre i desembre. Les sardines són més riques en àcids omega-3 al llarg de la primavera i l´estiu, que és quan estan en els seu punt òptim pel seu consum. L’hivern és l´època de les garoines,…

Els colors dels lloritos prenen aires tropicals

La tonyina se sol capturar quan emprenen les rutes de tornada durant la tardor. En aquest cas però, s´ha perdut aquesta estacionalitat per diverses raons. L´escalfament global està fent desplaçar les migracions d´aquest peix i en conseqüència les seves captures. A més, en aquest cas, les quotes per a la captura d´aquesta espècie a Catalunya les té pràcticament una única empresa i el que fa amb els exemplars capturats és engreixar-los de manera artificial fins que tenen la mida òptima i són introduïdes als mercats de consum en funció de l´oferta i la demanda.

El peix de temporada té un calendari que coincideix amb el dels pescadors artesanals. Aquests canviaven l´ormeig de pesca en funció de l´espècie que es volia agafar segons l´època de l´any. En la mesura que la pesca artesanal va desapareixent també ho està fent el peix de temporada.

La sardina es pesca ” a caixes”

El consum de peix de temporada permet diversificar el consum i distribuir la pressió pesquera focalitzada vers unes poques espècies. A més, amb aquesta decisió estem consumint producte de proximitat i estem col•laborant en mantenir l´activitat ancestral dels nostres pescadors artesanals. Un percentatge elevadíssim dels consumidors de peix només ho fan d´unes poques espècies (lluç, rap, llenguado o sardina).

Tenim assumit que tot el peix que hi ha als taulells de les peixateries és fresc, però, si volem consumir durant tot l´any calamar, per exemple, hem d´estar disposats a que bona part de l´any consumirem aquesta espècie congelada o en semiconserva. A més, només el 15 % del peix que es consumeix a Catalunya és de pesca de proximitat. Això però és una altre històriademar.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Peix de temporada

Tomàquets de varietats antigues 2014

Aquest any a l’hort hi tenim plantades més de 1500 tomaqueres de 12 varietats diferents.

Us presentem la primera fornada de tomaqueres que han començat a produïr. Ara per ara estem collint 5 varietats diferents:

Tomàquet Llarg:

Origen: L’Espunyola, Berguedà.

Origen de la llavor: Les Refardes.

Fruit d’amanir, allargat, plè, carnós, amb poques llavors i molt dolç. Bona conservació i alt rendiment. Resisteix bé els primers freds. Planta de gran desenvolupament vegetatiu, tot i que té una aparença d’estar “pansida”.

Tomàquet Rosa ple de l’Etern:

Origen: Etern Verdaguer, Nova de Lloartet, Llinars del Vallès.

Origen de la llavor: Hort del Rave Negre

Varietat excel·lent, en qualitat agronòmica i organolèptica. Fa uns fruits plens, carnosos, d’un color rosat preciós, pell fina i sabor espectacular.

Tomàquet Cor de Bou:

Origen de la llavor: Llavors Orientals

Fruit gros, ple, rosat i carnós. La planta es mostra escanyolida, però la seva producció és bastant elevada.

Tomàquet Montserrat:

Origen de la llavor: Llavors orientals

Fruit gros, de color rosat i bastant buit. La planta és bastant productiva i té bon desenvolupament vegetatiu.

Tomàquet Pometa:

Origen de la llavor: Llavors orientals

Fruit arrodonit, molt ple i carnós. Color vermell intens i d’un sabor exquisit. Alt rendiment.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EL RAVE NEGRE

Origen: Tomàquets de varietats antigues 2014