Arxiu d'etiquetes: ARTICLE

Deslliura’t del que no és necessari

Depurar és netejar interiorment el nostre cos i eliminar substàncies que s’acumulen en l’organisme. Aquesta neteja interior també ens pot ajuda a netejar la ment. Mitjançant la depuració podem millorar el rendiment intel·lectual, les digestions, l’estat de la pell, dormir millor, etc.

En situacions de malalties musculars i articulars, depurar és una pràctica imprescindible. Però hi ha una sèrie de símptomes com la llengua pastosa, el mal alè, patir al·lèrgies, retenció de líquid, sobrepès o obesitat, tenir migranyes, insomni i notar la pell i les mucoses seques que ens poden indicar que és un bon moment per plantejar depurar el cos i així, regular l’organisme.

En depurar volem activar tots els sistemes de neteja del cos, tenint en compte que el fetge, els ronyons, els pulmons i la pell són els principals sistemes depuratius. Però el més important és seguir unes pautes depuratives dia a dia i començar al més aviat possible.

Primer de tot, estimula la teva curiositat i fixa’t en el cos: si estàs cansat, si tens dolors musculars i si quan t’aixeques al matí tens sensació de no haver descasat prou. Has identificat alguns dels símptomes que hem mencionat?

Rutines depuratives:

  • Beure aigua. 2 litres al dia: infusions, batuts, liquats, etc.
  • Els aliments de difícil digestió com el blat els podem reduir. I substituir-los per altres cereals.
  • Reduir l’excés de sucres d’absorció ràpida: sucre de taula, llaminadures, galetes ensucrades, etc.
  • Reduir els aliments rics en greixos: embotits, formatges, mantega, brioixeria, etc.
  • Reduir l’alcohol i substàncies excitants com el cafè i el te.
  • Augmentar la quantitat de verdures, fruita i llegums en la dieta.
  • Fer 5 àpats al dia i anar a dormir amb la digestió feta. Prendre un sopar lleuger 2 hores abans d’anar a dormir.
  • La sauna ens pot ajudar a reduir els tòxics del cos. No es recomana a aquelles persones que pateixin problemes de pressió.
  • La practica d’exercici físic regular, millor si és fa a l’aire lliure.

Hi ha plantes medicinals que ens poden ajudar en el procés de depuració com el Boldo, que té propietat depuratives a nivell del fetge i la Cua de Cavall té un potent efecte diürètic.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Deslliura’t del que no és necessari

Les verdures i els colors

Aquesta imatge us ajudarà a identificar els colors de les verdures i les fruites

Les verdures són aliments imprecindibles i molt importants en la nostra dieta diària. Cal consumir-ne entre 150-200gr dues vegades al dia, és a dir, un plat d’ amanida, un tomàquet, 2 pastanagues…. Aquestes quantitats equivaldrien a 1 ració. Cal també que una d’ aquestes racions sigui crua i assegurar així l’ ingesta de les vitamines i minerals.

Les verdures no són avorrides, es poden cuinar de moltes formes, no només bullida com molta gent pot pensar. Per exemple, a la planxa, al wok, al forn, al microones, a la papillota i de tant en tant arrebossades.

Consells per cuinar les verdures:

  • No tallar- les molt petites ni deixar-les molta estona en remull perquè en els dos casos hi ha una pèrdua de nutrients.
  • Procurar cuinar-les amb pell, poca aigua i l’ olla tapada.
  • Quant menys temps es cuinin menys nutrients es perdran.
  • Es pot utilitzar el líquid de cocció per elaborar altres plata com sopes, salses…

Són molts els nutrients que ens aporten però bàsicament parlem de vitamines, minerals i la fibra.

Des de Mentnutricional us volem ensenyar algunes de les propietats nutricionals que poden tenir les verdures i les fruites segons el seu color:

Color blanc: riques en fotoquímics i potassi. T’ajudaran a prevenir la diabetis, ha disminuir el colesterol i la pressió sanguina.

On ho trobem: ceba, all, coliflor, porros..

Color taronja/groc: rics en betacarotè, vitamina C, potassi… Ajuden a tenir una bona visió, a cicatritzar ferides, a millorar l’estat de la pell i el sistema immunitari.

On ho trobem: pastanaga, carbassa, pebrot…

Color vermell: aporten licopè i antociants que milloraran la salut dels sistema cardiovascular i urinari, disminuiran el risc de càncer com el de pròstata o de mama…

On ho trobem: tomàquet, pebrot,

Color verd: rics en antioxidants, potassi, vitamines C, K i àcid fòlic. Els seu consum ens ajudarà a netejar l’ organisme i aporten grans beneficis per la salut hepàtica.

On ho trobem:enciam, carxofa, carabassó, bròquil, espàrrec, espinacs, bledes, cogombre….

Color violeta: conté antioxidants i fitoquímics. Ajuden a reduir alguns càncers, tenir una bona salut del sistema urinari, combatre l’envelliment…

On ho trobem:albergínies, col llombarda, remolatxa….

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Les verdures i els colors

El marinat: per donar un toc diferent a la carn de pollastre

El marinat és un procés molt antic i que es fa en cultures molt diferents de tot el món. Bàsicament consisteix en posar la carn tallada a trossos més o menys petits amb una barreja d’oli o altre greix amb llimona, vinagre, vi o altres líquids i, sobretot una barreja d’espècies característiques. En alguns llocs hi poden afegir també iogurt o altres ingredients. El pollastre o el gall dindi s’han de mantenir en aquesta barreja un mínim temps a fi que els ingredients s’integrin bé amb la carn i puguin ser absorbits i per tant presents en la carn un cop cuinada. No és convenient que el recipient on es fa el marinat sigui metàl•lic per tal d’evitar gustos estranys. Finalment, recordar que és important que durant el temps que la carn estigui macerant estigui a la nevera.Restaurant Madrid 1

Els condiments aporten diferents aromes i sabors, també modifiquen el color fent-lo més atractiu visualment. Un altre efecte molt important del marinat és que afavoreix l’estovament del producte final, millora la seva melositat.

Els canvis a nivell nutricional respecte la carn crua es deuen, entre altres a la incorporació dels ingredients del marinat en la composició de la carn. En general, els valors energètics del pollastre marinat són superiors als de la carn de pollastre original per la incorporació dels greixos del líquid de maceració, però aquest increment dependrà de si el marinat és bàsicament aquos o té un alt percentatge de greixos. L’aportació de vitamines i minerals varia poc si bé hi ha un certa dilució ja que el marinat incrementa la retenció d’aigua en el muscle.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: El marinat: per donar un toc diferent a la carn de pollastre

Raons per menjar pollastre

Sabeu que el pollastre i el gall dindi, a més de bons, són saludables?

Sabeu que una ració d’aquestes carns aporta entre el 40 i el 50% de les quantitats diàries recomanades de proteïna?

Sabeu que tenen un alt contingut d’algunes vitamines -niacina, àcid pantotènic, B2, B6 i B12- i minerals -seleni, fòsfor, ferro, zinc-?

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Raons per menjar pollastre

Índex glucèmic

L’índex glucèmic és un indicador que ens mostra la velocitat a la que es digereixen i s’assimilen els sucres que contenen els aliments. Per calcular-lo s’analitzen els nivells de glucosa en sang en diferents intervals de temps desprès d’ingerir 50g de l’aliment que es vol estudiar. S’ha de menjar en dejú ja que els nutrients que contenen els aliments, la barreja que hi pugui haver dins l’estómac o la fibra poden alterar la velocitat d’absorció.

Són millors els aliments amb baix o alt índex glucèmic? Per saber-ho estudiem què li implica al nostre cos una pujada de sucre en sang:

Al augmentar els nivells de glucosa en sang el cos segrega la hormona insulina que s’encarrega de repartir la glucosa a les cèl·lules perquè aquestes l’aprofitin com a font d’energia. Quan hi ha més sucre del que les cèl·lules poden aprofitar, l’excés es transforma en greix i s’emmagatzema en el teixit adipós. Posteriorment al pic d’insulina en sang es produeix una descens d’aquesta i quan aquestes pujades i baixades són continuades poden aparèixer problemes de salut i alteracions metabòliques que afavoreixin a malalties com la diabetis i l’obesitat.

Segurament haureu notat que al prendre un aliment molt dolç com les begudes de cola, teniu més energia i us sentiu més actius. Aquesta sensació només durarà unes hores… un cop no hi hagi sucre en sang apareix la sensació de cansament i fatiga. Això es deu a una baixada de sucre en sang. Novament necessitarem energia i, si tornem a decantar-nos per aliments amb alt índex glucèmic, tornarem a entrar a la roda: energia – cansament. A través de la dieta hem d’intentar que el ritme d’absorció dels sucres sigui lent i continuat, evitant aquestes pujades i baixades. Buscarem aliments amb baix índex glucèmic i combinar els plats amb aliments rics en fibra que alenteixin l’absorció dels nutrients.

Adjuntem un web on podeu trobar una taula d’índex glucèmic de certs aliments. Des de mentnutricional preferim donar-vos quatre pistes per poder identificar, de forma general, els aliments que tenen alt índex glucèmic i un parell de pautes per reduir la velocitat d’absorció de sucre d’aquests. Recorda que no hi ha cap aliment prohibit (si no és que pateixes una patologia) únicament has de saber com i quan menjar-lo.

Aliments amb elevat índex glucèmic:

  • Aquells aliments que contenen hidrats de carboni o sucres i concretament els de tipus simple com el sucre de taula, la mel, la lactosa (llet) etc. Aliments proteics com carns, peixos i ous tenen un índex glucèmic baix.
  • Les fruites que contenen menys fibra són les que tenen un índex glucèmic més elevat. Com més madures també serà més elevat. Els sucs, al no contenir fibra, també tenen un índex glucèmic més elevat.
  • De cara els cereals com més refinats (pasta blanca, arròs blanc, farines blanques, etc.) més elevat índex glucèmic tindran. Pel que fa la patata és un aliment amb un índex glucèmic molt elevat.

Per reduir l’índex glucèmic:
Combina tots els plats amb aliments rics en fibra com les verdures i al menjar fruita opta sempre per menjar la pell i/o tota la peça sencera abans que el suc o combinar-ho amb un iogurt o un grapat de fruits secs. Tingués en compte els cereals integrals (pa, pasta, arròs, etc.) i habitua’t a menjar-los.
Fes coccions suaus, com més al dente sigui l’aliment més tardaran els nutrients en absorbir-se.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Índex glucèmic

Es confirmen els efectes anti-envelliment del vi negre

Una nova investigació demostra les propietats del resveratrol, una substància present en el raïm i el vi negres

La publicació mèdica Cell Metabolism ha publicat un estudi , signat per John M. Denu en que per primer cop es comprenen els mecanismes de l’efecte anti-envelliment del *resveratrol, una substància química present a la pell del raïm negre i, per tant, al vi negre.

Es diu freqüentment que el resveratrol té efectes anti-envelliment, però faltava entendre els mecanismes involucrats per anar més enllà del simple “conte de velles”. Hi ha tractaments contra malalties com l’Alzheimer que es podrien beneficiar d’aquest descobriment.

Comprendre com funciona el resveratrol augmentaria les possibilitats de l’elaboració d’un fàrmac anti-envelliment, encara que la majoria de la gent probablement preferiria destapar el suro d’una ampolla de vi, més que no pas un flascó de píndoles.

En estudis anteriors s’havia demostrat que els ratolins que no tenen el gen de la longevitat conegut com SIRT1, no semblen posar de manifest els beneficis del resveratrol.

En aquest estudi, s’estableix per primer cop una clara relació químico-genètica entre el gen SIRT1 i el resveratrol, proporcionant grans evidències que l’SIRT1 és fonamental per al resveratrol per estimular la biogènesi mitocondrial.

*Resveratrol indueix la biogènesi mitocondrial i protegeix contra el deteriorament metabòlic, però si hi ha la SIRT1 aquests beneficis és objecte de debat. Per eludir els defectes en el desenvolupament de la línia germinal SIRT1 knockouts, hem desenvolupat un sistema induïble que permet que tot el cos supressió de SIRT1 en ratolins adults. Els ratolins tractats amb una dosi moderada de resveratrol van mostrar augment de la biogènesi i funció mitocondrials, l’activació de AMPK, i l’augment dels nivells de NAD + en el múscul esquelètic, mentre que SIRT1 knockouts mostra cap d’aquests beneficis. Un ratolí que sobre-expressa SIRT1 imitat aquests efectes. Una alta dosi de resveratrol AMPK activat d’una manera independent de la SIRT1, el que demostra que la dosificació resveratrol és un factor crític. És important destacar que, en ambdues dosis de resveratrol cap millora en la funció mitocondrial es van observar en animals que no tenen SIRT1. En conjunt, aquestes dades indiquen que SIRT1 juga un paper essencial en la capacitat de les dosis moderades de resveratrol per estimular l’AMPK i millorar la funció mitocondrial tant in vitro com in vivo.

Els mecanismes moleculars subjacents als beneficis del resveratrol segueixen sent enigmàtic i controvertit. En aquest número de Cell Metabolism. Establir una clara químic-genètic connexió entre SIRT1 i el resveratrol, proporcionant una forta evidència que SIRT1 és fonamental per al resveratrol per estimular la biogènesi mitocondrial i un interruptor cap a les fibres musculars oxidatives.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Es confirmen els efectes anti-envelliment del vi negre

Menjar quan es té gana

L’ansietat, el nerviosisme o les preocupacions que ens poden causar les tensions a la feina i les relacions personals, influeixen en la conducta alimentària. Piquem entre hores, ens saltem àpats i moltes vegades mengem sense tenir gana.

La sensació de gana és una senyal del nostre cos, que ens informa que està preparat per realitzar una digestió correcte dels aliments i així poder aprofitar tots els seus nutrients.

Si es menja sense gana provocarem un malestar, males digestions, gasos etc. A més a més, es produeixen toxines i s’afavoreix a l’augment de pes.

Us recomanem que manteniu un ordre i un horari en els vostres àpats. Adapteu-lo a les vostres necessitats i situacions personals. Aquestes són algunes recomanacions que us poden ajudar i que convé que porteu a la pràctica:

  • “Esmorzar com un rei, menjar com un príncep i sopar com un captaire”. Els consells bàsics són fer un esmorzar complet (si ho necessites fes un esmorzar a mig matí) i un sopar lleuger i de fàcil digestió.
  • No saltar-se cap àpat. Esmorza cada matí.
  • Sopar dues hores abans d’anar a dormir. Asseguraràs fer una bona digestió.
  • Fer els àpats sempre a la mateixa hora. Acostumaràs el cos als nous horaris i t’ajudarà a controlar la gana.
  • Dedica temps a menjar. Mastega bé els aliments, un mínim de 40 vegades ens ajudarà a disminuir la sensació de gana i no menjar més del que necessitem. S’haurien d’evitar les distraccions i menja amb bona companyia.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Menjar quan es té gana

CONSELL: Temps de cocció de les verdures

Moltes vegades ens toca coure verdures i tenim dubtes de quan de temps les hem de tenir bullint.
Doncs és més important del que pensem.
Desprès passa el que passa…i es que les pastanagues o la patata està dura…els pèsols es desfan…i els espinacs han perdut totes les vitamines…etc…etc..
A mi m’ha passat això (i encara em passa) i per aquest motiu vull adjuntar aquesta guia ràpida amb la cocció de les principals verdures de casa nostra.
Penseu que és una cocció convencional, es a dir, ni al vapor ni amb olla exprés.
També passa que moltes vegades, si hem de bullir diverses verdures no sabem quina posar primer i quina desprès, a que no?
També depèn de com les talleu, si les feu a trossets petits o les feu senceres.
L’experiència us donarà el coneixement necessari, està clar.
“De mica en mica…s’omple la pica”, deien els meus pares i avis.
En qualsevol cas, aquesta és una guia orientativa ja que l’estat de la verdura i l’època de l’any també n’alteren molt el resultat.
Haureu d’estar atents a la textura, sabor i color de les verdures en coccions excessivament llargues.
Si les voleu utilitzar com a guarnició d’altres plats us recomano deixar-les una mica “al dente” i refredar-les amb aigua i gel per tallar de sobte la cocció i conservar el color. Reserveu-les ben tapades a la nevera.
No cal dir que el temps de cocció dependrà també de la mida de la peça i del tall.
No es el mateix la mongeta tendre prima….que la més ample.
Espero que aquesta taula us sigui d’utilitat….ja que a mi em fa molt servei.

Recepta extreta de “La Cuina de Sempre”

Origen: CONSELL: Temps de cocció de les verdures

El julivert

És una planta cultivada en horts o testos, prefereix llocs frescos i lleugerament humits. Es troba en zones temperades. Creix en substrats ben abonats, horts, jardins, pels voltants de camins, murs i zones rocoses. És una planta originària de Grècia i l’illa de Sardenya que també es troba en el Mediterrani oriental, Nord d’Àfrica i Sud-Oest d’Àsia. Actualment es cultiva arreu del món però sobretot en molts llocs d’Europa. Creix espontàniament en zones fresques al costat de parets i roques. Als Països Catalans apareix com a subespontània al voltant de les cases de pagès i molt sovint entre les roques de les parets fetes de pedra seca.

Nom cientific: julivert (Petroselinum crispum) és una planta de la família Apiàcia, també anomenada família Umbel·lífera. De les dues varietats de julivert, la de fulles arrissades (Apium petroselinum) és més decorativa però amb un gust menys intens. És un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània. Normalment se’n consumeixen les fulles però també es pot menjar l’arrel…

Planta perenne aromàtica de 20cm fins un metre d’alçada de la família de les Umbeliferas. (l’alçada dependrà del lloc i la terra on creix).

Les fulles de julivert es recullen quan es necessiten tallant tot el pecíol intentant no fer malbé la tija principal. El creixement és molt ràpid, i així doncs, fa nous talls i pecíols de seguida. Les fulles es poden usar fresques o congelades. També existeixen seques però aquestes perden part del seu aroma.

No es recomanable tenir el julivert en remull perquè la vitamina C és soluble i es pot perdre. Al netejar-lo, sobretot si està pansit, és millor fer-ho amb aigua calenta perquè després es tritura millor.

Les arrels recollides a la tardor poden guardar-se a pots de vidre quan siguin seques.

Però sabíeu que?

El julivert és una planta amb unes propietats nutricionals més que interessants ja que el julivert conté quantitats rellevants de vitamines i minerals, així com d’altres substàncies no nutritives però beneficioses per a l’organisme humà com flavonoides i oli essencial ric en apiol i miristicina. Aporta provitamina A o beta carotè, vitamina C i vitamina E en quantitats importants. En menor mesura el julivert conté també vitamines del grup B, com la B1 i B2.

Altres propietats del julivert: el julivert és una font abundant de calci, fòsfor, potassi i sofre i en menor proporció de ferro, magnesi o zinc.

El julivert és també una bona font d’àcid fòlic i de lisina, l’aminoàcid limitant de la major part dels cereals.

El Julivert és conegut com el millor tractament per netejar els ronyons i és natural.

Amb el temps la sal s’acumula al nostre cos i necessita un tractament de neteja, i … Com podem desfer-nos d’això?

Agafeu un grapat de julivert, renteu-lo, talleu-lo en trossos petits i poseu-los en una olla, afegiu-hi 1 litre d’aigua, bullir uns deu minuts, deixeu refredar, coleu-lo i ho poseu a una ampolla neta i col·loqueu-lo a la nevera.

Si preneu un got *diàriament veureu que tota la sal i el verí acumulat, comença a eliminar-se del ronyó en orinar.

La millor forma de menjar el julivert és cru ja que si ho escalfem disminueixen les quantitats d’algunes vitamines presents. Es pot afegir cru a l’amanida o els plats i fins i tot és un ingredient fonamental del tabule.

Propietats i elements nutritius del julivert:

• És un potent antioxidant: rejoveneix la pell.

• Conté betacarotè.

• Ric en minerals com calci, fòsfor, ferro i sofre.

• Ric en clorofil·la: combat el mal alè, ajuda a depurar el cos de toxines i el greix excessiu.

• Ric en vitamina C: prevé el càncer, els problemes cardíacs, les cataractes, infeccions i ajuda a enfortir el sistema immune.

• Per ser ric en calci, és molt adequat en dietes per combatre i prevenir l’osteoporosi i durant la menopausa.

• És afrodisíac: augmenta la producció d’estrògens, especialment útil per incrementar el desitj sexual, (prendre un got abans de fer l’acte).

• És diürètic: ajuda a eliminar líquids en forma natural i molt útil per evitar la formació de càlculs i pedres del ronyo.

Per aquesta qualitat s’utilitza en dietes per tractar hipertensió i per a la salut dels ronyons.

• El seu alt contingut en vitamines i minerals el fa ideal per combatre i prevenir anèmia, anorèxia, debilitat general, fatiga, cansament físic i mental.

• Contra espasmes intestinals, (una cullerada petita de llavors per tassa d’aigua, dues vegades al dia).

• Útil contra les úlceres.

• Per combatre els polls dels cabells.

• El mal alè (halitosi) es pot combatre mastegant unes fulles de julivert.

• La ingestió en fresc afavoreix la digestió i contribueix a expulsar les flatulències i obre la gana.

• Per picades d’insectes: Puces, mosquits, paparres, etc.: Matxuqueu les fulles i fregueu amb una gasa el suc damunt la picada, deixeu la gasa damunt la picada una mitja hora.

• Alleugereix les irritacions del ulls cansats: Espremeu la planta tendra i apliqueu amb una gasa un mica de suc damunt els ulls.

• Per cops, hematomes o morats, una barreja del suc de julivert amb oli d’oliva damunt la zona afectada ho millorarà moltíssim.

• Relaxant: una infusió d’un parell de litres d’aigua amb 50g de llavors en l’aigua del bany, produirà un notable efecte relaxant al nostre cos.

• Infusions de tres tasses diàries: s’usa en casos de tos, refredats, bronquitis, trastorns menstruals, nerviosisme, reumatisme, flatulències, cistitis, edemes, còlics intestinals i com a galactagog.

• Anestèsic: apliqueu una cataplasma amb el suc diluït en alcohol damunt on faci el dolor.

• Antisèptic: és eficaç per la pell, ungles i peus, ajuda a eliminar les toxines del tabac en el cabell.

• Com a condiment menjat fresc és ideal per donar sabor a moltíssims plats i receptes, sopes, verdures, amanides, carns, etc. és perfecte per afegir a les llegums per fer-les menys flatulentes.

• Del julivert s’extreu un líquid oliós anomenat apiol i s’usa contra les febres intermitents i les neuràlgies.

– També cal tenir en compte que és *TOXIC, per tant cal prendre en les dosis correctes, en dosis elevades pot produir uns efectes contraris als desitjats.

– En dosis elevades produeix intoxicació al fetge, diarrees, vòmits i alteració del ritme cardíac.

– No donar a ocells ni aus de corral.

– Els olis essencials del julivert no són recomanables a dones en període de gestació o lactància, a causa del seu efecte úter-estimulant i les seves propietats abortives, i tampoc en casos d’hipotensió arterial o insuficiència renal. A més, està contraindicat en persones amb malalties neurològiques com epilèpsia, Malaltia de Parkinson, etc.

Dites populars:

El julivert com més s’hi fa més s’hi perd: es refereix al fet que el conreu d’aquesta planta té la competència de l’abundància les plantes silvestres de julivert i potser al fet que les llavors poden tardar un mes en germinar.

X s’assembla al julivert (X és el nom d’una persona): significa ser xafarder, referit al fet que el julivert que era, antigament, la espècia més usada en la cuina i pràcticament a tot arreu.

Et creixerà julivert en les orelles: el julivert és una planta que creix fàcilment a tot arreu inclús en condicions dures. Aquesta dita era usada de pares a fills quan no es volien rentar les orelles.

Curiositats:

Una Planta i Herba protectora

Una herba tan popular com el julivert ha originat diverses supersticions tant de signe positiu com negatiu, en considerar-se un símbol de mort però també de resurrecció. Les bruixes utilitzaven lavatives vaginals de julivert per provocar l’avortament.

El julivert es va considerar una herba misteriosa perquè les seves llavors triguen un temps a germinar.

Per contrarestar els efectes malèvols del julivert es recomanava sembrar en dijous sant i oferir una mica de julivert a Sant Pancraç, màrtir cristià sota Dioclecià, perquè atragués la riquesa. El costum d’oferir julivert a Sant Pancraç perdura encara i no és estrany veure en alguns comerços al sant amb una branqueta de julivert.

A l’antiga Roma els gladiadors, abans de baixar a l’arena, es col·locaven una branqueta de julivert presa del cinturó convençuts que aquesta herba propiciava la força i l’astúcia.

En l’Antiga Grècia el julivert estava considerat com una planta sagrada que simbolitzava el triomf i la resurrecció. Portats per aquesta creença, els grecs adornaven les tombes amb corones de julivert.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: El julivert

Gent Gran

Seguir una dieta saludable al llarg de la vida és bàsic per a mantenir una bona qualitat de vida. Mai és tard per modificar alguns hàbits. Aquest és un petit resum dels punts bàsics d’una dieta saludable per a la gent gran:

Fer 5 àpats al dia. Generalment la gent gran té poca gana i ràpidament es queden tips. En aquests casos és important repartir bé els àpats al llarg del dia, fer-los poc voluminosos (si cal, fer plat únic) i que siguin rics en nutrients.

L’oli d’oliva és un aliment ideal per a la gent gran, ens ajuda a enriquir els plats: és una bona font de greixos saludables i vitamina E i aporta una bona quantitat de calories (en el cas de persones amb baix pes, és perfecte). Un bon raig d’oli d’oliva verge en cada àpat és imprescindible.

Si has de controlar el pes hauràs de controlar-ne la quantitat però 2 cullerades soperes les has de prendre cada dia.

Aigua. Quan ens anem fent grans perdem la capacitat d’identificar si tenim set o no. És important beure 1 litre i mig de líquid al dia. Si és el cas, i no tens mai sensació de set, obliga’t a veure un mínim de 4 gots d’aigua al dia. Millor separats dels àpats, per no allargar la digestió i evita prendre’n al vespre per no haver d’aixecar-te a mitja nit per anar al lavabo.

La verdura i la fruita són aliments amb un alt contingut d’aigua, recordeu d’incloure’n cada dia en els àpats.

Els aliments rics en proteïnes com la carn i el peix, en certes edats, es fan una mica carregosos de menjar. No s’haurien d’eliminar de la dieta, ja que són una bona font de nutrients. Però, pel que fa a la carn podem fer servir diferents coccions i maneres de cuinar-la perquè sigui més desitjable: coccions sucoses, mandonguilles, hamburgueses, etc. i evitar les preparacions culinàries en que quedi més seca, com ara a la planxa. El peix és un aliment molt adequat per a la gent gran ja que és de més fàcil digestió que la carn i una bona font de proteïnes. Caldria menjar dos cops a la setmana peix blau (salmó, sardines, orada, bonítol, tonyina, etc.) per l’aportació de greixos saludables.

Els ous són aliments rics en proteïnes i una bona opció per els sopars ràpids. Es recomana no prendre més de 3-4 ous a la setmana.

Els llegums són una font de proteïna vegetal i també poden ser un bon recurs. Un bon plat únic de llegum com llenties amb xoriço o cigrons amb verdures i arròs, és molt complet. Generalment aconsellem menjar-ne per dinar ja que poden provocar gasos.

Tant les vitamines com els minerals són essencials pel nostre cos. És molt important afegir verdura o hortalisses tant en el dinar com en el sopar i menjar 2 peces de fruita al dia.

La gent gran és molt fan del iogurt i les dues peces de fruita al vespre, però no són una bona opció. Tot i que tant el iogurt com la fruita són recomanables, no és bo prendre-ho tot al vespre. La fruita és una font de vitamines, fibra i sucre d’absorció ràpida. Això vol dir que el sucre de la fruita, la fructosa, passa ràpidament a la sang provocant una pujada dels nivells de sucre en sang. Si no es crema aquesta energia en forma de sucre, s’acumularà i és formarà greix. La diabetis tipus II és molt freqüent en aquestes edats i pujades de sucre com la que ens produeix el fet de menjar dues peces de fruita i un iogurt no són convenients.

La fibra. Tal i com es comenta en l’apartat anterior, les pujades de sucre en la sang no són saludables. La fibra ens ajuda a disminuir la velocitat d’absorció dels nutrients, entre ells el sucre i afavoreix un bon trànsit intestinal. Els llegums, les verdures i hortalisses, fruita i fruits secs són una bona font de fibra.

Si teniu oportunitat comenteu aquests quatre consells als familiars i amics que creieu que els pugui ser útil i penseu que el millor és començar des d’ara.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Gent Gran