Arxiu d'etiquetes: ARTICLE

L’ou, ingredient fonamental a la nostra cuina

Parlarem avui de la utilització de l’ou a la cuina, no com a plat principal sinó com un element necessari o facilitar en la preparació d’altres plats.

Aquest paper de l’ou li ve donat per tot un seguit de propietats funcionals que li donen aquestes diferents propietats, no només a les cuines dels restaurants, sinó també, i principalment, a les nostres, les cuines domèstiques.

En primer lloc parlem de les propietats adhesives de l’ou que permeten que fer l’arrebossat, enfarinat de croquetes, carns, peixos, etc. L’ou és el que permet que la farina, el pa ratllat o altres (fruita seca,…) quedin adherits al component principal permetent la seva manipulació i manteniment de la seva forma.

El muntar les clares a punt de neu és un treball que si es fa manualment és dur, però el resultat ens permet esponjar masses de suflés, coques, pastissos, etc. Estem parlant de la qualitat escumant de les clares d’ou.

El donar brillantor no és potser una qualitat molt sofisticada, però ens serveix per millorar l’aspecte d’empanades, dolços, galetes. L’ou batut s’escampa amb l’ajuda d’un pinzell per la superfície i li dóna un aspecte brillant molt apetitós.

La darrera propietat de la qual parlarem avui és la coagulant gràcies a la qual podem fer flams, púdings, crema catalana, etc. Pel seu efecte aglutinador s’utilitza en quiches, pastissos de carn o peix, mandonguilles, etc.

Per saber-ne més podeu anar a la publicació del Instituto de Estudios del Huevo El Libro del Huevo.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: L’ou, ingredient fonamental a la nostra cuina

Anuncis

Tots són pops

Els pops són cefalòpodes de vuit braços de la mateixa mida amb ventoses en tota la seva extensió. Presenten una boca (ràdula) molt potent en forma de “bec de lloro”. No tenen cap resta d´esquelet intern. Se’ls considera animals força intel·ligents, el seu sistema nerviós és bastant complex. Quan se senten amenaçats poden expulsar un núvol de tinta que els ajuda a escapar del seu depredador. Són animals bastant territorials. Tenen els sexes separats i la femella té cura dels ous. En general són espècies carnívores que s´alimenten d´altres mol·luscs, crustacis i petits peixos.

El Pop Roquer és el més apreciat de tots. Es pesca artesanalment i també de manera semi industrial

A nivell gastronòmic són força apreciats malgrat que tenen la carn bastant dura i per això, s´han de colpejar o bé congelar per a fer-los comestibles. Inclouen diverses espècies malgrat que a Catalunya se’n pesquen i se’n comercialitzen bàsicament quatre de diferents: pop roquer (Octopus vulgaris), pop blanc (Eledone cirrosa), pop mesquer (Eledone moschata) i polpa (Octopus macropus).

Pop roquer: De cos robust amb petites berrugues especialment a la part superior del cap. El cos és de tonalitats sorrenques o vermelloses que es mimetitza amb l´entorn. Els seus tentacles tenen dues fileres de ventoses. És una espècie solitària molt territorial que viu sobre fons rocosos de profunditat variable, aprofita les escletxes i els forats com a cau per a protegir-se dels depredadors. Caçador molt actiu, mossega a les presses i els injecta un verí que els paralitza. Es reprodueixen de març a setembre molt a prop de la costa. Es pesquen de manera artesanal amb nanses i amb cadups, malgrat que també s’agafen amb arts d´arrossegament. A la costa central catalana les poblacions de pop roquer han pràcticament desaparegut a conseqüència de la pressió pesquera.

La forta demanada i els seu elevat consum fa que bona part del pop que es consumeix al nostre país provingui de caladors internacionals, especialment d’Àfrica i d’Àsia. També es comercialitzen com a pop el Calamar de Humboldt (Dosidicus gigas), una espècie de molt menys valor que es fa passar per pop sobretot en conserves i en congelats i productes elaborats.

El Pop Blanc i el Pop Mesquer tenen una sola filera de ventoses als seus braços

Pop blanc: Aquesta espècie presenta una sola filera de ventoses en els seus braços. Cos de color bru amb la superfície més llissa que el pop roquer. Viu en fons fangosos i es reprodueix entre gener i maig. Té un elevat interès comercial en especial els exemplars juvenils que es comercialitzen amb el nom de popet. El popet es captura amb petites barques d´arrossegament (“arrastrillos”) que utilitzen una mantellina per fer més petit el diàmetre de la malla de l´art. Es tracta d´una activitat gens selectiva i del tot irrespectuosa amb el medi.

Pop mesquer: Espècie semblant al pop blanc. El seu nom es deu a que fa una olor a mesc molt característica. Viu sobre fons de sorra i de fang. Es reprodueix de febrer al maig. Es el pop menys cotitzat de tots.

Polpa o Popa: És l´espècie de pop més estranya a les llotges catalanes. Només freqüent a les llotges de Tarragona. Les potes de la popa són molt llargues i amb moltes berrugues a la part superior del cos. És el pop que té la carn més dura.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Tots són pops

Verdures d’hivern

La verdura és un del aliments primordials a la dieta per tenir una correcta alimentació.

Beneficis de la verdura

  • Ajuden a hidratar l’organisme i son diürètiques pel seu alt contingut d’aigua
  • Tenen poques calories perquè no contenen greixos ni proteïnes i tenen pocs sucres
  • Ajuden a regular el trànsit intestinal pel seu alt contingut de fibra
  • Son font de vitamina A, C i folats
  • El seu contingut en sodi és baix pel que son aptes en dietes hiposòdiques
  • Son riques en potassi
  • Contenen ferro

Les verdures d’hivern son la carbassa, els espinacs, les bledes, les carxofes, l’escarola, l’endívia, el cardo, la borratja. I tota la família de les crucíferes com son el bròquil, la coliflor, les cols de Brussel·les i la col

Avui us hem volgut portar una recepta de collita pròpia amb verdura d’hivern, esperem que us agradi!

Espinacs amb xampinyons i gambes

Ingredients:

  • 300 grams d’espinacs frescos (bossa d’espinacs envasats frescos)
  • 200 grams de xampinyons laminats
  • 200 grams de gambes cuites congelades
  • 4 ó 5 grans d’all
  • 50 cl d’oli d’oliva
  • 50 grams de formatge parmesà

Preparació:

  1. Rentem els espinacs i els reservem. Posem l’oli a escalfar a una olla més aviat plana.
  2. Tallem a lamines molt primes els grans d’all i els posem a l’olla quan veiem que l’oli estigui calent.
  3. Quan veiem que comencen a daurar-se aboquem els xampinyons.
  4. En el moment que veiem que comencen a estar cuits afegim les gambes.
  5. I quan tots el ingredients comencen a estar llestos posem els espinacs, tot remenant fins que baixen el volum.
  6. Els deixem coure uns 10 minuts i ja els tindrem llestos per posar al plat.
  7. El toc final el farem rallant per sobre el formatge parmesà en làmines fines.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ICSALUDABLE

Origen: Verdures d’hivern

Ous amb codi: ous sans, segurs i de gallines amb benestar

Recentment ha tingut gran ressó als mitjans de comunicació la decisió d’una cadena de la gran distribució de no vendre ous de gallines en gàbia de forma immediata.

Independentment de decisions comercials o de campanyes de grups animalistes, des de la Federació Avícola Catalana, podem assegurar que tots els sistemes del model europeu de producció d’ous garanteixen la salut i el benestar animal de les nostres gallines!!

Recuperem una entrevista de la directora de la FAC Anna Toda, que ens explica que vol dir el codi imprès a l’ou i aclareix molts dubtes que pot tenir el consumidor. L’entrevista es va fer l’estiu del 2016 al programa Ben Trobats de la Xarxa dins el marc de la campanya que aleshores es feia “L’ou d’etiqueta”. Si bé la campanya va acabar, els missatges continuen sent vigents.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Ous amb codi: ous sans, segurs i de gallines amb benestar

Avui cuinem. Formes de cuinar el pollastre i el gall dindi.

Comencem avui una sèrie dedicada a conèixer les diferents formes de cuinat de les carns de pollastre i gall dindi i els seus efectes sobre les característiques nutritives d’aquests aliments.

El cuinat dels aliments és un procés que transforma físicament i químicament el seu aspecte, textura, composició i valor nutritiu, per acció de la calor a fi de millorar les seves característiques organolèptiques i el seu estat higiènic-sanitari.

Aquesta aplicació de calor pot modificar les propietats nutricionals dels aliments, degut a que alguns nutrients són inestables en front les altes temperatures, el que no és dolent per si mateix, com veurem més endavant.

Aquestes modificacions dependran principalment de varis factors com són el tipus de cocció (tipus de calor aplicat), la intensitat del tractament tèrmic (temperatura i temps), la mida de la peça que es cuina, l’addició d’altres ingredients i la composició de la carn d’aviram que estiguem cuinant.
Tot això fa que l’estudi de la composició de la carn de pollastre i gall dindi després del cuinat sigui molt difícil, tant al comparar carn cuita amb carn crua com al comparar diferents mètodes de cocció.

En entrades posteriors anirem parlem dels tipus de cocció més utilitzats a nivell domèstic i modificacions dels diferents nutrients.
Parlarem de la cocció per aplicació de calor humit (el bullit, al vapor, en olla a pressió i estofat). I també per aplicació de calor sec (a la planxa, a la brasa, al forn, al microones, fregit i reescalfat).

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Avui cuinem. Formes de cuinar el pollastre i el gall dindi.

Aus i carn d’aviram, les millors opcions per un gener lleuger

Sembla que el pas del temps no vingui determinat pels mesos, estacions o altres situacions naturals. Més bé sembla que vingui donat per tòpics que any rera any es van repetint: l’operació biquini a finals de primavera, la tornada al cole al setembre, el bon nadal i bon any nou, i ara toca “la cuesta de enero” i la desintoxicació dels excessos de les festes.

Nosaltres no som, ni pretenem ser metges, nutricionistes o dietistes. Som productors de carn d’aviram i d’ous i coneixem, no només com fer aquests productes, sinó també les seves característiques nutritives i culinàries. Per aquest motiu, volem compartir amb vosaltres la sort de tenir al nostre abast uns productes, ous i carn d’aviram, produïts molt a prop de casa nostra, d’altíssima qualitat nutritiva, amb una versatilitat increïble pel que fa a formes de preparació. Estem molt a prop del consumidor per donar resposta als seus gustos, preferències i necessitats: ous blancs o rossos, de diverses mides, en envasos amb diferents unitats i de diferents formes de cria. Pel que fa a la carn d’aviram, el pollastre és el més conegut, però atreviu-vos amb el gall dindi, les guatlles, els picantons, els ànecs, etc

Sigui el que sigui, tindreu a la vostra taula un aliment de caràcter eminentment proteic, la proteïna del qual és d’altíssima qualitat, poc calòric i amb un munt de vitamines i minerals necessaris en qualsevol dieta equilibrada. Si voleu “portar-vos bé” un temps, tant la carn d’aviram com els ous en plats amb poc greix, en amanides, caldos, truites, etc. són una molt bona opció.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Aus i carn d’aviram, les millors opcions per un gener lleuger

Temps de barbacoes

Amb l’ arribada del bon temps, les reunions familars i amb amics arriben les barbacoes!

Normalment s’ associa com a ingredient principal la carn sobretot aquelles carns més greixses tipus costelles, botifarres, xoriç… Però cal saber que no són els únics aliments que es poden cuinar amb aquesta tècnica. Els peixos, les verdures i hortalisses són també molt recomanats.

Però com cal cuinar aquests productes?

Cal un control de la temperatura:
Per les carns el més adient és que no passi de 90 ºC, siguent 80 ºC la temperatura òptima. Això es por fer amb termòmetre de forn. En quan al peix la temperatura hauria de ser d’ uns 70 ºC. Si es reseca vol dir que s’ ha cuinat a massa temperatura.

-Cal tenir en compte la cadena de fred. Els aliments hauran de mantenir-se refrigerats fins a l’ hora de cuinar-los sobretot, perquè a l’ estiu que és quan més barbacoes es duen a terme, hi ha majors temperatures i això repercuteix en els aliments i la nostra salut.

-Convé no utilitzar els mateixos utensilis per la carn crua que per la cuita ja que es pot produir contaminació creuada, una de les causes més comuns de toxiinfeccions alimentaries.

-Moltes vegades es deixa que, per exemple, la carn, estigui aprop de la barbacoa mentre espera el seu torn. Però, EP! Cal vigilar, ja que aquesta es començarà a cuinar indirectament en condicions no òptimes.

-Si la cocció no es realitza correctament, és a dir, si el foc evapora fum o si les flames van cap al aliment quedant aquest carbonitzat, pot contenir substàncies tòxiques i perjudicials i tòxiques per la salut anomenades hidrocarburs aromàtics que afavoreixen a patir càncer.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Temps de barbacoes

Precuinats

Vivim en un món en el que les presses i el poc temps per cuinar és una situació inevitable. Moltes vegades o bé perquè no agrada cuinar o bé perquè no es té temps acabem optant per plats cuinats i que poden preparar en pocs minuts i trobar amb facilitat al supermercat.

En l’article d’avui volem mostrar-vos els avantatges i els inconvenients del seu consum perquè, així vosaltres podeu decidir quina és la millor opció.

Avantatges:

  • Són ràpids i fàcils de preparar.
  • Gran oferta al mercat, fins i tot precuinats de qualitat.
  • No embrutes quasi cap utensili a la cuina.
  • Es conserven llargues temporades al congelador.
  • Preus assequibles.

Desavantatges:

  • La majoria contenen un valor energètic molt elevat.
  • Per una bona conservació se li afegeixen molts additius. Ja siguin conservants, colorants, aromatitzants, antioxidants…
  • Perd el sabor de l’ aliment en si, degut a l’ aport extremat en sal i condiments.
  • Contenen baix valor nutricional i sobretot grans dosis de greix saturat, greix molt perjudicial per la salut.
  • No tota la informació nutricional es troba detallada.

I ara, tu què tries?!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Precuinats

El pa nostre de cada dia

Hola!

Avui tornaré a parlar de pa. El dissabte passat ho varem fer amb la Trini Gilbert al Suplement de Catalunya Ràdio, amb l’Adam Martin, avui us en faig cinc cèntims des d’aquí.

Com ja sabeu el pa és el pilar de la nostra alimentació, ric en hidrats de carboni, que són font d’energia, proteïnes, vitamines, minerals, fibra i una quantitat molt baixa de greixos.

Per altra banda ja sabeu també que una dieta equilibrada ha de contenir entre el 50%i el 60% d’hidrats de carboni i el pa ens en proporciona en abundància. Una persona adulta sana pot incloure tranquil·lament entre 200 i 250 grs en la seva alimentació diària.

Pel que fa els tipus de pa us recomano els pans ecològics: fets amb farines de qualitat, sal marina, aigua i massa mare. Us en destaco els següents:

– Pa de farina de blat integral: Ric en fibra (8,5%). Porta més vitamines (grup B, sobretot) i minerals que el pa blanc que provénen de les capes externes del gra de blat.

– Pa de farina de sègol, pa negre. Molt ric en fibra (11,5%). Molt recomanable per qui pateix restrenyiment.

– Pa de farina d’espelta. Fet amb una varietat antiga de blat, més ric en proteïnes, vitamines, potassi, magnesi i zinc. Causa menys al·lèrgies perquè es una varietat més ancestral de blat.

– Pa de farina de kamut. Varietat ancestral del blat. Ric en vitamina E amb alt poder antioxidant.

– Pa de farina blat de moro. Apte per celíacs. No porta gluten.

– Pa sense sal. Recomanat a aquelles persones que han de controlar la ingesta de sal. Persones amb hipertensió i problemes cardiovasculars

Sempre recomano el consum de pa amb un contingut important de fibra -recordem que el pa blanc també en porta un 3,5%- pels beneficis d’aquesta sobre la salut, entre els quals:

– Regulació del trànsit intestinal. Important per a les persones amb restrenyiment.

– Disminució de l’absorció de greixos (entre els quals el colesterol). Important per a les persones amb malalties cardiovasculars

– Enlentiment de l’absorció dels hidrats de carboni a nivell del budell i per tant l’alliberament d’insulina en sang és més minso. Això és important per a les persones amb diabetis

– Efecte saciant. La ingesta de pa ric en fibra fa que no mengem tanta quantitat d’altres aliments, això es interessant per a les persones que volen mantenir a ratlla el pes.

De si el pa engreixa o no engreixa i de si fa el cul gros o no, sóc rotundament clara. El pa tan sols porta unes 250 Kcal per 100 grs, respecte del pa integral varia poques Kcal.

El pa és tan bon aliment com la pasta, l’arròs, les patates i el fet que engreixi o no, depen del balanç energètic del cos, de si el que consumim ho gastem o no. Moltes vegades deixem de menjar-ne i el substituïm per altres aliments amb continguts alts de sucres i greixos que són molt més calòrics i nutricionalemnt més pobres. Moltes dietes per aprimar-se inclouen fins a 100 grs de pa.

Com mengem el pa:

Amb tomàquet i un raig d’oli d’oliva. A part de les propietats del pa, tenim les vitamines del tomàquet,el licopè i el poder antioxidant de l’oli.

Amb oli d’oliva i xocolata. Per aportar una nota dolça al berenar dels nens. No dubteu a l’hora de donar-los pa integral o amb un contingut important de fibra.

Amb gall dindi, pernil. En combinar-lo amb un aliment ric en proteïnes augmentem la sensació de sacietat. Recomanable a l’hora d’esmorzar.

– Torrat amb all i oli.

El podeu incloure a tots els àpats que feu durant el dia, això si trieu un pa gustós i de qualitat. Reforceu-lo a l’hora d’esmorzar.

Bon profit!!!!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EL PLAER DE MENJAR BÉ I SA

Origen: El pa nostre de cada dia

Morralets: sèpies menudes

Hi ha un grup d’espècies molt semblants a la sèpia però de talla molt més petita. Popularment es coneixen amb el nom de morralets, orelluts, sepietes o sepioles. A la mediterrània hi ha diverses espècies que pertanyen majoritàriament als gèneres Sepiola i Sepietta. L’espècie més comuna és Sepiola rondeleti, malgrat que també hi ha altres set espècies: Sepiola affinis, Sepiola robusta, Sepietta oweniana, Rossia caroli, Heteroteuthis dispar, Rondeletiola minor, Rossia macrosoma. S. robusta i S. afinis, són a més, espècies endèmiques de la mediterrània. La distinció entre les diverses espècies es fa sobretot a partir de l’estructura dels braços hectocòtils.

Aquestes sípies menudes no solen fer més de 5 cm de longitud, excepte Rossia macrossoma que pot arribar al doble de mida. Tenen els ulls grossos, el cos pla, curt, robust i amb el mantell en forma de dues aletes molt desenvolupades i arrodonides a banda i banda del cos. Això fa que en certs indrets també se’ls anomeni orelluts. Com les sèpies, presenten vuit braços amb ventoses i dos tentacles més llargs que li serveixen per capturar les seves preses. En els mascles, els dos braços dorsals s´han transformat en hectocòtils amb funció copuladora. La seva coloració és marronosa molt críptica, i com a estratègia protectora poden canviar la seva textura de la seva pell.

Especies més freqüents de morralet a la mar catalana: 1 Rossia caroli, 2 Rossia macrosoma 3 Sepiola rodeleti i 4 Sepietta oweniana. Dibuix Jordi Corbera INPC

El morralets són espècies carnívores que s’alimenten de petits crustacis i peixos que capturen amb els seus tentacles. De la mateixa forma que les sèpies posseeixen una boca amb una mandíbula molt potent anomenada “bec de lloro” que els permet mossegar amb força.

Viuen en hàbitats litorals i se´ls pot trobar fins als 450 m de profunditat. Normalment està associat a fons sorrencs i als alguers. És una espècie d´hàbits nocturns. Les femelles ponen la posta entre el Març i Novembre i els ous estan protegits en una massa gelatinosa. A diferència de les sèpies, els morralets tenen desenvolupament directe, és a dir, sense estadis larvaris. La fecundació té lloc quan els mascles porten els espermatòfors a l´interior de la femella a través dels braços hectocòtils.

Es pesquen sobretot amb l´art de bou.

Els morralets tenen un elevat interés culinari. Foto: La cuina de sempre

Els morralets són comestibles i molt apreciats gastronòmicament. S´acostumen a coure saltejats, en la seva tinta, en arrossos o bé fregits amb ceba, en aquest darrer cas, es solen cuinar amb el nom de “popets”, malgrat que el veritable popet (Eledone cirrosa) és una altre espècie. En alguns casos també es serveixen fregits en la seva tinta sota el nom de xipirons. En tots aquests casos les orelles el delataran.

L’espècie més comuna, Sepiola rondeleti deu el seu nom al metge i naturalista francès Guillaume Rondelet (1507-1566). La seva trajectòria està plena de contribucions a la biologia marina de la mediterrània. Entre les seves obres cal destacar “Libri de Piscibus Marinis” (1554) que conte la descripció de 250 espècies i les seves il•lustracions i “L´Histoire Entiere des Poissons” (1558). Això però és una altre històriademar.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Morralets: sèpies menudes