Arxiu d'etiquetes: ARTICLE

La cervesa, apta per a la gent gran

El consum moderat de cervesa entre les persones grans no ha de presentar cap diferència respecte el consum de la resta d’adults, excepte si existeixen contradiccions mèdiques.

Un estudi avala la seva contribució dietètica, així ho afirma el manual “Cervesa, hidratació i gent gran”, elaborat pel professor Jesús Román Martínez, president del comitè científic de la Societat Espanyola de Dietètica i Ciències de l’Alimentació.

Aquesta beguda aporta al nostre organisme més de 2.000 elements amb un especial interès nutritiu, com vitamines del grup B (especialment àcid fòlic), fibra i minerals (silici, potassi i magnesi). El 92% de la cervesa és aigua, per tant contribueix en evitar la deshidratació. Per altra banda, el fet de que la cervesa pugui prevenir malalties cardiovasculars, neurodegeneratives o relacionades amb els óssos, també situa a aquesta beguda fermentada com a una bona opció per la gent gran.

La gent gran és especialment sensible a la deshidratació. Segons Martínez, “les persones grans sense patologies mèdiques que consumeixen cervesa de forma moderada disfruten d’una beguda amb un sabor que recorda la joventut i els allunya de la monotonia, per tant, incloure aquest tipus de begudes a la dieta és un atractiu addicional. La cervesa inclou nutrients i líquids fonamentals pel bon funcionament de l’organisme”. Aquest consum es refereix sempre a persones sanes en quantitats moderades (una o dos unitats per a dones i dos o tres per a homes) i, preferiblement acompanyada d’aliments.

El consum diari d’aigua és imprescindible per a la vida i les necessitats de consumir-la s’han calculat de manera que per cada kg. de pes s’han de beure 30/35ml d’aigua cada dia. Això vol dir que una persona gran amb un pes d’uns 70kg, necessita ingerir en condicions normals aproximadament uns 2.100/2.450ml d’aigua diaris.

“Aquest consum d’aigua a vegades resulta difícil, ja que les persones grans tenen una menor percepció de la set, per tan la cervesa, pel seu sabor, pot ser una opció vàlida que pot contribuir a prevenir la deshidratació d’aquestes persones”, indica el professor Jesús Romàn Martínez. Els més grans són especialment sensibles a la deshidratació, que pot provocar hospitalitzacions d’urgència i inclòs la mort.

Per una altra banda, la cervesa és una de les principals fonts d’aportació de silici a la nostre dieta, un mineral que sembla interaccionar amb l’alumini, metal neurotòxic que es relaciona amb l’Alzheimer, demència i altres desordres neurodegeneratius.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: La cervesa, apta per a la gent gran

Dieta saludable: 7 raons per les quals menjar pollastre

Per si encara teniu dubtes sobre el perquè us recomanem la carn de pollastre com part indispensable de la vostra dieta saludable us donen ara 7 raons que us acabaran de convèncer:

  1. És una magnífica font proteica, tant pels alts nivells de proteïna que conté com per la seva qualitat. D’acords amb els criteris que mesuren la qualitat de la proteïna d’un aliment, la de pollastre té la màxima puntuació ja que en la seva composició no hi ha cap aminoàcid deficitari.
  2. L’aportació de greix és molt baix, de 3 a 5 g per ració. La seva composició és també molt favorable amb una clara presència d’àcids grassos insaturats per davant dels saturats.
  3. El consum de carn de pollastre està recomanat en dietes cardioprotectores.
  4. És un aliment molt aconsellable per a incloure’l a la dieta de la gent gran ja que cobreix les seves necessitats d’ingesta proteica d’alta qualitat i, al mateix temps és una molt bona font de vitamines i minerals.
  5. També en dietes hipocalòriques i per al control del pes corporal és un bon aliment degut a que no té hidrats de carboni, gairebé no té greix i té un alt nivell de proteïna, minerals i vitamines per ració.
  6. En nens i adolescents l’aportació de minerals, en especial seleni, fòsfor i cinc , respecte les necessitats diàries és molt interessant.
  7. La carn de pollastre té un alt nivell de vitamines com la niacina, àcid pantotènic, vitamines B6 i B12.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Dieta saludable: 7 raons per les quals menjar pollastre

Els ous, uns bons companys del pollastre i altres carns d’aviram

Avui dedicarem aquest espai a parlar d’un altre producte company dels nostres pollastres. Parlarem dels ous, que és un aliment que comparteix algunes característiques nutritives amb la carn d’aviram. No només són aliment d’origen animal i del mateix tipus d’animal, aus, sinó que són aliments fonamentalment proteics i amb una proteïna de molt alta qualitat, això vol dir que tenen tots els aminoàcids essencials, que el cos humà no pot produir. També comparteixen que són aliments molt digestibles i per tant molt aptes per gent gran i nens. En cap dels dos els carbohidrats tenen un paper destacat en la seva composició.

També comparteixen el fet d’haver estat font de desinformacions i falsos mites que durant temps els han donat mala fama. Avui, afortunadament, han recuperat el seu lloc en una dieta saludable i els falsos mites han anat desapareixen.

Malgrat això dels ous encara es fan sovint dues preguntes que estan relacionades. La primera és sobre si menjar ous incrementa el nivell de colesterol en sang i la segons sobre quants ous es poden menjar a la setmana. La resposta és que hi ha multitud d’estudis científics i mèdics internacionals que han evidenciat que els consum d’ous, en persones sanes, no provoca cap increment en el risc de malalties cardiovasculars. Les recomanacions de consum són d’un ou al dia dins d’una dieta sana i equilibrada.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Els ous, uns bons companys del pollastre i altres carns d’aviram

L’olfacte

L’olfacte juntament amb el gust dels aliments ens permet identificar el sabor d’aquests. L’olfacte determina, en gran part, el sabor de l’aliment. Proveu de menjar un aliment amb el nas tapat i al cap d’una estona, torneu a fer-ho però amb sense tapar-vos el nas. Veureu la diferència que hi ha…

Els aliments alliberen molècules volàtils que estimulen les cèl·lules sensorials del nas, la boca i la gola. Mentre que el sentit del gust ens permet identificar 4 gustos (dolç, amarg, salat i agre), el sentit de l’olfacte permet identificar milers d’olfactes.

A través de l’olfacte podem distingir també les característiques de l’aliment abans de consumir-lo. Aquest és un sistema de superviència al permetre identificar aliments que no estan en bon estat abans de posar-nos-els a la boca. També desencadena la segregació dels sucs digestius com la salivació, per això és habitual que caigui la baba al olorar aliments que agradin molt.

A Catalunya és va fer un estudi estadístic sobre el sentit de l’olfacte en la població catalana (OLFATCAT). Aquest posa de manifest que:

  • 1 de cada 5 persones pateix certs nivells de disfunció olfactòria.
  • Les dones, de mateix grup d’edat que els homes, obtenen millors resultats que ells en les proves olfactòries.
  • Fins els 40 anys s’observa un increment del reconeixement i identificació d’olfactes. Fet que mostra que l’olfacte és un procés d’aprenentatge i es pot educar.
  • A partir dels 60 anys el sentit de l’olfacte es redueix.

Per altra banda es diu de l’olfacte que és el sentit més emotiu. Els canals olfactius es comuniquen directament amb regions cerebrals que provoquen respostes emocionals com la de la memòria o el llenguatge. Determinades olors provoquen un efecte concret i modifiquen l’estat d’ànim. Podem enllaçar l’olor característic d’uns macarrons acabats de gratinar amb l’àvia i que aquesta relació ens generi un estat de felicitat o nostàlgia. Aquesta relació es ben coneguda per les marques comercials que posen en pràctica el Neuromarketing. Un concepte que pretén jugar amb la relació entre els sentits i les reaccions cerebrals. Amb la intenció de generar sensacions de benestar es determinen colors, músiques o olors per crear interès en un producte determinat. Forns, pastisseries, botigues de roba, etc. desprenen olors característiques al voltant i dins els seus establiments per augmentar la clientela i es que s’ha vist que poden augmentar fins a un 40% les seves vendes.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: L’olfacte

Baixar de pes

Us presentem 10 consells que us poden ajudar assolir el vostre objectiu:

  1. Mengeu sempre 5 cops al dia: esmorzar – mig matí – dinar – berenar i sopar, de forma relaxada: asseguts a taula i mastegant bé els aliments.
  2. Mengeu en cada àpat, dinar i sopar una bona ració de verdures o hortalisses.
  3. Mengeu fruita durant el dia i eviteu menjar-ne als vespres.
  4. Els sopars han de ser lleugers. Que les verdures i les hortalisses siguin els aliments principals i les racions de pasta, arròs, pa, etc. siguin reduïdes.
  5. Augmenteu la fibra de la dieta mitjançant el consum de verdures i hortalisses, fruita i cereals integrals (pa, pasta, arròs, cereals d’esmorzar, etc.)
  6. Reduïu el consum de formatges, embotits i patés. Si en mengeu que siguin baixos en greix (formatges frescos, gall dindi o pernil dolç). També podeu optar per patés vegetals.
  7. Reduïu el consum de carn, sobretot la que conté més greix: la de porc o la de xai. Opteu per carn magre com la de pollastre, gall d’indi i conill. També pel consum de llegums i peix blanc.
  8. Prepareu plats amb coccions de fàcil digestió (vapor, bullits, planxa, microones, forn sense greix, etc.).
  9. Elimineu els refrescos i els sucs industrials de la dieta. L’aigua és la millor beguda.
  10. Reduïu el consum d’alcohol: eviteu els combinats i opteu per una copa de vi o una cervesa.

Aquests 10 consells posats en pràctica i acompanyats d’exercici físic és la millor manera de reduir pes de forma saludable i efectiva.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Baixar de pes

Què és la Seguretat Alimentària?

Volem parlar del que anomenem Seguretat Alimentària, què és un aliment segur?

La carn de pollastre i de gall dindi formen part d’un complex sistema anomenat cadena alimentària, que va des del productor o granger d’aquestes aus fins el consumidor. Totes, absolutament totes, les parts d’aquesta cadena tenen una responsabilitat a fi que la carn que consumim tingui les característiques d’innocuïtat necessàries. Hi ha normatives que així ho regulen i les administracions públiques ho controlen de forma permanent. Ara bé, també la llei diu de forma clara i contundent que la responsabilitat de qualsevol problema que aparegui és de l’empresa o part de la cadena on s’ha produït.

La complexitat del tema no ens ha de fer perdre de vista 4 idees claus:

  1. Els aliments posats a disposició de la societat han de ser segurs, aquesta característica ens permet dir que allò que no és segur no és un aliment.
  2. Mai el nivell de seguretat alimentària a la Unió Europea ha estat tan elevat.
  3. El risc zero no existeix, ara bé, el que és important és que existeixen els mecanismes de detecció ràpida dels riscos.
  4. Totes les parts de la cadena estan totalment compromeses i implicades amb la seguretat alimentària, no només perquè així ho obliguen les normatives, sinó perquè el posar aliments segurs a l’abast dels consumidors és la seva raó de ser.

No hem parlat gaire o gens de la carn protagonista d’aquest blog, però ens ha semblat oportú plasmar com des del granger, amb l’assessorament de veterinaris i tècnics, fins que el comprador troba aquella peça o safata amb les parts de l’aviram que vol hi ha tot un món de professionals que conformen una xarxa que vetlla per a que aquests productes siguin segurs, sans i saludables.

Bon profit!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Què és la Seguretat Alimentària?

El secret de beure un got d’aigua tèbia als matins

Saps que segons la medicina tradicional de la Xina és recomanable beure un got d’aigua tèbia/calenta tots els matins? Pues sí, fer això per costum els matins t’ajudarà a preparar el organisme abans de començar la jornada. Es tracta que t’ajudarà a depurar el teu organisme i a facilitar les digestions dels aliments que consumeixen durant tot el dia.

A més, beure aigua prepara el cos des de dins, igual que quan fas un bany d’aigua calenta per relaxar-se i sentir-te millor. Un aspecte important de prendre un got d’aigua tèbia al matí és que, segons diferents investigacions, un cop que el teu organisme rep el líquid, començaria un procés d’adequar l’aigua a la temperatura del teu cos, per a això el teu metabolisme hauria d’accelerar-se.

Alguns dels principals beneficis de beure aigua tèbia al matí:

Millora la teva digestió.

Beure aigua tèbia t’ajudarà a depurar l’estómac i els intestins, preparant-lo per rebre aliments, fer la digestió correctament i absorbir els nutrients dels que prové. Combat l’acidesa d’estómac i les digestions pesades. Així mateix, consumir abundant aigua col·laboraria en el processament del menjar en aquest sistema, la qual cosa evitaria problemes com el restrenyiment.

Elimina toxines i protegeix l’organisme.

L’aigua calenta és un perfecte depuratiu per l’organisme, t’ajudarà a eliminar toxines del cos, fent que ets sentis millor. Per quan estiguis malalt es recomana que prenguis per exemple, un got d’aigua tèbia/calenta amb llimona i mel. L’aigua calenta t’ajudarà a combatre millor qualsevol refredat o infecció. Consumir aigua calenta al matí podria ajudar a millorar els símptomes de la constipació i millorar el buidatge dels intestins.

T’ajudarà a aprimar-te i a cremar grassa.

Beure aigua tèbia pot ajudar-te a baixar de pes i ho aconseguiràs més fàcilment combinant-ho amb una dieta equilibrada i exercici físic. Si elimines les toxines del teu cos, depuraràs el teu organisme i afavoreixes la digestió, ajudaràs al teu cos a aprimar-te més fàcilment. També ajudarà el metabolisme i afavoreix la crema de les grasses.

Preveu el envelliment prematur.

Al mateix temps que elimines les toxines del teu cos, hidrates i cuides la pell, ajudant al cos que regeneri millor les cèl·lules. El fet de beure aigua tèbia/calenta cada matí augmentarà l’elasticitat de la pell.

Millora la circulació sanguínia.

Al beure aigua tèbia/calenta ajudes al organisme i els dipòsits de grassa del cos, millorant d’aquesta forma la circulació sanguínia. La eliminació de toxines afavoreix la circulació en tots els sentits. Encara que moltes persones ho ignoren, el mal de cap pot ocórrer arran de la deshidratació. Fins i tot, aquest factor està associat amb episodis de migranya.

Com s’ha vist beure aigua tèbia/calenta (que no cremi) durant els matins o fins i tot durant el dia té més beneficis dels que probablement et puguis imaginar. Ja ho fan els xinesos des de segles amb els seus tes, sopes calentes, etc, i mira que be es conserven.

No hi ha per què prendre l’aigua sola, pots afegir una mica de llimona sobre tot al matí, o beure diversos tes al dia amb aigua calenta. Es creu a més que quan consumim abundant aigua al llarg del dia, aquesta ajudaria a funcionar al nostre tracte digestiu, la qual cosa es traduiria en una millor absorció de nutrients.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: El secret de beure un got d’aigua tèbia als matins

L’arròs integral

Vols tenir energia de primera qualitat per afrontar exàmens, o dies excepcionals de feina?
Menja arròs integral. Vols abordar nous projectes i fer un canvi de vida?
Menja arròs integral.

Sí, sembla un cereal humil i d’estar per casa, però les seves propietats nutricionals i terapèutiques són impressionants. Tampoc us penseu que fa miracles… però Déu n’hi do. Diu l’Enciclopèdia Catalana que l’arròs (Oryza sativa) és una planta herbàcia anual de tija en canya, erecta… La definició continua, naturalment, però a efectes pràctics tot això no té cap importància: el que realment ens importa és que l’arròs integral és segurament un dels cereals clau per aquells que estigueu interessats en menjar de forma saludable.

Propietats nutricionals

D’entrada, l’ortodòxia: l’arròs integral, que es cultiva a la Xina des fa uns 7.000 anys i que és el segon cereal més consumit al món després del blat, és una fantàstica font d’energia: aporta hidrats de carboni complexos, que proporcionen glucosa a l’organisme de manera força ràpida i sostinguda en el temps, mantenint així els nivells de sucre a la sang constants. Això, que pot semblar una ximpleria, és una qualitat bàsica d’aquest cereal, fonamental pels diabètics. Durant molts anys aquest ha estat un tema controvertit, perquè s’ha considerat que els hidrats de carboni en general i els cereals en concret, provocaven desequilibris en el nivell de sucre. I tenien raó, perquè els estudis es feien amb hidrats simples com el sucre blanc, i amb cereals refinats com l’arròs blanc, d’escàs valor nutricional. Però els últims estudis han arribat a la conclusió que els hidrats de carboni complexos i ens especial l’arròs integral produeixen aquest efecte beneficiós que explicàvem.

Dit això: l’arròs integral també proporciona vitamines (sobretot del grup B: B1, B2, B6 i vitamina E), greixos (que ningú s’espanti: greixos saludables i, per tant, indispensables), proteïnes i minerals, en especial potassi, fòsfor i magnesi i en menor mesura calci, sodi i seleni. I, per cert, els celíacs se’l poden menjar sense problemes perquè no conté gluten.

Efectes sobre l’organisme

Fins aquí, com deia, la part més ortodoxa. Però hi ha més. Com sabem, un aliment és més que la suma dels seus nutrients: d’aquest plus en diem energia vital o bioenergia, que és la qualitat intrínseca d’un aliment. Tots els grans tenen la capacitat de ser plantes i aquest potencial amaga enormes beneficis per la nostra salut i pel nostre equilibri energètic, que són, en definitiva, dues cares de la mateixa moneda. Des d’aquest punt de vista, l’arròs integral és un cereal molt equilibrat, cosa que ens permet consumir-lo de forma habitual.

Les seves propietats són inesgotables i farem una pinzellada de les més bàsiques: aporta energia, harmonitza i regula l’organisme, construeix teixits i té un efecte positiu sobre el sistema digestiu, en especial l’intestí gruixut. També enforteix el pàncrees i la melsa, expulsa toxines i es pot fer servir en casos de diarrea, nàusees i per combatre els efectes de la diabetis. També és beneficiós pel sistema nerviós: segons la medicina asiàtica, l’arròs integral té un efecte calmant. Traduït en termes de medicina occidental, aquesta propietat pot tenir a veure amb les vitamines del grup B i amb els minerals que conté. En un altre article parlarem dels antioxidants de l’arròs integral i d’altres nutrients que el converteixen en un veritable súper-gra.

Canvis vitals

El doctor Jorge Pérez-Calvo, especialista en dietoteràpia i en medicina xinesa, entre d’altres coses, en recomana el consum en els casos en què un se senti “aclaparat per les circumstàncies o es noti poc lúcid i vugui fer un canvi important per solucionar problemes o situacions difícils”. També és un cereal ideal per treballar i estar concentrat: en casos de molta feina, el plat ideal és tres parts d’arròs integral per una de llegum, acompanyat de verdures d’arrel bullides. L’efecte és immediat. Paraula.

En tots els casos, parlem d’arròs integral, naturalment: l’arròs blanc és un cosí germà pobre, que ha estat despullat de bona part de les seves vitamines, proteïnes i greixos, que són a la testa del gra. En el procés de refinat, l’arròs perd el 10% de les proteïnes, el 84% dels greixos i el 70% de les sals minerals, i bona part de les vitamines del complex B. En tot cas, la nutricionista Jordina Casademunt ja farà un article enfrontant l’arròs integral amb l’arròs blanc. Però ja us avanço que no hi ha color.

Com es cuina

Heus aquí la principal raó que fa que l’arròs blanc triomfi en la cuina domèstica sobre l’arròs integral: el temps de cocció. Però amb una bona organització i uns quants trucs, veureu que preparar arròs integral no és tan complicat i que paga la pena invertir-hi una mica més d’esforç, no només des del punt de vista de la salut: el paladar també ho agrairà, perquè els grans integrals tenen una textura i uns matisos de gust molt interessants.

Existeixen diferents tipus de gra i cadascun té propietats específiques. En general, es recomana menjar l’arròs de gra rodó a l’hivern i el de gra llarg o mitjà a l’estiu, perquè les seves qualitats energètiques són diferents. En tots els casos, el gra ha de ser integral i s’ha de rentar bé abans de cuinar-lo o, si és possible, deixar-lo en remull amb un tros d’uns cinc centímetres d’alga kombu per potenciar algunes de les seves propietats i per eliminar l’àcid fític. Si es vol, es pot torrar lleugerament abans de la cocció. A l’hivern, és millor fer-lo a l’olla a pressió, però si no en teniu una no cal que correu a comprar-la. A la secció de receptes n’anirem afegint algunes de bàsiques amb arròs integral. Només un consell: com amb la resta de grans integrals, és important cuinar-lo bé per poder digerir i assimilar bé tots els seus nutrients.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: L’arròs integral

El rotllo de Montgat

És ben cert que el patrimoni pesquer està desapareixent malgrat els esforços que en els darrers anys es fan des de diversos àmbits. Avui és gairebé impensable desballestar una barca de pesca històrica. Recordo de menut, a Mataró, els quillats avarats i abandonats davant les cases del Callao. Aquestes embarcacions feien les delícies dels infants, que hi jugàvem i imaginàvem gestes fantàstiques. Moltes d´aquetes barques van acabar en les fogueres de Sant Joan sense que a ningú li importés. Apart de patrimoni material: embarcacions, arts i ormeigs de pesca, instal·lacions,…hi ha tot un patrimoni immaterial que a hores d´ara corre perill d´acabar també a la foguera de Sant Joan i desaparèixer per sempre.

Un d´aquests exemples el trobem cada migdia a Montgat. Aquesta població del baix Maresme és l´únic lloc de tota la nostra costa on encara es manté una subhasta de peix tradicional.

El rotllo de Montgat amb els compradors, l´encantador i els coves de vímet amb el peix

La Confraria Verge del Carme de Montgat, el Masnou i Premià de Mar és una de les més modestes de tot el litoral català. Compta només amb cinc embarcacions i organitza cada dia aquesta joia del patrimoni pesquer que conserva els elements de la comercialització tradicional de peix i que popularment Es coneix com el “rotllo de Montgat”.

El nom de “rotllo” prové de la disposició que prenen els diferents agents que hi intervenen. Els compradors se situen en rotllana al voltant de les paneres de peix, que com abans es col·loquen en coves de vímet. Al centre de tot plegat hi ha el subhastador o encantador que “canta” les quantitats a la baixa tal i com es feia a tota la costa fins fa ben pocs anys.

A Mataró feien el rotllo al davant de les cases del Callao

Al rotllo de Montgat sembla que el rellotge del temps s´hagi aturat. Aquí, l´encantador amb la seva cantarella i l´univers del llenguatge no verbal posa a la venda les paneres de peix acabat de pescar. A Montgat no hi han arribat els panells electrònics que formen part de resta de subhastes i que les converteixen en més fredes i impersonals.

El rotllo de Montgat està obert al públic en general, mentre que a la resta de subhastes està només restringit als professionals del sector. Una altra particularitat del rotllo de Montgat és que són els propis pescadors els qui venen el producte de la seva feina.

Com a la majoria de municipis del Maresme, Montgat s’originà com a petit assentament de pescadors depenent de Tiana, i amb el temps es va segregar i es va convertir en un municipi amb identitat pròpia. La subhasta té lloc a la llotja del peix que es troba al passeig marítim, entre la platja i les vies del tren. Es tracta d´una estructura molt senzilla amb quatre barres de metall que sostenen un precari sostre. El terra és cimentat al voltant del qual hi ha un banc de fusta on seuen els compradors.

El rotllo a Arenys es feia a l´actual plaça Lloveres

La subhasta de Montgat comença cada dia quan les campanes de l’església de Sant Joan toquen la una del migdia. Des de l´any 2012, aquesta subhasta és considerada un Bé Cultural d’Interès Local per la seva singularitat i per ser el darrer vestigi d´una tradició gairebé perduda. Malgrat aquest fet, corre greu perill de desaparèixer. El poc relleu generacional i l´envelliment dels pescadors que porten el seu gènere per vendre posen en perill la seva continuïtat futura.

La única diferencia entre la subhasta cantada de Montgat i les primitives subhastes de la costa catalana és que el preu de les paneres es canta en euros. I, es clar, els pescadors també s´han modernitzat i fins i tot tenen la seva pàgina a facebook.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: El rotllo de Montgat

Temps de sonso

A Arenys de Mar i a d´altres pobles mariners tenim una gran sort que comença a inicis de març i que continua fins ben entrada la tardor. Aquesta és època de sonso (Gymnammodytes cicerellus) una espècie que es captura en unes zones molt concretes del nostre litoral, bàsicament a la costa del Maresme.

La pesca del sonso està regulada per un pla de cogestió que en assegura una explotació racional del recurs. Cada matí, les embarcacions autoritzades pel comitè de cogestió calen les sonseres gairebé arran de costa. En aquesta època és habitual poder observar les petites barques feinejant gairebé a pet d´ona des del tren estant. A l´estiu, algun banyista desinformat en qüestiona la seva feina.

El sonso és un petit peix quye es captura sobretot a la costa del Maresme

La distribució del sonso a la costa catalana es deu sobretot a la granulometria del tipus de fons sorrencs on viu. Els fons que hi ha al Maresme amb grans de mida mitjana són els preferits perquè aquest petit peix s´hi pugui ensorrar a fer el seu cau. A Catalunya hi ha una vintena d´emarcacions que tenen la llicencia per “anar al sonso”, on la practica totalitat de captures es produeix a la comarca del Maresme i més concretament de la flota de sonsaires que hi ha al port d´Arenys de Mar. Malgrat això, una petita part de les captures es dona als ports de Blanes, de Sant Feliu de Guíxols, de l´Estartit o de Palamós.

El sonso viu formant moles que s´ensorren en el substrat. S´alimenten bàsicament de zooplàncton i és per això que després de la barreja de masses d´aigua de finals d´hivern comença a proliferar i és quan comença la temporada.

En temps de sonso és habitual trobar aquesta espècie als taulells de les peixateries maresmenques. Acabat de pescar i de subhastar arriba cada tarda puntual als punts de venta al detall. El primer sonso de la temporada és el millor. D´un gust exquisit i de la millor mida. A mesura que avança l´estiu va augmentant la seva talla i ja no és tant apreciat. Per això, els restauradors aprofiten l´arribada d´aquest sonso primerenc per a abastir els seus congeladors i poder-lo oferir al llarg de tota la temporada.

Fregits són una delicia

Molt valorat després de tants mesos d’absència d´aquest espècie. Sempre el primer sonso és el millor. A més aquest primer sonso és el de millor mida. Aquestes primeres captures auguren una molt bona temporada que si s´allarga encara serà millor.

Les quotes que pot agafar cada embarcació cada dia, depenen de les directrius del Pla de Cogestió que les autoritza seguint criteris de sostenibilitat. Es per això que, en moltes ocasions, després d´un parell d´hores de feineig, les barques tornen a port amb la quota plena i a més amb uns guanys molt superiors que abans quan treballaven sense cap límit de captures i sovint rebentaven els preus de mercat.

La contrapartida de tot plegat la paeixen soferts consumidors. Avui, el sonso s´ha convertit en una espècie gairebé de luxe. Fins hi tot algunes vegades el preu de venda al detall ha superat al de la gamba. Aquets primers dies s´està venent a les peixateries al voltant dels trenta euros. Malgrat tot, amb cent-cinquanta grams n´hi ha prou per a per a una bona ració. És el preu de la sostenibilitat i el compradors n´estem orgullosos que s´hagi arribat a aquest punt on tots els implicats en surtim afavorits i asseguren el manteniment d´aquesta a activitat artesanal.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Temps de sonso