Arxiu d'etiquetes: ARTICLE

Les Baies de Goji, antioxidant i molt més.

Les Baies de Goji o Gou Qi Zi són baies vermelles provinents de dues espècies diferents, l’arç negre i l’arç de la Xina. Es cultiven generalment en extenses plantacions a nord de la Xina, especialment a les vores del riu Groc, terres molt fèrtils.

Segons la Medicina Tradicional Xinesa, les Baies de Goji o Gou Qi Zi és una substància que tonifica, nodreix l’energia Yin i té efectes beneficiosos sobre els ulls, el pulmó, el ronyó, el fetge i el sistema immunitari.

En Medicina Tradicional Xinesa Gou Qi Zi es fa servir com a tònic general de l’organisme, de la sang i del sistema immunitari, per augmentar la vitalitat i contrarestar la fatiga. També se li atribueixen propietats antineoplàsiques.

  • Beneficis per als ulls

Les Baies de Goji tenen efectes positius en la prevenció i tractament de la ceguesa nocturna. Són Riques en antioxidants, especialment en zeaxantina i luteïna, per això ens protegeixen de l’exposició als raigs ultraviolats, i prevenen el dany causat pels processos oxidatius, com cataractes o degeneració macular, associats a l’edat. A més a més estimulen l’agudesa visual.

  • 

Protecció per al cor


Les Baies de Goji contenen licopè, potent antioxidant responsable de la coloració vermellosa de la baia i que té un paper fonamental en protegir el sistema cardiovascular dels processos oxidatius provocats pels radicals lliures.

 A més, les Baies de Goji també poden ajudar a regular el colesterol gràcies a un esterol vegetal, el beta-sitosterol, i a baixar la pressió arterial alta pel seu contingut en kukoamina, una substància hipotensora.

  • Energia per al sistema immunitari

Les baies de Goji contenen zinc, un mineral excel·lent per al sistema defensiu del cos perquè pot estimular la funció leucocitària o dels glòbuls blancs.

  • Aliment cerebral

Les Baies de Goji o Gou Qi Zi contenen vitamines del grup B, molt importants per al cervell. La tiamina té un paper primordial en la nutrició del sistema nerviós, i la niacina exerceix influència directa sobre l’estat d’ànim. Actuen juntament amb els monosacàrids i polisacàrids, que són energia per al cervell.

  • Control del pes

Les baies de Goji són riques en fibra, minerals i vitamines que poden ajudar a regular el pes.

  • Com prendre Baies de Goji

Les troben generalment en forma de fruita dessecada.
 Podem menjar-les barrejades amb musli, cereals d’esmorzar, amanides…
Per obtenir els beneficis saludables de les baies de Goji es recomana un consum diari de 15-20 grams de baies dessecades.

També podem prendre les Baies de Goji en infusió, soles o combinades amb altres plantes.
 Fem coure durant 20 minuts una cullerada de Baies de Goji en 250 ml d’aigua.

  • Precaucions en consumir Baies de Goji
  1. Hipotensió. Les Baies de Goji contenen kukoamina, una substància hipotensora. En persones amb pressió arterial baixa podria donar-se un descens excessiu de la pressió arterial.
  2. Embaràs i lactància. Les Baies de Goji contenen betaïna, una substància que pot provocar avortament involuntari. Per això cal prendre-les amb moderació durant l’embaràs i evitar-ne l’ús.
- Interaccions amb medicaments.
  3. Les Baies de Goji poden modificar l’acció dels fàrmacs antihipertensius, i del fàrmacs anticoagulants: cumarines (warfarina), heparina, Sintron …

PUBLICAT ORIGINALMENT A: NATURAL I SALUDABLE

Origen: Les Baies de Goji, antioxidant i molt més.

Peix blau i tòxics

El peix blau és diferencia amb el peix blanc perquè conté més greix. El blau és un tipus de peix que neda més que el peix blanc, per això necessita una bona reserva energètica en forma de greix i si us hi fixeu, té les aletes amb forma de v que facilita el seus moviments.

Pel que fa al tipus de greix que contenen són ben conegudes les seves propietats nutricionals, ja que és un greix saludable, amb propietats cardioprotector del tipus omega 3. També destacaríem que és un aliment proteic, el seu contingut en vitamina A i D i minerals com el iode i el potassi.

Es recomana un consum de peix blau dues vegades a la setmana.

Segurament també haureu sentit a parlar del contingut en tòxics com minerals pesants en d’aquests peixos. El fet que tinguin un contingut de greix més elevat que els peixos blancs, fa que emmagatzemin més fàcilment els tòxics. Les espècies amb més concentració de tòxics es troben amb els peixos que tenen una mida més gran. Aquests són els que es mengen els peixos petits que també contenen tòxics, d’aquesta manera van acumulant-ne. El peix espasa, la tonyina i el salmó són peixos que per la seva mida tenen més quantitat de tòxics. El verat o la sardina, peixos de mida més reduïda, per tant són més recomanables.

El contingut de tòxics que ingerim a través del peix dependrà de l’espècie, l’origen i la dosis i la freqüència en que en consumim.

Us recomanem que consumiu setmanalment peix blau, les seves propietats nutricionals són múltiples i tingueu compte la mida del peix. Eviteu consumir sempre peixos grans, combineu-ho amb el consum de peixos de mides més reduïdes.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Peix blau i tòxics

Augmenta el consum de peix

3 o 4 cops a la setmana…peix!

El peix a més a més de ser una excel·lent font de proteïnes de fàcil digestió (més que la carn), ens aporta àcids grassos insaturats com l’omega 3 que, ajuden a reduir el risc de malalties cardiovasculars. És una bona font de minerals com el iode, el calci, el fòsfor o el magnesi i vitamines com la vitamina D, A i les del grup B.

Aquestes són algunes recomanacions que esperem us ajudin augmentar el consum de peix:

  • Aprofiteu el peix en conserva per a preparar plats únics d’amanides de pasta, arròs o llegums.
  • El microones i el forn ens ajuden a cuinar un plat de peix amb verdures en menys de 20 minuts.
  • Els congelats són una molt bona opció per a totes aquelles persones que no tenen temps de comprar peix fresc.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Augmenta el consum de peix

El raïm pot reduir el dany de les radiacions solars a la pell

Fruites i verdures no paren d’acaparar virtuts, medalles, per a la nostra salut. Els raïms, que ja sabem que netegen i purifiquen o són laxants, també són un aliat de la pell a l’hora de defensar-nos del sol, una propietat especialment útil ara a l’estiu.

Compostos del raïm ajuden a les cèl·lules de la pell a protegir-se davant la radiació ultraviolada del Sol. Els flavonols del raïm poden reduir la formació de substàncies que s’oxiden lípids, ADN i indueixen la mort cel·lular.

Un estudi de la Universitat de Barcelona i el CSIC ha provat que algunes substàncies del raïm poden reduir el dany cel·lular a la pell exposada a aquesta radiació solar. Certs compostos del raïm ajuden a les cèl·lules de la pell a protegir-se davant la radiació ultraviolada del Sol

La principal causa ambiental de les malalties cutànies són els raigs ultraviolats, que provoquen càncer de pell, cremades i eritema solar, així com envelliment prematur de la dermis i epidermis. Aquests raigs actuen sobre la pell activant espècies reactives d’oxigen, que oxiden lípids i ADN, i disparen determinades reaccions i enzims que indueixen la mort cel·lular.

Aplicació als cosmètics

Les dades de l’estudi demostren que algunes substàncies polifenòliques extretes del raïm, anomenades flavonols, poden reduir la formació d’aquestes espècies que s’oxiden en cèl·lules epidèrmiques humanes a les quals s’ha exposat a radiació ultraviolada d’ona llarga (UVA) i mitjana (UVB) . L’estudi, realitzat in vitro al laboratori, ha estat publicat per Journal of Agricultural and Food Chemistry.

L’estudi considera aquests resultats “encoratjadors”. A més entén que s’han de tenir en compte per la farmacologia clínica que treballa amb extractes polifenòlics d’origen vegetal per al desenvolupament de nous agents de fotoprotecció cutània.

Actualment existeixen cosmètics amb compostos de raïm, però fins ara es desconeixia com actuen en les cèl·lules. La bioquímica de la Universitat de Barcelona i directora del treball, Marta Cascante, explica que aquest treball “dóna suport l’ús d’aquests productes per protegir la pell del dany i la mort cel·lular originats per la radiació solar, a més d’aportar coneixement sobre el seu mecanisme de actuació “.

Virtuts i propietats dels raïms

És un laxant natural: prevé i combat el restrenyiment.

Problemes intestinals: neteja intestins si es consumeix el raïm sense retirar la pell.

Al·lèrgies.

Malalts afectats de malalties reumàtiques com artritis i gota.

Problemes renals.

Colon irritable

Patiments del sistema circulatori com hipertensió, arteriosclerosi, rampes, mala circulació, etc.

Mals de cap ocasionats per una sobre-intoxicació

El vi negre, consumit amb moderació, ha demostrat ser cardiosaludable.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: El raïm pot reduir el dany de les radiacions solars a la pell

Diferència entre “Macerar” i “Marinar”

Segons el diccionari de procediments culinaris de TERMCAT

Diccionari de procediments culinaris | TERMCAT

MARINADA – MARINAR

Preparat líquid compost bàsicament d’un àcid, com ara vinagre, vi o suc de llimona, oli, espècies i herbes, on es deixa reposar una vianda, generalment carn o peix, a fi que s’entendreixi i resulti més saborosa.


MACERACIÓ – MACERAR

Preparat líquid compost bàsicament de vi o algun licor i de sucre on es deixa reposar fruita a fi que s’estovi i agafi un sabor especial.

Recomanacions per a la recol·lecció de bolets

La tradició boletaire de Catalunya és ben coneguda. En arribar les pluges de la tardor, un gran nombre de persones es desplacen als boscos amb l’afany de passar una estona d’esbarjo i omplir de bolets els cistells.

Algunes espècies són tòxiques i molt perilloses. El desconeixement i la confusió amb espècies comestibles d’aspecte semblant fan que es produeixin intoxicacions, algunes fins i tot mortals. El criteri bàsic per evitar-les és consumir únicament aquells bolets que se saben identificar sense cap mena de dubte.

Com heu de collir i conservar els bolets?

  • Si no esteu segurs que els bolets pertanyen a una espècie comestible, no els mengeu ni tampoc els agafeu.
  • Rebutgeu els exemplars que es trobin en mal estat.
  • Transporteu-los en un cistell rígid i airejat, per evitar-ne la fermentació.
  • Conserveu-los preferentment al frigorífic fins al moment de cuinar-los.

Com els podeu consumir amb seguretat?

  • Consumiu-los aviat i amb moderació.
  • Consumiu-los cuits preferentment, alguns poden resultar tòxics o indigestos si es mengen crus o poc fets.

Mites falsos

Les proves casolanes o les dites populars com ara l’ennegriment del gra d’all o la patata, o de les culleretes de plata, per comprovar la toxicitat dels bolets no són certes. La creença que els bolets menjats per cargols, llimacs o altres animals no són tòxics també es falsa.

Què heu de fer en cas de sospita per intoxicació?

Aneu immediatament al centre mèdic més proper si, després d’haver-los menjat, presenteu símptomes digestius o nerviosos i, porteu-hi, si podeu, restes dels bolets ingerits.

Més informació:

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EAP Montserrat

Origen: Recomanacions per a la recol·lecció de bolets

Oxalat

L’oxalat o l’àcid oxàlic és un compost que bloqueja l’absorció de calci i es troba en aliments tant d’origen animal com vegetal. És convenient no combinar aliments rics amb oxalat amb altres que siguin fonts de calci com els làctics, peixos petits, llegums i les ametlles.

Les persones amb trastorns renals, gota o artritis reumatoide han d’evitar el consum d’aliments rics en oxalat. Podria ser que els càlculs renals es formin al unir el calci amb l’oxalat i així es formin pedres en el ronyó.

Una pràctica molt habitual és utilitzar l’aigua amb que s’han bullit les verdures, ja sigui per beure-la o seguir cuinant. Hem de tenir en compte que, aquesta aigua conté una gran concentració de minerals i substàncies que contenen les verdures, entre elles l’oxalat. Quan bullim verdures riques en oxalat com espinacs, bledes, remolatxa o pebrot és millor no beure’s l’aigua i evitar utilitzar-la per fer una altra preparació culinària, així reduïm la ingesta d’aquesta substància.

Alguns dels aliments més rics en oxalat són: l’espinac, la remolatxa, la bleda, el cacau amb pols, el pebrot, el germen de blat, els fruits secs, el julivert, el porro i el espàrrecs.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Oxalat

Aliments que ajuden a reduir el colesterol

“Tenir el colesterol elevat no vol dir que no es pugui consumir cap aliment que contingui colesterol. És recomanable consumir, com a màxim, 300 mg al dia de colesterol –un ou conté al voltant de 200 mg de colesterol.

En cas de colesterol elevat, la primera mesura consisteix a seguir una dieta lliure de greixos saturats i colesterol (margarines, pastissos, embotits, conserves, carns vermelles amb greixos animals…). Si així no és possible disminuir el colesterol, probablement caldrà recórrer a complements nutricionals que ajudin a reduir-lo: els àcids grassos essencials omega-3 –entre ells, el DHA–, així com el llevat vermell d’arròs, acompanyats sempre d’una dieta rica en fruites, verdures, cereals, llegums i peix, és a dir, amb un baix contingut en greixos saturats.

S’ha de consumir sobretot greix procedent de l’oli d’oliva i augmentar el consum d’aliments rics en antioxidants naturals –aliments vegetals, en general–, ja que aquests antioxidants, sobretot vitamines i minerals, tenen la propietat de reduir o impedir l’oxidació de les partícules grasses i l’acumulació posterior a les parets de les artèries.

També se sap que la fibra que contenen certs aliments (fruites, llegums i algues) té la facultat de captar determinades substàncies a nivell intestinal –per exemple, el colesterol i els greixos– i d’impedir-ne l’absorció. La millor proteïna animal serà la de peix, i, si no és demanar massa, de peixos petits o de platja, ja que és menys probable que estiguin contaminats per metalls pesants.

De totes maneres, les estrelles d’aquesta alimentació són les fibres, i entre elles, la civada –la beguda de civada és un remei excel·lent–, i els antioxidants.

1. Carotenoides:

  • Betacarotenoides: verdures i fruites grogues i taronges i verdures de color verd fosc.
  • Alfacarotenoides: pastanaga.
  • Licopè: tomàquet.
  • Luteïna i zeaxantina: verdures de color verd fosc, bròquil.
  • Betacriptoxantina: fruites cítriques, magrana.

2. Vitamina C: fruites com llimona, llima, taronja, aranja, maduixa, móra, pinya, guaiaba, mango, kiwi, papaia; i verdures com els espinacs, raves, julivert, col, coliflor, bròquil, pebrot i enciam.

3. Vitamina E: olis vegetals, olis de llavors premsades en fred, nous, ametlles, avellanes, pebrot, alvocat, api.

Fer tot això atractiu a un adolescent no sempre es fàcil, però un arròs a la cubana amb arròs integral, una bona salsa de tomàquet feta amb tomàquets frescos i un ou fregit en aigua i no en oli pot ser prou interessant.”

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EL RACÓ DE LA DELFI

Origen: Aliments que ajuden a reduir el colesterol

Els últims emperadors

El peix espasa o emperador (Xiphias gladius) és segurament l´espècie de major mida de les que es poden arribar a comercialitzar a les nostres llotges de peix. Malgrat aquest fet, la majoria de l´emperador que trobem al mercat i consumim prové de captures realitzades molts centenars de kilòmetres enllà en ple Oceà Atlàntic.

A la mediterrània les captures d´aquesta espècie solen ser rares malgrat que les flotes amb bandera de conveniència que feinegen en aigües internacionals amb arts pelàgics en poden capturar quantitats destacables. Per aquest fet es considera que al nostre mar aquesta és una espècie sobreexplotada.

L´emperador (Xiphias gladius) és una espècie inconfusible

L´emperador és una peix inconfusible pel seu llarg musell que li dona nom. Aquesta prolongació del maxil·lar superior pot assolir fins a una tercera part de la seva longitud total del seu cos i li serveix com a defensa i per a estabilitzar la natació. El cos de l´emperador és robust i fusiforme amb una potent musculatura. Els adults no presenten escates. La seva coloració és blau intens al dors i als costats que es va aclarint progressivament a mesura que ens acostem al ventre.

El peix espasa és una espècie pelàgica i nedadora molt activa que rarament s´acosta a aigües litorals. S´apropa a la costa durant els mesos d´estiu quan té lloc la fressa. El seu cos presenta una elevada adaptació a l´hidrodinamisme, cosa que fa que pugui assolir velocitats de vertigen en nedar.

L´emperador és un peix ràpid i molt fort, això que fa que sigui una de les espècies més apreciades entre els afeccionats a la pesca esportiva. La seva resistència a ser pescat i la lluita que ofereix quan és capturat fa que sigui una peça molt cobejada. Malauradament no hi ha dades fiables de l´impacte d´aquesta activitat en els estocs de l´espècie.

La seva carn és clara, magra, delicada i molt gustosa

És un voraç depredador que s´alimenta bàsicament d´altres peixos que formen moles i de cefalòpodes. Generalment solitari. Es troba a tot el món. Prefereix però, les aigües més aviat temperades. Pot assolir entre els quatre i els cinc metres de llargada i arriba a pesar fins a cinc-cents quilograms.

Es pesca de manera industrial amb palangres de superfície i amb arts de deriva. Ambdues tècniques amb un fort impacte sobre el medi. D´ençà l´any 2002 els arts de deriva estan prohibits malgrat que no es te la certesa que aquesta resolució s´hagi fet efectiva al 100% per tots els països de la conca.

La seva talla mínima legal per a les captures és 120 cm sense comptar el musell. La seva carn és bastant apreciada, de color clar, molt tendra i gustosa. Es troba regularment als mercats i es comercialitza fresc, refrigerat, congelat, semielaborat i en conserva. De la mateixa manera que passa amb el bacallà, l´oli del seu fetge té un elevat valor comercial.

Pels seus nivells de greix es considera una espècie semi grassa. Els nutricionistes recomanen un consum moderat pels elevats nivells de mercuri que conté la seva carn.

A la mediterrània, l´estat de les seves poblacions, certament fa que es puguin considerar els darrers emperadors.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Els últims emperadors

Peix de km 15.000

Pescat a Noruega, processat a la Xina i consumit a França. Aquest és el trist camí de bona part del bacallà que es consumeix a Europa. En un temps on es posa en valor el producte de proximitat i el consum de km 0 ens arriben notícies d´una pràctica indecent amb uns costos ambientals enormes, és el peix de km15.000.

Aquesta ruta del bacallà és un veritable malbaratament energètic que es tradueix en milions de Tones de CO2 que s´alliberen a l´atmosfera que caldria denunciar de forma imperativa i hauria de fer obrir els ulls als consumidors.

El bacallà és una de les espècies més ben valorades als menús de molt països europeus. De fet, és precisament el peix més consumit a França i el segon en el rànquing de consum a l´estat espanyol darrera del lluç. L´any 2017 a França, es van consumir 35 milions de quilograms de bacallà i a España 48,5 milions .

A l´etiquetatge sovint no s´especifiquen l´adició d´aigua i els additius

La pesca del bacallà s´ha convertit en una activitat intensiva, aquest fet està produint una creixent sobreexplotació del recurs en algunes de les zones de pesca i alhora posa en perill la pervivència d´aquesta espècie. A diferència del salmó, un peix també molt consumit i on bona part de les captures procedeixen de cultius marins. En canvi, en el cas del bacallà encara no s´ha aconseguit criar en granja i tot el que es consumeix és “salvatge”.

La majoria del bacallà que es consumeix a Europa prové de la zona FAO 27, és a dir, de l´Atlàntic Nord-Est i Noruega és el principal exportador. Els consumidors de bacallà haurien de tenir molt clar la subzona en que s´ha capturat l’espècie que es pretén adquirir ja que en aquesta àrea hi ha subàrees on els estocs de bacallà estan sobreexplotats i d´altres on les captures es realitzen d´una manera més sostenible.

Una part important del bacallà que consumim ha patit un viatge al·lucinant fins a la Xina on es processa amb uns costos de manipulació tant baixos que fa que sigui rentable pels majoristes de peix. A més, a la Xina se li injecta aigua perquè augmenti el seu volum, agafi més pes i els beneficis siguin majors. També en aquest país s´hi afegeix E-451, un additiu permès a la UE que ajuda a retenir l´excés d´aigua i blanqueja la carn. En realitat sota aquestes sigles s´hi amaguen diverses molècules del grup del fosfats que estan relacionades amb malalties renals i cardiovasculars. Malgrat que les nostres lleis obliguen a especificar en l’etiquetatge si s´hi ha afegit aigua o d´altres additius, a la pràctica a la majoria del bacallà que ens arriba no s´especifica res. A l´any 2013 es va constatar que el 20% del bacallà que es consumeix a França estaven inflats amb aigua i blanquejats amb E-451. Evidentment les partides que s´envien actualment a la Xina, són les que pitjor es comercialitzarien directament al mercat europeu.

L´enorme demanda de bacallà per part dels consumidors europeus fa que es comercialitzi de diverses maneres: fresc, salat, congelat, processat i precuinat,… Normalment no hi ha cap problema en el consum de bacallà fresc coma ara l´skrei o bé el bacallà consumit “tota la vida” a casa nostra en salmorra. Els veritables dubtes sorgeixen amb el producte congelat i en el processat que és on es fa molt difícil fins hi tot , saber si es traca d’aquesta espècie.

Per tal de trobar una solució aquest tema és recomanable consumir bacallà etiquetat amb certificats de pesca sostenible com ara el distintiu MSC.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Peix de km 15.000