Arxiu d'etiquetes: ARTICLE

L’arròs integral

Vols tenir energia de primera qualitat per afrontar exàmens, o dies excepcionals de feina?
Menja arròs integral. Vols abordar nous projectes i fer un canvi de vida?
Menja arròs integral.

Sí, sembla un cereal humil i d’estar per casa, però les seves propietats nutricionals i terapèutiques són impressionants. Tampoc us penseu que fa miracles… però Déu n’hi do. Diu l’Enciclopèdia Catalana que l’arròs (Oryza sativa) és una planta herbàcia anual de tija en canya, erecta… La definició continua, naturalment, però a efectes pràctics tot això no té cap importància: el que realment ens importa és que l’arròs integral és segurament un dels cereals clau per aquells que estigueu interessats en menjar de forma saludable.

Propietats nutricionals

D’entrada, l’ortodòxia: l’arròs integral, que es cultiva a la Xina des fa uns 7.000 anys i que és el segon cereal més consumit al món després del blat, és una fantàstica font d’energia: aporta hidrats de carboni complexos, que proporcionen glucosa a l’organisme de manera força ràpida i sostinguda en el temps, mantenint així els nivells de sucre a la sang constants. Això, que pot semblar una ximpleria, és una qualitat bàsica d’aquest cereal, fonamental pels diabètics. Durant molts anys aquest ha estat un tema controvertit, perquè s’ha considerat que els hidrats de carboni en general i els cereals en concret, provocaven desequilibris en el nivell de sucre. I tenien raó, perquè els estudis es feien amb hidrats simples com el sucre blanc, i amb cereals refinats com l’arròs blanc, d’escàs valor nutricional. Però els últims estudis han arribat a la conclusió que els hidrats de carboni complexos i ens especial l’arròs integral produeixen aquest efecte beneficiós que explicàvem.

Dit això: l’arròs integral també proporciona vitamines (sobretot del grup B: B1, B2, B6 i vitamina E), greixos (que ningú s’espanti: greixos saludables i, per tant, indispensables), proteïnes i minerals, en especial potassi, fòsfor i magnesi i en menor mesura calci, sodi i seleni. I, per cert, els celíacs se’l poden menjar sense problemes perquè no conté gluten.

Efectes sobre l’organisme

Fins aquí, com deia, la part més ortodoxa. Però hi ha més. Com sabem, un aliment és més que la suma dels seus nutrients: d’aquest plus en diem energia vital o bioenergia, que és la qualitat intrínseca d’un aliment. Tots els grans tenen la capacitat de ser plantes i aquest potencial amaga enormes beneficis per la nostra salut i pel nostre equilibri energètic, que són, en definitiva, dues cares de la mateixa moneda. Des d’aquest punt de vista, l’arròs integral és un cereal molt equilibrat, cosa que ens permet consumir-lo de forma habitual.

Les seves propietats són inesgotables i farem una pinzellada de les més bàsiques: aporta energia, harmonitza i regula l’organisme, construeix teixits i té un efecte positiu sobre el sistema digestiu, en especial l’intestí gruixut. També enforteix el pàncrees i la melsa, expulsa toxines i es pot fer servir en casos de diarrea, nàusees i per combatre els efectes de la diabetis. També és beneficiós pel sistema nerviós: segons la medicina asiàtica, l’arròs integral té un efecte calmant. Traduït en termes de medicina occidental, aquesta propietat pot tenir a veure amb les vitamines del grup B i amb els minerals que conté. En un altre article parlarem dels antioxidants de l’arròs integral i d’altres nutrients que el converteixen en un veritable súper-gra.

Canvis vitals

El doctor Jorge Pérez-Calvo, especialista en dietoteràpia i en medicina xinesa, entre d’altres coses, en recomana el consum en els casos en què un se senti “aclaparat per les circumstàncies o es noti poc lúcid i vugui fer un canvi important per solucionar problemes o situacions difícils”. També és un cereal ideal per treballar i estar concentrat: en casos de molta feina, el plat ideal és tres parts d’arròs integral per una de llegum, acompanyat de verdures d’arrel bullides. L’efecte és immediat. Paraula.

En tots els casos, parlem d’arròs integral, naturalment: l’arròs blanc és un cosí germà pobre, que ha estat despullat de bona part de les seves vitamines, proteïnes i greixos, que són a la testa del gra. En el procés de refinat, l’arròs perd el 10% de les proteïnes, el 84% dels greixos i el 70% de les sals minerals, i bona part de les vitamines del complex B. En tot cas, la nutricionista Jordina Casademunt ja farà un article enfrontant l’arròs integral amb l’arròs blanc. Però ja us avanço que no hi ha color.

Com es cuina

Heus aquí la principal raó que fa que l’arròs blanc triomfi en la cuina domèstica sobre l’arròs integral: el temps de cocció. Però amb una bona organització i uns quants trucs, veureu que preparar arròs integral no és tan complicat i que paga la pena invertir-hi una mica més d’esforç, no només des del punt de vista de la salut: el paladar també ho agrairà, perquè els grans integrals tenen una textura i uns matisos de gust molt interessants.

Existeixen diferents tipus de gra i cadascun té propietats específiques. En general, es recomana menjar l’arròs de gra rodó a l’hivern i el de gra llarg o mitjà a l’estiu, perquè les seves qualitats energètiques són diferents. En tots els casos, el gra ha de ser integral i s’ha de rentar bé abans de cuinar-lo o, si és possible, deixar-lo en remull amb un tros d’uns cinc centímetres d’alga kombu per potenciar algunes de les seves propietats i per eliminar l’àcid fític. Si es vol, es pot torrar lleugerament abans de la cocció. A l’hivern, és millor fer-lo a l’olla a pressió, però si no en teniu una no cal que correu a comprar-la. A la secció de receptes n’anirem afegint algunes de bàsiques amb arròs integral. Només un consell: com amb la resta de grans integrals, és important cuinar-lo bé per poder digerir i assimilar bé tots els seus nutrients.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: L’arròs integral

El rotllo de Montgat

És ben cert que el patrimoni pesquer està desapareixent malgrat els esforços que en els darrers anys es fan des de diversos àmbits. Avui és gairebé impensable desballestar una barca de pesca històrica. Recordo de menut, a Mataró, els quillats avarats i abandonats davant les cases del Callao. Aquestes embarcacions feien les delícies dels infants, que hi jugàvem i imaginàvem gestes fantàstiques. Moltes d´aquetes barques van acabar en les fogueres de Sant Joan sense que a ningú li importés. Apart de patrimoni material: embarcacions, arts i ormeigs de pesca, instal·lacions,…hi ha tot un patrimoni immaterial que a hores d´ara corre perill d´acabar també a la foguera de Sant Joan i desaparèixer per sempre.

Un d´aquests exemples el trobem cada migdia a Montgat. Aquesta població del baix Maresme és l´únic lloc de tota la nostra costa on encara es manté una subhasta de peix tradicional.

El rotllo de Montgat amb els compradors, l´encantador i els coves de vímet amb el peix

La Confraria Verge del Carme de Montgat, el Masnou i Premià de Mar és una de les més modestes de tot el litoral català. Compta només amb cinc embarcacions i organitza cada dia aquesta joia del patrimoni pesquer que conserva els elements de la comercialització tradicional de peix i que popularment Es coneix com el “rotllo de Montgat”.

El nom de “rotllo” prové de la disposició que prenen els diferents agents que hi intervenen. Els compradors se situen en rotllana al voltant de les paneres de peix, que com abans es col·loquen en coves de vímet. Al centre de tot plegat hi ha el subhastador o encantador que “canta” les quantitats a la baixa tal i com es feia a tota la costa fins fa ben pocs anys.

A Mataró feien el rotllo al davant de les cases del Callao

Al rotllo de Montgat sembla que el rellotge del temps s´hagi aturat. Aquí, l´encantador amb la seva cantarella i l´univers del llenguatge no verbal posa a la venda les paneres de peix acabat de pescar. A Montgat no hi han arribat els panells electrònics que formen part de resta de subhastes i que les converteixen en més fredes i impersonals.

El rotllo de Montgat està obert al públic en general, mentre que a la resta de subhastes està només restringit als professionals del sector. Una altra particularitat del rotllo de Montgat és que són els propis pescadors els qui venen el producte de la seva feina.

Com a la majoria de municipis del Maresme, Montgat s’originà com a petit assentament de pescadors depenent de Tiana, i amb el temps es va segregar i es va convertir en un municipi amb identitat pròpia. La subhasta té lloc a la llotja del peix que es troba al passeig marítim, entre la platja i les vies del tren. Es tracta d´una estructura molt senzilla amb quatre barres de metall que sostenen un precari sostre. El terra és cimentat al voltant del qual hi ha un banc de fusta on seuen els compradors.

El rotllo a Arenys es feia a l´actual plaça Lloveres

La subhasta de Montgat comença cada dia quan les campanes de l’església de Sant Joan toquen la una del migdia. Des de l´any 2012, aquesta subhasta és considerada un Bé Cultural d’Interès Local per la seva singularitat i per ser el darrer vestigi d´una tradició gairebé perduda. Malgrat aquest fet, corre greu perill de desaparèixer. El poc relleu generacional i l´envelliment dels pescadors que porten el seu gènere per vendre posen en perill la seva continuïtat futura.

La única diferencia entre la subhasta cantada de Montgat i les primitives subhastes de la costa catalana és que el preu de les paneres es canta en euros. I, es clar, els pescadors també s´han modernitzat i fins i tot tenen la seva pàgina a facebook.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: El rotllo de Montgat

Temps de sonso

A Arenys de Mar i a d´altres pobles mariners tenim una gran sort que comença a inicis de març i que continua fins ben entrada la tardor. Aquesta és època de sonso (Gymnammodytes cicerellus) una espècie que es captura en unes zones molt concretes del nostre litoral, bàsicament a la costa del Maresme.

La pesca del sonso està regulada per un pla de cogestió que en assegura una explotació racional del recurs. Cada matí, les embarcacions autoritzades pel comitè de cogestió calen les sonseres gairebé arran de costa. En aquesta època és habitual poder observar les petites barques feinejant gairebé a pet d´ona des del tren estant. A l´estiu, algun banyista desinformat en qüestiona la seva feina.

El sonso és un petit peix quye es captura sobretot a la costa del Maresme

La distribució del sonso a la costa catalana es deu sobretot a la granulometria del tipus de fons sorrencs on viu. Els fons que hi ha al Maresme amb grans de mida mitjana són els preferits perquè aquest petit peix s´hi pugui ensorrar a fer el seu cau. A Catalunya hi ha una vintena d´emarcacions que tenen la llicencia per “anar al sonso”, on la practica totalitat de captures es produeix a la comarca del Maresme i més concretament de la flota de sonsaires que hi ha al port d´Arenys de Mar. Malgrat això, una petita part de les captures es dona als ports de Blanes, de Sant Feliu de Guíxols, de l´Estartit o de Palamós.

El sonso viu formant moles que s´ensorren en el substrat. S´alimenten bàsicament de zooplàncton i és per això que després de la barreja de masses d´aigua de finals d´hivern comença a proliferar i és quan comença la temporada.

En temps de sonso és habitual trobar aquesta espècie als taulells de les peixateries maresmenques. Acabat de pescar i de subhastar arriba cada tarda puntual als punts de venta al detall. El primer sonso de la temporada és el millor. D´un gust exquisit i de la millor mida. A mesura que avança l´estiu va augmentant la seva talla i ja no és tant apreciat. Per això, els restauradors aprofiten l´arribada d´aquest sonso primerenc per a abastir els seus congeladors i poder-lo oferir al llarg de tota la temporada.

Fregits són una delicia

Molt valorat després de tants mesos d’absència d´aquest espècie. Sempre el primer sonso és el millor. A més aquest primer sonso és el de millor mida. Aquestes primeres captures auguren una molt bona temporada que si s´allarga encara serà millor.

Les quotes que pot agafar cada embarcació cada dia, depenen de les directrius del Pla de Cogestió que les autoritza seguint criteris de sostenibilitat. Es per això que, en moltes ocasions, després d´un parell d´hores de feineig, les barques tornen a port amb la quota plena i a més amb uns guanys molt superiors que abans quan treballaven sense cap límit de captures i sovint rebentaven els preus de mercat.

La contrapartida de tot plegat la paeixen soferts consumidors. Avui, el sonso s´ha convertit en una espècie gairebé de luxe. Fins hi tot algunes vegades el preu de venda al detall ha superat al de la gamba. Aquets primers dies s´està venent a les peixateries al voltant dels trenta euros. Malgrat tot, amb cent-cinquanta grams n´hi ha prou per a per a una bona ració. És el preu de la sostenibilitat i el compradors n´estem orgullosos que s´hagi arribat a aquest punt on tots els implicats en surtim afavorits i asseguren el manteniment d´aquesta a activitat artesanal.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Temps de sonso

La Salpa: un peix per flipar

La salpa o saupa (Sarpa salpa) és un peix relativament freqüent en els fons litorals costaners rocosos i sorrencs, especialment si estan recoberts d´algues o de fanerògames marines. La seva distribució ve determinada precisament per la presencia d´aquests organismes i és força abundant sobre fons poc batuts on forma grans moles.

Com la majoria d´espàrids, el seu cos té forma ovalada i és aplanat lateralment. Presenta tonalitats verdoses i argentades amb una dotzena de franges longitudinals de color groc molt característiques que recorren els flancs. La boca i els ulls són petits i aquests darrers també són grocs. La línia lateral és molt visible.

ES molt freqüent veure les salpes en moles. Foto: Jordi Regàs CIB

És un peix de bona mida, la seva llargària habitual és entre 20 i 30 cm. L´aleta caudal es bifurcada i les aletes pectorals, com en la majoria d’espàrids, presenten a la seva base una taca més fosca.

La seva alimentació varia segons l´edat. Mentre que els estats juvenils són omnívors amb una forta component carnívora, els adults són una de les poques espècies de peixos mediterranis que és herbívor. Malgrat aquest fet, a l’estómac de les salpes s´hi troben petits invertebrats associats o epífits i algues que ingereix. Mostra especial predilecció per les algues del gènere Ulva “Enciams de mar” o Caulerpa i diverses espècies de fanerògames marines que podem trobar a les nostres aigües (Zoostera, Cydodocea i Posidonia). En aquest mateix sentit, l´alga bruna Cystoseira mediterranea es coneix amb el nom popular en català de pèl sauper en referència a aquesta peix.

Com en la majoria d´espàrids, la salpa és una espècie hermafrodita proteràndrica: primer és mascle i més endavant es transforma en femella. És reprodueix dues vegades a l´any: entre març i abril i entre setembre i novembre. Els ous i les larves formen part del zooplàncton.

L’aspecte de la salpa és inconfundible

Se la sol capturar de manera accidentals amb tresmalls, nanses i art de bou. La seva carn és molt poc valorada i per aquest motiu, sovint les captures accidentals acaben descartades i retornades a mar per la qual cosa es difícil d´observar a les llotges. Nomes entre els pescadors de canya té un cert valor ja que ofereix força resistència en ser capturada. En aquest cas com a esquer s´empren algues com ara l´enciam de mar o fins hi tot esquers tant estranys com els grills de cítrics, en especial els de mandarina. La seva carn es molt poc apreciada pel seu fort gust que varia segons l´alimentació de l´animal.

Alguns estudis relacionen la ingesta d´aquesta espècie amb episodis de toxicitat i al·lucinacions especialment si el peix ha ingerit anteriorment algues del gènere Caulerpa o d´altres. Les intoxicacions que hi ha hagut provoquen quadres semblants als de la ingesta de LSD. El compost actiu responsable d´aquest fet no es troba en la pròpia salpa sinó que s´hi troba en funció del seu règim alimentari. D´entre les parts del cos, el cap és on s´hi acumulen les concentracions més elevades de molècules tòxiques que provoquen aquests estats. S´ha comprovat també que aquest fenomen està relacionat amb la variació estacional d’epífits que coexisteixen a les algues i fanerògames que consumeix. La salpa és doncs un peix per flipar.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: La Salpa: un peix per flipar

Les Baies de Goji, antioxidant i molt més.

Les Baies de Goji o Gou Qi Zi són baies vermelles provinents de dues espècies diferents, l’arç negre i l’arç de la Xina. Es cultiven generalment en extenses plantacions a nord de la Xina, especialment a les vores del riu Groc, terres molt fèrtils.

Segons la Medicina Tradicional Xinesa, les Baies de Goji o Gou Qi Zi és una substància que tonifica, nodreix l’energia Yin i té efectes beneficiosos sobre els ulls, el pulmó, el ronyó, el fetge i el sistema immunitari.

En Medicina Tradicional Xinesa Gou Qi Zi es fa servir com a tònic general de l’organisme, de la sang i del sistema immunitari, per augmentar la vitalitat i contrarestar la fatiga. També se li atribueixen propietats antineoplàsiques.

  • Beneficis per als ulls

Les Baies de Goji tenen efectes positius en la prevenció i tractament de la ceguesa nocturna. Són Riques en antioxidants, especialment en zeaxantina i luteïna, per això ens protegeixen de l’exposició als raigs ultraviolats, i prevenen el dany causat pels processos oxidatius, com cataractes o degeneració macular, associats a l’edat. A més a més estimulen l’agudesa visual.

  • 

Protecció per al cor


Les Baies de Goji contenen licopè, potent antioxidant responsable de la coloració vermellosa de la baia i que té un paper fonamental en protegir el sistema cardiovascular dels processos oxidatius provocats pels radicals lliures.

 A més, les Baies de Goji també poden ajudar a regular el colesterol gràcies a un esterol vegetal, el beta-sitosterol, i a baixar la pressió arterial alta pel seu contingut en kukoamina, una substància hipotensora.

  • Energia per al sistema immunitari

Les baies de Goji contenen zinc, un mineral excel·lent per al sistema defensiu del cos perquè pot estimular la funció leucocitària o dels glòbuls blancs.

  • Aliment cerebral

Les Baies de Goji o Gou Qi Zi contenen vitamines del grup B, molt importants per al cervell. La tiamina té un paper primordial en la nutrició del sistema nerviós, i la niacina exerceix influència directa sobre l’estat d’ànim. Actuen juntament amb els monosacàrids i polisacàrids, que són energia per al cervell.

  • Control del pes

Les baies de Goji són riques en fibra, minerals i vitamines que poden ajudar a regular el pes.

  • Com prendre Baies de Goji

Les troben generalment en forma de fruita dessecada.
 Podem menjar-les barrejades amb musli, cereals d’esmorzar, amanides…
Per obtenir els beneficis saludables de les baies de Goji es recomana un consum diari de 15-20 grams de baies dessecades.

També podem prendre les Baies de Goji en infusió, soles o combinades amb altres plantes.
 Fem coure durant 20 minuts una cullerada de Baies de Goji en 250 ml d’aigua.

  • Precaucions en consumir Baies de Goji
  1. Hipotensió. Les Baies de Goji contenen kukoamina, una substància hipotensora. En persones amb pressió arterial baixa podria donar-se un descens excessiu de la pressió arterial.
  2. Embaràs i lactància. Les Baies de Goji contenen betaïna, una substància que pot provocar avortament involuntari. Per això cal prendre-les amb moderació durant l’embaràs i evitar-ne l’ús.
- Interaccions amb medicaments.
  3. Les Baies de Goji poden modificar l’acció dels fàrmacs antihipertensius, i del fàrmacs anticoagulants: cumarines (warfarina), heparina, Sintron …

PUBLICAT ORIGINALMENT A: NATURAL I SALUDABLE

Origen: Les Baies de Goji, antioxidant i molt més.

Peix blau i tòxics

El peix blau és diferencia amb el peix blanc perquè conté més greix. El blau és un tipus de peix que neda més que el peix blanc, per això necessita una bona reserva energètica en forma de greix i si us hi fixeu, té les aletes amb forma de v que facilita el seus moviments.

Pel que fa al tipus de greix que contenen són ben conegudes les seves propietats nutricionals, ja que és un greix saludable, amb propietats cardioprotector del tipus omega 3. També destacaríem que és un aliment proteic, el seu contingut en vitamina A i D i minerals com el iode i el potassi.

Es recomana un consum de peix blau dues vegades a la setmana.

Segurament també haureu sentit a parlar del contingut en tòxics com minerals pesants en d’aquests peixos. El fet que tinguin un contingut de greix més elevat que els peixos blancs, fa que emmagatzemin més fàcilment els tòxics. Les espècies amb més concentració de tòxics es troben amb els peixos que tenen una mida més gran. Aquests són els que es mengen els peixos petits que també contenen tòxics, d’aquesta manera van acumulant-ne. El peix espasa, la tonyina i el salmó són peixos que per la seva mida tenen més quantitat de tòxics. El verat o la sardina, peixos de mida més reduïda, per tant són més recomanables.

El contingut de tòxics que ingerim a través del peix dependrà de l’espècie, l’origen i la dosis i la freqüència en que en consumim.

Us recomanem que consumiu setmanalment peix blau, les seves propietats nutricionals són múltiples i tingueu compte la mida del peix. Eviteu consumir sempre peixos grans, combineu-ho amb el consum de peixos de mides més reduïdes.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Peix blau i tòxics

Augmenta el consum de peix

3 o 4 cops a la setmana…peix!

El peix a més a més de ser una excel·lent font de proteïnes de fàcil digestió (més que la carn), ens aporta àcids grassos insaturats com l’omega 3 que, ajuden a reduir el risc de malalties cardiovasculars. És una bona font de minerals com el iode, el calci, el fòsfor o el magnesi i vitamines com la vitamina D, A i les del grup B.

Aquestes són algunes recomanacions que esperem us ajudin augmentar el consum de peix:

  • Aprofiteu el peix en conserva per a preparar plats únics d’amanides de pasta, arròs o llegums.
  • El microones i el forn ens ajuden a cuinar un plat de peix amb verdures en menys de 20 minuts.
  • Els congelats són una molt bona opció per a totes aquelles persones que no tenen temps de comprar peix fresc.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Augmenta el consum de peix

El raïm pot reduir el dany de les radiacions solars a la pell

Fruites i verdures no paren d’acaparar virtuts, medalles, per a la nostra salut. Els raïms, que ja sabem que netegen i purifiquen o són laxants, també són un aliat de la pell a l’hora de defensar-nos del sol, una propietat especialment útil ara a l’estiu.

Compostos del raïm ajuden a les cèl·lules de la pell a protegir-se davant la radiació ultraviolada del Sol. Els flavonols del raïm poden reduir la formació de substàncies que s’oxiden lípids, ADN i indueixen la mort cel·lular.

Un estudi de la Universitat de Barcelona i el CSIC ha provat que algunes substàncies del raïm poden reduir el dany cel·lular a la pell exposada a aquesta radiació solar. Certs compostos del raïm ajuden a les cèl·lules de la pell a protegir-se davant la radiació ultraviolada del Sol

La principal causa ambiental de les malalties cutànies són els raigs ultraviolats, que provoquen càncer de pell, cremades i eritema solar, així com envelliment prematur de la dermis i epidermis. Aquests raigs actuen sobre la pell activant espècies reactives d’oxigen, que oxiden lípids i ADN, i disparen determinades reaccions i enzims que indueixen la mort cel·lular.

Aplicació als cosmètics

Les dades de l’estudi demostren que algunes substàncies polifenòliques extretes del raïm, anomenades flavonols, poden reduir la formació d’aquestes espècies que s’oxiden en cèl·lules epidèrmiques humanes a les quals s’ha exposat a radiació ultraviolada d’ona llarga (UVA) i mitjana (UVB) . L’estudi, realitzat in vitro al laboratori, ha estat publicat per Journal of Agricultural and Food Chemistry.

L’estudi considera aquests resultats “encoratjadors”. A més entén que s’han de tenir en compte per la farmacologia clínica que treballa amb extractes polifenòlics d’origen vegetal per al desenvolupament de nous agents de fotoprotecció cutània.

Actualment existeixen cosmètics amb compostos de raïm, però fins ara es desconeixia com actuen en les cèl·lules. La bioquímica de la Universitat de Barcelona i directora del treball, Marta Cascante, explica que aquest treball “dóna suport l’ús d’aquests productes per protegir la pell del dany i la mort cel·lular originats per la radiació solar, a més d’aportar coneixement sobre el seu mecanisme de actuació “.

Virtuts i propietats dels raïms

És un laxant natural: prevé i combat el restrenyiment.

Problemes intestinals: neteja intestins si es consumeix el raïm sense retirar la pell.

Al·lèrgies.

Malalts afectats de malalties reumàtiques com artritis i gota.

Problemes renals.

Colon irritable

Patiments del sistema circulatori com hipertensió, arteriosclerosi, rampes, mala circulació, etc.

Mals de cap ocasionats per una sobre-intoxicació

El vi negre, consumit amb moderació, ha demostrat ser cardiosaludable.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: El raïm pot reduir el dany de les radiacions solars a la pell

Diferència entre “Macerar” i “Marinar”

Segons el diccionari de procediments culinaris de TERMCAT

Diccionari de procediments culinaris | TERMCAT

MARINADA – MARINAR

Preparat líquid compost bàsicament d’un àcid, com ara vinagre, vi o suc de llimona, oli, espècies i herbes, on es deixa reposar una vianda, generalment carn o peix, a fi que s’entendreixi i resulti més saborosa.


MACERACIÓ – MACERAR

Preparat líquid compost bàsicament de vi o algun licor i de sucre on es deixa reposar fruita a fi que s’estovi i agafi un sabor especial.

Recomanacions per a la recol·lecció de bolets

La tradició boletaire de Catalunya és ben coneguda. En arribar les pluges de la tardor, un gran nombre de persones es desplacen als boscos amb l’afany de passar una estona d’esbarjo i omplir de bolets els cistells.

Algunes espècies són tòxiques i molt perilloses. El desconeixement i la confusió amb espècies comestibles d’aspecte semblant fan que es produeixin intoxicacions, algunes fins i tot mortals. El criteri bàsic per evitar-les és consumir únicament aquells bolets que se saben identificar sense cap mena de dubte.

Com heu de collir i conservar els bolets?

  • Si no esteu segurs que els bolets pertanyen a una espècie comestible, no els mengeu ni tampoc els agafeu.
  • Rebutgeu els exemplars que es trobin en mal estat.
  • Transporteu-los en un cistell rígid i airejat, per evitar-ne la fermentació.
  • Conserveu-los preferentment al frigorífic fins al moment de cuinar-los.

Com els podeu consumir amb seguretat?

  • Consumiu-los aviat i amb moderació.
  • Consumiu-los cuits preferentment, alguns poden resultar tòxics o indigestos si es mengen crus o poc fets.

Mites falsos

Les proves casolanes o les dites populars com ara l’ennegriment del gra d’all o la patata, o de les culleretes de plata, per comprovar la toxicitat dels bolets no són certes. La creença que els bolets menjats per cargols, llimacs o altres animals no són tòxics també es falsa.

Què heu de fer en cas de sospita per intoxicació?

Aneu immediatament al centre mèdic més proper si, després d’haver-los menjat, presenteu símptomes digestius o nerviosos i, porteu-hi, si podeu, restes dels bolets ingerits.

Més informació:

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EAP Montserrat

Origen: Recomanacions per a la recol·lecció de bolets