Primer fem la base: triturem les galetes i en un bol les barrejem amb la mantega (que haurem fos prèviament) i una cullerada de sucre. Un cop estigui ben amalgamat, ho disposem a sobre del motllo on posarem a posteriori el pastís (un d’aquests desmontables va perfecte). Fem una capa i ho xafem perquè quedi pla. Amb el forn preescalfat a 180 graus, ho deixem uns 6-7 minuts a dins i ho treiem perquè es refredi.
Mentre es va refredant la galeta, posem els fulls de gelatina en aigua freda perquè s’estovin. Després els traiem i els escorrem. Agafem 100 ml de suc de taronja i ho posem a calentar: abans que bulli, ho traiem i li tirem immediatament les fulles de gelatina i 3 cullerades de sucre. Anem remenant perquè es desfaci.
Després en un bol gran li tirem el formatge, les 3 cullerades de confitura (jo ho vaig fer amb 3 i a alguns els hi va semblar bé que tingués només un toc de taronja, a altres -entre els que em compto- li hauríem posar una punta més, perquè estigués més ataronjat-) i la llet. Amb el batedor elèctric ho remenem una bona estona fins que quedi apastarat i després incorporem molt a poc a poc, i sense deixar de remenar, el suc de taronja que teníem preparat amb la gelatina.
Un cop la base de galeta sigui freda, li podem tirar a sobre la pasta de formatge i ho posem a la nevera unes quantes hores. Després ja estarà llest per menjar. És contundent, aviso.
Començarem per fer la massa, força delicada. Primer barrejarem tots els ingredients i quan estiguin ben integrats deixarem reposar la massa entre 10 i 15 minuts a la nevera. La treiem i la posem entre papers sulfuritzats, per anar al forn, i l´estirem completament, tot el que es pugui sense trencar-la, molt important. Amb molt de compte la posem en un motllo, primer la base i per separat les parets. Ho forrem amb paper d´alumini i hi posem a sobre uns pesos, culleres petites o cigrons crus, el que tingueu a mà. Coure entre 10 i 12 minuts a 180 graus. Treieu llavors el pes i el paper i ho torneu a coure entre 3 i 4 minuts més.
Mentrestant anem preparant el farcit. Haurem posat a marinar les panses amb el kirsh si es que optem per posar-ne. Barregem el formatge amb la meitat del sucre, la sal i els rovells. Barrejar molt bé. Afegir-hi la mantega (que estigui més aviat toveta) i la ratlladura de pell de llimona. A continuació la farina i les panses. Seguim barrejant i ho reservem, ja que toca batre les clares a punt de neu. Quan les tinguem hi posem l´altra meitat de sucre i tornem a batre. Ho incorporem a la barreja que teníem reservada i omplim la massa que ja tenim pre-cuita. Fornegem a 180 graus uns trenta minuts, màxim 35 si us ha quedat gruixuda la massa. Millor trenta, així assegurareu l´esponjositat de la massa. Amb 40 minust queda massa cuit…
Escaldem els tomàquets deu segons. Els refredem de seguida, retirem la pell i els tallem per la part de dalt, a fi de poder-los buidar. Aixafem els formatge de cabra amb ajuda d´oli d´oliva, potser us costarà una miqueta, però ha de quedar ben esmicolat. Potser anirà millor un tipus de formatge més cremós com els que poso com a alternativa a la recepta o fins i tot mató mateix. En fi, heu d´ompli aprox mig tomàquet, llavors posar una capa de pasta d´olivada o també es pot utilitzar caviar d´arengada, l´accessible, vaja. S´acaba de posar més formatge per omplir el tomàquet i es reserva.
L´enciam millor que sigui d´aquell que porta rúcula i herbes amb un punt amarg, “primers brots” crec que en diuen, o senzillament mesclum. Els escamarlans els feu a la planxa al darrer moment, sense closca, i per amanir-ho feu una vinagreta amb l´oli, la llimona, la sal i el pebre i el vinagre.
