Arxius mensuals: Octubre de 2012

(ETG) Panellets – fruits de la terra

Per Tots Sants, tot són panellets

El panellet és el producte gastronòmic català més típic de Tots Sants. L’estrella és el tradicional de pinyons, però aquest producte no ha pogut escapar-se de l’evolució que ha viscut la cuina catalana i ja hi ha pastissers que n’ofereixen més de trenta varietats

17/08/09 02:00 – Teia bastons

«Després d’un bon dinar de Tots Sants, el que vol la gent és fer unes bones postres i no menjar patata.» Així de clar i català es pronuncia el vicepresident de la Federació Catalana de Pastisseria, Josep Costa, sobre els panellets, la seva composició i la discussió sobre si poden portar o no fècula, bàsicament patata o moniato. El primer que es pot dir és que perquè el tradicional panellet català pugui lluir el certificat europeu d’especialitat tradicional garantida (ETG) només pot portar farina d’ametlla, sucre, ou i… res més: ni patata, ni moniato, ni conservants, ni colorants. Això sí, a aquesta massa de base s’hi pot afegir gairebé de tot: pinyons, coco, xocolata, cafè, llimona, taronja, fruita confitada, kiwi, pinya, pistatxo… fins a una trentena de varietats diferents, com ja fa algun pastisser. El resultat és un dolç típic de Tots Sants que la majoria d’hipòtesis vinculen a tradicions funeràries. Uns diuen que els panellets són resultat d’antics àpats funeraris, ja que en algunes poblacions la gent els portava a l’església i se’ls menjava dins el temple. D’altres atribueixen l’origen als àrabs i a la seva introducció d’ametlles a les postres. Però en el que no hi ha cap mena de dubte és que es tracta d’uns pastissets vinculats estretament a la festa de Tots Sants. Sembla que entre aquest dia i l’endemà, dia dels difunts, perquè ningú no s’oblidés dels morts els campaners tocaven les campanes sense parar i a mitjanit els feligresos anaven a l’església a compartir amb ells fruita seca i dolços. D’aquí hauria sortit la festa de la castanyada i el consum de panellets.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/71223-per-tots-sants-tot-son-panellets.html

etg_panellets_fruits_de_la_terra

Anuncis

DO Costers del Segre – fruits de la terra

Els vins de ponent

Les terres de Lleida eren terres de vinya fins a la fil·loxera. Des de llavors, la fruita i el cereal han desplaçat la producció vitícola, fins a una lenta però segura recuperació iniciada fa dues dècades. La DO Costers del Segre, àmplia i diversa, agrupa vins d’una gran varietat.

27/08/09 02:00 – DAVID MARIN

La varietat de paisatges i sabors és la característica més notable del vi de la DO Costers del Segre. Les set subzones que conformen el territori d’aquesta àrea vinícola ocupen comarques tan diferents com ara l’agrest i elevat Pallars Jussà, el pla irrigat del Segrià i l’Urgell, o els ondulats turons de secà de les Garrigues. Hiverns freds, estius calorosos i una escassa pluviositat són els elements comuns. Però a partir d’aquí Ponent és un puzle inabastable de petits microclimes, turons secs, fondalades humides, corredors de marinada i dureses continentals. La DO Costers del Segre agrupa tots els vins produïts en tan variades circumstàncies als cellers de les terres de Ponent.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/70138-els-vins-de-ponent.html

do_costers_del_segre_fruits_de_la_terra

DO Pla del Bages – fruits de la terra

Petits i experimentals

El Pla del Bages és una de les denominacions vitivinícoles més recents. Són pocs cellers, però tenen ganes d’experimentar i recuperar varietats de raïms

12/08/09 02:00 – Rosa maria bravo

N’hi va haver, de vinyes; després fàbriques, i ara, un altre cop vinyes. El pla del Bages era una de les zones vitivinícoles més importants de Catalunya, amb 27.000 hectàrees. Això va ser abans de la fil·loxera, el 1880. Després de la plaga es van substituir les vinyes per fàbriques tèxtils a les conques del Cardener i el Llobregat i, a partir del 1985, una sèrie d’emprenedors van pensar que podrien implantar la vinya amb altres varietats diferents de les que hi havia en l’origen, fins que el 1991 van aconseguir elaborar vins amb el segell de vi de la terra –garanteix l’origen i unes qualitats mínimes– i des del 1995 la producció es regula amb la denominació d’origen Pla del Bages, una de les més recents de Catalunya amb la DO Montsant. El secretari del consell regulador, Joan Francesc Valquierre, assenyala que des del 1995 fins a l’actualitat «hi ha hagut una progressió constant cap a la qualitat i una aposta per les varietats», cosa que es manifesta en la recuperació de la varietat autòctona picapoll. Segons explica Valquierre, en el procés de recuperació es va plantar la mateixa varietat en finques diferents, amb varietat de climes, i es va fer un estudi amb els ceps de totes les plantacions. Es van concentrar en una parcel·la i es va seleccionar el cep que té menys malalties i més tipicitat, i el resultat va ser el picapoll blanc, que treballen ara molts dels cellers. Hi ha dos productors que estan experimentant ara amb el picapoll negre, i també amb la mandó, una varietat que gairebé s’havia perdut i que ara s’està cultivant en una hectàrea de terreny. La previsió és vinificar l’any vinent amb aquest raïm, que aporta un color intens.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/68897-petits-i-experimentals.html

do_pla_del_bages_fruits_de_la_terra

Melmelada de maduixa. —

NOVA PUBLICACIÓ: Melmelada de maduixa.
Melmelada de maduixa 04Melmelada de maduixa 03Melmelada de maduixa 02Melmelada de maduixa 01

Al caliu de la cuina

Records de vida.

Avui us porto una recepta que hem porta records entranyables de la meva infantesa, als estius al poble de la meva mare i la meva avia preparava melmelada de préssec, de mores, de cireres i de maduixa, encara recordo la olor……

Era una labor a on participaven tota la família. El primer pas era anar al camp a buscar la fruita, després ens assentaven amb tots els estris i cadascú feina una feina: pelar la fruita, tallar-la per la meitat i treure el pinyol (en el cas dels préssecs), tallar-la a trossos. Uns els aprofitaven per fer la melmelada i altres es posaven amb almívar en pots de vidre.

Axis s’omplia el rebost i podíem menjar fruita d’estiu tot l’any, amb sabor de casa…

La melmelada d’avui es de maduixes de la fira de Sant Pol que es celebra el primer Diumenge de Maig; uns amics m’han…

View original post 368 more words

Nuevos restos revelan la importancia vinícola de Barcino

Nuevos restos arqueológicos revelan la importancia vinícola de Barcino (LA VANGUARDIA Barcelona | 20/10/2012 – 00:10h)

Entre los hallazgos figuran rasas de viñedos, tinajas y estructuras de prensa, que se documentarán y destruirán porque coinciden con los accesos de la futura estación del AVE en la Sagrera

Alrededor de la Barcino romana, en el vasto terreno llano desde las murallas hasta el río Besòs, se cultivaron grandes extensiones de viñedos. En la actual frontera entre La Sagrera y Sant Martí, justo debajo del derribado Pont del Treball Digne, se producían hace unos veinte siglos miles de litros anuales de vino. Los ingresos que generaba este apreciado producto enriquecieron a los dueños de la cercana villa romana de La Sagrera y les permitieron construir la lujosa mansión rural, con mosaicos, que fue hallada accidentalmente en agosto de 2011. Así lo revelan las excavaciones que prosiguen en la zona y que ahora confirman el origen de la prosperidad de sus antiguos moradores.

Leer más: Nuevos restos revelan la importancia vinícola de Barcino.