Arxiu d'etiquetes: FRUITA

Paté d’espinacs frescos

Ingredients:

  • Espinacs frescos ben nets
  • Formatge tipus feta
  • Un bol de cigrons cuits
  • Mitja llima o llimona expremuda

Preparació:

  1. Tot això ben triturat queda com un paté per untar torradetes.
  2. Boníssim!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EL RAVE NEGRE

Origen: Paté d’espinacs frescos

Anuncis

Gaspatxo de maduixes amb crema de menta

Necessitem pel gaspatxo:

  • – 550 grams de maduixes
  • – 5 tomàquets pelats, sense pell ni llavors
  • – 4 fulles de menta
  • – 80 grams de sucre
  • – 80 grams de suc de taronja
  • – 1 préssec pelat
  • – Un polsim de canyella en pols
  • – Un polsim de pebre negre
  • – Un rajolí de vinagre de Jerez

I per la crema de menta:

  • – 15 fulles de menta
  • – Un tetrabrik dels de 200 ml de nata per muntar
  • – 1 got de llet
  • – 35 grams de sucre

Preparació:

  1. Pel gaspatxo, fàcil. Tots els ingredients junts, turmix, a triturar-ho tot i després es pot passar (o no) pel xino. Va a gustos. A la recepta original també hi anaven 4 fulles d’alfàbrega, que no les vaig posar… perquè no en tenia.
  2. Per la crema de menta: per un cantó montem la nata fins que quedi textura de crema, espesseta. Després posem en un bol la llet amb la menta i la portem a bullir. En el moment que bulli, parem el foc, ho tapem, i deixem infusionar durant 15 minuts. Després passem això pel turmix (per què quedi triturada la menta) i ho incorporem a la crema, remenant.
  3. Ho reservem a la nevera, tapat. Quan anem a menjar, posem el gaspatxo al plat, tirem la crema fent algun dibuixet i col·loquem alguna fulla de menta per decorar.

Recepta extreta de “Cuina amb compte”

Origen: Gaspatxo de maduixes amb crema de menta

Amanida d’espinacs i gall dindi

Ingredients 4 persones:

  • 400 gr. de pit de gall dindi.
  • 400 gr. de formatge fresc.
  • 250 gr. d’espinacs.
  • 3 llesques de pa de motlle.
  • 1 poma.
  • 30 gr. de pinyons.
  • 30 gr. de panses.
  • Ou batut i farina de galeta.
  • Oli d’oliva verge extra.
  • Sal.
  • Pebre.

Per a la vinagreta:

  • 2 cullerades de suc de taronja.
  • 1 culleradeta de salsa anglesa.
  • 1 culleradeta de vinagre.
  • 3 cullerades d’oli d’oliva verge extra.
  • Julivert.

Elaboració:

  1. Col·loca en un bol el suc de taronja, la salsa anglesa, el vinagre, l’oli, un pessic de sal i un pessic de julivert picat.
  2. Barreja bé i reserva.
  3. Col·loca els pinyons en una paella i torral’s una mica sense gens d’oli.
  4. Talla el pa a daus i fregeix-los en una paella amb oli.
  5. Escorre’ls sobre un plat folrat amb paper absorbent.
  6. Pica el formatge a daus i reservar-los.
  7. Pela la poma i talla-la en daus.
  8. Talla el gall dindi en trossos de mos, salpebra i passa’ls per ou batut i pa ratllat.
  9. Fregir-los en una paella amb oli.
  10. Escorre’ls sobre un plat folrat amb paper absorbent de cuina.
  11. Serveix els espinacs amb la resta dels ingredients (pinyons, formatge, poma, panses…), assaona i amaneix amb la vinagreta.
  12. Consell: La poma és una fruita que al pelar-la s’oxida ràpidament.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Amanida d’espinacs i gall dindi

Amanida d’alvocat i llagostins

Ingredients (2 persones):

  • Enciam
  • 1 Alvocat
  • 6 nous
  • olives
  • 12 llagostins cuits
  • Crema de vinagre de mòdena
  • Oli
  • Sal

Preparació:

  1. Farem un llit d’enciam iper sobre hi disposem tota la resta d’ingredients.
  2. Amanim.
  3. Tan bona com fàcil!!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINING

Origen: Amanida d’alvocat i llagostins

Amanida amb fruita i falsos bolets

Ingredients:

  • Enciams variats i brots d’espinacs
  • 1 pastanaga
  • 1 poma
  • 1/2 pinya natural
  • Tomates xerri
  • Ous de guatlla dus
  • Maionesa suau
  • Sal i oli d’oliva
  • Vinagre (Mòdena, de poma….)

Preparació:

  1. Peleu els ous de guatlla i els talleu la punta de la part més rodona, així, s’aguanten millor drets.
  2. Renteu les tomates i també els talleu un tros, hi ha de cabre la punta del ou de guatlla. El buideu per treure les llavors, hi introduïu l’ou.
  3. Amb l’ajuda d’una mànega o estri amb broc molt fi, feu els punts amb la maionesa.
  4. Posem al plat els enciams, brots, la pastanaga tallada a tires amb el pela-patates, la pinya i la poma a tacs, i els bolets; i ho assaonem amb sal, vinagre i oli.

Recepta extreta de “Cuina de la Mare”

Origen: Amanida amb fruita i falsos bolets

La Síndria

La síndria, xíndria, meló d’aigua o meló d’Alger (Citrullus lanatus (Thunb.) Matsum. et Nakai de la família Cucurbitaceae) és una fruita i planta de l’estil de les parres (enfiladissa), originària del Sud d’Àfrica. És considerat sovint un tipus de meló, però no està en el gènere Cucumis.

La síndria és, generalment, esfèrica, ovalada, cilíndrica o el·lipsoïdal, verda per fora i roja per dins, amb llavors negres, i quan està ben madura, molt dolça i refrescant, fet pel que també se la coneix amb el nom meló d’aigua. Avui en dia es poden trobar varietats més o menys artificials amb la molla de color groc, sense llavors i de formes no arredonides.

Amb un contingut d’aigua d’un 95%, és d’origen africà (Botswana, Lesotho, Namíbia, Sud-àfrica) on és usada com a substitut de l’aigua en l’estació seca. Es cultiva a totes les regions càlides del planeta, però destaca Turquia com a principal productor, es va propagar per les costes del mar Mediterrani i per tots els països càlids. Va arribar a Amèrica portada pels colons europeus i es va estendre per tot el continent.

És un dels fruits més grans que es coneixen, poden arribar als 15 kg de pes, però el més comú són peces de 2 a 4 kilograms. La pell és llisa, molt gruixuda de color verd, encara que a vegades presenten un dibuix a bandes.

La polpa, principalment de color vermell, i excepcionalment de color groc (síndria ananàs), té una textura acüosa i porosa, amb abundants llavors. 
Pel que fa al seu valor nutricional, no aporta quasi vitamines ni minerals, i fins i tot el seu contingut en sucres és relativament baix, això si, res millor que una síndria fresca per apagar la sed. La seva gruixuda escorça li permet aguantar en bones condicions durant bastants dies a temperatura ambiental i ja que és molt sensible al fred, no s’ha de mantenir a temperatures inferiors a 7 o 10º C.

El seu color pot variar entre el verd fosc, el verd clar o el groc, fins i tot una combinació d’ambdós. Té una polpa de color rosat o vermellós i segons la varietat, pot contenir o no nombroses llavors (negres, marrons o blanques). Aquesta polpa es caracteritza per ser molt sucosa i aquosa. És molt refrescant i generalment té un sabor dolç. És exquisida com fruita de taula i també en granissats, sucs i refrescos.

Per comprovar el seu punt òptim de maduració, la síndria te que “ cantar”, això és, quan se li donen lleugers copets amb la palma de la ma a la pell hem de notar durant un temps unes petites vibracions com a resposta al nostres cops. Si aquestes vibracions són imperceptibles o per al contrari no dona la suficient sensació de fermesa, és millor triar-ne una altra.

Propietats:

La síndria es pot dir que és la fruita que més quantitat d’aigua conté (95%), per la qual cosa el seu valor calòric és molt baix, només 20 calories per 100 grams. Els nivells de vitamines i sals minerals són poc rellevants, sent el potassi i el magnesi els que més destaquen, si bé en quantitats inferiors comparats amb altres fruites. El color rosat de la seva polpa es deu a la presència del pigment licopè, substància amb capacitat antioxidant. El potassi és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i per a l’activitat muscular normal, intervé en l’equilibri de l’aigua dins i fora de la cèl·lula.

Varietats:

Síndries diploides o amb llavors: són les varietats cultivades tradicionalment, que produeixen llavors negres o marrons de consistència llenyosa. Segons la forma dels seus fruits trobem: 
Fruits allargats: d’escorça verda amb bandes de color més clar. Es diuen melons. A Espanya tot just es conreen. Destaquen els tipus Klondike i Charleston Gray. 
Fruits rodons: d’escorça de color verd fosc o negre, són els exemplars més cultivats encara que estan sent desplaçats per les varietats sense llavors. Destaquen: Crimson Sweet (Almeria), Resistent (València), Sugar Baby (Itàlia, Grècia, Turquia i Espanya – Almeria i València-), Dulce Meravella o Sweet Marvell i Early Star, entre les més conegudes i conreades.

Síndries triploides o sense llavors: Es tracta de varietats que tenen unes llavors tendres de color blanc que passen desapercebudes al menjar el fruit. Es caracteritzen per tenir l’escorça verda clara amb ratlles verdes fosques i la carn pot ser de color vermell o groc. Destaquen: Reina de Cors (Almeria), Apirena, Jack i Pepsina, entre d’altres.

Composició per 100g de porció comestible

Calories: 20,3

Hidrats de carboni (g): 4,5

Fibra (g): 0,3

Potassi (mg): 88,5

Magnesi (mg): 11

Provitamina A (mcg): 18

Acido fólico (mcg): 3

mcg=micrograms

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: La Síndria

Tarta de Llimona (46/164)

Ingredients:

Per la crema de llimona:

  • 1 pot de llet condensada
  • 3 rovells d´ou
  • la ralladura d´una llimona
  • el suc de dues o tres llimones

Pel merengue:

  • 3 clares d´ou
  • 2 cullerades soperes de sucre glass
  • 1 culleradeta de farina
  • una miqueta de sal

Per a la massa (pasta brisa):

  • 200 grams de farina
  • 80 grams de mantega/margarina
  • 1 ou

Preparació:

Per fer la massa s´ha de treballar primer la mantega amb la farina, sense mirar de fer cap bola ni res que s´hi assembli, mirant que es vagi fent petita fins que quedi com un polsim de color groc. Es fa com un volcà i al mig s´hi posa l´ou. S´amassa fins que veus que pots fer una bola, posant-hi una mica d´aigua, molt poca, per a que agafi forma. Feta la bola es guarda fins d´un recipient coberta amb paper film un mínim de 20 minuts, més si pot ser. Passat aquest temps s´estira la massa i es posa dins d´un motllo rodó, punxant-la i (si en teniu) posant-hi cigrons o mongetes crues a sobre. Es deixa coure uns vint minuts, es retiren els llegums secs i ja ho tenim llest per posar-hi la crema de llimona, feta barrejant en un bol la llet condensada (un quart de litre), els rovells d´ou, la ratlladura de llimona i el suc de les tres llimones. Es torna a posar al forn uns 40 minuts, una mica més si veieu que no està fet, i desprès es torna a treure per posar-hi el merengue. Per fer-lo s´han de batre les clares amb una punteta de sal a punt de neu i barrejar-les amb molt de compte amb el sucre llustre i la farina. El tireu a sobre de la crema de llimona, que en aquest moment potser fa aspecte de no estar feta però que al cap de 45 minuts de forn us asseguro que ho està. Es daura el merengue i es treu la tarta del forn, deixant-la refredar. Si trigueu molta estona a menjar-la millor posar-la a la nevera una vegada deixi d´estar calenta.

El resultat va ser molt satisfactori, tot i que se´m va anar la mà amb el suc de llimona…ho confesso, n´hi vaig posar de més, concretament 4, i es va notar, i molt. A casa agraden les coses àcides, així que tot correcte, però la resta de gent que la va tastar deia que potser era massa àcida. I ho era. I es que diuen que en pastisseria s´han de respectar les mides de tot al 100%! De fet a la recepta diu entre 2 o 3 llimones depenent de la seva grandària.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIMANTERIORMENT: FOOD AND FOOT

Origen: Tarta de Llimona (46/164)

Crema de carabasseta i sardines arrebossades amb sèsam

Necessitem:

  • 1,500 g de carabassetes (He de dir que a mi me la va donar el meu oncle, Paco, collida directament del seu hort.)
  • 160 g de ceba (aproximadament)
  • 50 ml d’oli d’oliva
  • sal al gust
  • 15 g de pinyons

Elaboració del plat:

  1. La crema la vaig fer a la thermomix, però la podeu fer amb un robot o amb la batedora.
  2. 1r. Sofregim la carabasseta i la ceba prèviament trossejades, amb l’oli d’oliva i la sal.
  3. 2n. Afegim els pinyons, i passem per la batedora, el robot o la thermomix.
  4. I, ja esta!

============================

Necessitem per a quatre persones:

  • 4/6 sardines per persona, segons la grandària, encara que per al plat que farem, millor mitjanetes.
  • 4 cullerades de sèsam blanc
  • oli d’oliva
  • sal
  • una llima

Elaboració del plat:

  1. Demaneu a la peixcatera que vos netege les sardines, llevant-los el cap i tots els interiors. En un plat fiqueu el sèsam i arrebosseu les sardines amb el sèsam.
  2. Saleu les sardines i en una paella en un poc d’oli d’oliva les aneu fent a poc de foc.
  3. Acabeu posant-li suc de llima per damunt.
  4. I ja està!!!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: TASTAELMÓN

Origen: Crema de carabasseta i sardines arrebossades amb sèsam

Espaguetis de nap “raw”

Ingredients:

  • Un nap petit per persona

Per la salsa:

  • 10 tomàquets deshidratats, posats en remull 3-4 hores
  • 2-3 tomàquets frescos pelats
  • 1 gra d’all
  • El suc d’una llimona
  • Mitja ceba (o una de petita)
  • 2 cullerades d’oli d’oliva (o el que faci falta)
  • Herbes aromàtiques fresques (sàlvia, romaní…)
  • Un polsim de xile picant

Preparació:

  1. Passarem els naps pel tallador de verdures espirali per donar-los forma d’espagueti i els deixarem macerar una estona (10 min.) en llimona.
  2. Mentrestant es prepara la salsa posant tots els ingredients a la batedora (o al mini pimer) fins aconseguir la textura que vulguem.
  3. Per qui estigui interessat en estris de “raw food” us deixo aquest l’enllaç de René
  4. No us espanteu dels preus, hi ha per tots els gustos i necessitats i el que és més important, us atendran i assessoraran magníficament en tot allò que fa referència a l’eficiència energètica a la llar.

Recepta extreta de “Viatge Nutritiu”

Origen: Espaguetis de nap “raw”

Gaspatxo de síndria

Ingredients per 4 gots:

  • 600 grams de tomàquet
  • 35 gr de pebrot verd
  • 1 gra d’all
  • 1/2 kg de síndria (tallada i sense pell)
  • 35 gr de ceba
  • 1 raig d’oli d’oliva
  • 2 cullerades de vinagre de vi
  • una mica de sal

Preparació:

  1. Rentem bé els tomàquets i el pebrot. Pelem la ceba i tallem un tros d’uns 35 grams. També tallem un tros de pebrot d’uns 40 grams. No cal que tallem els trossos gaire petits.
  2. Pelem l’all, tallant-lo pel mig i traieu-li el germen que porta al centre. Així aconseguirem que l’all amargui menys.
  3. Ara tallem els tomàquets a trossos petits i posem els trossos dins del got de la batedora. Afegim per sobre del tomàquet l’all, la ceba i el pebrot que teníem preparat. Ara ho triturem tot fins que quedi tot ben fi.
  4. Agafem la síndria i li traiem totes les llavors que puguem i la tallem en trossos. Posem la síndria a la batedora i hi afegim la sal, l’oli i el vinagre. Ho batem durant uns minuts fins que estigui tot ben fi .
  5. Ara provem el gaspatxo de síndria i si cal hi afegim una mica més de sal o de vinagre.
  6. Reserveu-lo a la nevera mínim un parell d’hores.
  7. Serviu ben fred!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: PIXIECUINA

Origen: Gaspatxo de síndria