Arxiu d'etiquetes: PEIX

Tonyina agredolça

Necessitem (com per 6 persones):

  • – 6 talls de tonyina
  • – 3 alls
  • – 1/2 quilo de ceba
  • – 800 grams de tomàquets madurs
  • – 2/3 cullerades de mel
  • – Vinagre de xeres
  • – Oli, sal, sucre i julivert

Preparació:

  1. Primer anem pel sofregit (si hi ha poc temps, doncs es fa el dia abans).
  2. En una olla amb oli hi posem els tres alls tallats a làmines.
  3. Posem a calentar.
  4. Quan els alls comencin a agafar color, li tirem la ceba, tallada en juliana.
  5. Quan sigui tova hi afegim el tomàquet (que abans haurem pelat, tret les llavors i trossejat).
  6. Li posem sal i un polsim de sucre i deixem que vagi fent a foc lent un parell d’horetes, remenant de tant en tant.
  7. Quan tinguem el sofregit fet, li afegim la mel i remenem bé perquè es barregi.
  8. Després li afegim un rajolí de vinagre i ja hi podem posar els talls de tonyina.
  9. Tapem l’olla i els deixem uns 3 minuts per banda.
  10. Si no caben els talls a l’olla (l’habitual), anem traient els que ja estan fets i ja els afegirem al final a dins.
  11. Al final li tirem una mica de julivert per sobre i ja està preparat per ser engolit.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTARI WEBLOC

Origen: Tonyina agredolça

Anuncis

Arròs negre de costella de porc i sípia

Ingredients:

  • 2 costelles de porc (tallades)
  • 2 sípies
  • 3 grans d´all
  • 1 ceba grossa
  • 300 gr de tomàquets triturats
  • 1 ou
  • oli d´oliva
  • una mica de vinagre
  • 1 litre de brou de pollastre
  • 250 gr d´arròs bomba (aprox, 4 racions)
  • julivert
  • 1 bossa de tinta

Preparació:

Primer tallarem a daus les sípies i les saltejarem fins que quedin ben daurades en una cassola, on tot seguit daurarem la costella de porc, molt ben daurada per tots els costats. Sense treure la costella hi afegim la ceba (la sípia l´hem reservat) i quan afagi un color daurat força intens hi posarem un all tallat a trossets molt petits, i tot seguit el tomàquet triturat. Ho cuinem fins que ens quedi un sofregit ben sec, unes dues hores aprox, i l´escorrem en un colador si ha quedat molt oliós.

Anacarem l´arròs amb el sofregit i mullem amb el brou de pollastre. Hi afegim la tinta diluida amb una mica de brou i deixem coure a foc mitjà fins que s´hagi evaporat tot el líquid. L´arròs ha de quedar sec, sense brou vaja, la proporció aprox és 1 mida d´arròs x 3 o 4 de brou, per això he posat un litre. Sempre podeu posar d´entrada tres quarts i si fa falta n´afegiu un quart més. Rectificar de sal si fós necessari.

Mentrestant prepareu un allioli amb ou i julivert picat que li donarà un toc definitiu al plat. Hi poseu també, apart de l´oli, la sal i un gra d´all unes gotes de vinagre.

Boníssim, dels millors arrossos que he menjat darrerament.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIMANTERIORMENT: FOOD AND FOOT

Origen: Arròs negre de costella de porc i sípia

Calamars farcits

1er fer mandonguilles:

Agafar plat fondo. Batre un ou i posar-hi la carn. Tirar farina de galeta. Amassar, fer pilotetes i arrebossar amb farina blanca. Fregir.

2n Calamars:

-Fregir la carn fins que quedi blanqueta juntament amb dos grans d’all sense pelar
-Retirar la carn i l’all
-Amb el mateix oli fregir les puntes i les aletes del calamar
-Netejar el calamar. Punxar-lo bastant amb un palillo
-Picar ( no molt) la carn fregida, les ales i les puntes
-farcir el calamar i tancar-lo amb un palillo

–Sofregit:

Pico un gra d’all, 2 cebes fregides i tomàquet ratllat juntament amb pebre negre i vermell. xup,xup
-Afegir el calamar, afegir mandonguilles, i quan el calamar estigui blanc posar musclos i cloïsses(previament oberts al vapor). Potser hi hauré d’anar afegint aigua calenta. Xup,Xup

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTARI WEBLOC

Origen: Calamars farcits

Croquetes de tonyina

Ingredients (aprox. 9 croquetes):

  • 2 llaunes de tonyina (150-160 gr.)
  • salsa beixamel molt espesa
  • 1 ou
  • pa ratllat (farina de galeta)

Preparació:

  1. Poseu la tonyina en un plat i amb una forquilla (o amb les mans) esmicoleu-la bé.
  2. Prepareu a part una salsa beixamel molt espesa. No ens en cal gran quantitat.
  3. Afegiu beixamel i amasseu la barreja. Aneu afegint beixamel fins que us quedi una massa consistent. Feu les croquetes amb la massa. Depenent de la mida us en sortiran més o menys.
  4. Bateu un ou en un plat, poseu el pa ratllat en un altre plat i ja podeu arrebossar les croquetes passant-les primer per l’ou i després pel pa ratllat.
  5. Una vegada arrebossades, les podeu fregir per menjar-vos-les tot seguit o bé, congelar-les per menjar-vos-les en un altre moment.
  6. Apa a llepar-se els dits!

Recepta extreta de “Cuina Fàcil”

Origen: Croquetes de tonyina

Quines penques!

“Després d’haver-se convertit en una mercaderia ressecada, momificada i fibrosa… és susceptible de ressuscitar” (Josep Pla, El que hem menjat)

La tradició marca que la quaresma es representi per una vella amb tantes cames com setmanes dura aquest període i amb el pas de cadascuna se li va arrencant una pota fins que, en finalitzar la quaresma, no en quedi cap. En la majoria d´imatges, la Vella Quaresma, està representada amb un cistell en un braç i una a penca de bacallà a l´altre ma.

La Vella Quaresma amb una penca de bacallà a la ma ha esdevingut un recurs educatiu en moltes escoles

La quaresma és el període de temps marcat per l´austeritat i l´abstinència. La tradició cristiana indica la prohibició de menjar carn als llarg dels quaranta dies d´aquest període. Però, perquè es menja bacallà durant la quaresma? En aquells temps, a partir del s XVII ja existien unes relacions comercials prou fortes entre Catalunya i els mercaders del nord d’Europa. El vi i l´aiguardent catalans tenien molta fama i dels països nòrdics ens arribaven teixits, cereals i sobretot salaons de peix (areng i bacallà). La profunda convicció cristiana va convertir el bacallà en un negoci molt important. Al S. XIX, el port de Bilbao, era el punt estratègic del desembarcament del bacallà que arribava a la península.

La prohibició de la carn en aquest temps va convertir el bacallà en un bon substitut i en la principal font de proteïnes durant la quaresma. Si bé, els municipis litorals disposaven dels recursos derivats de la pesca, aquest producte només es podia consumir fresc i era molt difícil de conservar i distribuir arreu. En canvi, el bacallà es conservava molt bé i es podia distribuir fàcilment a qualsevol punt del principat.

Les bacallaneries han estat comerços molt arrelats. Bacallaneria Perelló any 1905. Fotografia: Bacallaneries Perelló

Però, que és el que coneixem exactament d´aquesta espècie? Si bé hi ha més de 60 espècies diferents, el bacallà atlàntic, (Gadus morhua) és un peix robust amb tres aletes dorsals i un característic barbilló a la mandíbula inferior. El color de la pell és molt variable depenent de l´ambient on es troba. Els exemplars acostumen a fer entre 50 i 80 cm tot i que pot arribar a 1,8m de longitud. S’alimenta d´altres peixos com ara la sardina o l´areng.

A nivell nutricional té un contingut calòric baix i una elevada quantitat de proteïnes d´alt valor biològic. A més, té menys d´un 3% de greix. El bacallà és molt ric en oligoelements i en vitamines, sobretot vitamina A. El seu fetge és molt ric en vitamines i àcids grassos omega-3. Durant molt anys, l´oli de fetge de bacallà s´ha usat com a suplement alimentari.

Els lloms de bacallà són els talls més preuats

El bacallà es pesca a l’atlàntic nord des del canal de la mànega fins a les aigües gelades de l´àrtic. Per capturar-lo es fan servir arts d´arrossegament i el palangre. L´ arrossegament ha estat el responsable de la reducció de les seves poblacions, en especial als bancs de Terranova i el Gran Sol on pràcticament ha desaparegut. A més, l´impacte que ha produït l’arrossegament ha alterat el fons i fa molt difícil la recuperació de les poblacions. Al llarg de la història recent hi ha hagut nombrosos enfrontaments entre potencies pesqueres pel control dels caladors d´aquesta espècie.

El bacallà de major qualitat és el que es pesca amb palangre. El principal productor és Noruega però el de de major qualitat és el d´Islàndia i el de les illes Fèroe. Entre febrer i març, podem trobar a les nostres peixateries una varietat de bacallà fresc, l´skrei. Això però, és una altre històriademar.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Quines penques!

ROTLLETS DE SALMÓ AMB MAIONESA D’ANET

Ingredients:

  • 2 llesques de pa de motlle rectangulars
  • 4 cullerades soperes de maionesa
  • 1/2 cullerada de ketchup
  • 2 culleradetes d’anet ( sec o fresc )
  • 200 grms. de salmó fumat

Preparació:

  1. Passar el corró per damunt del pa, fins que quedi ben finet.
  2. En un bol, mesclar la maionesa, el ketchup, l’anet i reservar.
  3. Untar el pa amb la salsa i repartir el salmó fins cobrir-lo tot.
  4. Enrotllar ben apretat i tallar llesques d’un centímetre amb un ganivet ben afilat.
  5. Servir amb una mica d’anet pel damunt.
  6. Bon Profit !!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: LLEVAT FARINA SUCRE I SAL

Origen: ROTLLETS DE SALMÓ AMB MAIONESA D’ANET

Bunyols de Bacallà

Ingredients:

  • 2 grans d’all
  • 1 got d’oli d’oliva
  • 300 gr. de bacallà esqueixat i dessalat
  • 300 gr. de farina
  • 13 ous
  • all i julivert, picat

Elaboració:

  1. Tallarem els alls a lamines, i els daurarem amb l’oli, en un casso prou alt.
  2. Un cop daurat l’all, hi afegim el bacallà i uns polsims d’all i julivert.
  3. Deixem coure una mica, tot remenant, i hi posem la farina sense deixar de remenar.
  4. Traiem el casso del foc i anem afegint els ous de un amb un, fins aconseguir una massa fina.
  5. En una fregidora o una paella, hi posem oli de gira sol a foc suau i amb dues culleretes agafem la pasta hi anem fent els bunyols.
  6. La massa restant la podem guardar a la nevera, tapada, durant 3 o 4 dies.
  7. Bon profit!

Recepta extreta de “Cabrils Gastronòmic”

Origen: Bunyols de Bacallà

Escabetx ràpid de molls amb foie i carxofes encurtides

Ingredients:

  • 4 molls
  • 4 carxofes

Per als encurtits:

  • 125 ml d´aigua,
  • 125 ml de vi blanc,
  • 65 ml de vinagre,
  • herbes aromàtiques (llorer, farigola, romaní, pebre blanc),
  • 10 g de sal,
  • oli d´oliva
  • 1 pastanaga mitjana
  • 1 carbassó petit
  • 1 pebrot vermell petit
  • 1 escalunya
  • 1 tomàquet madur (pelat i sense llavors)

Per a l´escabetx ràpid:

  • 80 ml de vi blanc,
  • 50 ml de vinagre chardonnay,
  • pebre vermell
  • 4 talls de foie fresc

Preparació:

Posarem tots els ingredients que mencionavem per als encurtits i els bullirem cinc minuts. Paral.lelament haurem posat les carxofes a bullir amb sal. En cinc minuts tindrem el preparat llest i en deu les carxofes estaran llestes (aprox). Escaldarem les carxofes dins de la preparació per a encurtits una vegada aquesta hagi reposat uns minuts tapada i ho farem durant tot just uns minuts. Tot seguit, i un cop s´hagin refredat, les cobrirem amb oli d´oliva i les reservarem fins a emplatar.

Tallarem les hortalises a dauets molt petits i les reservarem. Si ja tenim els molls filetejats els hi treurem amb molt de compte, i amb unes pinces, totes les espines que tinguin, totes. Els saltejarem i els reservarem, deixant-los un pel crus.

Saltejarem les hortalises poca estoneta, mullem amb els liquids de l´escabetx i hi afegirem els molls. Deixarem que s´acabin de coure amb les hortalises mentre fem el foie “volta i volta” i ho servirem tot junt, no cal que estigui molt calent.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIMANTERIORMENT: FOOD AND FOOT

Origen: Escabetx ràpid de molls amb foie i carxofes encurtides

Llucet amb pernil ibèric cruixent

INGREDIENTS:

  • 2 llucets oberts i sense espina
  • 50 gr. pernil ibèric
  • farina
  • oli
  • sal i pebre

ELABORACIÓ:

  1. Netejeu bé el peix. Salpimenteu-lo, enfarineu-lo i fregiu-lo a foc fort amb oli d’oliva.
  2. Reservar sobre un paper per absorbir l’excès d’oli.
  3. En el mateix oli, fregiu una mica (banda i banda) de pernil ibèric fins que us quedi cruixent i l’escampeu per sobre del peix.
  4. Finalment, presenteu el plat amb una mica de maionesa.
  5. La combinació del peix blanc amb el pernil és molt bona.
  6. Bon profit !!!

Recepta extreta de “La Cuina de Sempre”

Origen: Llucet amb pernil ibèric cruixent

Arròs de peix (4/130)

Ingredients (6 px):

  • mig kilo d´arròs
  • 2 sèpies
  • 150 gr de rap
  • 6 gambes
  • 6 escamarlans
  • 1/4 de kilo de musclus
  • 1 ceba
  • 100gr de cloïses
  • 4 tomàquets madurs
  • 3 grans d´all
  • julivert
  • sal, oli
  • litre i mig aprox de brou de peix

Preparació:

Farem primer la sèpia, tallada petita i amb un all a làmines (això ho faig sempre). Tot seguit, i a la mateixa cassola, les gambes i els escamarlans. A continuació començarem amb al sofregit pròpiament dit, o sigui, primer la ceba i després el tomàquet (a daus, sense pell ni llavors). Quan tenim un sofregit ben potxat tornem a posar-hi la sèpia i a continuació l´arròs. Deixem coure una miqueta de res i mullem amb el brou. Quan manquin uns cinc minuts hi tirem les cloïses tancades i al cap de poc els musclus, ja oberts, i les gambes, els escamarlans i el rap tallat a daus, juntament amb la picada d´all i julivert.

Espectacular és poc…ah, la meva picada també portava una mica d´avellanes…sempre millor amb algún fruit sec!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIMANTERIORMENT: FOOD AND FOOT

Origen: Arròs de peix (4/130)