Arxiu d'etiquetes: VI NEGRE

Estofat de Vedella, per llepar-se’n els dits !

Per a 4 persones:

  • 1kg de carn de vedella tallada a dauets
  • 2 tomàquets madurs
  • 1ceba
  • 5 grans d’all
  • 1trosset de canó de canyella
  • 1 fulla de llorer
  • 1 branqueta de farigola
  • 1 copa de vi negre
  • 1 copeta de conyac
  • brou o aigua
  • nou moscada
  • oli i sal

Preparació:

  1. Saleu la carn i enrossiu-la a la cassola amb una mica d’oli, a foc viu i destapada anant-la movent. per segellar el tall.
  2. Un cop rossa afegiu-hi els alls amb camisa i la ceba talladeta més aviat petita, però sense picar.
  3. Doneu-hi unes quantes voltes i quan la ceba ja estigui rosseta aboqueu-hi els tomàquets madurs pelats i talladets a trossets, però sense triturar.
  4. Al cap d’una bona estona, quan el tomàquet ja s’hagi desfet del tot, afegiu-hiel farcellet d’herbes (llorer, farigola) i una mica de nou moscada ratllada.
  5. Barregeu-ho bé, un parell de tombs i poseu-hi el vi i el conyac i el canonet de canyella (lligadet perquè no es desfaci en trossets incòmodes)
  6. Al cap d’una estoneta, quan ja s’hagi evaporat l’alcohol i hagi reduït, afegiu-hi l’aigua o el brou (calent millor) que ho cobreixi.
  7. Abaixeu el foc i tapeu la cassola.
  8. Ha de fer xup xup ben a poc a poc l’estona que faci falta fins que punxant sigui ben tova la carn.
  9. S’ha d’anar remenant i vigilant sense estar al davant sempre.
  10. Quan la carn sigui toveta s’hi afegeixen les patates esqueixades (trencant-les amb el ganivet) i s’hi afegeix més aigua i es rectifica de sal al gust.
  11. S’hi pot afegir uns quants bolets secs.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: LES CUINETES DE LA MARTA

Origen: Estofat de Vedella, per llepar-se’n els dits !

Anuncis

El raïm pot reduir el dany de les radiacions solars a la pell

Fruites i verdures no paren d’acaparar virtuts, medalles, per a la nostra salut. Els raïms, que ja sabem que netegen i purifiquen o són laxants, també són un aliat de la pell a l’hora de defensar-nos del sol, una propietat especialment útil ara a l’estiu.

Compostos del raïm ajuden a les cèl·lules de la pell a protegir-se davant la radiació ultraviolada del Sol. Els flavonols del raïm poden reduir la formació de substàncies que s’oxiden lípids, ADN i indueixen la mort cel·lular.

Un estudi de la Universitat de Barcelona i el CSIC ha provat que algunes substàncies del raïm poden reduir el dany cel·lular a la pell exposada a aquesta radiació solar. Certs compostos del raïm ajuden a les cèl·lules de la pell a protegir-se davant la radiació ultraviolada del Sol

La principal causa ambiental de les malalties cutànies són els raigs ultraviolats, que provoquen càncer de pell, cremades i eritema solar, així com envelliment prematur de la dermis i epidermis. Aquests raigs actuen sobre la pell activant espècies reactives d’oxigen, que oxiden lípids i ADN, i disparen determinades reaccions i enzims que indueixen la mort cel·lular.

Aplicació als cosmètics

Les dades de l’estudi demostren que algunes substàncies polifenòliques extretes del raïm, anomenades flavonols, poden reduir la formació d’aquestes espècies que s’oxiden en cèl·lules epidèrmiques humanes a les quals s’ha exposat a radiació ultraviolada d’ona llarga (UVA) i mitjana (UVB) . L’estudi, realitzat in vitro al laboratori, ha estat publicat per Journal of Agricultural and Food Chemistry.

L’estudi considera aquests resultats “encoratjadors”. A més entén que s’han de tenir en compte per la farmacologia clínica que treballa amb extractes polifenòlics d’origen vegetal per al desenvolupament de nous agents de fotoprotecció cutània.

Actualment existeixen cosmètics amb compostos de raïm, però fins ara es desconeixia com actuen en les cèl·lules. La bioquímica de la Universitat de Barcelona i directora del treball, Marta Cascante, explica que aquest treball “dóna suport l’ús d’aquests productes per protegir la pell del dany i la mort cel·lular originats per la radiació solar, a més d’aportar coneixement sobre el seu mecanisme de actuació “.

Virtuts i propietats dels raïms

És un laxant natural: prevé i combat el restrenyiment.

Problemes intestinals: neteja intestins si es consumeix el raïm sense retirar la pell.

 

Al·lèrgies.

  • Malalts afectats de malalties reumàtiques com artritis i gota.
  • Problemes renals.
  • Colon irritable
  • Patiments del sistema circulatori com hipertensió, arteriosclerosi, rampes, mala circulació, etc.
  • Mals de cap ocasionats per una sobre-intoxicació

El vi negre, consumit amb moderació, ha demostrat ser cardiosaludable.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: El raïm pot reduir el dany de les radiacions solars a la pell

Mandonguilles de la mare

INGREDIENTS:

  • 5 mandonguilles per persona
  • 1 ceba gran
  • brou de verdures
  • ametlles fregides
  • 1 all
  • 1 llesca de pà sec
  • 1/2 vas de vi negre

PREPARACIÓ:

  1. Ficar mig dit d’oli a la cassola, fregir l’all i la llesca de pà. Retirar.
  2. Fregir les mangonguilles amb el mateix oli. Retirar.
  3. Afegir la ceba tallada ben petita i reduïr a foc lent.
  4. Mentrestant, fer la picada amb l’all, el pà fregit i les ametlles. Ficar una mica de sal i pebre. Julivert opcional.
  5. Quan la ceba estigui feta, tornar a ficar les mandonguilles i la picada.
  6. Afegir el brou i deixar coure a foc mig durant 20 minuts.
  7. Afegir el vi negre i deixar-ho tot, uns 15 minuts més.
  8. Que us aprofiti !!!!!
  9. PD: És pot ficar un ou dur tallat a quarts quan estigui a punt de finalitzar la cocció.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: IMPROVISANT RECEPTES

Origen: Mandonguilles de la mare

Pollastre al vi negre amb trompetes de la mort

Ingredients per a 4 persones:

  • 1 pollastre tallat en vuitens
  • 2 cebetes
  • 4 grans d’all
  • 1 fulla de llorer
  • 1 cullerada de pebre vermell dolç
  • 2 gots de vi negre
  • 100 gr de trompetes de la mort deshidratades (o fresques)
  • Oli
  • Sal
  • Pebre

Elaboració:

  1. Renteu i trinxeu les cebetes.
  2. Assaoneu el pollastre amb sal i pebre i enrosiu-lo en una cassola amb una mica d’oli.
  3. Afegiu les cebetes, els grans d’all pelats, la fulla de llorer, el pebre vermell dolç i el vi, coeu-ho a foc suau i tapat durant 30 minuts.
  4. En aigua bullint escaldeu les trompetes de la mort (les deshidratades).
  5. En una paella amb una mica d’oli saltegeu les trompetes amb sal i pebre i reserveu-les.
  6. Serviu el pollastre amb la salsa i acompanyeu-lo amb els bolets.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Pollastre al vi negre amb trompetes de la mort

Mandonguilles selectes



Ingredients:

  • 250 gr carn picada de porc
  • 250 gr carn picada de vedella
  • 1 ceba
  • 1 pebrot vermell
  • 1 pastanaga
  • 1 tros de porro
  • 2-3 tomàquets madurs
  • 100 gr pernil salat no molt fi
  • 1 got de xerès o vi ranci
  • 1 ou
  • llet
  • 2 grans d’all
  • 12 cebes del platillu o escalunyes
  • farina de galeta
  • 250 gr figues seces
  • 1 got de vi negre
  • 40 gr mantega
  • conyac o whisky

Preparació:

  1. Rentar amb aigua freda les figues i després deixar-les en remull en aigua calenta.
  2. En un bol barrejar les 2 carns, l’ou, el julivert trinxat, el conyac i l’all. Salpebrar i afegir llet i farina de galeta i fer les mandonguilles. Enfarinar-les, fregir-les i reservar-les.
  3. En el mateix oli sofregir les verdures tallades molt fines i quan estiguin toves afegir el vi, deixar evaporar i seguir coent lentament.
  4. Al final afegir les figues hidratades.Incorporar les mandonguilles i enfornar uns minuts perquè es cogui tot junt.
  5. Pelar les cebetes i en un cassó amb mantega daurar-les, afegir el sucre i el xerès i coure fins que estiguin toves.
  6. Fer una brotxeta amb una cebeta, el pernil i una figa i servir.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: PLATS GUAPUS

Origen: Mandonguilles selectes

Conill amb salsa de xocolata

Ingredients per a 4 persones:

  • 1 conill
  • 1 ceba
  • 3 grans d’all
  • 100 gr. de xocolata
  • farina
  • 1 l. de vi negre
  • oli d’oliva verge extra
  • sal
  • 15-20 grans de pebre negre
  • 1 fulla de llorer
  • farigola
  • romaní

Elaboració:

  1. Trosseja el conill, sala i posa’l en un bol gran junt amb el llorer, farigola i romaní.
  2. Pica els alls i la ceba i incorpora-ho al bol.
  3. Per ultim, afegeix els grans de pebre, cobreix amb el vi negre i deixa marinar durant 10-12 hores al frigorífic.
  4. Escorre els trossos de carn (reserva la marinada), passa per farina i fregeix en una paella amb oli.
  5. Col·loca en una olla ràpida la carn daurada i agrega la marinada.
  6. Posa-ho a punt de sal, tanca la tapa (posa el 2) i deixa que es cuini 8-10 minuts.
  7. Passat aquest temps, afegeix a l’olla la xocolata ratllada.
  8. Deixa que es cuini a foc suau uns altres 5 minuts.
  9. Retira els trossos de conill i tritura la salsa.
  10. Serveix el conill en una font i salseja-ho.
  11. Decorar el plat amb una branqueta de romaní.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Conill amb salsa de xocolata

FIDEUS A LA CASOLA

INGREDIENTS 4 persones:

  • 3 salsitxes
  • 2 tires de cap costella tallada petita
  • 3 talls de pollastre tallats petits (jo i poso ales tallades )
  • 1 ceba ratllada
  • 3 tomàquets ratllats
  • 1/5 got de vi negre
  • 400g. de fideus
  • 800g. de caldo de pollastre o aigua

PREPARACIÓ:

  1. Posem la casola al foc amb oli, posem la carn a sofregir, posem sal, quan la tingem una mica rostida hi afegim la ceba i que quedi ben escalfada, afegim els tomàquets i deixem coure, un cop la tinguem cuita hi posem una mica de vi negre i deixem uns 5 minuts que s’evapori.
  2. Ara hi posem els fideus i deixem enrosir una mica.
  3. Afegim el caldo i quan bulli rectifiquem de sal i deixem coure el temps que posi el paquet dels fideus.
  4. Cada mida de fideus te un temps de cocció
  5. Ja podem servir

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ELS FOGONS DE LA LOURDES

Origen: FIDEUS A LA CASOLA

Civet de porc senglar

Ingredients:

  • 1kg. de porc senglar, millor de l’espatlla
  • 500cc. de vi negre de qualitat
  • 1 ceba
  • 1 porro
  • 1 pastanaga
  • 4 grans d’all
  • 4 boles de ginebró
  • Farina per enfarinar la carn
  • Sal, oli d’oliva i pebre negre
  • 1 litre de caldo de verdures
  • 2 codonys

Preparació:

  1. Talleu la carn a daus,no molt grossos, netegeu-la de nervis i pells.
  2. Peleu les verdures i talleu-les a juliana, excepte ells alls
  3. En un recipient gran, poseu la carn, les verdures i els alls sense pelar i sencers.
  4. Cobriu-ho amb el vi i ho guardeu a la nevera 24 hores.
  5. Escorreu el marinat, reserveu el vi, i separeu la carn de les verdures.
  6. Salpebreu la carn, l’enfarineu, i en una cassola amb oli calent, la fregiu, que quedi daurada per tots els costats. Reserveu.
  7. En el mateix oli, sofregiu les verdures salpebrades, que quedin ben rosses.
  8. Afegiu el vi a la cassola i reduir-lo quasi totalment.
  9. Torneu a posar la carn a la cassola, cobriu-la amb el caldo de verdures bullent.
  10. Amb el forn escalfat a 180ºC., hi poseu la cassola tapada i ho deixeu coure dues hores i mitja, si reduís massa rapit, abaixeu la temperatura.
  11. Retireu la carn de la cassola i passeu la salsa amb les verdures pel passa-purés i desprès pel xino
  12. Torneu a posar la carn a la cassola amb la salsa ben fina, ho deixeu coure uns 5 minuts més.

Preparació dels codonys:

  1. Renteu els codonys i els poseu sencers en aigua freda, dins d’una olla, els coeu 20 minuts, els deixeu refredar.
  2. Quan siguin freds, els peleu i els feu en sis talls, com mitja lluna, traieu el cor. Reservar.
  3. Abans de servir, marqueu-los a la paella amb unes gotes d’oli, els salpebreu i els serviu junt amb l’estofat calent.

Anotacions:

  • Es pot substituir el codony per poma; la poma no cal bullir-la, podeu passar-la directament per la planxa pelada i a talls.
  • Per tenir codonys sempre a mà, en els mesos que se’n troba al mercat, els podem congelar.
  • Renteu els codonys i sense pelar-los els coeu amb aigua 20 minuts. deixar-los refredar en la mateixa aigua i una vegada freds, eixugar-los i congelar.

Recepta extreta de “Cuina de la Mare”

Origen: Civet de porc senglar

Vedella amb bolets

Ingredients:

  • 1 tall rodó lligat (serveixen moltes peces, deixeu-vos aconsellar pel carnisser) (uns 175 – 200 grs. per persona)
  • 2 pastanagues
  • 2 tomàquets mitjans
  • 2 cebes
  • Llorer
  • 1 cabeça d’all
  • 1 got de vi negre
  • 1 got de conyac
  • Caldo suau (el podem fer amb verdures i una mica de pollastre o directament utilitzar 1/2 pastilla amb aigua)
  • Bolets
  • Pinyons, ametlles, avellanes, julivert,
  • sal i pebre

Elaboració:

  1. 24 hores abans de cuinar la carn posar a dessalar els bolets, canviant-los d’aigua un parell o tres de cops.
  2. Tastarlos al final del procés per saber si estan al punt.
  3. Salar la carn i posar-la a rostir en una cassola amb una mica d’oli, amb la pastanaga tallada, els tomàquets sencers, les cebes senceres, la cabeça d’alls sense pelar i el llorer.
  4. Rostir-ho lentament, anar donant voltes, anant en compte que les verdures no se’ns enganxin.
  5. Un cop cuit s’hi afegeix el vi i el conyac, amb el foc al màxim perquè no pari de bullir.
  6. Quan el tall ja s’ha “begut” els licors, afegir-hi el brou suau bullint fins cobrir el tall.
  7. Deixar-ho fent xup-xup 2 hores +/- i anar-ho girant. Retirar la vedella fins que es refredi.
  8. Mentre, passar el suc pel colador “xino“.
  9. Quan la carn està freda, tallar-la, en talls d’un cm de gruix, i col·locar-la a la cassola, cobrint-la amb el suc.
  10. Saltejar els bolets ben escorreguts i afegir-los a la vedella.
  11. Després afegir una picada de pinyons, ametlles, julivert, avellanes, sal i pebre.
  12. Deixar que faci xup-xup durant mitja hora tapat, després destapar, i deixar que acabi de coure i redueixi la salsa. C
  13. Compte que es pot enganxar!!!!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: LA CUINA NO FA POR

Origen: Vedella amb bolets

El vi negre, bo per la salut

Primer assaig clínic que estudia de forma separada els efectes del vi negre i la seva variant sense alcohol sobre la inflamació arterial

FIVIN és fa ressò de l’assaig clínic publicat a The American journal of clinical nutrition (AJCN), encapçalat per metges i investigadors del Servei de Medicina interna de l’Hospital Clínic de Barcelona i l’IDIBAPS, que compara en pacients d’alt risc cardiovascular els efectes del vi amb els efectes del vi desalcoholitzat, una variant comercial a la qual se li ha extret l’alcohol. S’avalua així per separat l’efecte de l’etanol i el dels compostos fenòlics del vi negre sobre l’expressió de biomarcadors d’inflamació relacionats amb l’arteriosclerosi. Els Drs. Ramon Estruch y Rosa Lamuela, membres del Comitè Científic de FIVIN, i professors de la Facultat de Medicina y Farmàcia, respectivament, de la Universitat de Barcelona, i la Dra. Gemma Chiva-Blanch, del IDIBAPS-Hospital Clínic de Barcelona han estat el principals autors d’aquest estudi. El treball s’ha desenvolupat en el marc del CIBER de Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn). Nombrosos estudis apunten que el consum moderat de vi té efectes beneficiosos per a la salut. L’arteriosclerosi es considera actualment una malaltia inflamatòria de baix grau de les parets de les artèries, que es pot veure alleugerit per un consum moderat de vi. El que no s’ha pogut aclarir és en quina mesura aquests beneficis són deguts als compostos fenòlics del vi, independentment de la ingesta d’alcohol. Aquests compostos són els responsables del sabor, el color i la textura en boca del vi. El treball publicat per investigadors de l’IDIBAPS – Hospital Clínic i Universitat de Barcelona és el primer assaig clínic randomitzat que estudia de forma separada els efectes del vi negre i la seva variant sense alcohol sobre els estadis inicials de l’arteriosclerosi. L’estudi es va fer amb 67 homes voluntaris amb un elevat risc cardiovascular. Aquests individus es van separar en tres grups que van rebre durant quatre setmanes 30g d’alcohol per dia de vi negre, el volum equivalent en forma de vi sense alcohol o bé l’equivalent a 30g d’alcohol per dia de ginebra. Durant aquest període de temps es van anar recollint mostres cel·lulars i serològiques per estudiar l’evolució de diversos biomarcadors, de l’expressió de molècules d’adhesió i de citocines inflamatòries relacionades amb la malaltia. Els resultats suggereixen que tant l’etanol com els components no alcohòlics contribueixen per separat als efectes antiinflamatoris del vi negre. Els components fenòlics serien els responsables de modular l’expressió de molècules d’adhesió als leucòcits, mentre que tant l’etanol com els polifenols del vi modificarien la presència de mediadors solubles de la inflamació en pacients amb elevat risc cardiovascular. Aquests efectes podrien contribuir als beneficis que s’atribueixen al vi en la millora de les fases inicials i la progressió de l’arteriosclerosi.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: El vi negre, bo per la salut