Arxiu de la categoria: Articles

Peixos Plans

Els pleuronectiformes o peixos plans són un taxó nombrós que agrupa una gran varietat d’espècies adaptades a la vida bentònica. La principal característica dels representants d´aquest grup és que presenten el cos molt comprimit amb una marcada asimetria que té el seu màxim exponent en la regió cefàlica. Les larves encara presenten simetria com a adaptació al medi planctònic on viuen. A mesura que avança el seu desenvolupament té lloc la metamorfosi i un dels dos ulls emigra cap al flanc oposat i es convertiran en éssers asimètrics.

La forma del cos és ovalada o romboïdal depenent del grup. El cos presenta un costat que reposa sobre el fons que, és pla i sense pigmentar. El costat superior o zenital conté els ulls i es pigmentat. Segons si la cara zenital és la dreta o l´esquerra es parla de formes dextrogires com el llenguado o levogires com la palaia, la bruixa, els rèmols o el tacó.

Les diverses espècies d´aquest grup tenen una elevada importància econòmica i són molt apreciades entre els consumidors. Es capturen especialment amb arts d´arrossegament i amb tresmall. Alguns com el turbot, es crien i s´engreixen de manera intensiva en centres d’aqüicultura.

Principals espècies de pleuronectiformes. Font: Museu de la Pesca

Les espècies de pleuronectiformes més abundants als nostres mars són: la palaia, la bruixa, el rèmol, el turbot, el tacó, la peluda o el llenguado.

La palaia (Citharus linguatula). Presenta el cos de color bru recobert d´escates romboides molt visibles. La boca és gran i una mica protràctil. Te un elevat interès comercial. Mesura entre els 10 a 15 cm.

La bruixa. Sota aquesta denominació hi ha dues espècies Lepidorhombus boscii i Lepidorhombus. whiffiagonis molt fàcils de diferenciar. La primera presenta dues taques fosques als extrems de l´aleta dorsal i dues a l´anal i per la qual cosa s´anomena bruixa de quatre taques. El cos té forma ovalada amb tonalitats gris marronós molt clar. És segurament l’espècie de peix pla més popular a les peixateries i sovint el seu origen és de fora de la mediterrània.

El rèmol és una espècie de cos alt i romboïdal. Existeixen dues espècies de rèmols que sovint es confonen. El rèmol ver (Scophthalmus rhombus) i el turbot (Psetta maxima). La coloració és molt variable i depèn del tipus de fons on viuen. Els rèmols són peixos de bona mida, entre 40 a 50 cm amb un gran interès econòmic. La seva carn és molt gustosa. La principal característica que diferencia ambdues espècie està en que el turbot té el cos recobert de tubercles ossis mentre que el rèmol ver te la pell llisa.

El llenguado és una de les espècies que pateix més frau en la seva comercialització

El tacó (Bothus podas). De mida petita, molt saborós però amb molta espina. Per tot plegat es tracta d´una espècie poc valorada malgrat que la seva carn es excel·lent. La seva pell és gruixuda i fosca amb taques arrodonides més clares. El tacó presenta els ulls molt separats entre ells.

El llenguado (Solea vulgaris). El més conegut i potser més apreciat dels peixos plans. La seva carn és molt fina i preuada. Cos ovalat i ulls i boca petits en comparació amb la resta del cos. Coloració de color gris marronós amb diverses tonalitats que depenen del tipus de fons. Sota aquest nom es comercialitzen un gran nombre d´espècies diferents que provenen de tot el Món. El frau es encara més gran quan es comercialitza en filets.

La peluda (Arnoglossus thori) i la llengua (Symphurus lihgulatus i S. nigrescens) són petits peixos plans poc valorats i que sovint els trobem barrejats en la morralla.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Peixos Plans

Anuncis

Beneficis del vinagre

El vinagre és un ingredient multiusos que des de l’antiguitat ha estat utilitzat per a la llar, la bellesa i per suposat la salut. Pels seus beneficis és ideal per tractar problemes de salut, facilitar tasques a la llar, assaonar menjars, combatre plagues i molt més.

Inclusivament, és bastant probable que en algun moment hàgim inclòs el vinagre en la nostra rebost i li hem donat un parell d’usos sense saber els seus extensos beneficis. És per això que el dia d’avui et volem compartir alguns dels usos i beneficis que pots aprofitar utilitzant aquest producte tant a la llar com en la teva salut.

Aliat contra la diabetis

Un estudi de la Universitat de Lund, Suècia, va revelar que el vinagre blanc ajuda a les persones amb diabetis tipus II a regular els nivells de sucre en la sang. Segons la investigació, incloure aquest ingredient en els menjars disminueix la resposta glucèmica, és a dir, alenteix l’absorció de sucre en el torrent sanguini.

Accelerar el metabolisme

El vinagre és ric en àcid acètic, un ingredient que té el poder d’accelerar el metabolisme, fent que la persona perdi pes i l’índex de massa corporal disminueixi. Per a aquest benefici es recomana consumir 2 cullerades diàries de vinagre diluïdes en aigua o un altre tipus de beguda.

Combatre el colesterol

Consumir vinagre de poma ajuda a reduir l’acumulació de greix, colesterol i altres substàncies a les parets de les artèries. En regular els nivells de colesterol, també és ideal per prevenir malalties cardiovasculars.

Combatre les varius

El vinagre té propietats que ajuden a desinflamar, activen la circulació, calmen el dolor i ajuden a alleujar la sensació de pesadesa ocasionada per les varius. Per tractar qualsevol d’aquests problemes, es recomana submergir els peus en un recipient amb aigua, una tassa de vinagre i sal gruixuda.

Condicionador de cabell

El vinagre de poma és ideal per lluir un cabell saludable, abundant, amb brillantor i lliure de caspa. Es recomana diluir una cullerada de vinagre en una tassa d’aigua i després aplicar en el cabell humit.

Suavitzant

Afegir vinagre a remull o la rentadora, ajudarà a que la roba conservi els seus colors vius, elimina els excessos de sabó i més actua com un suavitzant molt efectiu. Per usar-lo simplement agrega ¾ de tassa de vinagre a la rentadora durant el cicle final de rentada, o afegeix la mateixa quantitat a la roba en remull.

Repelent contra formigues

A la llar és molt comú que les formigues envaeixin certes àrees. Aquests insectes odien el vinagre i per això et servirà com un repelent per allunyar dels espais de la teva llar. Posar una bona quantitat de vinagre en un ruixador i després aplicar sobre portes, finestres i / o qualsevol camí que tinguin les formigues a casa teva.

Si vols eliminar les plagues de la teva llar amb productes naturals visita el nostre article Elimina les plagues de la teva llar naturalment.

Dissoldre la floridura

Moltes eines, cargols, frontisses, entre d’altres, solen oxidar amb el pas del temps. L’àcid acètic del vinagre reacciona amb l’òxid de ferro per remoure la floridura de metalls petits.

Tractar infeccions micòtiques

Les infeccions micòtiques com el peu d’atleta, el fong en les ungles del peu i la caspa, són molt freqüents en la població. Aquest tipus de problemes es pot solucionar utilitzant vinagre de poma o blanc; per això es pot aplicar directament a la zona afectada, o en el cas dels peus es pot diluir una tassa d’aigua en un recipient amb aigua per remullar durant 30 minuts.

Recorda!

Tant el vinagre de poma com el vinagre blanc tenen propietats molt benèfiques per a la salut, la bellesa i la llar. Cada tipus de vinagre és diferent, però amb beneficis molt similars. Abans d’escollir algun d’ells és bo que estudiïs les seves propietats per saber quin dels dos et convé utilitzar. Aquest producte no és només per incloure en els menjars, els seus beneficis són molt estesos i et sorprendràs amb totes les seves utilitats.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EAP Navàs-Balsareny

Origen: Beneficis del vinagre

Menjar síndria i els seus beneficis


La síndria és una fruita molt saborosa però a més té un gran avantatge és que posseeix molt poques calories. Però també la síndria conté enormes qualitats medicinals i nutritives.

La síndria aporta a l’organisme nutrients com:

  • -vitamina C
  • -vitamina A
  • -fibra
  • -aigua
  • -ferro
  • -potassi
  • -calci
  • -magnesi
  • -fòsfor
  • -sodi
  • -àcid fòlic
  • -antioxidants

Beneficis de menjar síndria:

  • -Ajuda a regular la pressió arterial
  • -ajuda a eliminar líquids del cos
  • -afavoreix la reducció de pes
  • -ajuda a regular el nivell de colesterol en sang
  • -ajuda a prevenir el càncer
  • -ajuda a prevenir problemes de pròstata en homes
  • -col·labora en la desintoxicació del cos
  • -afavoreix l’eliminació d’àcid úric de l’organisme
  • -equilibra el sistema nerviós
  • -prevé afeccions cardiovasculars i malalties degeneratives
  • -ajuda a regular el trànsit intestinal i prevé el restrenyiment
  • -ajuda a enfortir el sistema immunològic
  • -ajuda a dormir
  • -ajuda a prevenir l’envelliment
  • -ajuda que la mare que aquesta alletant tingui llet més fluida i que sigui millor digerida pel beu
  • -ajuda a hidratar a les persones quan tenen febre
  • -relaxa els vasos sanguinis pel que es pot utilitzar per tractar la disfunció erèctil

La síndria és una fruita molt saludable i si es consumeix amb fins medicinals s’ha de menjar una porció 2 cops a la setmana com a mínim per obtenir els beneficis esperats.

També es pot optar per menjar una llesca de síndria o suc cada dia per efectes mes ràpids.

Amb la síndria es pot preparar gaspatxos, sopes i altres menjars més de menjar-com fruita.

La síndria és una fruita molt saludable pel que val la pena incloure-la en la nostra dieta.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Menjar síndria i els seus beneficis

El bròquil, un superaliment!

Es tracta d’una verdura de la família de les cols molt rica en fibra, baixa en calories i amb una gran quantitat de vitamines, minerals, antioxidants i principis actius anticancerígens. Considerada una de les hortalisses que conté més quantitat de nutrients per unitat de producte comestible; d’aquí ve que l’anomenem superaliment (superfoods, en anglès).

Propietats nutricionals

El bròquil és una verdura excepcionalment nutritiva, molt rica en vitamines i minerals.

Vegem primer les vitamines: Potser us sorprèn però el bròquil poc cuinat -menys de 10 o 15 minuts- conté més vitamina C que la fruita cítrica. Tenim el doble de vitamina C en el bròquil que en la mateixa quantitat de taronges. La vitamina C ens pot resultar molt útil quan estem refredats i, a més, ens ajuda a absorbir el ferro de la dieta.

També conté vitamines del grup B, com l’àcid fòlic (B9), que és molt important durant l’embaràs, i lactància i la tiamina (B1) i la niacina (B3), que intervenen en el bon funcionament del sistema nerviós.

És una bona font de provitamina A (betacarotè) que és important per al bon funcionament de les cèl·lules de la pell, dels ossos, de les mucoses i de la vista.

Del contingut en minerals destaca el potassi i les quantitats significatives de calci, magnesi, ferro i sofre.

El potassi intervé en la transmissió i generació de l’impuls nerviós i en el funcionament de l’activitat muscular.

El bròquil és una de les millors fonts vegetals de calci en té més que la llet de vaca i conté magnesi que és molt important per assegurar que el primer s’absorveix correctament.

El ferro és imprescindible per combatre l’anèmia i com que en el bròquil també hi ha vitamina C encara s’absorbeix millor.

Els compostos rics en sofre, que donen el sabor tan especial al bròquil són els responsables de facilitar els processos depuratius del fetge, i formen part d’alguns aminoàcids (els maons de les proteïnes).

Canvis vitals: A més dels valors nutricionals i d acció anticancerígena, el bròquil també ens pot ajudar en els processos depuratius del fetge, ja que ens ajuda a millorar-ne el funcionament.

Un altre aspecte destacable és l’efecte protector de la mucosa de l’estómac i dels intestins. Gràcies a un estudi que van desenvolupar la Universitat John Hopkins dels EUA i el Centre d’Investigació Científica Nacional de França, s’ha descobert com el bacteri Helicobacter pylori relacionada amb les úlceres i els tumors d’estómac podria ser eliminada mitjançant la ingestió de verdures que contenen sulfora; com és el cas del bròquil.

El bròquil conté una llista de compostos antioxidants que ens ajuden a eliminar els radicals lliures, unes partícules nocives que són la causa de diferents processos d’envelliment de l’organisme:

La luteïna i zeaxantina, que ens ajuden a reduir el colesterol.

Els bioflavonoides que actuen conjuntament amb la vitamina C i ens poden ajudar a lluitar contra els refredats i la grip.

La clorofil·la que té propietats antiinflamatòries, antibactericides, i cicatritzants.

SOD, que protegeix les cèl·lules sanes de l’atac dels radicals lliures.

El bròquil es de la mateixa espècie que la col i el bròquil blanc (coliflor).

Com es cuina: Si voleu preservar al màxim les vitamines i antioxidants del bròquil, cal coure’l de ràpidas, és a dir, com a màxim uns 15 minuts al vapor. Una alternativa molt saborosa és fer-lo saltat al wok entre 3 i 5 minuts. El tronc del bròquil –que normalment acostumem a llençar– és la part que té més calci; per tant, us recomanem que el talleu ben fi i el salteu també al wok perquè és ben gustós.

Una cosa que convé que les persones amb tendència a tenir gasos recordin, quan consumeixen aquests tipus de verdures, és que no s’han de combinar mai en un mateix àpat dues verdures crucíferes (com la col i coliflor, o les cols de Brussel·les i el bròquil).

A més, quan cuinem aquests aliments, és convenient posar-hi un gra d’all, una mica de ceba, una mica de gingebre o unes llavors carminatives, com el comí, per fer-o més digerible. Finalment, cal amanir-los sempre amb un rajolí d’oli cru, que ens ajudarà a assimilar-los millor.

També hi ha qui consumeix el bròquil cru quan és tendre, però en aquest cas cal fer un advertiment: no és convenient per a les persones amb hipotiroïdisme. La raó és que les crucíferes contenen substàncies que impedeixen que la glàndula tiroides absorbeixi i utilitzi el iode. Aquestes substàncies s’activen només quan es mastega o tritura el bròquil cru; si es consumeix cuit no hi ha cap problema.

Cultiu ecològic, proper i de temporada: la temporada és d’octubre a abril; abans de comprar-ne, convé fixar-se en els exemplars que mostren una superfície ferma i de color verd fosc. Les verdures i fruites que no es pelen, com és el cas del bròquil, convé comprar-les de cultiu ecològic sempre que es pugui; així disminuirem la possible presència de compostos tòxics. Si són propers i de temporada sabrem que fa poc que els han collit i que conserven millor els nutrients.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: El bròquil, un superaliment!

“És absolutament fals que als pollastres se’ls donen hormones per engreixar-los”

Publiquem ara la segona part de l’entrevista al Dr. Enric Esteve, cap del Programa de Nutrició Animal de l’IRTA sobre els pinsos en general i els pinsos avícoles en concret.

Centre de Mas Bové de l’IRTA (Fotografia cedida per IRTA)

Hi ha uns quants mites pel que fa al que mengen els pollastres, gallines i altres tipus d’aviram. Ens pot dir què hi ha de veritat en ells?

  • Als pinsos s’afegeixen hormones perquè els pollastres s’engreixin més ràpid

Aquestes hormones estan absolutament prohibides. De fet, ni existeixen en el mercat.

  • Als pinsos s’afegeixen antibiòtics per evitar que els animals es posin malalts

Fins l’any 2006 estava permès d’incloure antibiòtics a dosis molt baixes, que tenien l’efecte de millorar el creixement i l’eficiència dels pollastres. Aquest ús va ser prohibit a la Unió Europea. En quant a l’ús preventiu, en pollastres no es produeix, només quan s’ha de tractar una patologia. Quan una pollada es posa malalta, es fa un tractament amb antibiòtics si és necessari, per tal de guarir-los. En tots els casos, hi ha un període de retirada dels medicaments que es respecta escrupolosament per tal que no quedin residus a la carn ni als ous. I podem estar ben tranquils. Li donaré només una dada: a Catalunya no es va detectar cap residu d’antibiòtic a les mostres analitzades de carn d’aviram i ous, segons dades del darrer informe de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (2016).

  • Està permesa l’administració d’altres tipus de medicaments de forma preventiva?

En alguns casos sí, posem un exemple molt habitual: normalment, els pinsos de pollastres porten un coccidiostàtic, un antiparasitari que serveix per protegir-los de la coccidia, un paràsit que colonitza l’intestí del pollastre i que pot arribar a ser mortal. Vull deixar clar que en aquests casos, com es fa quan és necessari tractar qualsevol patologia, estan sotmesos a normativa europea pel que fa a la dosificació i els períodes de retirada corresponents, per tal d’evitar la presència de residus a la carn.

  • Els pinsos porten subproductes procedents d’altres espècies animals, en especial de la indústria piscícola. Es cert?

Els pollastres són animals omnívors i, per tant, poden aprofitar fonts de proteïna d’origen animal (igual que les persones). Com a conseqüència de la crisi de les vaques boges es va prohibir la inclusió de farines animals en els pinsos, llevat de la farina de peix, per a la qual no hi havia evidència de risc. Tot i que està autoritzada, és ben conegut que l’oli de peix pot impartir gust de peix a la carn i els ous, per la qual cosa, els nutricionistes s’abstenen de posar-ne en el pinso per tal d’evitar aquest gust estrany. Aquest efecte ja era conegut des de molt antic, ja que Plutarc explica que en l’expedició d’Alexandre Magne, els xais havien de menjar peix i després la carn de xai tenia gust de peix.

  • Quines diferències hi ha entre un pinso destinat a un animal en cria ecològica d’un altre no ecològic?

Actualment poques. Bàsicament, que en els pinsos per a la cria ecològica no es poden fer servir ingredients modificats genèticament, ni tampoc cap tipus d’additius. En el cas dels aminoàcids, no deixa de ser un contrasentit no poder-los usar, ja que això obliga a augmentar el nivell de proteïna del pinso, amb la qual cosa ens trobem en la situació descrita abans com a ‘excés de nutrients’. Justament, l’excés de proteïna és un dels factors que contribueixen més negativament sobre el medi ambient.

  • Es diu que les aus amb accés a l’aire lliure mengen cucs, herbetes i altres coses que van trobant, quin percentatge de les seves necessitats es cobreixen per aquesta via? Poden canviar la composició o qualitat del producte final?

És molt difícil de quantificar la contribució d’aquests aliments a la dieta total. Hem de pensar que així és com s’alimenten els animals salvatges, ja que no mengen gens de pinso, i per tant, aquets elements poden ser una part important de la seva dieta. El que és segur és que no es podria arribar al seu creixement òptim si no fos pels pinsos compostos que justament pretenen satisfer completament les necessitats dels animals, sense dèficits ni excessos. La contribució d’aquests aliments (‘herbetes, cucs, insectes) a la qualitat del producte final és escassa.

Hi ha estudis sobre aromes, extractes vegetals, olis essencials, etc, que no donen resultats gaire concloents ni engrescadors. En tot cas, si volem que la carn tingui aquesta mena d’aromes i gustos, és més pràctic afegir-los al moment de cuinar. En tot cas, cal tenir en compte que un pinso porta ingredients absolutament controlats i no representen cap risc pel consumidor. El risc dels aliments que mengen els animals salvatges o en llibertat i que no ve del pinso no es pot avaluar ni controlar. El cas dels paràsits és un dels més evidents, i és un problema habitual en els animals de pastura.

  • El color del rovell de l’ou o del greix del pollastre està en funció de l’alimentació, com s’aconsegueix un o altre?

Mitjançant pigments, que poden ser d’origen natural o de síntesi. Alguns ingredients del pinso, com per exemple el blat de moro porten pigments. Els pigments són de la família dels carotenoides, com la vitamina A. El color de l’ou o del greix del pollastre depèn de la quantitat de pigment que ingereixi l’animal i del seu estat fisiològic. Per exemple, una gallina que està ponent ous, dirigeix tot el pigment de l’aliment i el que té en els seus dipòsits grassos cap al rovell, de manera que al cap d’unes setmanes de pondre, les potes i les orelles estan totalment despigmentades. Això permet detectar també si una gallina ha deixat de pondre al cap d’unes setmanes.

En definitiva, la pigmentació depèn de la quantitat de pigments que hi hagi en el pinso. També m’agradaria afegir que, com tots els additius, són avaluats de forma molt rigorosa en quant a la seva eficàcia i innocuïtat.

  • És cert que la majoria dels pinsos contenen cereals transgènics? Són segurs per a la salut?

És cert. El blat de moro i la soja poden ser transgènics. Els aliments transgènics han sigut avaluats de forma molt rigorosa pel que fa a la seva equivalència nutricional i innocuïtat, i, per tant, són igual de segurs (o més) que els aliments no transgènics. Si pensem els milions de tones d’aquests ingredients que s’han arribat a consumir sense que hi hagi cap efecte negatiu evident, es pot concloure que podem estar ben tranquils al respecte.

  • Quines són les línies d’investigació o treball en centres de recerca pel que fa als pinsos en avicultura?

Els eixos en els que es mou la recerca en nutrició avícola són:

  1. La protecció de l’animal: per tant, millorar la seva salut i el seu benestar. Tot això sempre té conseqüències positives per al productor, ja que l’animal creix més i de manera més eficient. Per això, el productor és el primer interessat i beneficiari.
  2. La protecció del consumidor: que els aliments siguin segurs i sans, en el sentit que millorin la salut del consumidor.
  3.  La protecció del medi ambient: s’està treballant molt en minimitzar l’impacte de la producció ramadera sobre el medi ambient.

Avui dia la recerca està molt centrada en trobar millorar l’eficiència de la producció i la seguretat dels aliments . Això té una conseqüència econòmica i mediambiental evident, per exemple, millorant la utilització de nutrients presents en els components del pinso mitjançant enzims. També l’ús de prebiòtics i probiòtics que milloren la salut intestinal, la seguretat i el benestar dels animals. En el cas del medi ambient, alguns enzims ens permeten reduir l’ús de fòsfor dels fosfats, que poden tenir un impacte negatiu sobre el medi.

Per tant, si podem reduir la quantitat de fòsfor en el pinso, els beneficis econòmics i mediambientals són molt importants. D’altra banda, cada vegada disposem de més aminoàcids de síntesi que, incorporats al pinso, permeten de reduir el nivell de proteïna i reduir els excessos que ja s’han comentat abans. Els beneficis mediambientals també són molt importants.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: “És absolutament fals que als pollastres se’ls donen hormones per engreixar-los”

Cellers submarins

La industria vitivinícola se les empesca totes per millorar la qualitat dels seus productes i alhora oferir nous matisos en els vins ja elaborats. Una de les darreres novetats és la d´envellir els vins a sota l´aigua. Diversos cellers ja s´han apuntat a aquesta nova iniciativa que, segons diuen els entesos, millora l´envelliment del vi i dona un producte diferent que si s’hagués envellit en els cellers convencionals. Així, l´envelliment submarí dona personalitat al vi.

El gran avantatge d´envellir el vi sota l´aigua és que els paràmetres com la temperatura, la pressió, la il·luminació o el nivell d´intensitat sonora es mantenen molt estables. A més, d´altres factors que també hi intervenen en millorar el producte són el balanceig de les ampolles pels corrents marins i la microoxigenació a través del suro del tap. En el cas dels vins submarins s´utilitzen taps de suro més densos i amb major diàmetre que permet segellar molt millor l´ampolla.

A Cala Jòncols són pioners en aquesta modalitat i ja des del 2009 envelleixen fins en els fons marins del Cap de Creus. Ara, nou anys més tard, estan duent a terme un estudi pioner per a identificar de manera científica les propietats del vi envellit a sota l´aigua. En general els vins submergits evolucionen molt més lentament, per això, els vins joves suporten pitjor la immersió que no pas els vins de criança.


Gàbia d´ampolles de vi al fons del mar. Foto: Enrique Talledo/Bodega Crusoe Treasure

Els vins submarins es submergeixen en gàbies especials que donen estabilitat a l´estructura i evita els excessius moviments deguts a les corrents. Aquestes gàbies permeten l´entrada i la sortida d´aigua per homogeneïtzar el conjunt. En aquest sentit, aquetes gàbies submergides creen un biòtop que afavoreix la reproducció de diverses espècies com ara el pop, el congre o els calamars. La confraria de pescadors de Roses ja s´ha fet ressò d´aquest aspecte i treballa en col·laboració amb diversos cellers submarins.

L´envelliment submarí també té la seva versió en aigua dolça. Així, al pantà de Sant Antoni al Pallars s´han realitzat proves experimentals submergint gàbies de vi a 38 m de profunditat durant vuit mesos amb diversos vins de la DO Costers de Segre.

El que segurament va començar com a reclam publicitari s´ha convertit en una manera de potenciar les seves característiques i millorar el producte. Els vins submergits presenten en general major intensitat de color i més brillantor. En els vins blancs es potencien el tons verdosos i en els negres els blavosos. A nivell gustatiu, són productes amb major volum i frescor que els seus homònims terrestres i amb un final molt més iodat. A nivell aromàtic presenten una major intensitat i concentració d´olors.

Arran d´aquestes iniciatives han aparegut experiències per als amants de les coses noves, i és que alguns cellers que submergeixen els seus vins organitzen visites submarines als seus cellers per a recollir l´ampolla de vi i degustar-la a pet d´ona amb un maridatge preparat especialment per a l´ocasió. Un aspecte que crea força curiositat entre els consumidors és que el vi submarí es serveix amb les mateixes ampolles que han estat submergides amb restes orgàniques adherides.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Cellers submarins

Els antioxidants

Els antioxidants tenen la capacitat d’aturar el procés d’envelliment i la descomposició de les cèl·lules, són un agent gairebé miraculós per al cos humà.

Els antioxidants detenen l’envelliment i la descomposició mòbil i prevenen les malalties coronàries i el càncer.

Els investigadors han identificat un nou i potent antioxidant natural en plantes de tomàquet. Es tracta d’una substància fenòlica que sintetitza la planta de tomàquet en determinades condicions, i que fins ara era totalment desconeguda.

Els antioxidants tenen propietats beneficioses per a la salut, com són la prevenció de les malalties coronàries i el càncer, de manera que el compost podria tenir grans aplicacions en la indústria farmacèutica.

On trobem altres antioxidants naturals

A la vitamina C: guaiaba, kiwi, mango, pinya, caqui, cítrics, meló, maduixes, baies, pebrots, tomàquet i verdures de la família de la col.

A la vitamina E: cereals en germen i en gra sencer, oli de soja, oli d’oliva, vegetals de fulla verda i fruits secs.

En el betacarotè o “provitamina A”: l’organisme és capaç de transformar-lo en vitamina A. Està en verdures de color verd o coloració vermell-ataronjat-groguenc (pastanaga, espinacs, carbassa, etc.), I en algunes fruites com albercocs, cireres, meló i préssec.

En minerals: el Seleni (present en carns, peixos, marisc, cereals, ous, fruites i verdures), el Zinc (en carns i vísceres, peix, ous, cereals complets i llegums) i el Coure (en fetge, peix, marisc , cereals complets i vegetals verds).

En aminoàcids: com la cisteïna (present en carns, peixos, ous i lactis).

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Els antioxidants

Carn d’aviram: maneig i conservació

A l’anterior entrada parlàvem de consells sobre conservació i maneig dels ous a casa, avui toca parlar de la carn de pollastre o altres peces d’aviram.

Les normes bàsiques d’higiene per al carn d’aviram són les mateixes que s’han de seguir per manipular qualsevol producte fresc, les 4 normes d’higiene: refredar, netejar, separar i coure..

Abans d’entrar en aquests quatre punts aplicats a la carn d’aviram, recordeu que en fer la compra, cal que tingueu en compte que els productes frescos, i, en especial els refrigerats, s’han d’adquirir al més tard possible i intentar que el trasllat del comerç a casa sigui al més ràpid possible. I, si els podeu en bosses que mantinguin la temperatura, molt millor.

Refredar: Quan arribeu a casa, guardeu la carn sempre a la nevera, que ha d’estar a una temperatura de 5 ºC o menys, preferiblement ben embolicada o a l’envàs original ja que sovint està envasada en atmosfera protectora. A part de protegir-la d’agents externs que hi puguin haver a la nevera, d’aquesta manera, també podrem saber sempre la seva data de caducitat. És molt important evitar que la carn degoti sobre altres aliments. Si veiem que s’acosta la data de caducitat i no sabem si la podrem consumir abans, millor congelar-la.

Netejar: Cal netejar les superfícies i estris que es facin servis durant la manipulació de carn crua abans d’utilitzar-los per manipular aliments cuits o d’altres tipus d’aliments crus, com verdures. No s’ha de netejar mai la carn d’aviram abans de cuinar-la, així evitem riscos de contaminació encreuada causats per esquitxades durant la neteja.

Separar: Evitar el contacte de la carn crua amb aliments cuinats o que es consumeixin crus, per exemple, no fer servir el mateix plat que ha contingut la carn crua per dipositar el plat ja preparat ni fer servir mai les mateixes pinces de cuinar per servir. Separar, separar, separar!!!

Cuinar: La carn d’aviram s’ha de cuinar sempre, no s’ha de menjar crua mai encara que hi hagi alguna moda que ho suggereixi. La temperatura de l’interior ha d’arribar a 75ºC.4_normes

Refredar altre cop: Si, un cop cuita, en sobra o no l’hem de consumir aviat, també cal conservar a la nevera i no mantenir a temperatura ambient més de dues hores.

Per suposat hem parlat aquí de consells per la carn d’aviram, però n’hi ha de genèrics que igualment heu de tenir en compte per garantir la seguretat alimentaria en el procés de compra, conservació i manipulació a casa dels aliments Com, per exemple, rentar-se les mans adequadament abans de manipular qualsevol aliment o refrigerar separadament els aliments crus i cuits, conservats en recipients estancs tapats. A la secció del Canal Salut de la Generalitat en trobareu molts més consells com aquests per gaudir dels aliments de forma completament segura.

Bon profit!!

(publicació de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària)

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Carn d’aviram: maneig i conservació

Anem a explicar veritats…#FalsosMites sobre l’ou i la carn d’aviram

L’alimentació és un tema molt sensible a notícies de tot tipus i, per tant, pateix molt la influència de comentaris o informacions que sorgeixen ja sigui als mitjans de comunicació, a les xarxes socials, o a la rumorologia del carrer. Tant fa si són falses, no del tot certes per desconeixement o intencionadament ambigües, sempre tenen un llarg recorregut. N’hi ha que queden enquistades i encara que s’expliqui mil i una vegades que no són certes, costen molt d’eradicar. Són els falsos mites, dels quals els nostres productes avícoles, ous i carn d’aviram, en són objectiu.

Amb l’ànim de desmuntar-los i oferir informació veraç, directa i clara, la CUS (Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat) ha publicat al seu butlletí periòdic núm. 11 un article elaborat per la Federació Avícola Catalana sobre aquest tema.

Us convidem a llegir-lo i difondre’l, compartint-lo a les vostres xarxes amb el coixinet #falsosmites #FederacióAvícolaCatalana. Gràcies per endavant i bona lectura!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Anem a explicar veritats…#FalsosMites sobre l’ou i la carn d’aviram

Ous: maneig i conservació

No hi ha dubte que per poder gaudir tant del gust, com de les propietats nutritives dels aliments, cal escollir bones matèries primeres. Si bé aquest punt és molt important, també ho és la conservació i manipulació que se’n faci a les nostres llars. Un producte ben conservat i manipulat d’acord amb normes bàsiques serà garantia de tenir un plat bo i segur.
Parlem avui de consells de conservació i manipulació dels ous i a la propera entrada ho farem sobre la carn d’aviram.

Sobre els ous se n’ha parlat molt, però seguim trobant informacions confuses o no del tot acurades. Intentarem aquí posar en clar alguns punts clau i donar resposta a les preguntes més habituals que ens feu:

Com saber si un ou està en bon estat per ser consumit?
Els ous han d’estar amb la closca sencera i neta. La closca bruta pot contenir gèrmens que contaminin l’ou i altres aliments amb els que entrin en contacte i la closca trencada pot ser un lloc d’entrada de gèrmens. Per tant, davant el dubte, si es detecten aquestes anomalies el millor és no cuinar-los.

Fins quan es poden consumir?
Un ou es considera fresc fins a 28 dies després de la seva posta, ara bé, un cop passada la data de consum preferent si ha estat ben conservat i no presenta problemes a cop d’ull, es pot consumir igualment. Recordem que l’ou no té data de caducitat.

Els ous s’han de conservar a la nevera?
Sí, sempre s’han de conservar a la nevera. De vegades, ens pregunteu, “i llavors, per què a les botigues estan a fora?” La raó és molt simple: de la granja al punt de venda els ous es mantenen en condicions més o menys estables de temperatura, amb la qual cosa no es produeixen canvis bruscos que podrien donar lloc a condensacions a la closca, que és porosa. La humitat que es genera pot facilitar l’entrada de gèrmens pels porus de la closca. Per això, un cop arribats a casa, cal que els guardem a la nevera perquè ja no es mouran més i perquè és on millor garantirem la seva seguretat alimentària i la seva qualitat.

Els ous s’han de rentar?
No, no s’han de rentar abans de guardar a la nevera ja que es pot fer malbé la seva cutícula protectora. La closca és el seu ‘envàs’ natural que evita l’entrada de gèrmens. Si vols, pots rentar-los just abans de consumir, encara que no és imprescindible.

Els ous, a dins o fora del seu envàs?
Hi ha moltes persones que els guarden en els recipients pels ous que ja incorporen molts refrigeradors. El nostre consell és que millor els guardis sempre al mateix envàs on els has comprat. D’aquesta manera sabràs en tot moment la data de consum preferent, a més d’evitar el contacte amb altres aliments o líquids que mantenim a la nevera.

Consells a la cuina:
– Un cop trencada la closca cal utilitzar-los ràpidament. Un cop cuinats, cal consumir-los immediatament o guarda l’aliment a la nevera; no els deixis a temperatura ambient encara que l’ou estigui degudament quallat. Si fas salses amb ou fresc, com maionesa, fes només la quantitat que necessitis pel seu ús immediat, no en guardis per utilitzacions posteriors. Afegeix unes gotes de llimona per millorar la conservació i mantén la salsa a la nevera fins la seva utilització.

– En la manipulació de l’ou cal seguir una norma bàsica a la cuina: no fer servir els mateixos recipients, eines o altres estris per aliments crus que pels cuits. Això vol dir, per exemple, no posar la truita al plat on has batut abans els ous, ni fer servir la mateixa forquilla/cullera que has utilitzar al batre els ous per menjar-te la truita.

Finalment, recordeu que els ous que es consumim a les nostres llars són ous de proximitat i de la màxima qualitat i frescor, d’acord amb el Model Europeu de Producció, que compleix totes les garanties de seguretat sanitària i de benestar animal.

A la seva closca trobaràs un codi imprès , que és com la matrícula de l’ou, una eina fonamental de traçabilitat amb la que podem saber on s’han produït per gaudir del seus valors nutricionals i gastronòmics amb totes les garanties de seguretat.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Ous: maneig i conservació