Arxiu de la categoria: Articles

Begudes ensucrades i adolescents

Cada vegada més hi ha l’ hàbit alimentari, sobretot, entre els adolescents, de consumir begudes ensucrades durant els àpats. Moltes vegades és degut als pares que permeten un consum habitual substituint l’ aigua o degut a la publicitat televisiva.

Les begudes ensucrades, si es prenen diàriament són perjudicials per la nostra salut. Contenen un gran contingut de sucres simples, com la sacarosa i la fructosa, baixes proporcions de vitamines, minerals i fibra. Per totes aquestes propietats que hem comentat ens hi podem referir com a calories buides ja que únicament ens aporten energia sense nutrients. Aquest fet fa que consumir-ne sigui un dels factors que influeixen a situacions d’obesitat i diabetis.

De tipus de begudes ensucrades n’ hi ha moltes: sucs, begudes gasoses, begudes amb cola… Cal, sobretot, vigilar amb aquestes últimes. Les begudes de cola a part de portar sucres no beneficiosos, aporten cafeïna. La cafeïna és un estimulant del sistema nerviós i si els nens o adolescents en consumeix afectarà negativament en la seva concentració, hores de son, nerviosisme,…

S’ estima que en la dieta d’un adolescent, la quantitat de sucres afegits, és a dir aquells que provenen de productes com begudes ensucrades o productes industrial, és d’ un 15,8% del total de l’energia diària que consumeix. Aquesta fet ha suposat que ens els últims 25 anys s’hagi augmentat l’aport energètic diari en 83 calories. Per exemple, un refresc de 330 ml aporta aproximadament unes 150 calories que són 3 o 4 sobres de sucre. Si en consumim una llauna de refrecs diàriament podem augmentar el pes entre 5 i 7 kg en un any.

Per tant, com a conclusió, els nens i adolescents en especial, no han de fer un abús d’ aquest tipus de productes perquè l’ únic que aporten són efectes negatius. És important que sempre, durant els àpats es prengui aigua. I només ocasionalment es pot prendre aquest tipus de begudes.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Begudes ensucrades i adolescents

Les carbasses

Un dels fruits més espectaculars de la terra per la seva gran varietat i vistositat, tenen un atractiu molt especial per a tothom, petits i grans. Malgrat esser originàries de països llunyans, algunes fonts el situen a l’índia i altres al continent americà, el seu conreu de seguida es va escampar per tot el món i a tot arreu trobem aquest fruit utilitzat, tant en receptes culinàries, com en l’elaboració de tota mena d’estris i utensilis casolans. Les mides exuberants i la possibilitat de emmagatzemar-les durant molt temps han fet que en molts llocs del món les carbasses siguin una de les principals fonts d’alimentació.

Les carbasses són de la família de les cucurbitàcies. Dintre aquesta mateixa família, també estan fruits com les síndries, els melons, i els cogombres.

Durant la història les carbasses han tingut altres usos a part del culinari. S’han fet servir per decoració, per utensilis com plats, esponges i instruments musicals, per generar energia i per usos farmacològics.

Valor Culinari

Gairebé totes les parts de la carbassa i la carbassera són comestibles, incloent les fulles, el tall, les arrels, les flors, els pinyols, i els fruits, tant de les madures com de les verdes.

Les carbasses aporten molta diversitat a la cuina ja que es poden preparar de moltes maneres: En sopes, entrants o dolços. També es fan melmelades, cabell d’àngel i altres productes de confiteria. Les llavors es mengen torrades com les pipes.

Valor Terapèutic

Les carbasses són altament diürètiques. Ajuden a prevenir l’arteriosclerosi i l’oli de les llavors són bona font de zinc i àcids grassos no saturats que prevenen malalties de la pròstata. Se li coneixen també propietats curatives per la febre i la varicel·la. L’ús de la carbassa també serveix per eradicar tènies intestinals. La carbassa és rica en minerals, sobre tot potassi, vitamina C i β-carotè.

Varietats

Encara que hi ha moltes varietats de carbasses, de classes botàniques només n’hi ha quatre. La cucurbita Pepo, que es sol menjar quan madura (durant l’estiu), quan encara té la pell tendre, i la fruita verda. El carbassó és un exemple de C. Pepo. La curcubita Maxima, La Cucurbita Argyrosperma o Mixta i la Curcubita Moschata, es solen anomenar carbasses d’hivern, perquè moltes d’elles es mengen més tard, quan ja són madures.

Així i tot, les carbasses ens arriben de totes mides, de molts colors i formes. Les carbasses poden pol·linitzar-se amb altres de la seva mateixa espècie, creant una multitud de híbrides. Hi ha carbasseres que s’arrosseguen per terra i de les que s’emparren quedant els seus fruits penjant, pel que són molt decoratives al jardí.

Nutrients (segons el banc de dades de la USDA):

Per 100 gr de carbassa (cuita):

kcal 20

mat. grassa (gr) 0.07

colesterol 0

carbohidrats (gr) 4.90

fibra (gr) 1.06

sodi (mg) 1

potassi (mg) 230

proteïna (gr) 0.72

vitamina A (UI) (beta-caroteno) 1082

vitamina C (mg) 4.74

calç (mg) 15

ferro (mg) 0.6

folats (mcg) 8.5

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Les carbasses

Alimentació a la tardor.


A la tardor cal preparar el nostre organisme pels mesos de fred i millorar els canvis del nostre cos característics d’ aquesta estació de l’ any.

Es tracta d’ uns mesos on hi ha alteracions en el bioritme així com, també, en l’ estat anímic,o bé altres com cansanci, son, apatia, caiguda de cabell…després d’ una época de calor i moltes hores de llum

Ens trobem en una situació de desgast físic i mental major al de l’ estiu, Cal augmentar les nostres defenses i seguir una dieta amb els aliments propis d’ aquesta estació de l’ any amb vegetals d’ arrel, fruits secs, bolets, llavors, llegums…

La forma de cuinar aquests aliments també és important. Caldrà doncs, reduïr els àpats i begudes fredes. Es poden canviar les amanides per verdures a la planxa, al forn, cremes, sopes… o les fruites fresques per compotes, fetes al forn…

Quins són els vegetals particulars d’ aquesta época?:

-Fruita: Magrana, caqui, figa, aranja, mandarina, taronja, alvocat, llimona, chirimoia, poma, codony, raïm, kiwi… La fruita propia de la tardor es caracteritza pel seu contingut en vitamina C i A. Recordar que la vitamina C NOMÉS s’ obté a través dels vegetals i que es perd amb facilitat ja sigui a partir de recol.lectar-les i pelar-les o trossejar-les. Es tracte de fruites amb tons taronjosos, marronosos, grocs, granatosos… semblants al dels paisatges típics de tardor.

-Verdura i hortalisses: albergínia, all, api, bleda, bròquil, carbassa, carbassó, carxofa, ceba, cogombre, col de cabdell, col llombarda, coliflor, enciam, endívia, escarola, espinac, mongeta tendra, nap, pastanaga, pebrot, porro, rave, remolatxa, tomàquet…

-Consum d’ aliments rics en vitamines del grup B com cereals integrals, llegums, gèrmen de blat, llevadura de cervesa.. que estan relacionades amb els sistema nerviòs, ajudaràn a millorar els estats de cansament, debilitat, apatia, caiguda de cabell…

Per enfortir el nostre organisme també es recomana prendre jalea real, polen, mel…I sí començem a notar els primers simptomes de refredats, mals de coll…Un bon consell alimentari és: Fer una infusió de mel i llimona o bé farigola amb jingebre i mel.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Alimentació a la tardor.

L’ aigua també és important


El nostre organisme està format per més d’ un 60% d’ aigua. Es tracta d’ un element imprescindible per viure. A part d’ hidratar-nos, permet que les cèl•lules es conservin i es reprodueixin, intervé en la digestió de manera positiva, ajuda a termorregular el nostre cos, així com també, proporciona un estat de la pell saludable i elimina les toxines acumulades.aigua

Beure aigua és la base d’ una dieta equilibrada. S’ aconsella a beure aproximadament uns dos litres d’ aigua que equivalen a 8 – 10 gots. Aquesta quantitat però, depèn d’ altres factors com exercici físic, clima, la sudoració o l’edat.

Sabies que….

  • L’ aigua no aporta calories. Únicament conté sals minerals. Ves amb compte amb les aigües gasoses ja que porten grans quantitats de sal!
  • Podem consumir aigua a través de vegetals, i ara especialment amb les fruites d’ estiu.
  • És important no esperar a tenir set per beure! Quan apareix la set ja estàs en un estat de deshidratació.
  • T’ ajudarà a evitar l’ estrenyiment

Pot semblar difícil beure aquestes quantitats, però tot és qüestió d’ adquirir l’hàbit. Et recomanem que ho introdueixis a la teva dieta paulatinament.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: L’ aigua també és important

Cereals, cereals, cereals

Avui parlarem de cereals atenent que formen part de la base d’una alimentació equilibrada

Els cereals els podem trobar en forma de farina, pasta, flocs o gra sencer.

El gra sencer és el més aconsellable ja que s’aprofiten tots els nutrients del cereal, no obstant això, a vegades resulta més indigest si no es prepara de forma adient, per això habitualment els consumim en forma de pasta, flocs o farina.

Els cereals, ja ho sabeu, poden ser integrals o refinats. Els cereals integrals són els que utilitzen el gra sencer. Els cereals integrals són nutricionalment molt més complets que els refinats a part dels hidrats de carboni, greixos i proteïnes, ens aporten vitamines del grup B en abundància i fibra, que ajuda a regular el trànsit intestinal i retarda l’absorció dels sucre a l’intestí, fet a tenir en compte pels diabètics.

Una altra classificació dels cereals és la que fem a partir del seu contingut de gluten, dada que resulta crítica per als celíacs. Com ja sabeu el gluten és una proteína que contenen alguns cereals i que, en el cas dels celíacs, és font d’importants transtorns digestius i no digestius.

Cereals amb gluten: Blat, búlgur, espelta, kamut, ordi, sègol, civada.

Cereals sense gluten: Arròs, blat de moro, mill, quinoa, fajol, amarant.

Tot i que moltes persones que fan una dieta baixa en gluten consumeixen pans de sègol i kamut. No s’ha de perdre de vista que aquests cereals, tot i que poc, contenen gluten per tant, no són aptes per celíacs.

Us parlaré d’alguns d’aquests cereals que, pel seu orígen i la poca tradició culinària, no coneixem encara prou bé però que tenen beneficis importants per a la nostra salut.

Mill: És un cereal energitzant i mineralitzant, molt ric en proteïnes, ferro i magnesi. També conté àcid silícic, necessari pel bon manteniment de la pell, les ungles i els cabells. És altament digestiu.

El prenem en forma de gra: en cremes o fent-nos unes delicioses croquetes amb aquest cereal i tonyina.

Quinoa: És un pseudocereal ja que no pertany a la famíia de les gramínies, sinó a les amarantàcies. Prové de l’Amèrica Andina. Conté tots els aminoàcids que el nostre cos necessita, això vol dir que és un aliment totalment complet a nivell proteic, igual que els cigrons. També és molt rica en ferro, càlci, fòsfor i potassi. És altament digestiva.

La podem preparar com l’arròs: en gra, bullida i acompanyada de verdures, en forma de flocs en una crema, etc.

Fajol: És també un pseudocereal, no és una gramínia. És un aliment bàsic en països freds, com Rússia, Polònia, etc. La forma més habitual de consumir-lo és en forma de pasta, els fideus que coneixem amb el nom de soba. És molt energitzant i menys acidificant que altres cereals.

Amarant: D’orígen asteca. És molt ric en aminoàcids, vitamina C, calci i fibra. Generalment es combina amb altres cereals i cal consumir-lo en poques quantitats. S’utilitza en pans, pastissos i sopes.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EL PLAER DE MENJAR BÉ I SA

Origen: Cereals, cereals, cereals

Peix de sopa

Hi ha peixos adequats per a les sopes, que ni tan sols es poden menjar per la gran quantitat d’espines que contenen – els escorpinyots inferiors, els burros, els serrans. Aquests són peixots que fan meravelloses sopes de peix. I no cal dir les julívies – anomenades en altres indrets julioles i en altres guiules. Les julioles i en general tots els peixos per a fer aquesta sopa han de contenir la màxima quantitat de greix i de viscositat possible. Es aquest greix marí el que constitueix el punt més alt, l’autèntica substància de la sopa de peix”.
(Josep Pla; El que hem menjat)


El peix de sopa, és una barreja d´espècies molt heterogènia

Hi ha tota una sèrie d’espècies de peix que, ja sigui per elles mateixes o bé per la seva talla, no tenen suficient valor per vendre-les per separat a les peixateries i el que es fa és comercialitzar-les barrejades per a fer brous, fumets o sopes. És el que anomenem, peix de sopa.

Sota aquesta denominació s’hi agrupen espècies molt variades de peix de roca, exemplars de talla petita, espècies amb molta espina, de carn de sabor intens i molt gustosa, que no tenen sortida per elles mateixes i que barrejades fan uns brous de peix excel•lents.

Dins de la denominació “peix de sopa” s’hi troben alevins d’espècies típiques de roca com ara els serrans (Serrranus cabrilla), els penegalls (Helicolenus dactylopterus) , les lluernes (Trigla lucerna i Trigla lyra) , els cap-roig o les rascasses (Scorpaena scorfa i Scorpaena porcus). També en formen part d’aquesta barreja la rata (Uranoscopus scaber) , les aranyes o els rapets. Per fer encara més gustós el caldo s’hi afegeix a aquesta barreja caps o espines de lluç o de rap i algun crustaci com ara el cranc o les galeres que en milloren la qualitat substancialment.


Aranyes, rates, rascasses, penegalls i serrans formen aquesta barreja

El peix de sopa s’usa en fumets que, després es faran servir en arrossos, fideuades i tot tipus de suquets de peix on li donen un gust intens a mar. També es fa servir en les típiques sopes de peix. Normalment quan més diversa es la barreja i més carregada de greix te la seva carn, millor surten. Segons Josep Pla, l’origen de les sopes de peix està en l´olla dels pescadors, un plat ràpid i senzill que es cuinava a bord de les barques de pesca i que es menjava allà mateix, cadascú amb la seva cullera de fusta en la mateixa olla. Amb el temps, aquest plat esdevindria el ranxo de barca.

A continuació us passo a descriure alguns dels representants típics d’aquesta barreja tant interessant:


La rata, una de les espècies més típiques del peix de sopa. Il.lustració: SOS peix

Lluerna: De forma cònica característica amb el cap molt típic. Aletes pectorals molt desenvolupades. Coloració de vermellosa-bruna a rogenca. Viu en fons sorrencs i de còdols.

Rata: Espècie típica de peix de sopa. Presenta un aspecte inconfundible. Cos en forma cònica amb el cap molt desenvolupat i la boca en disposició quasi dorsal. Espècie bentònica de fons sorrencs i fangosos on viu semi-enterrada.

Cap-roig i Rascassa: Espècies del grup de les escorpores de cap ben desenvolupat, els ulls i la boca són molt grossos. Radis espinosos de les aletes robustes, alguns amb glàndules de verí. Coloració críptica amb tonalitats brunes en la rascassa fins vermelloses en el cap-roig. Espècies solitària de fons rocosos. El cap-Roig és molt apreciat, només s’usen per sopa els exemplars més petits o bé els caps i espines.

Penegall: Espècie propera a les escorpores però de menor qualitat. Presenta es mateixes característiques que elles. De color vermellós amb franges verticals més fosques.

Serrà: Peix de mida petita i de cos allargat. Boca i ulls grossos. Cos de fons vermellós o grises amb bandes verticals més fosques (de set a nou) que arriben més enllà de la línia lateral. Espècie litoral típica de fons rocosos.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Peix de sopa

Intolerància a la lactosa

Què és la intolerància a la lactosa?

És la incapacitat del nostre cos a digerir la lactosa

Lactosa: El sucre (disacàrid) predominant a les llets dels mamífers: vaca, cabra, ovella, home

Per què no podem digerir la lactosa?

Perquè el nostre aparell digestiu no sintetitza, o ho fa en molt poca quantitat, lactasa

Lactasa: L’enzim que permet separar la lactosa en galactosa i glucosa, dos sucres (monosacàrids) que el nostre cos pot absorbir sense problemes.

La lactosa no es pot assimilar sense dividir-la en aquests dos components.

Quins símptomes poden posar-nos en alerta?

Nàusees, dolor abdominal, inflament i distensió abdominal, gasos i flatulències, femta pastosa i durant, defecació explosiva, vòmits, etc.

Tipus d’intolerància:

Intolerància primària. El dèficit primari de lactasa pot ser des del naixement o de començament tardà (a partir dels 5 anys normalment, per descens fisiològic de l’activitat lactàsica). És molt comuna en els adults. A mesura que passen els anys la tolerància a la lactosa disminueix i es detecten de forma més freqüent els simptomes.

Intolerància secundària. Degut a malalties de la paret intestinal, com la gastroenteritis o giardiasi, la intolerància a les proteïnes de llet de vaca, celiaquia, etc. És una intolerància temporal i la persona es recupera un cop superada la malaltia.

Si sospiteu que podeu SER INTOLERANTS a la lactosa, consulteu el professional que us porti normalment i ell us indicarà si cal fer proves diagnòstiques i us marcarà les pautes dietètiques més adients.

D’entrada i depenent de la quantitat de lactosa que es pugui tolerar, es suprimirà la llet, els iogurts i els formatges i mica en mica, si és avinent, i per indicacions professionals, s’aniran incorporant petites quantitats d’aliments amb lactosa fins a restaurar el benestar de la persona.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EL PLAER DE MENJAR BÉ I SA

Origen: Intolerància a la lactosa

Què mengen els pollastres i els galls dindis? (continuació)

Comencem l’any seguint explicant-vos el què mengen els pollastres i galls dindis. A l’article anterior sobre aquest tema ja vàrem assenyalar que cal donar als animals allò que necessiten per mantenir les seves funcions bàsiques, créixer i mantenir un estat de salut òptim. Les seves necessitats estan en funció de molts factors (edat, tipus de cria, estació de l’any,…).

Anomenem fórmula d’un pinso a una determinada composició d’ingredients.

El pinso ha de proporcionar en primer lloc energia. La font bàsica d’energia són els cereals. Té un paper destacat per la proporció en que s’utilitza el blat de moro. També hi entren en diferents proporcions el blat i l’ordi. Altres elements que podem trobar al pinso són productes derivats dels cereals que acostumen a aportar els nivells de fibra necessaris.

Una fórmula estàndard de pinso pot tenir entre un 50 i un 70% de cereals.

La font de proteïna principal són les oleaginoses destacant pel seu pes la soja seguida pel gira-sol. Cal sumar a la proteïna aportada per les oleaginoses la que també tenen els cereals. L’organisme dels éssers vius també és capaç de sintetitzar proteïna a partir dels aminoàcids (components bàsics de les proteïnes) de la dieta; quan les necessitats d’aminoàcids no es cobreixen amb pinso, es fa necessari afegir-los. Entre un 17 i un 23% de la fórmula correspon a oleaginoses.

Si de cas hi hagués manca de minerals i/o vitamines, caldrà aportar el que falti mitjançant els anomenats correctors.

El nutròleg fa un balanç dels nutrients aportats, les necessitats dels pollastres o galls dindis i en base a això i tenint en compte els preus i disponibilitat de les matèries primeres, s’acaba ajustant la formula.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Què mengen els pollastres i els galls dindis? (continuació)

Espècies i herbes aromàtiques

Les espècies i herbes aromàtiques són els aromatitzats d’ origen vegetal que s’utilitzen per preservar o potenciar el gust dels aliments.

Poden tenir varies funcions curatives, però les més destacades són activar el sistema digestiu, augmentar els globus blancs, millorar la circulació, o bé tenir efecte estimulant de les defenses…

Es poden consumir fresques, seques o en pols i n’ hi ha de de molts tipus. Algunes de les més conegudes són el safrà, clau d’ olor, cúrcuma, nou moscada, canyella o herbes com l’ alfàbrega, orenga, romaní….

Afegir espècies i condiments als teus menús pot ser una gran alternativa que, a més a més de cuinar plats amb nous gustos, t’ ajudarà a reduir la sal i el sucre que normalment utilitzes ja que al afegir el condiments potenciem el gust del plat.

Així doncs, anima’t i canvia les substàncies com la sal i el sucre dels teus plats per especiès i herbes aromàtiques! Per exemple, si fas aquest canvi en plats de verdures o amanides, notaràs la diferència!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Espècies i herbes aromàtiques

Arriba el sol: els millors nutrients per la pell

Com més protagonisme pren el sol, més conscients som de tots aquells defectes de la pell que durant l’època de fred han passat desapercebuts: pell flàccida, seca i poc brillant, taques, pell de taronja, lleugeres expressions de la cara que defineixen les primeres arrugues… En què hem fallat? Ens hem excedit en el menjar? No l’hem cuidat prou bé? O és que potser comencen a aflorar els efectes negatius de l’exposició continuada al sol dels darrers anys?

La pell no només és la capa que ens cobreix i ens fa de barrera del medi extern: està directament relacionada amb el sistema immunitari i el sistema nerviós. A banda de ser l’òrgan més gran del cos que respira, neteja les impureses i regula la temperatura corporal, també ens proporciona molta informació sobre com estem físicament i com ens sentim emocional-ment. L’exposició al sol, l’estrès, les toxines acumulades o la mala alimentació són factors que poden desencadenar molts problemes de pell: èczema, acne, taques… Alimentació saludable, oxigenació, descans i cosmètics de qualitat són els principals elements que hem de tenir en compte tot l’any, sobre tot a l’estiu, per protegir la pell adequadament.

Què necessita la teva pell?

Per saber el que necessita la pell necessitem conèixer els principals components que la formen: col·lagen, elastina, àcid hialurònic, aigua i greix. El col·lagen i l’elastina són substàncies proteiques, que formen part estructural, necessàries per tenir una pell hidratada, tersa i flexible; l’àcid hialurònic és un polisacàrid (constituït per cadenes d’hidrats de carboni complexes) que forma part de la matriu dèrmica i té la capacitat de retenir aigua proporcionant hidratació, suavitat i fermesa.

Tant l’aigua i el greix han d’estar en equilibri i són components fonamentals per aconseguir una pell hidratada i lluminosa. El pas dels anys (a partir dels 25 anys), l’excés de sol i els altres factors abans esmentats afavoreixen la pèrdua de col·lagen, elastina i àcid hialurònic, desestabilitzant el delicat equilibri aigua-greix. Un dels símptomes més visibles del seu descens és quan ens mirem al mirall i percebem les primeres arrugues, taques i pell seca. Un dels principals culpables d’aquest envelliment precoç de la pell és l’excés de radicals lliures (molècules molt inestables). Tot i que el cos disposa d’una bateria de nutrients antioxidants per neutralitzar-los, a vegades no és suficient.

Però a part del sol també hem de procurar eliminar els sucres refinats de la dieta. Hi ha molts estudis científics, com aquest publicat en el Clinics in Dermatology, on s’ha vist que acceleren el procés d’envelliment de la pell. Quan mengem, el nostre cos transforma els hidrats de carboni i el sucre refinat en glucosa. Si aquesta glucosa és excessiva no pot arribar a les cèl·lules a través del vehicle de transport habitual i ha de fer servir molècules de proteïnes. Aquesta unió indeguda s’anomena glicació i es produeix sobre el col·lagen i l’elastina de la pell apareixent flacidesa i descolgament, un procés que s’estimula també amb la presència de llum ultraviolada a la pell.

Prova-ho

1-Segueix una dieta rica en nutrients antioxidants (vitamina C, betacarotè, licopè, proantocianidines) presents en les verdures i fruites ecològiques i de temporada com són els maduixots i fruites del bosc, les cireres, els albercocs, el meló i la síndria, les carxofes, l’api, els tomàquets, els porros….

2-Consumeix cereals integrals ecològics (rics en vitamines del grup B, vitamina E, magnesi, calci i ferro), algues (riques en molts minerals com el calci i el ferro), proteïna vegetal com el llegum, la quínoa, i proteïna animal com el peix fresc (ric en Omega-3, en el cas del peix blau) i escull fonts riques en àcids grassos essencials (Omega-3 i Omega-6) com els fruits secs i les llavors oleaginoses.

3-Desterra de la teva dieta el sucre refinat present en els aliments industrialitzats i de pastisseria i decanta’t per dolços més naturals com la fruita fresca o deshidratada i productes que continguin melasses de cereals. També elimina l’excés de greixos saturats reduint el consum de carn, embotits i formatges.

4-Si busques una major protecció, des de dintre, pots complementar la dieta amb betacarotè de font natural, procedent de l’alga dunaliella salina i amb complements rics en col·lagen i àcid hialurònic. Aconseguiràs una bona hidratació i elasticitat de la pell. Un altre bon complement és l’aigua de mar però d’aquest en parlarem properament més extensament.

5-Protegeix la pell per fora amb cosmètics de qualitat donant preferència als que presenten el segell ecològic, ja que nodreixen i deixen respirar correctament aquest gran òrgan. I pel que fa als protectors solars, decanta’t pels que contenen filtres minerals o físics formats per partícules minerals com l’òxid de titani i l’òxid de zinc. Aquests actuen desviant o reflectint les radiacions i creant un efecte de barrera.

6-També és important que t’asseguris una bona hidratació de la pell amb olis vegetals de bona qualitat, com per exemple l’oli vegetal de rosa mosqueta, de sèsam o de jojoba, que ens ajudaran a regenerar i a hidratar la pell. Amb tots aquests consells podràs lluir una pell saludable tot l’any.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Arriba el sol: els millors nutrients per la pell