Arxiu de la categoria: Articles

Moll o Roger?

El Moll o Roger és un acolorit peix de tonalitats rogenques típic dels taulells de les peixateries de la costa. És una espècie típica dels hàbitats bentònics litorals, tant els fons de sorra, com els de fang o els de roca. També es freqüent en els herbeis. Es caracteritza per la presència d´uns barbillons a sota de la boca que li fan de quimiosensors i que detecten els petits invertebrats que formen part de la seva dieta.

En realitat, sota aquest nom hi ha dues espècies, el oll o roger de roca (Mullus surmuletus) i el moll o roger de fang (Mullus barbatus). Ambdós es diferencien, com el seu sobrenom indica, pel tipus de fons on viuen i també per la qualitat de la seva carn, molt més gustosa en el cas de l´espècie de roca. Uns petits detalls morfològics permeten la distinció entre les dues espècies: la seva coloració és més pujada en l´espècie de roca i també presenta unes franges longitudinals grogues, les barbes sensitives són més llargues en el moll o roger de roca i el perfil del cap és quasi vertical en el moll o roger de fang.
Moll o Roger? – A dalt Mullus barbatus (Moll o Roger de fang), a baix Mullus surmuletus (Moll o Roger de roca). Noteu les diferencies morfològiques entre ambdues espècies. Foto: A. M. Arias (Ictioterm)

Una de les curiositats d´aquesta espècie és la manera com se l´anomena en funció de l’àrea geogràfica del nostre país. Segons Alcover-Moll el terme Moll és utilitzat a Barcelona i del Maresme cap a migdia, mentre que Roger es fa servir des del Maresme i fins a les comarques gironines. Girona és doncs “terra de rogers”, nom que també es manté al Rosselló. A Tarragona, les Illes i al País Valencià són “terres de molls”.

Per tant, el Maresme és la frontera on conviuen els dos mots. A Barcelona i a Badalona es parla clarament de Molls. De la mateixa manera, a tot el Baix Maresme, hi ha més tirada pels Molls que no pas pels Rogers. A Mataró, on s´usen les dos noms, hi ha tant partidaris d´un com de l´altre. A casa, per exemple, sempre n´hem dit rogers. A Caldetes (Caldes d´Estrac) es parla de rogers mentre que a Arenys de Mar, tant s´usa un com l´altre. Segurament el fet que hagi arribat molta població de Sant Carles de la Ràpita per a treballar en el port ha contribuït a aquesta barreja de noms. A pocs quilòmetres, a Sant Pol de Mar no coneixen altre nom que Roger i a més en distingeixen tres menes: el roger de fang, el roger de roca i el roger de sapa, aquest darrer pren el nom del mot amb que els pescadors del Maresme anomenen Posidonia oceanica. A tot l´Alt Maresme, tornen a guanyar els rogers i finalment, a Blanes, ja només són rogers.


Rogers acabats de pescar al Port d´Arenys. Foto: Tess Gilbert

Pel que fa als sobrenoms, en les “terres de molls”, trobem diverses formes d´anomenar-los segons l´indret. Així, el moll de roca es anomenat popularment moll roquer (a Tarragona), moll de roca (a València), moll jueu ( a Mallorca i Eivissa) o moll cranquer (a Menorca). Mentre que moll de fang rep els noms populars de moll ver (a les Illes Balears) o moll fanguer (a Tarragona). Fins i tot, a Màlaga, també apareix el mot Moll.

Des del punt de vista etimològic, el mot moll deriva del llatí mullus, mentre que roger probablement prové del francès rouget, és a dir, de color roig. En aquesta llengua a aquests peixos s´els anomena popularment rouget-barbet de vase i rouget-barbet de roche respectivament. En castellà es coneix amb el nom de salmonete (salmonete de fango i salmonete de roca) i en anglès red mullet. No deixa de ser curiós que el nom popular Moll estigui més emparentat al nom anglès que no pas al castellà.

I vosaltres, sou de molls o de rogers? Per a conèixer el vostre punt de vista respecte a aquesta dicotomia, us hem preparat una petita enquesta per a ampliar una mica més la informació al respecte. Els resultats, seran però una altre històriademar. Gràcies per endavant per la vostra col•laboració.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

LLEGIR MÉS A: Moll o Roger?

Brunch

El brunch, més que un esmorzar. Es tracta d’ una fusió entre l’esmorzar i el dinar ( la paraula brunch és una combinació entre la paraula breakfast i lunch que és esmorzar i dinar en anglès). Té el seu origen al Regne Unit quan la classe alta, al donar festa els diumenges als servents, aquests preparaven un buffet perquè les families poguessin esmorzar i dinar en aquest dia de festa. Però també, es tracta d’ un àpat que es realitza per fer un descans entre setmana desprès de reunions, congressos, seminaris….

El concepte del brunch és internacional però és cert que cada pais l’ ha personalitzat i adaptat als seus horaris. El seu horari central seria de 10h del matí a 13h encara que aquí es pot allargar fins les 16h.

Aquest és un àpat contundent molt similar a l’ esmorzar en quan a composició. Però el típic és aquell composat per pancakes, ous, suc de fruita/fruita i cafè… Així com també salmó Fumat, pa, melmelades, formatge i embotits, bacon… Una altra opció més atrevida és combinar-ho amb vi o cava.

El brunch es pot prendre assegut o bé de peu. Generalment es realitza de la segon manera ja que els aliments s’ organitzen en forma de buffet, fet que sigui més fàcil accedir a ells si s’ està de peu. L’ ambientació és tan important com la qualitat dels productes que es consumeixen. S’ aconsella utilitzar una vaixella amb colors neutres, barrejant-la amb un toc de color, amb diferents preparacions i begudes.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Brunch

Reforça el teu sistema immunitari

Tenir un bon sistema immunitari assegura un bon estat de salut. Entre moltes coses, afavorirà a reduir intoxicacions, alegries o intoleràncies, protegir de certes patologies, etc. Un mal funcionament d’aquest sistema pot produir problemes digestius, fatiga, dolor articular i muscular, problemes cutanis, etc.

El sistema immunològic consta, principalment, del sistema limfàtic que conté una sèrie de conductes situats per tot l’organisme. Els nòduls limfàtics, la melsa i el timus són els òrgans principals d’aquest sistema que produeix limfòcits, les cèl·lules encarregades d’identificar, atacar i eliminar substàncies perjudicials com els microbis o cèl·lules cancerígenes.

Tots els òrgans i cèl·lules depenen de substàncies nutritives per un bon funcionament. Per exemple, l’interferó, que és una substància química i anticancerígena requereix vitamina C per la seva producció. O un altre cas, el lisosima, que és un enzim antibacterià, necessita vitamina A perquè pugui funcionar correctament.

I com pot ajudar l’ alimentació?

La majoria de vitamines són indispensables si volem gaudir d’ un bon estat immunològic. Però n’hi ha unes més que altres. Es destaca, principalment:

La vitamina C que podem trobar principalment als cítrics o verdures com el pebrot, verdures de fulla verda….
La vitamina A que contribuirà a mantenir la glàndula del timus i poder antivíric. Aquesta es troba en làctics, peix blau…
Les del grup B que trobem en els cereals integrals, llegums, fruits secs, carn… S’ encarreguen de l’ activitat fagocítica.
La vitamina E que és un potent antioxidant que estimula la producció anticossos.

Però els minerals també hi juguen un paper important:

El calci ajuda als fagòcits a fer una funció de neteja
El seleni que contribueix a produir anticossos
El ferro encarregat de reforçar la resistència immunològica
El Zenc està relacionat amb diversos processos immunològics.

Tots aquests minerals es troben en vegetals, sobretot de fulla verda, llavors, fruits secs, làctics i derivats….
Cal tenir en compte, a més a més altres nutrients com les proteïnes, els greixos poliinsaturats o la fibra… I factors no relacionats amb l’ alimentació com ara l’ exercici físic que, ajuda a facilitar el flux del líquid limfàtic, dormir correctament, l’ exposició al sol que, estimularà el nostre estat d’ ànim, potencien un bon estat del sistema immunològic.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Reforça el teu sistema immunitari

Què és la Diabetis?

Què és la Diabetis?

Existeixen tres tipus de de Diabetis:

  • Mentre la tipus 1 apareix en gent jove, de manera brusca i amb simptomatologia diversa, si es pateix aquest tipus cal administrar insulina externament ja que les cèl.lules productores d’ insulina són defecitaries degut a què són destruïdes per altres cèlules del organisme.
  • La diabetis tipus II es dòna en especial en edats més avançades i persones obeses però cada cop es veu més en gent més jove. Aquesta a diferència de la de tipus I, els símptomes són menys evidents i el seu diagnòstic pot donar-se quan ja fa temps que la patologia ha començat. En aquest cas però es diferencia també perquè tot i que es segueixen produïnt insulina, les cèl·lules del cos no són capaces d’ utilitzar-la correctament conjuntament amb una reducció de la secrecció d’ insulina. En aquest tipus és molt important la dieta i l’ exercici. Per la DM2 s’ incorporen fàrmacs antidiabètics orals.
  • La diabetis gestacional és la intolerància als hidrats de carboni que pot aparèixer per primer cop durant l’ embaràs en la que l’ organisme no por utilizar ni produïr suficient insulina per la gestació. Després del part acostuma a desaparèixer.

Pel que fa a pautes generals sobre alimentació i aquesta patologia, cal dir que cal tenir en compte i tenir un control especial amb els hidrats de carboni i amb l’ índex glucèmic dels aliments . Pots consultar l’ article realitzat sobre el que és l’ índex glucèmic dels aliments i com afecta en el control de la glucèmia en sang.

Recorda però seguir una dieta equilibrada, variada i mediterrània!

Realitzar exercici físic t’ ajudarà a millorar la tolerància a la glucosa i a prevenir el desenvolupament de Diabetis tipus 2.

Si tens Diabetis és important assesorar-te amb un professional de la salut que pugui adaptar la teva dieta i hàbits saludables a aquesta patologia.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Què és la Diabetis?

Peix de roca

Escórpores, rascasses, cap-roigs, penegals, lluernes, rogers, morenes, congres, neros, anfossos, corballs,…. Formen part d´una orquestra fantàstica plena de solistes que brillen amb llum pròpia al xup xup de la cassola de terrissa sobre els fogons. Com diria en Pla, un autèntic bodegó amb peixos.

Sota la denominació de “peix de roca” agrupem un seguit d´espècies que tenen com a denominador comú el fet de viure sobre afloraments rocosos. Malgrat aquest fet, aquesta classificació es basa més en criteris gastronòmics que no pas biològics , ja que el peix de roca té unes característiques comunes que el fan molt indicat pels “suquets” i pels caldos de peix. De carn molt gustosa i compacte que no es desfà en coure-la, des de sempre una menja humil de pescadors que s´ha convertit en un àpat de luxe en els millors restaurants.

Escórpores, rascasses o caps roig són els reis d´aquest grup. Foto: B.A. Diari Ara

El grup del peix de roca té una sèrie de característiques comunes. Són espècies bentòniques. Solen ser exemplars acolorits. Són espècies molt territorials i de creixement lent. La majoria són solitaris i voraços depredadors. Viuen encauats i rarament formen moles.

La seva carn, malgrat ser excel·lent, presenta moltes espines cosa que dissuadeix als compradors. Alguns com les escorpores i rascasses a més presentes punxes dèrmiques a la seva pell. Aquest petit inconvenient fa que siguin poc preuats en la cuina diària de les llars malgrat la bona qualitat de la seva carn.

No s´ha de confondre el peix de roca amb el peix de sopa. Malgrat que el primer és ideal per a ser bullit, dins el grup del peix de sopa s´hi inclouen espècies de petita mida i que, de per si mateix, no es valorarien gaire però que el conjunt dona un valor afegit al grup. Evidentment algunes espècies del peix de sopa també formen part del peix de roca però no totes les espècies del peix de sopa són espècies de roca.

Gairebé totes les espècies d´aquest grup viuen arran de costa i són capturades, d´un en un, amb arts de pesca artesanals, això fa que siguin exemplars de bona mida i d´una qualitat immillorable una vegada pescats. Els fons rocosos són uns hàbitats on els arts de pesca menys selectius no hi poden treballar amb facilitat i per això les espècies d´aquest grup es solen capturar amb ormeigs molt més selectius i que malmeten molt menys el cos dels animals com a ara els palangres,els tresmalls, les nanses i fins i tot amb pesca recreativa amb arpó.

A le Formigues hi ha un peix de roca excel·lent. Foto: Castell de Ceuró

Precisament la pressió de la pesca submarina és un dels factors claus per entendre la davallada d´aquestes espècies. Malgrat que no hi ha estudis fiables al respecte, l´espoliació que estan patint els fons marins per part dels pescadors recreatius està portant al límit aquest tipus de peix. Una altre factor per entendre la davallada de les espècies de roca es troba en la degradació dels hàbitats litorals per múltiples factors. Sense la recuperació d´aquests hàbitats, no podem pretendre recuperar les espècies de roca.

Tot i el seu elevat valor culinari, en aquest grup també hi trobem espècies amb poc valor gastronòmic o bé difícils de trobar a les peixateries com ara les castanyoles els cabuts o les julioles malgrat que aquestes últimes resulten excel·lents.

Alguns municipis de la costa Brava com ara Begur, des de fa anys promocionen aquest tipus de peix a través de jornades gastronòmiques a voltant del peix de roca.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Peix de roca

Peix sense espina

El peix és un dels aliments més rebutjat en els menús infantils. Fer atractiu el seu consum, sobretot entre els més petits, passa per a trobar espècies amb poca espina. La manca educació que hi ha en aquest aspecte fa que les espines s´hagin convertit en un escull insalvable que fa recular el consum d´un producte sa, necessari i bo i que ens aboca a consumir uns productes de dubtosa qualitat i carregats de problemes que poden afectar a curt termini la nostra salut.

Els experts recomanen el consum de peix entre tres i quatre vegades per setmana. Com a pares caldria educar als infants en aquest fet i acostumar-los a conèixer la gran diversitat d’espècies que es poden consumir i saber menjar-les traient bé treure les espines.

Les barrets de peix cada dia s´estan popularitzant més

Una possible solució seria trobar espècies alternatives amb poca o sense espina. Una tria limitada a molt poques espècies que reduirien la diversitat de la nostra dieta que la farien molt més monòtona i menys interessant i que produiria una sobreexplotació d´aquests recursos pesquers.

Una altre alternativa passa pel consum de les barretes de peix. Productes manufacturats industrialment amb diverses espècies de peix de dubtosa qualitat i que normalment és gairebé impossible conèixer amb exactitud de quina espècie estan elaborades. La comoditat que representa aquest producte en la nostra atrafegada societat les està convertint en una opció cada vegada més utilitzada.

La majoria de barretes de peix que trobem als congeladors dels supermercats estan elaborades amb lluç. Sota aquesta denominació hi ha diverses espècies de lluç de baixa qualitat que provenen sobretot dels caladors de l´Argentina, de Xile, del Senegal i de Namíbia. Espècies capturades per flotes industrials estrangeres amb una despesa d’emissions de CO2 del tot inacceptables, amb mètodes d’extracció que produeixen un elevat impacte sobre el medi i que a més ofeguen la migrada economia de les societats de pescadors locals.

Algunes marques fins hi tot les elaboren imitant la silueta d´animals marins

Malgrat que en les etiquetes posi que es tracta de barretes elaborades amb lluç és gairebé impossible de conèixer amb seguretat de quina espècie es tracta. Fins hi tot es dona el cas en alguna ocasió que el lluç es troba barrejat amb d´altres espècies de menor qualitat.

Però, que contenen exactament le barretes de peix? En el millor dels cassos, el percentatge de peix que contenen no supera el 50%. La resta són diversos tipus de farines i fècules que farceixen el producte. Olis de baixa qualitat, edulcorants i sal completen la llista negra, un còctel perfecte per a una alimentació gens saludable. Si a més de tot plegat hi afegim el fet que les barretes de peix es cuinen normalment fregides, les fa una menja gens recomanable per als nostres infant i joves per l´aparició de furans, substàncies canceroses que es formen a l´hora de cuinar-les.

La barretes de peix són l’opció més fàcil però ni de bon tros és la més saludable. El peix té espines i hem d’educar sobre aquest fet per poder consumir el producte natural, fresc i de proximitat.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Peix sense espina

El Plat Saludable

La nova guia de Harvard per Menjar Sa ”The Healthy Eating Plate” ha estat creada per un grup d’experts en Salut Pública d’aquesta escola juntament amb el departament de Publicacions de Salut de la mateixa.

La seva teoria del Plat Saludable estableix unes pautes que permeten planificar els àpats de manera més equilibrada. Aquestes bases són essencialment les següents:

  • – Omple la meitat del teu plat amb fruites i verdures
  • – Guarda un quart del teu plat pels cereals integrals i repeteixo, integrals
  • – Posa una font de proteïna saludable en l’altre quart del teu plat
  • – Rega-ho tot plegat amb un oli vegetal (oliva, sèsam)
  • – Beu aigua preferiblement, te o cafè
  • – Limita el consum de làctis a 1-2 diaris com a molt
  • – Fes exercici

En propers posts us aniré desenvolupant cada una d’aquestes pautes.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EL PLAER DE MENJAR BÉ I SA

Origen: El Plat Saludable

La llimona fa miracles!

citrus_x_limon_-_kc3b6hlere28093s_medizinal-pflanzen-041

La doctora Penny Stanway, al llibre “The Miracle of Lemons”, recull les miraculoses propietats de la llimona i les seves aplicacions. A l’article ‘Varicose veins? Cold sores? The answer’s easy peasy, lemon squeezy‘ en presenta unes quantes:

Per a l’Herpes Labial
La llimona conté limonè a la pell i al suc que té propietats antivirals.
Remeis:
1.- Posa’t suc de llimona diverses vegades al dia amb un cotonet sobre la nafra.
2.- Prepara’t un oli de llimona barrejant 1 gota d’oli essencial de llimona i 2 culleradetes d’oli d’ametlles dolces, aplica-te’l sobre la ferida de l’herpes labial diverses vegades al dia.

Per afavorir la sensació de sacietat
Les llimones contenen pectina que, quan mengem, alenteix el procès d’absorció dels sucres per part del sistema digestiu. Cuinar i amanir els plats amb suc de llimona ens ajudarà a perllongar la sensació de sacietat.
Inclou la ratlladura de pell llimona i el suc de llimona en la teva dieta diària.

Per afavorir l’excreció de petits Càlculs Biliars
La majoria dels càlculs biliars es componen de colesterol, que es forma quan el fetge o la vesícula biliar no poden excretar adequadament la bilis. Una feble acidesa estomacal, provocada per l’estrès, per medicaments antiàcids o per altres causes, afebleix les contraccions de la vesícula biliar.
Prendre’t suc de llimona, abans de menjar, t’acidifica l’estómac, estimulant les contraccions de la vesícula i afavorint la secreció dels càlculs biliars.
A més a més, els antioxidants de la llimona inhibeixen la formació de càlculs biliars.
Per prevenir la formació de càlculs biliars, pren-te cada dia una cullerada de suc de llimona amb un rajolí d’oli d’oliva en dejú, una hora abans d’esmorzar.

Per alleugerir la picor de les picades d’insectes
L’alcalinitat de les picades de vespa o de mosquit és el que ens provoca la picor. L’acidesa del suc de llimona contraresta l’alcalinitat de la picada i ens calma la irritació i la picor.
Per calmar la picor, aplica’t un cotonet amarat de suc de llimona sobre la zona de la picada.

Per alleugerir la coïssor provocada per la Infecció d’Orina
La infecció inflama el tracte urinari i ens produeix coïssor, una orina massa àcida l’agreuja. El suc de llimona, paradoxalment, ens alcalinitza l’orina, la fa menys àcida i ens ajuda a reduir la coïssor.
Prendre’t el suc de mitja llimona, dues o tres vegades al dia, begut o amanint els aliments, te calmarà la coïssor.

Per regular la Tensió Arterial
El potassi de la llimona ens ajuda a regular els fluids corporals.
El magnesi que ens aporta té un efecte relaxant sobre les artèries.
Els flavonoides que conté afavoreixen la bona salut vascular.
Amanir els plats amb suc de llimona és una alternativa saludable a la sal.
La Vitamina C augmenta els nivells d’òxid nítric que ens relaxa i ens dilata els vasos sanguinis.
A més a més, el suc de llimona inhibeix la producció de l’angiotensina, una hormona que augmenta la pressió arterial constrenyent els vasos sanguinis.
Inclou la ratlladura de la pell i el suc d’una llimona en la teva dieta diària.

Per barrar el pas a les Varius
Les llimones són un bon tònic venós i un bon antiinflamatori de les parets vasculars.
Fes-te un massatge a les cames amb oli preparat barrejant 2 gotes d’oli essencial de llimona, 2 gotes d’oli essencial de lavanda, 3 gotes d’oli essencial de xiprer i 2 cullerades d’oli d’ametlles dolces, o un altre oli portador.

Per calmar la Cremor d’Estómac i la Indigestió
El suc de llimona fa més digeribles els aliments amb greixos, ajuda a emulsionar-los.
El suc de llimona i la polpa produeixen carbonat de potassi, que ajuda a reduir l’acidesa estomacal.
El limonè, el component principal de l’oli de llimona que es troba a la seva pell, pot ajudar-te a prevenir l’acidesa estomacal.
Beu-te una bona cullerada de suc de llimona (fet amb la llimona completa: pell i polpa) dissolta en un got d’aigua tèbia.

Per calmar la Tos i descongestionar les vies respiratòries
L’oli essencial de llimona és expectorant, ens ajuda a expulsar la mucositat.
Els investigadors suggereixen que els flavonoides – que tenen propietats antioxidants – protegeixen els pulmons de la inflamació.
Per calmar la tos:
1.- Beu-te llimonada casolana.
2.- Pren-te un xarop fet amb 2 cullerades de llavors de lli mòltes o picades, mitja llimona a rodanxes, 1 litre d’aigua, bullit a foc lent durant 20 minuts, colat i endolcit amb 1 cullerada de mel.
3.- Prepara’t una solució per fer uns bafs (inhalacions de vapor) amb 2 gotes d’oli essencial de llimona, 2 gotes d’oli essencial d’eucaliptus, 2 gotes d’oli essencial d’arbre de te, 2 litres d’aigua bullint, tot barrejat dins d’un recipient, posa’t una tovallola sobre el cap i inhala els bafs, t’ajudarà a descongestionar les vies respiratòries.

Per hidratar la pell afectada de Psoriasi
El suc de llimona rehidrata la pel, en redueix la descamació i n’afavoreix l’exfoliació de les cèl·lules mortes.
Aplica’t suc de llimona sobre les zones afectades de psoriasi diverses vegades al dia i després exposa-les a la llum del sol uns minuts.

Per superar el Restrenyiment
Les llimones són riques en pectina, una fibra que afavoreix els moviments de l’intestí, i ens aporten cel·lulosa, que reté aigua, fent que la femta sigui més voluminosa, més suau i afavorint el trànsit intestinal.
Incloure la ratlladura de la pell i el suc d’una llimona en la teva dieta diària t’ajudarà a regular les teves deposicions.

Per guarir el Dolor Muscular
El dolor i la rigidesa muscular provocats per l’exercici s’alleugen amb el poder antiinflamatori de la nobiletina present a l’oli essencial de llimona.
Prepara’t un oli per fer-te un massatge guaridor amb 3 gotes d’oli essencial de llimona, 3 gotes d’oli essencial de gingebre (és analgèsic i ens reforça la circulació local) i 3 cullerades d’oli d’ametlles dolces, o un altre oli del portador. Fes-te uns massatges als músculs adolorits amb aquest oli.

Per lluir unes ungles precioses
Aquesta aplicació no la inclou la doctora Stanway al seu article, és una recepta personal de la mare.
Empra mitja llimona, afegeix-hi unes gotetes d’oli d’oliva i posa les puntes dels dits dintre la carn de la llimona amb l’oli, fes-te un massatge durant uns 5 minuts a les ungles i a la pell de les mans amb el suc de la llimona i l’oli.
Si hi afegeixes mitja culleradeta de sucre, a més a més d’hidratar-te i nodrir-te la pell i les ungles, tindràs un efecte exfoliant sobre la pell vella de les mans i la cutícula. En acabar, esbandeix-te-les amb aigua fresca.
Aquesta recepta està inclosa a 5 remeis naturals per lluir unes ungles de cine!

Aquestes són algunes de les propietats miraculoses de les llimones, aprofitem-les!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: SOPHIA BLASCO: COACHING PERSONAL

Origen: La llimona fa miracles!

Les salsitxes de frankfurt marines

El Surimi és l´aliment processat marí més popular de tots. El terme surimi, d’origen japonès, significa “múscul de peix picat”. Pel seu aspecte, es coneix popularment amb el nom de “barretes de cranc” malgrat que no inclouen aquesta espècies en la seva elaboració. En realitat es tracta de carn de peix processada, una mena de salsitxa de frankfurt marina.

Però que és exactament aquest producte? Com s’elabora? I és realment saludable?

El surimi té un origen gairebé mil·lenari que s´elaborava artesanalment amb múscul de peix blanc. Es va popularitzar als anys 70 al Japó i una dècada més tard ja era present als supermercats d´arreu del Món. Per obtenir surimi s´utilitzen espècies amb poca sortida comercial i de baix cost a més de restes procedents del procés industrial del filetejat, fet que fa molt difícil conèixer les espècies de peix que s´utilitzen per fabricar-lo.

Les populars barretes de surimi que imiten les potes de cranc

El Surimi s´elabora amb carn picada de peix que es processa a través de diversos rentats afegint-t’hi diversos additius per aconseguir una consistència gelatinosa, per potenciar el seu gust i per afavorir la seva conservació. Entre aquests productes s´hi troben els fosfats, sals (E450 i E451), midó, edulcorants com el sorbitol (E420), potenciadors del gust com el glutamat monosòdic (E621) i colorants com el carmí (E120) per obtenir la capa superior vermella. També s´hi afegeixen proteïnes de soja, albúmina o proteïna de la llet. Cosa que els fa molt poc recomanables en persones que pateixen processos al·lèrgics a aquests productes. Paradoxalment , no representen cap problema a les persones al·lèrgiques al marisc ja que no en conté.

El seu procés de fabricació és molt semblant al de les salsitxes i embotits això fa que pugui ser fabricat amb diverses qualitats de carn malgrat quer habitualment se solen elaborar amb peix de baixa qualitat, retalls i restes que no tenen sortida d´altra forma.

En la nostra dieta aquest producte l´utilitzem com a complement en amanides, pastes o arrossos. En molts establiments de restauració el surimi forma part de les amanides dels salpicons de marisc i per això hi ha la confusió que està elaborat amb la carn de potes de cranc.

Es tracta d´un producte ultra processat fabricat amb matèries primes riques en proteïnes que han patit nombroses transformacions i que els nutricionistes recomanen evitar al màxim el seu consum.

Un altre inconvenient d´aquest producte és el seu deficient etiquetatge i denominació. Moltes marques el comercialitzen sota la denominació de “tronquitos de mar”, “palitos de mar” “roliitos de mar” o “tronquitos de Alaska”, cosa que porta al consumidor a confusió.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Les salsitxes de frankfurt marines

Ni Panga, ni Perca

El panga (Pagnasius hypophthhalmus) és una espècie de peix del grup dels siluriformes que viu de manera natural en rius i llacs de Tailàndia i Vietnam i que es caracteritza per tenir una aleta dorsal molt pronunciada. Aquest peix d´aigua dolça que, coneixen bé els afeccionats a l’aquariofília, és cada vegada més present en les peixateries i en els menús en menjadors col•lectius de casa nostra.

Pràcticament el 100% del panga que es comercialitza a Europa prové de cultius marins de la zona del delta de riu Mekong i el Vietnam s´ha convertit en el principal exportador d´aquesta espècie.

El panga (Pagnasius hypophthhalmus), una esdpèce de riu del sud est asiàtic

A les peixateries el panga se sol presentar en forma de filets. Aquest peix s´ha convertit en un dels productes més demanats del taulell de peix. Les claus per entendre l´èxit d´aquesta espècie estan en el seu baix preu i la seva carn blanca i sense espines, així, l´ estat espanyol, juntament amb Rusia, s´han convertit en els principals importadors de panga.

El panga s´engreixa de manera intensiva en les granges de cultius marins del delta del Mekong. El Mekong és un dels rius més contaminats del planeta i aquesta activitat aqüícola contribueix encara més a la degradació ambiental i social de l´entorn. Els peixos són alimentats amb pinsos fets amb farina de peix de poca qualitat que és abocada a tones en les gàbies d´engreix i que contribueix a eutrofitzar i degradar encara més tot l´entorn. A més dels pinsos, també s´hi aboquen enormes quantitats de medicaments, d´hormones i d´altres productes químics que es fan servir per millorar l´engreix de l´espècie i que irremeiablement van a parar al riu afegint-se a la llista de tòxics dissolts.
granja

Les granges de panga al Mekkong són un problema afegit a la degradació del delta

Fa uns anys l´OCU va realitzar uns estudis sobre la concentració de contaminants en els filets de panga que es poden trobar a les nostres peixateries. S´hi van trobar uns nivells de substàncies metzinoses dins els límits de la legalitat. Malgrat tot, hi ha la recomanació de consumir panga amb moderació, sobretot entre els infants, per evitar els problemes que podrien comportar l´acumulació de les metzines a llarg termini. Malgrat això, la Comissió de Pesca de l´UE reconeix que les importacions de panga compleixen tots els requisits sanitaris exigibles.

Com a consumidors hem de tenir present que quan comprem panga, estem contribuint la degradació ambiental de la zona del delta del Mekong i a l´empobriment dels seus habitats degut als canvis radicals que s´estan fent relacionats amb els usos tradicionals del sòl.
filets

Filet de panga

Si el que realment busquem és peix econòmic, cada dia arriba a totes les peixateres peix de temporada fresquíssim, capturat el mateix dia pels nostres pescadors i amb una qualitat molt superior als filets que arriben de l´altra banda del món. La sardina, el verat, la maire, la bròtola o el sorell són només alguns exemples d´una llarga llista on tenim per triar. Pel que fa a les espines, una altre de les claus de l’èxit del panga, caldria educar als pares perquè aquest fet no sigui la raó per no comprar peix de la costa.

Una espècie amb una problemàtica semblant és la perca del Nil (Lates niloticus) que, es produeix també en granges a la zona de llac Victòria a Àfrica. En molts cassos els filets d´aquestes dues espècies es comercialitzen de manera fraudulenta com a filets de llenguado o de mero, però això és una altre històriademar.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Ni Panga, ni Perca