Arxiu de la categoria: Articles

Falsos mites sobre begudes i plats congelats

Amb les altes temperatures el primer que busquem per refrescar-nos són begudes congelades i plats molt freds. Clarament ens produeixen una sensació refrescant i ens fan oblida la calor per uns instants. Està demostrat però, que les begudes i plats que estan a temperatura ambient són la millor opció per regular la temperatura del cos i crear sensació refrescant.

Quan mengem o bevem algun aliment molt fred, el cos és refreda i es produeix una baixada de temperatura corporal. El cos haurà de recuperar la seva temperatura òptima (aproximadament 37 graus) i en aquesta recuperació es produeix una elevada despesa energètica que fa augmentar la temperatura del cos. És per això que la sensació de frescor és momentània i desapareix ràpidament.

Així doncs, en moments de molta calor eviteu beure o menjar aliments molt freds. Us recomanem begudes i plats frescos però no congelats. Per altra banda també us animen a menjar aliments refrescants, gràcies al seu elevat percentatge d’aigua ens ajuden a reduir la sensació d’escalfor del cos com són les fruites i verdures de temporada: síndries, meló, cogombre, tomàquet, enciam, etc.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Falsos mites sobre begudes i plats congelats

La distribució del greix corporal

El greix és essencial pel nostre organisme. Porta a terme funcions com la de suport d’òrgans, elasticitat i manteniment de la pell hidratada, vehicle de vitamines i altres substàncies imprescindibles. A més a més de ser una bona font d’energia. Així doncs, en qualsevol organisme hi ha d’haver una reserva de greix. Però, i si aquesta reserva és superior a la que necessitem? Apareixen problemes com el sobrepes i l’obesitat.

Avui parlarem de què passa quan aquest excés de greix, que ens pot causar problemes de salut, es distribueix en un lloc o altre del cos.

Segurament us haureu fixa’t que els homes tendeixen a acumular més greix en les zones superiors del cos, cintura i abdomen. Quan hi ha excés de greix i s’acumula en aquestes zones els estudis mostren que hi ha més predisposició a patir malalties com hipertensió, malalties cardiovasculars i diabetis. Aquesta estructura s’anomena Androide o forma de poma.

De cara les dones és més característic que el greix d’acumuli en la zona inferior del cos, malucs i cames. Aquesta disposició de greix comporta menys riscos per la salut i s’anomena Genoide o forma de pera. Es relaciona molt com a mecanisme del cos per tal de mantenir una bona reserva energètica de cara l’emabaràs i lactància.

D’aquí uns dies parlarem de les dietes que asseguren eliminar el greix d’una zona específica del cos i de la nutrició energètica que relaciona l’obesitat en forma de pera o poma segons el consum d’un conjunt d’aliments o altres. Estigueu atents!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: La distribució del greix corporal

Colesterol. Què cal saber-ne?

El colesterol és un tipus de greix que es troba a la sang i que el nostre cos necessita per desenvolupar moltes funcions, com són produir hormones, ajudar a la formació de bilis i vitamina D, i mantenir l’estructura cel·lular de l’organisme. Una part del colesterol que el nostre cos utilitza prové de l’alimentació i l’altra l’elabora l’organisme mateix.

L’excés de colesterol a la sang a partir d’uns determinats nivells, també conegut com a hipercolesterolèmia, afavoreix la formació de dipòsits de greix a les parets de les artèries que dificulta el pas de la sang. Tret d’uns pocs casos que obeeixen a trastorns familiars hereditaris, la hipercolesterolèmia no s’ha de considerar una malaltia, sinó una característica de la persona que pot arribar a suposar un factor de risc per a desenvolupar malalties del cor i de la circulació. El tabaquisme, la hipertensió, l’obesitat i la diabetis potencien aquest risc.

Existeixen dues classes de colesterol:

  • Colesterol LDL: que té un efecte perjudicial per a la salut si es troba a la sang en excés, ja que contribueix a crear una capa de greix a les artèries que afavoreix l’aparició de malalties cardiovasculars.
  • Colesterol HDL: que té un efecte beneficiós per a la nostra salut, ja que elimina l’excés de colesterol de les artèries.

Causes

Hi ha una sèrie de factors que afavoreixen l’excés de colesterol. En algunes ocasions estan vinculats amb l’estil de vida, com:

  • Dieta amb alt nivell de greixos saturats o amb productes amb elevat contingut de colesterol
  • Manca d’exercici físic de forma regular
  • Obesitat
  • Tabaquisme
  • Consum excessiu de begudes alcohòliques
  • Hipertensió, diabetis, malalties del fetge i desordres de la glàndula tiroide

En altres ocasions, pot existir una predisposició genètica transmesa per un membre de la família.

Símptomes

L’excés de colesterol a la sang està directament relacionat amb l’arterioesclerosi. Aquesta afecció està causada per l’acumulació de greix, com el colesterol, a les parets de les artèries, el que pot dificultar i, fins i tot, bloquejar la circulació de la sang.

L’arterioesclerosi pot provocar malalties cardiovasculars com:

  • l’infart de miocardi (quan es bloquegen les artèries coronàries)
  • embòlies (quan es bloqueja l’artèria que porta la sang al cervell)
  • problemes circulatoris en altres parts de l’organisme (extremitats, ronyó, etc.)

Diagnòstic

Una anàlisi de sang permet mesurar els nivells de colesterol. Quan el nivell de colesterol està per sobre de 250 mg/dl, es considera alt. En absència d’hipercolesterolèmia coneguda i d’altres factors de risc cardiovascular, com ara la hipertensió arterial o la diabetis mellitus, és suficient una determinació del colesterol abans dels 35 anys en els homes i dels 45 anys en les dones i una determinació cada 5 anys després d’aquestes edats i fins als 75-80 anys.

Davant d’un colesterol alt, cal avaluar el risc cardiovascular tenint en compte l’edat, el sexe i l’existència d’altres factors de risc, com ara la hipertensió arterial, la diabetis mellitus o el tabaquisme.

Tractament

L’alimentació equilibrada del tipus dieta mediterrània, l’exercici físic i el manteniment d’un pes adequat poden contribuir a reduir el nivell de colesterol. Per contra, fumar, beure alcohol en excés o tenir obesitat n’afavoreixen l’augment.

En absència de malalties cardiovasculars, el tractament de la hipercolesterolèmia depèn del risc cardiovascular global que tingui cada persona. En la majoria de casos n’hi ha prou amb deixar de fumar si s’és fumador, seguir unes normes higienicodietètiques i controlar altres factors de risc cardiovascular com són la hipertensió arterial, la diabetis mellitus o l’obesitat.

Entre les mesures higienicodietètiques és important:

  • Fer exercici moderat de forma habitual: caminar, anar en bicicleta, nedar, pujar escales… durant uns 30 minuts al dia, almenys 5 dies a la setmana.
  • Fer una alimentació equilibrada del tipus dieta mediterrània, rica en fibres (verdures, fruites, llegums), augmentar el consum de peix blanc i blau, consumir preferentment carn blanca (pollastre, conill) en lloc de vermella (vedella, be, porc), cuinar amb oli d’oliva, substituir la let sencera per la descremada o semidescremada, i menjar diàriament fruita seca.
  • Evitar el consum excessiu de begudes alcohòliques, pastissos i rebosteria industrial.
    Quan ja hi ha alguna malaltia cardiovascular provocada per l’arteriosclerosi o quan el risc cardiovascular és molt elevat, pot ser necessari prendre algun medicament per abaixar el nivell de colesterol. Els més utilitzats són les estatines i els fibrats, que ha de prescriure el metge o la metgessa.

Prevenció

La millor manera de prevenir l’excés de colesterol és fer exercici físic de forma regular i prendre una alimentació equilibrada, combatre l’excés de pes i si es té hipertensió arterial i/o diabetis controlar-les tan bé com es pugui.

Seguidament s’especifiquen algunes de les recomanacions dietètiques que cal tenir en compte per seguir una alimentació equilibrada de tipus dieta mediterrània.

Cal reduir el consum de:

  • Rovell d’ou, perquè té un contingut elevat de colesterol (es recomana un màxim de tres rovells a la setmana, mentre que la clara és de consum lliure);
  • Greix de les carns i derivats, embotits, patés, cervell, fetge, etc.;
  • Pastisseria i rebosteria en general (ensaïmades, pastissets, pastes envasades, xuixos, entre d’altres), ja que solen ser productes que inclouen quantitats importants de greixos en la seva composició;
  • Menjars precuinats, ja que s’han d’evitar els greixos animals com ara les mantegues i els llards, tant per cuinar com per consumir crus;
  • Postres elaborades amb llet sencera, ou, nata, mantega o margarina;
  • Cafè i te, que pot prendre’s amb moderació si el metge o la metgessa no indica el contrari;
  • Begudes alcohòliques. Cal consultar a l’equip sanitari el consum permès, que sempre serà moderat.

En canvi, és recomanable consumir:

  • Fibra alimentària en amanides i verdura en general, llegums, fruita fresca, productes integrals, etc.;
  • Llet i productes làctics descremats o semidescremats;
  • Oli d’oliva, tant per cuinar com per amanir. S’ha de procurar consumir-lo majoritàriament cru, ja que fregit perd part de les propietats que té. També poden utilitzar-se olis de llavors (gira-sol, blat de moro, etc.);
  • Fruita seca, que és molt convenient per a la salut, però que s’ha de prendre amb moderació perquè aporta moltes calories;
  • Peix, especialment el blau (sardina, verat, salmó, truita de riu, tonyina, seitó, etc.). El marisc de closca no està contraindicat, però hem de restringir el consum de crustacis (gamba, llagosta, cranc, etc.) i cefalòpodes (pop, sípia, calamars, etc.), que es poden prendre com a màxim tres vegades a la setmana;
  • Begudes baixes en calories i infusions, que són de consum lliure. Cal beure com a mínim 1,5 litres d’aigua diàriament;
  • Espècies i salses com ara herbes aromàtiques, pebre, suc de llimona, vinagreta, mostassa, allioli, sofregit (salsa de tomàquet, all i ceba o porro, elaborat amb oli d’oliva). Si es té sobrepès, cal limitar la maionesa i la beixamel.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EAP Montserrat

Origen: Colesterol. Què cal saber-ne?

És la Pera!

Vols un extra de vitamines i hidratació? Doncs menja’t una pera! Realment aquesta fruita fa honor a la dita “És la pera”, perquè és rica en nutrients, ens deixa un gust dolç a la boca i té una textura tendra i suau que la fa molt apetitosa.

La pera (Pyrus communis) és una fruita originària de l’Europa oriental i de l’Àsia occidental i sembla que es va començar a cultivar fa 4.000 anys a partir de la selecció d’espècies silvestres. Els grecs i, més endavant, els romans van introduir-ne el cultiu a casa nostra, especialment a la zona de la conca de l’Ebre. A casa nostra La pera de Lleida es una zona dels productors principals d’aquesta fruita, sobre tot en les varietats de Llimonera i Conference. Les peres protegides per la DOP Pera de Lleida destaquen nutricional-ment per la seva elevada aportació d’aigua, fibra i potassi, així com per la presència de vitamines del Grup B en petites quantitats. Son suaument astringents per la seva composició de tanins amb efectes antiinflamatoris; i això les fa beneficioses un cop cuita com a remei de la diarrea, la gastritis i les úlceres. La Pera és diürètica ajudant en cas de retenció de líquids i recomanable per als diabètics gràcies al seu baix contingut en hidrats de carboni. Hi ha més de trenta varietats de peres diferents que fan possible que trobem aquesta fruita durant gairebé tot l’any.

La pera és una fruita amb propietats rehidratants i antioxidants fàcil de pair que ens convé incloure a la dieta.

Propietats Nutricionals

La pera és una fruita amb molta aigua i poques calories (un 80% del pes és aigua, i 100 grams de pera ens aporten unes 50 Kcal). A més, conté molta fibra soluble (uns 2,5 grams per 100 grams de fruita, en forma de pectina principalment), que té un efecte saciant i regulador intestinal. Pel que fa a vitamines i minerals destaquen:

Vitamina A: La pera conté quantitats destacades de provitamina A (2 mcg per 100 grams) en forma de betacarotè, que l’organisme transformarà a vitamina A, la qual intervé en diverses funcions biològiques, com formació de determinades substàncies que formen part de la pell, els ossos, les mucoses, el sistema reproductiu i els pigments de la vista.

Vitamina C: en conté 5,2 mg per 100 grams de fruita, per darrere de les fruites més riques en aquesta vitamina (com ara la taronja, que en conté deu vegades més). De totes maneres no és una quantitat menyspreable, i a més tenim peres a l’estiu, que és precisament quan necessitem aquest efecte antioxidant, molt necessari per protegir-nos dels radicals lliures, especialment agressius durant l’època de més calor, que és quan ens exposem més la radiació solar.

Àcid fòlic: o vitamina B9, intervé en la formació dels glòbuls vermells, en la síntesi del material genètic i en la formació d’anticossos del sistema immunològic. És una vitamina imprescindible en les primeres etapes de l’embaràs perquè el sistema neuronal del fetus es desenvolupi correctament. La pera conté 3 mcg d’àcid fòlic per 100 grams de fruita.

Magnesi: en la pera trobem quantitats destacables d’aquest mineral (8,4 mg per 100 grams), que es relaciona amb el funcionament de l’intestí, del sistema nerviós i dels muscles, forma part dels ossos i de les dents i millora la immunitat; a més té un lleuger laxant lleuger.

Potassi: la pera és una de les fruites més riques en potassi (en conté 130 mg per 100 grams de fruita), mineral molt important perquè participa en la regulació del balanç d’aigua en l’organisme i també en la contracció del cor i la transmissió de l’impuls nerviós. Una insuficiència de potassi provoca símptomes com ara cansament, dolor muscular, debilitat, astènia i les temudes rampes. El potassi pot baixar durant la pràctica d’exercici intens, moment en què la sudoració és màxima.

Efectes sobre l’organisme

Els efectes principals de la pera sobre l’organisme depenen, sobretot, de si ha madurat al sol o no. Hi ha evidència científica que les peres madurades al sol es conserven més bé una vegada collides i, alhora, les qualitats i quantitats dels sucres i de les substàncies associades són més elevades.

Els efectes principals de la pera són els següents:

La fibra que conté té efecte prebiòtic i podria reduir l’absorció de colesterol: la pera conté principalment fibra de tipus soluble (pectina), que té un efecte nodridor de la flora intestinal beneficiosa per al sistema digestiu. A més, aquesta fibra soluble sembla que pot formar una mena de gel “capturador” del colesterol i afavorir-ne l’eliminació intestinal.

Els seus antioxidants (polifenols, flavonoides, àcids fenòlics) tenen efectes antienvelliment: és especialment remarcable un estudi que demostra que aquests antioxidants tenen més efecte quan mengem la pell de la pera i no pas la polpa. Els antioxidants contraresten l’efecte dels radicals lliures que provoquen l’envelliment cel·lular (problemes de circulació, aparició de tumors, etc.). Un altre estudi mostra que la pera és una de les fruites amb més efecte antioxidant.

Sembla que els antioxidants que conté tenen efectes beneficiosos a l’hora de reduir el colesterol i el risc cardiovascular: aquest estudi científic va mostrar que si les persones que no fumaven combinaven cada dia una pera amb dues fruites més (poma i taronja) milloraven la capacitat antioxidant del plasma sanguini com també els perfils de greixos en sang. En canvi, si fumaven, l’efecte es limitava a la reducció de colesterol.

Com que conté molt de potassi, contribueix a reduir la pressió: la pera és una de les fruites amb més potassi, alhora que té poc sodi. Aquesta combinació de minerals té propietats vasodilatadores i arítmiques destacables i menjar-ne contribueix a millorar les condicions de hipertensió i a reduir el risc cardiovascular.

Podria reduir la resposta al·lèrgica i asmàtica: alguns estudis científics relacionen el consum de pera (en particular de la pectina) amb un alleugeriment de la resposta al·lèrgica que pot desencadenar una crisi asmàtica.

Com es cuina

Convé escollir la pera madura i assegurar-nos que ho ha fet a l’arbre, perquè és l’única manera de saber que conté totes les vitamines i antioxidants. A més, la polpa de la pera verda és dura i molt àcida o astringent, quasi inconsumible; és a mesura que va madurant que s’estova i s’endolceix. Les diferències de maduració entre varietats han estat fins i tot objecte d’estudis científics.

Sabem que una pera és madura quan cedeix a una lleu pressió del dit. Quan arribem a casa, convé treure-les de la bossa perquè els agrada respirar. Les hem de manipular amb cura perquè són delicades i amb els cops de seguida es tornen negres. Convé guardar-les en llocs frescos i secs, protegits de la llum o bé a la part menys freda de la nevera, no més de tres dies, per evitar que es panseixin abans de tenir temps de menjar-les.

Cultiu ecològic, proper i de temporada: La pera és un clar exemple de fruita que aconsellem que sigui ecològica. La raó és ben simple: la major part dels antioxidants i vitamines de la pera són a la pell i, per tant, convé que no hagi estat exposada als agrotòxics que es fan servir als sistemes productius convencionals. També convé que sigui de proximitat i que hagi madurat a l’arbre, perquè si ha hagut de recórrer mig món abans d’arribar fins a casa nostra, no contindrà tots els nutrients que hi busquem. A banda, consumint producte local afavorim el model de desenvolupament rural que assegura la continuat de la pagesia del nostre país.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: És la Pera!

La saludable cervesa

La cervesa és ja una evidència que ens ajuda a treure’ns greix, rehidratar i a fer la digestió.

El consum moderat de cervesa ajuda a reduir greix, fomenta la gana i ajuda a reduir malalties de cor, entre altres conclusions avalades per la comunitat científica. En els últims anys és un fet que els metges recomanen la ingesta moderada de cervesa (10 gr. diaris o 250 cc. depenent del sexe i la constitució del cos) per prevenir múltiples mancances vitamíniques i minerals, i fins i tot per recuperar la hidratació perduda després de practicar exercici intens.

Beure cervesa després de fer exercici representa exactament el mateix que si ens rehidratem amb aigua i a mes ens recuperem abans, segons un assaig realitzat per l’equip del doctor Manuel del Castillo a la Universitat de Granada. Així mateix, l’Hospital Clínic de Barcelona ha confirmat que es pot arribar a prevenir en un 60% els accidents cardiovasculars gràcies als efectes antioxidants i antiinflamatoris que produeix la cervesa a les artèries. Una xifra que no es compleix en el cas dels abstemis.

No només la cervesa amb alcohol sumats als seus polifenols tenen efectes positius. La cervesa “sense alcohol”, segons un estudi de l’Agència de Salut de València, consumida per mares en edat de lactància, és capaç de protegir els nadons perquè tinguin menys possibilitats d’arteriosclerosi o càncer. Una cervesa “sense” és fins i tot més recomanable que qualsevol altra beguda amb gas amb base química perquè conté antioxidants, té poques calories i és més natural.

¿I si estem a dieta, cervesa “sense” o amb alcohol ?

La dieta de la cervesa amb alcohol, sempre en mesura, ajuda el metabolisme a reduir el greix i de pas ajudar-nos a fer la digestió.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: La saludable cervesa

Cel·lultis

Tinc cel·lulitis!!!! Oh no!!!! Això és el que la majoria de persones pensa quan observa que la pateix. És un problema molt habitual entre la població femenina. Es tracta d’ un acumul de greix i líquid en els teixits que pot acabar causant un problema de salut, molt més enllà de l’estètic. No necessariament cal que estigui relacionada amb tenir sobreprès. Si s’ és prim o prima també es pot patir de cel·lulitis.

Des del punt de vista de l’ alimentació donarem una sèrie de pautes, però cal dir, que també són importants els massatges i la realització d’ exercici físic.

Per un cantó, tal i com hem comentat, és un acumul de líquid. Per evitar que hi hagi retenció de líquid, cal destacar un control de la ingesta de sal. Aquesta és la principal responsable d’ atraure i retenir l’ aigua al cos. Tot i així cal tenir en compte que, el sodi, és un mineral molt necessari per altres funcions del nostre organisme com, per exemple, transmetre sobretot l’ impuls nerviós i el transport de glucosa.

Per poder controlar la quantitat de sal de la dieta no només hem d’evitar salar els aliments o reduir el consum d’alguns processats que ja contenen una quantitat força elevada, sinó també, convé que hi hagi un equilibri entre la concent ració de sodi i potassi. I poder aconseguir, d’ aquesta manera, un efecte diürètic.

I quins són els aliments rics en potassi i baixos en sodi?

  • Vegetals
  • Tubèrcles
  • Llegums
  • Fruits secs

Per altra banda la cel·lulitis s’haurà de seguir una sèrie de pautes per tal de reduir els dipòsits de greix del cos:

  • Cal seguir una dieta controlada en greix. És a dir, controlar la ingesta de olis, carns i derivats, làctics i derivats,sucres, greixos industrials, salses…
  • Vigilar el consum d’ hidrats de carboni, sobretot d’ absorció ràpida com les fruites, la llet, el sucre, la mel…. Tanmateix és important recordar la importància de prendre fibra ja que ajudarà a absorbir més lentament els hidrats de carboni.
  • Augment de la dosis de ferro. Això és degut a què la quantitat d’ oxigen captat per l’ organisme està relacionat amb la quantitat de ferro que continguin els glòbuls rojos. Si aquest és baix, la cel·lulitis es converteix en un greix que s’ acumula degut a la falta d’ oxigen. Alguns aliments rics en ferro són la carn, els musclos, les anxoves, gambes, els llegums, etc.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Cel·lultis

Productes integrals

Molts pensareu que menjar productes integrals és aburrit o que tenen mal gust. Dins d’ una dieta equilibrada i saludable és importantíssim incloure diàriament aquest tipus d’ aliments. Una de les raons més important és la funció que té la fibra sobre l’ intestí. Un consum adequat de fibra millora els desordres digestius com l’estrenyiment o la inflamació intestinal, etc. i ajuda a prevenir situacions digestives molestes. També cal destacar la gran influència que té la fibra sobre el control del pes, ja que augmenta la sensació de sacietat disminuint així la gana.

Per altra banda, hi ha persones que els pot afectar negativament si pateixen patologies com la malaltia de Crohn, colitis ulcerosa o les que presentin un quadre diarreic, hauràn de controlar el seu consum o evitar-lo totalment.

Saps quina és la diferència entre un gra refinat i un d’ integral?

Els aliments que no són integrals, han estat elaborats amb cereals (farines) refinades, en aquest procés s’elimina la capa externa del gra del cereal, on s’hi troba la fibra i la major proporció de vitamines i minerals. Per tant, perdràn part del seu valor nutricional.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Productes integrals

Peix de morralla

En el seu sentit literal el mot morralla s’aplica a un conjunt de coses de poc valor com ara un col•lectiu de persones de poca consideració o un grup de coses insignificants. En el nostre cas, es clar, el peix que forma la morralla està format per espècies menudes i poc apreciades en el mercat. Tradicionalment la morralla inclou una barreja de peixos que, com passa amb el peix de sopa, tenen poc valor si es comercialitzen per separat, però que barrejats tenen el seu interès comercial com a peix per a fregir.


Plat de morralla. Foto: Restaurant Els Pescadors Arenys de mar

Segons el port, la composició de la morralla varia un xic, generalment està formada per: bruixes (Lepidorhombus boscii), peix sense sang (Argentina sphyraena), cintes (Cepola macophthalma), xinxes (Munida rugosa),… En general, peix petit amb molta espina però també molt saborós quan es fregeix. Als restaurants, quan ens ofereixen un plat de morralla, hi solen incloure a la barreja original: sonso (Gymmaammodytes cicerelus), crancs (Liocarcinus depurator), diverses espècies de gamba menuda sota el nom de gambeta, calamar (Loligo vulgaris) o sèpia (Sepia officinallis) per augmentar-ne la “caixa”.

Algunes altres espècies com ara la mòllera (Phycis blennoides), els capellans (Trisopterus minutus capelanus), la palaia (Citharus linguatula) o el tacó (Bothus podas), quan són petits van a la morralla, però en tractar-se de talles més grosses, amb més valor a la subhasta, tenen identitat pròpia.


La morralla en el taules d´una peixateria: cintes, bruixes, capellans entre d´altres

Malauradament, alguna vegada s’inclou en la morralla exemplars immadurs de diverses espècies: llucet, mollet, sardineta o seitonet. Aquesta pràctica, del tot refusable, afortunadament cada vegada és menys freqüent pels controls que hi ha a les llotges i als mercats.

Una altre accepció del terme morralla, és la part de peix que s´endú cada dia a casa cadascun dels mariners d’un quillat després la jornada de pesca. Els pescadors de bou van “a la part” i a més de la proporció monetària de la captura tenen també una part en espècie, la morralla. A la caixa de morralla d’un quillat hi van els exemplars menys valorats o bé que han estat malmesos per l’arrossegament de l’art i que no tindrien bona sortida al rotllo, es a dir, la morralla.


A coberta del quillat fent les parts. Foto: Roger Rovira

Una cop l’art a coberta, els mariners trien el peix i el van col•locant en les caixes de plàstic segons l’espècie i la mida. Sempre, però, hi ha la caixa on hi anirà tot allò que es partirà entre la tripulació i que constituirà la morralla del dia.

Un cop fetes les parts de la morralla, cada mariner la col•loca en galledes o bé en en bosses de plàstic per a portar-la cap a casa. La morralla constitueix la base del sopar en gairebé totes llars de pescadors d’arrossegament. N’hi ha però que, cansats de la monotonia culinària, la regalen a coneguts o veïns o bé se la venen. També n’hi ha que la canvien per “altre” peix que no solen capturar normalment.

Us puc assegurar que, durant una bona colla d’anys, el sopar de casa era a base de la morralla que l’Aleix ens portava puntualment cada dia, peix fresquíssim, de la barca als fogons que, acompanyat amb unes llesques de pa amb tomàquet i una amanida constituïa el nostre sopar.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Peix de morralla

ARTICLE: què s’entén per ratafia?

La ratafia és un típic licor català que s’ elabora pels volts de Sant Joan, quan les herbes aromàtiques estan en la seva saó.

Podríem definir la Ratafia Catalana de la següent manera:”Licor fet a base d’ aiguardent o anís, o bé una barreja dels dos, amb possible adició de sucre i maceració de nous verdes, i plantes (herbes, espècies, escorces, flors”. N’ hi pot haver de monogràfiques- en què hi dominen les nous , una herba o una fruita, com la cirera- i versions d’altres països, que poden tenir o no el nom de ratafia.

A Catalunya la seva àrea d’extensió correspon a tota la regió de Girona- Als i Baix Empordà, Garrotxa, Pla de l’ Estany, Gironès, Selva, Ripollès i, des del Pirineu, a les comarques centrals i occidentals, en una línia transversal que va d’ est a oest: Pallars, Alt Urgell, Vallès, la Segarra, les Garrigues. Es a dir, que és una tradició localitzada a la major part de la Catalunya Vella. També es troben ratafies a al resta dels Països Catalans, si bé sota altres noms: licor o aigua de nous (aiga de nodes, a la Vall d’ Aran), herbes o herbes seques (Balears), herbero, brossa, brosses,cantàbria, carnot, herbetes,herbeta(País Valencià). A vegades són licors monogràfics: licor de tomanyí (cantueso, en espanyol), de frígola, de maria lluïsa, de menta,”de fenoll”, “amarguet” (genciana) , “salvieta”, herba de Sant Joan. A Occitània s’ anomena també ratafia, licor de Sant Joan o aigua de nous.

A França estricta, el nom es refereix a una beguda alcohòlica força diferent, relacionada amb la zona de producció del xampany. Es, de fet, un aperitiu elaborat amb aiguardent i most, que també s’ elabora als Estats Units. Són encara més generals les ratafies, licors o brandis de cireres (i altres fruites, com els aranyons o patxarans bascos), que trobem de Portugal a Gràcia, de França a Anglaterra, dels Països Catalans a Rússia.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BLOC INFORMATIU DE LES PLANTES AROMÀTIQUES I MEDICINALS

Origen: ARTICLE: què s’entén per ratafia?

Augmentar el pes

Tot i que la majoria de persones estan més preocupades per disminuir el pes que per augmentar-lo, també n’hi han que volen augmentar-lo. A molts casos ens semblarà una tasca ben senzilla, però sovint augmentar un kilo és molt complicat del que ens pensem i encara ho és més fer-ho saludablament.

Avui us presentem unes pautes dietètiques per aquelles persones que vulguin incrementar el pes de forma saludable.

Normalment aquestes persones són de caràcter nerviós i mogudes. Tendeixen a fer esmorzars i berenars molt complets en canvi, els dinars i els sopars són més pobres.

En aquests casos convé tenir en compte:

a. El dinar i el sopar han de ser plats complets. Aquests àpats sempre han de contenir:

  • Hidrats de Carboni d’absorció lenta: pasta, arròs, patata o llegums.
  • Proteïna: com peix, carn o ou.
  • Verdura: una ració petita. Hem d’evitar que quedin tips de menjar verdura o hortalisses. Tot i ser aliments molt nutritius no afavoriran a l’augment de pes. Aconsellem que es prenguin com acompanyament del segon o barrejat amb el primer (macarrons amb xampinyons i ceba).
  • Postres: és important que no es saltin el postres. Un aliment dolç com poma amb mel o iogurt amb melmelada són un abon opció.

Moltes vegades no tenen gana desprès de l’àpat, si es aquest el cas, espereu-vos 10-15 minuts desprès de dinar i que es mengi el postres.

  • Líquid: evitarem que en prenguin 30 minuts abans, durant i desprès de l’àpat. No volem que quedin tips d’aigua o que la digestió sigui més lenta.
  • Un cop hagin acabat de menjar s’ha de reposar durant 30 minuts.
  • Amaniu bé els plats amb oli d’oliva. Ens aporta calories de gran qualitat i ocupa poc volum.
  • Si creieu que dos plats és massa, comenceu per fer plats combinats on estiguin tots els grups d’aliments que hem comentat i poc a poc s’anirà acostumant a menjar més quantitat.

b. Entre hores es pot beure sucs de fruita o got de llet.

c. No descuidar els esmorzars i els berenars que siguin complets (mireu el post de berenars i esmorzars).

d. Abans d’anar a dormir i al cap d’una estona d’haver sopar, beures un got de llet, suc o beguda vegetal.

e. Eviteu aliments com salses prelaborades o brioxeria industrial. Tots sabem que engreixen, però nutricionalment no són gens recomanables.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Augmentar el pes