Arxiu de la categoria: Articles

Menjar quan es té gana

L’ansietat, el nerviosisme o les preocupacions que ens poden causar les tensions a la feina i les relacions personals, influeixen en la conducta alimentària. Piquem entre hores, ens saltem àpats i moltes vegades mengem sense tenir gana.

La sensació de gana és una senyal del nostre cos, que ens informa que està preparat per realitzar una digestió correcte dels aliments i així poder aprofitar tots els seus nutrients.

Si es menja sense gana provocarem un malestar, males digestions, gasos etc. A més a més, es produeixen toxines i s’afavoreix a l’augment de pes.

Us recomanem que manteniu un ordre i un horari en els vostres àpats. Adapteu-lo a les vostres necessitats i situacions personals. Aquestes són algunes recomanacions que us poden ajudar i que convé que porteu a la pràctica:

  • “Esmorzar com un rei, menjar com un príncep i sopar com un captaire”. Els consells bàsics són fer un esmorzar complet (si ho necessites fes un esmorzar a mig matí) i un sopar lleuger i de fàcil digestió.
  • No saltar-se cap àpat. Esmorza cada matí.
  • Sopar dues hores abans d’anar a dormir. Asseguraràs fer una bona digestió.
  • Fer els àpats sempre a la mateixa hora. Acostumaràs el cos als nous horaris i t’ajudarà a controlar la gana.
  • Dedica temps a menjar. Mastega bé els aliments, un mínim de 40 vegades ens ajudarà a disminuir la sensació de gana i no menjar més del que necessitem. S’haurien d’evitar les distraccions i menja amb bona companyia.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Menjar quan es té gana

CONSELL: Temps de cocció de les verdures

Moltes vegades ens toca coure verdures i tenim dubtes de quan de temps les hem de tenir bullint.
Doncs és més important del que pensem.
Desprès passa el que passa…i es que les pastanagues o la patata està dura…els pèsols es desfan…i els espinacs han perdut totes les vitamines…etc…etc..
A mi m’ha passat això (i encara em passa) i per aquest motiu vull adjuntar aquesta guia ràpida amb la cocció de les principals verdures de casa nostra.
Penseu que és una cocció convencional, es a dir, ni al vapor ni amb olla exprés.
També passa que moltes vegades, si hem de bullir diverses verdures no sabem quina posar primer i quina desprès, a que no?
També depèn de com les talleu, si les feu a trossets petits o les feu senceres.
L’experiència us donarà el coneixement necessari, està clar.
“De mica en mica…s’omple la pica”, deien els meus pares i avis.
En qualsevol cas, aquesta és una guia orientativa ja que l’estat de la verdura i l’època de l’any també n’alteren molt el resultat.
Haureu d’estar atents a la textura, sabor i color de les verdures en coccions excessivament llargues.
Si les voleu utilitzar com a guarnició d’altres plats us recomano deixar-les una mica “al dente” i refredar-les amb aigua i gel per tallar de sobte la cocció i conservar el color. Reserveu-les ben tapades a la nevera.
No cal dir que el temps de cocció dependrà també de la mida de la peça i del tall.
No es el mateix la mongeta tendre prima….que la més ample.
Espero que aquesta taula us sigui d’utilitat….ja que a mi em fa molt servei.

Recepta extreta de “La Cuina de Sempre”

Origen: CONSELL: Temps de cocció de les verdures

El julivert

És una planta cultivada en horts o testos, prefereix llocs frescos i lleugerament humits. Es troba en zones temperades. Creix en substrats ben abonats, horts, jardins, pels voltants de camins, murs i zones rocoses. És una planta originària de Grècia i l’illa de Sardenya que també es troba en el Mediterrani oriental, Nord d’Àfrica i Sud-Oest d’Àsia. Actualment es cultiva arreu del món però sobretot en molts llocs d’Europa. Creix espontàniament en zones fresques al costat de parets i roques. Als Països Catalans apareix com a subespontània al voltant de les cases de pagès i molt sovint entre les roques de les parets fetes de pedra seca.

Nom cientific: julivert (Petroselinum crispum) és una planta de la família Apiàcia, també anomenada família Umbel·lífera. De les dues varietats de julivert, la de fulles arrissades (Apium petroselinum) és més decorativa però amb un gust menys intens. És un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània. Normalment se’n consumeixen les fulles però també es pot menjar l’arrel…

Planta perenne aromàtica de 20cm fins un metre d’alçada de la família de les Umbeliferas. (l’alçada dependrà del lloc i la terra on creix).

Les fulles de julivert es recullen quan es necessiten tallant tot el pecíol intentant no fer malbé la tija principal. El creixement és molt ràpid, i així doncs, fa nous talls i pecíols de seguida. Les fulles es poden usar fresques o congelades. També existeixen seques però aquestes perden part del seu aroma.

No es recomanable tenir el julivert en remull perquè la vitamina C és soluble i es pot perdre. Al netejar-lo, sobretot si està pansit, és millor fer-ho amb aigua calenta perquè després es tritura millor.

Les arrels recollides a la tardor poden guardar-se a pots de vidre quan siguin seques.

Però sabíeu que?

El julivert és una planta amb unes propietats nutricionals més que interessants ja que el julivert conté quantitats rellevants de vitamines i minerals, així com d’altres substàncies no nutritives però beneficioses per a l’organisme humà com flavonoides i oli essencial ric en apiol i miristicina. Aporta provitamina A o beta carotè, vitamina C i vitamina E en quantitats importants. En menor mesura el julivert conté també vitamines del grup B, com la B1 i B2.

Altres propietats del julivert: el julivert és una font abundant de calci, fòsfor, potassi i sofre i en menor proporció de ferro, magnesi o zinc.

El julivert és també una bona font d’àcid fòlic i de lisina, l’aminoàcid limitant de la major part dels cereals.

El Julivert és conegut com el millor tractament per netejar els ronyons i és natural.

Amb el temps la sal s’acumula al nostre cos i necessita un tractament de neteja, i … Com podem desfer-nos d’això?

Agafeu un grapat de julivert, renteu-lo, talleu-lo en trossos petits i poseu-los en una olla, afegiu-hi 1 litre d’aigua, bullir uns deu minuts, deixeu refredar, coleu-lo i ho poseu a una ampolla neta i col·loqueu-lo a la nevera.

Si preneu un got *diàriament veureu que tota la sal i el verí acumulat, comença a eliminar-se del ronyó en orinar.

La millor forma de menjar el julivert és cru ja que si ho escalfem disminueixen les quantitats d’algunes vitamines presents. Es pot afegir cru a l’amanida o els plats i fins i tot és un ingredient fonamental del tabule.

Propietats i elements nutritius del julivert:

• És un potent antioxidant: rejoveneix la pell.

• Conté betacarotè.

• Ric en minerals com calci, fòsfor, ferro i sofre.

• Ric en clorofil·la: combat el mal alè, ajuda a depurar el cos de toxines i el greix excessiu.

• Ric en vitamina C: prevé el càncer, els problemes cardíacs, les cataractes, infeccions i ajuda a enfortir el sistema immune.

• Per ser ric en calci, és molt adequat en dietes per combatre i prevenir l’osteoporosi i durant la menopausa.

• És afrodisíac: augmenta la producció d’estrògens, especialment útil per incrementar el desitj sexual, (prendre un got abans de fer l’acte).

• És diürètic: ajuda a eliminar líquids en forma natural i molt útil per evitar la formació de càlculs i pedres del ronyo.

Per aquesta qualitat s’utilitza en dietes per tractar hipertensió i per a la salut dels ronyons.

• El seu alt contingut en vitamines i minerals el fa ideal per combatre i prevenir anèmia, anorèxia, debilitat general, fatiga, cansament físic i mental.

• Contra espasmes intestinals, (una cullerada petita de llavors per tassa d’aigua, dues vegades al dia).

• Útil contra les úlceres.

• Per combatre els polls dels cabells.

• El mal alè (halitosi) es pot combatre mastegant unes fulles de julivert.

• La ingestió en fresc afavoreix la digestió i contribueix a expulsar les flatulències i obre la gana.

• Per picades d’insectes: Puces, mosquits, paparres, etc.: Matxuqueu les fulles i fregueu amb una gasa el suc damunt la picada, deixeu la gasa damunt la picada una mitja hora.

• Alleugereix les irritacions del ulls cansats: Espremeu la planta tendra i apliqueu amb una gasa un mica de suc damunt els ulls.

• Per cops, hematomes o morats, una barreja del suc de julivert amb oli d’oliva damunt la zona afectada ho millorarà moltíssim.

• Relaxant: una infusió d’un parell de litres d’aigua amb 50g de llavors en l’aigua del bany, produirà un notable efecte relaxant al nostre cos.

• Infusions de tres tasses diàries: s’usa en casos de tos, refredats, bronquitis, trastorns menstruals, nerviosisme, reumatisme, flatulències, cistitis, edemes, còlics intestinals i com a galactagog.

• Anestèsic: apliqueu una cataplasma amb el suc diluït en alcohol damunt on faci el dolor.

• Antisèptic: és eficaç per la pell, ungles i peus, ajuda a eliminar les toxines del tabac en el cabell.

• Com a condiment menjat fresc és ideal per donar sabor a moltíssims plats i receptes, sopes, verdures, amanides, carns, etc. és perfecte per afegir a les llegums per fer-les menys flatulentes.

• Del julivert s’extreu un líquid oliós anomenat apiol i s’usa contra les febres intermitents i les neuràlgies.

– També cal tenir en compte que és *TOXIC, per tant cal prendre en les dosis correctes, en dosis elevades pot produir uns efectes contraris als desitjats.

– En dosis elevades produeix intoxicació al fetge, diarrees, vòmits i alteració del ritme cardíac.

– No donar a ocells ni aus de corral.

– Els olis essencials del julivert no són recomanables a dones en període de gestació o lactància, a causa del seu efecte úter-estimulant i les seves propietats abortives, i tampoc en casos d’hipotensió arterial o insuficiència renal. A més, està contraindicat en persones amb malalties neurològiques com epilèpsia, Malaltia de Parkinson, etc.

Dites populars:

El julivert com més s’hi fa més s’hi perd: es refereix al fet que el conreu d’aquesta planta té la competència de l’abundància les plantes silvestres de julivert i potser al fet que les llavors poden tardar un mes en germinar.

X s’assembla al julivert (X és el nom d’una persona): significa ser xafarder, referit al fet que el julivert que era, antigament, la espècia més usada en la cuina i pràcticament a tot arreu.

Et creixerà julivert en les orelles: el julivert és una planta que creix fàcilment a tot arreu inclús en condicions dures. Aquesta dita era usada de pares a fills quan no es volien rentar les orelles.

Curiositats:

Una Planta i Herba protectora

Una herba tan popular com el julivert ha originat diverses supersticions tant de signe positiu com negatiu, en considerar-se un símbol de mort però també de resurrecció. Les bruixes utilitzaven lavatives vaginals de julivert per provocar l’avortament.

El julivert es va considerar una herba misteriosa perquè les seves llavors triguen un temps a germinar.

Per contrarestar els efectes malèvols del julivert es recomanava sembrar en dijous sant i oferir una mica de julivert a Sant Pancraç, màrtir cristià sota Dioclecià, perquè atragués la riquesa. El costum d’oferir julivert a Sant Pancraç perdura encara i no és estrany veure en alguns comerços al sant amb una branqueta de julivert.

A l’antiga Roma els gladiadors, abans de baixar a l’arena, es col·locaven una branqueta de julivert presa del cinturó convençuts que aquesta herba propiciava la força i l’astúcia.

En l’Antiga Grècia el julivert estava considerat com una planta sagrada que simbolitzava el triomf i la resurrecció. Portats per aquesta creença, els grecs adornaven les tombes amb corones de julivert.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: El julivert

Gent Gran

Seguir una dieta saludable al llarg de la vida és bàsic per a mantenir una bona qualitat de vida. Mai és tard per modificar alguns hàbits. Aquest és un petit resum dels punts bàsics d’una dieta saludable per a la gent gran:

Fer 5 àpats al dia. Generalment la gent gran té poca gana i ràpidament es queden tips. En aquests casos és important repartir bé els àpats al llarg del dia, fer-los poc voluminosos (si cal, fer plat únic) i que siguin rics en nutrients.

L’oli d’oliva és un aliment ideal per a la gent gran, ens ajuda a enriquir els plats: és una bona font de greixos saludables i vitamina E i aporta una bona quantitat de calories (en el cas de persones amb baix pes, és perfecte). Un bon raig d’oli d’oliva verge en cada àpat és imprescindible.

Si has de controlar el pes hauràs de controlar-ne la quantitat però 2 cullerades soperes les has de prendre cada dia.

Aigua. Quan ens anem fent grans perdem la capacitat d’identificar si tenim set o no. És important beure 1 litre i mig de líquid al dia. Si és el cas, i no tens mai sensació de set, obliga’t a veure un mínim de 4 gots d’aigua al dia. Millor separats dels àpats, per no allargar la digestió i evita prendre’n al vespre per no haver d’aixecar-te a mitja nit per anar al lavabo.

La verdura i la fruita són aliments amb un alt contingut d’aigua, recordeu d’incloure’n cada dia en els àpats.

Els aliments rics en proteïnes com la carn i el peix, en certes edats, es fan una mica carregosos de menjar. No s’haurien d’eliminar de la dieta, ja que són una bona font de nutrients. Però, pel que fa a la carn podem fer servir diferents coccions i maneres de cuinar-la perquè sigui més desitjable: coccions sucoses, mandonguilles, hamburgueses, etc. i evitar les preparacions culinàries en que quedi més seca, com ara a la planxa. El peix és un aliment molt adequat per a la gent gran ja que és de més fàcil digestió que la carn i una bona font de proteïnes. Caldria menjar dos cops a la setmana peix blau (salmó, sardines, orada, bonítol, tonyina, etc.) per l’aportació de greixos saludables.

Els ous són aliments rics en proteïnes i una bona opció per els sopars ràpids. Es recomana no prendre més de 3-4 ous a la setmana.

Els llegums són una font de proteïna vegetal i també poden ser un bon recurs. Un bon plat únic de llegum com llenties amb xoriço o cigrons amb verdures i arròs, és molt complet. Generalment aconsellem menjar-ne per dinar ja que poden provocar gasos.

Tant les vitamines com els minerals són essencials pel nostre cos. És molt important afegir verdura o hortalisses tant en el dinar com en el sopar i menjar 2 peces de fruita al dia.

La gent gran és molt fan del iogurt i les dues peces de fruita al vespre, però no són una bona opció. Tot i que tant el iogurt com la fruita són recomanables, no és bo prendre-ho tot al vespre. La fruita és una font de vitamines, fibra i sucre d’absorció ràpida. Això vol dir que el sucre de la fruita, la fructosa, passa ràpidament a la sang provocant una pujada dels nivells de sucre en sang. Si no es crema aquesta energia en forma de sucre, s’acumularà i és formarà greix. La diabetis tipus II és molt freqüent en aquestes edats i pujades de sucre com la que ens produeix el fet de menjar dues peces de fruita i un iogurt no són convenients.

La fibra. Tal i com es comenta en l’apartat anterior, les pujades de sucre en la sang no són saludables. La fibra ens ajuda a disminuir la velocitat d’absorció dels nutrients, entre ells el sucre i afavoreix un bon trànsit intestinal. Els llegums, les verdures i hortalisses, fruita i fruits secs són una bona font de fibra.

Si teniu oportunitat comenteu aquests quatre consells als familiars i amics que creieu que els pugui ser útil i penseu que el millor és començar des d’ara.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Gent Gran

Tomàquets farcits de truita de patata i ceba

Ingredients:

  • – 8 tomàquets vermells i grans
  • – 6 ous
  • – 2 patates
  • – 1 ceba de figueres gran
  • – sal i pebre
  • – romani fresc
  • – 1 cabeça d’alls
  • – oli

Preparació:

  1. Es prepara una truita amb quatre ous, les patates i la ceba, però sols es cou per un costat.
  2. Es posa en un bol gran, se li posen els altrers dos ous i el pebre, es rectifica de sal, i es tritura amb el braç elèctric fins a aconseguir una massa fina.
  3. Es talla la part de dalt dels tomàquets i es guarda per què el farem servir de « barret » després.
  4. Es buiden de dins tot reservant el que en treiem.
  5. S’omplen els tomàquets amb la barreja de truita de papates, s’hi posa per sobre una branqueta de romaní i es tapa amb el « barret » del tomàquet.
  6. En una safata fonda s’hi posa mig dit d’oli, la cabeça d’alls partida per la mitat en sentit horitzontal, i el que hem anat treient de dins dels tomàquets.
  7. S’hi posen els tomàquets farcits.
  8. Es posa al forn pre-calentat a 200ºC durant tres quarts d’hora o una hora.

Recepta extreta de “Delícies del Rebost”

Origen: Tomàquets farcits de truita de patata i ceba

Aliments i receptes econòmiques

Avui en dia tots controlem els diners que gastem, segur que molts de vosaltres heu reduït les despeses en menjar i ara vigileu més quins aliments compreu o quin menú feu.

Fa unes setmanes vam publicar un post amb trucs i recomanacions per estalviar en la compra. El post d’avui però, fa referència als aliments i receptes saludables i a baix preu.

Si repassem el tiquet de compra veurem que els aliments que més pugen el preu són les carns, els peixos, formatges, embotits, etc. tots ells aliments proteics. Les proteïnes són necessàries pel correcte funcionament del nostre cos, però hem de tenir en compte que també les podem obtenir dels llegums. Si combinem cereals amb llegums estarem menjant un plat molt nutritiu (ric en fibra, minerals, vitamines i ple d’energia) i econòmic. A més a més dels llegums, altres aliments proteics i de baix preu són els ous. Com a carn més econòmica tenim el conill i el pollastre i, de cara el peix: la tonyina, la cavalla i tot aquell que ve congelat.

Per altra banda, els capricis com snacks, dolços, refrescos, galetes, etc. aliments totalment prescindibles en una dieta saludable, i els aliments de quarta gamma, aquells que han estat preelaborats: amanides de bossa, plats precuinats, salses preparades, etc. són altres grups d’aliments que augmenten el preu de la compra. Intenta evitar-los i tingués en compte que en molts casos són aliments molt calòrics amb alt contingut en greix (colesterol), sucres i sal.

Recorda que consumir fruites i verdures de temporada també ajudarà a reduir el cost de la compra.

Un cop tenim els aliments ens toca planificar el menú. Et recomanem que optis per plats de únics i complets, repeteix les receptes que cuinaven els nostres pares i avis. Generalment amb llegums, cereals i verdures: guisats de cigrons amb xoriço i bledes, llenties amb arròs i verdures, etc.

Augmentar el consum de llegums i cereals t’ajudarà a reduir despeses i a més a més invertiràs en salut. Una dieta saludable a baix preu és possible.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Aliments i receptes econòmiques

Els beneficis de les nous

Les nous tenen àcids grassos Omega 3, polifenols i antioxidants

La nou és un fruit sec. Es tracta d’una llavor que s’obté en la noguera comú. Té un alt valor nutritiu, ja que és ric en proteïnes, vitamines del grup B, oligoelements, olis, lecitina i àcids grassos omega 3 (poliinsaturats). Ajuda al nostre organisme a reduir el colesterol, entre molts beneficis que ens aporta. Les nous es poden consumir fresques o cuites, ja sigui en amanides, postres, etc.

La fruita seca presenta nombrosos beneficis per a la salut. Un dels millors són les nous. No han de faltar en la dieta perquè t’ajuden a reduir el colesterol i augmentar la teva concentració i a prevenir moltes malalties.

Es mostren capaços d’evitar el càncer i d’alentir el seu creixement

D’entre els fruits secs, les nous són potser les que més beneficis procuren al nostre organisme. Gràcies a aquests moltes virtuts, ja s’ha dit que són bones contra el càncer de mama o fins i tot per reduir el risc d’Alzheimer.

Una investigació realitzada per la Universitat de Califòrnia (EUA) mostra que els tumors de pròstata presents en ratolins alimentats amb l’equivalent a 85 grams de nous al dia eren un 50% més petits i creixien un 30% més lentament que els tumors en els ratolins del grup de control.

Recomanen nous en una dieta equilibrada juntament amb fruites i verdures

A més, en els ratolins que van ser alimentats amb nous es van registrar altres beneficis: es va reduir el factor de creixement anàleg a la insulina-1 (IGF-1), un biomarcador associat amb el càncer de pròstata; presentaven nivells inferiors de colesterol LDL (o colesterol dolent), així com marcades diferències en la manera com el fetge, una gran font d’IGF-1 i colesterol, metabolitzar la dieta de nous respecte a la dieta control, malgrat les seves similituds nutricionals.

El doctor Paul Davis de la Universitat de California que ha dirigit el treball, que publica el British Journal of Nutrition, es mostra “optimista sobre els beneficis de les nous tant a l’hora d’evitar el càncer com a la d’alentir el seu creixement”, per això recomana “incloure aquesta fruita seca en una dieta equilibrada juntament amb moltes fruites i verdures”.

Múltiples beneficis

Les nous són un aliment complet que proporciona múltiples substàncies saludables a l’organisme.

Són aconsellables per:

Prevenir malalties cardiovasculars i degeneratives.

Reduir el colesterol.

Arteriosclerosi.

Són anticancerígenes.

Es recomanen per a la síndrome premenstrual i per a la menopausa.

Per a la pell deshidratada.

Prevenen els èczemes.

Bones per a la hipertensió arterial.

Les nous contenen àcids grassos Omega 3, gamma tocoferol (un tipus de vitamina E), polifenols i antioxidants, que actuen de forma sinèrgica.

Fruits secs

En parlar de fruits secs sempre es tendeix a pensar en les calories que contenen, el que moltes vegades impedeix veure tots els beneficis que presenten per a la salut. I un bon exemple d’això són les nous, que tenen unes 590 calories per cent grams. La xifra espanta, però no necessites ingerir diàriament aquesta quantitat per obtenir tots els beneficis. N’hi ha prou amb 20 o 30 grams, que equivalen a unes tres o quatre nous.

L’ideal és prendre-les a primera hora del matí, començant l’esmorzar amb elles perquè et puguin ajudar a baixar el nivell de colesterol i durant la resta del dia puguis cremar les seves calories. Però encara hi ha més avantatges, perquè aporten importants quantitats de proteïnes, vitamines del grup B, fibra, minerals i aminoàcids essencials com ara, olis en forma d’àcids grassos omega 3 o lecitina.

Unes propietats amb les que, a més de reduir el nivell de colesterol en sang, també notaràs que millora la circulació i la producció de glòbuls vermells. Igualment és beneficiosa per al sistema nerviós i l’activitat intel·lectual, ja que ajuda a millorar la concentració, i per prevenir l’osteoporosi pel seu contingut en calci.

A favor de les nous és important assenyalar que són antioxidants pel que així mateix ajuden a protegir l’organisme d’afeccions com el càncer, a part de ser beneficioses per combatre l’envelliment cel·lular i les malalties neurodegeneratives, sent unes excel·lents aliades pel seu contingut en antioxidants, en Omega 3 i en àcid alfa-linolènic.

Els avantatges encara són més grans si ets esportista. Llavors les nous són fonamentals, perquè ajuden a pal·liar la fatiga i el cansament físic. I, si estàs a dieta per aprimar, no tinguis por per les seves calories, perquè són molt saciants i t’ajudaran a no passar gana, encara que no has de superar les tres nous diàries en aquest cas. També són molt beneficioses per pal·liar la síndrome premenstrual i durant la menopausa.

Són un bon conjunt de raons perquè les incloguis en la teva dieta diària bé en l’esmorzar o bé com aperitiu al llarg del dia. A més, fes-les servir també a la cuina en nombrosos plats com amanides o salses.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Els beneficis de les nous

Intolerància al gluten

El meu nom és gluten i sóc una proteïna que pots trobar en diferents cereals. Hi ha moltes persones que no em poden consumir que s’ anomenen celíacs o intolerants al gluten. Aquests de forma permanent pateixen una reacció immunitària al instestí prim produint una inflamació crònica que té com a conseqüència l’atròfia de les vellositats intestinals i, per tant, hi ha una reducció de l’ absorció de nutrients.

Una dieta estricta sense gluten durant tota la vida és l’ única alternativa per poder millorar l’estructura de la mucosa intestinal.

Com ha de ser aquest tipus de dieta?

  • Principalment i la base d’ aquesta dieta és excloure tots aquells aliments que contenen gluten.

Els cereals que contenen gluten són:

  • -Blat, l’ordi, el sègol, la civada, el kamut, l’espelta, el triticale i derivats.
  • En canvi no hi ha problema amb els altres cereals com el blat de moro, arròs, mill, sorgo.

Anar en compte amb:

  • -Les etiquetes ja que NO sempre es pot deduir d’una etiqueta que un producte no conté gluten. En cas de dubte no consumir el producte.
  • -No utilitzar farines de cereals permesos si no hi ha garantia que siguin sense gluten, ja que poden estar contaminades.
  • -Evitar els productes a granel, artesans o sense etiquetar.
  • -Si es menja fora de casa cal assegurar-se que al lloc on consumiu coneixen bé la patologia.
  • -Utilitzar majoritariament aliments frescos i poc elaborats ja que és el més segur.

Si es segueixen aquests consells:

  • -Es millorarà l’ apetència i l’ atròfia intestinal fet que produirà que els nutrients es tornin a absorbir.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Intolerància al gluten

Et falta ferro? Posa-n’hi

En aquest post us vull ampliar la informació sobre les necessitats de ferro i els aliments que ens permeten ingerir-lo.

El cos humà té uns 4 grs de ferro d’aquests, 2,5 grs. formen part de l’hemoglobina dels eritròcits, els encarregats del transport de l’oxigen en sang.

La deficiència de Fe fa baixar el número d’eritròcits i ocasiona el que anomenem una anèmia ferropènica, una de les principals carències nutricionals en els països desenvolupats.

Igual que altres elements químics, la quantitat de ferro absorvida és molt inferior a la que ingerim. De manera general el ferro no hemo, que trobem en aliments d’origen vegetal, s’aobsorveix en una petita proporció (entre un 1 i un 5%) i la forma hemo, d’origen animal s’absorveix en una proporció bastant més elevada, vers el 25%.

L’absorció del Fe es fa a la mucosa intestinal això explica la influència de varis factors sobre la seva biodisponibilitat.

Dels factors que determinen l’absorció del ferro destaquem:

1) Els nivells de ferro del cos. Si hi ha deficiència de ferro s’augmenta l’absorció a nivell intestinal, per contra si els diposits corporals estan saturats tan sols s’absorveix en petites quantitats.

2) Factors alimentaris.

-Les proteïnes d’orígen animal faciliten l’absorció del ferro hemo per contra, el calci n’inhibeix l’absorció tot i que de manera poc significativa.

-La vitamina C facilita l’absorció de ferro no hemo, inorgànic. Per aquest motiu quan hom pren una suplementació de ferro se sol fer acompanyant-la d’un suc de taronja. Així mateix les proteïnes d’origen animal i l’alcohol, amb moderació, també en potencien l’absorció.

-Els fitats (presents a les cobertes dels cereals integrals), els oxalats (presents als espinacs i altres vegetals) i el calci en grans quantitats inhibeixen o dificulten l’absorció del ferro inorgànic.

Cal tenir en compte el ferro que conté el rovell de l’ou és no hemo, això vol dir que el percentatge d’absorció a nivell intestinal és relativament baix.

Les necessitats de ferro, de forma general, partint d’una dieta mixta i deixant a part les necessitats específiques, estan entre 10 i 18 mil·ligrams diaris.

Anem repassar els aliments amb més aportació de ferro:

Font. Valors trets del llibre de referència Alimentación y dietetoterapia de la Pilar Cervera de McGraw-Hill. 4a edició.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EL PLAER DE MENJAR BÉ I SA

Origen: Et falta ferro? Posa-n’hi

Els antioxidants

Els antioxidants tenen la capacitat d’aturar el procés d’envelliment i la descomposició de les cèl·lules, són un agent gairebé miraculós per al cos humà.

Els antioxidants detenen l’envelliment i la descomposició mòbil i prevenen les malalties coronàries i el càncer.

Els investigadors han identificat un nou i potent antioxidant natural en plantes de tomàquet. Es tracta d’una substància fenòlica que sintetitza la planta de tomàquet en determinades condicions, i que fins ara era totalment desconeguda.

Els antioxidants tenen propietats beneficioses per a la salut, com són la prevenció de les malalties coronàries i el càncer, de manera que el compost podria tenir grans aplicacions en la indústria farmacèutica.

On trobem altres antioxidants naturals

A la vitamina C: guaiaba, kiwi, mango, pinya, caqui, cítrics, meló, maduixes, baies, pebrots, tomàquet i verdures de la família de la col.

A la vitamina E: cereals en germen i en gra sencer, oli de soja, oli d’oliva, vegetals de fulla verda i fruits secs.

En el betacarotè o “provitamina A”: l’organisme és capaç de transformar-lo en vitamina A. Està en verdures de color verd o coloració vermell-ataronjat-groguenc (pastanaga, espinacs, carbassa, etc.), I en algunes fruites com albercocs, cireres, meló i préssec.

En minerals: el Seleni (present en carns, peixos, marisc, cereals, ous, fruites i verdures), el Zinc (en carns i vísceres, peix, ous, cereals complets i llegums) i el Coure (en fetge, peix, marisc , cereals complets i vegetals verds).

En aminoàcids: com la cisteïna (present en carns, peixos, ous i lactis).

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Els antioxidants