Arxius mensuals: Novembre de 2019

DATILS FARCITS DE FORMATGE BLAU I NOUS

INGREDIENTS:

  • Uns datils sense pinyol
  • Formatge blau
  • Mel
  • Nous

PREPARACIÓ:

  1. Berregem el formatge amb una cullerada de mel i remenem be
  2. Umplim els datils i afagim un tros de nou
  3. I tenim un aperitiu molt bó i facil

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ELS NOUS FOGONS DE LA LOURDES

Origen: DATILS FARCITS DE FORMATGE BLAU I NOUS

Bacallà a la taronja

Per fer aquest plat per 5 he necessitat:

  • – 10 talls de penca de bacallà d’uns 100 grams cadascun
  • – 4 taronjes
  • – 15 atmetlles torrades
  • – 15 avellanes torrades
  • – 50 cc de llet
  • – 2 rovells d’ou dur
  • – 60 grams de mantega
  • – Brick de crema de llet de 200 ml
  • – 1 culleradeta de Maizena
  • – Sal, oli, pebre & farina

Preparació:

  1. Netegem i assequem el bacallà, l’enfarinem i el fregim amb oli abundant.
  2. El passem per paper de cuina perquè xupi una mica l’oli i el posem en una plata que pugui anar al forn.
  3. Preparem la salsa.
  4. Tallem a juliana (tiretes ben fines) la pell d’una taronja (no la vaig posar tota jo) i l’escaldem un moment.
  5. Fem una picada amb les atmetlles, les avellanes, els rovells i la llet.
  6. A continuació desfem la mantega en una paella.
  7. Quan ja sigui líquida li afegim la picada, la taronja i la crema de llet.
  8. Quan arrenqui el bull li afegim 125 cl de suc de taronja barrejats amb una culleradeta de Maizena.
  9. Ho salpebrem i deixem que vagi fent a foc suau fins que es comenci a espessir.
  10. Llavors ja ho podem retirar del foc i distribuir-ho per sobre la plata amb el bacallà.
  11. Quan els convidats hagin acabat el primer plat posem la plata al forn a 180 graus i quan comenci a fer xup xup la salsa ja podem retirar-la i servir.
  12. Posem uns grills de taronja per decorar

Recepta extreta de “Cuina amb compte”

Origen: Bacallà a la taronja

Espinacs amb xampinyons, panses i sèsam

Ingredients:

  • 300 g d’espinacs frescos
  • 3 xampinyons grossos
  • un grapat de panses sense pinyol
  • sèsam
  • 2 alls
  • sal
  • oli d’oliva verge extra

Procediment:

  1. Rentar i tallar els espinacs. Afegir-los a una paella grossa amb una mica de sal.
  2. Tallar els xampinyons a làmines fines.
  3. Quan els espinacs hagin deixat anar tota l’aigua, i aquesta s’hagi evaporat, afegir un bon raig d’oli i els alls trinxats.
  4. Donar un parell de voltes i quan els alls s’hagin fregit una mica, afegir els xampinyons, les panes i el sèsam.
  5. Rectificar de sal.
  6. Deixar que es vagin fent els xampinyons i els sabors es vagin incorporant.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINA AMOR I CIÈNCIA

Origen: Espinacs amb xampinyons, panses i sèsam

Patates amb formatge

Ingredients per a quatre persones:

  • 1 Kg de patates.
  • 200g de formatge fresc per untar.
  • 4 cullerades de nata liquida.
  • 100 g de formatge ratllat.
  • 1 culleradeta de pebre dolç.
  • Sal.
  • Pebre.

Elaboració:

  1. Renteu les patates i bulliu-les (amb pell) amb aigua i sal fins que siguin cuites, mentrestant en un bol poseu el formatge fresc i la nata liquida, remeneu.
  2. Quant les patates estiguin temperades peleu-les, talleu-les a cuadrets, poseu-les en un bol, seguidament afegiu la salsa de formatge amb crema de llet, remeneu-ho amb comte perquè no es trenquin les patates, salpebreu i poseu el pebre vermell, torneu a remenar amb compte, poseu amb una safata per anar al forn, poseu-hi el formatge ratllat per damunt.
  3. El forn a de estar pre escalfat a 180°, introduïu la safata al forn i gratinador fins que estiguin roses.
  4. Per saber si les patates estan cuites punxeu-les amb un ganivet, si es solten es que estan cuites.

(Les patates mitjanes es couen entre 25 i 30 minuts).

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Patates amb formatge

34a Fira de Nadal i Mercat d’Artesans – Caldes de Montbui

Dies 30 de novembre i 1 de desembre del 2019 Caldes de Montbui (Vallès Oriental)

Arriba el fred, la Font del Lleó fumeja i la caldera gegant va camí de la plaça. El 2 i 3 de desembre descobriu la vila i tasteu el brou termal entre carrerons plens d’història, parades tradicionals i activitats per als infants.

Fira de Nadal de Caldes de Montbui, Caldes bull!

Venda d’objectes i decoració de Nadal, artesania, antiguitats i brocanteria, alimentació i cuina sobre rodes

MÉS INFORMACIÓ A: https://www.caldesdemontbui.cat/

I A: https://www.visiteucaldes.cat/

39a Fira de l’Avet – Espinelves

Del 30 de novembre al 8 de desembre de 2019 Espinelves (Osona)

Fira de l’Avet d’Espinelves, una de les fires de Nadal més singulars de Catalunya, si vols aconseguir el millor arbre de Nadal!
Quan arribis a Espinelves et semblarà que estàs dins d’un pessebre. Carrers i cases antigues però ben cuidades on encara se sent l’olor de llenya cremada de les llars de foc.

MÉS INFORMACIÓ A:   http://www.espinelves.cat/

Panna cotta

Ingredients:

  • – 240 ml de llet
  • – 150 ml de nata liquida
  • – 3 fulls de gelatina de 2gr
  • – 75 gr de sucre
  • – 125 gr de mascarpone
  • – 1 beina de vainilla

Preparació:

  1. Per començar cal que posem la gelatina en un got amb aigua freda perquè s’hidrati bé duran uns 5 minuts.
  2. En un cassó posem la llet al foc juntament amb la nata la sucre i la vainilla.
  3. Deixem que bulli suaument uns minuts i ho retirem del foc.
  4. A part calentem al microones dos ditets de llet en una tassa i hi dissolem la gelatina ben escorreguda.
  5. Quan la barreja del cassó estigui una mica tèbia hi podem afegir la gelatina dissolta en llet.
  6. Repartim en unes flameres i posar a la nevera almenys durant 4 hores.
  7. Decorar al gust!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: LA CUINA DE TXIKIPOLIT

Origen: Panna cotta

Coca de poma i ratafia

Ingredients:

  • 4 Ous
  • 300gr sucre
  • 300gr farina
  • 50ml llet
  • 50ml oli
  • 1 gotet de ratafia
  • 1 Poma golden
  • 15gr de llevat tipus Royal

Com?

  1. Preescalfem el forn a 200ºC.
  2. Pelem i tallem la poma a làmines i les posem en remull amb la ratafia una bona estona abans
  3.  Barregem els rovells d’ou amb 200gr de sucre, fins que quedi una pasta esponjosa i fina.
  4.  Hi afegim la llet, l’oli i la ratafia –que hem fet servir per estovar les pomes.
  5. Hi anem afegint la farina, a poc a poc, i també el llevat
  6.  Muntem les clares a punt de neu amb els 100gr de sucre restants i ho mesclem amb la barreja inicial.
  7. Aboquem la mescla al motlle, prèviament untat amb mantega o oli i enfarinat i hi posem les làmines de poma per sobre.
  8.  Posem el motlle al forn i abaixem la temperatura a 170ºc durant uns 50min.
  9. A vegades també emborratxo unes quantes panses amb ratafia i les barrejo amb tota la massa.
  10. Això fa que la coca quedi una mica molla i gustosa

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINA CATALANA

Origen: Coca de poma i ratafia

626a edició Fira de Sant Andreu – Torroella de Montgrí

Dies 30 de novembre  i 1 de desembre del 2019
Torroella de Montgrí – l’Estartit (Baix Empordà)

És una de les més antigues de Catalunya i el gran aparador econòmic i cívic del municipi. Està estructurada com una veritable fira multisectorial, amb nombrosos actes complementaris a la mostra comercial, agrícola i ramadera, per reforçar-ne el seu caire lúdic i cultural.

La seva importància local transcendeix l’àmbit estrictament promocional. Esdevé una veritable festa en el seu sentit més ampli i una mostra de la vitalitat cívica del nostre teixit associatiu i cultural. Probablement això és el que explica el seu fort arrelament com un dels trets distintius indeslligables de la nostra particular idiosincràsia com a municipi.

MÉS INFORMACIÓ A:   http://www.torroella-estartit.cat/

I A:    http://www.agendatorroella.com/ca/fira-de-sant-andreu.html

Ostres!!!

Les ostres són un dels mol·luscs bivalves més esquists que existeixen. Es tenen notícies del seu consum ja en temps de la prehistòria. Quan ens referim aquesta espècie, parlem de l´ostra plana (Ostera edulis) típica de la costa mediterrània, malgrat que la introducció de cultius extensius ha propiciat la introducció d´altres espècies. L´ostra plana presenta la conquilla irregular, de forma ovalada i amb la closca inferior més aplanada que la superior. En estat salvatge viuen fixades a la roca. Com la gran majoria de bivalves són organismes filtradors, és a dir, que s’alimenten de les substàncies que estan en suspensió en l´aigua (plàncton i d´altres partícules).

L´Ostra és un marisc exquisit

Les ostres són riques en proteïnes i minerals. Una ració d’ostres, aporta una tercera part de les proteïnes diàries necessàries per a una persona. Les ostres són també una font extraordinària de vitamines entre la que destaca la B12. Una sola ostra conté el 133% de la quantitat diària recomanada d´aquesta vitamina. Els àcids grassos que contenen són del tipus Omega 3 que ajuden a mantenir la salut cardiovascular.

Malgrat el mite que hi al darrere, no hi ha cap estudi que relacioni la ingesta d´ostres amb les propietats afrodisíaques que se li suposen malgrat que les elevades quantitats de Zinc podrien estar al darrera d´aquest fet.

Un dels pocs inconvenients que suposa el seu consum està relacionat amb el metabolisme de l´àcid úric. Les ostres contenen moltes purines que l´organisme transforma en aquesta substància. Tampoc estan recomanades en casos d´hipertensió ja que contenen força sodi.

Les ostres s´han de consumir sempre molt fresques, en cas contrari ens exposem a patir intoxicacions microbianes. El seu sabor intens a mar no deixa indiferent a ningú: o agraden molt o no agraden gens. Malgrat que al mercat es poden trobar ostres tot l´any, la millor època per al seu consum és a l´hivern.

A les ries de Galícia hi ha moltes explotacions d´ostres i de musclos.

La gran majoria d´ostres que es consumeixen procedeixen de granges de cultius marins. En aquets cultius s´hi poden diferenciar dues fases: la primera, la captació de llavors (juvenils) i la segona, l´engreix. A la majoria d’instal·lacions del nostre país només es realitza la segona fase. Les llavors procedeixen de les importacions internacionals, aquest fet afavoreix la transmissió de malalties.

A casa nostra la practica totalitat de la producció d´ostres es dona al Delta de l´Ebre. També són molt apreciades les que provenen de les llacunes del sud de França, com les Leucata i les de la Bretanya. De totes, però, les més apreciades són les que es produeixen a les ries de Galicia. L´ostra plana és la més valorada però existeixen d´altres espècies també molt esteses com ara l´ostra japonesa (Crassostrea gigas), que és l’espècie més cultivada a escala doncs és molt més resistent. El seu creixement és molt més ràpid i permet augmentar els rendiments de l´explotació.

En moltes produccions ostrícoles s´utilitzen llavors modificades genèticament per augmentar la producció. Aquesta pràctica suposa riscos molt elevats pels exemplars salvatges i per a la salut de les persones.

Un dels depredadors més importants dels nostres cultius ostrícoles és el cranc blau, un nouvingut que produeix estralls a les explotacions.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Ostres!!!