Arxius mensuals: Novembre de 2019

Blanc o blau?

El contingut de greix en els teixits dels peixos s´utilitza per a diferenciar els peixos en dos grans grups: els peixos blancs o magres amb menys quantitat de greix i els peixos blaus o grassos amb valors més elevats d´aquests compostos. Aquesta classificació no és biològica en el sentit estricte sinó que es tracta d´una ordenació amb criteris dietètics i gastronòmics.

El contingut de greix que presenta un peix depèn de moltes variables: l´espècie, l´edat, la seva activitat o l´època de l´any fan variar de manera significativa aquests valors. Fins hi tot, alguna espècie considerada d´un d´aquests dos grups pot tenir un percentatge de greix que l´apropi a l´altre grup. Els peixos criats en captivitat també tenen un percentatge de greix que difereix en comparació als exemplars salvatges.

La maire és un paix blanc i la sardina un peix blau

Per definició, els peixos blanc són aquells que tenen un percentatge màxim de greixos d´un tres per cent ( 3 grams de greix en 100 grams de carn comestible). Solen ser espècies bastant sedentàries amb desplaçaments molt poc importants, per la qual cosa no necessiten emmagatzemar greix de reserva als seus teixits. Són espècies que viuen força relacionades amb el fons: espècies bentòniques i demersals. La carn d´aquests peixos, com indica el seu nom, és de color clar i de fàcil digestió. Els peixos blancs són rics en proteïnes, minerals i vitamines, especialment del grup B. Alguns exemples de peixos d´aquest grup són la maire, el lluç, el llenguado o el rap.

El peixos blaus són aquells que tenen un contingut de greix superior al cinc per cent. Les espècies d´aquest grup solen ser espècies que viuen de forma pelàgica nadant activament i que realitzen importants migracions al llarg del seu cicle biològic. Són espècies nadadores que tenen el cos adaptat a aquesta funció amb formes fusiformes molt elegants. La seva musculatura és molt potent. Els valors més elevats de greix coincideixen amb l´època de fressa o de migració. La carn dels peixos blaus sol ser de colors intensos. El seu cos pren tonalitats blavoses i d´aquí el seu nom.

La teranyina és l´art de pesca amb que es capturen la majoria d´espècies de peix blau

El consum de peix blau aporta a la nostra dieta àcids grassos del grup Omega 3 i Omega 6, cosa que els fa molt indicats per a persones amb risc de patir malalties cardiovasculars ja que ajuden a regular els nivells de triglicèrids i del colesterol. També contenen un percentatge elevat de proteïnes i de minerals com el iode, el magnesi, el fòsfor i els ferro. Alguns exemples de peix blau són la tonyina, la sardina, el seitó, el verat o el salmó.

Les especies que hi ha entre aquests dos grups, és a dir aquelles que tenen valors de greixos entre el tres i el cinc per cent es consideren peix semigràs. Aquest grup no es homogeni ja que determinades espècies de peix blanc o blau passen a considerar-se semigràs segons les variables que fan augmentar o disminuir la quantitat de greix. Alguns exemples en són el llobarro, la dorada o el roger.

Una darrera diferencia entre aquests dos grups es troba amb la seva forma d´explotació. En general per capturar peixos blaus es fan servir arts i ormeigs de pesca pelàgics com ara la teranyina mentre que per a les captures de peix blanc els arts són demersals com ara l´art de bou.

Malgrat que els peixos blancs contenen menys quantitat de greixos que els blaus, això no vol dir que els primers siguin més saludables que els segons. La majoria de greixos que contenen els blaus són insaturats, és a dir saludables per a l´organisme. Si volem triar entre peix blanc o peix blau, cal recordar que els nutricionistes consideren que hi ha d´haver un equilibri saludable entre els dos grups i ens recomanen de consumir peix com a mínim tres vegades a la setmana.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Blanc o blau?

Anuncis

Mongetes amb bacallà

Ingredients:

  • – Un mig quilet de mongetes cuites
  • – Uns 100-150 grams de lloms de bacallà per persona
  • – Olives negres
  • – Tomàquet
  • – Julivert
  • – 1 llimona
  • – Oli d’oliva bo

Pereparació:

Pas 1: fent les mongetes

  1. Ja que aquest cop tenia mongetes bones (per Setmana Santa vaig passar per la Garrotxa i em vaig aprovisionar de mongetes de Santa Pau i aquestes de la foto, que es diuen mongetes de pic negre -crec recordar-) les he fet.
  2. Evidentment hi ha sempre la opció de comprar-les fetes, millor de mercat que no de pot. Per fer-les, al matí abans de sortir de casa les he posat en una olla ben plena d’aigua.
  3. Al vespre, passades unes dotze hores, els hi he canviat l’aigua i les he posat al foc. Quan ha bullit les he tret, les he escorregut i els hi he canviat l’aigua.
  4. Un altre cop al foc i quan han bullit he baixat el foc al mínim.
  5. Així cosa d’una horeta (depén del tipus de mongeta això, és qüestió d’anar provant) i al final les he salat i he parat el foc.

Pas 2: preparant el bacallà

  1. Hem comprat lloms de bacallà ben macos.
  2. Els rentem i els tallem a daus.
  3. Per altra banda triturem un gra d’all i unes fulles de julivert.
  4. En un bol li posem l’all, el julivert, el suc d’una llimona i una bona quantitat d’oli d’oliva bo.
  5. A dins li sumergim els daus de bacallà i ho deixem macerar un parell d’horetes, a la nevera.

Pas 3: muntant el plat

  1. A sota li posem una capa de mongetes, pels voltants olives negres i tomàquets tallats petits.
  2. I al centre el bacallà, aprofitant per amanir el plat amb l’oli amb el que ha macerat.

Recepta extreta de “Cuina amb compte”

Origen: Mongetes amb bacallà

IVrt Mercat del Trumfo i la Sal d’Odèn – Odèn

Dia 17 de novembre del 2019 Odèn (Solsonès)

Hi trobareu una gran presència dels productors de trumfos del municipi, amb diferents parades d’artesania en general i d’artesans alimentaris, així com tastets del producte, tallers, degustació i demostració Trumfos cuits al caliu, visites guiades, etc

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.oden.cat/

Verat escabetxat.

Ingredients per 6 persones:

  • 1 quilo de verats frescos.
  • 1 cabeça d’alls.
  • dos cebes tendres.
  • herbes: 2 fulles de llorer, 1 branca de farigola, 1 branca de romaní, un branqueta de marduix, 1 fulla de sàlvia, julivert i orenga.
  • 1 got (2oo ml) d’aigua.
  • 1 got (200 ml) de vinagre.
  • 1 got (200 ml) d’oli d’oliva
  • 1 cullaradeta pebre vermell dolç.
  • pebre negre en gra, pebre negre mòlta i sal.

Temps d’elaboració: 30 minuts

Elaboracio:

  1. La nostra peixatera ens prepararà el verat per escabetxar, netejant-lo i tallant-lo a rodanxes amples. Una vegada a casa el rentarem a sota l’aixeta, salpebrem i el passem per farina.
  2. Trinxarem les cebes tendres.
  3. Tallem a rodanxes petites la meitat dels alls i la resta els deixem amb la pell i els aixafem una mica amb la fulla del gabinet.
  4. Posem 4 cullerades d’oli en una cassola i quan està calent posem a enrrosir el verat que teníem enfarinat.
  5. Deixem fer uns 3 minuts per cada banda, (ha de quedar daurat per fora però tendre per dintre) retirem i reservem en un recipient de vidre o de ceramica.
  6. En la mateixa cassola posem la ceba, els alls tallats i els sencers. Deixem enrossir durant uns 5 minuts, a foc mig (ha de quedar potxat no fregit).
  7. Pasats els 5 minuts tirarem les herbes, la culleradeta de pebre vermell, l’aigua, el vinagre i l’oli. Salpebrem i deixem coure uns 5 minuts mes.
  8. Aboquem l’escabetx per sobre del verat que teníem reservat al recipient de cerámica, fins cobrir el peix.
  9. Una vegada fred, posem a la nevera tapat amb paper film. Podem menjar al dia seguent, pero segons la meva mare es molt mes bo apartir del tercer dia.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: AL CALIU DE LA CUINA

Origen: Verat escabetxat.

Bunyols de tonyina i carbassó

Ingredients:

  • 3 llaunes de tonyina en oli
  • 1 ceba petita
  • suc de mitja llimona
  • 2 ous
  • 1 carbassó
  • 60 gr farina
  • 60 gr maizena
  • 1 culleradeta de llevat
  • 1 got de vi ranci
  • oli de gira-sol
  • sal i pebre

Producció:

  1. Tallar la ceba petita, ratllar el carbassó i fregir-ho tot junt.
  2. Quan estigui fregit afegir-hi el got de vi ranci i remenar.
  3. Barrejar el suc de mitja llimona amb la tonyina esmicolada i afegir-hi la verdura cuita.
  4. Tamisar la farina, la maizena i el llevat.
  5. Batre els ous i anar incorporant la farina tamisada i remenar a la vegada.
  6. Fer unes quenelles: amb l’ajuda de dues culleres soperes, agafar una mica de massa de tonyina i verdura i cobrir amb la barreja d’ou i farina i posar a fregir en abundant oli.
  7. Un cop cuites, escórrer sobre paper absorbent i servir.
  8. També es pot barrejar la mescla d’ou i farina amb la tonyina i verdures i fregir-ho com bunyols però no queda una pasta tant fina.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: PLATS GUAPUS

Origen: Bunyols de tonyina i carbassó

XXIIa Edició de la Fira de l’Oli Verd – Maials

Dies 16 i 17 de novembre del 2019 Maials (Segrià)

La Fira de l’Oli Verd és la presentació oficial de l’oli nou. A la fira, a més de tastar el primer oli, s’hi poden trobar truita d’ametlles i productes artesanals.

MÉS INFORMCIÓ A:    http://www.maials.cat/

 

Sacarina: Obesitat i diabetes

L’actualitat nutricional d’aquesta setmana ha tingut com a protagonista la sacarina. Adjunto article per tal que podeu ampliar la vostra informació.

Els edulcorants artificials com la sacarina poden incrementar el risc de desenvolupar intolerància a la glucosa o diabetis en alguns individus, segons un estudi d’un grup de científics de l’Institut de Ciència Weizmann, a Israel, publicat a la revista “Nature”. Aquests investigadors, liderats per Eran Elinav, han arribat a aquesta conclusió després d’estudiar els efectes dels edulcorants en ratolins i humans.

Els científics van adonar-se que els ratolins que bevien aigua amb glucosa i un edulcorant desenvolupaven una marcada intolerància a la glucosa en comparació amb els rosegadors que bevien aigua sola o amb sucre. Els edulcorants artificials sense calories, segons els investigadors, tenen aquest efecte perquè alteren l’equilibri dels microbis intestinals.

Els investigadors israelians van detectar fenòmens similars a aquests en algunes persones després de consumir edulcorants. Els resultats de la investigació feta sobre 381 homes i dones suggereixen que aquestes substàncies podrien exacerbar, en comptes de prevenir, desordres metabòlics.

Aquesta modificació de la flora intestinal provoca que augmentin els nivells de sucre de la sang, cosa que afavoreix l’augment de pes i augmenta el risc de diabetis de tipus dos. El motiu és que, a diferència del sucre, els edulcorants artificials acostumen a passar per l’aparell digestiu sense ser digerits. Per aquesta raó no aporten calories però també arriben intactes fins a la flora intestinal, elsbacteris que habiten l’intestí gros.

Una enquesta realitzada per Elinav i el seu equip revela que com més freqüent és el consum de sacarina, més sol pesar una persona i més alt sol ser el nivell de sucre a la sang. A més, els quilos de més tendeixen a acumular-se a l’abdomen, on són més perjudicials per a la salut.

Elinav, tot i així, adverteix que el seu estudi “no és definitiu en la seva conclusió per als humans”, a més d’insistir que és necessari continuar investigant i debatent els resultats de l’estudi.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EL PLAER DE MENJAR BÉ I SA

Origen: Sacarina: Obesitat i diabetes

Albergínies farcides de mozzarella

Ingredients:

  • 4 albergínies,
  • 200 gr de mozzarella
  • 2 anxoves,
  • 120 ml de salsa de tomàquet
  • sal i pebre,
  • alfàbrega,
  • oli d´oliva

Preparació:

o aquí vaig fer les coses de diferent manera respecte al llibre. Ells buiden les albergínies en cru i la polpa entra al forn juntament amb la resta d´ingredients també en cru. A mi no em convencia aquest mètode, una mozzarella mitja hora al forn es pot convertir en quelcom difícil de menjar…o potser m´equivoco i aquesta és la manera correcta de fer-ho. Potser sí. El cas és que jo proposo o bé coure les albergínies al forn partides per la meitat o bullir-les, també partides per la meitat, i llavors buidar-les, conservant la pell perquè barrejarem la polpa amb les anxoves i la mozzarella tallada a daus i tornarem a omplir les albergínies tot posant a sobre la salsa de tomàquet. Ho enfornarem uns minuts i llestos!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Albergínies farcides de mozzarella

41a Fira de Sant Martirià – Banyoles

Dies 15, 16 i 17 de novembre del 2019 a Banyoles (Pla de l’Estany)

Fira multisectorial i ramadera.

Destaquen els concursos de cavalls i la mostra de races autòctones del països catalans, que arriba a la seva 9a edició.

Dintre la fira també podrem gaudir del Mercat d’Artesania, de la Fira del Dibuix i la Pintura, i de la fira comercial Firestany.

MÉS INFORMACIÓ A:   http://www.banyoles.cat/

I A:    http://firasantmartiria.com/

 

RAP AMB CARXOFES

INGREDIENTS:

  • 4 carxofes
  • 1 patata
  • 2 talls de rap
  • 1 ceba
  • 1 gra all
  • 2 tomaquets
  • farina
  • brou de peix
  • oli d’oliva
  • sal

PICADA:

  • 3 atmetlles
  • 3 avellanes
  • 1 tall pa torrat
  • julivert

PREPARACIÓ:

  1. Tallem el rap a daus, salem, enfarinem i fregim i reservem
  2. Piquem la ceba i l’all
  3. A la mateixa paella i sofregim la ceba i l’all quan la tinguem sofregida i afagim els tomaquets ratllats i la deixem que confiti
  4. Mentres netegem i tallem les carxofes i pelem i tallem la patata a daus i les afagim al sofregit, remenem tot junt i afagim el brou i coem tot junt
  5. Mentres piquem la picada
  6. Un cop la carxofa i la patata estiguin cuites i afagim el rap i la picada i deixem uns minuts que faci la xup xup

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ELS NOUS FOGONS DE LA LOURDES

Origen: RAP AMB CARXOFES