INGREDIENTS:
- Uns datils sense pinyol
- Formatge blau
- Mel
- Nous
PREPARACIÓ:
- Berregem el formatge amb una cullerada de mel i remenem be
- Umplim els datils i afagim un tros de nou
- I tenim un aperitiu molt bó i facil
Dies 30 de novembre i 1 de desembre del 2019 Caldes de Montbui (Vallès Oriental)
Arriba el fred, la Font del Lleó fumeja i la caldera gegant va camí de la plaça. El 2 i 3 de desembre descobriu la vila i tasteu el brou termal entre carrerons plens d’història, parades tradicionals i activitats per als infants.
Fira de Nadal de Caldes de Montbui, Caldes bull!
Venda d’objectes i decoració de Nadal, artesania, antiguitats i brocanteria, alimentació i cuina sobre rodes
MÉS INFORMACIÓ A: https://www.caldesdemontbui.cat/
I A: https://www.visiteucaldes.cat/
Del 30 de novembre al 8 de desembre de 2019 Espinelves (Osona)
Fira de l’Avet d’Espinelves, una de les fires de Nadal més singulars de Catalunya, si vols aconseguir el millor arbre de Nadal!
Quan arribis a Espinelves et semblarà que estàs dins d’un pessebre. Carrers i cases antigues però ben cuidades on encara se sent l’olor de llenya cremada de les llars de foc.
MÉS INFORMACIÓ A: http://www.espinelves.cat/
Dies 30 de novembre i 1 de desembre del 2019
Torroella de Montgrí – l’Estartit (Baix Empordà)
És una de les més antigues de Catalunya i el gran aparador econòmic i cívic del municipi. Està estructurada com una veritable fira multisectorial, amb nombrosos actes complementaris a la mostra comercial, agrícola i ramadera, per reforçar-ne el seu caire lúdic i cultural.
La seva importància local transcendeix l’àmbit estrictament promocional. Esdevé una veritable festa en el seu sentit més ampli i una mostra de la vitalitat cívica del nostre teixit associatiu i cultural. Probablement això és el que explica el seu fort arrelament com un dels trets distintius indeslligables de la nostra particular idiosincràsia com a municipi.
MÉS INFORMACIÓ A: http://www.torroella-estartit.cat/
I A: http://www.agendatorroella.com/ca/fira-de-sant-andreu.html
Les ostres són un dels mol·luscs bivalves més esquists que existeixen. Es tenen notícies del seu consum ja en temps de la prehistòria. Quan ens referim aquesta espècie, parlem de l´ostra plana (Ostera edulis) típica de la costa mediterrània, malgrat que la introducció de cultius extensius ha propiciat la introducció d´altres espècies. L´ostra plana presenta la conquilla irregular, de forma ovalada i amb la closca inferior més aplanada que la superior. En estat salvatge viuen fixades a la roca. Com la gran majoria de bivalves són organismes filtradors, és a dir, que s’alimenten de les substàncies que estan en suspensió en l´aigua (plàncton i d´altres partícules).
Les ostres són riques en proteïnes i minerals. Una ració d’ostres, aporta una tercera part de les proteïnes diàries necessàries per a una persona. Les ostres són també una font extraordinària de vitamines entre la que destaca la B12. Una sola ostra conté el 133% de la quantitat diària recomanada d´aquesta vitamina. Els àcids grassos que contenen són del tipus Omega 3 que ajuden a mantenir la salut cardiovascular.
Malgrat el mite que hi al darrere, no hi ha cap estudi que relacioni la ingesta d´ostres amb les propietats afrodisíaques que se li suposen malgrat que les elevades quantitats de Zinc podrien estar al darrera d´aquest fet.
Un dels pocs inconvenients que suposa el seu consum està relacionat amb el metabolisme de l´àcid úric. Les ostres contenen moltes purines que l´organisme transforma en aquesta substància. Tampoc estan recomanades en casos d´hipertensió ja que contenen força sodi.
Les ostres s´han de consumir sempre molt fresques, en cas contrari ens exposem a patir intoxicacions microbianes. El seu sabor intens a mar no deixa indiferent a ningú: o agraden molt o no agraden gens. Malgrat que al mercat es poden trobar ostres tot l´any, la millor època per al seu consum és a l´hivern.
La gran majoria d´ostres que es consumeixen procedeixen de granges de cultius marins. En aquets cultius s´hi poden diferenciar dues fases: la primera, la captació de llavors (juvenils) i la segona, l´engreix. A la majoria d’instal·lacions del nostre país només es realitza la segona fase. Les llavors procedeixen de les importacions internacionals, aquest fet afavoreix la transmissió de malalties.
A casa nostra la practica totalitat de la producció d´ostres es dona al Delta de l´Ebre. També són molt apreciades les que provenen de les llacunes del sud de França, com les Leucata i les de la Bretanya. De totes, però, les més apreciades són les que es produeixen a les ries de Galicia. L´ostra plana és la més valorada però existeixen d´altres espècies també molt esteses com ara l´ostra japonesa (Crassostrea gigas), que és l’espècie més cultivada a escala doncs és molt més resistent. El seu creixement és molt més ràpid i permet augmentar els rendiments de l´explotació.
En moltes produccions ostrícoles s´utilitzen llavors modificades genèticament per augmentar la producció. Aquesta pràctica suposa riscos molt elevats pels exemplars salvatges i per a la salut de les persones.
Un dels depredadors més importants dels nostres cultius ostrícoles és el cranc blau, un nouvingut que produeix estralls a les explotacions.