DEl 15 d’octubre al 27 de novembre del 2016 Diverses Poblacions del Maresme
MÉS INFORMACIÓ A: http://www.costadebarcelonamaresme.cat/
Els municipis que participen en aquestes Jornades Gastronòmiques de la Cuina del Bolet al Maresme són:
Dies 4, 5, 6 i 7 de novembre del 2016 Vila-rodona (Alt Camp)
Fira Agropecuària de Vila-rodona
La nostra Fira Agropecuària data de l’any 1.393, d’una concessió real. Prové de l’època comercial catalana, moment en que molts pobles i viles de Catalunya van començar a celebrar fires, que inicialment tenien una duració de 15 dies.
Durant molt de temps el que s’exposava i es venia eren animals de càrrega, i es tenen coneixements que als segles XVIII-XIX a Vila-rodona s’havien comercialitzat 800 mules per any.
A conseqüència de la mecanització de l’agricultura, la Fira tingué canvis importants. El sector ramader va desaparèixer i la Fira va passar a ser multisectorial (agrícola, automoció, artesana, …) amb una significant varietat alimentària.
MÉS INFORMACIÓ A: http://www.vila-rodona.cat/
PROGRAMA: http://www.vila-rodona.cat/bd/fulleto_-_a4_-_web.pdf
El sorell és un d´aquells peixos amb mala premsa. Malgrat es tracta d´una espècie d´un valor nutritiu excel•lent, d´un gust exquisit i d´un preu molt econòmic, els sorells passen desapercebuts en els taulells de les peixateries.
El sorell és un peix pelàgic excel.lent nedador. Il.lustració: SOS peix
Quan parlem de sorell, en realitat ens estem referint a tres espècies diferents, difícils de diferenciar i que sovint es venen barrejats indistintament. El sorell ver (Trachurus trachurus) és una espècie abundant a l´atlàntic i molt més escassa a la Mediterrània, el sorell blanc (Trachurus mediterraneus mediterraneus) i la sorella(Caranx rhonchus). Aquestes dues darreres espècies molt més abundants a la Mediterrània que no pas el sorell ver. En el cas de la sorella, aquesta espècie està en expansió a causa del l´increment de la temperatura de l´aigua del mar deguda a l´efecte hivernacle.
Des del punt de vista morfològic, els sorells es caracteritzen per tenir el cos més aviat comprimit lateralment, per presentar dues aletes dorsals i una aleta anal amb radis espinosos, les mandíbules prominents i sobretot per presentar una línia lateral molt visible amb una corba molt pronunciada i acabada en uns escudets ossis a sobre de la mateixa molt característics. La seva coloració es verdosa o blavosa metal•litzada al dors i platejada al ventre. Mesuren entre 25 i 30 cm, excepcionalment arriben fins als 50 cm. Els ulls i la boca són grans. El nombre i la disposició dels escudets ossis de la línia lateral serveix per a distingir les diverses espècies que s´agrupen sota el mateix nom.
El sorell ver té els ulls grossos i una taca fosca a l´opercle
Són espècies típicament pelàgiques que neden formant grans moles que s´apropen a la costa en l´època reproductora (als mesos d´estiu) on hi desova. Són excel•lents nedadors. Realitza importants migracions tant horitzontals com verticals. De nit ascendeixen a aigües més superficials per alimentar-se de plàncton, i petits crustacis, cefalòpodes i peixos.
Els juvenils presenten un comportament força curiós, se solen amagar, protegir i alimentar sota de les ombrel•les d´algunes espècies de medusa dels gèneres Cyanea, Cotylorhiza i Rhizostoma sense que les afectin les seves cèl•lules urticants. També utilitzen altres objectes flotants per a protegir-se.
sorells
Sota la denominació de sorell, a la Mediterrània es comercialitzen diverses espècies
Es pesca amb l´art de bou i la teranyina especialment encara que també són possibles les seves captures amb tresmalls, soltes i palangres de superfície. Moltes vegades les seves captures són accidentals ja que els pescadors pretenien capturar una altre espècie, això passa amb el cèrcol o teranyina on pot apareixen barrejada amb les moles de sardina. Els exemplars capturats amb l´art de bou solen ser més grans que no pas els capturats amb la teranyina. Algunes vegades les captures de sorell són avocades per la borda ja que als pescadors no els és gens rentable portar-les fins a la subhasta on assoleixen preus irrisoris. L´estat de les poblacions d´aquesta espècies es bastant desconegut.
Les grans flotes industrials el capturen els sorells per a elaborar pinso i farina de peix. Una manera de malbaratar els escassos recursos pesquers.
El sorell, com la sardina, és considerat un peix blau i per tant els exemplars més gustosos seran aquells que tenen més greix acumulat en els seus teixits. Això passa a finals d´estiu. Es pot consumir de diverses maneres encara que els exemplars més grossos, oberts i a la brasa o planxa són excel•lents.
Aquest any he decidit variar una mica la recepta tradicional dels panellets i he volgut treballar els panellets de maduixa.
La veritat és que no ha estat fàcil trobar la proporció perfecta i finalment, malgrat la meva ment extremadament perfeccionista no acaba d’estar del tot satisfeta amb l’aspecte final dels susdits, el gust està prou aconseguit.
Després de convertir la meva cuina en un veritable laboratori i d’engrescar al meu fill (més?? :D) a fer provatures al costat dels fogons, he arribat a la conclusió que no hi ha res com els ingredients naturals, per tant, he agafat una porció de massa tradicional (veure recepta a Panellets) i hi he afegit suc de maduixes naturals (Només maduixes, sense sucre ni aigua), les proporcions les he fet una mica a ull, però més o menys per 1/2 Kg de massa hi he posat el suc d’uns 150g de maduixes. (Si queda massa enganxosa, afegir una mica més de massa base).
Per donar-li el toc divertit hi he afegit unes gotes de colorant alimentari vermell i ho he amassat tot plegat per tornar a homogeneitzar la massa.
He moldejat les boletes de panellet, ara ja de maduixa, i les he posat a la safata del forn.
Addicionalment, he agafat una altra porció de massa (molt petita) i hi he afegit unes gotes de colorant blau i de colorant groc per tal de que en amassar-la sortís de color verd.
He moldejat les fulles i les he afegit sobre els panellets.
Ho he fornejat durant 12 minuts a 150ºC i voilà! Panellets de maduixa!
Temps d’elaboració: 35 minuts
Molt senzill: amassem tots els ingredients del briox, o sigui: la farina, la sal, el sucre, les pells ratllades i el rom, l´ou i la llet. Amassem durant uns 10/15 minuts si ho feu amb màquina, uns vint o 25 minuts si ho feu a mà. Heu d´aconseguir que la massa quedi molt elàstica. Incorporem finalment la mantega i deixem que reposi, filmat en un bol, durant uns vint minuts. Per anar bé ha de doblar la massa, deixeu-ho aprop d´alguna cosa calenta
Per fer el massapà barregem bé els ingredients, o sigui, el sucre en pols, l´ametlla i la clara d´ou fins a formar una pilota ben compacta. Reservem a la nevera.
Dividim la massa doblada en dos i fem el mateix amb el massapà. Extenem la massa i la farcim de massapà. L´enrosquem (les enrosquem, les dues) i les juntem tot formant una rodona, una corona. Moment de deixar-ho fermentar aproximadament una hora i mitja. Ho pintem amb ou batut barrejat amb dues cullerades d´aigua, ho decorem amb fruita confitada i pinyons (remullats prèviament amb aigua durant mitja hora) i enfornem a 200 graus fins que veiem que està ben torradet.
Dia 30 d’octubre del 2016 Cardona (Bages)
La Fira de la Llenega omple, l’últim diumenge d’octubre de cada any, carrers i places del Nucli Antic de Cardona, de parades dedicades a aquest apreciat bolet de tardor. El visitant hi troba parades per comprar llenegues i altres varietats de bolets i una mostra micològica per conèixer millor els bolets del país.
MÉS INFORMACIÓ A: http://www.cardona.cat/
