Arxiu d'etiquetes: FRUITS DE LA TERRA

DO Alella – fruits de la terra

Els vins dels laietans

Ofegat per la pressió urbanística, el raïm del Maresme i el Vallès Oriental fa possible l’elaboració dels vins DO Alella, en un indret que els romans ja dedicaven a la producció vinícola. Tot i que predominen els blancs, els negres han rebut darrerament premis d’àmbit internacional.

06/08/09 02:00 – GERARD ARIÑO

A pocs quilòmetres de Barcelona, però en un entorn ben diferent, als vessants de la Serralada Litoral, es donen les característiques ideals per al conreu de la vinya. És des d’aquest indret, a cavall del Maresme i el Vallès Oriental, que fa prop de dos mil anys els laietans proveïen de vi part de l’Imperi romà i, on actualment concentren la seva producció els viticultors de la DO Alella. L’actuació conjunta del sauló, un terreny arenós d’origen granític i color blanc que té una gran permeabilitat, i la brisa marina, que entra directament a aquesta vall creant un microclima local, fan que aquests vins aconsegueixin unes qualitats difícils de trobar en altres territoris. El fet de tenir vinyes a ambdós vessants de la muntanya fa, a més, que la DO Alella disposi de vins de dos subgrups molt definits: al vessant mediterrani, molt més irradiat pel sol, els vins són suaus i de poca graduació mentre que a la banda del Vallès, més humida, el raïm adquireix una major vivacitat i un sabor molt més àcid. En conjunt, però, predominen els blancs, sobretot fets a base de pansa blanca, característics pel seu color verdós, amb un gust mineral i lleugerament amargant al final. Per la seva banda, els rosats i els negres prenen cada vegada una major importància fins al punt que les darreres distincions internacionals, com la medalla d’or al concurs mundial de vins de Brussel·les, han anat a parar a vins negres. Molt raïm també serveix com a base per a la realització de cava.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/68773-els-vins-dels-laietans.html

do_alella_fruits_de_la_terra

Anuncis

DO Empordà – fruits de la terra

Del Pirineu i del Mediterrani

El monestrell de l’Empordà ja va ser elogiat pel savi medieval fra Francesc Eiximenis el 1385. Com a denominació d’origen, la DO Empordà va néixer el 1975, només amb productors de l’Alt Empordà. I des del 2004 la DO abasta les dues comarques empordaneses: l’Alt i el Baix

02/08/09 02:00 – Salvador Garcia-Arbós

Les millors vinyes de tot l’Empordà s’enfilen rosts amunt, en feixes de paret seca per aguantar la terra l’erosió. De feixes amb vinya n’hi ha, però ni de bon tros les que hi havia hagut fins al darrer terç del segle XIX, abans que ho arrasés aquell diminut insecte xuclador de la saba de les arrels, anomenat fil·loxera. Durant anys i panys les feixes de paret seca han estat monuments fantasmagòrics que els incendis devastadors de màquia han contribuït a ressaltar. Uns quants quilòmetres van desaparèixer, perquè molts pagesos van trobar que la vinya era més rendible si s’hi construïen xalets, apartaments i altres productes de l’especulació al servei del turisme a la vista de tothom, dia i nit.

La vinya torna a les feixes, a iniciativa dels cellers i viticultors més potents. Arran de mar, al cap de Creus, on la serralada dels Pirineus s’ajunta amb la Mediterrània. La vinya a les feixes millora el paisatge, l’embelleix. Constitueix un tallafoc de primera: evita la propagació dels incendis, que en els anys 1980 van ser tràgics. I garanteix un producte selecte, especialment al cap d’uns anys.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/67075-del-pirineu-i-del-mediterrani.html

do_emporda_fruits_de_la_terra

(DOP) Mongeta del Ganxet Vallès-Maresme – fruits de la terra

El fesol amb més ganxo

La mongeta o fesol del ganxet va obtenir la DOP el mes de maig passat i representa una victòria del conreu més artesanal i minoritari. Amb una producció de tan sols 250 tones anuals, repartides en quatre comarques, aquest producte s’ha fet un lloc d’honor a les taules

28/07/09 02:00 – teresa márquez

El fesol o mongeta del ganxet –el nom depèn d’on es conreï– ha estat anomenat pel mediàtic cuiner Isma Prados «el Rolls-Royce de la mongeta». Té una forma aplanada, similar a la d’un ronyó, amb un ganxet en un dels extrems que és característic i li dóna nom. De grandària mitjana, té un gust cremós, suau i persistent, i amb una pell poc perceptible i lleugerament rugosa. La història d’aquest llegum per arribar a ser reconegut ha estat llarga i complexa, però amb resultats satisfactoris. Va començar el 1992, quan els productors del Vallès i el Maresme es van interessar per potenciar nous productes en el mercat. Van traslladar la petició a l’equip de millora vegetal per a característiques organolèptiques (EMVCO) de la UPC i aquest va iniciar el projecte fent un repàs de totes les varietats possibles de la zona. La conclusió va ser clara: la mongeta del ganxet. L’ESAB va començar un llarg recorregut per disposar de material controlat que satisfés els requisits d’una denominació d’origen protegida (DOP). I ho va aconseguir.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/68899-el-fesol-amb-mes-ganxo.html

dop_mongeta_del_ganxet_valles-maresme_fruits_de_la_terra

(DOP) Avellana de Reus – fruits de la terra

La negreta, la més saludable

Les terres que envolten la ciutat de Reus estan rodejades d’avellaners de gran anomenada. La varietat autòctona i més estesa és la negreta, que, a banda de ser un plaer per al paladar, té ingredients saludables que ajuden a eliminar el colesterol gràcies als seus olis.

03/09/09 02:00 – Mireia Lacàrcel

Entre el mar i les muntanyes de Prades s’hi amaga un terreny ric en el creixement de fruits secs, però si n’hi ha un que destaca per sobre de tots els altres és l’avellana de Reus. Un fruit que té segles d’història en aquestes terres del Camp. I és que pels volts de l’any 1200 ja hi ha constància que els pagesos havien de pagar un 10% de la seva collita al bisbat, i ho feien amb una part de les avellanes que recollien de les seves terres. Així doncs, aquells que pensaven que l’avellaner formava part del paisatge més modern d’aquestes contrades s’equivoquen, perquè l’avellana ha estat des de fa centenars d’anys una part molt important de l’escenografia dels que han viscut i viuen al Camp de Tarragona. Ara bé, la curiositat d’aquest fruit tan preat és que pot créixer a qualsevol lloc del món, tot i que els grans productors estan al Mar Negre, a Itàlia, a Catalunya i a Oregon (Estats Units d’Amèrica). El que sí que és cert és que els avellaners estaven anys enrere més situats a les zones més muntanyoses de les comarques del Baix Camp i de l’Alt Camp, però que de mica en mica van anar baixant fins a la plana de Reus, d’on ve el seu nom. Ara bé, la Denominació d’Origen Protegida Avellana de Reus ha assumit el nom de la capital del Baix Camp no tant per la seva situació geogràfica, sinó més aviat perquè la llotja de Reus ha tingut, des de sempre, un pes específic en la determinació dels preus d’aquest fruit.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/76700-la-negreta-la-mes-saludable.html

(DOP) Pera de Lleida – fruits de la terra

Terra de peres llimoneres

L’horta de Lleida, al cinturó d’una conurbació de no gens dissimulades pretensions metropolitanes, té una activitat fruitera intensa i valorada arreu d’Europa. La DOP Pera de Lleida agrupa dues varietats locals (llimonera i blanquilla) i una altra de global, la Conference.

26/08/09 02:00 – David Marín

Ponent és terra de peres. La meitat de les que es fan a tot l’Estat surten de les explotacions fruiteres que s’estenen pels pobles del Segrià, la Noguera, l’Urgell, el Pla d’Urgell i les Garrigues. I és, sobretot, terra de peres llimoneres.

La pera llimonera és de pell llisa, fina i d’un verd que tira a groc llimoner en madurar. La carn és de color de vori, dolça i granulosa al paladar. I el lloc del món on és més fàcil trobar-la són les Terres de Lleida.

Ara fa un any els principals productors fruiters de les comarques lleidatanes van crear la marca protegida Pera de Lleida per comercialitzar aquest fruit que en aquestes terres, amb hiverns freds, estius calorosos i escassa pluviositat, és especialment dolç –generós en sucre–. Dintre de la Denominació d’Origen Protegida (DOP) Pera de Lleida hi ha, a més de la varietat llimonera, la pera blanquilla, que també té a Lleida un dels seus llocs d’origen principals, i la pera Conference, més repartida, ja que també es produeix en volums importants a Holanda, Bèlgica i les regions fruiteres d’Itàlia.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/70323-terra-de-peres-llimoneres.html

dop_pera_de_lleida_fruits_de_la_terra

(IGP) Poma de Girona – fruits de la terra

Un paisatge aristocràtic

A les comarques gironines hi ha desenes de varietats locals de poma. Arbres dispersos a molts horts. Més d’un centenar ja són inventariats en pomaris. Tanmateix, la IGP Poma de Girona només reconeix les varietats Golden, Red Delicious, Royal Gala i Granny Smith

04/09/09 02:00 – Salvador Garcia-Arbós

La poma a Girona té fama des de l’imperi Romà, quan es va farcir el territori d’arbres de la varietat matiana. La denominació matiana, que va evolucionar a maciana, es va desenvolupar molt bé a la Selva i a l’Alt Empordà, on ha deixat un gran record en la toponímia: Maçanet de la Selva, Maçanet de Cabrenys, Maçanes, Maçaneda. I en la cultura agrària.

La IGP Poma de Girona és hereva d’aquesta tradició. La indicació geogràfica protegida Poma de Girona va ser creada i reglamentada el 2001 com a successora de la denominació de qualitat Poma de Girona, creada per la Generalitat el 1983.

Els camps de pomeres fan un paisatge molt senyor, aristocràtic. Són fascinants les plantacions a la vora del Ter amb el Montgrí de fons. L’aposta per la producció integrada, que els acosta a mètodes de control de plagues més sostenibles, millora la qualitat del producte i, sobretot, l’entorn. El cent per cent de la superfície emparada per la IGP és conreada d’acord amb els criteris de la producció integrada. En això, gràcies al suport dels tècnics de l’estació experimental agrícola Mas Badia, la IGP va ser pionera en els mètodes més moderns del control de plagues.

LLEGIR MÉS A:   http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/-/5-societat/77489-un-paisatge-aristocratic.html

Poma de Girona un Paisatge Aristocratic

(ETG) Pernil Serrà – fruits de la terra

Més de vint segles de pernil

El distintiu europeu d’Especialitat Tradicional Garantida per al pernil serrà ha fixat els criteris mínims a partir dels quals un pernil pot tenir aquesta denominació. Això ha protegit i dignificat el producte i ha afavorit i consolidat les exportacions, principalment al mercat europeu

05/08/09 02:00 – Teia bastons

Els romans el van considerar un producte tan valuós que durant l’època de l’emperador August es van arribar a fer monedes amb la seva forma. Es tracta del famós pernil, un producte de què els romans, sempre tan espavilats, ja n’havien apreciat les qualitats, com ho demostra el pernil fossilitzat de gairebé 2.000 anys que es va trobar a l’antiga Tarraco. Ells havien après dels celtes a posar en salaó el pernil i altres parts del porc, i és dins l’Imperi Romà que es troba la primera referència escrita sobre el pernil. I més concretament del pernil de la Cerdanya, que va rebre les lloances del poeta Marcial.

Amb uns antecedents com aquests costa de creure que vint segles després fos necessari posar els punts sobre les is. O sigui, posar ordre per protegir un producte tan arrelat i reconegut al nostre territori i deixar clar què es pot considerar pernil serrà i què no. El camí que va triar el sector, mitjançant una iniciativa liderada per l’empresari gironí Joaquim Boadas, de l’empresa Becsa de Palol de Revardit (Pla de l’Estany), va ser el de demanar la certificació europea d’Especialitat Tradicional Garantida (ETG

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/65079-mes-de-vint-segles-de-pernil.html

etg_pernil_serra_fruits_de_la_terra

(DOP) Formatge de l’Alt Urgell i la Cerdanya – fruits de la terra

De llet fresca del Pirineu

Eliminada la vinya per culpa de la fil·loxera, les valls i riberes de la serra del Cadí van convertir-se en la font d’alimentació d’una incipient indústria de bestiar boví que, amb el temps, ha donat lloc a un formatge amb personalitat i reconegut des del 2000 amb la denominació d’origen protegida.

24/08/09 02:00 – David Marín

Fins a la plaga de la fil·loxera, l’Alt Urgell i la Cerdanya eren comarques agrícoles, dedicades sobretot a la vinya. La devastació provocada per aquella plaga va reconduir l’activitat cap a altres vies. Una de les que van fer forat va ser la cria de bestiar boví: en un principi per produir carn. Però de seguida la llet es va convertir en el producte més rendible. I el formatge, un dels seus derivats més principals, elaborat primer de manera força artesanal, ha acabat convertint, sobretot a partir dels anys cinquanta del segle passat, aquestes dues comarques de muntanya en el bressol d’un formatge amb personalitat, reconegut, l’únic de Catalunya que gaudeix d’una denominació d’origen protegida (DOP).

És un formatge per a tots els públics: de gust suau, textura tendra i cremosa, aroma dolça, amb un gust que es manté al paladar de manera agradable, sense estridències. S’elabora a partir de llet de vaca de raça frisona. Es recull cada dia de centenars d’explotacions lleteres de l’Alt Urgell i la Cerdanya, i es transporta a les instal·lacions de la Cooperativa Cadí de la Seu d’Urgell, on se sotmet a un procés d’homogeneïtzació i pasteurització.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/70347-de-llet-fresca-del-pirineu.html

formatge_de_lalt_urgell_de_llet_fresca_del_pirineu

(DOP) Mantega de l’Alt Urgell i Cerdanya – fruits de la terra

Quan untar és un privilegi

La qualitat de les pastures d’on surt la llet, la maduració de la nata durant dos dies i l’absència de colorants han donat a aquesta mantega la seva personalitat. Se’n produeix poca i es ven principalment a Catalunya i a Andorra i, en quantitats menors, a l’Estat espanyol i als EUA

14/08/09 02:00 – Ramon Estéban

Ben pocs països a Europa poden presumir de tenir a casa una mantega distingida amb una denominació d’origen protegida. A tot el vell continent n’hi ha sis, d’aquests petits tresors; a l’Estat espanyol, dos; i a Catalunya, tan sols un: la mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya, que elabora només la cooperativa Cadí de la Seu d’Urgell. Si el fet que surti d’un lloc i prou no fos suficient per donar al producte una pàtina d’exclusivitat, afegim-hi que d’aquesta mantega se’n produeix una quantitat limitada –450 tones a l’any, una xifra minsa comparada amb les de les marques que dominen el mercat–, la qual cosa obliga que se’n pugui comprar només a Catalunya i a Andorra i en determinats comerços del País Valencià, Madrid i els Estats Units. L’explicació la trobem en el fet que la matèria primera és també molt limitada, atès que es tracta únicament de la llet de les vaques frisones dels 130 ramaders de l’Alt Urgell i la Cerdanya que nodreixen la cooperativa Cadí.

LLEGIR MÉS A:  http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/70929-quan-untar-es-un-privilegi.html

(DOP) Arròs del Delta de l’Ebre – fruits de la terra

Del verd a l’ocre

Si hi ha un producte arrelat a la terra que el produeix, aquest és l’arròs del Delta. Un conreu que des que es va començar a implantar a la zona, a final del segle XVIII, ha anat transformant una terra d’aiguamolls en un mar que va del verd a l’ocre segons l’època de l’any

31/08/09 02:00 – Roser Royo

Hi ha pocs conreus agrícoles capaços de sobreviure en terra d’aiguamolls. La salinització del sòl i la proximitat de la capa freàtica han convertit l’arròs en pràcticament un monocultiu al Delta, on es cultiva una superfície que s’acosta a les 21.000 hectàrees, de les quals 14.000 formen part de la denominació d’origen protegit (DOP). Això marca el paisatge, i el del Delta és una gran planura, que varia de color segons el cicle de l’arròs passant del verd intens de la primavera i l’estiu, quan la planta està en creixement, fins a l’ocre de final d’agost, quan els grans de l’arròs ja estan pràcticament madurs i comença el passeig sorollós de les màquines recol·lectores i els tractors. A l’hivern hi predomina el color de la terra fangosa i la plata dels camps inundats d’aigua en compliment de les mesures agroambientals. I és que el delta de l’Ebre és també un parc natural i això fa que els arrossaires hagin de ser molt respectuosos amb el medi ambient, un fet que, d’altra banda, també els ha reforçat a l’hora d’obtenir per al seu arròs el segell DOP.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/72460-del-verd-a-locre.html

arros_delta_de_lebre_fruits_de_la_terra