Dies 2, 3 i 4 d’octubre del 2026 Figueres (Alt Empordà)
La Mostra del Vi de l’Empordà és l’esdeveniment referència dels vins de l’Empordà i ha esdevingut una tradició pel nostre territori, ja que és punt de trobada anual obligatori tant per als figuerencs com per als visitants de dins i fora de Catalunya.
Aquest any, ens trobem a la mateixa taula. Del 2 al 4 d’octubre, el 3r Fòrum Gastronòmic Ciutat i la 40a Mostra del Vi de l’Empordà compartiran dates i espai a la Rambla de Figueres.
Una edició molt especial on gastronomia, vi, producte i territori aniran més de la mà que mai. Hi trobareu mercat d’artesans, tastets enogastronòmics, showcookings amb degustació i moltes propostes més
Dies 26, 27, 28 i 29 de juny del 2024 Figueres (Alt Empordà)
La Mostra del Vi de l’Empordà és l’esdeveniment referència dels vins de l’Empordà i ha esdevingut una tradició pel nostre territori, ja que és punt de trobada anual obligatori tant per als figuerencs com per als visitants de dins i fora de Catalunya.
Dies 27, 28, 28 i 30 de juny del 2024 Figueres (Alt Empordà)
La Mostra del Vi de l’Empordà és l’esdeveniment referència dels vins de l’Empordà i ha esdevingut una tradició pel nostre territori, ja que és punt de trobada anual obligatori tant per als figuerencs com per als visitants de dins i fora de Catalunya.
Dies 6 al 9 de setembre del 2018 Figueres (Alt Empordà)
La Mostra del Vi de l’Empordà és l’esdeveniment referència dels vins de l’Empordà i ha esdevingut una tradició pel nostre territori, ja que és punt de trobada anual obligatori tant per als figuerencs com per als visitants de dins i fora de Catalunya.
Dies 7 al 10 de setembre del 2017 Figueres (Alt Empordà)
La Mostra del Vi de l’Empordà és l’esdeveniment referència dels vins de l’Empordà i ha esdevingut una tradició pel nostre territori, ja que és punt de trobada anual obligatori tant per als figuerencs com per als visitants de dins i fora de Catalunya.
La Denominació d’Origen Empordà (D.O. Empordà) és una denominació d’origen vinícola que abasta majoritàriament terrenys de les comarques de l’Alt i el Baix Empordà. Regulada des del 1975, s’anomenava «Empordà-Costa Brava» però en l’últim reglament aprovat per la Generalitat de Catalunya, el 16 de febrer del 2006, s’ha eliminat la indicació de Costa Brava.
Vinificació
La gamma de vins empordanesos és molt àmplia. Els vins negres són de qualitat elevada, amb cos, ben constituïts i harmònics, a vegades amb el matís d’una criança acurada. Aquests vins de reserva i criança presenten notes aromàtiques molt característiques; són complexes, fragants, amb tocs d’espècies, mantenint sempre aromes de la fruita i la planta. Un cop a la boca s’expressen amb plenitud, saborosos i molt agradables.
S’hi elaboren vins blancs, sovint amb varietats autòctones, frescos i saborosos, així com d’altres monovarietals amb una notable qualitat.
També vins rosats que es caracteritzen per un color cirera ben definit, amb gran personalitat i aromes delicades, frescos i de graduació alcohòlica moderada.
Destaca el vi Garnatxa de l’Empordà, un vi de licor dolç tradicional enfortit, elaborat amb un mínim del 90% de garnatxa segons la tècnica del vi de palla: el raïm es deixa assecar sobre la palla abans del premsat. Generós, amb sabor del mateix raïm madur, càlid i sedós, virtuts que li concedeixen els trets d’un vi de postres excepcional, juntament amb l’altre vi dolç natural propi de la zona, el Moscatell de l’Empordà.
L’ampliació al Baix Empordà ha obert el ventall a vins negres amb cos, amb les varietats tradicionals recomanades de samsó i lledoner (nom local de la garnatxa que es reserva pel vi de licor), i amb innovacions autoritzades de merlot, cabernet sauvignon, cabernet franc, monastrell, ull de llebre i sirà.
Les varietats blanques tradicionals recomanades són el lledoner blanc (o garnatxa blanca), la garnatxa roja, el macabeu i el moscatell d’Alexandria. També estan autoritzades chardonnay, gewurztraminer, malvasia, moscatell de gra petit, picapoll blanc, sauvignon blanc i xarel·lo.
El reglament preveu l’embotellament preferent amb taps de suro natural.
CONSELL REGULADOR D.O. EMPORDÀ
L’ aprovació per part del Ministerio de Agricultura l’any 1975 de la Denominació d’Origen Empordà-Costa Brava per als vins empordanesos (Ordre de 19 de maig de 1975, publicada al BOE núm. 153, de 27 de juny) va representar el reconeixement oficial que aquests vins han assolit, després de molts anys, uns nivells de prestigi i de qualitat suficients per a competir en el mercat amb vins d’altres procedències. Aquesta era una vella aspiració dels viticultors de la comarca que varen iniciar la tramitació de la DO a inicis dels anys 60. Fou decisiva per a l’obtenció d’aquesta situació legal la ferma voluntat d’elaboradors i envasadors.
Amb l’Ordre ARP/63/2006, de 16 de febrer, publicada al DOGC núm. 4585, de 3 de març de 2006, es va aprovar la nova reglamentació de la Denominació d’Origen Empordà, adaptant-se a la Llei d’ordenació vitivinícola catalana.
El monestrell de l’Empordà ja va ser elogiat pel savi medieval fra Francesc Eiximenis el 1385. Com a denominació d’origen, la DO Empordà va néixer el 1975, només amb productors de l’Alt Empordà. I des del 2004 la DO abasta les dues comarques empordaneses: l’Alt i el Baix
02/08/09 02:00 – Salvador Garcia-Arbós
Les millors vinyes de tot l’Empordà s’enfilen rosts amunt, en feixes de paret seca per aguantar la terra l’erosió. De feixes amb vinya n’hi ha, però ni de bon tros les que hi havia hagut fins al darrer terç del segle XIX, abans que ho arrasés aquell diminut insecte xuclador de la saba de les arrels, anomenat fil·loxera. Durant anys i panys les feixes de paret seca han estat monuments fantasmagòrics que els incendis devastadors de màquia han contribuït a ressaltar. Uns quants quilòmetres van desaparèixer, perquè molts pagesos van trobar que la vinya era més rendible si s’hi construïen xalets, apartaments i altres productes de l’especulació al servei del turisme a la vista de tothom, dia i nit.
La vinya torna a les feixes, a iniciativa dels cellers i viticultors més potents. Arran de mar, al cap de Creus, on la serralada dels Pirineus s’ajunta amb la Mediterrània. La vinya a les feixes millora el paisatge, l’embelleix. Constitueix un tallafoc de primera: evita la propagació dels incendis, que en els anys 1980 van ser tràgics. I garanteix un producte selecte, especialment al cap d’uns anys.