Recepta amb favetes ben tendres, quan el gra encara no és massa gran. Proporcions per a dues persones: Un quilo de faves fresques, amb la pell, sense desgranar. Un bon grapat de panses, 14 ametlles, una ceba mitjana, mig got de vi blanc, tres rodanxes primes de gingebre, un gra d’all.
Talleu ben menuda la ceba i la poseu a sofregir en una paella amb un bon raig d’oli d’oliva verge. A foc lent, aneu remenant. Peleu mentre tant les faves. Quan la ceba sigui gairebé daurada, afegiu les ametlles i les panses. Una vegada la ceba és ben daurada, afegiu les faves i poseu el foc més viu. Saleu, i deixeu coure durant 10 minuts, aneu remenant. Passat aquest temps, quan les faves són daurades, afegiu el vi blanc i deixeu coure fins que es begui tot el vi. A l’últim moment, afegiu l’all tallat en quatre bocins, remeneu. Si voleu, podeu afegir un polsim de pebre negre. Deixeu uns tres minuts més al foc i serviu. Les faves han de quedar sense gens de suc, però tampoc han de quedar seques.
Les cananes són espècies freqüents a les peixateries
La canana (Todarodes Sagittatus i Illex coindetti) és una espècie emparentada amb el calamar. De fet, a primer cop d’ull, el seu aspecte extern recorda enormement a aquest. Les principals diferencies morfològiques estan a l’aleta, que en el cas de la canana és molt més curta i ample. Aquí la llargària és d´una tercera part de la longitud del cos i és tant llarga com ampla. L’aleta del calamar ocupa les dues terceres parts del cos. La pell de la canana és més fosca que la del calamar. Una darrera diferencia morfològica rau en la forma dels dos tentacles llargs del cap, que en les cananes són més curts i tenen fins a vuit fileres de ventoses.
Canana negra (Toradores sagittatus)
Sota el terme canana hi ha dues espècies que es distingeixen pel color del cos i per la seva mida. Mentre que la canana rossa (Illex coindetti) té tonalitats ocres, la canana negra (Todarodes Sagittatus) presenta colors molt més foscos amb tonalitats violàcies, talment com si tingués el cos tenyit amb vi negre. La mida és molt més grossa que la rossa.
Canana rossa (Illex coindetti)
La canana és una espècie depredadora que s’alimenta de crustacis, peixos, altres cefalòpodes i fins i tot d’individus de la mateixa espècie. Viu de forma pelàgica demersal i es troba entre els 100 i el 400 m de profunditat especialment. Realitza migracions diàries verticals, de dia es troba més aviat al fons i a la nit puja a aigües més superficials i horitzontals de forma estacional, viu en aigües continentals a l´hivern i en aigües més litorals a l’estiu. De vegades, quan neden, fan salts a l´exterior talment com si estiguessin volant. Les cananes com també el calamar, es capturen amb arts d’arrossegament. Si bé el calamar de més qualitat és el de potera, amb aquest enginy no es capturen cananes.
A nivell culinari són poc apreciades, es consideren els parents pobres del calamar malgrat que tenen les mateixes propietats. El rebuig que pateix es deu sobretot a que la seva carn no es tant fina i gustosa com la d’aquest i el seu temps de cocció ha de ser superior. Els arrossos caldosos fets amb canana són excel•lents i fins i tot gosaria dir que són més gustosos que els de calamar. Els guisats de canana fets amb un bon sofregit i respectant una cocció més suau i prolongada són esquists. Sóc del parer que és millor utilitzar canana fresca acabada de pescar que no pas molt del calamar que hi ha a les peixateries que es troba en semiconserva o bé congelat, i que ens arriba de l´altra banda del món.
La canana negra sol ser més grossa que la canana rossa
Un altre dels factors que determinen la mala fama de la canana es deu al fet que en molts restaurants ens donen “gat per llebre” i molt del calamar a la romana que es serveix és en realitat canana. La pega a aquesta praxi rau en que s’enganya al consumidor ja que el nom del plat i l’espècie utilitzada no es corresponen. D’aquí ve l’expressió “donar canana”. Seria molt més adequat indicar en la carta l’espècie utilitzada per fer l’arrebossat i segur que la canana i la seva reputació se’n veuria beneficiada.
Posem la papallona a la maquina, afegim la nata i montem a vel.3.5 i afegim un polsim de sal
Ara posem la nata repartida en dos bols la meitat de nata a cada bol i afegim la llet condensada tambe la meitat en cada bol i amb un dels bols i afegim les maduixes triturades i berregem
Podem fer servir un brik de llet buit, el rentem i omplim amb la nata i la nata amb maduixes anirem entercalant una mica de nata i una mica de la nata amb que hem berrejat les maduixes
Congelem d’un dia per l’altre
Per servir tallem el brik i tallem la barra de gelat,sino el consumim tot el tallem, emboliquem amb film cada tall i posem al congelador
Pasta Fullada (jo he fet servir la de la Cocinera)
Preparació:
Primer encendrem el forn a 180º, pelem les pomes i les tallem en vuit parts cadascuna, reservem. En un cassó posarem els 150 gr de sucre a foc lent i anirem remenant fins que es fongui. Una vegada líquid repartir pel fons del motlle. Sobre les pomes tirarem una mica de canyella i les anirem col·locant sobre el motllo fent una rotllana, després hi posem la mantega a trossets. Posar al forn 45 minuts.
Passats els 45 minuts trèiem el motlle del forn i col·loquem la pasta fullada sobre les pomes (sense treure-les del motlle). Mirant de tapar-ho tot (com si fos una tapa). Tornar a posar al forn 30 minuts més a 180º.
Quan veiem que la pasta està a punt, treure i deixar refredar una mica.
Per servir hem de girar el pastís amb l’ajuda d’un plat. Millor servir calent!
Barrejar les carns amb sal, pebre i un ou. Escórrer el pa remullat amb llet i afegir-lo a la carn.
Trinxar la ceba, ratllar els tomàquets i picar l’all i el julivert.
Netejar les sípies i tallar-les a trossos. Fregir-la i quan s’hagi evaporat l’aigua, afegir el vi.
Un cop evaporat el vi, agregar la ceba i deixar que s’estovi. Afegir el tomàquet ratllat, el llorer, una mica de tomàquet concentrat i una mica de brou i que vagi fent xup-xup.
Fer les mandonguilles, enfarinar-les i fregir-les en oli d’oliva en un cassó. Afegir-les al sofregit amb la sípia.
Remenar i enfornar (abaix amb turbo si n’hi ha, a 180º) uns 30 minuts.
