El primer que necessitem per fer aigua de València és fer un bon suc de taronja de forma natural.
Necessitem unes bones taronges madures amb força suc.
És important que les taronges tinguin un bon sabor, si les taronges són agres el sabor final de la nostra beguda no serà el millor.
El següent pas serà anar agregant la resta dels licors al suc de taronja natural que acabem d’esprémer.
El primer que farem serà afegir el cava.
Hem de posar la mateixa quantitat de xampany que de suc de taronja.
Després tirarem la ginebra i el vodka, les quantitats d’aquests dos ingredients serà la meitat que de suc de taronja i de cava.
Has de tenir sempre present que és molt important mantenir les proporcions indicades de cadascuna de les begudes, independentment de la quantitat d’aigua de València que anem a preparar.
Si no ho fem així el resultat no tindrà res a veure amb l’esperat.
Posem la taronja ,tallada a trossets, amb la pela i tot, a macerar amb els licors i el sucre ( 3 cullerades de moment i després la tastem per si ni falta més).
Ho deixem una estona i ho aboquem en una olla o recipient gran.
Primer de tot rentem i assequem bé les llimones i les pelem amb un pelador intentant que hi quedi la menor part blanca possible ja que podria fer-nos amargar el licor.
En un recipient gros i que es pugui tancar hi posem l’aiguardent i les peles de les llimones. Ho deixarem macerar durant una setmana. Passat aquest temps prepararem un xarop. Posem en un cassó l’aigua i el sucre i ho deixem durant 5 minuts fins que el sucre s’hagi desfet i ens quedi un almívar. Ho afegim en el recipient juntament amb l’alcohol i les peles de les llimones i ho deixem reposant durant una setmana més.
Un cop hagi passat aquest temps ho passem per un colador de fil per tal de retirar totes les impureses i ja ho podrem posar en ampolles.
Es serveix ben fred i és ideal per a després d’un bon àpat.
El suau és una beguda de principis del segle XX i finals del XIX, típica de les Terres de l’Ebre, quan no hi havia begudes envasades i tot era molt mes casolà. La podríem denominar la Coca-cola casolana, de gust més fort i no tant dolça. Els treballadors del camp la feien servir com a beguda refrescant, estimulant i pal·liadora de la set sobretot a l’estiu ja que es servia ben freda.
Explico com ho feien a la cantina que tenien ( i encara tenen ) els meus besavis al poble, hi ha diferents versions segons la zona i el gust de cadascú, ja que hi ha llocs on es posava canyella o vainilla, o be se li afegia sucre pels gustos mes dolços. Hem de pensar que el cafè era d’aquell bullit, ja que no hi havia màquines exprés i per tant era més suau que els d’ara que podem fer el cafè al gust de cada paladar.
La preparació es ben fàcil:
Es posa un cafè en un got alt amb un glaçó, se li afegeix la gasosa fins omplir el got, vigilant que l’escuma no pugi gaire.
A casa meva es feia així i prou, de vegades, si el cafè era massa fort es servia juntament amb el sucre per tal que el client n’afegís si el trobava fort. Nosaltres ara ho podem fer amb el cafè i la gasosa ja ben freds i així no aigualim el suau amb el gel.
2 unces de tequila (uns instants de paciència, de seguida explico el tema unces)
4 unces (o més) de suc de taronja, idealment natural.
1 unça de granadina.
Preparació:
Els meus profes del curs de còctels són formats a Anglaterra. Això vol dir que conten les proporcions en unces. Al principi, tots els alumnes renegàvem, però després ens vam acostumar. Quina és la manera de fer-ho? Senzilla. Una ampolla que porti tap dosificador (de fàbrica o d’aquells de tubet que venen als xinos), treu una unça de licor cada cop que es conta a sis, ni molt de pressa ni molt a poc a poc. El que cal recordar, en qualsevol cas, és la proporció entre ingredients. Per fer-ho bé, cal posar la beguda sense dubtar i netament. Els sucs els podem servir d’una gerra, i amb una mica de pràctica, no ens caldrà mesurador. Però si tot així ho feu amb un, aquí teniu la recepta oficial en sistema mètric.
En aquest cas es fa servir el got de highball, conegut en aquests verals com got de tub, i en els antres de perdició com allò que un intenta amagar sota la jaqueta quan tanquen el bar. Poseu gel al got. Després la granadina, el tequila, i ompliu amb suc de taronja. Just abans de servir-lo, quan el bevedor hagi apreciat el bonic remenat que fa, remeneu-lo amb la cullera llarga de bar. El podeu guarnir, abans, amb un tall de taronja o una crusta (ja ho explicarem) de sucre de colors. I a prendre’l fins que el sol surti, com indica el seu nom.
En una gerra aboqueu-hi les fruites tallades en petits cubs, una cullerada de sucre, el Cointreau, un bon grapat de glaçons i ho remeneu tot una mica, després hi aboqueu l’ampolla de cava ben fred.
