Arxiu d'etiquetes: GALL DINDI

Què mengen els pollastres (i els galls dindis)? (Introducció)

Un aspecte important per saber les característiques del que mengem és conèixer el procés que ha portat a la seva obtenció. En el nostre cas, parlem del que han menjat els pollastres i els galls dindis fins arribar a ser el que són i poder gaudir d’ells a les nostres taules. Així doncs, avui encetem una nova sèrie d’entrades a aquest blog en que parlarem de l’alimentació d’aquestes aus.

La resposta bàsica al que mengen és pinso. Un pinso és una barreja de cereals (blat de moro, ordi, blat,…), plantes oleaginoses (soja, colza, gira-sol,…) i altres elements (aminoàcids, vitamines, minerals, etc.) que en diferents proporcions i amb diferents formats (farina, grànuls, etc. ) busquen cobrir les necessitats de creixement dels animals d’una forma equilibrada.

L’equilibri és un aspecte molt important ja que no pot ser el mateix un pinso per un pollet de 3 dies que per un pollastre en la fase final de creixement. També ha de variar depenent si és l’estiu o l’hivern. De la mateix manera, no serà el mateix tipus de pinso si estem criant un pollastre per fer-se a l’ast o és un animal de raça de creixement lent que serà, per exemple, un pollastre de pagès.

Aquest equilibri ha d’aconseguir-se mitjançant la utilització de matèries primeres que ja hem anomenat i que tenen variacions en quant a la seva disponibilitat i preu. Les matèries primeres que arriben a les fàbriques de pinso passen una sèrie de controls per a verificar la seva qualitat i composició abans de ser utilitzats.


Fotografia cedida per ASFAC

Els nutròlegs són els professionals que a cadascuna de les empreses fabricants de pinso valoren tots aquests elements fins aconseguir el millor pinso per cada animal en concret i, per suposat, al millor preu possible. També és qui davant de qualsevol problema del bestiar relacionat amb el menjar buscarà el seu origen i proposarà solucions. D’altra banda, els fabricants de pinso han de complir amb les mateixes obligacions de traçabilitat que la resta de la cadena alimentària i per tant, qualsevol problema ha de poder ser detectat, rastrejat i trobat en el seu origen.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Què mengen els pollastres (i els galls dindis)? (Introducció)

Què és la Seguretat Alimentària?

Volem parlar del que anomenem Seguretat Alimentària, què és un aliment segur?

La carn de pollastre i de gall dindi formen part d’un complex sistema anomenat cadena alimentària, que va des del productor o granger d’aquestes aus fins el consumidor. Totes, absolutament totes, les parts d’aquesta cadena tenen una responsabilitat a fi que la carn que consumim tingui les característiques d’innocuïtat necessàries. Hi ha normatives que així ho regulen i les administracions públiques ho controlen de forma permanent. Ara bé, també la llei diu de forma clara i contundent que la responsabilitat de qualsevol problema que aparegui és de l’empresa o part de la cadena on s’ha produït.

La complexitat del tema no ens ha de fer perdre de vista 4 idees claus:

  1. Els aliments posats a disposició de la societat han de ser segurs, aquesta característica ens permet dir que allò que no és segur no és un aliment.
  2. Mai el nivell de seguretat alimentària a la Unió Europea ha estat tan elevat.
  3. El risc zero no existeix, ara bé, el que és important és que existeixen els mecanismes de detecció ràpida dels riscos.
  4. Totes les parts de la cadena estan totalment compromeses i implicades amb la seguretat alimentària, no només perquè així ho obliguen les normatives, sinó perquè el posar aliments segurs a l’abast dels consumidors és la seva raó de ser.

No hem parlat gaire o gens de la carn protagonista d’aquest blog, però ens ha semblat oportú plasmar com des del granger, amb l’assessorament de veterinaris i tècnics, fins que el comprador troba aquella peça o safata amb les parts de l’aviram que vol hi ha tot un món de professionals que conformen una xarxa que vetlla per a que aquests productes siguin segurs, sans i saludables.

Bon profit!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Què és la Seguretat Alimentària?

Filets de gall dindi en escabetx

Ingredients per a 4 persones:

  • 4 filets de gall dindi.
  • 2 cebes tendres.
  • 8 grans d’ all.
  • 1 ou.
  • 200 ml. de vi blanc.
  • 400 ml. d’oli d’oliva verge extra.
  • 200 ml. de vinagre.
  • Pebre en gra.
  • 2 fulles de llorer.

Elaboració:

  1. Poseu a escalfar l’ oli, el vi i el vinagre en una tartera.
  2. Peleu els alls i les cebes i afegiu-los, també les fulles de llorer i uns grans de pebre.
  3. S’assaona. Cuina’l a foc suau durant 15/20 minuts amb la tapa posada.
  4. Salpebra el gall dindi tallat a trossos, introdueix-lo a la cassola, tapeu-la i deixeu coure durant 3/4 minuts.
  5. Deixa que reposi durant ½ hora aproximadament.
  6. Retira 200 ml. de líquid i deixa que es refredi.
  7. Col·loca un ou al got de la batedora, aboca l’escabetx fred i lliga’l amb la batedora elèctrica.
  8. Amaneix amb l’escabetx lligat.

Consell:

  • A més l’escabetx, el podeu utilitzar-lo com a ingredient de qualsevol amanida.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Filets de gall dindi en escabetx

Pit de gall dindi a la menta

Ingredients per a 4 persones:

  • 500 gr de pit de gall dindi
  • 2 llimones
  • 2 grans d’all
  • 3 fulles de menta fresca
  • oli
  • sal
  • pebre

Elaboració:

  1. Poseu a macerar el pit de gall dindi tallat a daus amb sal, pebre, les fulles de menta picades i el suc de les 2 llimones durant uns 30 minuts.
  2. En una paella amb oli saltejeu els grans d’all laminats, amb comte que no es cremin, afegiu-hi la carn ben escorreguda de la maceració i enrrosiu-la.
  3. Acompanyeu-ho amb un arròs basmati i serviu-ho.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Pit de gall dindi a la menta

Arròs amb gall dindi i blat de moro

Ingredients:

  • Arròs llarg bullit al dente
  • 250 gr pit de gall dindi (o pollastre)
  • Llauneta de blat de moro
  • Panses i pinyons

Preparació:

  1. Tallem el pit de gall dindi a tiretes, el salem i el fregim amb oli d’oliva en una paella grossa amb els pinyons, quan estigui gairebé cuit i afegim el blat de moro escorregut i seguim coent.
  2. Quan estigui una mica rossejat i afegim l’arròs llarg bullit i les panses i ho acabem de fregir tot remenant.
  3. A taula cadascú s’ho amaneix amb salsa de soja.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MANDUCA

Origen: Arròs amb gall dindi i blat de moro

Gall dindi a la mostassa

Ingredients:

  • 1 pit de galldindi desossat,
  • mostassa de Dijon
  • mantega,
  • ceba,
  • all
  • vi blanc sec,
  • brou de pollastre
  • sal, pebre

Preparació:

Sofregim la ceba i l´all amb oli i mantega. Daurem el pit de galldindi tallat a daus, mullem amb el vi, evaporem i mullem amb el brou de pollastre. Temps? La recepta diu 30 minuts, però a totes llums és excessiu, jo com a molt vaig tenir-ho deu. A mitja cocció hi afegiu dues cullerades de mostassa i les barregeu bé amb el guisat. Salpebreu i si en teniu a mà poseu-hi una mica de julivert picat per sobre quan ho serviu.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Gall dindi a la mostassa

Aprofitant el Thanksgiving Day, parlem del gall dindi

Un any més ja tenim al damunt el famós dia d’Acció de Gràcies, una de les grans festivitats als Estats Units i Canadà i que aquí coneixem gràcies al cinema, televisió, etc. Com tota bona festa hi ha un àpat típic i en aquest cas és el gall dindi, fet i portat a taula sencer, amb farciment i acompanyaments variats.

Aprofitarem aquesta setmana per parlar de les qualitats de la carn de gall dindi:

– Un 75% de la carn de gall dindi és aigua.

– Es considera una ració 125 grams de carn sense pell.

– Així doncs, una ració de gall dindi aporta 130 kcal si és pit i 128 si és cuixa. Aquesta diferència és insignificant.

– Una ració de pit de gall dindi té 30.8 grams de proteïna i si és cuixa 25,4.

– La proteïna de gall dindi no té cap aminoàcid essencial deficient, és, doncs de la més alta qualitat.

– Pel que fa al greix, el pit quasi no en té (0.8 grams en una ració) i la cuixa només 3.

– El seleni és el mineral del qual la carn de gall dindi n’aporta més en relació a les quantitats diàries necessàries en qualsevol etapa de la vida, entre un 66 i un 55% en persones adultes. També el zinc, fòsfor i ferro són minerals destacats en aquesta carn.

– En les vitamines B6 i B12 l’aportació del gall dindi és molt important, però és especialment rellevant la de la niacina.

En resum, és una carn molt adequada per a tothom en totes les etapes de la vida, però volem destacar aquelles en que cal una important font de proteïnes d’alta qualitat, i al mateix temps amb poc greix i pocs àcids grassos saturats i una bona font de vitamines i minerals. En particular, és una carn molt adient per nens i adolescents per les seves necessitats lligades al creixement, dones embarassades i gent gran.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Aprofitant el Thanksgiving Day, parlem del gall dindi

Pollastre per sucar-hi pa. Parlem d’estofats

Guisat de pollastre casolà (Elisenda Toda, Restaurant Sol i Lluna de L’Escala)

Entre les formes més habituals de cuinar el pollastre o el gall dindi no es troba l‘estofat. Malgrat això, i gràcies a la gran versatilitat d’aquestes carns, els guisats, en les seves innombrables formes i variants, són uns dels plats de sucar pa favorits per tothom. Avui en parlarem.

L’estofat, com a forma de cocció, consisteix en coure la carn amb poca aigua o brou i una mica de greix, en un recipient tancat, generalment amb altres ingredients, que sovint són verdures i/o patates. Els vapors condensen en el mateix recipient i cauen sobre el producte, al que proporcionen la melositat, sabor i aroma característics.

Per aquest tipus de cocció cal força temps per aconseguir impregnar la carn de les aromes i del gust de tots els ingredients que l’acompanyen. Aquesta cocció més llarga és també l’adequada per alguns tipus de carn d’aviram més dura com poden ser pollastres de pagès o de races autòctones, ànecs,…. També és la més adient per aus de caça.

Pel que fa a les característiques nutritives de la carn d’aviram estofada, cal destacar que part dels minerals poden dissoldre’s en els líquids de cocció i ser arrossegats fora de la carn amb els sucs que aquesta mateixa genera. Però això no suposa una pèrdua de valor nutricional ja que aquests minerals queden al suc, que es consumeix juntament amb la carn i els seus acompanyaments.

Un altre efecte de l’estofat sobre les característiques nutritives de la carn és que el greix subcutani que hi ha entre la pell i la carn queda més enganxat a la pell, essent així més fàcil retirar i per tant disminueix el consum de greix. No hi ha canvis substancials pel que fa a la composició d’àcids grassos respecte a la carn d’aviram fresca.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Pollastre per sucar-hi pa. Parlem d’estofats

Amanida d’espinacs i gall dindi

Ingredients 4 persones:

  • 400 gr. de pit de gall dindi.
  • 400 gr. de formatge fresc.
  • 250 gr. d’espinacs.
  • 3 llesques de pa de motlle.
  • 1 poma.
  • 30 gr. de pinyons.
  • 30 gr. de panses.
  • Ou batut i farina de galeta.
  • Oli d’oliva verge extra.
  • Sal.
  • Pebre.

Per a la vinagreta:

  • 2 cullerades de suc de taronja.
  • 1 culleradeta de salsa anglesa.
  • 1 culleradeta de vinagre.
  • 3 cullerades d’oli d’oliva verge extra.
  • Julivert.

Elaboració:

  1. Col·loca en un bol el suc de taronja, la salsa anglesa, el vinagre, l’oli, un pessic de sal i un pessic de julivert picat.
  2. Barreja bé i reserva.
  3. Col·loca els pinyons en una paella i torral’s una mica sense gens d’oli.
  4. Talla el pa a daus i fregeix-los en una paella amb oli.
  5. Escorre’ls sobre un plat folrat amb paper absorbent.
  6. Pica el formatge a daus i reservar-los.
  7. Pela la poma i talla-la en daus.
  8. Talla el gall dindi en trossos de mos, salpebra i passa’ls per ou batut i pa ratllat.
  9. Fregir-los en una paella amb oli.
  10. Escorre’ls sobre un plat folrat amb paper absorbent de cuina.
  11. Serveix els espinacs amb la resta dels ingredients (pinyons, formatge, poma, panses…), assaona i amaneix amb la vinagreta.
  12. Consell: La poma és una fruita que al pelar-la s’oxida ràpidament.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Amanida d’espinacs i gall dindi

Cuida el teu cor!!!

No estem dient cap novetat a l’afirmar que una dieta saludable ha de ser equilibrada, variada i que tingui en compte les característiques personals de cadascú. Prenent això com a base, sí que és cert que hi ha aliments que gràcies a les seves característiques i qualitats hi tenen un paper més important. Aprofitant que acabem de passar la III Setmana del Cor, avui parlem més en particular del paper de les carns d’au, en concret de pollastre i gall dindi, en una dieta cardiosaludable.

Moltes publicacions científiques realitzades a les darreres dècades han conclòs que hi ha un increment del risc de malalties cardiovasculars en les dietes altes en greix i àcids grassos saturats, mentre que les baixes en greix i amb més àcids grassos monoinsaturats i poliinsaturats són protectores davant aquestes patologies.

En conclusió i per què tinguem una informació més digestible:

La diferència principal entre les carns vermelles i la de pollastre i gall dindi és que aquestes últimes són molt més magres, és dir amb menys greix, tal i com es deia en el post anterior. A més, aquest poc greix és menys saturat i més poliinsaturat, la qual cosa vol dir que el seu consum és més recomanat en dietes cardiosaludables, tal i com queda recollit a les recomanacions de la American Heart Association (2006).

També en dietes de protecció per a persones trasplantades de cor és un component molt adequat ja que aporta poc greix, menys proporció d’àcids saturats i més de poliinsaturats que altres carns i el seu contingut en sodi no és dels més alts. Junt amb el peix, és la font proteica més aconsellable en les dietes de trasplantats de cor.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Cuida el teu cor!!!