Arxiu d'etiquetes: GALL DINDI

Cuida el teu cor!!!

No estem dient cap novetat a l’afirmar que una dieta saludable ha de ser equilibrada, variada i que tingui en compte les característiques personals de cadascú. Prenent això com a base, sí que és cert que hi ha aliments que gràcies a les seves característiques i qualitats hi tenen un paper més important. Aprofitant que acabem de passar la III Setmana del Cor, avui parlem més en particular del paper de les carns d’au, en concret de pollastre i gall dindi, en una dieta cardiosaludable.

Moltes publicacions científiques realitzades a les darreres dècades han conclòs que hi ha un increment del risc de malalties cardiovasculars en les dietes altes en greix i àcids grassos saturats, mentre que les baixes en greix i amb més àcids grassos monoinsaturats i poliinsaturats són protectores davant aquestes patologies.

En conclusió i per què tinguem una informació més digestible:

La diferència principal entre les carns vermelles i la de pollastre i gall dindi és que aquestes últimes són molt més magres, és dir amb menys greix, tal i com es deia en el post anterior. A més, aquest poc greix és menys saturat i més poliinsaturat, la qual cosa vol dir que el seu consum és més recomanat en dietes cardiosaludables, tal i com queda recollit a les recomanacions de la American Heart Association (2006).

També en dietes de protecció per a persones trasplantades de cor és un component molt adequat ja que aporta poc greix, menys proporció d’àcids saturats i més de poliinsaturats que altres carns i el seu contingut en sodi no és dels més alts. Junt amb el peix, és la font proteica més aconsellable en les dietes de trasplantats de cor.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Cuida el teu cor!!!

Anuncis

Les carns de pollastre i gall dindi abracen el nostre cor

En mig de la Setmana del Cor (del 23 al 26 de setembre) volem fer la nostra aportació. Està molt clar que parlar de salut no vol dir només la negació de la malaltia, sinó que inclou una forma de vida, hàbits, rutines que inclouen l’alimentació, exercici físic, manteniment de pes adequat, etc.

L’any passat per aquesta setmana també vàrem parlar del paper de les carns de pollastre i gall dindi en una dieta cardiosaludable. Volem resumir en només tres punts perquè menjar carn d’aus és un factor favorable en una dieta sana, equilibrada i que permet mantenir en bones condiciones el nostre cor:

  1. Tant el pollastre com el gall dindi són molt magres: una ració de pit de gall dindi té 0.8 g de greix , mentre que la cuixa de pollastre en té 5.1.
  2. La qualitat d’aquest poc greix és bona ja que hi ha un percentatge força superior d’àcids grassos insaturats.
  3. Aquestes carns permeten fer preparacions que donin com a resultat uns plats també baixos en greix.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Les carns de pollastre i gall dindi abracen el nostre cor

Avui cuinem. Formes de cuinar el pollastre i el gall dindi.

Comencem avui una sèrie dedicada a conèixer les diferents formes de cuinat de les carns de pollastre i gall dindi i els seus efectes sobre les característiques nutritives d’aquests aliments.

El cuinat dels aliments és un procés que transforma físicament i químicament el seu aspecte, textura, composició i valor nutritiu, per acció de la calor a fi de millorar les seves característiques organolèptiques i el seu estat higiènic-sanitari.

Aquesta aplicació de calor pot modificar les propietats nutricionals dels aliments, degut a que alguns nutrients són inestables en front les altes temperatures, el que no és dolent per si mateix, com veurem més endavant.

Aquestes modificacions dependran principalment de varis factors com són el tipus de cocció (tipus de calor aplicat), la intensitat del tractament tèrmic (temperatura i temps), la mida de la peça que es cuina, l’addició d’altres ingredients i la composició de la carn d’aviram que estiguem cuinant.
Tot això fa que l’estudi de la composició de la carn de pollastre i gall dindi després del cuinat sigui molt difícil, tant al comparar carn cuita amb carn crua com al comparar diferents mètodes de cocció.

En entrades posteriors anirem parlem dels tipus de cocció més utilitzats a nivell domèstic i modificacions dels diferents nutrients.
Parlarem de la cocció per aplicació de calor humit (el bullit, al vapor, en olla a pressió i estofat). I també per aplicació de calor sec (a la planxa, a la brasa, al forn, al microones, fregit i reescalfat).

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Avui cuinem. Formes de cuinar el pollastre i el gall dindi.

Costelles al forn amb arrebossat de bolets

——————————————————————————–


——————————————————————————–

Ingredients:

  • 4 costelles, carn de xai, pit de pollastre o gall dindi
  • cansalada viada
  • 1 ceba
  • farina de galeta
  • llard
  • 50 gr bolets secs (moixernons, ceps, …)
  • vi ranci, brandy o xerés

Preparació:

  1. Hidratar els bolets amb aigua calenta i retirar el peu. Posar a la picadora els bolets, la ceba i la cansalada. Picar i afegir un raig de vi ranci, remenar i incorporar la farina de galeta.
  2. Pintar la carn amb llard fos o oli i posar-la sobre un paper de forn també pintat amb llard/oli. Posar a sobre la carn la picada per les dues bandes i embolicar.
  3. Posar uns 25 minuts al forn. Treure i obrir els paquets i enfornar 5-10 minuts més.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: PLATS GUAPUS

Origen: Costelles al forn amb arrebossat de bolets

Avui: pollastre a la planxa

Continuant amb la sèrie d’entrades sobre les qualitats nutritives del pollastre i gall dindi cuinat d’una o altra forma, o millor dit, sobre com el tipus de cuinat afecta a les característiques nutritives de la carn d’au, avui parlarem de la planxa.

El cuinat a la planxa es tracta de posar l’aliment, carn de pollastre en el nostre cas, en contacte amb una superfície calenta, generalment metàl·lica. Per a que la cocció sigui adequada cal que el tros de pollastre o gall dindi estigui tallat en peces fines de forma que la transmissió de la calor fins l’interior sigui el més ràpida possible. Al contacte amb la superfície calenta la carns s’enfosqueix i es forma una crosta superficial que evita la sortida de l’aigua pròpia de la carn i així reté la major part de substàncies nutritives, mantenint-la sucosa i amb un gust i aroma característics.

Cal que la temperatura de la planxa sigui molt alta. Això farà, per una banda, que es perdin nutrients de les parts externes de la peça, però, per l’altra, la crosta es formarà més ràpidament evitant la sortida de nutrients de l’interior. És important que la carn quedi ben cuita a l’interior.

Una variant és la brasa, on la superfície on es col·loca la carn són les graelles i la font de calor són brases de llenya o carbó. També la temperatura a la que se fa la peça de pollastre o gall dindi és molt alta, afectant als nutrients de les parts externes i al mateix temps mantenint els nutrients de l’interior. El fum influirà en les característiques sensorials de la carn donant un gust característic molt apreciat en el consum.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Avui: pollastre a la planxa

El greix de la carn d’au té dues bones qualitats: n’hi ha poc i és insaturat

Vàrem comentar a una de les primeres entrades d’aquest blog que tant la carn de pollastre com la de gall dindi es caracteritzaven per tenir un contingut de greix molt baix. Una ració (125 g sense pell) de pit de gall dindi té 0.8 g de greix i la cuixa de pollastre en té 5.1 g.

Per ampliar aquesta informació volem comentar la seva composició perquè ja sabem que no només és important el nivell de greix d’un aliment, sinó també la seva composició en àcids grassos, ja que s’ha relacionat amb malalties cardiovasculars i càncer, ja sigui com factor de risc o de protecció.

La fracció grassa d’aquestes carns presenta una composició molt favorable ja que els nivells d’àcids grassos insaturats estan entre el 55 i el 70% del total. La principal diferència entre pollastre i gall dindi es troba en que el greix de gall dindi és més saturat que el de pollastre. Ara bé, en valors absoluts el gall dindi, degut al seu baix contingut en greix, és la carn que aporta menys grams d’àcids grassos.

Un apunt apart mereix l’aportació d’àcid linoleic (omega-6) i àcid linolènic (omega-3), que són els anomenats àcids grassos essencials, ja que al no poder ser elaborats pel cos humà han de ser aportats per la dieta. Al ser les carns més magres tenen una aportació inferior a altres carns de qualsevol tipus d’àcid gras, també dels essencials. Tanmateix, en el cas de l’omega 6 una ració de cuixa dóna al voltant d’un 10% de la ingesta diària recomanada. En omega 3 les aportacions són menys significatius, quedant-se al voltant del 5%.

Com a conclusió cal dir que el consum preferent de carns baixes en greix i amb un perfil d’àcids grassos més insaturats, com la de pollastre, és recomanable en el marc d’una dieta saludable i amb característiques cardioprotectores.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: El greix de la carn d’au té dues bones qualitats: n’hi ha poc i és insaturat

Gall dindi amb anacards i bròquil

Ingredients:

  • 300 gr de pit de gall dindi,
  • 200 de bròquil
  • 100 gr d´api i de pastanaga,
  • 1 ceba i 1 gra d´all
  • 3 xilis verds,
  • 30 gr d´anacards
  • sal, sucre roig,
  • julivert i ciboulet picats
  • una mica de brou de pollastre,
  • 2 cullerades de salsa de peix
  • 1 cullerada de salsa de soja,
  • una mica de midó de blat

Preparació:

Talleu a daus el galldindi. Les pastanagues i l´api a bastonets, la ceba a juliana i l´all ben petit, el xili a rodelles, sense llavors. Saltagem els anacards amb l´all i els reservem. Saltegem la carn i la reservem. Saltegem les verdures, bròquil inclòs, recuperem la carn i hi tirem el sucre, per caramelitzar-ho. Paral.lelament posem en un bol les salses amb el brou, ho portem a ebullició i ho lliguem amb el midó, tirant-ho finalment al wok on tenim el galldindi amb el bròquil i les verduretes, i ho servim amb el julivert i el ciboulet picats per sobre.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Gall dindi amb anacards i bròquil

Pollastre i gall dindi: troba les 7 diferències

Sovint en parlar de les qualitats d’aquestes carns ens pregunten: veritat que la de pollastre (o gall dindi) té menys greix? O quina és la millor? O quina és la més adequada si em vull aprimar?

Avui parlarem de les diferències entre aquestes dues carns, si bé, i, encara que sembli una paradoxa, parlarem de les seves similituds, que són moltes.

Ambdues carns, tant la de pollastre com la de gall dindi, són del tipus anomenat “carns blanques” i al ser d’aviram comparteixen un seguit de característiques que ens fan afirmar que les dues són carns d’excel·lent qualitat nutricional.

– Tenen un percentatge d’aigua similar, al voltant del 75% (sense tenir en compte la pell).

– El seu valor calòric per ració (125 g de carn, sense pell) està entre130 i 140 kcal.

– Són aliments altament proteics, aportant entre 25 i 30 grams de proteïna per ració.

– La proteïna en les dues carns és d’altíssima qualitat, contenint tots els aminoàcids essencials.

Baix contingut en greix que va de menys d’1 gram per ració a 5 grams.

Alta digestibilitat tant de la carn de pollastre com de la de gall dindi.

Anem a buscar ara les diferències, si bé us avancem que no són significatives i per tant no són determinants en l’elecció d’un tipus o altre d’aviram. Sovint les diferències es troben entre les diferents parts d’una mateixa espècie, ja sigui pit o cuixa.

  1. El pit de gall dindi és la part que menys greix té, 0.8 grams per ració, mentre que la cuixa de pollastre la que més amb 5,1. Malgrat això, en els dos casos el contingut en greix és molt baix.
  2. També el pit de gall dindi és on trobem més proteïna, 30.8 grams per ració, però poc diferenciat del 25 grams de la resta de parts i d’aviram.
  3. El pit de pollastre té un elevadíssim contingut en seleni, que cobreix més del 70% dels requeriments diaris d’un adult. En gall dindi i cuixa de pollastre aquesta cobertura es queda “només” en un 55-65%.
  4. També en ferro i cinc és el gall dindi qui n’aporta més, mentre que en les vitamines niacina i B6 és el pollastre el millor posicionat.

Podríem seguir relacionant les petites diferències nutricionals entre una i altra carn, però les trets bàsics que caracteritzen aquestes carns són comuns i per tant els gaudireu tant si en mengeu una com l’altra.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Pollastre i gall dindi: troba les 7 diferències

Pollastre per sucar-hi pa. Parlem d’estofats

Guisat de pollastre casolà (Elisenda Toda, Restaurant Sol i Lluna de L’Escala)

Entre les formes més habituals de cuinar el pollastre o el gall dindi no es troba l‘estofat. Malgrat això, i gràcies a la gran versatilitat d’aquestes carns, els guisats, en les seves innombrables formes i variants, són uns dels plats de sucar pa favorits per tothom. Avui en parlarem.

L’estofat, com a forma de cocció, consisteix en coure la carn amb poca aigua o brou i una mica de greix, en un recipient tancat, generalment amb altres ingredients, que sovint són verdures i/o patates. Els vapors condensen en el mateix recipient i cauen sobre el producte, al que proporcionen la melositat, sabor i aroma característics.

Per aquest tipus de cocció cal força temps per aconseguir impregnar la carn de les aromes i del gust de tots els ingredients que l’acompanyen. Aquesta cocció més llarga és també l’adequada per alguns tipus de carn d’aviram més dura com poden ser pollastres de pagès o de races autòctones, ànecs,…. També és la més adient per aus de caça.

Pel que fa a les característiques nutritives de la carn d’aviram estofada, cal destacar que part dels minerals poden dissoldre’s en els líquids de cocció i ser arrossegats fora de la carn amb els sucs que aquesta mateixa genera. Però això no suposa una pèrdua de valor nutricional ja que aquests minerals queden al suc, que es consumeix juntament amb la carn i els seus acompanyaments.

Un altre efecte de l’estofat sobre les característiques nutritives de la carn és que el greix subcutani que hi ha entre la pell i la carn queda més enganxat a la pell, essent així més fàcil retirar i per tant disminueix el consum de greix. No hi ha canvis substancials pel que fa a la composició d’àcids grassos respecte a la carn d’aviram fresca.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Pollastre per sucar-hi pa. Parlem d’estofats

Cargols de pavo i formatge

Ingredients per a uns 10 cargols:

  • 1 massa de pasta de full
  • 1 paquet de gall dindi (o pernil dolç)
  • 1 paquet de formatge a làmines

Preparació:

  1. Moooooolt fàcil!! escalfem el forn a 200 graus, treiem la massa del paquet, l’estirem, a sobre i col·loquem el gall dindi que quedi tota la massa ben coberta i després a sobre el formatge. Un cop ho tinguem tot ben posadet enrotllem la massa fent un caneló i ho tallem a rodanxes d’uns 2 cm. d’amplada. Ho posem al forn sobre paper de forn durant uns 15-20 minuts i llest!!!!!
  2. Si voleu que us quedi més maco ho podeu pintar amb rovell d’ou..però normalment em salto aquest pas!! 😉
  3. No cal dir que es pot fer de tants ingredients com la vostra imaginació vulgui! de sobressada i formatge, de pernil salat i brie (mmmmmh..aquesta se m’acaba d’acudir!!!jeje) de tonyina, paté..mil coses!!!
  4. Bon profit!!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINEM CUINEM

Origen: Cargols de pavo i formatge