Preparació:

Obrim el foie i treiem amb un ganivet de punxa estilitzada, totes les venes que hi han a dins.

No patiu si destruiu el foie.

En la recepta de la Marida, posa que hem de treure les parts verdes que poguin haver en el foie (les que han estat en contacte amb la fel). Però jo he vist que per aqui, procuren vendre’l sense, ben presentat i envasat al buit.

Salpebrar per dins i fora i reconstruir el foie.

És una molt bona idea fer servir un bendatge per facilitar la reconstrucció.

El drap o el bendatge han d’estar humitejats pel porto i l’armagnac.

Recobrir el fetge i posar-lo en un recipient que sigui gairebé tant gran com el fetge.

Aquest recipient ha d’estar recobert de sal gruixuda.

Deixar-ho a la nevera unes 25 hores i treure la sal i les benes. Jo personalment, l’he tornat a tapar amb un drap humitejat de porto (1/2 cullerada pero sense sal aquest cop) unes 24 hores més.

S’acompanya de sal Maldon, torradetes i amanida.

Ingredients:

– 12 carxofes (3 per cap)
– Botifarra primeta
– 2 cebes
– Caldo de pollastre
– Pernil bo tallat a encenalls
– Brandy o similar (jo li vaig tirar armagnac)

Preparació:

En una olla o cassola prou ampla hi posem les dos cebes picades ben fines amb un bon raig d’oli i deixem que vagi fent, que rima amb a foc molt lent. Temps i temps, que no hi ha pressa i que es vagi gairebé caramelitzant. Mentrestant tallem la butifarra a daus petits (el format de botifarra primeta era una ajuda a l’hora de tallar) i els passem un moment per la paella. Oli, foc ràpid, volta i volta.
En una olla posem el caldo de pollastre a escalfar. Calculant la quantitat a ull, tenint en compte que no caldrà cobrir completament les carxofes, no fa falta posar-hi un litre. A dins del caldo hi posem la botifarra i deixem que vagi escalfant-se a foc mínim. Tenim el caldo i la ceba que van fent a poc a poc, tenint temps per la tasca de pelar les carxofes, treure’n el cor (el què es coneix com fer un Indiana Jones en el temple maleit) i partir el cor en 4 (el què es també es coneix com desengany sentimental).
Amb la ceba ja mig desfeta i amb aquells cants de sirena que et demanen que te la mengis directament de la cassola, li afegim les carxofes i pugem el foc ben fort. Res, tres minutets, que s’enrosseixin una mica. A continuació li tirem un bon raig de licor (els olletos li posaven brandy, jo que no en tenia a mà vaig agafar armagnac) i deixem que s’evapori. Ja amb el foc un altre cop baixet, li afegim el brou de pollastre (que no cobreixi, no cal passar-se de quantitat, només pel fons) amb els daus de botifarra.
I res, deixar que vagi fent xup xup fins que les carxofes estan al punt, que es desfacin! Salpebrem, si fa falta (el caldo ja és salat). Per servir, posem una bona racció al plat i per sobre al moment unes quantes virutes de pernil, que el greix es desfaci una mica amb la calor.