A l’inici de l’estiu i, especialment, amb motiu que se celebra a tot el món el Dia Mundial de la Lluita contra la Desertificació i la Sequera, és recomanable recordar que la desertificació és un procés de degradació del sòl, normalment en zones àrides, conseqüència de l’acció de factors naturals, però també amb freqüència de l’acció humana. S’interpreta com una disminució irreversible, almenys a escala temporal humana, dels nivells de productivitat dels ecosistemes terrestres, com a resultat de la sobreexplotació, ús i gestió inapropiats dels recursos en mitjans afectats per l’aridesa i la sequera.

Un 37% del territori de l’Estat espanyol està afectat per processos de desertificació, “i cal tenir clar que en aquest procés no es perd només vegetació: la desertificació és sinònim de pobresa, perquè es produeix un empobriment de la natura i es produeix un empobriment econòmic de la regió com a conseqüència de l’erosió, del deteriorament…