FONT: EL PUNT AVUI
27/12/13 02:00 – Abel MAriné
Un estudi fet a la universitat d’Iowa de fa uns mesos constata que les persones que mengen sopa amb més freqüència tenen menys risc d’obesitat
El llibre Tots els refranys catalans, d’Anna Parés i Puntas, en recull una quarantena sobre les sopes, cosa que demostra la importància, antiguitat i popularitat d’aquesta menja en la nostra cultura –també en moltes altres–, i l’escudella, segurament la nostra sopa per excel·lència, continua ocupant un lloc cabdal en l’àpat tradicional del dia de Nadal. Per poder fer sopes cal foc i un recipient que l’aguanti, i la humanitat va disposar de totes dues coses ja fa uns vuit mil anys. Des d’aleshores aquesta ha estat una bona manera de barrejar i integrar aliments a l’abast, que ha donat lloc a una gran diversitat de plats, amb una fracció líquida, el caldo o brou, i unes parts sòlides, que es poden menjar conjuntament o separades. El gran tractat de cuina romana d’Apici inclou algunes sopes, i el Llibre de Sent Soví, el text català medieval més antic sobre cuina, també, perquè mentre que a l’edat mitjana els “senyors” gaudien de rostits i guisats, les sopes i purés eren el menjar diari del poble. Tenim també un text contemporani de referència, El Llibre de les sopes, del cuiner i xef Josep Lladonosa i Giró, subtitulat amb el conegut refrany “qui menja sopes se les pensa totes”, reflex de la visió positiva que tenim, en general, d’aquest plat.
Fins fa relativament poc no era possible disposar d’aigua potable si no s’estava a prop d’un brollador o una font o si s’escalfava, cosa que s’aconseguia quan es bullia per fer sopa o infusions. Una altra manera de beure aigua en condicions era en forma de vi, que, tal com explicava el meu mestre, el professor Francisco Moreno, no deixa de ser aigua amb aromes agradables i “desinfectada” amb una certa proporció d’alcohol.
LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/704076.html