Primer posem en un pot l’aigua, el sucre i la pell d’una llimona, que es vagi calentant fins que arrenqui el bull. Llavors ho retirem del foc i ho deixem de banda. Per un altre cantó en un bol barregem (amb batedor de mà) els ous, la Maizena i el suc de les llimones. Ho anem remenant fins que quedi tot ben uniforme i després hi afegim l’aigua ensucrada i enllimonada que havíem fet abans. Ho remenem perquè quedi tot ben barrejat. Això ho passem a un pot per anar al foc i ho posem a foc mig (no ens passéssim amb foc massa viu) i remenant-ho bé, fins que arrenqui el bull. Llavors ja ho podem treure del foc, posar-ho al recipient que sigui (jo ho vaig posar directament als gots per servir després) i quan ja no estigui calent, cap a la nevera, perquè es refredi.
Per un altre cantó vaig muntar la nata, amb una mica de sucre. Al moment de servir, poses una capa lleugera de nata per sobre de la crema i li espolses per sobre una mica de canyella en pols. Ready to go.
Tenia una altra recepta del mateix una mica diferent. Per 6 persones: 2 ous i 3 rovells, 250 grams de sucre, 2 cullerades rases de Maizena, 1/2 litre d’aigua, 150 gr de suc de llimona i la pell de 3 llimones ratllades. Primer es barrejen els ous batuts, el sucre, el suc de llimona, la maizena i amb l’aigua. Després se li ratllava la pell de llimona ben fina. Un cop barrejat es posa a foc suau, sense parar de remenar i quan estigui a punt de bullir es retira, es passa per un colador xino i es posa a les copes.
Una de les albergínies «boli» que em vaig reservar
1 pebrot verd o vermell
2 tomàquets madurs
Un rajolí d’oli
Sal
Pebre
Un polsim de pebre vermell dolç (opcional)
Preparació:
Primer tallarem la ceba en juliana (o com més us agradi), les ocres i les albergínies a rodanxetes, si fem servir albergínies convencionals les podem tallar a daus petits com el pebrot, els tomàquets els pelarem i els tallarem a daus.
En una paella hi posarem l’oli, saltejarem (en català normatiu hauríem de dir «saltarem» però trobo que fa de mal dir) la ceba fins que estigui una mica tova però sense que agafi color, llavors hi afegirem el pebrot, l’albergínia i les ocres. Ho tindrem uns minuts a la paella i llavors hi afegirem el tomàquet. Ho salpebrem tot i ho deixem coure uns minuts més. Les verduretes han de quedar una mica «al dente».
Val a dir que, com que el que més m’agrada de la cuina és experimentar, vaig voler provar les nyores fresques com si fossin pebrots… i no va sortir bé l’invent perquè la pell és tan gruixuda que no es va coure bé, potser les hagués hagut de pelar. Només en vaig fer servir una, així que la resta he decidit assecar-les i utilitzar-les com sempre he fet, extreient-ne la polpa (un cop rehidratades) i utilitzar-la per a salsetes com ara la de romescu, per això veureu que als ingredients hi he posat pebrot.
Per cert, us preguntareu què en vaig fer amb els pebrots /pebrera roja de la foto, doncs com que tenia una quinoa del dia abans, feta amb cebeta i espècies, els vaig farcir i els vaig fer al forn, aprofitant que ja l’estava fent servir per les albergínies.
Evidentment els hauria pogut farcir de moltes altres coses però vaig pensar que era una manera d’aprofitar la mica de quinoa que tenia a la nevera.
Pebrots (pebrera roja) farcits de quinoa especiada
I ara sí que ja us he explicat tot el que vaig fer amb les verduretes de la Safor.
