INGREDIENTS:
- 3 plàtans madurs
- 3 ous
- 100 g de sucre
- 50 g de sucre morè (no n’hi vaig posar)
- 125 g de mantega pomada
- 270 g de farina
- 1 iogurt natural
- 2 cullerades petites d’impulsor (Royal)
- 1 cullerada petita de canyella en pols
- 1 cullerada petita de pebre de Jamaica (es pot substituir per la mescla de nou moscada i clau)
- la raspadura de pell de llima (n’hi vaig posar de “llima, a la valenciana”, és a dir “llimona, a la catalana i mallorquina”)
- 1 cullerada petita de suc de llima (el mateix que he escrit abans).
PREPARACIÓ:
- Treure la mantega de la nevera unes hores abans per aconseguir la textura pomada. Pelar i aixafar els plàtans madurs amb una forquilla. En un bol a part, batre els ous i un cop desfets afegir el sucre blanc i el sucre morè (atenció, que jo no n’hi vaig posar!!!!), quan estigui ben amalgamat afegir la mantega pomada, el iogurt i el plàtan (si pot ser batre amb les barnilles elèctriques), incorporar la farina tamisada juntament amb el Royal, la sal, la canyella i el pebre de Jamaica (o la mescla de clau i nou moscada), la pell de llima i el seu suc. Remoure bé fins a obtenir una mescla ben homogènia.
- Encendre el forn a 180 graus. Abocar la mescla en un motlle allargat i prèviament emmantegat. (en vaig usar un d’alumini d’1’5 l de capacitat) Enfornar-lo durant uns 55-60 minuts, depèn del forn.
- Comprovar amb un escuradenst llarg que s’hagi cuit.
- He copiat la recepta tal qual ells la van publicar. Queda un dolç no gens embafós i boníssim. Tots els sabors es conjuminen sense que cap d’ells no destaque per damunt dels altres i, clar, s’ha de vigilar la quantitat que menges, per allò del règim. Vaig calcular que, un tall del pa de banana d’un centímetre de gruix vindria a tindre unes 200/220 kcal. Per tant, millor deixar-lo per al desdejuni.
- Això és el que vam fer. Ara, és MOLT difícil, quan és acabat de fer, resistir-se a la temptació de tastar-lo. Per no parlar de les aromes que deixa per la cuina mentre s’està coent al forn… Una idea que se m’ha ocorregut, per a la pròxima vegada que en faça és que no li aniria gens malament una cobertura de xocolata pura.