


Ingredients:
- 750 gr de conill de vedella
- dues cebes de Figueres
- una pastanaga gran
- 1 cervesa negra, per exemple, una Guiness
- un raig de conyac
- dues cullerades de farina
- quatre patates mitjanes tipus mona lisa
- sal i pebre
Preparació:
- Començarem salpebrant la carn, tallada a daus. Tot seguit l´enfarinem mentre posem oli a escalfar a la cassola, que serà el lloc on ho cuinarem tot.
- Quan l´oli sigui ben calent daurarem la carn, a consciencia, per tots els costats. Ha de quedar ben segellada perquè passarà per un procés de cocció molt llarg, i així retindrà millor els seus líquids.
- Retirem la carn i en la mateixa cassola comencem a fer un sofregit que de ceba molt lentament.
- Tallada a juliana, la ceba ha de quedar ben caramelitzada. Tapeu-la, baixeu el foc i de tan en quan la remeneu. Podeu posar-hi una cullerada d´aigua, farà que no es cremi. No hem de passar al següent pas fins que tingui un color ben daurat i estigui quasibé a punta de caramel. Aproximadament una horeta.
- Pelem i ratllem la pastanaga. Si és ecològica només caldrà que la renteu bé. L´afegim al sofregit, tapem i continuem amb la cocció una mitja hora més.
- Quan observem que el sofregit està al seu punt recuperem la carn i mullem amb un bon raig de conyac. Deixem que redueixi una mica i que s´evapori l´alcohol.
- Mullem amb la cervesa. Per cert, no cal que sigui Guiness, però si us recomano que sigui una bona cervesa. I negra, sobretot. Tapem de nou i deixem coure a foc lent un mínim de dues hores. Si són tres, millor. Passat aquest temps l´estofat estarà al seu punt, però li faltarà quelcom molt important: el repòs. Us el podríeu menjar en aquest moment però us asseguro que l´endemà està molt més bo. Per cert, no cal que el guardeu a la nevera.
- Una hora abans de dinar engegueu el forn i el poseu a 200 graus. Peleu les patates, les talleu com si anéssiu a fer braves, les salpebrem, untem amb oli i les enfornem entre trenta i quaranta minuts. Es qüestió de tastar-les.
- Escalfeu l´estofat i cinc minuts abans de portar-lo a la taula hi tireu les patates, temps suficient perquè s´impregnin del sabor de la salsa, espectacular, però que conservin el seu punt cruixent.
