Els torrons més rodons

Entre els interminables camps de cereal de l’Urgell apareixen, en turons poc pràctics per al reg, ametllers i avellaners que abasteixen la producció torronaire d’Agramunt. Els torronaires d’avui vetllen per l’artesania sense menystenir un negoci que és d’abast europeu.

18/08/09 02:00 – David Marín

El torró d’Agramunt és una acurada barreja d’avellanes –o ametlles– amb mel i sucre. La massa es divideix en porcions rodones, es du a un punt de cocció determinat, s’hi afegeix clara d’ou, es deixa refredar i s’embolcalla entre dues fines capes de pa d’àngel. I llestos. Si ho hem fet bé, tindrem una massa d’un suau color crema, una massa que produeix una sensació cruixent i que no ens costarà gaire trencar si ens l’enduem a la boca.

Així fan el torró a Agramunt des de l’any 1741 -almenys-, en què apareix documentada per primera vegada la tradició torronaire d’aquesta ciutat de l’Urgell, quan un noble de la vila es va dedicar a enumerar els oficis dels seus convilatans. L’ofici de torronaire ja era llavors un dels de més prestigi a la població, tot i que els qui el practicaven havien de compaginar aquesta apreciada feina amb la de pagès o confiter. Moltes famílies, a més, tenien l’obrador a casa per fer una producció més aviat domèstica, mentre que els grans torronaires viatjaven per fires i mercats d’arreu del país i plantaven cara als altres grans mestres torronaires: els de Xixona.

Avui, sobreviuen quatre empreses productores de torró a Agramunt, agrupades dins la indicació geogràfica protegida (IGP) Torró d’Agramunt: Torrons Fèlix, Torrons Lluch, Torrons Roig i Torrons Vicens. Tots quatre productors combinen la producció del torró artesanal d’Agramunt –amb variants delicioses com ara la que el cobreix d’una espessa capa de xocolata–, amb les varietats de torrons més comercials: carquinyolis, massapans, de fruita seca i fins i tot alguns productes i especialitats d’innovació. Tots aquests artesans, a més, són consumats mestres xocolaters. Una quarta part de la producció és de torró tradicional protegit per la IGP, mentre que les altres especialitats els permeten fins i tot exportar uns 125.000 quilos de torrons cada any a la UE.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/-/70285-els-torrons-mes-rodons.html