La pèrdua de bona part de la collita de cireres a Seròs ha suposat vendre a 2,5 euros el quilo una fruita que n’hauria valgut 15

Un pagès perd la meitat de la plantació de préssecs plans un mes abans de collir

Si no plou perquè no plou i, si plou, perquè plou massa. És una dita, però, com totes, més certa que mai. I la pagesia en sap un niu, de refranys i frases fetes, que vénen de lluny i carregades de raons.

Doncs ara n’ha passat una d’aquestes: després d’un cicle de sequera, arriba l’abundància d’aigua. No només els embassaments van tan plens que han d’alliberar aigua, sinó que els pagesos tenen el reg assegurat per mesos i mesos i els arbres estan a punt de dir prou i fer un singlot.

I la cirera primerenca que al maig havia de ser al mercat a uns preus alts de fins a 15 euros per quilo a la botiga, “ara, com a molt, la que es pugui salvar, arribarà a 2,5 euros”, segons explica Josep Maria Teixidó, un productor de cireres que ha vist que es perdia la major part de la cirera primerenca. Tot i això, a la seva explotació de Seròs (Segrià), on té fins a 48 varietats diferents de cireres, espera completar una bona campanya. “Primer el fred i ara l’aigua ens ha fet mal i el 35% de la nostra producció depèn de les collites primerenques”, hi afegeix.

LLEGIR MÉS A:   http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/649209-mai-plou-a-gust-de-tothom-ni-al-camp.html