Arxius diaris: febrer 3, 2014

Josep Collado: “costarà recuperar el mercat rus”

Raül Muxach's avatarGirona A cop de post

exploramaderaL’exportació de carn de porc català ha caigut un 12% el 2013, frenant d’aquesta manera un ascens ininterromput des de 1995. El motiu ha estat el tancament del mercat rus i això ha afectat molt un sector clau de l’ecnomia gironina. Tot i que l’aixeta es torna a obrir, la Federació Catalana d’Indústries de la Carn (Fecic) creu que costarà recuperar els nivells d’activitat i que s’ha perdut un temps preciós per falta d’habilitat negociadora de les autoritats.

El 2013 el sector porcí català va exportar 836.000 tones, 120.000 tones menys que el 2012. Són dades facilitades per la FECIC, una federació que agrupa 175 empres del sector carni, el 45% de les quals es concentra a les comarques de Girona. El 78% de l’exportació és de carn fresca i el valor de les exportacions s’eleva fins els 2.400 milions d’euros.

La frenada ha estat deguda, bàsicament, al tancament, el mes…

View original post 171 more words

Una qüestió de qualitat

FONT:  EL PUNT  AVUI
03/02/14 02:00 – barcelona – C.Esteve

– Es poden trobar caves de vint euros de més qualitat que un xampany amb un valor més alt, segons l’opinió d’un sommelier
– La diferència entre el producte català i el francès pot arribar als 140 euros

El cava no és el xampany dels pobres. Aquesta és la idea que productors i experts volen transmetre al mercat nacional i internacional. Vinus & Brindis és una cadena d’establiments que ofereixen productes d’alta qualitat. Sergi Giordanino, un sommelier que fa sis anys que treballa a la botiga que es troba al centre comercial L’Illa Diagonal de Barcelona, ho té clar: “Podem trobar caves de vint euros excepcionals, molt millors que xampanys amb preus més cars. Jo crec que pocs cellers de la Xampanya voldrien fer un test a cegues amb un cava del mateix preu.” Tot i això, la diferència a l’hora de comprar és notable.

“El cava més car que es pot trobar és el Turo d’en Mota, de Recaredo, que està per sobre dels cent euros. Hi ha moltíssims xampanys per aquest preu, però no en trobaràs cap per un euro i mig, un preu pel qual sí que es poden veure alguns caves a qualsevol supermercat”, es queixa Sergi.

LLEGIR MÉS A:   http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/713866-una-queestio-de-qualitat.html?cca=1

El cava busca un preu just

FONT:  EL PUNT  AVUI
03/02/14 02:00 – barcelona – Carla Esteve

– El sector discuteix si cal una pujada general dels preus per garantir el seu prestigi en el mercat exterior
– Els cellers petits aposten per l’augment de la qualitat
– Els elaboradors petits no poden competir amb les grans firmes

El president de Freixenet, José Luis Bonet, va proclamar en el Foro España Internacional: “Venem massa barat pel que oferim al món. S’ha d’anar al vi embotellat amb marca i dignificar els preus. Ens hem de conscienciar, perquè tenim potencial per elevar el nivell i per col·locar el vi espanyol al seu lloc.”

Per la seva part, Arias Cañete, ministre d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, va fer unes declaracions en l’entrega de premis Excel·lència Cava, en què aconsellava al sector del cava que introduís un augment dels preus amb l’objectiu, seguint la línia de Bonet, de “reflectir la seva excel·lència” per evitar “caure en l’error de posicionar el cava com un producte barat”. El ministre va anunciar que l’Estat donarà suport a una normativa que unifiqui els criteris que s’apliquen per reconèixer i classificar les diverses denominacions d’origen espanyoles d’àmbit supracomunitari.

Els preus baixos del cava s’han consolidat com un greu problema dins del sector i han ocasionat l’abandonament d’importants productors en els últims anys, com ara la firma Raventós i Blanc a finals del 2012, que va passar a comercialitzar els seus escumosos com a Conca del Riu Anoia, i Albet i Noya, que el mes de novembre passat va decidir començar a produir escumós sota el paraigua de la DO Penedès, amb una normativa que comporta més exigències, entre les quals destaquen un mínim de criança de quinze mesos –la DO Cava només exigeix un mínim de nou mesos– i que els cultius siguin ecològics. Josep Maria Albet, director tècnic del celler, va confirmar que abandonava la producció del cava pels preus “excessivament baixos”.

Els productors petits reconeixen que, en general, el preu del cava és massa baix. Gerard Jané, director del celler Jané Ventura, considera que “és bo que el cava sigui competitiu”, però creu que “hi ha un nivell de preus al qual no s’hauria d’arribar, perquè en perjudica el prestigi”.

LLEGIR MÉS A:   http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/713875-les-dificultats-de-les-petites-i-mitjanes-empreses.html?cca=1

Les dificultats de les petites i mitjanes empreses
L’Institut del Cava i Pimecava van presentar recentment un estudi econòmic en què es van analitzar els principals indicadors financers del sector, amb una menció especial dedicada a les empreses petites i mitjanes. En la presentació, van assistir el president del Consell Regulador del Cava, Pere Bonet; el president de Pimecava, Pere Guilera, i Jaume Gramona, president de l’Institut del Cava, els quals van demanar unitat, compromís i cooperació entre les diverses patronals per aconseguir millorar el prestigi d’aquest producte. L’informe va confirmar que el cava està patint a causa de la crisi econòmica, tot i que d’una manera no tan greu com altres sectors. Les dades assenyalen que les exportacions van salvar el negoci, ja que van compensar la disminució del consum en el mercat nacional. Concretament, de cada tres ampolles de cava que es produeixen a Catalunya, dues estan automàticament destinades a l’exportació. Si bé aquesta és la font principal dels ingressos, no ho és de manera general, sinó que es concentra només en alguns caves, que corresponen a les firmes més grans. Segons l’estudi, les empreses petites són les més afectades per la crisi, ja que no tenen capacitat d’accedir a aquests mercats internacionals. El mercat espanyol, però, comporta moltes limitacions, a causa dels costos de producció, fet que obliga moltes d’aquestes empreses a buscar noves fonts d’ingressos i a apostar pels productes de qualitat com una manera de diferenciar-se de la producció de baix cost.