Ahir vaig anar a ca ma tia Leonor i me la vaig trobar tot preparant un plat molt de Beneixama (i d’altres pobles valencians, sobretot de l’Alcoià i la Vall d’Albaida, tot i que no exclusivament) anomenat “Borra”
INGREDIENTS:
- Creïlles (les que admeta cada plat segons el nombre de persones)
- Tomata tendra (com unes 7 o 8 cullerades soperes)
- Tomata seca (4 o 5)
- 1 bajoca roja (=pebrot vermell)
- 1 nyora
- Bacallà (uns 100g per persona)
- 5 o 6 alls secs
- Oli de Beneixama
- 1 ou per persona
PREPARACIÓ:
- Hores abans (o millor, el dia anterior) agafem el bacallà i el posem a dessalar. Les tomates seques també les deixarem dessalant-se per tal que perden l’excés de sal. Pelem les creïlles, les fem a trossets i les rentem. Per a no passar-nos-en amb la mida, mesurem plats plens de creïlla tallada i els reservem. Ratllem la tomata tendra (o la fem a trossets llevant-li la pell i la vinça) i la reservem. Els alls secs els pelem i els reservem. Fem la bajoca a trossos llargs, sense les llavoretes i els reservem.
- Posem la creïlla a l’olla exprés. Per damunt li aboquem el bacallà desllescat i sense espines. Els alls, les tomatetes seques a trossos i la tomata tendra. La nyora (prèviament punxada amb una forqueta perquè amolle més gustet) i la bajoca roja. Una bona xorrada d’oli de Beneixama. Tastem de sal a veure com està. Quan veiem que l’aigua comença a bullir, hi aboquem un ou sencer per persona damunt de tot (l’ou apareixerà quallat i amb la majoria de la clara al voltant del rovell) i tapem per a coure. En assolir la pressió l’olla, comptarem uns 15 o 20 minuts i ja està.
CONSELLS DE LA TIETA LEONOR:
- Ma tia m’ha explicat que, per a no descomptar-se dels plats, sempre deixa un trosset de creïlla pelada per cada plat abocat.
- Pot ser tant bacallà esmigallat com illadetes de bacalla. En aquest darrer cas, poca molla de bacallà hi trobarem. Però és que, segons que explica, abans el bacallà era molt car i les illadetes deixaven “el gustet” i prou.
- També diu que el bacallà és millor fer-lo esmicallat perquè així li traus totes les coses dures o les pells i es menja més a gust.
VARIACIONS:
- Com que a mi m’agrada molt el sabor de la nyora, el dia d’abans la vaig posar a hidratar-se en un llibrellet amb aigua. La vaig punxar amb un ganivet de punta perquè dins li entrara també l’aigua i no surara. El dia de fer la borra, la vaig partir i, amb l’ajut d’una cullereta, li vaig rascar la molla i la vaig abocar a l’olla. També hi vaig abocar l’aigua on havia estat amerant-se.
La bajoca no és una classe de mongeta? És que em sembla que la recepta dius que és pebrot vermell… Ho he entès malament? Felicitats per les receptes! 👏🏻👏🏻👏🏻
La recepta és original d’una noia valenciana, he deixat el text tal com el va escriure ella. Li faré un cop d’ull.
Gràcies!
Hola,
Ho he estat mirant i com sempre les variants de l’idioma no deixen de sorprendre’m, bé “bajoca” és com anmenen la mongeta tendra en parts de Catalunya, una coneguda de Reus l’anomena així, però he pogut descobrir que a llocs del País Valencià anomenen “bajoca roja” al pebrot vermell, suposo que al verd també l’anomenaran bajoca.
T’agraeixo la recerca. Aquestes variants locals o comarcals dels nom de diferents aliments són a vegades increïbles. En el cas de les “botifarres/llangonisses” i altres embotits la riquesa i varietat és total, de manera que el producte que a un poble s’anomena botifarra a un altre se li diu llonganissa. I al revés. No m’extranya que no deixin de sorprendre’t tantes variants. Una riquesa de la llengua que a vegades obliga a matisar i aclarir conceptes en les receptes de cuina i que, fins ara, no han impedit mai gaudir de les teves, que habitualment són molt bones. Gràcies per publicar-les i per la teva “recerca de la bajoca”. (Per cert: en alguns pobles del Segrià una bajoca també és una dona una mica “bleda” -un altre vegetal polisèmic!-)