Ingredients:

5 o 6 patates mitjanes
Julivert picat
Sal i pebre (jo el prefereixo blanc, aquí. Sigueu generosos amb el pebre, han de quedar picantones)
Un bon raig d’oli (Entre 50 i 75 ml)
Un rajolí de vinagre (Un parell de cullerades)
Pebrot vermell rostit de llauna (segons ma mare, uns dos o tres o quatre. Jo n’hi vaig posar 40 grams).
1 raig de tomàquet fregit (dues culleradetes)
1 gra d’all

Preparació:

Renteu les patates i bulliu-les senceres amb la pell. Quan siguin toves (ja ho sabeu, quan un ganivet les travessi com si fossin mantega), treieu-les del foc i deixeu-les refredar, no tant per a que no se us desquajeringuin -que ho faran igualment- sinó perquè no descobriu de cop què hi ha de real darrera la proverbial “patata calenta”. Un cop fredes, treieu-ne la pell i talleu-les a llesques, que no cal que siguin terriblement primes.
Treiu el nervi de l’all i barregeu-lo amb tota la resta d’ingredients amb el minipímer (si voleu l’experiència completa, un d’aquells de color alvocat o taronja que feien tant de soroll dels anys setanta). Per saber que ho heu fet bé, hi ha d’haver prou salsa per banyar totes les patates sense problema. Sigueu generosos amb el pebre, i, encara que vigileu amb el vinagre, també s’ha de notar.
Deixeu l’amanida a la nevera com a mínim un parell d’hores.